Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19: resultats d’una enquesta

1 Introducció

Durant la crisi sanitària causada per la malaltia del coronavirus (COVID-19), la problemàtica relacionada amb la informació ha estat a primera pàgina. De la mateixa manera que, l'abril de 2020, una enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas (2020) feia evident la preocupació de la població espanyola per la fiabilitat de la informació que circulava, també s'han expressat preocupacions generals pel que fa a la transparència i la qualitat de la informació sobre el virus, informació que en un primer moment ha portat a infravalorar-ne l'abast efectiu i ha retardat les mesures de contenció. En el cas dels desastres naturals, sembla que es tracta d'una dinàmica, en cert sentit, comuna, perquè Lopatovska i Smiley (2013), que estudien el cas de l'huracà Sandy a l'àrea de la ciutat de Nova York, expliquen que al principi de la crisi és impossible evitar la informació sobre el desastre, mentre que en estadis posteriors s'expressen reserves sobre la qualitat d'aquesta informació. En aquest cas concret, es va criticar haver infravalorat l'abast de la catàstrofe, per part d'entitats institucional si tot, com el mateix National Hurricane Center. No obstant això, és clar que les experiències que anem sumant s'han d'aprofitar perquè les crisis que arribin ens trobin més ben preparats, per tal com, segons conclouen Xie, He, Mercer i altres (2020), quan reflexionen sobre el paper de la documentació o information science durant la pandèmia de la COVID-19, tota crisi sanitària global també implica una crisi pel que fa a la informació.

La centralitat de la informació en les crisis globals i en els desastres naturals deriva de com és d'essencial per a l'existència i la supervivència humana. Segons Spink i Cole, que parlen del comportament humà quant a la informació (human information behavior) des de la perspectiva de la psicologia evolutiva, la informació forma part de la condició humana i ocupa una posició central en els processos d'adaptació humana a l'entorn amb la finalitat de garantir la supervivència de l'espècie (Spink; Cole, 2004; 2006). El comportament pel que fa a la informació es considera un element que afavoreix l'adaptació a les circumstàncies canviants de les nostres existències diàries, que ajuda a suportar els problemes que sorgeixen en el dia a dia (Barahmand; Nakhoda; Fahimnia et al., 2019). A més a més, en el marc d'esdeveniments no rutinaris com els desastres naturals, és a dir, accidents puntuals que obliguen a deixar de banda les activitats quotidianes i plantegen exigències poc familiars per als individus, el comportament informacional s'ha d'ajustar a un panorama en què canvien substancialment les fonts, els canals i les pràctiques d'informació (Pang; Karanasios; Anwar, 2020). No obstant això, els nostres coneixements sobre el comportament pel que fa a la informació en la vida diària es basen majoritàriament en el comportament observat en situacions de normalitat (Xie; He; Mercer et al., 2020) i resulta obligat aprofitar les oportunitats, afortunadament reduïdes, de comprendre aquests fenòmens. Així ho fan Pa, Cui i Qian (2020), que documenten el comportament informacional de sis famílies xineses durant la quarantena per la pandèmia de la COVID-19, i descriuen els recursos informatius i les pràctiques d'orquestració d'aquestes amb la finalitat d'adaptar-se i mantenir una vida normal.

A més, estudiar situacions tan crítiques com la produïda per la pandèmia de la COVID-19 pot aportar aquella recerca sobre els éssers humans i la condició humana que Cibangu (2015) troba a faltar quan repassa la història recent de la literatura sobre el comportament informacional. Concebre la information science com una ciència humana permetria, amb paraules de l'autor, la realització dels individus més vulnerables.

Per aquests motius, durant el confinament estricte de març i abril de 2020, ens plantegem la necessitat de saber què passava al voltant nostre. Per a poder dissenyar una enquesta i saber què feien amb la informació la resta de persones vam recórrer a la literatura de cerca d'informació sobre salut, no solament perquè es tracta d'una crisi sanitària, sinó també perquè les malalties, igual que els desastres naturals o les crisis sanitàries, representen fets traumàtics que exigeixen reajustar l'existència personal a circumstàncies noves per a restablir la normalitat (Genuis; Bronstein, 2017). A més, en la literatura biomèdica s'entén que algunes característiques del comportament informacional poden provocar canvis de comportament d'altres tipus i estratègies d'adaptació beneficioses per a la salut i el benestar. En aquest sentit, Pluye, El Sherif, Granikov i altres (2019), resumint els resultats de 65 estudis previs, conclouen que en salut els efectes del comportament informacional depenen del context i són situacionals, poden ser tant negatius com positius —en sentit negatiu destaquen l'ansietat i la manca de compliment amb el tractament—, afecten tant individus com el sistema de salut, de la qual cosa resulta tant un ús excessiu dels serveis sanitaris com que s'eviti anar-hi quan es necessita. La crisi sanitària recent per la COVID-19 s'ha pogut gestionar gràcies a la col·laboració d'una ciutadania informada, i en aquest estudi volem conèixer les pràctiques informacionals d'una mostra de la població espanyola. Encara que, en els models de comportament respecte a la salut que revisen Greyson i Johnson (2016), les pràctiques d'informació se sobreentenen en un concepte d'informació que encara s'entén com un objecte o recurs, seria el mateix exercici de diverses activitats informacionals el que pot portar a terme una funció de reajustament i adaptació a unes circumstàncies determinades. Concretament, segons Meadowbrooke, Veinot, Loveluck i altres (2014), no n'hi ha prou amb el coneixement per si mateix, per exemple, sobre determinats riscs, per a poder apreciar canvis significatius en comportaments i hàbits, mentre que un comportament informacional actiu, que també inclogui l'exposició i l'ús de la informació en un marc social en què es puguin compartir experiències amb altres, sí que pot produir canvis. En general, segons subratllen alguns estudis, el comportament informacional que pot produir canvis en altres facetes del comportament humà és el que implica l'ús de la informació i que es dona en un marc social de suport mutu i intercanvi d'informació (Wolf; Veinot, 2015; Erfani; Abedin; Blount, 2017). Altres estudis esmentats per Montesi (2019) indiquen que pràctiques d'informació com cercar, intercanviar o oferir informació permeten portar a terme activitats cognitives i donen com a resultat, consegüentment, més autonomia i competència en la gestió de malalties, mentre que McKenzie i Willson (2019) consideren que la interacció social per si mateixa és una font d'informació, que permet obtenir informació especialitzada de membres de la comunitat, i també ajuda, suport i legitimació d'experiències. Per a aquestes autores, quan hom interactua amb la comunitat aprèn, mitjançant la participació, com pot renegociar la identitat personal i resituar-se en una comunitat en circumstàncies de "transició", és a dir, de canvis que demanen adaptar-se a una nova situació. D'altra banda, en el marc dels desastres naturals, Lopatovska i Smiley (2013) assenyalen que, en algunes etapes, les experiències personals poden arribar a ser les fonts d'informació més importants, a causa de talls de la xarxa elèctrica i la infraestructura de telecomunicacions. Així mateix, obtenir i oferir informació per mitjà de l'experiència personal i el contacte directe amb altres persones pot reforçar el sentit de pertinença a una comunitat, especialment en l'etapa de recuperació del desastre, durant la qual es produeixen necessitats d'informació relacionades amb l'afecte, l'estima i l'autorealització. La importància de les dinàmiques de col·laboració i interacció social es reitera en l'estudi que esmentàvem més amunt sobre les pràctiques d'informació de sis famílies xineses durant la quarantena per la COVID-19. Pan, Cui i Qian (2020) parlen de pràctiques d'orquestració dels recursos informatius desplegades amb la finalitat d'adaptar-se i mantenir una vida normal, i destaquen tres elements: 1) l'emergència i la convergència en línia, que al·ludeixen, d'una banda, a la dependència de les tecnologies i, d'altra banda, a la necessitat d'instruir els membres de la comunitat que hi estan menys familiaritzats, les persones grans; 2) la necessitat de superar els impediments en el flux d'informació, tant per manca com per excés d'aquesta informació; 3) finalment, la capacitat d'absorció i assimilació d'informació nova a la base de coneixement de les persones estudiades, és a dir, d'aprenentatge.

De fet, encara que els estudis sobre les pràctiques d'informació en moments de crisis i desastres naturals parlen d'un augment de l'ús dels mitjans socials, aquests no sempre resulten ser fonts d'informació importants per a les persones afectades, sinó, més aviat, per a autoritats i agències de salut pública que, rastrejant l'activitat d'usuaris en diferents plataformes, poden localitzar col·lectius i àrees més necessitats (Muniz-Rodriguez; Ofori; Bayliss et al., 2020). Ryan (2018), en una enquesta amb la població australiana afectada per diferents tipus d'inundacions, trobava que les fonts d'informació principals eren altres persones, la televisió, les notícies i els llocs web de meteorologia, mentre que les xarxes socials no destacaven en el panorama informatiu en aquestes situacions d'alerta. D'altra banda, Abedin i Babar (2018) trobaven que la informació sobre l'incendi que va afectar Austràlia el 2014 es difonia àmpliament per Twitter tant per part d'institucions com d'individus, encara que es repiulaven més els missatges que no procedien d'institucions. Encara que la recerca s'ha centrat exclusivament en l'ús de la plataforma de microblogs, assenyala el valor de la informació experiencial enfront de la institucional. Pang, Karanasios i Anwar (2020), resumint diversos estudis previs sobre aquest tema, constaten que, durant els desastres naturals, la informació es difon inicialment per mitjà dels mitjans de comunicació tradicionals com la televisió o la ràdio, els avisos de les autoritats i el boca a boca, com més va més mediatitzat per les tecnologies, encara que per als qui són a prop del desastre els senyals de l'entorn i el comportament d'altres persones poden alertar sobre el perill imminent.

L'objectiu d'aquest treball és conèixer les pràctiques d'informació de les persones enquestades durant la crisi sanitària per la COVID-19 i, en particular, també a causa de l'escassa representativitat de la mostra respecte de la població espanyola, detectar condicionants d'aquestes pràctiques derivats de característiques específiques de la situació, tant familiar com laboral o de salut. El comportament pel que fa a la informació funciona com un mecanisme d'adaptació perquè depèn de la situació i el context en què es produeix, a més de les característiques específiques dels individus (Hirvonen; Huotari; Niemelä et al., 2012). A més a més, la informació no es pot desvincular del seu context i no és un objecte estàtic (Greyson; Johnson, 2016),amb la qual cosa considerem interessant centrar els condicionants d'aquesta situació i aquest context tan diferents de la normalitat en el comportament informacional. Amb aquest objectiu, es va fer una enquesta per a fotografiar el comportament informacional d'una mostra de persones residents a Espanya durant la darrera setmana del confinament més estricte.

2 Metodologia

El qüestionari autoadministrat es va publicar en una xarxa social de veïns i es va difondre entre part de l'alumnat del grau d'Informació i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid (104 alumnes) i les famílies respectives, i els resultats es van recollir entre el 22 i el 25 d'abril de 2020, la darrera setmana del confinament més estricte. Després de la realització d'una prova pilot amb 2 participants, es van fer unes modificacions encaminades a millorar la comprensibilitat de les preguntes. El mostreig va ser accidental, ja que la participació en l'enquesta va estar oberta als qui hi volguessin participar durant els 4 dies esmentats. El qüestionari constava de 14 preguntes obertes i tancades, i incloïa preguntes d'opció múltiple i d'escala de Likert. Les dades es van analitzar amb Excel i SPSS per a produir anàlisis d'estadística descriptiva. En alguns casos, es va plantejar la hipòtesi de possibles associacions entre les variables estudiades fent la prova de la ji al quadrat o la prova exacta de Fisher, quan les dades no complien els requisits per a fer la primera prova.

Es van recollir un total de 95 respostes, i les característiques demogràfiques més destacades de la mostra es descriuen en la taula 1. Es tracta d'una mostra reduïda que no és representativa de la població espanyola i les anàlisis que se'n deriven serveixen principalment per a aïllar aspectes vinculats amb una situació molt concreta (el confinament per la COVID-19) i potencialment rellevants per a aprendre a conèixer com es comporten les persones en els aspectes relacionats amb la informació en les situacions de crisis.

Taula 1. Característiques demogràfiques de la mostra enquestada

Pel que fa a les característiques de la situació, es van recollir dades relatives a la situació laboral, familiar i de salut. Sobre la situació laboral, es va preguntar si la persona havia perdut la feina per un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTE) o una altra causa, si l'havia mantinguda, o sobre altres situacions particulars. Pel que fa a la situació familiar, diferenciem els casos segons les persones amb les quals s'havia compartit el confinament (infants, adults o en solitud). Finalment, pel que fa a la situació de salut, diferenciem els casos de persones que havien estat en contacte amb el virus, per haver-lo contret, per haver conviscut amb una altra persona infectada o fins i tot per haver tingut símptomes compatibles amb la COVID-19, enfront dels qui no havien tingut cap contacte amb el virus.

Taula 2. Desglossament de mostra segons la situació laboral, familiar i de salut

Es van recollir les experiències de les persones participants en els aspectes següents: a) les raons per a utilitzar, durant el confinament, els mitjans de comunicació tradicionals, d'una banda, i els mitjans de comunicació socials, de l'altra; b) l'ús de la informació procedent d'institucions; c) les característiques de la informació que havien valorat com a útil durant el període de confinament; d) diferents dimensions del comportament pel que fa a la informació durant el confinament; i) percepció de l'impacte del confinament en diverses dimensions relacionades amb el consum d'informació.

Per a totes les dimensions analitzades es va plantejar la hipòtesi que les diferents situacions de confinament hi estaven associades, i, en alguns casos que s'indiquen expressament en els resultats, la hipòtesi nul·la es va poder rebutjar amb la prova de la ji al quadrat o la prova exacta de Fisher, segons la naturalesa de les dades analitzades.

3 Resultats

3.1 Raons per a utilitzar els mitjans de comunicació durant el confinament

Figura 1. Raons per a utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals durant el confinament

Segons el que es pot veure en la figura 1, durant el confinament, diaris digitals o impresos, informatius televisius i altres programes televisius han exercit un paper important per a comprendre l'epidèmia i aprendre a protegir-se, atès que, respectivament, el 82,61 % i el 70,45 % de les persones enquestades van indicar haver-los fet servir molt o força amb aquestes finalitats. Aquesta funció va ser particularment important per a les persones que havien estat en contacte amb el virus, les quals van indicar haver-los utilitzat molt o força més que la resta (valor de p de la prova exacta de Fisher = 0,018). Així mateix, els mitjans de comunicació tradicionals es van utilitzar molt o força per a l'entreteniment (59,78 %), sense diferències derivades de la situació. D'altra banda, en dimensions més participatives, com percebre suport o sentir-se part d'un col·lectiu, el seu paper s'ha percebut com a menys important i, respectivament, el 67,07 % i el 69,05 % de les persones participants van declarar haver-los utilitzat amb aquesta finalitat poc o gens. D'altra banda, els participants que havien perdut la feina es van diferenciar de la resta, atès que van declarar haver utilitzat aquests mitjans per a "percebre suport de les altres persones en la mateixa situació que jo" més del que s'esperava (ji al quadrat = 5,347; df = 1; valor de p = 0,021). Una altra situació que ha comportat un ús diferencial de diaris, informatius i altres programes televisius ha estat la presència d'infants a la llar, ja que en aquests casos els mitjans tradicionals van ser més presents en dimensions relacionades amb la vida diària, i destaca que s'havien utilitzat amb més intensitat del que s'esperava per a obtenir idees per a passar el temps (ji al quadrat = 9,560; df = 1; valor de p = 0,02), prendre decisions del dia a dia per a suportar el confinament (ji al quadrat = 6,101; df = 1; valor de p = 0,014) i conèixer l'experiència d'altres persones en situacions semblants (ji al quadrat = 6,128; df = 1; valor de p = 0,013).

Pel que fa als mitjans socials, com Facebook, Twitter, WhatsApp o YouTube, encara que en molts casos se'ls reconeix una funció per a comprendre l'epidèmia i aprendre a protegir-se, ja que el 66,3 % i el 59,8 % van indicar haver-los fet servir molt o força amb aquesta finalitat, els participants van destacar especialment les seves possibilitats per a l'entreteniment (90,1 % "molt o força") i obtenir idees per a passar el temps (72,9 % "molt o força"), segons es pot veure en la figura 2. Els mitjans socials tampoc no es van fer servir intensament com a eines participatives, ja que més de la meitat dels participants els van fer servir poc o gens per a sentir-se part d'un col·lectiu (53,7 %) o compartir la seva experiència (67,9 %), encara que més que els mitjans de comunicació tradicionals (figura 3). Una mica més de la meitat va fer servir els mitjans socials molt o força per a ajudar altres persones pròximes (57 %).

Figura 2. Raons per a fer servir els mitjans socials durant el confinament

Pel que fa als elements de la situació que van donar lloc a un ús diferent dels mitjans socials, una vegada més la presència d'infants a la família va comportar que es fessin servir més intensament amb l'objectiu de compartir experiències (ji al quadrat = 3,838; df = 1; valor de p = 0,050). D'altra banda, les persones que havien estat en contacte amb el virus van utilitzar els mitjans socials més que les altres per a trobar alleujament (ji al quadrat = 3,894; df = 1; valor de p = 0,048) i obtenir idees per a passar el temps (ji al quadrat = 4,490; df = 1; valor de p = 0,034), a causa possiblement de la situació de més passivitat a què es veien relegades per la malaltia.

Comparativament amb els mitjans de comunicació tradicionals, els mitjans socials es van utilitzar més sovint per a entretenir-se, obtenir idees per a passar el temps, trobar alleujament i sentir-se part d'un col·lectiu (figura 3), la qual cosa posa de manifest les funcions diferenciades d'aquests mitjans.

Figura 3. Comparació de les raons per a utilitzar sovint o força mitjans socials i mitjans de comunicació tradicionals

3.2 Ús d'informació oficial

En relació amb la informació oficial, procedent d'institucions nacionals o locals, hospitals, centres de recerca, policia o guàrdia civil (era possible més d'una resposta), aproximadament el 17 % de les persones enquestades no s'ha plantejat ni ha necessitat fer servir aquest tipus d'informació, mentre que el 8,5 % ha obtingut aquesta informació exclusivament per mitjà dels mitjans de comunicació. En total, en aproximadament la quarta part dels casos no hi ha hagut interacció amb les institucions amb l'objectiu d'obtenir informació. Destaca un percentatge important de respostes que indiquen que la informació oficial s'ha utilitzat mitjançant canals més informals com el telèfon (10,6 %) i les xarxes socials (19,7 %). Aproximadament en un 40 % dels casos, les pàgines web de diferents institucions s'havien utilitzat per a fer tràmits o obtenir informació. No es van esmentar altres modalitats per a accedir a la informació oficial.

Taula 3. Ús de la informació de caràcter oficial

El fet d'haver fet servir informació institucional o no, independentment de la manera d'accedir-hi, no està relacionat amb cap de les situacions analitzades, amb la qual cosa els resultats reflecteixen una percepció generalitzada sobre aquests recursos.

3.3 Característiques de la informació valorada com a útil durant el període de confinament

Malgrat que una quarta part de les persones enquestades no havia interactuat amb les institucions per obtenir informació oficial, el 76,9 % considera útil sovint o sempre la informació procedent de fonts oficials, segons es desprèn de la figura 4. Una altra característica de la informació considerada útil sovint o sempre és que es basi en el coneixement d'experts (81,2 %), i destaca una altra vegada l'autoria com a criteri d'utilitat i, d'alguna manera, es pot dir que es considera útil la informació l'origen de la qual és fiable i autoritzat. La possibilitat de contrastar la informació és el tercer criteri d'utilitat més triat, perquè el 80 % va indicar que considerava útil sovint o sempre aquesta característica de la informació, mentre que el 70,7 % va indicar que tenia preferència per la informació que planteja diferents punts de vista; aquests dos aspectes mostren que es va valorar com a útil la informació més complexa. Les propietats que segueixen per ordre d'importància indiquen l'adequació de la informació als coneixements previs dels qui hi van participar, tant en termes de comprensibilitat com d'aprenentatge. A l'altra banda de l'espectre, un nombre més elevat de participants va considerar útil només de vegades o mai la informació que donava fonament als seus pressentiments (58 %), es basava en experiències personals (55,6 %) o procedia de la xarxa de contactes personals o de persones semblants (51,9 %), cosa que indica una valoració escassa del coneixement experiencial. Malgrat tot, la diferència entre els qui van considerar útils aquests criteris sovint o sempre i els qui, en canvi, només ho van fer de vegades o mai no és tan pronunciada com per als aspectes triats com a més útils.

Figura 4. Característiques de la informació valorada com a útil durant el període de confinament

Els participants que havien passat el confinament amb infants van presentar diferències respecte a la resta dels participants. Per a aquestes persones, la informació que procedeix de la seva xarxa de contactes i de persones semblants (prova de la ji al quadrat = 4,086; df = 1; valor de p = 0,043) i que planteja diferents punts de vista (prova de la ji al quadrat = 4,196; df = 1; valor de p = 0,041) es considera útil més sovint que per a la resta dels participants.

Les respostes a una pregunta oberta que es proposava a continuació reiteren els criteris d'utilitat seleccionats, perquè insisteixen en la veracitat, serietat i sinceritat de la informació, en la desvinculació d'interessos partidistes, en la necessitat de coherència en el temps, en la comprensibilitat, claredat i actualització contínua. Els comentaris que van emfatitzar les experiències personals van assenyalar les vivències del personal sanitari i els relats del personal tècnic en primera línia com a històries "reals", i van rebutjar que es fes èmfasi en els "drames personals". També es va recalcar la sensació de seguretat transmesa per la informació.

3.4 Comportament informacional durant el confinament

Figura 5. Freqüència de certes situacions en el comportament informacional de les persones enquestades

Com es pot observar en la figura 5, més del 64,1 % de les persones enquestades va percebre sovint la necessitat d'estar informada sobre la situació i un percentatge una mica inferior (59,8 %) va consumir més informació que habitualment. Encara que en més de la meitat dels casos (54,8 %) es va percebre estar sovint saturats per la informació, en menor mesura es van donar comportaments com evitar informació (28,9 %) o ansietat relacionada amb el consum d'informació. Consumir informació, més que alleujar, va generar més sovint possibles estats d'ansietat (28,1 % enfront del 4,7 %). També en una mica més de la meitat dels casos (52,3 %) es va qüestionar sovint la fiabilitat de la informació i es va buscar confirmació en diferents fonts (51,1 %); no obstant això, només en el 31,9 % dels casos es van percebre sovint contradiccions en les fonts utilitzades. En el 42,9 % dels casos s'ha sentit sovint la necessitat de compartir informació. Cal destacar que les situacions visualitzades en el punt mitjà del gràfic es caracteritzen totes per actituds actives i participatives respecte a la informació: qüestionar-se la fiabilitat, buscar confirmació en diferents fonts, compartir informació i detectar les contradiccions. Totes aquestes situacions es van viure sovint per part d'aproximadament la meitat de les persones enquestades o menys.

Dels factors de la situació que van influir en els aspectes del comportament informacional mesurats, una vegada més la presència d'infants a casa va indicar diferències amb la resta de la mostra, ja que, en el cas de cases amb infants, es va donar menys sovint la circumstància d'evitar informació (prova de la ji al quadrat = 5,091; df = 1; valor de p = 0,024). D'altra banda, el fet d'haver estat en contacte amb el virus va assenyalar dues possibles diferències amb la resta dels participants, encara que la hipòtesi nul·la no es va poder rebutjar a causa que el valor de p es va situar lleugerament per sobre del llindar de significació del 0,05. És molt probable que una mostra més àmplia permeti confirmar aquesta associació, en línia amb la recerca sobre el comportament informacional pel que fa a la salut, que relaciona la malaltia amb un comportament informacional més actiu. Haver estat en contacte amb el virus pot donar lloc a un consum d'informació més elevat (prova de la ji al quadrat = 2,911; df = 1; valor de p = 0,088) i a la percepció més freqüent de contradiccions en la informació consumida (prova de la ji al quadrat = 3,390; df = 1; valor de p = 0,066).

3.5 Percepció de l'impacte del confinament i la crisi sanitària en qüestions relacionades amb el consum d'informació

Figura. 6. Impacte del confinament en alguns aspectes relacionats amb el consum d'informació

La crisi sanitària ha tingut una repercussió important en la vida de les persones enquestades, atès que en tots els aspectes sotmesos a avaluació es van observar canvis, encara que amb intensitats diferents. La gran majoria de les persones enquestades va manifestar estar d'acord amb la necessitat d'una cultura més participativa (75,3 % "d'acord") i de contrastar la informació (73,3 % "d'acord"). Aproximadament un 80 % va declarar ser més conscient de les limitacions de la ciència (52,8 % "d'acord" i 30,3 % "parcialment d'acord") i de la tasca dels mitjans de comunicació (43,0 % "d'acord" i 36,0 % "parcialment d'acord"). En l'àmbit personal, es va percebre un impacte menys pronunciat, tot i que encara força generalitzat, i un percentatge més reduït de les persones participants va sentir haver canviat després de la crisi (36,3 % "d'acord" i 31,9 % "parcialment d'acord") i haver adquirit noves habilitats per a gestionar la salut (30,4 % "d'acord" i 50 % "parcialment d'acord").

En cap cas no es van detectar associacions amb la diferent situació de les persones participants.

4 Discussió i conclusions

Els resultats d'aquest treball procedeixen d'una enquesta feta durant la darrera setmana de confinament per la crisi sanitària de la COVID-19 a Espanya, en la qual van participar 95 persones. L'objectiu era descriure alguns aspectes del comportament informacional de les persones participants i detectar possibles associacions amb diferents característiques de la situació, la qual es va caracteritzar des del punt de vista laboral, de la salut i familiar o de convivència durant el confinament. La mostra no és representativa de la població espanyola i està constituïda principalment per dones (70,5 %), persones amb estudis universitaris (69,5 %) i residents a la Comunitat de Madrid (78,9 %).

L'enquesta va destacar l'important paper que van tenir els mitjans de comunicació tradicionals (diaris, informatius i altres programes televisius) per a comprendre la pandèmia i aprendre a protegir-se del contagi, la qual cosa està en línia amb altres estudis sobre les fonts d'informació en desastres naturals que indiquen la funció que tenen aquests mitjans per a difondre informació (Pang; Karanasios; Anwar, 2020). Dels mitjans socials, l'enquesta va destacar, en particular, la funció que tenen en l'entreteniment, encara que també es van utilitzar sovint per a comprendre la pandèmia i aprendre'n. Els mitjans socials es van percebre més participatius que els mitjans de comunicació tradicionals, en dimensions com sentir-se part d'un col·lectiu, encara que només per a menys de la meitat dels participants. En general, tant els mitjans de comunicació com els mitjans socials no es van percebre com a mitjans que afavorissin la participació.

En relació amb la informació oficial, procedent d'institucions nacionals o locals, hospitals, centres de recerca, policia o guàrdia civil, en una quarta part dels casos no hi ha hagut interacció amb les institucions amb l'objectiu d'obtenir informació, mentre que, en aproximativament el 40 % dels casos, les pàgines web institucionals s'havien utilitzat per a fer tràmits o obtenir informació. Aproximadament un 30 % de les persones enquestades va declarar haver accedit a informació oficial mitjançant canals més informals com el telèfon i les xarxes socials. El paper preponderant de les institucions en la difusió de la informació en les crisis sanitàries o els desastres naturals és fora de qüestió. Segons Pang, Karanasios i Anwar (2020), els interlocutors institucionals poden ser especialment importants per a les persones grans, que tendeixen a ser reticents a l'hora de demanar ajuda. Per a aquest col·lectiu més vulnerable, suggereixen més "accessibilitat social" dels actors institucionals, al·ludeixen a la necessitat que aquests estiguin disponibles, siguin visibles en el terreny i estiguin oberts per a interaccions més informals amb la població d'edat avançada. Lopatovska i Smiley (2013) reiteren la necessitat que les institucions connectin proactivament amb la població fent servir tots els canals d'informació disponibles. En aquest sentit, els resultats d'aquesta enquesta deixen entreveure un contacte limitat entre la ciutadania i les institucions amb l'objectiu d'obtenir informació durant la crisi, encara que les característiques demogràfiques de la mostra no fan evident un col·lectiu vulnerable més necessitat d'aquest tipus d'interacció. No obstant això, plantegen la qüestió de conèixer amb més detall els fluxos d'informació entre les institucions i els col·lectius més vulnerables.

Les característiques de la informació que es van considerar més útils són, entre altres, la fiabilitat i l'autoritat de la font d'informació (fonts oficials i experts), l'adequació de la informació als coneixements previs de les persones que van participar en l'enquesta, tant en termes de comprensibilitat com de possibilitat d'integrar aquesta informació amb els coneixements previs de cada persona, i la complexitat, ja que la possibilitat de contrastar la informació o el fet de plantejar diferents punts de vista van ser valorats com a útils per molts participants. Característiques de la informació més típiques del coneixement experiencial o basat en l'experiència personal i de primera mà van dividir la mostra, especialment pel que fa a la informació basada en experiències personals o procedent de la xarxa de contactes personals. Les persones que van valorar la utilitat del coneixement experiencial van emfatitzar les vivències del personal sanitari i de tot el personal tècnic que havia estat a primera línia. Malgrat que la comunitat bibliotecària reconeix amb plens drets la vàlua del coneixement procedent de les vivències personals (Saunders; Budd, 2020) i que la informació procedent d'altres persones en alguns casos té un paper fonamental en els desastres naturals (Lopatovska; Smiley, 2013), la mostra estudiada en aquest treball no va reconèixer una gran utilitat a la informació experiencial. Atenent a l'enquesta del Centro de Investigaciones Sociológicas que esmentàvem abans (Centro de Investigaciones Sociológicas, 2020), la gran circulació de notícies falses i enganys pot haver generat certa desconfiança envers tot coneixement que no procedís de fonts oficials i explicar la poca utilitat que es va atribuir a la informació basada en experiències personals.

Pel que fa a les característiques més destacades del comportament informacional durant aquest període, el 64,1 % de les persones enquestades van sentir que la situació les obligava a estar informades i el 59,8 % van consumir, en general, més informació que habitualment. L'exercici actiu de determinades competències informacionals, com ara qüestionar-se la fiabilitat de la informació o cercar confirmació en diferents fonts, es va donar sovint per a aproximadament la meitat de les persones participants, mentre que altres competències informacionals, com ara compartir la informació o detectar-ne les contradiccions, van ser menys freqüents. És impossible dir si aquesta actitud ha estat més present o menys que en altres circumstàncies, però queda el fet que la mostra es va dividir en aquestes dimensions més que en unes altres. Només alguns participants van sentir que la informació els generava sovint ansietat, mentre que pràcticament mai la informació no va poder alleujar aquesta ansietat.

La crisi sanitària ha tingut un impacte important en la vida de les persones enquestades, perquè en tots els aspectes sotmesos a avaluació es van observar canvis, encara que amb intensitats diferents. La gran majoria de les persones enquestades va manifestar estar d'acord amb la necessitat d'una cultura més participativa (75,3 % "d'acord") i de contrastar la informació (73,3 % "d'acord"), la qual cosa confirma els resultats sobre l'escassa capacitat participativa dels mitjans de comunicació, tant tradicionals com socials, i també sobre la utilitat més important de la informació veraç. Aproximadament un 80 % va declarar ser més conscient de les limitacions de la ciència (52,8 % "d'acord" i 30,3 % "parcialment d'acord") i de la tasca dels mitjans de comunicació (43,0 % "d'acord" i 36,0 % "parcialment d'acord"). En l'àmbit personal, es va percebre un impacte menys pronunciat, tot i que encara força generalitzat, i un percentatge més reduït dels participants va sentir haver canviat després de la crisi (36,3 % "d'acord" i 31,9 % "parcialment d'acord") i haver adquirit noves habilitats per a gestionar la salut (30,4 % "d'acord" i 50 % "parcialment d'acord").

Dels elements situacionals associats amb el comportament informacional, el primer i més influent va ser el fet d'haver passat el confinament amb infants, perquè la presència d'infants a casa va donar lloc a un comportament diferent en pràcticament tots els aspectes avaluats. Els qui havien passat el confinament amb infants van utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals amb més intensitat del que s'espera en dimensions relacionades amb la vida diària (obtenir idees per a passar el temps, prendre decisions del dia a dia per a suportar el confinament, i conèixer l'experiència d'altres persones en situacions semblants). D'altra banda, van fer servir els mitjans socials més que la resta de les persones participants per a compartir experiències. Van valorar com a útil, més sovint que la resta de les persones participants, la informació que procedia de la seva xarxa de contactes i de persones semblants i que plantejava diferents punts de vista. I finalment, a les llars amb infants es va donar menys sovint que per a les altres persones participants la situació d'evitar la informació. En general, la presència d'infants a la llar va ocasionar un comportament informacional més participatiu, adreçat a aprofitar la informació per al dia a dia, més predisposat envers la informació experiencial, preparat per a acceptar diferents punts de vista i poc inclinat a evitar la informació. Generalment, en fomentar un ventall tan variat de pràctiques informacionals, la presència dels infants sembla haver enfortit les estratègies d'adaptació a la crisi sanitària. Hi ha molta literatura sobre la criança dels fills com una etapa molt intensa en què es consumeix informació (Lee, 2016; Montesi; Álvarez Bornstein, 2017). Els resultats d'aquesta enquesta posen de manifest la funció primordial, durant la crisi sanitària per la COVID-19, d'aquest col·lectiu per a fomentar estratègies d'adaptació basades en la informació.

En segon lloc, el fet d'haver estat en contacte amb el virus també es va associar amb alguns dels aspectes mesurats. Les persones que havien estat en contacte amb el virus van utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals més sovint que les altres per a comprendre l'epidèmia, i també els mitjans socials més que la resta per a trobar alleujament i obtenir idees per a passar el temps, a causa, possiblement, de la situació de més passivitat a la qual es veien relegades per la malaltia o de la necessitat de trobar alguna mena de suport. També van consumir més sovint informació i van detectar contradiccions en la informació consumida més que els participants que no havien estat en contacte amb el virus, contradiccions que possiblement es van donar a l'hora d'aplicar la informació als seus casos particulars.

Finalment, dels elements situacionals, el fet d'haver perdut la feina, encara que temporalment, va ser el que menys sovint es va associar amb dimensions del comportament informacional. Els participants que havien perdut la feina es van diferenciar de la resta per haver fet servir més del que s'espera els mitjans de comunicació tradicionals per a "percebre suport de les altres persones en la mateixa situació que jo". No obstant això, la pèrdua de feina no es va relacionar amb altres aspectes. El fet que aquest conjunt de persones busqués suport en els mitjans de comunicació tradicionals, que persegueixen la difusió més que l'intercanvi d'informació, delata possiblement una certa passivitat de les persones que van perdre l'ocupació.

Bibliografia

Abedin, B.; Babar, A. (2018). "Institutional vs. non-institutional use of social media during emergency response: A case of twitter in 2014 Australian bush fire". Information systems frontiers, vol. 20, no. 4, p. 729–740.

Barahmand, N.; Nakhoda, M.; Fahimnia, F.; Nazari, M. (2019). "Understanding everyday life information seeking behavior in the context of coping with daily hassles: A grounded theory study of female students". Library & information science research, vol. 41, no. 4, 100980.

Centro de Investigaciones Sociológicas [CIS] (2020). Barómetro CIS 15 de abril de 2020. Estudio n.º 3279, abril. <http://datos.cis.es/pdf/Es3279mar_A.pdf>. [Consulta: 08/06/2020].

Cibangu, K. S. (2015). "A new direction in information science research: making information science a human science". Information research, vol. 20,no.3, paper 686.

Erfani, S. S.; Abedin, B.; Blount, Y. (2017). "The effect of social network site use on the psychological well‐being of cáncer patients". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 68, no. 5, p. 1308–1322.

Genuis, S. K.; Bronstein, J. (2017). "Looking for 'normal': Sense making in the context of health disruption". Journal of theAssociation for Information Science and Technology, vol. 68, no. 3, p. 750–761.

Greyson, D. L.; Johnson, J. L. (2016). "The role of information in health behavior: A scoping study and discussion of major public health models". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 67, no. 12, p. 2831–2841.

Hirvonen, N.; Huotari, M. L.; Niemelä, R.; Korpelainen, R. (2012). "Information behavior in stages of exercise behavior change". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 63, no. 9, p. 1804–1819.

Lee, H. S. (2016). "Research trends in mothers' health information seeking behaviors: a review of the literature". Proceedings of the Association for Information Science and Technology, vol. 53, no. 1, p. 1–6.

Lopatovska, I.; Smiley, B. (2013). "Proposed model of information behaviour in crisis: the case of Hurricane Sandy". Information research: an international electronic journal, vol. 19, no. 1, p. 1.

McKenzie, P.; Willson, R. (2019). "Transitions and social interaction: Making sense of self and situation through engagement with others". Proceedings of the Association for Information Science and Technology, vol. 56, no. 1, p. 459–462.

Meadowbrooke, C. C.; Veinot, T. C.; Loveluck, J.; Hickok, A.; Bauermeister, J. A. (2014). "Information behavior and HIV testing intentions among young men at riskf or HIV/AIDS". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 65, no. 3, p. 609–620.

Montesi, M. (2019). "Comportamiento informacional en la búsqueda de información sobre salud". En: Montesi, M.; Marco Cuenca, G.; Ramírez Martín, S. (ed.). Información, salud y ciudadanía. Gijón: Trea, p. 115–134.

Montesi, M.; Álvarez Bornstein, B. (2017). "Defining a theoretical framework forinformationseeking and parenting". Journal of documentation, vol. 73, no. 2, p. 186–209.

Muniz-Rodriguez, K.; Ofori, S. K.; Bayliss, L. C.; Schwind, J. S.; Diallo, K.; Liu, M.; Yin, J.; Chowell, G.; Fung, I. C. H. (2020). "Social media use in emergency response to natural disasters: a systematic review with a public health perspective". Disaster medicine and public health preparedness, vol. 14, no. 1, p. 139–149.

Pan, S. L.; Cui, M.; Qian, J. (2020). "Information Resource Orchestration during the COVID-19 Pandemic: A Study of Community Lockdowns in China". International journal of information management, vol. 54, October, 102143.

Pang, N.; Karanasios, S.; Anwar, M. (2020). "Exploring the information worlds of older persons during disasters". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 71, no. 6, p. 619–631.

Pluye, P.; El Sherif, R.; Granikov, V.; Hong, Q. N.; Vedel, I.; Galvao, M. C. B.; Frati, F. E. Y.; Desroches, S.; Repchinsky, C.; Rihoux, B.; Légaré, F.; Burnand, B.; Bujold, M.; Grad, R. (2019). "Health outcomes of online consumer health information: A systematic mixed studies review with framework synthesis". Journal of theAssociation for Information Science and Technology, vol. 70, no. 7, p. 643–659.

Ryan, B. (2018). "Establishing information seeking pathways in slow and flash floods". International journal of disaster risk reduction, vol. 31, p. 9–19.

Saunders, L.; Budd, J. (2020). "Examining authority and reclaiming expertise". The journal of academic librarianship, vol. 46, no. 1, 102077.

Spink, A.; Cole, C. (2004). "A human information behavior approach to a philosophy of information". Library trends, vol. 52, no. 3, p. 617–628.

— (2006). "Human information behavior: Integrating diverse approaches and information use". Journal of the American Society for information Science and Technology, vol. 57, no. 1, p. 25–35.

Wolf, C. T.; Veinot, T. C. (2015). "Struggling for space and finding my place: An interactionist perspective on everyday use of biomedical information". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 66, no. 2, p. 282–296.

Xie, B.; He, D.; Mercer, T.; Wang, Y.; Wu, D.; Fleischmann, K. R.; Zhang, Y.; Yoder, L. H.; Stephens, K. K.; Mackert, M.; Lee, M. K. (2020). "Global health crises are also information crises: A call to action". Journal of the Association for Information Science and Technology, no. 1–5, DOI: 10.1002/asi.24357.