Bibliotecas públicas

Eines per aplicar la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona. Una proposta oberta del Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ de la comunitatXBM

per
Figura 1. Grup de Treball, reunió del 24/01/2020, Biblioteca Nou Barris

El Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ es crea l’any 2019 per respondre a la previsió d’un augment de fons especialitzats en dones, feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+ a les biblioteques públiques. El seu primer objectiu va ser redactar un document guia per establir pautes i facilitar la gestió i creació de nous fons d’aquestes temàtiques partint de l’experiència de diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L’article descriu la metodologia del Grup de Treball, resumeix els continguts més rellevants del document resultant (publicat el 2021) i ressenya l’experiència de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, que han fet nous centres d’interès seguint-ne les pautes. A continuació s’apunta el present i futur del Grup de Treball, en què es descriu el segon objectiu per assolir: la revisió de la indexació de les matèries del catàleg per detectar-ne incongruències i suggerir-hi canvis, i l’assignació de noves matèries als documents relacionats amb les temàtiques del Grup de Treball per fer-los més accessibles.

L’article recull la importància del treball en xarxa entre biblioteques, de compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes i ressalta la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a tota la biblioteca i a totes les biblioteques. També suggereix la necessitat que els professionals de les biblioteques puguin seguir formant-se en aquests àmbits.

Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública

per

La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d’influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d’una manera o d’una altra, com a mínim des de l’origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d’accés a l’educació del poble i el foment de l’esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem “d’una manera o d’una altra”, ens referim al fet que el concepte d’acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l’ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l’acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l’acció social a les biblioteques públiques, tant des d’un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d’una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l’hora d’articular una programació d’activitats de sentit social a la biblioteca, partint d’aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.

Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020-21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social

per
Figura 1. Distribució de les 33 biblioteques finalistes per comunitat autònoma. Font: elaboració pròpia

Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.

Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.

Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.

Passió per un fons especialitzat a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: el col·leccionisme

per
Figura 1

L’objectiu de les reflexions i línies de treball que es presenten en aquest article és analitzar quines iniciatives, des del punt de vista del desenvolupament i la gestió de la col·lecció, s’han de prendre per seguir sent una font d’informació i coneixement clau per a la comunitat; se centren concretament en les polítiques del fons especialitzat —col·leccionisme— de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona.

Es descriuen el motiu del treball en la línia temàtica del col·leccionisme, la classificació pròpia, la visibilitat de l’especialització de la biblioteca mitjançant les TIC, l’organització d’activitats de dinamització, la redacció de documents formals de polítiques de compra i gestió del fons i la creació de recursos propis, entre d’altres. — The purpose of the research and thinking presented in this article is to analyse which initiatives, in terms of the development and management of a collection, have to be taken to ensure it continues to be a key source of information and knowledge for the community. A particular focus is given to the policies of a specialist collection —that dedicated to the hobby of collecting— in the Library of Sant Antoni-Joan Oliver in Barcelona.

The aim of the study is described in relation to the overall theme of collecting, the classification of resources, the visibility of the library’s specialization when employing ICTs, the organisation of promotional activities, the writing of formal documents governing procurement policies and the management of funds and the creation of the library’s own resources, among others.

Els llibres electrònics en les col·leccions de les biblioteques públiques

per
Figura 1. Pàgina inicial de la plataforma de préstec de llibres electrònics de Pozuelo d'Alarcón, eBookPozuelo

Objectius: la incorporació dels llibres electrònics a les biblioteques suposa una sèrie de canvis en els processos de gestió de les col·leccions. En l’article s’aborden tots els aspectes afectats pels nous factors que s’introdueixen amb la gestió dels llibres electrònics.

Metodologia: s’analitzen els canvis que es produeixen en els criteris de selecció i especialment en els nous condicionants que intervenen en el procés d’adquisició, considerant els models de negoci principals que s’estan aplicant. Pel que fa a l’avaluació, s’estableixen les dades estadístiques principals que s’han de tenir en compte per valorar aquests recursos. També s’analitzen breument les plataformes de préstec existents fins avui a Espanya (la Libranda, l’OdiloTK i el XeBook).

Resultats: s’exposen, a manera de reflexió, una sèrie de conclusions en què es reflecteixen algunes qüestions clau que les biblioteques haurien d’assumir a l’hora de plantejar-se les actuacions i negociacions sobre el préstec de llibres electrònics. — Objectives: incorporating e-books into public libraries requires a series of changes in the management processes of the libraries’ collections. This paper addresses those aspects affected by the new factors arising with the management of e-books.

Methodology: an analysis is undertaken of the changes in the selection criteria and, in particular, of the new determinants affecting the acquisition process, by examining the main business models that have been adopted. The most relevant statistical data are identified for evaluating these resources. A brief analysis is also provided of the lending platforms that have been used in Spain to date (Libranda, OdiloTK and Xe-book).

Results: a series of conclusions are drawn, by way of reflection, that capture some of the key questions that libraries need to address when undertaking actions and entering into negotiations for the incorporation of e-book lending systems.

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975

per
Sala de lectura de la Biblioteca Mossèn Homar de l'Hospitalet (1963) (Anuario..., 1968, p. 248–249)

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l’anomenat — Objectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians.

Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running.

Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.