Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata: el cas Comunicar

1 Introducció

1.1 Bibliometria i ciència oberta

Segons Forrester et al. (2017), en una revista, els investigadors busquen generar impacte, prestigi, un servei de qualitat i unes polítiques i costos admissibles. És important conèixer la demora en la publicació, la ràtio de rebuig, la qualitat en el procés d'avaluació, publicació i postpublicació.

Tant per a la concessió de sexennis de recerca com per obtenir l'acreditació per ser professor universitari, s'exigeix als demandants la publicació d'articles en revistes d'impacte. Depenent del camp de coneixement, els requisits poden variar, però, en general, es requereix que la revista estigui indexada a Web of Science o Scopus, i, en diferent mesura, a Dialnet, o que formi part del rànquing de revistes científiques espanyoles amb segell de qualitat FECYT (Delgado López-Cózar, 2019).

Les revistes que tenen un factor d'impacte alt, s'interessen a conèixer les característiques que puguin permetre'ls una millora de la seva posició a les principals bases de dades de publicacions científiques (Gómez-García et al., 2012). Aquestes característiques es poden obtenir fent anàlisis bibliomètriques, molt importants per conèixer, per exemple, la procedència de les col·laboracions i la seva diversitat, la qual cosa permet orientar les línies de recerca en la cerca de millores.

Gràcies als estudis bibliomètrics, es pot analitzar quantitativament la producció científica, i obtenir resultats que permetin conèixer l'estructura, les tendències i les relacions de la pràctica científica (Michán i Muñoz-Velasco, 2013). Aquests estudis han generat un interès creixent els últims anys, fins al punt de sorgir diverses revistes especialitzades en bibliometria, i seccions específiques en un altre tipus de publicacions més generalistes (Aleixandre-Benavent et al., 2017).

Els estudis bibliomètrics ofereixen una gran heterogeneïtat, ja que de vegades són aplicats a temàtiques concretes (Calderón i Gustems, 2018; Peirats et al., 2019), l'estudi de la producció científica de països (Maz-Machado et al., 2016) o universitats (Gumpenberger et al., 2016), fent comparatives entre diferents revistes (López-Gómez et al., 2012) o analitzant-ne una sola (Rodríguez-Miranda i Bolaños, 2018), com és el cas d'aquesta recerca.

En aquest tipus d'estudis, habitualment es fa una selecció en bases de dades com Scopus, Web of Science o Google Acadèmic, es descarreguen les dades en formats oberts com .csv i s'insereixen en diferents tipus de programes, en alguns casos propietaris, però principalment lliures, com SciMAT o Publish or Perish (Fernández i Murillo, 2018; López-Robles et al., 2019).

No obstant això, les bases de dades de les quals s'obté la informació són privades i no se'n pot modificar el contingut, i, fins i tot, limiten l'accés lliure a les dades que contenen. Per aquest motiu, els últims anys no han proliferat canvis en allò que es fa, sinó en com es fa, la qual cosa s'ha denominat ciència oberta (Anglada i Abadal, 2018). Algunes d'aquestes bases de dades, com YAGO, DBpedia o Wikidata cobreixen tots els camps del coneixement, i es posen a la disposició dels usuaris i de les institucions, que les utilitzen a les seves pròpies pàgines web, i s'estalvien així temps i diners (Candela, 2019).

Hi ha nombroses publicacions en comparar les anàlisis bibliomètriques que es poden fer amb les principals bases de dades de cites, però, generalment, la comparació es limita a Scopus, Web of Science (Echchakoui, 2020; Macchi et al., 2019), Google Acadèmic (Bar-Ilan, 2010; Martín-Martín et al., 2018) i, en casos limitats, altres bases de dades temàtiques (AlRyalat et al., 2019).

1.2 L'objecte d'estudi

La revista Comunicar (Revista Científica Iberoamericana de Comunicación y Educación) és una publicació científica espanyola que va començar la seva activitat el 1993, editada pel Grup Comunicar. És una publicació bilingüe (anglès i espanyol), amb una periodicitat semestral des del 1994 fins al 2016, any en què es va convertir en trimestral. Els articles estan disponibles de manera gratuïta a la seva pàgina web, en text complet i en diversos formats per ser descarregats. Té vocació internacional i llatinoamericana en els 28 volums i 62 números editats de la revista fins a mitjan 2020.

Tal com es pot observar en la taula 1, des del 2015, Comunicar està situada en el primer quartil de Scimago Journal Rank i JCR Science & Social Science, dos dels principals mesuradors d'impacte de les revistes científiques. Les categories en què s'ha especialitzat la revista són la comunicació, l'educació i els estudis culturals. Els seus treballs es divideixen entre una secció monogràfica, en la qual hi ha els estudis d'una temàtica específica indicada per la revista mateix, i una secció miscel·lània, en la qual són publicats articles de les temàtiques afins a l'educomunicació en general.

Taula 1. Evolució de la classificació de la revista Comunicar en les principals bases de dades bibliogràfiques. Font: Factor d'impacte (2020)

Comunicar ja ha estat analitzada en articles anteriors, de vegades al costat d'altres revistes, i se n'ha comparat la producció (Rodríguez-Sabiote i Úbeda-Sánchez, 2019), o de manera individual (Pérez-Rodríguez et al., 2018; González-Fernández-Villavicencio i Moya-Orozco, 2018), tot i que encara no s'havia realitzat una anàlisi exhaustiva com la que s'ha fet en aquesta recerca.

2 Material i mètodes

Pel fet que es realitza un estudi de tota la trajectòria de la revista Comunicar, es tracta d'un disseny de recerca descriptiu-longitudinal, de tipus historiogràfic i bibliomètric ex post facto retrospectiu (Arias i Ceballos, 2016).

2.1 Mostra i anàlisi de dades

Hi ha nombrosos articles que comparen les principals bases de dades bibliogràfiques, i hi indiquen certes limitacions, com absències de contingut o errors en la introducció de dades (Osca-Lluch et al., 2013). Per aquesta raó, es va optar per recollir la informació directament des de la base de dades i la pàgina web de la revista. Es van obtenir tots els números emesos per Comunicar, des del número 1, publicat el 1993 (volum I), fins al 62, que es va anunciar al començament del 2020 (volum XVIII). Es van analitzar un total de 1.230 articles, 2.016 signants i 22.624 referències.

Després d'observar com estan classificats els articles a la revista i pel fet que la seva base de dades no considera articles alguns dels seus apartats, únicament es van seleccionar aquells que pertanyien a les categories "Dossier" i "Caleidoscopio", sense inclouren altres possibles divulgacions que apareixien a "Preliminares", "Historias gráficas" o "Bitácora", seccions que van aparèixer els primers anys de la revista.

Per al tractament de la informació, es va buscar una base de dades sota una llicència de domini públic, que pogués ser consultada per qualsevol usuari, i afavorís així, la recerca científica i la ciència oberta. Finalment, es va escollir Wikidata, una base de dades pública i col·laborativa (és possible editar-la fins i tot sense compte d'usuari), considerada com la plataforma central de gestió de dades enllaçades de la Fundació Wikimedia (Erxleben et al., 2014). Es tracta d'una base de dades documental que se sustenta en el programari Wikibase. Permet la introducció d'informació estructurada de temes molt diversos, inclosos els articles científics que s'utilitzaran en aquest article.

Wikidata està enfocada en elements, que s'identifiquen per un nombre únic precedit del caràcter Q. Aquest identificador el diferencia de la resta de dades, juntament amb l'etiqueta, la descripció, l'àlies i les propietats que s'introdueixin. Aquestes últimes també estan identificades per un nombre únic, precedit del caràcter P. Per exemple, l'element Q84411728 correspon a l'article de la revista Comunicar titulat "Consuma matemáticas", que, entre altres propietats, conté la P31 (instància de) amb el valor Q13442814 (article científic).

Admet la introducció de diversos elements per a una mateixa propietat, i permet a l'editor escollir quin té preferència, en ordenar la pluralitat existent. Les dades introduïdes no estan lligades a una llengua, sinó que es poden traduir a tots els idiomes que es considerin. Les dades són accessibles fàcilment per persones o màquines des de Viquipèdia i altres aplicacions externes, a les quals es permet la reutilització (Martinelli, 2016). Les dades estan molt interconnectades i els serveis web exporten les dades estructurades a formats com JSON (Vrandečić i Krötzsch, 2014).

Un cop obtingudes les dades brutes, es van netejar i es van confrontar amb ajuda d'OpenRefine, una eina de codi obert que permet fer arranjaments de dades (data wrangling) i confrontar-los amb Wikidata. Si la informació que cal inserir en la propietat no requereix la creació d'un nou element (per exemple, la data de publicació, tom o pàgines), s'insereixen directament les cadenes de text. Si requereixen la introducció d'un element, es va buscar primer si existien, amb l'objectiu de no duplicar informació, en cas que algun ja estigués emmagatzemat a Wikidata (per exemple, el nom de la revista, el tema principal de l'obra o el tipus d'informació que s'introdueix a Wikidata). Aquest procés de revisar si existeix la informació que introduirem a Wikidata s'anomena confrontar.

A continuació, es va procedir a crear un esquema en OpenRefine, la qual cosa va permetre crear una plantilla que servís per a la introducció massiva de tots els articles amb la mateixa estructura, mitjançant un format similar al de Wikidata. Posteriorment, OpenRefine permet inserir tots els articles a Wikidata, una vegada introduït el nostre nom d'usuari. D'aquesta manera, cada edició queda registrada en el nostre historial, la qual cosa podran controlar altres usuaris de la comunitat.

Per a cada article, es va crear un element a Wikidata, i es van introduir el títol en espanyol i anglès, descripcions en tots dos idiomes, el tipus d'element que s'introduïa (P31), el títol (P1476), la revista en la qual havia estat publicat (P1433), els descriptors (P921), l'identificador d'objecte digital (P356), les pàgines (P304), el tom (P478), el nombre de publicació (P433), la data de publicació (P577), els autors de cadascun dels articles (P2093), el seu ordre (P1545) i la referència de la qual es podia obtenir aquesta informació (P248, P854 i P813). A continuació, es van fer consultes a la base de dades mitjançant el servei de consultes Sparql de la Fundació Wikimedia, Wikidata Query Service (https://query.wikidata.org/), per adquirir informació dels indicadors bibliomètrics.

No es van introduir a Wikidata nous elements per a cada autor (P50), ja que no es disposava de dades personals de tots els autors, únicament el nom i la universitat de procedència. En aquests casos, la comunitat recomana utilitzar una cadena de text (P2093) per introduir els autors, i evitar la creació massiva de persones en molts casos difícilment identificables. Pel mateix motiu, no es van incloure a Wikidata les referències de cada article, a més del fet que el format d'aquestes no era el mateix en tots els articles. Per això, i per poder analitzar aquesta informació, es va programar un script en PHP per adquirir de la pàgina web de la revista Comunicar les dades de procedència dels autors (regió i país) i totes les referències de cadascun dels articles publicats, amb la qual cosa es va obtenir un total de 22.624, que van ser analitzades amb LibreOffice Calc. També des de la pàgina web, es van obtenir les dades sobre els temps de resposta de la revista, ja que és una dada que no s'accepta a Wikidata.

Amb l'ajuda d'aquesta aplicació, es van elaborar diversos gràfics per mostrar els resultats dels indicadors bibliomètrics restants. Per acabar, es van obtenir dades estructurades per introduir-les a VOSviewer, un dels programes més recomanats per construir i visualitzar xarxes bibliomèriques (Peng et al., 2020; van Eck i Waltman, 2017). Amb aquesta eina, es van realitzar gràfics de coautoria entre autors, organitzacions i països.

2.2 Variables

Per determinar els indicadors bibliomètrics, s'han seguit les indicacions de diversos autors (Suárez i Pérez-Anaya, 2018; Tomás-Górriz i Tomás-Casterá, 2018), i s'han seleccionat aquells que s'han considerat més pertinents entre els indicadors de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte.

En relació amb la productivitat de la revista, es va buscar l'índex de publicacions per any, revista i volum, a més de la taxa de referències per article. Respecte a l'índex de producció dels autors, els indicadors bibliomètrics obtinguts van ser el nombre d'articles per autor, i es van obtenir els més prolífics (també se'n va obtenir l'índex de productivitat fraccionada i el de col·laboració), la diferència entre sexes, països i regions de procedència, el seu índex de productivitat de Lotka (logaritme del nombre de publicacions) i el de transitorietat (proporció d'autors que publiquen un article en relació amb el total d'autors), i també es van obtenir els petits productors (autors amb una sola publicació), els productors mitjans (investigadors amb més d'una publicació i menys de deu) i els grans productors (aquells amb més de deu articles publicats).

Es van obtenir també la producció temàtica (obtinguda de les paraules clau de cada article) i els intervals de temps entre l'acceptació de l'article i la seva publicació, la recepció i l'acceptació, i de la recepció a la seva publicació (publicats per la revista des del 2014). Per acabar, es va calcular l'índex de coautoria, en dividir el nombre d'autors entre el nombre d'articles publicats, l'índex de Price (percentatge de referències amb antiguitat menor a cinc anys) i els índexs d'autocitació dels autors i de la revista.

3 Anàlisi i resultats

En primer lloc, es mostren els resultats dels indicadors de productivitat científica a partir del nombre de revistes i articles, classificats per l'any de publicació a la revista, i també el percentatge d'articles en relació amb el total (es poden veure tots els articles en aquesta consulta: https://w.wiki/47aw). A més, s'indica el nombre total de referències, la mitjana de referències per article i la mitjana d'aquestes.

Taula 2. Indicadors de productivitat científica de la revista Comunicar. Font: elaboració pròpia (2021)

Com es pot observar en la taula 2, el creixement en el nombre d'articles ha estat constant fins al 2006, moment en el qual la revista va començar a disminuir el nombre d'articles publicats i augmentar-ne la qualitat, la qual cosa es pot constatar pel nombre de referències en cada article, que va anar en augment. Durant els primers anys, el nombre d'articles per revista era variable, i es van limitar a deu a partir de l'1 de gener de 2016 (https://w.wiki/4PgR).

La mitjana de referències per article era de 9 a 12 a mitjan anys 2000, i va passar de les 40 els últims anys. Des del 2010, s'ha mantingut un nombre fix d'articles anuals: 40. A partir d'aquesta data, es constata un augment en la mitjana de referències i la seva presència en els primers llocs de les principals bases de dades bibliogràfiques.

3.1 Investigadors

Es poden veure tots els articles amb els seus autors en la consulta https://w.wiki/4PpL. Al llarg de la història de la revista, un total de 710 articles van ser signats per una única persona (57,72 %, índex de transitorietat), 290 per dues persones (23,58 %), 202 per tres persones (16,42 %), 20 per quatre persones (1,63 %) i 8 per cinc persones (0,65 %). No obstant això, el nombre de signants ha variat al llarg del temps; per aquesta raó, aquestes dades es presenten a continuació en una gràfica històrica.

En la figura 1, es pot constatar com, a mesura que ha passat el temps, han disminuït els articles presentats per un sol autor. Així, fins al 2009, eren gairebé exclusivament articles individuals, i és a partir de llavors quan es va diversificar, fins a gairebé no trobar-ne presència durant els anys més recents, i passar a ser habitual la signatura de dos i, sobretot, tres autors, i ser molt poc habitual que siguin quatre o cinc signants.

Figura 1. Nombre d'autors en cada article publicat a la revista Comunicar. Font: elaboració pròpia (2021)

Referent a la productivitat científica dels investigadors, un total de 1.238 (61,41 %) han estat autors ocasionals, ja que tenen un índex de productivitat igual a zero (van publicar un únic article); 280 (36,51 %) van publicar entre dos i nou articles; aquests són els anomenats productors mitjans. Els 3 autors restants (2,08 %) són els grans productors, en signar més de nou articles. Si es fa aquest càlcul des del 2010, s'observa que l'índex de transitorietat puja des del 0,61 fins al 0,77.

Els 3 autors més prolífics, i els únics grans productors, són Enrique Martínez Salanova, amb 20 articles publicats (tots com a primer signatari i amb un índex de col·laboració d'1,25), Ignacio Aguaded (8 articles com a primer signatari, 1 com a segon signatari i 2 com a tercer, IC = 1,82) i Julio Cabero (en 10 va ser el primer signatari i en 1 el segon, IC = 1,64), tots dos amb un total d'11 articles publicats. Per darrere d'aquests autors, hi ha Sindo Froufe, que va publicar 8 articles (IC = 1), i Juan Manuel Méndez i Manuel Fandos, que en van publicar 7 (IC = 2 i IC = 1,86, respectivament).

Darrere d'aquests, hi ha set autors amb 6 publicacions i quinze autors amb 5, entre els quals hi ha un total de nou autores. Si s'analitzen els deu últims anys, es pot observar que la persona amb més articles publicats, 4, ha estat Ana Aierbe-Barandiaran. Respecte al desglossament en la producció d'articles per sexes, apareixen més homes com a signataris, 1.072 (53,17 %), en comparació de 929 dones (46,08 %). Les 15 signatures restants (0,74 %), fins a les 2.016 totals, són de signants que pertanyien a associacions, que van publicar majoritàriament durant els primers anys de la revista.

Quant als primers signataris en els articles, 691 van ser homes (56,2 %), 525 dones (42,7 %) i 14 associacions (1,1 %). No obstant això, si es comproven les dades dels últims anys, es pot constatar un increment del nombre de dones des del 2010, la qual cosa ha provocat que la tendència s'inverteixi i siguin aquestes les que publiquin més que els homes com a primeres signatàries.

En relació amb els primers signataris, també se n'ha analitzat la procedència. Dels 1.230 articles, només cinc països superen un 2 % del total: 893 procedeixen d'Espanya (72,66 %), 36 de Mèxic i Argentina (2,93 %), 32 de Xile (2,60 %) i 26 de Portugal (2,12 %). Si s'observen aquestes dades des del 2010, moment en el qual la revista comença a adquirir una posició destacada en les principals bases de dades internacionals, es pot comprovar que els articles procedents d'Espanya van descendir fins a un 65,85 % del total. A més, cinc van ser els països que van superar el 2 %, a més d'Espanya. Van ser Mèxic, Xile, Estats Units, Colòmbia i Portugal.

En total, els articles de la revista procedeixen de 50 països diferents. Des del 2010, han estat publicats articles de 13 països que mai abans ho havien fet, en què destaquen negativament països com l'Argentina, que els últims anys només va publicar dos articles, Veneçuela, que va passar de 12 articles publicats des del 1993 fins al 2009 a tan sols 1 entre el 2010 i el 2020, i França amb 11 en la primera època i 1 durant els últims anys. Respecte a les comunitats autònomes que més publiquen, Andalusia ha publicat molts més articles que la resta de comunitats, 373 (30,35 %), i al costat de Madrid i Catalunya, sumen gairebé la meitat de les publicacions totals de la revista, amb 606 (49,31 %).

Figura 2. Anàlisi de la coautoria entre els països dels autors. Font: dades de la revista mostrats amb VOSviewer (2020)

L'índex de coautoria durant els 27 anys d'història de la revista és de 1,63, ja que s'han analitzat 1.230 articles i hi ha 2.016 signatures dels investigadors. Aquest valor és molt baix, tenint en compte que fins al número 33 de la revista no es va passar d'un índex d'1,55, justament en l'últim número del 2009. A partir del 2010, l'índex de col·laboració sempre ha estat més alt d'1,75, i arriba fins a 3,30 en el número 56 de la revista.

3.2 Temps de resposta i temàtiques

Pel que fa als intervals de temps entre la recepció d'un article, la seva acceptació i publicació, es van analitzar tots els articles des del 2014 fins a l'actualitat. La mitjana de dies entre la recepció i l'acceptació dels articles va ser de 95 dies (amb un mínim de 29 i un màxim de 431), entre l'acceptació i la publicació, 209 dies (amb un mínim de 108 i un màxim de 209) i, entre la recepció i la publicació, 240 dies (amb un mínim de 160 i un màxim de 600).

No obstant això, aquestes xifres no mostren l'evolució dels temps de resposta de la revista Comunicar, per la qual cosa a continuació es presenta la gràfica dels set últims anys, en la qual es pot observar una disminució en els temps dels tres índexs representats.

Figura 3. Temps de resposta en els articles de la revista Comunicar durant els set últims anys. Font: elaboració pròpia (2021)

Una de les propietats que es va introduir a Wikidata va ser el tema principal de l'obra (P921), dades recollides de cadascun dels descriptors dels articles, disponibles des d'octubre del 2001. Les temàtiques de la revista han estat principalment d'aspectes relacionats amb l'educomunicació, noves tecnologies, mitjans de comunicació i periodisme. En concret, els termes més utilitzats van ser: educació (85 aparicions), televisió (82), internet (82), mitjà de comunicació de masses (72), educació mediàtica (62), xarxa social (50), comunicació (49), educació superior (46), tecnologies de la informació i la comunicació (44) i publicitat (40). La consulta que obté aquesta informació és la següent: https://w.wiki/47b7.

Però, l'aparició d'aquests termes en els descriptors no ha estat constant al llarg del temps, per la qual cosa s'ha fet un gràfic per mostrar l'evolució temporal dels termes més freqüents (aquesta és la consulta per al terme educació: https://w.wiki/47bJ). En la figura 4, es pot observar com el terme educació s'ha anat utilitzant amb menys freqüència amb el pas del temps, però, en el seu lloc, se n'han fet servir altres de més específics, com educació superior o educació mediàtica. El terme xarxa social mostra la modernitat de la seva utilització, ja que només s'utilitza des del 2010, cas contrari al de televisió, que gairebé no s'utilitza els últims anys.

Figura 4. Evolució temporal dels temes principals dels articles científics de la revista Comunicar (P921). Font: elaboració pròpia (2021)

3.3 Referències

En analitzar les 22.624 referències trobades en els 1.230 articles publicats a la revista Comunicar, 127 d'aquests no van fer servir referències (10,3 %), 983 en contenien entre 1 i 40 (79,9 %) i 120 en contenien més de 40 (9,8 %). El màxim de referències trobades va ser de 89, en l'article "Prosumidores y emirecs: Análisis de dos teorías enfrentadas", publicat el 2018. S'ha de destacar que tots els articles sense referències es van publicar abans del 2010.

A continuació, es pot observar en la figura 5 el nombre de referències per any, i com n'hi ha un augment considerable a partir del 2010. En el transcurs dels 27 anys d'història de la revista, la mitjana de referències per article és de 17,85, amb una mitjana de 14. Aquestes dades es refereixen a totes les publicacions de la revista, però s'observen quantitats superiors durant els últims anys, com ja s'ha pogut veure en la taula 2.

Figura 5. Nombre de referències en els articles de la revista. Font: elaboració pròpia (2021)

Per obtenir l'índex de Price, es van recollir totes les referències de cada any, i es van buscar totes aquelles que tinguessin una data de publicació menor a cinc anys, en relació amb la data de publicació de l'article que la contenia. Calculat des del 1993, es va obtenir un valor mitjà de 0,48, amb un valor superior al 40 % en pràcticament tots els anys, tret del 2004, el 2005 i el 2009.

Els autors més citats en les referències dels articles van ser: Ignacio Aguaded amb 228, Joan Ferrés amb 147, Julio Cabero amb 127, David Dennis amb 100, Sonia Livingstone amb 93, Manuel Castells amb 92, José Manuel Pérez amb 73 i Henry Jenkins amb 70. Entre els 55 autors que superen les 20 referències en els articles de la revista en sumen 2.327, la qual cosa es tradueix en un 10,29 % del total.

També es va voler conèixer el nombre d'autocites dels autors. Es van trobar un total de 1.505 autocites entre tots els articles, la qual cosa indica que n'hi ha 1,22 per article i un 6,65 % del total de referències. Així mateix, es va obtenir el nombre total d'autocites de cada any i es va mostrar el percentatge sobre el total de referències d'aquell any. Com es pot veure en la figura 6, la tendència és de disminuir el nombre d'autocites dels autors amb el pas del temps, que és d'un 4 i d'un 12 % del total de cites anuals.

Per acabar, es va calcular l'índex d'autocites de la revista, tenint en compte el nombre d'autocites que es feien a la revista i les cites totals de l'any. Se'n van trobar 1.018, amb la qual s'obté un índex del 4,5 %. Aquesta quantitat ha anat augmentant amb el temps, i s'observa un creixement substancial des del 2010.

Figura 6. Nombre d'autocites i percentatge d'autocites entre els articles publicats cada any a la revista. Font: elaboració pròpia (2021)

4 Discussió

Aquest article presenta una anàlisi bibliomètrica sobre la revista Comunicar des del seu primer número, publicat el 1993, fins a l'actualitat, i permet mostrar l'evolució que han experimentat els seus volums al llarg d'aquest temps. Durant aquests anys, la revista ha pres certes decisions editorials que n'han augmentat la qualitat, com la reducció del número d'articles per publicació, l'obligatorietat de referenciar els articles o eliminar la limitació en el nombre de signants. Probablement, aquestes mesures han ocasionat un augment en el seu factor d'impacte en les principals bases de dades de revistes científiques. No obstant això, aquestes no solen permetre l'accés obert a la seva informació, un tema que provoca nombroses discussions entre acadèmics, editors, bibliotecaris i polítics. L'accés lliure hauria de ser la base de la comunicació acadèmica, però encara hi ha moltes limitacions, malgrat que la revista sigui d'accés obert (Nazim i Devi, 2008).

Amb les dades proporcionades per la revista, s'ha pogut observar com, des de la seva fundació, ha anat incrementant el nombre d'articles publicats anualment fins al 2006. Des de llavors, se'n va reduir el nombre, i es va mantenir en 40 des del 2010 fins a l'actualitat. Precisament, a partir del 2010, es constata, d'una banda, una millora en la posició de la revista en les principals bases de dades internacionals i, de l'altra, una estabilitat en el nombre d'articles i un augment de les referències d'aquests. Aquell any, es van superar les 20 referències de mitjana per article, quantitat que ha anat augmentant progressivament fins al 2020.

En l'actualitat, la revista permet la presentació d'articles en espanyol i anglès, i també resums en xinès i portuguès, la qual cosa mostra un interès per augmentar la difusió internacional de la revista, ja que anteriorment tenia preferència per la presentació d'articles en espanyol (Moreno-Pulido et al., 2013). Aquesta obertura més gran a recerques internacionals també es pot observar en el fet que hi hagin publicat autors de fins a 50 països diferents, quantitat superior a les dades oposades per Vázquez-Cano et al. (2016) en altres publicacions espanyoles, i que coincideixen habitualment als països més representats. Durant l'última dècada, s'ha observat una disminució dels articles procedents d'Espanya, Argentina, Veneçuela i França, i creixen notablement els dels Estats Units i se'n publiquen des de tretze nous països. Aquesta varietat de països es pot corroborar també en l'anàlisi JCR realitzada el 2019 sobre la revista (Clarivate Analytics, 2019).

En relació amb el nombre d'autors, més del 57 % dels articles van ser signats per una única persona, quantitat similar a la trobada en altres estudis bibliomètrics (Baladrón-Pazos et al., 2017). Des del 2010, s'ha observat un decreixement dels articles publicats per autories individuals, i apareix amb més freqüència la col·laboració entre dues, i sobretot tres persones, mateixos resultats que els d'altres recerques similars (Rodríguez-Miranda i Bolaños, 2018). S'ha de tenir en compte que la revista Comunicar imposava una limitació d'un màxim de tres signants fins al 2016 (Pérez-Rodríguez et al., 2018), fet que ha penalitzat la presència de més grups de recerca, que s'han començat a observar d'aleshores ençà.

Un 30,35 % dels articles han estat signats per investigadors d'institucions procedents de la Comunitat Autònoma d'Andalusia, que, a més, té els autors més prolífics. Si s'afegeixen les comunitats de Catalunya i Madrid, el percentatge ascendeix fins a gairebé la meitat, la qual cosa també van constatar Rodríguez-Fuentes i Gallego (2019) en el seu estudi referent a l'Educació Especial.

L'índex de transitorietat va ser de 0,61 (61,41 %), lleugerament superior al 60 % proposat per Lotka, la qual cosa indicaria poca especialització dels autors (Torres-Pascual, 2018), tot i que aquest valor se sol aplicar a estudis bibliomètrics sobre temàtiques concretes i no a revistes, per la qual cosa, en aquest cas, ens podria indicar la dificultat per publicar a la revista, ja que, a més, el seu valor des del 2010 va augmentar a 0,77.

Es van trobar només tres grans productors, aquells que tenen més de nou articles signats. Fins a la data d'aquest estudi, no apareix cap dona entre els tretze autors amb més articles, tot i que la persona amb més articles publicats des del 2010 és Ana Aierbe-Barandiaran. Respecte als primers signataris, el percentatge de signatures masculines ha augmentat, des del 52,8 % obtingut per Escribà i Cortiñas (2013) fins al 56,2 % trobat en aquesta recerca, encara que els últims anys, les dones han augmentat la seva presència i invertit la tendència, i superen en percentatge els homes.

L'índex de coautoria és molt baix, 1,63, però, els últims anys, s'observa un augment considerable, que arriba a valors per damunt de 2,50 en els quatre últims volums, quantitat similar a la trobada en altres publicacions d'impacte (Torres-Salines i Cabezas-Clavijo, 2013).

Fins al 2009, es podien trobar articles publicats sense referències. No obstant això, des de llavors, no ha aparegut cap altre article en aquesta situació, i s'ha augmentat considerablement fins a les 42,3 referències de mitjana el 2020, xifra propera a la recomanada per Murillo et al. (2017). L'índex de Price va ser de 0,48, superior al trobat en altres recerques que tractaven temes sobre noves tecnologies (Cabrera, 2020), la qual cosa indica l'actualitat dels articles de la revista.

La revista es descriu en el seu nom com a "Comunicar. Revista Científica de Comunicació i Educació", per la qual cosa els temes dels seus articles giren entorn de l'educomunicació. S'han mostrat els termes més utilitzats en els descriptors dels articles, i l'evolució de les principals temàtiques, i s'ha constatat que certs temes es deixen d'utilitzar, com televisió, i en creixen altres, com internet, tal com van observar Montero-Díaz et al. (2018) per als articles de comunicació.

Els temps entre la recepció d'un article i la seva publicació a la revista tendeixen a disminuir durant els últims anys, sobretot des de la recepció fins a l'acceptació, la qual cosa s'indica en els criteris de qualitat de la revista, en què s'estableix que aquesta fase dura un màxim de 100 dies (Criterios de Calidad, 2020). El 2020, el temps mitjà va ser de 71 dies, temps sensiblement inferior als trobats en altres recerques que analitzaven el temps de demora en la resposta de publicacions en diverses branques de coneixement (Björk i Solomon, 2013).

Es van trobar 1,22 autocites dels autors per article, i disminueix el percentatge d'aquestes entre el total de referències durant els últims anys, que s'acosta al 4-5 % en l'actualitat, quantitats inferiors a les trobades en altres camps del coneixement i entre els principals països investigadors del món (Ladle et al., 2013; Pandita i Singh, 2017). D'altra banda, les autocites a la revista han augmentat considerablement des del 2010, i el percentatge es manté estable els últims anys entre un 4 i 6 %, creixement habitual en les revistes científiques, recurs que utilitzen com a estratègia editorial per aconseguir un impacte més gran (Haba-Osca et al., 2019). Aquesta quantitat és superior a l'obtinguda per Castillo i Carretón (2010) a la revista, però va ser a partir de l'any d'aquesta recerca quan la quantitat d'autocites es va incrementar considerablement.

5 Conclusions

Amb les dades recollides, es pot observar que, des del 2010, diversos fets han pogut contribuir al fet que la revista Comunicar arribi als primers llocs dels principals indicadors de qualitat i, posteriorment, s'hi mantingui. Per exemple, la seva decisió de reduir i fixar la quantitat d'articles per publicació i per any, que, juntament amb l'alt grau de rebutjos, podria generar una exclusivitat més gran. Al seu torn, podria repercutir en una millor qualitat dels articles publicats, que, juntament amb el seu caràcter internacional (De-Filippo, el 2013, la va anomenar com la "més internacional" entre les revistes de comunicació espanyoles) i la rapidesa de resposta als seus articles proposats, podrien atorgar un interès més gran als investigadors.

Així mateix, cal tenir en compte que els últims anys la publicació ha elevat substancialment el seu índex de coautoria, la qual cosa podria indicar que es tracta d'articles desenvolupats per equips de recerca, cosa que fa que els articles siguin revisats per més persones i n'augmenti la qualitat. També s'observa un creixement en el nombre de referències, la qual cosa provoca un augment en la verificabilitat dels articles, i una disminució en el percentatge d'autocites, ja que un nombre elevat podria afectar els índexs de qualitat.

Amb totes aquestes dades, i si s'analitzen exclusivament els anys que han transcorregut des del 2010, un article tipus publicat a la revista tindria les característiques següents: tractaria sobre temes relacionats amb l'educació, la comunicació i els mitjans digitals, contindria més de 35 referències, estaria signat per dues o tres persones, que s'autoreferenciarien una vegada, afegint un article publicat a la mateixa revista Comunicar, i amb la meitat de les seves referències obtingudes d'articles publicats durant els cinc últims anys.

Perquè es produeixi una bona comunicació acadèmica seria desitjable que les bases de dades fossin d'accés obert, perquè qualsevol usuari pogués consultar la informació dels articles lliurement. En aquest article, després de realitzar tota l'anàlisi i mostrar els resultats de la recerca, es pot afirmar que és possible dur a terme una anàlisi bibliomètrica amb l'ajuda d'una base de dades lliure com Wikidata. Aquest treball no només ha servit per analitzar l'objecte d'estudi, sinó que, a més, permet que la informació utilitzada pugui ser consultada per qualsevol usuari que tingui interès en la revista. Aquest fet és important, ja que Wikidata és una base de dades amb una llicència de domini públic, que pot ser consultada i editada per qualsevol persona, la qual cosa afavoreix la ciència oberta.

Actualment, Comunicar és l'única revista científica en espanyol amb totes les dades estructurades dels seus articles introduïts en la mateixa revista i a la disposició dels usuaris. Aquests poden consultar aquesta informació per mitjà de consultes fetes amb Wikidata Query Service o d'eines per manejar informació bibliogràfica científica, com ara Scholia (Nielsen et al., 2017). La resta de revistes científiques es podrien plantejar també la introducció de les seves dades a Wikidata, i fer créixer aquesta base de coneixement amb la idea de realitzar anàlisis bibliomètriques més complexes en el futur.

Perquè una anàlisi d'aquest tipus sigui completa es depèn de les dades disponibles. Perquè l'anàlisi pugui ser complexa caldria introduir a Wikidata tots els articles que han citat les publicacions de la revista Comunicar, per conèixer quins són els autors, les revistes o els articles més citats d'altres fonts, la qual cosa permetria conèixer la imbricació de la revista en el camp científic i no mostrar únicament les referències que han citat des de la revista. Actualment, la introducció d'articles científics de revistes científiques a Wikidata és molt limitada, per la qual cosa queda molta feina per fer sobre aquest tema.

Recerques futures haurien d'analitzar les cites que rep la revista Comunicar, i relacionar-les amb les temàtiques dels articles i les descàrregues que s'han fet a la pàgina de la revista. D'aquesta manera, es podrien observar quins són els temes que més se citen i si hi ha relació entre els articles més descarregats i els més citats. Després d'observar una millora substancial en els índexs de qualitat de la revista des del 2010, seria interessant obtenir informació qualitativa dels editors de la revista, per conèixer els motius dels canvis que han sofert les seves publicacions al llarg dels anys.

Bibliografia

Aleixandre-Benavent, R.; González de Dios, J.; Castelló, L.; Navarro, C.; Alonso-Arroyo, A.; Vidal-Infer, A.; Lucas-Domínguez, R. (2017). "Bibliometría e indicadores de actividad científica (1). La evaluación de la investigación y de la actividad científica en pediatría a través de la bibliometría". Acta Pediátrica Española, vol. 75, núm. 1, p. 18–25. <https://bit.ly/2SHscde>. [Consulta: 23/10/2020].

AlRyalat, Saif Aldeen S.; Malkawi, Lna W.; Momani, Shaher M. (2019). "Comparing Bibliometric Analysis Using PubMed, Scopus, and Web of Science Databases". J. Vis. Exp, vol. 152, e58494. <https://doi.org/10.3791/58494>. [Consulta: 18/09/2021].

Anglada, Lluís; Abadal, Ernest (2018). "¿Qué es la ciencia abierta?". Anuario ThinkEPI, vol. 12, p. 292–298. <https://doi.org/10.3145/thinkepi.2018.43>. [Consulta: 02/02/2021].

Arias, Walter L.; Ceballos, Karla D. (2016). "Estudio bibliométrico de la Revista de Psicología de la Pontificia Universidad Católica del Perú (1994–2014)". Tesis Psicológica, vol. 11, núm. 2, p. 136–156. <https://bit.ly/3fqWtqn>. [Consulta: 27/09/2020].

Baladrón-Pazos, Antonio J.; Manchado-Pérez, Benjamín; Correyero-Ruiz, Beatriz (2017). "Estudio bibliométrico sobre la investigación en publicidad en España: temáticas, investigadores, redes y centros de producción (1980–2015)". Revista Española de Documentación Científica, vol. 40, núm. 2, e170. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2017.2.1411>. [Consulta: 26/09/2021].

Bar-Ilan, Judit (2010). "Citations to the "Introduction to informetrics" indexed by WOS, Scopus and Google Scholar". Scientometrics, vol. 82, p. 495–506. <https://doi.org/10.1007/s11192-010-0185-9>. [Consulta: 17/09/2021].

Björk, Bo-Christer; Solomon, David (2013). "The publishing delay in scholarly peer-reviewed journals". Journal of Informetrics, vol. 7, núm. 4, p. 914–923. <https://doi.org/10.1016/j.joi.2013.09.001>. [Consulta: 27/11/2020].

Cabrera, Juan Francisco (2020). "Producción científica sobre integración de TIC a la Educación Física". Retos: nuevas tendencias en educación física, deporte y recreación, vol. 37, p. 748–754. <https://bit.ly/2Wx2ZDn>. [Consulta: 27/09/2020].

Calderón, Diego; Gustems, Josep (2018). "Análisis bibliométrico de la producción científica sobre educación musical en el periodo 2007–2016 en revistas incluidas en JCR". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, vol. 41. <http://dx.doi.org/10.1344/BiD2018.41.10>. [Consulta: 05/07/2020].

Candela, Gustavo (2019). "Publicación y enriquecimiento semántico de datos abiertos en bibliotecas digitales" [Tesis doctoral, Universidad de Alicante]. Repositorio Institucional RUA. <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/97353>. [Consulta: 10/02/2021].

Castillo, Antonio; Carretón, Carmen (2010). "Investigación en comunicación: estudio bibliométrico de las revistas de comunicación en España". Comunicación y Sociedad, vol. 23, núm. 2, p. 289–327. <http://hdl.handle.net/10045/22678>. [Consulta: 10/09/2021].

Clarivate Analytics (2019). "InCites Journal Citation Reports. 2018 Journal Performance Data for: Comunicar". <https://bit.ly/31PbHDb>. [Consulta: 17/09/2021].

Criterios de Calidad (2021). "Comunicar". <https://bit.ly/3wmrR24>. [Consulta: 12/11/2021].

Delgado López-Cózar, Emilio (2019). "Sexenios 2019: la transferencia se independiza, los rankings de revistas arriban al Derecho y siguen penetrando en las Humanidades y Ciencias Sociales". Granada. <https://doi.org/10.13140/RG.2.2.24000.48648>. [Consulta: 27/09/2020].

Echchakoui, Saïd (2020). "Why and how to merge Scopus and Web of Science during bibliometric analysis: the case of sales force literature from 1912 to 2019". J Market Anal, vol. 8, p. 165–184. [Consulta: 26/09/2021]. DOI: https://doi.org/10.1057/s41270-020-00081-9.

Escribà-Sales, Eudald; Cortiñas, Sergi (2013). "La internacionalización y las coautorías en las principales revistas científicas de Comunicación en España". Comunicar, vol. 41, p. 35–44. [Consulta: 05/07/2020]. DOI: https://doi.org/10.3916/C41-2013-03.

Erxleben, Fredo; Günther, Michael; Krötzsch, Markus; Mendez Julián; Vrandečić, Denny (2014). "Introducing Wikidata to the Linked Data Web". A: Proceedings of the 13th International Semantic Web Conference, p. 50–65. Springer 2014. <http://doi.org/10.1007/978-3-319-11964-9_4>. [Consulta: 15/11/2021].

Factor de impacto (2020). "Comunicar". <https://bit.ly/2L6OPn7>. [Consulta: 05/07/2020].

Fernández, Madelaine; Murillo, Danny (2018). "Análisis bibliométrico de las revistas de acceso abierto de Centroamérica, el Caribe y México basado en DOAJ e indexadores Latinoamericanos". AmITIC 2018. <https://revistas.utp.ac.pa/index.php/memoutp/article/view/1852/2697>. [Consulta: 24/08/2020].

Filippo, Daniela de (2013). "La producción científica española en Comunicación en WOS. Las revistas indexadas en SSCI (2007–12)". Comunicar, vol. 41, p. 25–34. <http://dx.doi.org/10.3916/C41-2013-02>. [Consulta: 05/07/2020].

Forrester, Amy; Björk, Bo-Christer; Tenopir, Carol (2017). "New web services that help authors choose journals". Learned Publishing, vol. 30, p. 281–287. <https://doi.org/10.1002/leap.1112>. [Consulta: 20/12/2020].

López-Gómez, Ernesto; Fuentes, Juan Luis; Luque, David (2012). "Análisis bibliométrico de las revistas españolas de educación incluidas en el Journal Citation Report. Producción científica y elementos controvertidos". Teoría de la educación, vol. 24, núm. 1, p. 183–217. <https://bit.ly/2L85GpO>. <https://doi.org/10.14201/10337>. [Consulta: 05/07/2020].

Gómez-García, Almudena; Ramiro, María Teresan; Ariza, Tania; Reina, María (2012). "Estudio bibliométrico de Educación XX1". Educación XX1, vol. 15, núm. 1, p. 17–41. <https://doi.org/10.5944/educxx1.15.1.148>. [Consulta: 27/08/2020].

Gumpenberger, Christian; Sorz, Johannes; Wieland, Martin; Gorraiz, Juan (2016). "Humanities and social sciences in the bibliometric spotlight – Research output analysis at the University of Vienna and considerations for increasing visibility". Research Evaluation, vol. 25, núm. 3, p. 271–278. <https://doi.org/10.1093/reseval/rvw013>. [Consulta: 27/09/2020].

González-Fernández-Villavicencio, Nieves; Moya-Orozco, Víctor M. (2018). "¿Las correlaciones altmétricas/métricas tradicionales se ven afectadas por los planes de marketing en medios sociales de las revistas? El caso de la revista Comunicar". Anales de Documentación, vol. 21, núm. 1. <https://doi.org/10.6018/analesdoc.21.1.303221>. [Consulta: 05/07/2020].

Haba-Osca, Julia; González-Sala, Francisco; Osca-Lluch, Julia (2019). "Las revistas de educación a nivel mundial: un análisis de las publicaciones incluidas en el Journal Citation Reports (JCR) del 2016". Revista de Educación, vol. 383, núm. 5, p. 113–131. <https://doi.org/10.4438/1988-592X-RE-2019-383-403>. [Consulta: 05/07/2020].

Ladle, Richard J.; Todd, Peter A.; Malhado, Ana C. M. (2012). "Assessing insularity in global science". Scientometrics, vol. 93, p. 745–750. <https://doi.org/10.1007/s11192-012-0703-z>. [Consulta: 07/11/2020].

López-Robles, José Ricardo; Guallar, Javier; Otegi-Olaso, José Ramón; Gamboa-Rosales, Nadia Karina (2019). "El profesional de la información (EPI): Análisis bibliométrico y temático (2006–2017)". El profesional de la información, vol. 28, núm. 4. <https://doi.org/10.3145/epi.2019.jul.17>. [Consulta: 27/09/2020].

Macchi, Vitor Vasata; Duarte, José Luis; Álvarez, Gonzalo Rubén; Caregnato, Sonia Elisa (2019). "Competence-Based Management Research in the Web of Science and Scopus Databases: Scientific Production, Collaboration, and Impact". Publications, vol. 7, núm. 60. <https://doi.org/10.3390/publications7040060>. [Consulta: 22/09/2021].

Martín-Martín, Alberto; Orduna-Malea, Enrique; Delgado López-Cózar, Emilio (2018). "Coverage of highly-cited documents in Google Scholar, Web of Science, and Scopus: a multidisciplinary comparison". Scientometrics, vol. 116, p. 2175–2188. <https://doi.org/10.1007/s11192-018-2820-9>. [Consulta: 20/09/2021].

Martinelli, Luca (2016). "Wikidata: la solución wikimediana para datos abiertos vinculados". AIB Studi, vol. 56, núm. 1. <https://doi.org/10.2426/aibstudi-11434>. [Consulta: 15/11/2021].

Maz-Machado, Alexander; Jiménez-Fanjul, Noelia Noemí; Villarraga-Rico, Miguel Ernesto (2016). "Colombian Scientific Production Indexed in SciELO: A Bibliometric Analysis". Revista Interamericana de Bibliotecología, vol. 39, núm. 2, p. 111–119. <http://dx.doi.org/10.17533/udea.rib.v39n2a03>. [Consulta: 05/12/2020].

Michán Layla; Muñoz-Velasco Israel (2013). "Cienciometría para ciencias médicas: definiciones, aplicaciones y perspectivas". Investigación en Educación Médica, vol. 2, núm. 6, p. 100–106. <https://doi.org/10.1016/S2007-5057(13)72694-2>. [Consulta: 27/09/2020].

Montero-Díaz, Julio; Cobo, Manuel Jesús; Gutiérrez-Salcedo, María; Segado-Boj, Francisco; Herrera-Viedma, Enrique (2018). "Mapeo científico de la Categoría «Comunicación» en WoS (1980-2013)". Comunicar, vol. 55, p. 81–91. <https://doi.org/10.3916/C55-2018-08>. [Consulta: 22/09/2021].

Moreno-Pulido, Alexis; López-González, M. Ángeles; Rubio-Garay, Fernando; Saúl, Luis Ángel; Sánchez-Elvira-Paniagua, Ángeles (2013). "Evolución de las revistas españolas de Ciencias Sociales en el Journal Citation Reports (2006–2010) y su valoración como indicio de calidad en la normativa evaluadora española". Revista Española de Documentación Científica, vol. 36, núm. 3, e014. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2013.3.987>. [Consulta: 27/09/2020].

Murillo, F. Javier; Martínez-Garrido, Cynthia; Belavi, Guillermina (2017). "Sugerencias para Escribir un Buen Artículo Científico en Educación. Reice". Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, vol. 15, núm. 3, p. 5–34. <https://doi.org/10.15366/reice2017.15.3.001>. [Consulta: 03/12/2020].

Nazim, Mohammad; Devi, Maya (2008). "Open access journals and institutional repositories: practical need and present trends in India". Annals of Library and Information Studies, vol. 55, núm. 1, p. 27–34. <https://bit.ly/3CYGHOT>. [Consulta: 23/09/2021].

Nielsen Finn Årup; Mietchen Daniel; Willighagen Egon (2017). "Scholia, Scientometrics and Wikidata". A: Blomqvist, E.; Hose, K.; Paulheim, H.; Ławrynowicz, A.; Ciravegna, F.; Hartig, O. (eds), The Semantic Web: ESWC 2017 Satellite Events. Lecture Notes in Computer Science, 10577. Cham: Springer. <https://doi.org/10.1007/978-3-319-70407-4_36>. [Consulta: 27/09/2020].

Osca-Lluch, Julia; Miguel, Sandra; González, Claudia; Peñaranda-Ortega, María; Quiñones-Vidal, Elena (2013). "Cobertura y solapamiento de Web of Science y Scopus en el análisis de la actividad científica española en psicología". Anales de Psicología, vol. 29, núm. 3, p. 1025–1031. <https://doi.org/10.6018/analesps.29.3.154911>. [Consulta: 22/09/2021].

Peirats, Jose; Marín, Diana; Vidal, María Isabel (2019). "Bibliometría aplicada a la gamificación como estrategia digital de aprendizaje. RED". Revista de Educación a Distancia, vol. 19, núm. 60. <http://dx.doi.org/10.6018/red/60/05>. [Consulta: 27/09/2020].

Peng, Cheng; He, Miao; Cutrona, Sarah L.; Kiefe, Catarina I.; Liu, Feifan; Wang, Zhongqing (2020). "Theme Trends and Knowledge Structure on Mobile Health Apps: Bibliometric Analysis". JMIR Mhealth Uhealth, vol. 8, núm. 7, e18212. <https://doi.org/10.2196/18212>. [Consulta: 23/09/2021].

Pérez-Rodríguez, M. Amor; García-Ruíz, Rosa; Aguaded, Ignacio (2018). "Comunicar: calidad, visibilización e impacto". Revista española de pedagogía, vol. 76, núm. 271, p. 481–498. <https://doi.org/10.22550/REP-3-2018-05>. [Consulta: 05/07/2020].

Pandita, Ramesh; Singh, Shivendra (2017). "Self-citations, a trend prevalent across subject disciplines at the global level: an overview". Collection building, vol. 36, núm. 3, p. 115–126. <https://doi.org/10.1108/CB-03-2017-0008>. [Consulta: 07/11/2020].

Rodríguez-Fuentes, Antonio; Gallego, José Luis (2019). "Análisis bibliométrico sobre Educación Especial". Profesorado, vol. 23, núm. 1. <https://doi.org/10.30827/profesorado.v23i1.9156>. [Consulta: 01/02/2021].

Rodríguez-Miranda, Francisco de Paula; Bolaños, Leticia (2018). "Dieciséis años de RELATEC. Estudio bibliométrico de la Revista Latinoamericana de Tecnología Educativa". Relatec, vol. 17, núm. 2. < https://doi.org/10.17398/1695-288X.17.2.57>. [Consulta: 03/11/2020].

Rodríguez-Sabiote, Clemente; Úbeda-Sánchez, Álvaro Manuel (2019). "Análisis bibliométrico a través de indicadores de calidad metodológica de las revistas españolas de educación indizadas en JCR durante el trienio 2014-2016". Relieve: Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa, vol. 25, núm. 1. <https://doi.org/10.7203/relieve.25.1.12771>. [Consulta: 12/06/2020].

Suárez, Yuly; Pérez-Anaya, Oskarly (2018). "Métodos, enfoques y aplicaciones en el estudio de las Ciencias Sociales". A: Ávila, J. H. (coord.), Cienciometría y bibliometría. El estudio de la producción científica, p. 96–118. <https://bit.ly/2SDyri8>. [Consulta: 27/09/2020].

Tomás-Górriz, Vicente; Tomás-Casterá, Vicente (2018). "La Bibliometría en la evaluación de la actividad científica". Hosp Domic, vol. 2, núm. 4, p. 145–63. <http://doi.org/10.22585/hospdomic.v2i4.51>. [Consulta: 15/08/2020].

Torres-Pascual, Cristina (2018). "Análisis bibliométrico de la literatura científica sobre terapia del masaje indexada en PubMed (2007-2016)". Medicina Naturista, vol. 12, núm. 2, p. 40–44. <https://bit.ly/3fpe6qA>. [Consulta: 08/01/2021].

Torres-Salinas, Daniel; Cabezas-Clavijo, Álvaro (2013). "Cómo publicar en revistas científicas de impacto: consejos y reglas sobre publicación científica". EC3 Working Papers, vol. 13. <https://bit.ly/2Wa5Bbx>. [Consulta: 11/10/2020].

van Eck, Nees Jan; Waltman, Ludo (2017). "Citation-based clustering of publications using CitNetExplorer and VOSviewer". Scientometrics, vol. 111, p. 1053-1070. <https://doi.org/10.1007/s11192-017-2300-7>. [Consulta: 08/01/2021].

Vázquez-Cano, Esteban; Belando, María Remedios; Bernal, César (2016). "Estudio bibliométrico y de impacto de la Revista Complutense de Educación (2005–2015)". Revista Complutense de Educación, vol. 28, núm. 4, p. 1227–1250. <http://dx.doi.org/10.5209/RCED.51672>. [Consulta: 17/10/2020].

Vrandečić, Denny; Krötzsch, Markus (2014). "Wikidata: A Free Collaborative Knowledgebase". Communications of the ACM, vol. 57, no.10, p. 78–85. <http://dx.doi.org/10.1145/2629489>. [Consulta: 15/11/2021].