Eines per aplicar la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona. Una proposta oberta del Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ de la comunitatXBM

1 Introducció

En els darrers anys, ha augmentat el nombre de biblioteques que tenen fons especialitzats i centres d’interès dedicats a les dones i els feminismes i també a les persones LGTBIQ+. Aquesta tendència és un reflex d’un interès més gran en aquestes temàtiques per part de la societat, que ha creat una demanda de publicacions a la qual el sector editorial ha donat resposta. El nombre de títols publicats sobre diversitat sexual i de gènere ha augmentat de manera exponencial a partir del 2005¹ (any que es va aprovar la llei del matrimoni igualitari) i, en l’àmbit del feminisme, el boom editorial apareix a partir de l’any 2018 (Blanco, 2019). 

En previsió d’un augment de centres d’interès d’aquestes temàtiques en un futur, es va proposar crear un grup de treball que partís de l’experiència directa del personal de biblioteca responsable de les col·leccions existents per establir unes pautes comunes d’acció que servissin de guia per a les noves col·leccions, entre altres tasques. A principis del 2019 es va formar el Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ (en endavant, GT) de la comunitatXBM, com a fruit de l’encàrrec de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (en endavant, GSB) en col·laboració amb Biblioteques de Barcelona. El GT, que segueix en actiu, reuneix professionals de diverses biblioteques de les comarques de la demarcació de Barcelona i recull l’esperit d’iniciatives anteriors que han buscat incidir en el tractament del feminisme, la perspectiva de gènere i la diversitat sexoafectiva a les biblioteques públiques, com ara el desaparegut Q.DOC (Grup de Treball i d’Informació i Documentació Gai, Lesbià, Bisexual i Transgènere del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), pioner en l’elaboració d’estudis i de propostes per al tractament del fons LGTBIQ+ de les biblioteques (Q.DOC, 2006). 

El primer objectiu del GT ha estat la publicació del document guia Dones i LGTBIQ+. Orientacions i propostes per als fons de Dones i LGTBIQ+ a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (en endavant, Document), els continguts del qual es detallaran en aquest article. Seguint les pautes d’aquesta eina, s’han creat els nous centres d’interès de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, una experiència que es mostrarà a continuació i que ha permès veure els punts forts i les limitacions del Document. Finalment, es farà esment de les tasques, encara en curs, que el GT ha engegat amb relació a la revisió de la indexació de les matèries i l’enriquiment del catàleg i del paper que ha de tenir el GT en un futur.

2 Metodologia de treball

El GT es va formar tenint en compte les biblioteques que van mostrar interès a prendre’n part i a partir d’una selecció posterior basada en la representativitat geogràfica i la voluntat de facilitar la feina (GT, 2021a, p. 1). El GT es va reunir quatre cops entre el 30 de març del 2019 i el 20 de gener del 2020 (vegeu la figura 1). Estava previst enllestir aquest document el maig del 2020, però l’estat d’alarma va endarrerir-ne l’entrega.

El Document final recull les aportacions de totes i cadascuna de les persones del Grup que, com a representants de diverses biblioteques, serveis i unitats, van aportar el valor de l’experiència i el treball col·laboratiu des dels seus llocs de treball. Es va treballar, a més, amb el suport dels Serveis d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, que van aportar el coneixement més tècnic des de la seva àrea de cara a poder oferir un punt de partida que ajudi a situar-se en el context de les temàtiques de dones i LGTBIQ+.

En la primera reunió presencial després de la COVID, el mes de juliol del 2022, es va encarar de manera més concreta el segon objectiu, el que fa referència a la indexació de matèries. 

Cal recordar que des de l’inici al GT hi havia una persona representant de la Unitat d’Accés a la Informació (en endavant, UAI) de la GSB. Amb la UAI es van consensuar els canvis en les entrades del catàleg de les temàtiques que ens ocupen a fi que s’adaptin més a la perspectiva de gènere. També amb relació a la indexació es va proposar que el GT pogués fer assessorament permanent a la UAI, revisés registres del catàleg Aladí, fes propostes de millora dels encapçalaments de matèria i les signatures topogràfiques, i ajudés a resoldre dubtes que poguessin sorgir en la catalogació de nous documents.

3 El document Dones i LGTBIQ+. Orientacions i propostes per als fons de Dones i LGTBIQ+ a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona

En els apartats següents es presenta de manera resumida el contingut del Document, publicat a principis del 2021 al portal IntraBib i accessible, també, a través del web de la Diputació de Barcelona, dins de les Publicacions i documents de les biblioteques (en trobareu un enllaç directe en les referències).

3.1 Punt de partida

El Document redactat pel GT vol ser una eina pràctica que serveixi de guia per a aquelles biblioteques que volen crear un nou fons especial dedicat als feminismes i a la diversitat sexual i de gènere. Per tal de situar el punt de partida conceptual des del qual s’ha treballat, inclou una introducció feta des de l’Àrea d’Igualtat de la Diputació sorgida arran del debat que es va generar dins del GT entorn de si el fons de dones i LGTBIQ+ havia d’anar junt, separat o integrat en el fons general. Bàsicament, la pregunta es va centrar en la qüestió de si el subjecte polític del feminisme anava més enllà de les dones i podia incloure també les persones LGTBIQ+. També es va debatre entorn de la terminologia utilitzada (feminisme, gènere, diversitat sexoafectiva, equitat, etc.) i quines eren les implicacions teòriques d’utilitzar un terme o un altre (GT, 2021a, p.7).

Tot i que el feminisme “clàssic” centra les lluites entorn del subjecte polític dones, altres vessants com el transfeminisme qüestionen que aquest sigui l’únic que el feminisme ha de tenir en compte i hi inclouen també les persones LGTBIQ+, perquè consideren que el sistema masclista i sexista que domina la societat androcèntrica també les oprimeix i discrimina i que, per tant, les seves lluites formen part de l’agenda feminista. Així, podem considerar que els fons sobre dones i els de persones LGTBIQ+ tenen una gran relació entre si i que es poden treballar de manera conjunta o, per contra, seguir-los diferenciant. En qualsevol dels casos, a les nostres col·leccions trobarem documents que pertanyen alhora als dos àmbits, ja que històricament estan molt relacionats i s’han influït en les seves teories i el seu pensament. 

Els feminismes contenen, com hem vist, diversos corrents que proposen aproximacions des de punts de vista més identitaris o més sectorials —que se centren en els subjectes, o en els sistemes que permeten les desigualtats—, i aquests es tradueixen en polítiques públiques diferents que les biblioteques han de considerar a l’hora de projectar les col·leccions. El que és més important, però, és tenir present que aquestes polítiques públiques feministes s’orienten a tota la població i que es fan amb la voluntat d’incidir en l’imaginari simbòlic de la societat per lluitar contra les desigualtats, la violència i la injustícia. Les biblioteques tenen un paper destacat a visibilitzar aquesta realitat i fomentar valors com la igualtat o els drets personals i col·lectius de tothom.

3.2 Base normativa i conceptual per a la inclusió de la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques

Davant les possibles reticències que puguin sorgir respecte de la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques i al desenvolupament de col·leccions especialitzades, el Document cita una sèrie de manifestos, directrius i lleis en què es basen aquestes iniciatives: el Manifest de la IFLA/UNESCO sobre la biblioteca pública (UNESCO, 1994); les Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques (IFLA, 2002); la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes (Catalunya, 2015), i la Llei 11/2014, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia (Catalunya, 2014). Tots ells donen valor al paper de la cultura i les biblioteques públiques pel seu rol social com a eina per lluitar contra les desigualtats i avançar cap a una societat més justa i inclusiva (GT, 2021a, p. 9).

També prenen un paper destacat en aquest apartat els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 2030, que contenen l’ODS 5, dedicat exclusivament a la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones i nenes, i que fan menció en diversos apartats de l’Agenda a la realitat de les persones LGTBIQ+ i les seves necessitats (RFSL, 2019). En relació amb els ODS, des de la Gerència de Serveis de Biblioteques es treballa perquè les biblioteques s’adhereixin a l’Agenda 2030 de l’ONU (Diputació de Barcelona, 2018), i posin així en valor el rol social de les biblioteques.

Treballar per fomentar l’equitat entre gèneres i la diversitat sexual, afectiva i de gènere a les biblioteques es concreta a través d’una sèrie d’accions que s’han de tenir presents en la seva globalitat, i que amplien la perspectiva a tot el servei bibliotecari. Aquestes inclouen, tant pel que fa a les dones com per al col·lectiu LGTBIQ+: visibilitzar-ne les produccions culturals i el rol històric, facilitar-ne l’accés als serveis, fomentar la presa de consciència de les desigualtats de tracte i de representacions, contribuir a la desconstrucció de discursos discriminatoris i fomentar la cohesió social, entre d’altres.

3.3 Formació i treball en xarxa

A l’hora d’implantar una perspectiva de gènere a les biblioteques i de crear els fons especialitzats, cal tenir un cert grau de coneixements en els temes que es tractaran, i per això des del GT es recomana oferir formacions específiques al personal de biblioteca. La formació que es proposa és bàsica des del punt de vista tant tècnic com conceptual, per millorar el domini de la nova terminologia i per erradicar la discriminació i tractes inadequats als usuaris, ja que l’atenció i la fidelització d’usuaris és un punt clau de la biblioteca pública.

També es valora la necessitat d’establir vincles i de treballar en xarxa no només amb la resta de biblioteques, sinó també amb associacions i entitats locals que centren la seva activitat en el feminisme i el col·lectiu LGTBIQ+, així com amb les llibreries especialitzades.

3.4 La perspectiva de gènere

Com ja s’ha apuntat, és convenient que tota la biblioteca funcioni des d’una perspectiva de gènere: des de la tria de la col·lecció fins als serveis d’extensió cultural, passant per l’ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista, i les activitats de foment de la lectura. S’ha de vetllar per incloure produccions culturals tant de dones com de persones LGTBIQ+ i desestimar aquells discursos que promoguin la violència i la discriminació cap a aquests col·lectius.

3.5 El tractament de les col·leccions de dones i LGTBIQ+

Davant la gran varietat de biblioteques que poden interessar-se a crear aquestes col·leccions (de mides, disposicions, pressupostos i sota directrius diferents), el GT va optar per proposar un ventall de possibilitats a l’hora de construir els fons, de manera que cada biblioteca pugui decidir-se per aquelles opcions que li siguin més favorables i considerin què suposa cada tria. Aquestes tries tenen en compte raons físiques (hi ha espai suficient a la biblioteca per a una col·lecció diferenciada?), de pressupost (a quin ritme es podrà fer créixer la col·lecció?), criteris de visibilitat o integració (volem garantir la privacitat o promoure la visibilitat?) i criteris externs a valorar (directrius de l’ajuntament o recomanacions d’associacions locals). També s’ha de decidir si es volen tractar els dos àmbits junts o per separat, en dues col·leccions. I, finalment, si es volen integrar a la col·lecció general o separar-les físicament de la resta de la col·lecció (totalment o parcialment). 

Depenent d’aquests condicionants i de les decisions que es prenguin, en el Document es detallen les opcions d’organització de les col·leccions: en una col·lecció o dues, fent ús d’un o dos codis de classificació (197 per a LGTB i 190 per a Dones, feminismes i igualtat de gènere) i amb un o més pictogrames, tal com apareixen resumides en la figura 2.

Per tal d’acompanyar la presa de decisions d’una forma més intuïtiva, des del GT s’ha dissenyat una eina interactiva que guia en els diferents passos que cal seguir. S’hi recull de forma sintètica tot allò que es detalla en el Document i s’hi pot accedir a través d’aquest enllaç: Què fem amb la col·lecció relacionada amb Dones i LGTBIQ+ a les biblioteques públiques?.

A l’hora d’organitzar les col·leccions, a més dels codis de classificació corresponents i els pictogrames, el Document recomana unes possibles subdivisions dels fons de matèria en set categories diferents aplicables tant a fons conjunts com als diferenciats en els àmbits de la dona i els feminismes i a les persones LGTBIQ+. Aquestes són:

• Teories, feminismes i gènere.
• Cossos, afectes i sexualitats.
• Coeducació i famílies.
• Violències.
• Història, biografies.
• Societat, política, treball i religió.
• Cultura, arts, comunicació i esport.

3.6 Dinamització i difusió de la col·lecció

El Document recull una sèrie de propostes de dinamització a partir de l’experiència de les biblioteques participants en el GT. Hi destaquen: clubs de lectura, xerrades, presentacions, tallers de creació, exposicions, formacions a usuaris, visites escolars, maletes educatives (per als centres escolars) i cessió d’espais a entitats.

Pel que fa a la difusió, es fa èmfasi a tenir claredat sobre què es vol comunicar, a qui va dirigit i quins mitjans tenim a l’abast per fer-ho. A partir d’aquí, es recomanen tant estratègies pròpies de les biblioteques, com ara les guies de lectura, les exposicions, els aparadors i una bona senyalística de la col·lecció, com també explotar els recursos que ens proporcionen les xarxes socials i l’entorn digital.

3.7 Recursos

El Document inclou una sèrie d’annexos amb recursos extres que poden ser útils a l’hora de treballar una nova col·lecció:

• Indexació al catàleg de matèries (recopilació de les matèries relacionades existents i les propostes de canvis que fa el GT).
• Pictogrames (propostes i exemples de fons existents).
• Calendari d’efemèrides (a tenir en compte per fer difusió de les col·leccions).
• Recursos, entitats i llibreries especialitzades.
• Presentació de diversos casos existents a la XBM (a partir de les biblioteques participants en el GT i dels quals es resumeix el contingut en l’apartat següent).

4 Resultats del GT: el cas de Vilanova i la Geltrú

4.1 Treball de les biblioteques integrants en el GT previ al Document

Partint de l’experiència i la labor prèvia del conjunt de biblioteques integrants del GT que ja havien treballat per visibilitzar les seves col·leccions documentals i, seguint les orientacions del Document com a base per posar en pràctica els seus continguts, la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú va ser la primera biblioteca que va crear els dos centres d’interès i va posar a prova els continguts del Document.

El quadre següent (vegeu la figura 3) mostra els trets bàsics de les col·leccions creades a les biblioteques integrants del GT prèviament a la redacció del Document.

4.2 La col·lecció Dones i LGTBIQ+ de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú té poc menys de setanta mil habitants i dues biblioteques públiques, la Biblioteca Joan Oliva i Milà i la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, i, com a membre integrant del GT, ha decidit treballar la col·lecció Dones i LGTBIQ+ posant en pràctica les orientacions que el Document recull.

El 25 de novembre del 2021 amb la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència de Gènere, s’inauguraven a la Biblioteca Joan Oliva i Milà dos nous centres d’interès: Dones i feminismes, i LGTBIQ+.

En el plantejament de la seva creació es va optar per crear dos centres d’interès:

• A la Biblioteca Joan Oliva i Milà, com a biblioteca central urbana i comarcal, es van separar del fons general les dues temàtiques i es van ubicar a la sala d’adults, en un espai de pas per als usuaris, procurant el màxim accés i visibilitat.
• A la Biblioteca Armand Cardona i Torrandell es va optar per mantenir les dues col·leccions integrades al fons general, però destacades amb un pictograma per a cada una.

Els centres d’interès engloben fons documental d’adults de coneixements i ficció: assaigs, novel·les, còmics, cinema, poesia, teatre, sèries de televisió, etc.

Pel que fa als codis de fons que permeten recuperar les col·leccions en llistats i obtenir estadístiques agrupades per col·lecció, s’han utilitzat els dos assignats per la UAI:

• 190: Dones, feminismes i igualtat de gènere.
• 197: LGTBI.

Es van prendre com a base els pictogrames que s’ofereixen en el Document, emprats per altres biblioteques, i es van adaptar per personalitzar-los al disseny i la imatge que es volia donar.

La part més laboriosa va ser la recuperació del fons per motius que varien segons el tipus de fons documental: 

• Els fons de coneixements presenten un gran nombre de temàtiques diferents que en compliquen la recuperació pel gran abast que representen (GT, 2021 p. 27–45).
• El fons de ficció —tant novel·la o còmic com cinema i sèries de televisió— és molt més complicat de recuperar, ja que la majoria de documents no inclouen la temàtica que en permeti la recuperació i, per tant, implica un treball previ i extern al catàleg per obtenir llistats de títols que tractin la temàtica. En aquest sentit, el treball actual del GT i la UAI és bàsic.

Un altre punt important va ser establir quines serien les subdivisions de cada fons especial adaptant les indicades en el Document per a cada centre d’interès, ja que s’optava per la creació de dos fons separats. En aquesta tasca hi va col·laborar la Regidoria de Convivència i Equitat de l’Ajuntament de la ciutat per a la utilització de la terminologia correcta.

El resultat va ser el següent, tal com es mostra en les figures 4 i 5.

Les subdivisions són les notes de fons que acompanyen cada document (per exemple, Dones i feminismes. Història, biografies).

Una part del pressupost va destinat a ampliar les col·leccions i, setmanalment, s’exposen les novetats que es van incorporant al fons, de manera presencial i en xarxes socials. També es col·labora en la publicació virtual Àgora de la Regidoria de Convivència i Equitat facilitant novetats editorials recomanades.

Per tal que els usuaris puguin conèixer millor quins documents inclouen les subdivisions i interioritzin les terminologies correctes es va elaborar una guia (Xarxa de Biblioteques de Vilanova i la Geltrú, 2021).

4.3 Valoració de l’experiència i futures revisions

A partir de l’experiència de l’aplicació de les propostes del Document a les biblioteques de Vilanova, podem fer una primera valoració.

D’entrada, va ser de gran ajut seguir els passos que planteja l’eina Què fem amb la col·lecció…, que hem presentat més amunt. Va ser amb aquesta eina que es va decidir crear dos centres d’interès diferenciats, situats un al costat de l’altre, en un espai ben visible per a les persones usuàries.

D’altra banda, a l’hora d’organitzar les col·leccions, a més dels codis de fons corresponents i els pictogrames, el Document recomana unes subdivisions de matèria en set categories diferents aplicables tant als fons dedicats a la dona i els feminismes com a les persones LGTBIQ+. 

En el cas de Vilanova i la Geltrú això ha implicat prendre decisions concretes a l’hora d’atorgar als documents una localització o una altra, ja que en molts casos els documents poden pertànyer indiferentment a qualsevol dels dos centres d’interès, fet que crea una certa confusió. Els documents d’un i altre centre d’interès estan estretament relacionats i molts tracten ambdues temàtiques conjuntament, per exemple: feminismes i transfeminismes, rols i estereotips de gènere, etc. Aquesta interrelació temàtica dificulta enormement l’organització dels documents entre els dos centres d’interès, principalment en l’àmbit de les teories sexoafectives i de gènere, i s’han hagut de classificar posant atenció al contingut principal de cada document: si hi té més pes el contingut feminista o LGTBIQ+. Alhora s’han revisat les matèries i, en el cas que en manqués una d’elles, s’ha demanat a la UAI que la incorpori. 

Per tal de recuperar els documents, a les persones usuàries se’ls recomana la consulta dels dos centres d’interès (vegeu la figura 6) i/o la cerca per matèries al catàleg, perquè, si aquests documents incorporen les dues matèries en la seva descripció al catàleg, els podran recuperar.

Es pot considerar que aquesta dificultat que ha aparegut en crear dos centres d’interès seguint el Document és un límit a les pautes proposades. El fet, però, és que el Document és precisament una proposta oberta per tal de poder-se adaptar a les diferents línies polítiques dels diversos governs municipals de la demarcació de Barcelona i les prioritats que se’n poden derivar, com ara proposar un espai de gènere, o bé un centre d’interès únic, o dos de separats, etc. En aquest punt, cada biblioteca haurà de decidir els criteris tenint en compte l’entorn social i polític concret i després pensar en les opcions tècniques proposades o pensar en alternatives amb el suport del GT.

Finalment, ha estat positiu poder abordar la dificultat que planteja una terminologia encara recent i en canvi constant al GT amb la presència i el suport d’una persona representant de l’Oficina dels Serveis d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació, així com adaptar-la a la realitat dels centres d’interès de Vilanova i la Geltrú amb l’ajut dels tècnics de la Regidoria de Convivència i Equitat de l’Ajuntament. Aquest treball de col·laboració amb especialistes de fora de les biblioteques el valorem molt positivament.

El contingut del Document va ser el full de ruta essencial per crear els centres d’interès, i els coneixements que incorpora han servit per posar en context l’equip de la biblioteca que hi havia de treballar, tant pel que té a veure amb els conceptes, el recorregut històric bàsic i evolució i transformació del feminisme com pel marc legal que l’empara i la presa de consciència necessària per adoptar la perspectiva de gènere en tota la seva amplitud a la biblioteca pública: tracte amb les persones usuàries, retolació, disseny d’activitats, manteniment de la col·lecció, etc. Aquest fet evidencia la necessitat d’una formació professional continuada de tot l’equip.

El Document també és una proposta oberta en el sentit que se’n faran les revisions i actualitzacions dels continguts per millorar-los a partir de les experiències aportades per les biblioteques que l’utilitzin, i així mateix amb els altres recursos que aporta el GT. És amb aquesta finalitat que se’n promou la difusió, que tota biblioteca que iniciï un centre d’interès en aquests àmbits el pugui aplicar i adaptar, i millorar-lo, si n’és el cas.

5 Present i futur del Grup de Treball

Paral·lelament a la confecció del Document i l’eina de suport a la decisió, el GT ha treballat en un segon objectiu que segueix en curs: la indexació al catàleg de matèries, revisant les matèries que apareixen relacionades amb les dones, el feminisme, la igualtat, la perspectiva de gènere i el col·lectiu LGTBIQ+, per consensuar si es consideren adequades o s’hi detecten anacronismes. Atesa l’evolució de la terminologia relacionada amb els conceptes de gènere i diversitat sexual, es van consensuar una sèrie de propostes de canvi en les matèries acceptades amb la participació de la UAI que apareixen llistades a l’annex I del Document.

Es vol seguir revisant l’actualització de les relacions dels encapçalaments que s’utilitzen al catàleg Aladí a partir del Library of Congress Subject Headings i la Llista d’Encapçalaments de Matèria en Català. Alguns d’ells, però, ja es van aplicar al catàleg Aladí en el moment de treballar les propostes. Un exemple d’això és l’acceptació de la matèria Intersexualitat en substitució del terme Hermafroditisme, considerat avui en dia no adequat i ofensiu pel col·lectiu de persones intersexuals mateix.

Actualment, s’estan revisant els documents, proposant, quan cal, assignar-los matèries més adients o afegint-ne de complementàries a les ja presents. Aquesta tasca, que es planteja com un enriquiment del catàleg, es fa de manera coordinada entre diferents integrants del GT, de manera que no es dupliquin les peticions de canvis que es remeten a la UAI.

La necessitat d’aquesta revisió, que es prioritza en els documents d’incorporació recent que s’integren en el catàleg Aladí a partir dels Lots, SAB i altres adquisicions que es fan a través de la GSB, parteix de la manca de coneixement en aquestes qüestions que poden tenir les persones que cataloguen a la xarxa i a la UAI, que poden no ser sensibles a la importància d’incloure certes matèries rellevants per a la difusió de títols centrats en col·lectius minoritzats. Com a conseqüència, sovint és impossible recuperar els títols que tracten certs temes si no es té un coneixement previ de les obres, o d’autors i autores reconeguts en aquests àmbits. Això pot suposar un problema tant per al personal de biblioteques com per a les persones usuàries que accedeixen al catàleg en línia i no tenen la possibilitat de llistar els registres que formen part dels centres d’interès. En aquest aspecte, l’espai físic a les biblioteques on es poden trobar els documents agrupats pren més rellevància, així com l’accés a guies de lectura que puguin orientar el públic lector.

El gran augment en els darrers anys de la quantitat de títols que s’editen referents a les temàtiques que ens ocupen fa que aquesta tasca d’enriquiment del catàleg sigui complexa i molt ambiciosa. En conseqüència, sorgeix la necessitat de crear algun mecanisme que eviti en el futur les mancances en les noves catalogacions.

El futur del GT, un cop situats els dos objectius que es van establir al principi i la manera d’anar-los revisant, serà la seva consolidació com a equip de professionals assessors amb expertesa en aquests àmbits. A banda d’això, la riquesa d’experiències que poden aportar els seus integrants i la dispersió en el territori animen a plantejar altres possibilitats d’acció, com ara la creació d’un banc de recursos per compartir-hi activitats i talleristes que s’han fet a les biblioteques, guies especialitzades, desiderates de novetats, propostes formatives i bibliografia actualitzada (vegeu, per exemple, la bibliografia recomanada que compartim en aquest enllaç; el GT afegirà en aquesta llista els documents que se’ns puguin recomanar).

6 Conclusions

El Document redactat pel GT ha demostrat ser útil des del punt de vista pràctic per ajudar en la creació de nous centres d’interès, tot i que des que s’ha publicat es presenta com una proposta oberta, a la qual està previst incorporar en les futures versions les millores que es vagin veient amb la pràctica. No obstant això, considerem beneficiosa la difusió del Document i els seus continguts a tota la xarxa davant de la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a totes les biblioteques, així com d’incloure documents sobre feminisme i diversitat sexoafectiva en les col·leccions generals. 

El fet d’haver treballat amb agents externs per assolir la tasca del GT ha fet aflorar la necessitat de formació sobre gènere i diversitat per part de totes les persones que treballen en l’àmbit bibliotecari: des del personal que cataloga, les persones que fan les adquisicions, aquelles que gestionen els fons generals i els centres d’interès i, per descomptat, les que estan en contacte amb els usuaris i usuàries de les biblioteques. Per tal de poder prestar una bona atenció i respondre a la demanda actual, adquirir uns coneixements bàsics en la matèria és fonamental per aplicar la perspectiva de gènere a totes les biblioteques. Per tot això, des del GT es recomana que se segueixin fent formacions al personal des de les administracions i que siguin el màxim d’extensives possible.

Els objectius actuals del GT (la revisió de la indexació de matèries i la catalogació dels documents, així com la voluntat de consolidar-se com a equip assessor en els àmbits en què s’especialitza) són reptes ambiciosos però que poden ser un benefici per a tota la demarcació, i potser més enllà. Alhora, cal seguir treballant per millorar la difusió i facilitar l’accés i l’aprofitament dels recursos generats pel GT (tant del Document com del banc de recursos compartits que està previst crear en un futur), així com donar a conèixer el mateix GT per poder derivar consultes i noves propostes.

L’experiència del GT Dones i LGTBIQ+ mostra la importància del treball en xarxa entre biblioteques i també amb serveis i entitats especialitzats, per compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes. Aquesta complexitat i diversitat d’abordatge d’unes temàtiques vives que evolucionen amb la societat fa que el GT estigui sempre obert a acollir altres aportacions i experiències i a adaptar-se als canvis que puguin anar sorgint.

Bibliografia i recursos

Blanco, Leticia (2019). “La gran burbuja de los libros sobre feminismo”. El mundo, martes, 22 de enero de 2019. <https://www.elmundo.es/papel/cultura/2019/01/22/5c461f6bfc6c8389598b4783.html>. [Consulta: 12/09/2022]. 

Catalunya (2015). Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. <https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2015/07/21/17>. [Consulta: 25/04/2020] .

— (2014). Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. <https://portaljuridic.gencat.cat/eli/es-ct/l/2014/10/10/11>. [Consulta: 25/04/2020].

Diputació de Barcelona (2018). La Xarxa de Biblioteques Municipals amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Barcelona: Diputació de Barcelona. <https://www.diba.cat/documents/16060163/189231108/La+Xarxa+de+Biblioteques+Municipals+amb+els+Objectius+de+Desenvolupament+Sostenible/> [Consulta: 20/07/2020].

Grup de Treball Dones i LGTBI+ (2021a). Dones i LGTBIQ+. Orientacions i propostes per als fons de dones i LGTBIQ+ a les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. Chavarria Domingo, Mariona (coord.). Barcelona: Diputació de Barcelona. Gerència del Servei de Biblioteques. <https://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/documentcomunitatXBM_DonesiLGTBQ.pdf/2e7d6eac-729c-37c4-87f5-512ba8e51d47?t=1648450256098>. [Consulta: 28/03/2022].

— (2021). Què fem amb la col·lecció relacionada amb Dones i LGTBIQ+ a les biblioteques públiques?. Barcelona: Diputació de Barcelona. Gerència del Servei de Biblioteques. <https://docs.google.com/presentation/d/1OSOrXHbuV5XcOxucWcqBRRLKWLtLPxP4n3LN72FxNio/edit?usp=sharing>. [Consulta: 10/09/2022]. 

IFLA (2002). Directrius IFLA/UNESCO per al desenvolupament del servei de biblioteques públiques. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. <https://cobdc.org/producte/manifestos/>. [Consulta: 16/09/2022]. 

RFSL (Federació Sueca pels Drets d’LGBTQI) (2019). For all: The Sustainable Development Goals and LGBTI People. <https://www.rfsl.se/wp-content/uploads/2019/04/FINAL_FORALL_RFSL_2019.pdf>. [Consulta: 07/07/2020].

Q.DOC (2006). “Desmuntant armaris: estudi dels materials GLBT a les biblioteques públiques catalanes”. 10es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació. Barcelona, 25–26 de maig de 2006, p. 497–524. <https://www.diba.cat/documents/16060163/22275141/desmuntant+armaris.pdf/52984098-2e78-40a0-82c7-f965e69271cc?t=1477318999166>. [Consulta: 28/03/2022].

UNESCO (1994). Manifest de la IFLA/Unesco sobre la biblioteca pública. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. <http://www.cobdc.org/publica/manifestos/manifest_bp.html>. [Consulta: 07/09/2020].

Xarxa de Biblioteques Municipals de Vilanova i la Geltrú (2021). Guia sobre “Centre d’interès Dones i Feminismes” i ” Centre d’interès LGTBIQ+”. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. <https://issuu.com/bibbliotecaarmandcardona/docs/guia_centre_d_inter_s_dones_i_feminismes_i_lgtbiq_>. [Consulta: 28/03/2022].

Notes

¹ Segons les dades estadístiques extretes del fons LGTBIQ+ de la Biblioteca Sagrada Família, formen part del seu fons especial 297 documents editats entre el 1973 i el 2004; 394 documents publicats entre el 2005 i el 2010; 202 documents, entre el 2011 i el 2015, i 411 de publicats entre el 2016 i el 2021, que fan un total de 1.314 exemplars.