evilagal

Creació, gestió i anàlisi d’un bot a biblioteques acadèmiques

per
Figura 1. Interfície gràfica d'usuari d'ANTswers

La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users’ questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey

per
Fotografia 1. Auditori. Font: Tecnológico de Monterrey

Les biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d’adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l’aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d’activitats estudiantils. Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l’edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d’espais flexibles que s’adapten a les necessitats d’individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d’estudi, col·laboració i aprenentatge. El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l’espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s’enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d’informació. — Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles. Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje. El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. — Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge. The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds. With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general. On this new stage, the librarian’s role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information.

L’educació oberta a Europa: avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari

per
Imatge 1. Dimensions obertes del marc OpenEdu

En aquest article es presenta l’estat actual de l’educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l’enfocament universitari. Inicialment, s’exposa què s’entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s’incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l’establiment d’un marc europeu d’educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s’informa d’experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l’obertura de l’educació. D’altra banda, s’analitza la relació de l’educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l’educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. — En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y de una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. — This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Anàlisi de les possibilitats d’integració de les dades d’ús de les biblioteques a sistemes d’informació universitaris: l’opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues

per
Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge (VOSviewer - Leiden University)

Objectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d’informació institucionals, concretament tecnologies d’èxit estudiantil i analítiques d’aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d’intervenció.

Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d’ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis.

Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l’hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l’activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d’analítiques d’aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l’evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d’inhibidors que, si no s’aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d’ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d’analítiques d’aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d’aquest tipus d’intervenció. — Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención.

Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios.

Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención. — Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries’ prospects of engaging in this new type of intervention.

Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems.

Results. Interviewees’ feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention.

PatrimoniIndustrial.cat: un catàleg digital georeferenciat sobre el patrimoni industrial de Catalunya

per
Figura 1. Pàgina d'inici de PatrimoniIndustrial.cat Font: PatrimoniIndustrial.cat

Objectiu: presentar el catàleg digital georeferenciat sobre patrimoni industrial de Catalunya PatrimoniIndustrial.cat.

Metodologia: en primera instància es presenten les diferents iniciatives portades a terme fins al moment per estudiar conjunts temàtics d’elements del patrimoni industrial català. Aquestes iniciatives s’incorporen al projecte a mode de casos d’estudi. A continuació, es descriu l’estructura sobre la qual s’ha construït la base de dades del catàleg digital georeferenciat. La informació incorporada es classifica en dues taules. La taula principal conté les dades bàsiques que identifiquen unívocament cada element. Les taules complementàries mostren informació addicional procedent de fonts documentals diverses, com ara arxius fotogràfics, hemeroteques digitals o registres bibliogràfics. Tota aquesta informació es pot visualitzar des d’un mapa interactiu on s’ubiquen els elements patrimonials de forma georeferenciada.

Resultat: es descriu la pàgina web de nova creació: www.patrimoniindustrial.cat. La presentació s’acompanya d’una descripció guiada a través de les diferents seccions, així com les opcions de navegació i contribució participativa ofertes. — Objetivo: presentar el catálogo digital georreferenciado sobre patrimonio industrial de Cataluña PatrimoniIndustrial.cat.

Metodología: en primera instancia se presentan las diferentes iniciativas surgidas hasta el momento para estudiar conjuntos temáticos de elementos del patrimonio industrial catalán. Estas iniciativas se incorporan al proyecto a modo de casos de estudio. A continuación, se describe la estructura sobre la cual se ha construido la base de datos del catálogo digital georreferenciado. La información incorporada se clasifica en dos tablas. La tabla principal contiene los datos básicos que identifican de manera unívoca a cada elemento. Las tablas complementarias muestran información adicional procedente de fuentes documentales diversas, como por ejemplo archivos fotográficos, hemerotecas digitales o registros bibliográficos. Toda esta información se visualiza en un mapa interactivo donde están ubicados los elementos patrimoniales de forma georreferenciada.

Resultado: se describe la página web de nueva creación: www.patrimoniindustrial.cat. La presentación se acompaña de una descripción guiada por las diferentes secciones, así como las opciones de navegación y de contribución participativa. — Objective. The article reviews the contents of PatrimoniIndustrial.cat, a georeferenced database of Catalonia’s industrial heritage.

Methodology. The article begins by describing the projects conducted to date to retrieve data on Catalonia’s industrial heritage, which have been brought together in the new web portal www.patrimoniindustrial.cat under the title “Our case studies”. It then describes the structure of the database itself. The information is classified in two tables. The main table contains the basic data identifying each item in the database. The complementary table shows additional information about the item retrieved from various documentary sources, including photographic archives, digital news libraries and bibliographies. All of this information can be seen in the portal’s interactive map, where each item is georeferenced.

Results. The article guides the user through the different sections of the web portal and looks at the opportunity it offers us to participate in developing the database.

El postgrau de Prescripció Lectora: una idea feta realitat

per

[Versión castellana] [English version] Maria Batllori Àrea del Llibre (ICEC) Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mbatllori@gencat.cat 1 Introducció La prescripció lectora és una activitat prou important com perquè tingui una formació específica de nivell universitari adreçada a tots els agents que s’hi dediquen. Aquest text vol explicar els orígens i el procés … Llegiu més

Més enllà dels algorismes: accions de prescripció lectora a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona

per
Figura 1. Estand Editorial de la col·lecció Cicuta de l'editorial LaBreu

En aquest article es presenta un recull d’experiències per a promoure la prescripció lectora a la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que s’han dut a terme durant els darrers cinc anys. S’explica quins són els tipus de fons i els usuaris als quals s’adrecen, i també quins són els materials que s’utilitzen per a dur a terme aquestes experiències, així com també la difusió que se’n fa. — En este artículo se presenta un conjunto de experiencias para promover la prescripción lectora en la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que se han llevado a cabo durante los últimos cinco años. Se explica cuáles son las fuentes y los usuarios a los que se dirigen, y también cuáles son los materiales que se utilizan para realizar estas experiencias y la difusión que se lleva a cabo. — This article describes a selection of the projects undertaken in the last five years to promote the readers’ advisory at Barcelona’s Xavier Benguerel Library. It reviews the types of books the library offers to different readers and also describes the materials used in the projects and how the projects themselves were advertised.

Lectures 2.0: els clubs de lectura virtuals

per
Gràfic 1. Idiomes dels llibres dels clubs de lectura (font pròpia)

Objectius: els clubs de lectura virtuals són una activitat idònia per fomentar la lectura, i alhora una excel·lent eina de prescripció lectora. Aquest article pretén obtenir una visió de la situació actual d’aquest tipus de clubs, amb l’objectiu de poder identificar les principals característiques, punts forts, mancances i la seva projecció de futur.

Metodologia: enquestes enviades a conductors de clubs de lectura virtuals. S’han fet preguntes tant pel que fa als aspectes organitzatius dels clubs i el seu funcionament com també quant a la valoració que en fan els conductors. D’aquesta manera les dades quantitatives es complementen amb les qualitatives i permeten copsar la situació actual d’aquests clubs.

Resultats: s’ha obtingut una visió general de quina és la situació real dels clubs de lectura virtuals, les dinàmiques que es generen i s’han plantejat possibles propostes de canvi. Tot i que els clubs tenen un bon nombre d’inscrits i eines per funcionar, hi ha aspectes a millorar perquè aquesta experiència virtual sigui satisfactòria i perdurable. — Objectivos: los clubes de lectura virtuales son una actividad idónea para fomentar la lectura y, a la vez, una excelente herramienta de prescripción lectora. Este artículo pretende obtener una visión de la situación actual de este tipo de clubes, con el objetivo de poder identificar las principales características, puntos fuertes, carencias y su proyección de futuro.

Metodología: encuestas enviadas a conductores de clubes de lectura virtuales. Se han hecho preguntas sobre los aspectos organizativos de los clubes y su funcionamiento y también sobre la valoración de sus conductores. De esta manera los datos cuantitativos se complementan con los cualitativos y permiten captar vislumbrar la situación actual de estos clubes.

Resultados: se ha obtenido una visión general de la situación real de los clubes de lectura virtuales, las dinámicas que se generan y se han planteado posibles propuestas de cambio. Aunque los clubes tienen un buen número de inscritos y herramientas para funcionar, hay aspectos a mejorar para que esta experiencia virtual sea satisfactoria y perdurable. — Objectives: Online book clubs are an ideal way to encourage people to read and an excellent tool for making book recommendations. This article offers an overview of the situation of online book clubs and identifies their main features, strengths, weaknesses and long-term objectives.

Methodology: A number of book club hosts and organizers answered a questionnaire about how their clubs worked and how successful they thought they were. In this way, the researchers were able to combine quantitative and qualitative data to make a more comprehensive study of the current state of online book clubs.

Results: The researchers draw some general conclusions about the current situation of online book clubs and the trends they are responsible for. They then suggest how clubs might improve their organizational design to ensure that their popularity with the general public becomes more lasting.

Compartir lectures a la biblioteca pública

per

Es pretén donar eines i estructurar una de les tasques més comunes a qualsevol biblioteca del país: la prescripció literària. S’endinsa en el terme i les seves definicions establint una alternativa a la denominació, dona estratègies sobre com prescriure i com establir un vincle amb l’usuari per tal de generar un itinerari lector que vagi dels llibres a la literatura. També es repassa la necessària formació del professional —tant en l’àmbit acadèmic com en l’autònom— amb algunes propostes de formació contínua. Es dona importància a la responsabilitat a l’hora d’exercir aquesta tasca i s’intenta raonar què és la bona literatura amb l’ajuda de crítics literaris, escriptors i professors. — Se pretende proporcionar herramientas y estructurar una de las tareas más comunes en cualquier biblioteca: la prescripción literaria. Profundiza en el término y sus definiciones estableciendo una alternativa a la definición, aporta estrategias sobre cómo prescribir y cómo establecer un vínculo con el usuario que genere un itinerario lector que vaya desde los libros hacia la literatura. También se repasa la necesaria formación del profesional -tanto en el ámbito académico como en el autónomo- con algunas propuestas de formación continua. Se da importancia a la responsabilidad a la hora de ejercer esta labor y se intenta reflexionar sobre qué es la buena literatura con la ayuda de críticos literarios, escritores y profesores. — This article offers practical advice about how to approach one of the most common tasks in any public library: providing guidance about reading options. The article examines what the terms ‘guiding’ or ‘prescribing’ mean and proposes an alternative description of what this task can involve, as well as suggesting strategies for establishing connections with library users to create reader itineraries that go from books in general to literature. The article also considers the in-service training that offers library professionals the academic and personal skills to provide guidance about reading options. Finally, it stresses the importance of the librarian’s responsibility when acting as a guide and uses the arguments offered by literary critics, writers and teachers to describe what constitutes good literature.

El dret a l’oblit davant l’accés a la memòria periodística: drets en conflicte en la gestió de la informació de l’hemeroteca digital

per
Figura 1. Rols que exerceix l'usuari davant el mitjà de comunicació a partir dels quals es poden generar o rastrejar dades de caràcter personal. Font: Elaboració pròpia

Characterised by its elimination of time boundaries, its attribution of value to personal data and the possibilities it offers for transferring that data to third countries or international organisations, the singular nature of our digital media landscape is highlighting the importance of data protection and our so-called right to be forgotten. This is seen in the adaptation of legal regimes governing the Internet but also in the EU case-law being written to balance these rights and others, such as the right to freedom of expression and information. As earlier studies have already shown (e.g., Pauner, 2015), the difficulty of striking this balance has become evident in the arena of digital newspaper and journal archives, where freedom of information and also journalistic exemption from statutory provisions play an important role in storing and retrieving news data. The article contributes to the ongoing study of how personal data protection rights are being affected by the information management practises of such archives by reviewing recent case-law. It also examines the privacy policies and terms and conditions agreements published by the biggest digital newspapers and evaluates how far these are being tailored to meet the challenge of protecting personal data privacy in today’s society. The results reveal a lack of specific guidelines in the terms and conditions agreements published by such archives on their use of personal data.