‘Health foodies’ com a prescriptors saludables, gastronòmics i publicitaris

Figura 1. Continguts publicats per l'usuari analitzat. Font: elaboració pròpia

Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l’ús que fan d’Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social.

Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L’estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d’elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos.

Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l’audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l’alimentació i la gastronomia, i que l’alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d’altres estils d’alimentació.

Actors principals de la publicitat: conservar el patrimoni en els centres de documentació i museus

Portal d'accés al PublidocNet

Objectius: analitzar l’estat de la qüestió sobre els centres de documentació i els museus de publicitat a Espanya, prenent com a referència altres països.

Metodologia: es basa en un estudi previ dels autors principals que han fet treballs sobre centres de documentació en publicitat. Es proposen diversos models de museus de publicitat a partir dels que ja existeixen en altres països, especialment el del Musée de la Publicité a França.

Resultats: les dades que s’aporten serveixen per demanar al col·lectiu dels documentalistes que obri les portes al sector de la publicitat. Mentre que l’Estat és incapaç de crear un centre de documentació nacional o un museu de la publicitat, institucions i empreses privades han pres aquesta responsabilitat i estan recollint fons documentals publicitaris. Es presenten continguts de museus virtuals i presencials públics espanyols, francesos, anglesos, nord-americans i també llatinoamericans. Es mostra el funcionament de col·leccions universitàries i d’investigacions, fonamentalment de l’àrea anglosaxona, i s’ofereixen mètodes de treball i fons de col·leccions privades espanyoles, així com d’empreses que comercialitzen fons documentals per a les agències de publicitat. — Objectives: to analyse the state of the art in advertising documentation centres and museums in Spain, comparing them with those in other countries.

Methodology: the research is based on a previous study of the principal authors that have written about advertising documentation centres. Several models of advertising museums are proposed, based on those that already exist in other countries, most notably the Musée de la Publicité in France.

Results: the information reported serves as a call to all archivists to open their doors to the advertising industry. While the State does not have the capacity to create a national advertising documentation centre and/or museum, private institutions and companies have taken this responsibility upon themselves and are building their own collections of advertising documents. The paper examines collections held in virtual and public museums in Spain, France, England, North America and Latin America. It outlines how university and research collections, mainly in the English-speaking world, operate and describes the working methods associated with archives held in Spanish private collections, as well as companies that commercialise documentary archives for advertising agencies.