Alumnes

Preferències de l’alumnat quant a la modalitat de docència en estudis de biblioteconomia i documentació: el cas dels màsters al Canadà i als Estats Units

per
Taula 2. Preferències de l'alumnat quant a la modalitat de la docència en les àrees temàtiques principals dels estudis de biblioteconomia i documentació (n = 891)

Objectiu: examinar les preferències que té l’alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d’un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l’educació en línia durant l’últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l’American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d’aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà.

Metodologia: enquesta en línia amb l’objectiu de recopilar informació d’estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l’ALA, distribuïda amb el suport de l’administració acadèmica i de les associacions d’estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l’estudi (n = 910).

Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d’edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d’impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d’assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. — Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students’ preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution.

Methodology: The study used an online survey to gather data from Master’s degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results.

Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus.

Competència informacional en Traducció: anàlisi dels hàbits dels estudiants universitaris en la consulta i l’ús de fonts d’informació

per
Freqüència d'ús de dispositius per a la consulta d'informació

Objectiu: analitzar els hàbits en matèria de cerca d’informació dels estudiants de Traducció: conèixer el tipus d’eines i recursos que utilitzen, les fonts que consulten i els criteris de selecció que apliquen.

Metodologia: anàlisi quantitativa, duta a terme a partir d’un qüestionari de preguntes tancades de valoració, a estudiants de grau de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

Resultats: entre els estudiants universitaris de Traducció, l’ús de la xarxa i els recursos digitals d’accés i consulta fàcils està desplaçant les fonts tradicionals, com ara les biblioteques o bases de dades, fins i tot quan es tracta de trobar informació especialitzada. Així, la importància de conceptes com autoritat i qualitat de les fonts sembla difuminar-se. En aquest context, es reforça la necessitat d’adaptar les estratègies docents per propiciar un canvi d’hàbits informacionals que fomenti, entre d’altres, la capacitat crítica en la consulta i selecció de la informació. — Objetivo: analizar los hábitos en materia de búsqueda de información de los estudiantes de Traducción: conocer el tipo de herramientas y recursos que utilizan, las fuentes que consultan y los criterios de selección que aplican.

Metodología: análisis cuantitativo, llevado a cabo a partir de un cuestionario de preguntas cerradas de valoración, a estudiantes de grado de la Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB.

Resultados: entre los estudiantes universitarios de Traducción, el uso de la red y los recursos digitales de fácil acceso y consulta está desplazando a fuentes tradicionales como las bibliotecas o las bases de datos, incluso cuando se trata de encontrar información especializada. Así, la importancia de conceptos como autoridad y calidad de las fuentes parece difuminarse. En este contexto, se refuerza la necesidad de adaptar las estrategias docentes para propiciar un cambio de hábitos informacionales que fomente, entre otros, la capacidad crítica en la consulta y selección de la información. — Objectives: To analyse the habits university students of Translation adopt when searching for information: to identify the tools and resources they use, the sources they consult and the selection criteria they apply.

Methodology: Quantitative analysis based on closed-ended survey items completed by students in a bachelor’s degree programme in translation at the Faculty of Translation of the Universitat Autònoma de Barcelona.

Results: Increasingly, these students are favouring easy-to-access digital resources over more traditional sources like libraries or databases, even when searching for specialized information. The result is that students are assigning less importance to concepts like authorship and source quality. The study emphasizes the need to adapt teaching strategies to help students improve their information competence and promote a number of related skills, including the critical evaluation and selection of sources of information.

Detecció i motivació d’alumnes interessats en informació i documentació: el cas d’Extremadura

per
Figura 1. Valoració dels indicadors d'identificació de les capacitats de l'alumnat de primer i segon del grau d'Informació i Documentació

Objectiu: detectar i fomentar l’interès general dels alumnes en el camp científic de la informació i documentació en l’àmbit d’Extremadura.

Metodologia: per a la detecció, es dissenya un qüestionari de 15 indicadors identificatius de les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals i un altre qüestionari de 25 competències específiques en informació i documentació. Per a la motivació, es desenvolupen discussions grupals i s’organitzen unes jornades especialitzades. La població sobre la qual es duu a terme la investigació està formada pels alumnes del curs 2011-2012 de primer i segon cursos del grau presencial d’Informació i Documentació de la Universidad de Extremadura i els alumnes de batxillerat, especialment de Ciències Socials, de la ciutat de Badajoz.

Resultats: les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals de l’alumnat de primer i segon del grau d’Informació i Documentació, així com també el seu interès i la valoració de les competències en informació i documentació assoleixen valors mitjans elevats superiors al 83 %. En el cas dels alumnes de batxillerat, l’interès mostrat per les competències en informació i documentació també és elevat, amb una mitjana general del 66 %. No obstant això, el fet que les competències millor valorades pels dos col·lectius hagin estat de caràcter general confirma el desconeixement habitual sobre les matèries per a les quals habilita el títol i, per tant, la necessitat de dur a terme actuacions de promoció. — Objectives: This paper examines how student interest in the scientific field of information and documentation can be identified and motivated, using the results of a study in the Spanish autonomous community of Extremadura.

Methodology: A 15-item questionnaire was administered to identify the value students assigned to creative, volitional and intellectual skills and a 25-item questionnaire was administered to identify the value they assigned to specific skills in information and documentation. Student interest was motivated by group discussions and specialized seminars. The respondents were first- and second-year university students at the University of Extremadura studying the bachelor’s degree Information and Documentation in its face-to-face mode during the academic year 2011-2012, and sixth-form students in centres of secondary education in the city of Badajoz, especially students of social sciences.

Results: In their assessment of creative, volitional and intellectual skills and of specific skills in information and documentation, the first- and second-year university students’ average score was higher than 83%. The interest shown in skills in information and documentation by the sixth-form students was also high, and the average score given was 66%. However, both groups assigned greater value to general skills than to specific skills. We argue that this is indicative of students’ customary lack knowledge of the subjects which the degree is supposed to make them specialists of, and that educators must therefore find more effective ways of promoting the importance of these subjects.