Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19: resultats d’una enquesta

Figura 1. Raons per a utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals durant el confinament

Objectiu: La crisi sanitària per la COVID-19 ha posat de manifest la centralitat de la informació en les situacions que fan necessària una adaptació a circumstàncies noves i potencialment perilloses. L’objectiu d’aquesta investigació és documentar el comportament informacional d’una mostra de persones residents a Espanya durant el confinament per la COVID-19.

Metodologia: Es va fer una enquesta autoadministrada amb 95 persones durant la darrera setmana del confinament més estricte, enquesta en què es posava l’accent en condicionants laborals, familiars i de salut. Es van fer preguntes als participants sobre les raons per a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals i els socials, l’ús de la informació procedent d’institucions, les característiques de la informació que havien valorat com a útil, diferents dimensions del comportament quant a la informació durant el confinament i sobre l’impacte que va tenir en diverses dimensions relacionades amb el consum d’informació.

Resultats: Els resultats indiquen que els mitjans de comunicació tradicionals es van fer servir principalment per a comprendre l’epidèmia i aprendre a protegir-se, mentre que els mitjans socials van exercir la seva funció més destacada en l’entreteniment i van permetre, en un grau més elevat, un cert nivell de participació, encara que només per a una part deles persones enquestades. La quarta part de la mostra no va utilitzar en cap moment la informació oficial procedent de les institucions, mentre que un percentatge semblant ho va fer per mitjà de canals més informals, com el telèfon i les xarxes socials. Es va valorar com a més útil la informació procedent de fonts autoritzades, que afavorís la comprensió i fos complexa. La gran majoria de les persones enquestades van sentir l’obligació d’estar informades i van consumir més informació que habitualment.

Educació digital i comportament responsable: tractaments de referència per millorar la qualitat de la informació medicosanitària a Internet

Objectius: exposar l’estat de la qüestió en matèria de qualitat de la informació sobre salut a Internet; identificar qui són els actors i quines les situacions del nou escenari informatiu i comunicatiu on conflueixen noves tecnologies, informació i usuaris; i apuntar les vies que contribueixen a millorar tant la qualitat de la informació medicosanitària en línia com les habilitats informacionals dels usuaris.

Metodologia: revisió bibliogràfica i anàlisi del context informatiu i comunicatiu actual en matèria de qualitat de la informació medicosanitària a Internet.

Resultats: immersos en l’anomenada societat xarxa, hem identificat qui són els actors protagonistes del nou escenari informatiu i comunicatiu, quina és la matèria que comparteixen, i quin és el problema recurrent i resultant de la introducció de les noves tecnologies en les seves relacions. La salut és una qüestió d’interès general i la informació medicosanitària una de les més sol·licitades a Internet. Les noves tecnologies han propiciat que els usuaris siguin més proactius respecte a la cura de la seva salut i el web social s’ha posicionat com a plataforma líder de la Xarxa. Usuaris de múltiples perfils comparteixen afinitats i valors en un espai on la qualitat de la informació esdevé la peça angular de l’entramat proveïdor-informació-usuari. Els tractaments de referència que s’apunten com a més adients per millorar la qualitat de la informació medicosanitària a Internet, com també les competències informacionals dels usuaris, són el comportament ètic i responsable de tots els actors i l’educació digital.