evilagal

Participació i ciutadania activa dels joves a través d’Internet i les xarxes socials. Un estudi internacional

per

Objectius: l’estudi explora com Internet i els mitjans socials potencien una ciutadania activa i la participació política dels joves.

Metodologia: l’estudi inclou una revisió de la literatura i una anàlisi d’un inventari de bones pràctiques en l’àmbit de l’educació sociocultural juvenil que implementen l’ús d’Internet i les xarxes socials.

Resultats: l’anàlisi revela que les entitats socioculturals poden tenir un paper vital de suport a l’exercici de la ciutadania activa i la participació dels joves en el context digital. Els joves necessiten estar equipats amb habilitats i competències que són requisit necessari per poder aprofitar al màxim els beneficis d’Internet i els mitjans socials. Això es presenta especialment rellevant a l’hora de disminuir la bretxa de participació política i cultural. Ateses les característiques de l’educació sociocultural per donar suport a joves en el seu rol com a ciutadans actius i crítics, les polítiques haurien de posar més èmfasi i suport en la creació de mètodes de treball juvenil innovadors.

Govern obert i accés a la informació: un estudi de cas sobre l’impacte en l’economia local

per
Figura 1. Aparença de la plataforma COMUNDA

L’objectiu de la investigació és presentar un procediment que permeti conèixer el desenvolupament econòmic i social d’una entitat local a partir d’iniciatives de govern obert i obertura de la informació.

Es proposa una metodologia que faciliti aquesta acció mitjançant la incorporació de plataformes analítiques a disposició del ciutadà. Per mostrar l’aplicació d’aquesta metodologia, s’explica la creació de la plataforma COMUNDA, que utilitza dades disponibles de l’Ajuntament de la Pobla de Vallbona (València) sobre les despeses municipals per analitzar aspectes de la contractació pública. Aquests instruments de segon nivell, creats a partir de dades publicades pels ajuntaments, poden constituir eines analítiques per detectar irregularitats i per publicitar el teixit empresarial del municipi que poden permetre als ajuntaments articular polítiques adequades, i a les empreses i als particulars conèixer millor les característiques socioeconòmiques de la població.

S’ha comprovat la utilitat del protocol d’actuació i anàlisi proposat, extrapolable a altres casos, sobre el cas concret de la plataforma citada. En aquest cas, la mètrica MELODA dona una qualificació de 48,3% de qualitat en la reutilització i s’ha pogut comprovar que la utilització del nostre procediment constata un increment de la contractació pública al municipi l’any 2011, un dels pitjors anys de la crisi econòmica, i que la contractació a empreses externes al municipi és de dos a tres milions d’euros superior a la contractació local.

Analítica web en revistes acadèmiques d’accés obert: justificació, planificació i aplicacions

per
Figura 1. Visió general de l'audiència de la revista BiD per a 2017 comparada amb 2016. Font: compte de Google Analytics per a BiD

Panoràmica de recursos i estratègies d’analítica web útils en la configuració de solucions de captació d’estadístiques d’ús i d’avaluació d’audiències en revistes acadèmiques d’accés obert. S’analitzen un conjunt de mètriques complementàries a les citacions per ajudar els editors i gestors de revistes a proveir mostres de l’acompliment de la revista en conjunt i de cada article en particular en l’entorn web. Mitjançant els mesuraments i els indicadors seleccionats es busca generar valor afegit a la gestió editorial per assegurar-ne la sostenibilitat. La proposta es configura al voltant de tres àmbits: recompte de consultes i descàrregues, optimització del lloc web o de les campanyes d’atracció de visites, i elaboració d’un quadre de comandament per a l’avaluació estratègica. Es conclou que, a partir de l’elaboració de plans de mesurament de l’acompliment web, basats en els recursos i propostes analitzades, les revistes poden estar en millors condicions d’abordar amb mostres la millora de la capacitat d’atracció d’autors i lectors, així com facilitar la rendició de comptes als actors implicats en el procés editorial de la publicació en accés obert.

Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19: resultats d’una enquesta

per
Figura 1. Raons per a utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals durant el confinament

Objectiu: La crisi sanitària per la COVID-19 ha posat de manifest la centralitat de la informació en les situacions que fan necessària una adaptació a circumstàncies noves i potencialment perilloses. L’objectiu d’aquesta investigació és documentar el comportament informacional d’una mostra de persones residents a Espanya durant el confinament per la COVID-19.

Metodologia: Es va fer una enquesta autoadministrada amb 95 persones durant la darrera setmana del confinament més estricte, enquesta en què es posava l’accent en condicionants laborals, familiars i de salut. Es van fer preguntes als participants sobre les raons per a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals i els socials, l’ús de la informació procedent d’institucions, les característiques de la informació que havien valorat com a útil, diferents dimensions del comportament quant a la informació durant el confinament i sobre l’impacte que va tenir en diverses dimensions relacionades amb el consum d’informació.

Resultats: Els resultats indiquen que els mitjans de comunicació tradicionals es van fer servir principalment per a comprendre l’epidèmia i aprendre a protegir-se, mentre que els mitjans socials van exercir la seva funció més destacada en l’entreteniment i van permetre, en un grau més elevat, un cert nivell de participació, encara que només per a una part deles persones enquestades. La quarta part de la mostra no va utilitzar en cap moment la informació oficial procedent de les institucions, mentre que un percentatge semblant ho va fer per mitjà de canals més informals, com el telèfon i les xarxes socials. Es va valorar com a més útil la informació procedent de fonts autoritzades, que afavorís la comprensió i fos complexa. La gran majoria de les persones enquestades van sentir l’obligació d’estar informades i van consumir més informació que habitualment.

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

per
Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

Ángela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius

per

Objectiu: analitzar la trajectòria acadèmica i professional de la primera dona que va ingressar per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives.

Metodologia: recerca documental basada en un procés sistemàtic i seqüencial de recopilació, selecció, organització i anàlisi de fonts primàries i secundàries sobre la persona objecte d’estudi, a partir del material disponible al Portal de Archivos Españoles (PARES) i, per derivació, a partir de la documentació conservada a l’Archivo General de la Administración (AGA) relativa al seu expedient personal i de depuració.

Resultats: hi ha nombrosos arquetips de figures històriques d’homes excel·lents destacats en tots els camps professionals. En l’actualitat es duu a terme l’esforç de visibilitzar les històries de vides femenines que han estat ocultades o minimitzades. No obstant això, aquests exemples queden limitats a alguns casos que es repeteixen sistemàticament, amb la qual cosa es configura la idea que són excepcionals, a més del fet que no són generalitzats en totes les àrees de coneixement. Per bé que Ángela García Rives és un personatge històric, conegut almenys en l’àrea de Biblioteconomia i Documentació i amb certa rellevància pel fet d’haver estat la primera dona que va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, els resultats derivats de la nostra recerca revelen que encara hi ha dades que s’ignoren sobre la seva figura. La principal aportació d’aquest treball ha estat l’obtenció i l’anàlisi d’evidències documentals sobre la seva trajectòria acadèmica i professional.

L’aflorament del paper de les dones a la cartografia i la geologia: aportacions des de la Cartoteca de Catalunya

per
Figura 1. Cubierta del Plan de igualdad entre mujeres y hombres del Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (2018-2021)

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l’objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d’homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d’exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere.

El “Catálogo de la mujer” de la Florida Universitària, una eina per a fomentar la igualtat

per
Imatge1. Portada del Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

La proposta que ací es presenta és la creació del Catálogo de la mujer del CRAI de la Florida Universitària. La Florida és una cooperativa educativa de treball associat, que va nàixer als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica. Des dels inicis, els valors i principis que han guiat la seua tasca han estat la gestió democràtica, el laïcisme, la promoció del valencià i la coeducació junt amb el model empresarial de Mondragón. Aquests valors han donat forma a la col•lecció i als fons bibliogràfics del CRAI-Biblioteca i de la resta de biblioteques que integren aquesta cooperativa educativa. Des dels primers cursos de formació professional als anys 1977–1978, la cooperativa adaptà la seua oferta d’ensenyament a les necessitats del seu entorn, i a la viabilitat econòmica del projecte; a principis dels anys 1990 naixqué la Florida Universitària, com a centre adscrit a les universitats de València i Politècnica de València, i, finalment, el Centre d’Idiomes va ser una realitat l’any 1994. La Florida s’ubica a Catarroja, un poble de l’Horta Sud de la província de València, on ofereix ensenyament secundari, ensenyament d’idiomes i ensenyament universitari a tres espais diferenciats. Aquests centres han nascut en diferents moments de la història de la cooperativa, a partir del nucli original d’ensenyament secundari intentant cobrir les necessitats formatives d’uns pobles i comarques allunyats de la ciutat, i que recollien la demanda en alça del sector industrial d’aquesta comarca, a partir del nucli original d’ensenyament secundari.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

per

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.

Del reconeixement a la comunicació científica. La presència de la dona als Premis Nacionals d’Investigació (1982–2019)

per
Gràfic 1. Dones entre el professorat universitari. Període 2007–2018. Font: https://bit.ly/2NLLYkD

Objectiu: es fa un estudi exploratori que analitza la concessió dels Premis Nacionals d’Investigació a Espanya, des de la seva creació (1982) fins al 2019 i des de la perspectiva de gènere, amb la finalitat d’identificar possibles diferències i similituds entre els guardons a homes i dones.

Metodologia: aquest estudi descriptiu-comparatiu considera els indicadors següents relacionats amb els premis: denominació, àrea, premiat o premiada, sexe i quantia econòmica. Aquesta anàlisi de contingut es complementa amb l’estudi de la presència a Google Acadèmic d’aquelles persones que han rebut els premis per conèixer-ne l’abast, la visibilitat i la repercussió, mitjançant els indicadors següents: presència, citacions, índex h i índex i10 a Google Scholar.

Resultat: els resultats demostren el manteniment d’una bretxa de gènere molt acusada en ambdues dimensions al llarg del temps. Dels 113 premis concedits, 102 (92,3 %) han anat a parar a homes, mentre que 11 (9,7 %) ho han fet a dones. Es comptabilitzen 1.340.649 citacions totals (4,7 % dones). Els resultats apunten cap a una infrarepresentació de les dones en el repartiment històric dels premis, encara que, en relacionar les dades amb la visibilitat a Google Scholar, s’obtenen dades esperançadores pel que fa a la difusió de la investigació feta per dones.