Editors

Principals editors científics als canals de Telegram: una aproximació a la detecció de canals falsos amb ChatGPT i DeepSeek

per

Objectius: identificar l’existència de canals falsos a Telegram que suplanten les principals editorials
acadèmiques, avaluar l’eficàcia dels models grans del llenguatge (LLM), ChatGPT i DeepSeek, per a la
seva detecció, analitzar les fonts web utilitzades per aquests models i determinar la possible existència
de biaixos geogràfics en aquestes fonts.
Metodologia: Selecció de 13 grans editorials acadèmiques a partir del portal SCImago: Elsevier,
Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific,
Nature i Thieme. Identificació de 37 canals de Telegram associables i aplicació d’un prompt estandarditzat
a ChatGPT i DeepSeek per avaluar l’autenticitat de cada canal, activant la funció de cerca
web. Anàlisi comparativa de les respostes dels models i verificació mitjançant classificació manual.
Resultats: Es va identificar que el 78,38% dels canals analitzats eren fraudulents. Ambdós models van
mostrar alta efectivitat en la detecció de canals falsos, però limitacions significatives en la validació de
canals reals. Es van observar diferències metodològiques: DeepSeek va adoptar un criteri contextual,
mentre que ChatGPT va requerir verificació explícita. L’anàlisi de fonts web va revelar que DeepSeek
va prioritzar continguts de ciberseguretat, mentre que ChatGPT va utilitzar predominantment fonts
institucionals i xarxes socials, amb clar predomini de fonts occidentals en ambdós casos.

Carta dels editors

per

[Versión castellana] [English version] Miquel Térmens Graells Degà de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals. Universitat de Barcelona termens@ub.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-7305-3424 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha136 Jordi Sánchez-Navarro Director dels Estudis de Ciències de la Informació i Comunicació. Universitat Oberta de Catalunya jsancheznav@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0311-1385 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha3815   DOI: https://doi.org/10.1344/BID2023.51.01   Benvolguts i benvolgudes col·legues, amics i amigues … Llegiu més

Editores de gènere a l’Argentina. Avanços i desafiaments d’un rol en construcció

per

Aquest article aborda l’experiència de la creació de la figura de l’editora de gènere en mitjans de comunicació de l’Argentina. Aquesta figura irromp el juny del 2019 amb la designació de Mariana Iglesias amb aquest càrrec al diari Clarín, un dels mitjans comercials més importants del país i d’abast nacional. Avui són deu les comunicadores que exerceixen aquest rol en mitjans de comunicació de diferents característiques. Aquestes editores l’assumeixen amb el suport d’una societat alerta i mobilitzada pel que fa als drets de les dones i els col·lectius de la diversitat sexual, però encara s’enfronten a diverses resistències i múltiples desafiaments.

‘Aquest article és meu’: una proposta per a un marc teòric d’explicació per als conflictes d’edició a la Viquipèdia

per

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és analitzar els conflictes d’edició que es produeixen en la comunitat d’editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d’identificar diferents tipus d’estudis, així com els mètodes d’anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d’establir un marc general d’explicació que pugui donar suport a l’estudi del comportament informatiu d’aquesta comunitat d’editors.

Metodologia: aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi qualitativa del contingut d’un conjunt d’estudis científics publicats sobre el tema objecte d’estudi.

Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d’estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d’anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d’explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d’anàlisi quantitativa i qualitativa.