Objectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d’informació institucionals, concretament tecnologies d’èxit estudiantil i analítiques d’aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d’intervenció.
Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d’ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis.
Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l’hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l’activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d’analítiques d’aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l’evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d’inhibidors que, si no s’aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d’ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d’analítiques d’aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d’aquest tipus d’intervenció. — Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención.
Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios.
Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención. — Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries’ prospects of engaging in this new type of intervention.
Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems.
Results. Interviewees’ feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention.
