Search engines

Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

per

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Creació de perfils institucionals a Google Scholar: nous usos en biblioteques de recerca

per
Imatge 1. Exemple de visualització de la Universitat Bielefeld. Font: Captura de pantalla

Trobar perfils personals d’investigadors a la xarxa és molt habitual, de fet, les mateixes institucions acadèmiques s’encarreguen de promocionar-ne les bondats, però la creació de perfils admet altres usos, com ara el perfil propi utilitzat per revistes que volen fer un seguiment dels articles que hi publiquen. En biblioteques d’institucions petites o mitjanes, els perfils institucionals també constitueixen una opció molt interessant per la gran quantitat de beneficis que se’n deriven, tot i que en aquests moments és un fet insòlit trobar perfils corporatius que aglutinin tota la producció científica de les institucions. En aquest article es presenta un cas basat en la creació d’un perfil institucional a Google Scholar. La biblioteca que ha dut a terme l’experiència pertany a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi que té 316 alumnes, 53 professors (PDI) i 17 membres de personal d’administració i serveis (PAS). L’objectiu de donar a conèixer aquesta experiència és transmetre els beneficis que implica comptar amb un perfil institucional per tal d’ajudar altres biblioteques petites o mitjanes que s’estiguin plantejant fer-ho.

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.