Historia de las bibliotecas

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d’Escornalbou: les marques de propietat de la col·lecció d’Eduard Toda

per
Biblioteca del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou (1921) Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-132-N-425. Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere.

Objectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d’Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l’any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l’edifici. Aquí se n’analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa.

Metodologia: l’estudi s’ocupa d’analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l’anàlisi d’una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d’Escornalbou. L’estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s’han pogut identificar alguns catàlegs de venda d’aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d’alguns exemplars venuts per Sotheby’s i altres cases de subhasta.

Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d’ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L’interès d’Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866).

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975

per
Sala de lectura de la Biblioteca Mossèn Homar de l'Hospitalet (1963) (Anuario..., 1968, p. 248–249)

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l’anomenat — Objectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians.

Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running.

Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.