David Alonso Leija Román
Professor investigador de la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo
Universidad Autónoma de Tamaulipas, Mèxic
Resum
Objectius: aquest article identifica models i metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital, especialment en la descripció de la intenció, el compromís i la responsabilitat d'una organització que es fa en la redacció d'aquesta política.
Metodologia: es tipifiquen mètodes per desenvolupar polítiques de preservació digital i models amb apartats descriptius per redactar polítiques de preservació digital. A continuació, s'identifiquen i es concreten coincidències funcionals en metodologies per desenvolupar polítiques de preservació digital. Per acabar, s'analitza un quadre comparatiu de models amb apartats descriptius per tal de considerar elements clau per redactar una política de preservació digital.
Resultats: els models descriptius i els mètodes de desenvolupament de polítiques de preservació digital donen prioritat a la redacció d'apartats d'àmbit declaratiu que descriuen la importància de la preservació digital des de l'àmbit que comprèn i els objectius funcionals que té, els materials que cobreix, els responsables i les autoritats que donen suport a les accions; això, a fi de consolidar un pronunciament formal d'intenció, compromís i responsabilitat com a secció introductòria i clau en la política de preservació digital.
Resumen
Objetivos: este artículo identifica modelos y metodologías para desarrollar políticas de preservación digital, especialmente en la descripción de la intención, el compromiso y la responsabilidad de una organización en el redactado de la política.
Metodología: se tipifican métodos para desarrollar políticas de preservación digital y modelos con apartados descriptivos para redactar políticas de preservación digital. A continuación, se identifican y concretan coincidencias funcionales en metodologías para desarrollar políticas de preservación digital. Por último, se analiza un cuadro comparativo de modelos con apartados descriptivos para considerar elementos clave para redactar una política de preservación digital.
Resultados: los modelos descriptivos y los métodos de desarrollo de políticas de preservación digital dan prioridad al redactado de apartados de ámbito declarativo que describen la importancia de la preservación digital desde su ámbito de alcance y objetivos funcionales, los materiales que cubre, los responsables y las autoridades que respaldan las acciones; esto, con el fin de consolidar un pronunciamiento formal de intención, compromiso y responsabilidad como sección introductoria y clave en la política de preservación digital.
Abstract
Aims: This article identifies models and methodologies for developing digital preservation policies, especially in describing an organization's intent, commitment and responsibility in writing the policy.
Methods: Methods for developing digital preservation policies and models with descriptive sections for drafting digital preservation policies are characterized. Next, functional commonalities in methodologies for developing digital preservation policies are identified and specified. Finally, a comparative table of models with descriptive sections is analyzed to consider the key elements for drafting a digital preservation policy.
Results: The descriptive models and methods for developing digital preservation policies give priority to the drafting of declarative sections that describe the importance of digital preservation in terms of its scope and functional objectives, the materials it covers, the people responsible and authorities that support the actions. The aim is to consolidate a formal statement of intent, commitment and responsibility as a key introductory section in the digital preservation policy.
1 Introducció
La política de preservació digital (PD) es pot interpretar des d'un ordre declaratiu o prescriptiu, ja que cerca neutralitzar accions i estratègies en què intervenen recursos humans, tecnològics i financers per garantir que la informació i el contingut digitals es mantinguin accessibles al llarg del temps. La combinació de la durabilitat en suports d'emmagatzematge d'informació i la proliferació de formats digitals fins al segle xxi suggereixen un marc d'incertesa davant d'una extensa gamma d'espècies digitals emergents de materials, documents i dades. Així mateix, d'acord amb l'informe The global list of digitally endangered species 2021, es consideren en perill de pèrdua setanta tipus de materials, entre suports i objectes digitals, principalment els objectes digitals de tipus audiovisual, els registres documentals de governs locals, els documents de dades amb resultats de recerca amb finançament governamental, els arxius digitals familiars i els suports d'emmagatzematge portàtil de darrera generació (Digital Preservation Coalition, 2021).
Un requisit de la preservació digital és l'alteració, que exigeix transformar i modificar objectes digitals per mantenir-los fora de l'obsolescència, accessibles i amb integritat digital a llarg termini (Llueca; Pérez-Villalba, 2013). Els riscos principals a què s'enfronten els continguts i la informació digitals a l'hora de ser tractats són l'obsolescència, la corrupció espontània (bit rot), els errors humans, els desastres naturals, la manca de context (metadades), els atacs informàtics i la sostenibilitat econòmica. D'acord amb Keefer i Gallart (2007), l'actuació reactiva per a la preservació digital atén emergències en necessitats correctives amb un alt índex de pèrdua. Les polítiques d'actuació minoren riscos en la informació digital.
2 La preservació digital com a activitat formal i política
D'acord amb Hirtle (2008), la preservació digital opera com a activitat formal des del 1994, amb l'aplicació a recursos nascuts digitalment dins de la Commission on Preservation and Access (CPA) i el Research Libraries Group (RLG) del National Digital Information Infrastructure and Preservation Program (NDIIP) de la Library of Congress dels Estats Units.
Maemura, Moles i Becker (2017) estableixen que la preservació digital es desenvolupa en tres moments fonamentals. Comença amb la publicació de l'informe Trust digital repositories del 2002, la norma ISO 14721:2003 (OAIS), els Ten principles del Center for Research Libraries del 2007, la ISO 14721:2012 (OAIS) i la ISO 16919:2014, que defineixen paràmetres d'atributs, responsabilitats i estàndards per administrar fitxers digitals. El segon moment correspon a la creació de marcs de certificació en preservació digital, com els del NESTOR catalogue of criteria del 2006, el Trustworthy repositories audit & certification: criteria and checklist del 2008, el segell d'aprovació per a dades (data seal of approval) del 2010, la norma DIN 31644 (2011), la ISO 16363 del 2012 i el NESTOR Seal del 2013. El tercer correspon als marcs de planificació i millora, com les cinc etapes (five stages) de Kenney i McGovern del 2003, el CTG Planning Toolkit del 2005, el DRAMBORA (digital repository audit method based on risk assessment) del 2007, el JISC AIDA Toolkit del 2008, el SHAMAN del 2011, el DPCMM (digital preservation capability maturity model) de Dollar i Ashley del 2012, els nivells de preservació digital de l'NDSA del 2013, l'Scoremodel del 2014, l'NSLA Maturity Matrix del 2014, els nivells de Brown del 2014 i l'E-ARK del 2015.
La Preservation & Reformatting Section de l'Association for Library Collections & Technical Services (ALCTS) defineix la preservació digital com la combinació de polítiques, estratègies i accions que asseguren la integritat i l'accés als continguts reformatats o nascuts digitalment al llarg del temps. Aquesta consideració prioritza les polítiques com a element fonamental que declara el compromís d'una organització per preservar-ne el contingut i la informació digital, i que especifica formats d'arxius de preservació, els nivells de conservació i la garantia de l'ús d'estàndards d'acord amb les millors pràctiques de l'administració responsable de la informació digital (American Library Association, 2008).
La política de preservació digital és un document que estableix un conjunt de regles i principis generals per guiar la gestió i la implementació de programes per preservar i administrar documents digitals d'arxiu, amb la qual cosa se n'assegura principalment la fiabilitat, l'autenticitat i l'accessibilitat en l'espai i al llarg del temps per donar suport a les operacions i la presa de decisions (InterPARES / International Council on Archives, 2012). Térmens (2013) considera que la preservació digital hi ha d'estar unificada i, alhora, n'ha d'estar diferenciada pel que fa a temes com la conservació i la seguretat informàtica, ja que aquesta darrera suposa la integració de polítiques per analitzar, detectar i prevenir possibles riscos de tipus informàtic, que donen pas als procediments de control i anàlisi per detectar accessos als sistemes, així com la fiabilitat del programari i el maquinari.
2.1 Política i procediment de preservació digital
A la pràctica, la política i el procediment de preservació digital actuen de manera diferent i complementària (figura 1). La política descriu i declara arguments generals de rellevància. El procediment fa referència a prescripcions específiques que s'han d'executar com a estratègia. Les qüestions de qui i on són les que prescriuen o declaren responsables o llocs d'aplicació.
Figura 1. Aspectes de qüestió entre polítiques i procediments de preservació digital
Font: Elaboració pròpia
2.2 Mètodes per desenvolupar polítiques de preservació digital
El desenvolupament d'una política de preservació digital és cíclic. Els mètodes defineixen activitats preliminars de fonamentació i cerca de necessitats de preservació digital en una organització, per contextualitzar la informació que requereix en una política de preservació digital.
2.2.1 Mètode de Sharon McMeekin i la Digital Preservation Coalition
Aquest mètode presenta vuit apartats (figura 2), que comencen amb "l'establiment d'un propòsit", per descriure objectius d'importància en la preservació digital, intencions d'assoliment, beneficis i utilitat. El segon apartat, anomenat "investigació", sospesa l'estat actual de l'organització: internament, quant a la disposició del patrimoni digital, els antecedents, les necessitats, la infraestructura, etc.; externament, per fonamentar estratègies, estàndards i experiències d'altres organitzacions davant de la preservació digital. El tercer apartat, "identificació d'elements", contrasta necessitats de la institució amb informació indispensable. El quart apartat, "desenvolupament d'una estructura", defineix l'índex de seccions i els apartats que es descriuran en la política de preservació digital. El cinquè apartat, "desenvolupament del contingut", proposa redactar-ne un esborrany. L'apartat sisè, "revisió de parts interessades", suggereix obtenir opinions i correccions. Els apartats setè i vuitè requereixen "l'obtenció d'aprovació" i definir "revisions regulars" per controlar-la i actualitzar-la.
Figura 2. Mètode de Sharon McMeekin i la Digital Preservation Coalition per desenvolupar la política de preservació digital
Font: Elaboració pròpia, basada en McMeekin (2015)
2.2.2 Mètode de Whyte i la Digital Preservation Unit de la University of Toronto (DPU-UT)
El diagrama d'aquest mètode (figura 3) presenta cicles d'apartats, com ara "inventari", per validar els continguts, els documents i la infraestructura disponible. La "investigació" proposa, de manera interna i externa, fonamentar aspectes tecnològics, socials i metodològics del pla de preservació digital. Un tercer apartat planteja "observar" polítiques existents, marcs i eines per identificar com s'hi expressen necessitats. L'apartat "esborrany" convida a redactar unes pàgines per sol·licitar l'opinió dels col·legues. L'apartat "involucrats" descriu a tothom a qui afecta i afectarà la política.
Figura 3. Mètode de Whyte i la Digital Preservation Unit de la University of Toronto (DPU-UT) per desenvolupar la política de preservació digital (2016).
Font: Elaboració pròpia
2.2.3 Mètode d'InterPARES / International Council on Archives (ICA)
Aquest mètode (figura 4) proposa començar amb "l'anàlisi contextual" de l'estat de la qüestió de la institució, patrimonis, involucrats, obligacions legals i normes de gestió de documents d'arxiu. El segon apartat, "requisits de la política" de preservació digital, descriu les necessitats de l'organització com a infraestructura humana i tecnològica, administrativa i normativa, per tal de declarar activitats necessàries per a la preservació digital. El tercer apartat, "definir elements de la política", esclareix un índex per descriure el compromís de la institució davant de la preservació digital. El quart apartat, "esborrany de la política", demana redactar-ne una proposta. L'apartat cinquè, "verificar amb gestors", pretén obtenir una revisió d'experts sobre el compliment dels requisits. L'apartat sisè, "sotmetre a aprovació", determina el dictamen per aprovar-la.
Figura 4. Mètode d'InterPARES / International Council on Archives (ICA) per desenvolupar la política de preservació digital (2012).
2.3 Coincidències en els mètodes para desenvolupar polítiques de preservació digital
Els apartats "investigació" i "anàlisi contextual" coincideixen com a activitats per identificar de manera interna i externa les disposicions que cal prioritzar en una organització (figura 5). L'apartat "establiment d'un propòsit" no té coincidències amb d'altres, però es requereix com a enunciat principal en una política de preservació digital. Els elements "observació", "identificació" i "inventari" es mostren d'acord a fer una anàlisi de les necessitats per definir accions i estratègies compatibles. L'activitat de "definició d'elements", "esborrany" i "desenvolupament d'estructura i contingut" concorda en la tasca d'escriptura preliminar. Els apartats "revisió de parts interessades", "involucrats" i "verificació amb gestors" coincideixen a incloure aquests agents per millorar la política de preservació digital. L'apartat "aprovació" és coincident, com a activitat de tancament.
Figura 5. Núvol d'apartats que coincideixen en els mètodes per desenvolupar la política de preservació digital. Font: Elaboració pròpia
2.4 Models d'estructura i apartats per descriure polítiques de preservació digital
Els models proposen seccions i apartats genèrics perquè es descriguin d'acord amb les necessitats de preservació digital d'una organització.
2.4.1 Model d'InterPARES / International Council on Archives (ICA)
Apartat |
Descripció |
|---|---|
| 1. Propòsits o objectius | Aquest apartat alinea les metes i els objectius de la preservació digital amb els de l'organització. |
| 2. Abast | Indica quins objectes digitals cobreix la política i a quines persones o departaments arriba. |
| 3. Mandat | Indica l'òrgan d'autoritat que emet la política i com dona suport a les necessitats del departament o l'organització. |
| 4. Declaració de política | Descriu la responsabilitat dels creadors d'arxius com a confiables, autèntics i precisos. |
| 5. Rols i responsabilitats | Descriu la responsabilitat de l'estructura organitzativa i les parts interessades. |
| 6. Definicions | Conté un glossari de termes utilitzats. |
| 7. Fonts relacionades | S'adhereix a legislació nacional o regional, estàndards i les millors pràctiques. |
| 8. Control de versions | Descriu el número de versió de la política, la vigència i la data de reemplaçament. |
| 9. Revisió de la política | Declara la revisió per part del nivell més alt de gestió. |
Taula 1. Model de política de preservació digital d'InterPARES / International Council on Archives (ICA).
Font: Elaboració pròpia, basada en InterPARES / International Council on Archives (ICA) (2012).
2.4.2 Model de Beagrie i el Joint Information Systems Committee (JISC)
Apartat |
Descripció |
|---|---|
| Clàusules generals | |
| 1. Declaració de principis | Necessitats de l'organització i beneficis. |
| 2. Enllaços contextuals | Integració i relació de l'organització amb altres polítiques. |
| 3. Objectius de preservació | Quins seran els objectius i com s'operaran? |
| 4. Identificació de contingut | Abast general en termes de contingut i col·leccions. |
| 5. Responsabilitat processal | Identificació de responsabilitats d'alt nivell i obligacions importants que cal atendre. |
| 6. Orientació i implementació | Identificació de recursos. Guies i procediments per implementar. |
| 7. Glossari | Llista de definicions. |
| 8. Control de versions | Història de la versió com a data, durada i revisió. |
| Clàusules d'implementació | |
| 1. Responsabilitat financera i de personal | Responsables dins o fora de l'organització. |
| 2. Propietat intel·lectual | Drets d'autor i abordatge de la institució. |
| 3. Serveis distribuïts | Conveniència o rendibilitat pel que fa a subcontractar activitats de preservació digital. |
| 4. Compliment de normes | Estàndards compromesos en l'arxiu. |
| 5. Revisió i certificació | Freqüència de revisió de la política. |
| 6. Auditoria i gestió de riscos | Freqüència de revisió de la política. |
| 7. Grups d'interès | Involucrats en la implementació. |
| 8. Estratègies de preservació | Taula d'estratègies d'implementació tècnica. |
Taula 2. Model de política de preservació digital de Beagrie i el Joint Information Systems Committee (JISC).
Font: Beagrie i altres (2008).
2.4.3 Model dels Scalable Preservation Environments (SCAPE)
Apartat |
Descripció |
|---|---|
| 1. Autenticitat | Prevenir alteracions inadvertides per garantir autenticitat institucional. |
| 2. Preservació de bits | Assegurar la integritat i la llegibilitat de la sèrie de bits amb repositoris, còpies, identificadors persistents, sumes de verificació... |
| 3. Preservació funcional | Garantir l'accés continu amb estratègies sobre format i obsolescència en bits comprensibles i utilitzables. |
| 4. Objectes digitals | Quantes versions seran mantingudes, disponibilitat, eliminació, formats que es preservaran, propietats essencials (metadades, contingut, estructura)... |
| 5. Metadades | Esquemes i elements que descriuen un objecte digital davant de l'administració, la preservació i la cerca d'aquest objecte. |
| 6. Drets | Legislació nacional per aplicar i mesures per preservar els drets de propietat dels autors o creadors. |
| 7. Normes | Declarar l'adhesió a principis, estàndards i models de referència. |
| 8. Accés | Com donar-hi accessibilitat i usabilitat al llarg del temps, drets d'accés, necessitats d'usuaris, eines de cerca i recuperació. |
| 9. Organització | Definir necessitats i papers de personal dedicat, com a cultura organitzacional. |
| 10. Auditoria i certificació | Intenció de certificació futura amb estàndards de confiança. |
Taula 3. Model de política de preservació digital dels Scalable Preservation Environments (SCAPE).
Font: Elaboració pròpia, basada en Sierman i altres (2014).
2.4.4 Model del North American Serials Interest Group (NASIG)
Apartat |
Descripció |
|---|---|
| 1. Introducció | Defineix el compromís, la data d'inici de la política, la descripció de l'organització, els recursos digitals coberts i la unitat institucional responsable de la política. |
| 2. Abast | Defineix el que es preserva, el que no es preserva i els criteris de selecció, i hi distingeix la cobertura de materials i els nivells d'accés. |
| 3. Estratègies | Descriu procediments, eines i tècniques utilitzats quant a la integritat, els mètodes de monitoratge, l'emmagatzematge, la seguretat, la recuperació, l'accés i la gestió. |
| 4. Principis | Es confirma que es compleixen estàndards (OAIS, NDSA o METS/PREMIS), des del compromís organitzacional, l'alineació amb altres polítiques i els valors de preservació. |
| 5. Rols i responsabilitats | Qui, quines persones i a quin nivell hi estan involucrats, i a càrrec de les responsabilitats de gestió, monetàries, de personal i de recursos de preservació. |
| 6. Marc administratiu i cicle de revisió | Data d'aprovació del document i responsable. Freqüència de revisió i actualització. |
| 7. Col·laboració | Declaració de compromís de cooperació o col·laboració dins de l'organització o amb organitzacions similars. |
| 8. Documents relacionats | Documentació institucional relacionada amb la política de preservació digital, com: el pla de desastres, la política de gestió de registres, la política de desenvolupament de col·leccions, la política de dades confidencials i altres polítiques institucionals. |
| 9. Glossari | Glossari que proporciona explicacions concises de conceptes clau i definicions de termes utilitzats per l'organització al llarg de la política. |
Taula 4. Model de política de preservació digital del North American Serials Interest Group (NASIG).
Font: Elaboració pròpia, basada en el North American Serials Interest Group Digital Preservation Committee (2022).
2.5 Contrast de models d'estructures i seccions descriptives de polítiques de preservació digital
MODEL |
Fortaleses |
Oportunitats |
Debilitats |
Amenaces |
|---|---|---|---|---|
| InterPARES/ ICA (2012) |
El model presenta una alta funció descriptiva i declarativa en vuit dels nou apartats. Destaca el de "propòsits o objectius", que és indispensable per presentar intencions de pretensió en la política. Disposa d'un document narratiu per desenvolupar-lo pas a pas, amb exemples. |
Prové del món de l'arxivística internacional i disposa de documentació molt detallada en anglès, espanyol i altres idiomes. El model es pot complementar amb apartats generats en desenvolupar-lo. |
L'orientació dels seus apartats podria ser molt genèrica descriptivament si no se n'especialitza l'orientació. No preveu l'apartat de principis especialitzats en preservació digital com estàndards, directrius i accions tècniques que cal considerar. |
La secció "rols i responsabilitats" pot requerir descripcions prescriptives sobre responsables i procediments externs de preservació que cal considerar per fer-ne una descripció àmplia i detallada. |
| Beagrie/ JISC (2008) |
És un model que preveu una funció descriptiva i declarativa en dotze dels setze apartats. És un model molt complet, que considera el llenguatge especialitzat, i hi destaca l'apartat "declaració de principis", que en fonamenta l'especialitat. |
La divisió de clàusules generals i clàusules d'implementació permet visualitzar i explicar àmbits declaratius i prescriptius. És un model d'alta competència, desenvolupat per especialistes. |
Com que és desenvolupat per una consultora, alguns apartats són de prescripció tecnològica, cosa que podria afectar l'estat declaratiu i neutral de la política. El model no preveu un apartat preliminar de presentació. | Els apartats "grups d'interès", "estratègies de preservació", "serveis distribuïts" i "orientació i implementació" suggereixen prescriure procediments tècnics i l'externalització de serveis. |
| SCAPE (2014) |
Aquest és un model concret d'orientació tècnica i especialitzat a descriure la declaració del tractament de la preservació digital amb un llenguatge professional. La major part dels apartats descriuen estratègies i accions amb el llenguatge tècnic de preservació digital professional. |
Elements com ara "autenticitat", "la preservació de bits", "la preservació funcional" i "metadades" poden complementar les polítiques de preservació digital amb un alt nivell funcional. | No considera apartats de presentació de propòsits, objectius o intencions, els quals s'han de considerar en una política declarativa. Considera una funció declarativa en quatre dels deu apartats. |
L'alta tecnicitat i les descripcions que requereix poden convertir-lo més que en una política en un document de procediments o un pla d'acció, per la baixa funció declarativa. |
| NASIG (2022) |
És un model molt complet, amb una alta funció descriptiva i declarativa en vuit dels nou apartats. Té subapartats que potencien la major part de les seves descripcions tècnicament. Els primers quatre apartats s'enfoquen a explicar els compromisos i la importància de la preservació digital. |
El document integral del model inclou exemples textuals sobre com cal enunciar paràgrafs. Esmenta quins estàndards, directrius i altres elements especialitzats s'han d'incloure en apartats específics. |
L'estructura general i simplificada d'alguns dels apartats, si no es para atenció a la documentació, podria córrer el risc de ser descrita de manera genèrica i no considerar les necessitats d'especialització requerida en activitats de preservació digital. | L'apartat "estratègies" requereix explicar procediments, eines i tècniques que cal utilitzar; això podria orientar el pes del model en un àmbit prescriptiu, si no és descrit de manera declarativa |
Taula 5. Matriu comparativa de models d'estructura i apartats per descriure polítiques de preservació digital.
Font: Elaboració pròpia.
El contrast dels models ens deixa veure que, majoritàriament, mantenen un alt pes descriptiu i declaratiu, ja que inclouen apartats de tipus introductori, com l'abast pretès, els objectius per assolir, les funcions proposades, materials que s'han de cobrir, els responsables i les autoritats que donen suport a les accions. És important reiterar que aquests apartats inicials que defineixen la declaració d'importància, les intencions i l'explicació formal sobre per què una organització ha de fer activitats de preservació digital són indispensables com a carta de presentació i promesa del que es vol aconseguir en aquest àmbit.
A la pràctica, alguns exemples de polítiques de preservació digital redactades d'acord amb els mètodes i models de referència són les de l'Instituto de Investigaciones Históricas de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), la Universidade Estadual Paulista (UNESP) del Brasil, l'Interuniversity Consortium for Political and Social Research (ICPSR) de la University of Michigan, les Columbia University Libraries (CUL), el Banco Central del Uruguay i la Indiana University Bloomington.
3 Conclusions
Els models i els mètodes de polítiques de preservació digital mostren opcions productives per redactar documents formals que descriguin d'una manera fonamentada la importància d'implementar activitats de preservació digital amb accions, estàndards, directrius i bones pràctiques existents.
El mètode de desenvolupament ofereix l'oportunitat de crear polítiques de preservació digital des de zero —les quals van bé per a equips o departaments amb recursos de temps disponibles—: requereixen activitats d'investigació, autoformació, inventari i gestió de recursos, per poder contrastar amb fidelitat les pretensions en l'abast de la preservació digital amb les necessitats reals de l'organització, de tal manera que el producte final serà una política que declararà fidelment la prudència amb què "és". D'altra banda, el model descriptiu ofereix estructures d'apartats que faciliten l'enfocament del que "cal" descriure i cobrir en una política de preservació digital pel que fa a conceptes clau en els apartats. L'ús i la descripció de conceptes clau com normes, estratègies, accions, principis, integritat, autenticitat, metadades, etc., requereixen un coneixement bàsic de conceptes disciplinaris de preservació digital, arxivística i biblioteconomia per poder ser interpretats i descrits en la declaració de política d'una manera acurada. En tots dos casos, la política de preservació digital s'ha de dur a terme a tall de taula rodona col·laborativa, en què els integrants i els representants de l'organització fonamentin la teoria en la pràctica aplicada internament, per tal d'atorgar coherència a la descripció del compromís que facin i discreció a l'abast operatiu que hi donin.
D'acord el que s'ha observat en els mètodes i models, el disseny de la política podria considerar tres seccions, amb elements descriptius clau. En la primera secció, introductòria, es redacten pretensions, objectius, abast i importància de la preservació digital. La segona secció descriu accions i estratègies de preservació digital, amb principis d'integritat i autenticitat, formats, estàndards (ISO), mètodes i directrius (nivells de l'NDSA, RAM, etc.). La tercera secció fa referència al mandat que descriu i declara el compromís d'una organització i dels responsables autoritzats davant del programa de preservació digital.
Per acabar, insistim que tota política de preservació digital ha de fomentar i divulgar la importància de la cultura de la preservació digital a l'organització. Un cop s'ha conclòs i aprovat la política de preservació digital, s'ha de publicar i difondre en accés obert al web o als canals digitals, per comunicar i visualitzar el compromís formal de l'organització davant de la cultura de la preservació digital, com a promesa oficial del consens de grups d'interès interns i externs amb les generacions de responsables actuals i futures.
Bibliografia
American Library Association (2008). "Definitions of digital preservation". ALCS–ALA. <http://www.ala.org/alcts/resources/preserv/defdigpres0408>. [Consulta: 12/09/2021].
Beagrie, Neil; Semple, Najla; Williams, Peter; Wright, Richard (2008). Digital preservation policies study. JISC. HEFSE. <https://bit.ly/3ynkVo0>. [Consulta: 26/02/2022].
Digital Preservation Coalition [DPC] (2021). The global list of digitally endangered species 2021. DPC. <https://bit.ly/39XSfc8>. [Consulta: 01/12/2021].
Hirtle, Peter (2008). "The history and current state of digital preservation in the United States". En: Metadata and digital collections: a Festschrift in honor of Tom Turner; Ithaca, NY; CIP (CU Library Iniatives in Publishing); p. 121-140.
InterPARES / International Council on Archives [ICA] (2012). Module 2: developing policy and procedures for digital preservation. Digital records pathways: topics in digital preservation. Draft. <https://bit.ly/39HJMJN>. [Consulta: 06/11/2021].
Keefer, Alice; Gallart, Núria (2007). La preservació de recursos digitals: el repte per a les biblioteques del segle xxi. Editorial UOC.
Llueca, Ciro; Pérez-Villalba, Karibel (2013). Preservació digital en 5 passes. [Presentació]. Biblioteca de Catalunya. <http://eprints.rclis.org/19612>.
Maemura, Emily; Moles, Nathan; Becker, Christoph (2017). "Organizational assessment frameworks for digital preservation: a literature review and mapping". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 68, 7, p. 1619–1637. <https://doi.org/10.1002/asi.23807>.
McMeekin, Sharon (2015). Digital preservation policy development. [Presentació]. Digital Preservation Coalition. <https://www.dpconline.org/docs/miscellaneous/events/1416-mpliverpool15-policy/file>. [Consulta: 23/10/2021].
North American Serials Interest Group [NASIG] Digital Preservation Committee (2022). NASIG model digital preservation policy. <https://nasig.org/NASIG-model-digital-preservation-policy>. [Consulta: 01/04/2022].
Sierman, Barbara; Jones, Catherine; Elstrøm, Gry (2014). Catalogue of preservation policy elements. Scalable Preservation Environments (SCAPE). <https://scape-project.eu/wp-content/uploads/2014/02/SCAPE_D13.2_KB_V1.0.pdf>. [Consulta: 14/02/2022].
Térmens, Miquel (2013). Preservación digital. Colección El Profesional de la Información. Editorial UOC.
Whyte, Jessica (2016). "Digital preservation policies" [Presentació]. OCULA Lightning Strikes Talks 2016. <https://open-shelf.ca/160315-lightning-strikes>. [Consulta: 23/10/2021].
Articles similars a BiD
- La preservació digital i les xarxes LOCKSS. Márdero Arellano, Miguel Ángel. (2023)
- La preservación de las películas en la era del paradigma Netflix. García Casado, Pablo. (2019)
- Preservació digital distribuïda : lliçons d'experiències internacionals. Leija Román, David Alonso; Térmens Graells, Miquel. (2017)
- Directrius per millorar l'accessibilitat als recursos electrònics en els serveis d'informació públics. Martínez Usero, José Ángel. (2006)
Articles similars a Temària
- Preservación digital y bibliotecas : un nuevo escenario. Orera Orera, Luisa. (2008)
- Investigación y desarrollo en preservación digital : un balance internacional. Térmens Graells, Miquel. (2009)
- Preservació digital i les actuacions bibliotecàries : antecedents i estat actual. Keefer, Alice. (2006)
- Fundamentos filosóficos de los archivos audiovisuales en la era digital. Edmondson, Ray. (2011)
- La salvaguarda de los archivos digitales en la sociedad de la información. Springer, Joie. (2011)
Articles del mateix autor a Temària
Leija Román, David Alonso[ més informació ]
Llicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.