El “Catálogo de la mujer” de la Florida Universitària, una eina per a fomentar la igualtat

1 El Catálogo de la mujer una oportunitat del CRAI de la Florida Universitària envers la igualtat

Les biblioteques són institucions culturals i educatives que han de participar de l’erradicació dels prejudicis per a afavorir la formació d’una ciutadania respectuosa amb la igualtat i les diferències, tot donant suport a la diversitat oferint materials i recursos que fomenten la igualtat i el respecte a les diferències (Burguillos; Frías, 2006). La proposta que ací es presenta es relaciona amb l’elaboració del Catálogo de la mujer de les biblioteques de la Florida, una cooperativa d’ensenyament nascuda als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica (Martínez, 2016) amb un tarannà democràtic, laic i coeducador que ha anat conformant l’ànima de la col·lecció i dels seus fons bibliogràfics. Aquesta cooperativa d’ensenyament té tres biblioteques: una biblioteca al centre universitari, una altra al centre d’ensenyament secundari i una tercera al Centre d’Idiomes. La Biblioteca Secundària, l’originària, té més de quaranta anys d’història, fet que ha anat conformant una col·lecció ben ampla dirigida fonamentalment al suport del procés d’ensenyament-aprenentatge i a la investigació educativa. Però, a banda d’això, disposa d’un important fons sobre economia social i sobre el respecte a la diversitat, com a senyes pròpies de la cooperativa. Tot relacionat amb aquesta vocació social, democràtica, igualitària i laica de la cultura cooperativista, es va posar en marxa la creació del Catálogo de la mujer, que arreplega tota una selecció de recursos vinculats amb la perspectiva de gènere des de diferents vessants i problemàtiques, com ara la coeducació, el sexisme, la violència de gènere, els feminismes, les disciplines científiques i les dones, el llenguatge no sexista, etc. El Catálogo de la mujer és un producte documental específic dins de la col·lecció de les tres biblioteques dels centres d’ensenyament de la Florida, que arreplega en si mateix tots els recursos del Catálogo general d’autoria femenina, o que tracten sobre temàtiques relacionades amb la dona, amb una vocació globalitzadora i dinàmica. És un producte documental viu que donarà suport a l’alumnat i al professorat per al treball transversal de la igualtat de gènere.

El CRAI de la Florida Universitària es va plantejar, dins dels seus objectius, individualitzar i recollir en un producte documental totes les referències al voltant de la dona que es trobaven en els fons de les biblioteques de la cooperativa. Aquest objectiu s’insereix dins d’un dels eixos d’actuació de la Florida: desenvolupar una política d’igualtat i conciliació especialment en prevenció de la violència de gènere. El CRAI, amb voluntat de col·laborar en aquesta tasca d’erradicació de prejudicis envers una societat més igualitària, va decidir elaborar aquest catàleg. Ja durant els últims cursos s’havien portat a terme al CRAI diferents accions que donaven suport al missatge de la institució en matèria d’igualtat. Així s’han organitzat exposicions de recursos bibliogràfics i documentals sobre discriminació laboral i de cures, lectures públiques de creació literària femenines, etc., per la qual cosa, la creació del Catálogo de la mujer era un pas més enllà en aquest camí més proactiu d’implicació en matèria d’igualtat. Amb la intenció de proporcionar a tot l’alumnat materials i recursos que l’ajuden a entendre i construir el món i la societat d’una altra manera, des d’una perspectiva integral i igualitària amb referents i experiències femenines o de grups humans que han estat menysvalorats per la seua identitat sexual, es va decidir crear el Catálogo de la mujer. Perquè l’educació desenvolupa un paper imprescindible per la seua capacitat transformadora i possibilita un nou paradigma que supera les discriminacions de gènere i perquè l’educació pot conduir-nos cap a una societat plena i radicalment democràtica.

Una altra de les finalitats fonamentals és que un catàleg d’aquestes característiques és un mitjà necessari per al professorat al facilitar-los els recursos bibliogràfics, didàctics i metodològics per a la inclusió de gènere en la tasca docent.

2 Antecedents per a la igualtat de gènere: moviment feminista i legislació en matèria d’igualtat, educació superior i biblioteques

En aquest apartat es fa un breu recorregut sobre els antecedents que han conduït a l’obligatorietat d’implementar la igualtat de gènere a les polítiques públiques, i amb això cap a una progressiva sensibilització sobre les problemàtiques específiques que afecten les dones. Cal assenyalar que com un altre àmbit que afecta el col·lectiu femení, les polítiques públiques a Espanya han anat incorporant la igualtat de gènere i no es pot entendre sense la influència de la segona ona del feminisme durant els anys de la Transició democràtica (1975–1982), un moviment feminista divers, la memòria i genealogia del qual han arreplegat i custodiat les biblioteques i centres de documentació de les dones (Nash, 2007). En 1978 amb l’aprovació de la Constitució s’arreplega el principi d’igualtat com a condició necessària per a l’existència de la democràcia. A partir dels anys 1980, amb el primer govern del Partit Socialista es creava l’Institut de la Dona, amb la Llei 16/1983, de 24 d’octubre. Els seus objectius eren desenvolupar els principis constitucionals dels articles 9.2 i 14, amb l’objectiu de promoure i fomentar les condicions que possibilitaren la igualtat entre sexes i la participació de les dones en la vida política, cultural, econòmica i social. Així mateix, la configuració de les comunitats autònomes va dur l’establiment dels instituts de la dona autonòmics i el desenvolupament dels primers plans d’igualtat. En 1995, es va configurar la Xarxa de Centres de Documentació i Biblioteques de les Dones, els fons documentals de la qual han estat especialitzats en estudis de gènere, feminismes i dones en general (Muñoz- Muñoz; Argente-Giménez, 2010). Quant a aquests estudis, Jornet i Tuset (2016) han assenyalat la importància de preservar la memòria dels feminismes com el patrimoni bibliogràfic i documental, així com la necessitat d’establir convenis de col·laboració i elaborar guies de fons i mapes. Un model per a aquestes guies i mapes podria ser el Mapping the World of Women’s Information Services, que reuneix els centres d’informació, arxius i biblioteques de les dones a escala mundial. D’una altra banda, a mitjans dels anys seixanta en Espanya, el feminisme acadèmic denunciava la invisibilitat de les dones en les disciplines científiques (Martínez; Nash, 2013). Plantejaven l’aplicació a les universitats de pressupostos renovadors del feminisme per a transformar les disciplines tradicionals. Es tractava de donar a conéixer i divulgar les diferents experiències femenines. Aquesta cerca per a la construcció d’una perspectiva més global i integradora del saber havia començat als anys 1970 a les universitats dels Estats Units i Anglaterra, amb el nom de Women’s Studies. Es definien així nous camps de recerca, noves metodologies i programes d’estudis en els quals les dones eren objecte d’anàlisi i investigació (Nash, 1988). Entre els anys setanta i huitanta, es van engegar a diferents universitats d’Espanya i d’Europa els estudis sobre les dones i els primers seminaris d’estudis de la dona com un desafiament enfront de l’androcentrisme acadèmic (Flecha, 1999).

En 1986, l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea obligà l’Estat a transposar a la legislació nacional la normativa europea, incloent-hi la legislació relativa a la igualtat entre dones i homes (Lombardo, 2003). A més a més, especialment a partir de la IV Conferència Mundial sobre la Dona en Beijing en 1995, la temàtica de la igualtat de gènere va rebre major atenció als organismes internacionals com ara les Nacions Unides, la Unió Europea i el Consell d’Europa. L’any 2000, les Nacions Unides aprovaren la Declaració del Mil·lenni i definiren els objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM), un dels quals era promoure la igualtat de gènere. Actualment, aquest objectiu forma part de l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible que té el compromís d’Espanya per al seu acompliment (Plan de Acción Agenda 2030). Són molts els plans i instruments legals que la Unió Europea ha impulsat des de la seua fundació per a aconseguir la igualtat, però encara resten força reptes relatius a la violència de gènere, la segregació laboral, la desigualtat salarial i la conciliació de la vida privada i professional, entre altres qüestions.

En conseqüència, a Espanya, els diferents governs centrals i autonòmics han desenvolupat legislacions, plans d’igualtat i polítiques socials dirigides cap a la igualtat de gènere com la Llei orgànica 1/2004 amb mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que dedica un capítol específic a l’àmbit educatiu i al foment de la igualtat de gènere en totes les etapes educatives i d’investigació. En aquest sentit, la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la promoció efectiva de la igualtat entre dones i homes, arreplega al seu article 25 el foment de l’ensenyament i la investigació sobre el significat de la igualtat entre dones i homes, així com la inclusió als plans d’estudis d’ensenyances en matèria d’igualtat, la creació de postgraus específics i la realització d’estudis i investigacions especialitzades en aquesta temàtica. El desenvolupament i la concreció d’aquests comandaments legislatius a l’àmbit universitari es preveuen a la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, al preàmbul de la qual apareixen quins són els valors que la universitat deu difondre, basats en la igualtat entre homes i dones, el suport a les persones amb necessitats especials, com també el foment del diàleg, la pau i la cooperació entre els pobles. La legislació completa la creació d’unitats d’igualtat a les universitats. A més a més, la reforma dels estudis superiors impulsada pel Pla Bolonya va incorporar els estudis de gènere en la docència i la investigació universitària (Bernárdez, 2017). En 2016, les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats publicaren un informe que analitzava amb perspectiva de gènere la docència i la investigació. Plantejaven una perspectiva de política integral i transversal per a promoure la igualtat de gènere i la diversitat (Verge; Cabruja, 2017). En 2018 la Xarxa Vives d’Universitats va desenvolupar una segona fase d’estudi i publicà una sèrie de recursos, com les Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere, per tal de formar el professorat universitari en perspectiva de gènere als programes de graus i postgraus (Rifà, 2018).

Respecte de les biblioteques, aquests espais i agents socials han de contribuir al desenvolupament de la igualtat de gènere i preveure la diversitat per a fiançar una societat democràtica que puga atendre els drets i la igualtat de totes les persones. Així la Llei 10/2007, de 22 de juny, de la lectura, del llibre i de les biblioteques arreplega entre els seus principis la igualtat per a totes les persones, l’accés als materials, les instal·lacions i serveis de la biblioteca, sense la discriminació per raó d’origen, ètnia, religió, ideologia, gènere o orientació sexual, edat, discapacitat, recursos econòmics o qualsevol altra circumstància personal o social. Igualment, la legislació preveu que les biblioteques hauran d’adquirir, preservar i fer accessible la major varietat possible de documents per a reflectir la diversitat social i la riquesa lingüística i iconogràfica. En aquest sentit, el Consell de Cooperació Bibliotecària al seu III Pla estratègic, Biblioteques en igualtat per al període 2019–2023, es planteja impulsar la igualtat de gènere a través de les biblioteques. Per al desenvolupament d’aquest pla el Consell ha buscat l’assessorament d’associacions expertes en perspectiva de gènere i LGTBI (Consejo de Cooperación Bibliotecaria, 2019, p. 4).

En relació amb les biblioteques universitàries s’han adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Per això, es planteja un model de biblioteca que puga cobrir les necessitats dels nous models educatius. Així, les biblioteques universitàries han passat a convertir-se en CRAI, centres que integren els recursos per a un bon desenvolupament de la docència, l’aprenentatge i la investigació. Al seu nou paper, els professionals de les biblioteques passen a crear coneixements i a elaborar continguts. Un exemple d’això ha estat la posada en funcionament a la Universitat de Valladolid d’un grup col·laboratiu per a la prevenció de la violència de gènere. Es tracta d’un treball impulsat des del servei de biblioteca amb la participació del personal docent i adreçat a l’alumnat de grau i a la comunitat universitària (Rincón; Stolle; Rodríguez, 2014).

3 La tasca biblioteconòmica en la creació del Catálogo de la mujer

Fonamentalment les biblioteques i els centres de documentació s’han aproximat al tema de la dona amb la intenció de visibilitzar i preservar la contribució de les que constituïm més del 50 % de la població en àmbits tan diferents com ara la ciència, la cultura, la política o l’educació, però als quals estem infrarepresentades a les mateixes col·leccions libràries. La representació de les dones a l’esfera pública està sent inferior a la representació dels homes, i les biblioteques ja fa temps que estan contribuint a revertir aquesta situació. En primer lloc, mitjançant la selecció i adquisició de fons sobre la dona o creats per elles, però també mitjançant l’elaboració de productes documentals per a la difusió de la seva col·lecció o a través d’activitats per a la promoció de la igualtat.

El catàleg que donem a conéixer és fruit del treball que es porta a terme des de fa ja més de dos anys al CRAI de la Florida Universitària i que ha culminat amb la creació d’un espai propi que inclou el fons documental sobre la dona. S’ha individualitzat un espai propi on s’invita a la consulta d’aquests recursos, donant-los una situació espacial preeminent dins del CRAI, de manera que la Biblioteca de la Dona es completa amb el Catálogo de la mujer, com a inventari específic que reuneix i sistematitza tots els recursos que formen la dita col·lecció. La decisió de crear un catàleg d’aquests fons suposa fer valdre, al mateix temps que difondre, aquesta col·lecció temàtica i en facilita la recuperació i accés (Rodríguez, 2007). D’aquesta manera, el Catálogo de la mujer és un reflex de la mateixa Biblioteca que es construeix a partir d’una tasca conscienciosa d’anàlisi dels fons que formen part dels tres centres bibliotecaris de la Florida, tenint en compte que les col·leccions relatives a les dones es trobaven disperses en diferents llocs i subcol·leccions: Biblioteca Universitària, Biblioteca Secundària i Biblioteca del Centre d’Idiomes. A partir de la creació d’aquest catàleg específic sobre la dona, se’n possibilita la consulta des d’un sol punt d’accés que, a més de recollir tots els recursos documentals sobre les dones, ofereix un resum per a poder conéixer-ne el contingut i ajudar així l’alumnat i el professorat en la selecció dels materials més apropiats per a cobrir les seues necessitats formatives. Amb l’elaboració d’aquest catàleg es pretén que la col·lecció sobre la dona siga més coneguda i d’utilitat i que la consulta d’aquest fons contribuïxca a l’educació integral i transversal de l’alumnat tot fomentant la igualtat i el respecte cap a les dones.

Els àmbits temàtics representats al Catálogo de la mujer són, entre d’altres: literatura i art creats per dones; igualtat de gènere; coeducació; violència envers la dona; salut, treball i condicions laborals, etc. D’aquesta manera, el Catálogo posa a disposició d’alumnat, docents i públic en general una selecció de recursos per al treball transversal de les qüestions de gènere, igualtat i diversitat. Tots els recursos presents al Catálogo de la mujer pretenen invitar a la formació, la reflexió i el compromís de tota la comunitat educativa en la consecució d’una societat més justa i igualitària.

En l’elaboració del Catálogo primerament es van fer cerques bibliogràfiques que cobriren la major part dels temes relacionats amb la dona, presents a les col·leccions de les biblioteques de la Florida. S’ha cercat atenent a les matèries d’indexació de les nostres biblioteques (Eurovoc i d’altres tesaurus adaptats). Aquestes matèries són primordialment: feminisme, dona, igualtat home-dona, violència sexual, discriminació laboral, etc. Les matèries d’indexació emprades són clarament insuficients per a una representació fidel i exhaustiva de tots els continguts relacionats amb les dones. Alguns treballs com el d’Olson (2007) refereixen que aquest és un tema recurrent pel qual tots els professionals de la documentació i de les biblioteques hem d’interrogar-nos. Els llenguatges d’indexació són instruments de gran utilitat, però sorgits des d’una òptica del coneixement de tall aristotèlic que han d’estar qüestionats per no reflectir el coneixement creat per les dones al llarg de la història. La conseqüència més evident d’això és que aquests instruments ofereixen una visió androcèntrica del coneixement i la cultura i, per tant, de les col·leccions bibliotecàries (Mediavilla; Folla, 2014). Al cas que ens ocupa, durant la creació del Catálogo de la mujer, després de cercar informació emprant les matèries acceptades al nostre sistema gestor, i essent coneixedores dels fons de les biblioteques, érem conscients que molts recursos no es mostraven amb el conjunt de cerques fetes, motiu pel qual va fer-se una batuda per tot el catàleg arreplegant d’aquesta manera tot el que no s’havia recuperat abans. A més a més, s’han fet cerques sistemàtiques d’autores en diferents àmbits: literari, científic, sociològic i filosòfic, amb la intenció de recollir tota l’obra existent a les col·leccions d’autoria femenina. Posteriorment, s’han eliminat les obres duplicades i s’ha estudiat la idoneïtat de la inclusió dels títols recuperats en el Catálogo de la mujer. Després de la descàrrega de les referències recuperades i una vegada eliminats els duplicats, s’han  normalitzat les referències. En total el Catálogo de la mujer contenia dos-centes cinquanta referències al moment de la presentació el març de 2019, però la darrera versió feta durant el mes de gener de 2020, conté dos-centes seixanta-dos referències. Així mateix, per a cadascuna de les referències s’han enriquit les dades afegint informació gràfica per a cadascun dels títols, així com una ressenya descriptiva amb el contingut del recurs. Això es justifica per la mateixa vocació del Catálogo que vol constituir-se en un instrument que facilite la individualització dels recursos i la descripció detallada, per així fomentar-ne l’ús per part de l’alumnat i el professorat.

Imatge1. Portada del Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

Quant a la procedència de les referències, més de la meitat pertanyen a la col·lecció del CRAI, i la resta de referències es repartixen entre la Biblioteca Secundària i la Biblioteca del Centre d’Idiomes. Al voltant del 40 % de les referències són monografies, seguides de referències de literatura i de pel·lícules. La tipologia documental en una representació més baixa són els documents oficials.

La raó principal del volum força elevat de monografies especialitzades de temàtiques relacionades amb la dona és que la Biblioteca del CRAI i la Biblioteca Secundària han anat incorporant recursos sobre igualtat, coeducació i semblants per a la formació del professorat dels centres tant sota demanda dels i de les mestres (la principal via d’adquisicions) com per iniciativa pròpia de les biblioteques que han gaudit d’una autonomia ampla en la conformació de la col·lecció i han considerat la importància d’abastir d’aquests materials d’acord amb el seu ideari. L’elevada presència també de pel·lícules es relaciona principalment amb l’ensenyament d’idiomes, ja que d’antuvi, s’han considerat recursos apropiats per a la millora de les competències comunicatives en altres llengües. 

Pel que fa al disseny del Catálogo, s’ha maquetat atenent a la llegibilitat de les referències contingudes (dos recursos per pàgina) i a l’estètica relacionada amb aspectes simbòlics i culturals específics dels feminismes. Per tot això, els colors triats, la portada i les imatges que apareixen a les pàgines del Catálogo es mantenen en concordança amb el seu contingut.

4 Accions de difusió del Catálogo de la mujer

Les accions de difusió portades a terme han sigut nombroses. S’han imprés còpies del Catálogo de la mujer per al personal dels departaments docents de la Universitat per a facilitar-ne la consulta i donar al professorat tota la informació relativa al fons sobre la dona, amb la finalitat d’integrar i normalitzar en les dinàmiques i pràctiques acadèmiques la igualtat de gènere.

El Catálogo de la mujer també dona suport en les activitats de caràcter commemoratiu de promoció de la igualtat entre homes i dones que periòdicament s’organitzen a la Florida.

El Catálogo s’ha difós també en la versió electrònica en la web de la Biblioteca Universitària i es va presentar a la comunitat universitària amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el 8 de març de 2019, en un acte celebrat a l’espai específic de la Biblioteca destinat a acollir el fons sobre la dona.

Actualment, i després de crear el Catálogo, s’han efectuat al voltant de cent cinquanta préstecs d’entre les referències que s’hi recullen, des del dia de la presentació a la comunitat universitària. S’han atés díhuit sol·licituds de compra de nous recursos per a la inclusió al Catálogo, que al constituir un instrument viu i dinàmic, anirà configurant-se i incrementant-se, a mesura que anualment s’actualitze.

El Catálogo s’ha donat a conéixer a més, a la V Jornada Internacional de Diversidad: Espacios y Contextos Educativos Diversos y Humanizados, organitzada per la Florida Universitària. Així mateix, amb motiu de la celebració del Dia de la Biblioteca, s’han programat activitats per a donar a conéixer els recursos recollits al Catálogo de la mujer des d’un enfocament temàtic i disciplinari per a cadascun dels estudis de grau impartits a la Florida Universitària.

Durant el present curs estan programades diferents accions de difusió del Catálogo de la mujer o d’algunes de les parts, aprofitant diferents fites relacionades amb la dona o amb la commemoració al voltant d’alguna autora, per tal d’aconseguir una major circulació dels fons referenciats.

Imatge2. Referències al Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

5 A mode de conclusió

Considerem que la creació d’instruments i recursos com el Catálogo de la mujer de la Florida presentat ací contribueix a la formació de les persones que seran la societat futura, però també contribueixen a desterrar en les actuals generacions vells prejudicis i estereotips relatius a la meitat de la humanitat, les dones. Des d’aquest plantejament, pretenem que el Catálogo de la mujer siga un referent en el treball per la igualtat i la posada en valor del paper de les dones i les seues contribucions a la construcció del coneixement des d’un punt de vista històric, científic i cultural, tant per a l’alumnat com per al professorat de la Florida. Perquè l’educació és un dels instruments més valuosos per a fomentar el desenvolupament crític de la ciutadania. Si veritablement desitgem que la societat futura siga més justa, lliure i democràtica, és necessari que les institucions educatives participem d’accions que afavorisquen i fomenten valors tals com el respecte a la diferència, la denúncia de la violència en qualsevol forma, i la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits de la societat, per tal d’evitar un món format per dones i homes, que sense les referències de les experiències de les dones seran incapaços de qüestionar el fanatisme, l’autoritarisme patriarcal i la violència de gènere. Una societat futura en la qual acabaria produint-se el “suïcidi de l’ànima” (Nussbaum, 2010).

Bibliografia

Bernárdez Rodal, A. (2017). “Los estudios universitarios feministas y con perspectiva de género en España (2010–15)”. Revista de Comunicación de la SEECI, n.º 42, p. 44–60

Burguillos, Ferran; Frías José Antonio (2006). “Bibliotecas y diversidad sexual”. Educación y Biblioteca, 152. <https://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/119241>. [Consulta: 25/02/2019]. 

Consejo de Cooperación Bibliotecaria (2019). III Plan estratégico del Consejo de Cooperación Bibliotecaria para el período 2019–2023. <http://www.ccbiblio.es/wp-content/uploads/III-Plan-Estrat%C3%A9gico-CCB-def.pdf>. [Consulta: 16/08/2019].

España. Jefatura del Estado (1983). Ley 16/1983, de 24 de octubre, de creación del Organismo Autónomo Instituto de la Mujer. Boletín Oficial del Estado, n.º 256, p. 28936–28937. <https://www.boe.es/buscar/pdf/1983/BOE-A-1983-28126-consolidado.pdf>. [Consulta: 16/08/2019].

— (2007). Ley 10/2007 de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas. Boletín Oficial del Estado, n.º 150, p. 27140–27150. <https://www.boe.es/boe/dias/2007/06/23/pdfs/A27140-27150.pdf>. [Consulta: 10/08/2019].

— (2004). Ley Orgánica 1/2004, de 28 de diciembre, de medidas de protección integral contra la violencia de género. Boletín Oficial del Estado, n.º 313, p. 42166–42197. <https://www.boe.es/buscar/pdf/2004/BOE-A-2004-21760-consolidado.pdf>. [Consulta: 12/08/2019].

— (2007). Ley Orgánica 3/2007, de 22 de marzo, para la igualdad efectiva de mujeres y hombres. Boletín Oficial del Estado, n.º 71, p. 12611–12645. <https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-6115-consolidado.pdf>. [Consulta: 12/08/2019].

— (2007). Ley Orgánica 4/2007 de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, de universidades. Boletín Oficial del Estado, n.º 89, p. 16241–16260. <https://www.boe.es/boe/dias/2007/04/13/pdfs/A16241-16260.pdf>. [Consulta: 10/08/2019].

Flecha García, Consuelo (1999). “Género y Ciencia. A propósito de los ‘Estudios de la Mujer’ en las Universidades”. Educación XX1, Revista de la Facultad de Educación, nº 2.

Gobierno de España (s. d.). Plan de Acción para la implementación de la Agenda 2030. Hacia una Estrategia Española de Desarrollo Sostenible. <http://www.exteriores.gob.es/Portal/es/SalaDePrensa/Multimedia/Publicaciones/Documents/PLAN%20DE%20ACCION%20PARA%20LA%20IMPLEMENTACION%20DE%20LA%20AGENDA%202030.pdf>. [Consulta: 16/08/2019].

Jornet Benito, Núria; Tuset Páez, Núria (2016). “Construyendo la memoria de los feminismos: archivos, bibliotecas y centros de documentación. Una mirada al pasado, una reflexión para el futuro”. Textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 36. </es/36/jornet.htm>. [Consulta: 14/08/2019].

Lombardo, Emanuela (2003). “La europeización de la política española de igualdad de género”. Revista Española de Ciencia Política, n.º 9.

Martínez Bonafé, Ángels (2016). “Els Moviments de Renovació Pedagògica: construint la democracia de les aules”. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, vol. 27. <https://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/viewFile/309638/399617>. [Consulta 12/10/2019]. 

Martínez López, Cándida; Nash, Mary (2013). “Arenal, 20 años de Historia de las Mujeres en España”. Arenal, n.º 20:1.

Mediavilla Herreros, Marisa; Folla Fernández, Ricarda (2014). Tesauro de mujeres. <http://www.mujerpalabra.net/bibliotecademujeres/pages/tesauro/TESAURODEMUJERES_BdM2014.pdf>. [Consulta 16/10/2019]. 

Moraga Barrero, Patricia; Shöniger, Andrea; Díaz Novillo, Susana, Verdugo Martí, Vicenta (2019). Catálogo de la mujer. <https://www.floridauniversitaria.es/es-ES/Servicios/biblioteca/recursos/Documents/CATALOGO_MUJER.pdf>. [Consulta 12/09/2019].

Muñoz-Muñoz, Ana María; Argente-Jiménez, Montserrat (2010). “Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres: cooperación entre las bibliotecas feministas españolas”. El profesional de la información, v. 19, n.º 5.

Nash, Mary (1988). “Conceptualización y desarrollo de los estudios en tomo a las mujeres: un panorama internacional”. Papers: Revista de Sociología, n.º 30.

— (2007). Dones en Transició. De la resistència política a la legitimitat feminista: les dones en la Barcelona de la Transició. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Regidoria de la Dona.

Nussbaum, Martha C. (2010). Sin fines de lucro. Por qué la democracia necesita de las humanidades. Nueva York: Katz. Discusiones.

Olson, Hope A. (2007). “How We Construct Subjects: A feminist Analysis, 2007”. Library trends, Vol. 56, No. 2.

Rifà Valls, Montserrat (2018). Educació i Pedagogia. Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats. <https://www.vives.org/book/educacio-i-pedagogia-guies-per-a-docencia-universitaria-amb-perspectiva-genere/>. [Consulta: 16/08/2019].

Rincón Muñoz, Clara Isabel; Stolle Arranz, Azucena; Rodríguez Sumaza, Carmen (2014). “El potencial de la corresponsabilidad en el ámbito universitario: una experiencia de trabajo colaborativo desde la Biblioteca para la formación en la prevención de la violencia de género”. Anales de Documentación, vol. 17, n.º 2. <https://revistas.um.es/analesdoc/article/view/analesdoc.17.2.200211/167341>. [Consulta: 18/08/2019].

Rodríguez Parada, Concepción (2007). “Los catálogos e inventarios en la historia del libro y de las bibliotecas”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, vol. 18. <https://bid.ub.edu/18rodri3.htm>. [Consulta 25/02/2019]. 

Verge Mestre, Tània; Cabruja Ubach, Teresa (2017). La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes de futur. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats. <https://www.vives.org/book/perspectiva-de-genere-en-docencia-i-recerca-a-les-universitats-situacio-actual-i-reptes-de-futur/>. [Consulta: 16/08/2019].