'Aquest article és meu': una proposta per a un marc teòric d'explicació per als conflictes d'edició a la Viquipèdia

[Versión castellana]


Jesús Tramullas

Catedràtic del Departament de Ciències de la Documentació i Història de la Ciència
Universitat de Saragossa

 

Resum

Objectius: l'objectiu principal d'aquest article és analitzar els conflictes d'edició que es produeixen en la comunitat d'editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d'identificar diferents tipus d'estudis, així com els mètodes d'anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d'establir un marc general d'explicació que pugui donar suport a l'estudi del comportament informatiu d'aquesta comunitat d'editors.

Metodologia: aquesta anàlisi s'ha dut a terme mitjançant l'anàlisi qualitativa del contingut d'un conjunt d'estudis científics publicats sobre el tema objecte d'estudi.

Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d'estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d'anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d'explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d'anàlisi quantitativa i qualitativa.

Resumen

Objetivos: el objetivo principal de este trabajo es analizar los conflictos de edición que se producen en la comunidad de editores de Wikipedia. Para ello, se plantea la necesidad de identificar diferentes tipos de estudios, así como los métodos de análisis usados y sus marcos teóricos de referencia. Finalmente, se sugiere la posibilidad de establecer un marco general de explicación que pueda fundamentar el estudio del comportamiento informacional de esta comunidad de editores.

Metodología: el análisis se ha llevado a cabo mediante el análisis cualitativo de contenido de un conjunto de estudios científicos publicados sobre el tema objeto de estudio.

Resultados: los resultados obtenidos permiten afirmar que existen tres tipos principales de estudios, cuyas aproximaciones teóricas y métodos de análisis resultan heterogéneos. Se propone un marco de explicación amplio, basado en la noción de propiedad psicológica, en el que se puedan combinar técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas.

Abstract

Objectives: the main objective of this work is to analyze the editing conflicts that occur in the community of Wikipedia editors. To this end, it raises the need to identify different types of studies, as well as the analysis methods used and their theoretical frameworks of reference. Finally, we consider the possibility of establishing a general framework of explanation that can support the study of the information behaviour of the Wikipedia editor community.

Methodology: the analysis was conducted using qualitative content analysis of a set of scientific studies published on the subject under study.

Results: the results obtained allow us to affirm that there are three main types of studies whose theoretical approaches and analysis methods are heterogeneous. A broad explanatory frame is proposed, based on the notion of psychological property, in which quantitative and qualitative analysis techniques can be combined.

 

 

1 Introducció

Els estudis acadèmics sobre la Viquipèdia que s'han desenvolupat des de la dècada de 2000 han tractat una àmplia varietat d'aspectes tècnics i socials, que van des de la recuperació i organització de la informació fins al comportament dels usuaris, tot incloent-hi qüestions més específiques com el seu ús educatiu, el fenomen del vandalisme o el desenvolupament semàntic dels continguts, per citar-ne alguns (Tramullas, 2015). Diferents revisions sistemàtiques han demostrat l'ús de la Viquipèdia com a camp d’investigació, i s'han esbossat els principals temes objecte d’estudi (Okoli et al., 2014; Mesgari et al., 2015). Aquesta amplitud de temes d’investigació està en línia amb les característiques de la Viquipèdia: un recurs d'informació digital desenvolupat en col·laboració per una infinitat d'usuaris, el treball dels quals es duu a terme en el marc d'una estructura organitzativa poc jerarquitzada, i sota els principis i les normes subjectes a interpretació i debat en diverses ocasions. És un recurs que no es podria desenvolupar ni utilitzar si no estigués íntimament lligat a les eines tecnològiques que el sostenen i que forma un complex sistema que Niederer i van Dijck (2010) han classificat com a sociotècnic.

El treball col·laboratiu caracteritza la Viquipèdia. Dins d'aquest, el major volum d'activitat correspon als processos d'edició i, en conseqüència, a les accions i als processos fets pels editors. El significat més general de la Viquipèdia tendeix a acceptar com un fet demostrat que es tracta d'un entorn col·laboratiu en què pot participar qualsevol, la qual cosa dona com a resultat ideal que la participació d'un gran nombre d'editors tendeix a assegurar un punt de vista neutral i ajustat a la realitat, en virtut d'una opinió majoritària (Matei; Dobrescu, 2011). No obstant això, com a reflex de la comunitat humana que la produeix, la Viquipèdia no pot ni ha de ser considerada un lloc utòpic o ideal.

L'activitat dels editors, els seus patrons d'edició i la seva participació en processos col·laboratius han estat objecte de diferents estudis, tant des de la perspectiva de la motivació subjacent (Nov, 2007; Yang; Lai, 2010) com de les pautes d'edició (Arazy et al., 2017). Ambdós tipus d'estudis, per les seves característiques, tracten problemes que es poden considerar dins del camp del comportament informatiu (Wang et al., 2019). En conjunt, les nombroses anàlisis publicades s'han centrat a analitzar diferents aspectes sobre les característiques dels editors, els processos d'entrada, la permanència i l’abandonament de la comunitat, els patrons d'edició i de revisió de continguts, i els conflictes, com les guerres d'edició (Yasseri et al., 2012) o el vandalisme (Tramullas; Garrido-Picazo; Sánchez-Casabón; 2016).

Els conflictes d’edició (en aquest context anomenats genèricament edit wars o "guerres d’edició" per diferenciar-los dels problemes tècnics per coincidència temporal d'edicions) es produeixen dins de les mecàniques socials subjacents en la producció de la Viquipèdia (Sumi et al., 2011). Jemielniak (2013, p. 65–76) ha descrit detalladament la mecànica i l'evolució d'aquests conflictes utilitzant l'exemple de l'article "Gdańsk/Danzig" a la Viquipèdia en anglès. Una guerra d'edició es produeix quan el contingut d'un article està subjecte a modificacions per part d'un editor o d'un grup d'editors que no accepten com a vàlid allò que ja existeix. Aquest editor o grup elimina o modifica els continguts que considera inadequats o desequilibrats, o quan considera que hi ha errors o biaixos en el contingut. L'editor o editors responsables del contingut original, al seu torn, responen a aquestes accions amb altres edicions, supressions o reversions, tot restaurant el contingut anterior, la qual cosa comporta una escalada d'edicions, contraedicions i reversions (Gandica et al., 2014).

El conflicte es pot identificar i rastrejar mitjançant diversos registres documentals (Yasseri et al., 2012). En primer lloc, es pot fer per la pàgina d'història de l'article en disputa, que recull les dades tècniques de totes les edicions i els canvis produïts. En segon lloc, per la pàgina de discussió de l'article, en la qual els editors intercanvien arguments sobre el contingut i les posicions que defensen, i que poden arribar a nivells d’animadversió i d’atac personal. Finalment, mitjançant els taulers dels bibliotecaris expressament dedicats a les guerres d’edició, als quals es recorre a la recerca d'una solució, mediació o decisió per part de la jerarquia dels bibliotecaris.

Els conflictes d’edició poden acabar de diferents maneres després dels processos d'edició, discussió i argumentació (Chhabra; Kaur; Iyengar, 2020). La primera és l'acord o consens, en el qual les parts arriben a un acord o acceptació d'una solució que les satisfà, encara que sigui parcialment. La segona és l'abandonament d'una de les parts, que deixa de dedicar temps i recursos a la discussió, cansada o desgastada d’afrontar al llarg del temps una situació que sembla no tenir sortida. La tercera és la presa d'una decisió final per votació entre editors, la qual cosa és paradoxal perquè és contrària a la presa de decisions per consens, que és la política oficial establerta per la Viquipèdia. Els conflictes d’edició poden portar, en determinades situacions, a la imposició de sancions per part dels bibliotecaris a alguns editors per comportaments que puguin considerar-se abusius, vandàlics o irrespectuosos amb altres membres i amb la convivència de la comunitat (Rudas; Török, 2018).

La literatura existent demostra que l'estudi dels conflictes d'edició a la Viquipèdia és un tema d'interès dins del camp de l'anàlisi del comportament informatiu en el context de les comunitats virtuals. En conseqüència, i atès que fins ara no s'ha identificat cap estudi de la qüestió o revisió sistemàtica que tracti aquesta qüestió en conjunt, cal donar una visió general dels estudis existents i de les seves propostes, així com assenyalar els marcs teòrics subjacents als diferents estudis.

2 Objectius i mètode

L'objectiu principal d'aquest article és revisar els estudis sobre la comunitat d'edició de la Viquipèdia i els conflictes que s'hi produeixen. El mètode a seguir es basa en l'anàlisi qualitativa i descriptiva del contingut d'un conjunt de treballs acadèmics que han tractat l'objecte problemàtic d'aquest estudi. Es plantegen les següents qüestions d’investigació:

  1. Quin tipus d'estudis s'han dut a terme sobre els problemes de la comunitat d'usuaris davant els conflictes d'edició?
  2. Hi ha un marc o marcs teòrics en els quals delimitar les diferents anàlisis?
  3. És possible proposar un model teòric genèric que serveixi per explicar els patrons de comportament dels editors en situacions de conflicte d’edició?

La hipòtesi inicial establerta és que no hi ha homogeneïtat en les propostes teòriques ni en les metodològiques que guien el desenvolupament dels diferents estudis fets. Cal destacar que la majoria dels estudis recollits i revisats en el següent apartat s'han dut a terme a la Viquipèdia en la seva versió en llengua anglesa, la qual cosa pot introduir biaixos sociotècnics que s'han de tenir en compte en treballs posteriors.

3 Editors i processos d'edició

Els processos d'edició que es poden identificar en un article de la Viquipèdia són dos. En primer lloc, hi ha el procés de creació en si, que acostuma a fer un autor individual, o diversos autors de mutu acord. En segon lloc, hi ha els processos de revisió o d’actualització, que poden dur a terme tant l'editor original com altres editors i que responen a tasques de correcció, ampliació, actualització i supressió de continguts. Dins d'ambdós processos poden produir-se diferents tasques (categorització, inclusió de material multimèdia, referenciacions, correcció d'errors...) en les quals influeixen els objectius, les capacitats i la responsabilitat dels editors (Littlejohn; Hood, 2018). Cal no oblidar que en el marc d'aquests processos es poden produir accions de reversió per diferents motius que poden conduir a un conflicte d'edicions. En teoria, la participació d'altres editors assegura la millora i la imparcialitat del contingut, ja que tendeix a equilibrar i a assegurar un punt de vista neutral, un dels cinc pilars bàsics de la Viquipèdia.

Els diferents treballs revisats que s'inclouen en la llista final de referències s'han dividit, després de la seva anàlisi, en tres tipus d'estudis, segons els objectius principals, que corresponen a l'anàlisi dels tipus de grups d'editors, a les seves motivacions i al seu comportament en conflictes d’edició. Aquesta classificació permet respondre la primera de les preguntes d’investigació plantejades.

3.1 Caracterització de tipus d'editors

La investigació ha intentat identificar diferents tipus d'editors, tot tenint en compte la seva activitat en els processos d'edició. Iba et al. (2010), utilitzant tècniques d'anàlisi de xarxes socials, van identificar dos patrons d'edició que van anomenar mediadors i fanàtics (zealots) segons la seva actitud en els processos de discussió sobre el contingut dels articles. A més, els autors van assenyalar l'existència de dos grans grups d'editors: els coolfarmers, autors amb una elevada automotivació per a la creació d'articles d'alta qualitat, i els egoboosters, principalment interessats a mostrar-se i a millorar els seus perfils dins de la Viquipèdia.

No tots els participants actius a la Viquipèdia responen a un perfil similar d'editor. Arazy et al. (2015) s'han enfrontat als rols d'usuari establerts a la Viquipèdia amb les dinàmiques d'evolució dels nivells de responsabilitat dels editors durant més d'una dècada. El seu objectiu era identificar els diferents rols funcionals, així com els processos evolutius que segueixen els editors per assolir nivells més alts de responsabilitat i d’influència, o per abaixar-los. Els resultats mostren la jerarquia i l'acumulació de responsabilitat en un nombre cada vegada menor d'editors a mesura que s’augmenta de nivell. Cal assenyalar que, encara que la teoria pot indicar el contrari, no hi ha camins seqüencials establerts, i en molts casos hi ha accés directe des dels nivells d'entrada fins als nivells alts, tot evitant passos intermedis. Pel que fa a baixar de nivell, sol associar-se a l'abandonament o al desistiment de funcions, o a confrontacions amb altres editors perquè es trenquen les normes de la comunitat, però també es produeixen a causa de decisions personals i voluntàries.

3.2 Motivació dels editors

Les motivacions subjacents en l'activitat editorial han despertat l'interès dels investigadors perquè es tracta d'una activitat voluntària i no remunerada que a primera vista no sembla aportar beneficis tangibles als protagonistes (Rafaeli; Ariel, 2008). Kuznetsov (2006) va assenyalar la reputació com una de les motivacions dels editors de la Viquipèdia, ja que significava desenvolupar una presència a la comunitat i ser reconegut, respectat i mereixedor de confiança pel seu treball. Cho, Chen i Chung (2010) han assenyalat com el sentiment de pertinença a la comunitat influeix en la implicació i en l'actitud positiva dels editors de la Viquipèdia. En comparació amb el que s'ha descrit en altres estudis, els resultats d'aquest treball tendeixen a reduir el paper de la reputació com a motiu de participació.

Xu i Li (2015) han destacat que els editors de la Viquipèdia mostren diferents motivacions per a la seva participació. Quan es tracta d'aportacions de contingut, les motivacions sovint són extrínseques, relacionades amb la reciprocitat entre editors i el desenvolupament i la satisfacció personals, mentre que les relacionades amb la participació en l'activitat comunitària estan influïdes per l'altruisme i pel sentit de pertinença. Park, Oh i Kang (2015) han destacat, en un estudi comparatiu, el paper que té la implicació de l'ego en la contribució de continguts a la Viquipèdia per sobre d'altres consideracions o influències socials o normatives, la qual cosa implica un alt nivell de responsabilitat i de decisió de l'individu.

Lai i Yang (2014) han establert que les diverses motivacions intrínseques per editar a la Viquipèdia condueixen a crear satisfacció en els editors, i que augmentar aquesta satisfacció és important en la intenció de continuar editant a la Viquipèdia.

3.3 Edició de conflictes i biaixos

L'anàlisi dels conflictes en els processos d'edició i de consolidació d'articles a la Viquipèdia també s'ha tractar des de la perspectiva de les actituds i dels comportaments dels editors. Les guerres d'edició s'han relacionat amb aspectes com la reputació, els grups informals, els biaixos i la qualitat dels articles. Arazy, Yeo i Nov (2013) han aplicat als editors de la Viquipèdia una anàlisi basada en la combinació en un únic marc dels tres tipus de conflictes en col·laboració (relacionats amb les tasques, afectius i vinculats al procés). Per a aquest treball, els conflictes en les tasques són d'especial interès, ja que corresponen a decisions sobre inclusió o rebuig de continguts en les quals un editor o grup d'editors intenten influir o reclamar-ne un control legítim. Cal assenyalar que un conflicte d'aquest tipus sol escalar i incloure també un conflicte emocional, de manera que es transforma en confrontacions personals. Molt encertadament, aquests investigadors assenyalen que els conflictes sobre les tasques afecten la qualitat de la informació (Arazy; Yeo; Nov, 2013, p. 1683–1684).

Jiangnan, Chunling i Miao (2014) van establir diversos nivells de conflictes cognitius en els processos d'edició i van determinar com afectaven la qualitat del contingut dels articles. Els conflictes de baix nivell afecten el format, l'ortografia i la gramàtica i el llenguatge de marcatge. Els de nivell mitjà, directament relacionats amb el contingut, corresponen a la incorporació, l’aclariment i la supressió de continguts i d’enllaços. Finalment, els d'alt nivell impliquen el retrocés de l'edició i el vandalisme. Gandica, Sampaio Dos Aidos i Carvalho (2014), després d'aplicar en el seu estudi un indicador basat en reversions mútues, van establir que les guerres d'edició estan determinades per un paràmetre de tolerància, la capacitat d'acceptar diferents opinions i el respecte pels canvis de contingut derivats.

Jirschitzka et al. (2017), en una anàlisi d'articles objecte de controvèrsia, han detectat un biaix en la selecció d'articles a editar pel qual els editors tendeixen a participar principalment en els que corresponen al seu punt de vista o enfocament. No obstant això, també es pot interpretar des de la perspectiva que participen en els articles dels quals coneixen la temàtica. Ruprechter, Santos i Helic (2020) han relacionat el comportament dels editors i els patrons d'edició, l'estructura d'enllaços i la qualitat dels articles de la Viquipèdia. Aquests autors conclouen que l'anàlisi del comportament i la identificació de xarxes (o grups informals) d'editors són útils per predir conflictes.

Els editors que participen en una discussió de contingut tendeixen a aplegar-se en dos grups segons l'opinió a favor o en contra dels canvis proposats o introduïts. Les decisions sobre l'eliminació o la preservació de les contribucions d'altres estan influenciades per aquestes adscripcions a grups no formals (Lerner; Lomi, 2020). Aquests autors també assenyalen com acceptar edicions i no revertir-les augmenta la reputació d'un editor amb la comunitat. Détienne et al. (2016) han analitzat els patrons comunicatius dels editors de la Viquipèdia (en el cas concret de l'article "Plutó" en anglès), tot argumentant que es poden caracteritzar com una comunitat sociocognitiva en la qual les discussions impliquen la negociació de la imatge dels editors pel que fa al domini del coneixement que es tracti.

Tanmateix, l'estudi de Lee i Seo (2016), que analitza la dinàmica d'edició de 342 articles sobre la Viquipèdia en anglès, mostra que el contingut és decidit per uns quants editors molt actius, i que aquest domini es fa més fort a mesura que l'article madura i augmenta el nombre dels editors. Els editors de grups actius sovint s’inclinen a supervisar i a revisar les contribucions fetes per altres editors, de manera que les seves contribucions són més nombroses i tendeixen a ser més rellevants. En conseqüència, la seva major activitat duu a establir, de facto, els valors i les propostes d'aquest grup d'editors com a estàndards acceptats en la comunitat. El coneixement de les dinàmiques i dels processos de la Viquipèdia, l'"alfabetització a la Viquipèdia", pot ser una manera d'exercir el poder dins de la comunitat, especialment quan es tracta de processos d'edició i d’eliminació, i davant d'editors novells (Ford; Geiger, 2012). Aquest punt de vista és qüestionat parcialment pels resultats de Chhabra i Iyengar (2020), que assenyalen que les contribucions, encara que mínimes, de la resta d'editors en comparació amb els editors altament actius fan que aquests últims només siguin dominants en el manteniment dels articles.

Martin (2018) ha resumit els comportaments que identifiquen un article amb biaix tenint en compte les seves edicions i els processos relacionats. Directrius com la inclusió de material negatiu, l'eliminació de material positiu (entès com a contingut neutre i verificable), la selecció esbiaixada de fonts o l'exageració del significat i la importància d'elements particulars, juntament amb discussions amb desqualificacions o amenaces, apunten indefectiblement a un article amb biaix o amenaçat de tenir-ne.

4 Discussió i proposta de marc d'anàlisi

Els diferents estudis publicats i els resultats que ofereixen permeten dibuixar una imatge molt més rica i profunda que la simple visió d'"una enciclopèdia lliure que pot editar qualsevol". Els processos d'elaboració col·laborativa de la Viquipèdia són complexos i intricats, i en aquests intervenen un gran nombre de factors relacionats amb diferents facetes del comportament informatiu, anteriors i més rellevants que els aspectes relacionats amb l'ús i l'anàlisi de qualitat del producte final. La creació d'informació és un procés interactiu en el qual es duen a terme tasques d’investigació, selecció, creació, revisió, publicació i difusió dels continguts que configuren el producte final. La col·laboració en el desenvolupament de recursos d'informació no es pot limitar a l'adquisició i a la creació de continguts, sinó que també ha de vetllar per la gestió i l’avaluació dels recursos d'informació generats. Això només es pot aconseguir mitjançant l'organització, l'estructura de la qual mostra aspectes que cal tenir en compte en el marc de les diferents viquipèdies.

La primera qüestió important que cal destacar són els límits de la validesa dels estudis revisats, com s'ha indicat anteriorment. En primer lloc, aquests tendeixen a centrar-se en el contingut de la Viquipèdia en anglès, que ja introdueix un biaix social i cultural sobre els comportaments dels usuaris, i se n’analitzen les accions. En segon lloc, els continguts sobre els quals es fan les anàlisis poden anar des de l'observació d'un sol article fins a la identificació de patrons en centenars, la qual cosa dificulta la comparació dels resultats. Finalment, s'han dut a terme diferents estudis en moments puntuals i de curta durada, la qual cosa dificulta tenir una visió històrica dels processos d'edició previs. En conseqüència, molts dels treballs realitzats s'han de considerar "casos pràctics" abans de procedir a generalitzar-ne les conclusions.

La segona observació que cal fer, i que respon a la segona de les preguntes d’investigació plantejades, és l'heterogeneïtat que es detecta en els mètodes utilitzats i en els fonaments teòrics que es donen en les explicacions sobre el comportament dels editors. Els conjunts de dades preses com a punt de partida, les tècniques d'anàlisi utilitzades i les explicacions de las pautes o patrons són variades, i seria desitjable la complementarietat amb altres tècniques que permetin refinar o contrastar-ne els resultats. Ambdues observacions permeten respondre la segona pregunta plantejada, ja que hi ha marcs d'interpretació, encara que siguin heterogènies i no semblin coherents entre elles.

Els estudis revisats mostren que els editors de la Viquipèdia formen part d'una comunitat en la qual tenen el paper de nodes dins d'una xarxa d'informació. Els editors són conscients de la seva participació i pertinença tant a la comunitat global com a grups més o menys informals, i les seves accions presenten diferents motivacions que no s'han de limitar al simple desig de col·laborar en el desenvolupament del coneixement lliure. La revisió dels conflictes d'edició i els diferents patrons de comportament identificats indiquen la influència dels factors personals i de grup en el seu desenvolupament i resolució. Encara és contradictori que en un entorn col·laboratiu de construcció enciclopèdica, que teòricament desafia el model tradicional d'elaboració de coneixement per part d'experts (Sanger, 2009), els comportaments possessius sobre la informació puguin ser replicats pels creadors o pels principals editors.

Cal esmentar que diversos estudis estableixen que en situacions de guerra d'edició es detecten comportaments protectors o de grup tant en usuaris novells com en usuaris experts, teòricament conscients dels principis i dels protocols d'actuació de la comunitat. Fins i tot s'ha detectat l'ús interessat del coneixement sobre la Viquipèdia per influir en el contingut o en l’orientació del contingut dels articles, tot creant biaixos. A aquest fet cal afegir que la popularitat i l'ús generalitzat de la Viquipèdia han propiciat l'aparició d'editors que no estan motivats per principis intrínsecs de col·laboració, sinó per motivacions econòmiques i promocionals, com es pot veure en el registre d'articles eliminats per promocionals o per conflicte d'interessos.

L'estudi dels conflictes d’edició requereix una base que permeti relacionar la motivació dels editors, la seva activitat en la comunitat i les seves accions d'edició, en particular els seus comportaments en els possibles conflictes que puguin sorgir. La noció de propietat psicològica (Dawkins et al., 2015) ofereix un marc teòric que pot respondre a l'estudi dels conflictes entre editors de la Viquipèdia i altres entorns col·laboratius (Trenk, 2015). Des d'un enfocament psicològic, la propietat és el sentiment que alguna cosa (un objecte, un espai, una idea, una funció...) pertany a la persona i, en conseqüència, implica possessió, domini i la necessitat d'establir el control sobre l'element en qüestió. Aquest sentiment de pertinença ajuda a l'establiment de la identitat pròpia davant de tercers. A la Viquipèdia, la translació d'aquesta propietat cap als articles en què es participa serveix per crear un marc que expliqui les decisions sobre la creació i l’edició d'articles i els comportaments informatius relacionats amb l'edició de conflictes. En el context de les organitzacions i de les comunitats, aquest sentiment de propietat psicològica, quan es tracta d'elements que poden considerar-se comuns, pot ajudar al desenvolupament dels objectius i dels plans de l'organització i al seu enfortiment, però també pot esdevenir una font de conflicte (Zhang et al., 2021).

En els últims anys, la propietat psicològica ha estat objecte d'estudi en l'àmbit de les xarxes socials i dels entorns col·laboratius (Karahanna; Xu; Zhang, 2015). Lee i Suh (2015) han demostrat que els individus desenvolupen la propietat psicològica sobre la comunitat en la qual participen. Per a l'estudi d'aquesta qüestió han proposat un model que integra l'autonomia personal, el temps de permanència a la comunitat i l'autodiscrepància. En les seves conclusions afirmen que la propietat psicològica augmenta la satisfacció personal i la qualitat de les aportacions. En la mateixa línia, Kim et al. (2016) han assenyalat que la propietat psicològica augmenta la intenció de compartir, i que l'efecte del reconeixement social potencia aquesta intenció, que pot ser contradictòria amb els resultats d'estudis anteriors. També cal destacar que, en un entorn tecnològicament mediat com és la Viquipèdia, l'apropiació de l'eina tecnològica i el sentiment o la creença de control sobre ella afavoreix l'autoafirmació i augmenta la participació dels usuaris (Kwon, 2020).

Brown i Zhu (2016) han vinculat la propietat psicològica a la territorialitat en el context de les organitzacions. Afirmen que, si bé des d'un punt de vista personal es generen sentiments positius cap a l'objecte posseït i l'organització, aquest comportament pot no ser entès i fins i tot pot ser mal vist per altres membres de l'organització. Thom-Santelli, Cosley i Gay (2009) van utilitzar la territorialitat per explicar el comportament informatiu d'un grup d'editors de la Viquipèdia i van observar que aquests editors comunicaven la seva propietat, marcaven límits i establien un control personal sobre els articles en virtut d'assegurar-ne la qualitat. Aquest comportament és similar als comportaments recollits en alguns dels estudis revisats en aquest article i pot explicar l'origen i el desenvolupament dels conflictes d'edició.

La identificació d'aquest tipus de comportament per part dels editors sol basar-se en la identificació de patrons d'edició i en l'anàlisi d'aquestes rutines al llarg del temps o en episodis concrets al llarg del temps relacionats amb la resposta a modificacions fetes per altres editors. No obstant això, l'anàlisi quantitativa i de detecció de patrons s'ha de complementar amb l’anàlisi qualitativa. Gredel (2017) ha proposat que els estudis sobre la Viquipèdia han d'integrar l'anàlisi del discurs des d'una perspectiva qualitativa, seguint la proposta discursiva de Foucault, i l'anàlisi de converses digitals, tot combinant tant els articles i les seves dinàmiques com el contingut de les pàgines de discussió. El descobriment de patrons informa sobre què i com, però cal que vagi acompanyat d'un estudi qualitatiu que permeti formular hipòtesis del perquè.

5 Conclusions

El coneixement de la dinàmica de producció de la Viquipèdia requereix, de manera essencial, l'estudi de la comunitat d'editors. Els estudis revisats en aquest treball ofereixen diferents aspectes i facetes sobre les quals s'ha tractat l'estudi de la comunitat d'editors i de la seva activitat. Els patrons de comportament dels editors són dinàmics i canvien en funció dels objectius, del context i dels fluxos de treball, com han assenyalat Zhang et al. (2017) sobre l'elaboració d'articles "destacats" i "bons". Dins d'aquestes dinàmiques, l'existència de tensions i de discussió en els processos d'edició no implica necessàriament l'escalada fins a un conflicte o una guerra d'edició (Kane; Johnson; Majchrzak, 2014). Quan això passa, les dissensions i la seva resolució, d'una manera o d’una altra, també condueixen a la millora de l'esforç col·laboratiu i a la producció de coneixement.

La motivació i el comportament dels participants en una comunitat virtual necessiten una base teòrica que permeti analitzar i explicar les dinàmiques sobre gestió de la informació que s’hi puguin produir. La creació de coneixement es basa en l'existència de relacions socials, identitats compartides i llenguatges comuns. El marc teòric que defineix la noció de propietat psicològica, complementat per la idea de territorialitat, s'ajusta als requisits i a les característiques del comportament informatiu dels editors de la Viquipèdia i pot servir de resposta a la tercera pregunta d’investigació plantejada.

 

Bibliografia

Antin, J.; Cheshire, C.; Nov, O. (2012). "Technology-mediated contributions: editing behaviors among new wikipedians". Proceedings of the ACM 2012 Conference on Computer Supported Cooperative Work, p. 373–382. <https://doi.org/10.1145/2145204.2145264>. [Consulta: 01/02/2021].

Arazy, O.; Liifshitz-Assaf, H.; Nov, O.; Daxenberger, J.; Balestra, M.; Cheshire, C. (2017). "On the 'How' and 'Why' of Emergent Role Behaviors in Wikipedia". Proceedings of the 2017 ACM Conference on Computer Supported Cooperative Work and Social Computing, p. 2039–2051. <https://doi.org/10.1145/2998181.2998317>. [Consulta: 28/01/2021].

Arazy, O.; Ortega, F.; Nov, O.; Yeo, L.; Balila, A. (2015). "Functional roles and career paths in Wikipedia". Proceedings of the 2015 ACM International Conference on Computer-Supported Cooperative Work and Social Computing, p. 1092–1105. <https://doi.org/10.1145/2675133.2675257>. [Consulta: 12/01/2021].

Arazy, O.; Yeo, L.; Nov, O. (2013). "Stay on the Wikipedia task: When task-related disagreements slip into personal and procedural conflicts". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 64, no. 8, p. 1634–1648. <https://doi.org/10.1002/asi.22869>. [Consulta: 11/12/2020].

Borra, E.; Weltevrede, E.; Ciuccarelli, P.; Kaltenbrunner, A.; Laniado, D.; Magni, G.; Mauri, M.; Rogers, R.; Venturini, T. (2015). "Societal Controversies in Wikipedia Articles". Proceedings of the 33rd Annual ACM Conference on Human Factors in Computing Systems, p. 193–196. <https://doi.org/10.1145/2702123.2702436>. [Consulta: 20/08/2021].

Brown, G.; Zhu, H. (2016). "'My workspace, not yours': The impact of psychological ownership and territoriality in organizations". Journal of Environmental Psychology, vol. 48, p. 54–64. <https://doi.org/10.1016/j.jenvp.2016.08.001>. [Consulta: 20/12/2020].

Chhabra, A.; Iyengar, S. R. S. (2020). "Who Writes Wikipedia?". Proceedings of the 16th International Symposium on Open Collaboration, p. 1–11. <https://doi.org/10.1145/3412569.3412578>. [Consulta: 30/01/2021].

Chhabra, A.; Kaur, R.; Iyengar, S. R. S. (2020). "Dynamics of Edit War Sequences in Wikipedia". Proceedings of the 16th International Symposium on Open Collaboration, p. 1–10. <https://doi.org/10.1145/3412569.3412585>. [Consulta: 14/08/2021].

Cho, H.; Chen, M.; Chung, S. (2010). "Testing an integrative theoretical model of knowledge-sharing behavior in the context of Wikipedia". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 61, no. 6, p. 1198–1212. <http://doi.org/10.1002/asi.21316>. [Consulta: 26/01/2021].

Dawkins, S.; Tian, A. W.; Newman, A.; Martin, A., (2017). "Psychological ownership: A review and research agenda". Journal of Organizational Behavior, vol. 38, no. 2, p. 163–183. <http://doi.org/10.1002/job.2057>. [Consulta: 30/11/2020].

Détienne, F.; Baker, M.; Fréard, D.; Barcellini, F.; Denis, A.; Quignard, M. (2016). "The Descent of Pluto: Interactive dynamics, specialisation and reciprocity of roles in a Wikipedia debate". International Journal of Human-Computer Studies, vol. 86, p. 11–31. <https://doi.org/10.1016/j.ijhcs.2015.09.002>. [Consulta: 13/12/2020].

Ford, H.; Geiger, R. S. (2012). "Writing up rather than writing down: becoming Wikipedia literate". Proceedings of the Eighth Annual International Symposium on Wikis and Open Collaboration - WikiSym '12, p. 1–4. <https://doi.org/10.1145/2462932.2462954>. [Consulta: 13/12/2020].

Gandica, Y.; Sampaio Dos Aidos, F.; Carvalho, J. (2014). "The dynamic nature of conflict in Wikipedia". EPL (Europhysics Letters), vol. 108, no. 1, p. 18003. <https://doi.org/10.1209/0295-5075/108/18003>. [Consulta: 12/12/2020].

Gredel, E. (2017). "Digital discourse analysis and Wikipedia: Bridging the gap between Foucauldian discourse analysis and digital conversation analysis". Journal of Pragmatics, vol. 115, p. 99–114. <https://doi.org/10.1016/j.pragma.2017.02.010>. [Consulta: 15/12/2020].

Iba, T.; Nemoto, K.; Peters, B.; Gloor, P. A. (2010). "Analyzing the creative editing behavior of wikipedia editors through dynamic social network analysis". Procedia-Social and Behavioral Sciences, vol. 2, no 4, p. 6441–6456. <https://doi.org10.1016/j.sbspro.2010.04.054>. [Consulta: 09/01/2021].

Jemielniak, D. (2013). Common Knowledge?: An Ethnography of Wikipedia. Palo Alto: Stanford University Press. <https://doi.org/10.11126/stanford/9780804789448.001.0001>.

Jiangnan, Q.; Chunling, W.; Miao, C. (2014). "The influence of cognitive conflict on the result of collaborative editing in Wikipedia". Behaviour & Information Technology, vol. 33, no. 12, p. 1361–1370. <https://doi.org/10.1080/0144929X.2013.795606>. [Consulta: 22/11/2020].

Jirschitzka, J.; Kimmerle, J.; Halatchliyski, I.; Hancke, J.; Meurers, D.; Cress, U. (2017). "A productive clash of perspectives? The interplay between articles' and authors' perspectives and their impact on Wikipedia edits in a controversial domain". PLoS ONE, vol. 12, no. 6, e0178985. <https://doi.org/10.1371/journal.pone.0178985>. [Consulta: 27/01/2021].

Kane, G. C.; Johnson, J.; Majchrzak, A. (2014). "Emergent life cycle: The tension between knowledge change and knowledge retention in open online coproduction communities". Management Science, vol. 60, no. 12, p. 3026–3048. <https://doi.org/10.1287/mnsc.2013.1855>. [Consulta: 30/10/2020].

Karahanna, E.; Xu, S. X.; Zhang, N. (2015). "Psychological Ownership Motivation and Use of Social Media". Journal of Marketing Theory and Practice, vol. 23, no. 2, p. 185–207. [Consulta: 14/01/2021].

Kim, S.; Kim, S.-G.; Jeon, Y.; Jun, S.; Kim, J. (2016). "Appropriate or Remix? The Effects of Social Recognition and Psychological Ownership on Intention to Share in Online Communities". Human-Computer Interaction, vol. 31, no. 2, p. 97–132. <https://doi.org/full/10.1080/07370024.2015.1022425>. [Consulta: 22/01/2021].

Kuznetsov, S. (2006). "Motivations of contributors to Wikipedia". ACM SIGCAS Computers and Society, vol. 36, no. 2, p. 1–7. <https://doi.org/10.1145/1215942.1215943>. [Consulta: 13/11/2020].

Kwon, S. (2020). "Understanding user participation from the perspective of psychological ownership: The moderating role of social distance". Computers in Human Behavior, vol. 105, p. 106–207. <https://doi.org/10.1016/j.chb.2019.106207>. [Consulta: 14/12/2020].

Lai, C. Y.; Yang, H. L. (2014). "The reasons why people continue editing Wikipedia content - Task value confirmation perspective". Behaviour and Information Technology, vol. 33, no. 12, p. 1371–1382. <https://doi.org/10.1080/0144929X.2014.929744>. [Consulta: 06/03/2021].

Lee, J.; Seo, D. (2016). "Crowdsourcing not all sourced by the crowd: An observation on the behavior of Wikipedia participants". Technovation, vol. 55–56, p. 14–21. <https://doi.org/10.1016/j.technovation.2016.05.002>. [Consulta: 19/02/2021].

Lee, J.; Suh, A. (2015). "How do virtual community members develop psychological ownership and what are the effects of psychological ownership in virtual communities?". Computers in Human Behavior, vol. 45, p. 382–391. <https://doi.org/10.1016/j.chb.2014.12.002>. [Consulta: 21/01/2021].

Lerner, J.; Lomi, A. (2020). "The free encyclopedia that anyone can dispute: An analysis of the micro-structural dynamics of positive and negative relations in the production of contentious Wikipedia articles". Social Networks, vol. 60, p. 11–25. <https://doi.org/10.1016/j.socnet.2018.12.003>. [Consulta: 12/02/2021].

Littlejohn, A.; Hood, N. (2018). "Becoming an online editor: perceived roles and responsibilities of Wikipedia editors". Information Research, vol. 23, no. 1. <http://informationr.net/ir/23-1/paper784.html>. [Consulta: 02/02/2021].

Martin, B. (2018). "Persistent Bias on Wikipedia". Social Science Computer Review, vol. 36, no. 3, p. 379–388. <https://doi.org/10.1177/0894439317715434>. [Consulta: 14/05/2020].

Matei, S. A.; Dobrescu, C. (2011). "Wikipedia's 'neutral point of view': Settling conflict through ambiguity". Information Society, vol. 27, no. 1, p. 40–51. <https://doi.org10.1080/01972243.2011.534368>. [Consulta: 14/10/2020].

Mesgari, M.; Okoli, C.; Mehdi, M.; Nielsen, F. Å.; Lanamäki, A. (2015). "'The sum of all human knowledge': A systematic review of scholarly research on the content of Wikipedia". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 66, no. 2, p. 219–245. <https://doi.org/10.1002/asi.23172>. [Consulta: 03/11/2020].

Niederer, S.; Dijck, J. van (2010). "Wisdom of the crowd or technicity of content? Wikipedia as a sociotechnical system". New Media and Society, vol. 12, no. 8, p. 1368–1387. <https://doi.org/10.1177/1461444810365297>. [Consulta: 16/10/2020].

Nov, O. (2007). "What motivates Wikipedians?". Communications of the ACM, vol. 50, no. 11, p. 60–64. <https://doi.org/10.1145/1297797.1297798>. [Consulta: 01/03/2021].

Okoli, C.; Mehdi, M.; Mesgari, M.; Nielsen, F. Å.; Lanamäki, A. (2014). "Wikipedia in the eyes of its beholders: A systematic review of scholarly research on Wikipedia readers and readership". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 65, no. 12, p. 2381–2403. <https://doi.org/10.1002/asi.23162>. [Consulta: 23/11/2020].

Park, N.; Oh, H. S.; Kang, N. (2015). "Effects of ego involvement and social norms on individuals' uploading intention on Wikipedia: A comparative study between the United States and South Korea". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 66, no. 7, p. 1494–1506. <https://doi.org/10.1002/asi.23262>. [Consulta: 13/01/2021].

Rafaeli, S.; Ariel, Y. (2008). "Online Motivational Factors: Incentives for Participation and Contribution in Wikipedia". Psychological Aspects of Cyberspace: Theory, Research, Applications, p. 243–267. <https://doi.org/10.1017/CBO9780511813740.012>. [Consulta: 22/10/2020].

Rudas, C.; Török, J. (2018). "Modeling the Wikipedia to Understand the Dynamics of Long Disputes and Biased Articles". Historical Social Research/Historische Sozialforschung, vol. 43, no. 1 <https://www.jstor.org/stable/26395045>. [Consulta: 22/09/2021].

Ruprechter, T.; Santos, T.; Helic, D. (2020). "Relating Wikipedia article quality to edit behavior and link structure". Applied Network Science, vol. 5, no. 1, p. 61. <https://doi.org/10.1007/s41109-020-00305-y>. [Consulta: 01/02/2021].

Sanger, L. M. (2009). "The Fate of Expertise after Wikipedia". Episteme, vol. 6, no. 1, p. 52–73. <https://doi.org/10.3366/E1742360008000543>. [Consulta: 23/11/2020].

Sumi, R.; Yasseri, T.; Rung, A.; Kornai, A.; Kertesz, J. (2011). "Edit Wars in Wikipedia". 2011 IEEE Third Int'l Conference on Privacy, Security, Risk and Trust and 2011 IEEE Third Int'l Conference on Social Computing, p. 724–727. <https://doi.org/10.1109/PASSAT/SocialCom.2011.47>. [Consulta: 18/08/2021].

Thom-Santelli, J.; Cosley, D. R.; Gay, G. (2009). "What's mine is mine: territoriality in collaborative authoring". Proceedings of the 27th international conference on Human factors in computing systems - CHI 09, p. 1481–1484. <https://doi.org/10.1145/1518701.1518925>. [Consulta: 21/12/2020].

Tramullas, J. (2015). "Wikipedia como objeto de investigación". Anuario ThinkEPI, vol. 9, p. 223–226. <https://doi.org/10.3145/thinkepi.2015.50>. [Consulta: 01/11/2020].

Tramullas, J.; Garrido-Picazo, P.; Sánchez-Casabón, A. I. (2016). "Research on Wikipedia Vandalism: a brief literature review". Proceedings of the 4th Spanish Conference on Information Retrieval - CERI '16. p. 1–4. <https://doi.org/10.1145/2934732.2934748>. [Consulta: 01/09/2020].

Trenk, A. von der (2015). "'It's Mine'. The Role of Psychological Ownership and Territoriality in Knowledge Hiding". International Conference on Information Systems ICIS 2015 Proceedings. <https://aisel.aisnet.org/icis2015/proceedings/ConferenceTheme/8>. [Consulta: 12/11/2020].

Wang, J.; Zhang, R.; Hao, J. X.; Chen, X. (2019). "Motivation factors of knowledge collaboration in virtual communities of practice: a perspective from system dynamics". Journal of Knowledge Management, vol. 23, no. 3, p. 466–488. <https://doi.org/10.1108/JKM-02-2018-0061>. [Consulta: 21/02/2021].

Xu, B.; Li, D. (2015). "An empirical study of the motivations for content contribution and community participation in Wikipedia". Information & Management, vol. 52, no. 3, p. 275–286. <https://doi.org/10.1016/j.im.2014.12.003>. [Consulta: 16/12/2020].

Yang, H. L.; Lai, C. Y. (2010). "Motivations of Wikipedia content contributors". Computers in Human Behavior, vol. 26, no. 6, p. 1377–1383. <https://doi.org/10.1016/j.chb.2010.04.011>. [Consulta: 16/02/2021].

Yasseri, T.; Sumi, R.; Rung, A.; Kornai, A.; Kertész, J. (2012). "Dynamics of Conflicts in Wikipedia". PLoS ONE, vol. 7, no. 6, e38869. <https://doi.org/10.1371/journal.pone.0038869>. [Consulta: 18/01/2021].

Zhang, Y.; Liu, G.; Zhang, L.; Xu, S.; Cheung, M. W. L. (2021). "Psychological Ownership: A Meta-Analysis and Comparison of Multiple Forms of Attachment in the Workplace". Journal of Management, vol. 47, no. 3, p. 745–770. <http://doi.org/10.1177/0149206320917195>. [Consulta: 15/03/2021].

Zhang, A. F.; Livneh, D.; Budak, C.; Robert, L. P.; Romero, D. M. (2017). "Crowd Development: The Interplay between Crowd Evaluation and Collaborative Dynamics in Wikipedia". Proceedings of the ACM on Human-Computer Interaction, vol. 1, no. CSCW, p. 1–21. <https://doi.org/10.1145/3134754>. [Consulta: 15/01/2021].

 

Articles del mateix autor a Temària

[ més informació ]