Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

  [Versión castellana] Marta Serrat-Brustenga Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius  Universitat Politècnica de Catalunya marta.serrat@upc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7765-5254 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha1591   Resum Objectius: Els objectius principals de l’article són descriure les característiques del personal bibliotecari de dades (data librarian), justificar-ne la rellevància en un context de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta en el si … Llegiu més

Les universitats espanyoles i la ciència oberta: un estudi sobre barreres i elements afavoridors

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.