Les periodistes esportives en la premsa espanyola: desequilibri i biaixos de gènere en la cobertura olímpica

 

[Versión castellana]


Juana Salido-Fernández

Investigadora
Instituto Universitario de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género
Universidad de Granada

 

Resum

Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi ha desequilibris quantitatius en l'autoria de les notícies, així com presència de biaixos de gènere que puguin contribuir a perpetuar la desigualtat en les redaccions d'aquests mitjans.

Metodologia: per abordar els objectius de la investigació s'analitza el contingut dels quatre diaris esportius digitals a Espanya de més audiència (Marca, As, Mundo Deportivo i Sport) durant els dies de la competició olímpica dels Jocs de Rio del 2016, que va permetre estudiar un total de 5.189 informacions que s'hi van publicar des d'una perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats revelen un desequilibri quantitatiu en l'autoria de les notícies publicades sobre aquest esdeveniment olímpic, en la quantitat de notícies firmades per les periodistes esportives enfront dels homes, però també es perceben biaixos de gènere. Destaca una cobertura més gran de l'esport femení per les periodistes enfront del cas masculí, com també més atenció a l'esport nacional per elles i de disciplines tradicionalment femenines, com ara tennis o atletisme, davant d'una cobertura internacional més gran i d'esports tradicionalment masculins pels redactors homes.

Resumen

Objetivo: este estudio analiza la presencia de las periodistas deportivas en las noticias de la prensa deportiva digital española durante los Juegos Olímpicos de Río 2016 para conocer si existen desequilibrios cuantitativos en la autoría de las noticias, así como presencia de sesgos de género que puedan contribuir a perpetuar la desigualdad en las redacciones de tales medios.

Metodología: para abordar los objetivos de la investigación se realiza un análisis de contenido de los 4 diarios deportivos digitales en España de mayor audiencia (Marca, As, Mundo Deportivo y Sport) durante los días de la competición olímpica de los Juegos de Río 2016, que permitió estudiar un total de 5.189 informaciones publicadas en estos desde una perspectiva de género.

Resultados: los resultados revelan un desequilibrio cuantitativo en la autoría de las noticias publicadas sobre este acontecimiento olímpico, en la cantidad de noticias firmadas por las periodistas deportivas frente a los varones, pero también se perciben sesgos de género. Destaca una mayor cobertura del deporte femenino para las periodistas frente al caso masculino, así como mayor atención al deporte nacional para ellas y de disciplinas tradicionalmente femeninas, tales como tenis o atletismo, frente a una mayor cobertura internacional y de deportes tradicionalmente masculinos para los redactores varones.

Abstract

Objectives: This study analyses the presence of sports journalists in the news stories published by the Spanish digital sports press during the Rio 2016 Olympic Games. The aims were to establish whether there are quantitative imbalances in the authorship of the news reports and to identify any gender biases that may contribute to perpetuating inequality in the newsrooms of these media companies.

Methodology: A content analysis of the four digital sports newspapers in Spain with the largest readerships (Marca, As, Mundo Deportivo and Sport) was carried out during the days of the 2016 Olympic Games in Rio. A total of 5189 news items were published, and were assessed in this study from a gender perspective.

Results: The results reveal an imbalance in the authorship of the news items published during the Rio Olympics in terms of the numbers of stories signed by male and female sports journalists. In addition, a gender bias was also perceived. Women’s sports were covered more often by female journalists and the focus tended to be more on national sports or on traditionally female events such as tennis or athletics. Events with a more international coverage, and traditionally male sports, tended to be reported on by male journalists.

 

1 Introducció

Els mitjans de comunicació són un espai l'estructura jerarquitzada del qual assumeix rols i valors masculins en què les dones estan infrarepresentades, tant en els seus continguts com també darrere de la notícia, en l'estructura de les empreses mediàtiques (Franquet, 1982). Es converteixen així en un àmbit de desigualtat en què les dones queden relegades a àrees considerades femenines, més toves i mancades del prestigi professional que en tenen d'altres com ara l'economia o la política (Gallego, 2003). Segons autores com Menéndez (2001), a aquest fet s'hi suma una presència escassa en càrrecs de responsabilitat, salaris inferiors, menys expectatives i opcions de promoció laboral, menys confiança i consideració pels caps davant de possibles ascensos, horaris amb rutines masculines que no afavoreixen la conciliació, com també diferències en l'ús dels espais, sostre de vidre o, fins i tot, assetjament sexual (Vega Montiel, 2010, p. 87).

Els estudis sobre la presència femenina en la producció informativa s'inicien als anys vuitanta per revelar els desequilibris que les periodistes pateixen en la indústria mediàtica. Destaquen autores com Gallagher (1983), que troba menys oportunitats per a les dones d'arribar a formar part dels llocs de responsabilitat, dominats per homes, amb una incidència escassa en la producció de continguts i en el disseny i desenvolupament de la programació, cosa que influeix directament en la imatge que es mostrava de les dones. En aquesta línia, Natividad Abril (1998) tot just troba a Espanya un 1 % de presència femenina als consells d'administració de mitjans escrits i audiovisuals a finals dels anys noranta, unes dades que milloren, segons López Díez (2005), la dècada següent, amb un 14 % en els llocs de presa de decisions als cinc diaris de més tirada nacional, encara que, segons l'autora, això no es tradueix en un tractament femení millor en la cobertura. En aquest sentit, Gallego (2003) gairebé no percep diferències en la forma en què dones i homes aborden les notícies, ja que l'estructura de les empreses informatives influeix en la transmissió de biaixos i estereotips de gènere i només una presència més gran de dones no implica necessàriament un canvi qualitatiu en la informació. En paraules de Tamarit, Quintana i Plaza (2011, p. 259), "las rutinas profesionales de los periodistas son un freno para facilitar la visibilidad de las mujeres en el ámbito público".

Aquesta infrarepresentació femenina als mitjans es veu ampliada en àmbits com l'esport (Salido Fernández; Muñoz Muñoz, 2021a), en què les periodistes pateixen una discriminació doble, ja que, si se n'invisibilitza la veu en el periodisme general, més encara en àmbits com aquest, orientats a un públic masculí i dominats per homes (Mitchelstein; Andelsman; Boczkowski, 2019, p. 1.322. Segons l'International Sports Press Survey (Horky; Nieland, 2013), una enquesta internacional que va analitzar vuitanta diaris de vint-i-dos països, les firmes masculines ascendien al 92 % fa una dècada, unes dades que són optimistes si les comparem amb les que troben Franks i O'Neill (2016), amb només un 2 % dels articles redactats per dones. A la televisió, Cooky, Messner i Musto (2015) troben una presència del 4,4 % de presentadores i copresentadores. Aquestes dades escasses es veuen reduïdes encara més a mesura que s'incrementa la responsabilitat del lloc ocupat; segons Lapchick i Baker (2016), les dones tot just representaven el 13,3 % del personal de diaris i webs esportives, amb un 12,7 % les reporteres i un 9,9 % les editores. En aquest sentit, durant els Jocs Olímpics es percep una certa millora, encara que només el 16 % de les periodistes i reporteres eren dones a la cadena NBC, davant del 84 % masculí (Coche; Tuggle, 2016).

A Espanya, l'informe del Consejo Audiovisual de Andalucía (2008) percep un 20 % de dones entre els reporters, locutors i enviats especials esportius davant d'un 80 % masculí, encara que autores com Sainz de Baranda (2013) troben menys presència de firmes femenines a la premsa esportiva, només un 9,1 %, una desigualtat que perviu actualment. Segons el treball de Salido Fernández i Muñoz Muñoz (2021b) sobre la cobertura del bàsquet als Jocs de Rio del 2016, tot just es va assolir un 2,2 % d'autoria femenina, mentre que els redactors van aconseguir el 47 %. Aquesta realitat és esperable si atenem la presència de dones en organismes com l'Asociación Española de la Prensa Deportiva, on s'han comptabilitzat dues dones entre els dinou membres de la Junta Directiva, i totes dues són vocals (Asociación Española de la Prensa Deportiva, 2020).

La presència escassa de dones en la producció informativa influeix també en altres formes de desequilibri com els continguts a què les destinen. Per a Boyle, Millington i Vertinsky (2006), és la cultura masclista pròpia d'aquestes seccions la culpable que les periodistes gairebé no cobreixin esports com el futbol, i que siguin comparades contínuament amb els homes. Aquesta subrepresentació es veu motivada per la pervivència de biaixos i estereotips de gènere vinculats a la ideologia esportiva (Sartore; Cunningham, 2007), que els pressuposen menys coneixement de l'esport, en ser una activitat tradicionalment masculina, i, per extensió, menys credibilitat i autoritat que als seus companys homes (Davis; Krawczyk, 2010). D'aquesta manera, quan les dones aconsegueixen accedir a la premsa esportiva, cobreixen principalment esports apropiats femenins (Kian; Hardin, 2009), és a dir, disciplines que es consideren adequades per a elles, com la gimnàstica, el patinatge o el tennis (Pedraza Bucio, 2012), pel fet que es basen en qualitats estètiques i individualitzades contràries al contacte directe (Alfaro; Bengoechea; Vázquez, 2011), mentre que uns altres esports d'equip, de contacte físic i més agressivitat com el futbol, el rugbi o la boxa estan summament masculinitzats i s'afavoreix la cobertura d'aquests esports practicats per homes. Els mitjans reflecteixen les expectatives del rol de gènere mitjançant un sistema que recompensa amb més cobertura les atletes que s'ajusten a la jerarquia de gènere i exclouen les que desafien els estereotips de rol sexual tradicional (Koivula, 2001; Salido-Fernández, 2022). A més, segons comproven Kian i Hardin (2009), és més probable que les periodistes cobreixin l'esport femení, mentre que els periodistes puguin cobrir-los tots dos. Per a aquests autors, una presència més gran de dones periodistes a les notícies pot influir en la manera com es transmeten, atès que els periodistes tenen més probabilitats de reforçar estereotips de gènere que elles, i les autores poden canviar l'enfocament per evitar biaixos de gènere en parlar de les atletes. En aquesta línia, Billings, Butterworth i Turman (2018) van trobar en les retransmissions de ràdio i televisió que els periodistes monopolitzaven el temps en antena i generaven més comentaris sobre els homes que sobre les dones atletes, que rebien més atenció pels seus cossos i bellesa que els homes (Salido-Fernández, 2022).

Per erradicar el tractament desigual dels mitjans esportius, diferents organismes nacionals i internacionals han redactat decàlegs, llibres de bones pràctiques i recomanacions. A Espanya destaquen alguns treballs com el del Consejo Superior de Deportes (López Díez, 2011), que ofereix recomanacions per augmentar quantitativament i qualitativament la informació esportiva femenina, tot i que, seguint el treball de Fernández Carretero (2018), no s'han aplicat a TVE1, on encara es percep un menyspreu de l'esport femení i la permanència d'una mirada androcèntrica. També destaquen la guia de l'Instituto de la Mujer (Alfaro; Bengoechea; Vázquez, 2010) i la de l'Emakunde-Instituto Vasco de la Mujer (EMAKUNDE, 2018), que avancen en un llenguatge no sexista en els mitjans esportius amb propostes per aconseguir un enfocament inclusiu. Actualment s'estan redactant informes com el de la plataforma MNRA (Mediterranean Network of Regulatory Authorities) per analitzar la presència de l'esport femení a les televisions públiques, en una comparativa amb l'any 2016.

A més, el llenguatge sexista i l'atenció més gran sobre el físic no només afecten les esportistes; segons van demostrar Davis i Krawczyk (2010), les periodistes rebien reaccions violentes de les audiències sobre la seva aparença i atractiu físic, mentre que els periodistes eren percebuts com a més experimentats i competents. A més, hi ha una sobrerepresentació de periodistes joves i atractives que són objectualitzades per atraure més audiències, i els seus cossos reben més atenció que els dels seus col·legues homes (Cummins; Ortiz; Rankine, 2018). Així, els biaixos en la contractació afecten les dones en la premsa esportiva, ja que influeixen en la percepció social sobre el lloc que aquestes han d'ocupar en l'esport i en la societat.

 

2 Objectius i metodologia

Aquest treball té com a objectiu principal analitzar l'autoria de les notícies sobre els Jocs Olímpics de Rio del 2016 en la premsa esportiva digital espanyola per conèixer si hi ha un desequilibri quantitatiu entre els sexes i aprofundir en possibles diferències en el tipus d'informacions transmeses per periodistes dones i homes, per tal de revelar si hi ha una posició de desigualtat de les firmes femenines en aquestes notícies pel que fa a les masculines.

Es plantegen les hipòtesis següents:

  • H1. Les firmes femenines estan en desequilibri respecte de les masculines en les notícies sobre els Jocs Olímpics.
  • H2. Les notícies amb autoria femenina cobreixen més notícies sobre dones que les que tenen autoria masculina.
  • H3. Les notícies amb autoria femenina estan més limitades a la cobertura de l'esport nacional que les d'autoria masculina.
  • H4. Les notícies amb firmes femenines cobreixen més esports apropiats per a dones, mentre que les firmades per homes, disciplines tradicionalment masculines.

 

2.1 Mostra i anàlisi de dades

S'analitza la totalitat de les notícies publicades sobre els Jocs Olímpics de Rio del 2016 als quatre diaris esportius digitals espanyols amb més nombre de lectors (Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación, 2016), Marca.com (amb 4,54 milions d'usuaris diaris el 2016), As.com (2,24 milions), Sport.es (1,28 milions) i MundoDeportivo.com (1,19 milions). Per a la recopilació es va fer una escombrada completa per les seccions d'hemeroteca i arxiu digital d'aquests quatre diaris durant la competició olímpica, que va abastar des del 5 fins al 21 d'agost del 2016. Es van recopilar totes les notícies publicades en aquelles dates que incloïen les paraules clau "Juegos Olímpicos", "Juegos Olímpicos de Río", "JJ OO" i "Río 2016", que van ser cribrades d'una en una per eliminar duplicitats, notícies relatives a altres competicions o altres edicions dels jocs olímpics. Això va permetre recollir en total de N = 5.189 unitats d'anàlisi que es van codificar, classificar i estudiar a partir del programa de tractament d'informacions IBM SPSS Statistics 24.

Se'n va analitzar el contingut seguint els treballs de Wimmer i Dominick (2011) aplicat a la informació esportiva (Andrew; Pedersen; McEvoy, 2011) amb l'objectiu de comptabilitzar l'autoria femenina en aquestes notícies i recollir les diferències trobades en aquestes notícies en funció del sexe. D'aquesta manera, es van codificar les dades en categories mútuament excloents, predeterminades i exhaustives a partir d'una plantilla emplenable o fitxa d'anàlisi, tenint en compte la "Guía de análisis de la prensa deportiva" feta per Sainz de Baranda (2013), aplicada a la nostra investigació. Es codifiquen les variables d'anàlisi següents: diari (Marca, As, Mundo Deportivo, Sport), data (dd/mm/aaaa), autoria (periodista dona, home, redacció, agència, altres o no s'especifica), sexe del protagonista de la informació (notícies sobre dones, homes, mixtes o altres / no esportista), disciplina esportiva (s'han codificat les categories de les quaranta disciplines que van competir) i nacionalitat (protagonista nacional, internacional, mixt o altres perfils). L'anàlisi va aportar una estadística descriptiva per recollir, analitzar i presentar les dades mitjançant freqüències i percentatges.

 

3 Anàlisi i resultats

 

3.1 Desequilibri quantitatiu en l'autoria de les notícies sobre els Jocs

Es comprova la primera hipòtesi a partir de l'estudi del total de notícies amb autoria femenina o masculina. Els resultats revelen que del conjunt de notícies analitzades (N = 5.189) les firmades per dones arriben a les 238 (el 4,5 % del total) i les firmades per homes a les 1.829 (35,2 % del total) (vegeu la figura 1). De fet, les notícies de redacció (amb el 18 %) i agència (24 %) superen àmpliament el percentatge de notícies escrites per dones. En aquest sentit, cal destacar que tots dos són espais masculinitzats, ja que l'edició digital de Marca, en el moment de l'anàlisi, tenia vint-i-cinc redactors i dues redactores, i en el cas de les agències, les seccions esportives estan formades també per una autoria inferior femenina: l'agència EFE tenia el 2021 un 19 % de periodistes esportives.

 

 

Figura 1. Distribució de l'autoria de notícies segons el sexe. Elaboració pròpia

Figura 1. Distribució de l'autoria de notícies segons el sexe. Elaboració pròpia

 

Segons la presència a cada diari (vegeu la taula 1), el que ofereix més desigualtat és l'As, amb un 43,6 % (785 notícies) d'autoria masculina i el 3,8 % (69 notícies) femenina; això suposa gairebé un 40 % de diferència entre tots dos. Després se situa el Marca, amb una diferència percentual del 33 % entre els sexes, amb el 39,6 % (591 notícies) els redactors i un 6,6 % (98 notícies) les redactores. Unes diferències més petites es perceben en l'Sport, al voltant del 25 % entre tots dos, que representa 27 notícies signades per dones i 172 per homes. En darrer lloc es troba el Mundo Deportivo com el menys desigual, que se situa per sota del 20 % de diferenciació en assolir ells el 21,1 % (281 notícies) i elles el 3,3 % (44 notícies).

 

Autoria
Marca
As
Mundo Deportivo
Sport
 
Nre.
%
Nre.
%
Nre.
%
Nre.
%
Home
591
39,6
785
43,6
281
21,1
172
29,8
Dona
98
6,6
69
3,8
44
3,3
27
4,7
Redacció
21
1,5
374
20,8
423
31,7
123
21,3
Agència
124
8,5
383
21,3
483
36,2
234
40,5
Altres o mixta
21
1,5
113
6,3
5
0,3
1
0,2
No s'especifica
624
42,2
77
4,2
96
7,4
20
3,5
Total
1.479
100
1.801
100
1.332
100
577
100

Taula 1. Distribució per sexe de l'autoria de les notícies en cada diari. Elaboració pròpia

 

3.2 Les redactores estan destinades amb més proporció que els redactors a la cobertura de l'esport femení

Del total de notícies analitzades, se n'han comptabilitzat 1.557 sobre la competició femenina, fet que suposa el 30 % del total davant de 2.794 notícies sobre la masculina (un 53,8 %), prop del doble per a ells. En aquest sentit, si tenim en compte l'autoria de les notícies dels dos sexes, trobem que les redactores cobreixen les notícies femenines en el 6,6 % dels casos (102 en total) i disminueixen la seva cobertura en les notícies sobre atletes homes fins al 3,7 % (vegeu la taula 2). Les notícies escrites pels redactors arriben al 34,1 % de la competició femenina i s'incrementen fins a prop del 40 % per a la masculina. En les notícies mixtes (les que combinen informacions d'atletes dels dos sexes) els redactors firmen el 25,8 % de les notícies davant del 3,6 % de firmes femenines.

També resulta interessant fixar-se en qui signa les notícies de cada sexe, i trobem que, en les notícies sobre dones, després de les firmes masculines, se situarien les d'agència (28,7 %), seguides de les de redacció (14,1 %) i les que no especifiquen l'autoria (13,9 %), i en quart lloc trobaríem les firmes femenines (6,6 %). En el cas de les notícies sobre homes es pot veure que, després de les firmes masculines (38,9 %), hi hauria les d'agència (23,3 %), les de redacció (17,8 %), les que no especifiquen el sexe (14 %) i en cinquena posició les firmes femenines. Les notícies mixtes estan escrites més des de la redacció (29 %); les firmes masculines se situen en un 25,8 %, i les femenines en darrer lloc, amb el 3,6 %.

 

Autoria
Notícies femenines
Notícies masculines
Notícies mixtes
Altres / no esportista
 
Nre.
%
Nre.
%
Nre.
%
Nre.
%
Dona
102
6,6
104
3,7
21
3,6
11
4,4
Home
532
34,1
1.086
38,9
152
25,8
59
23,7
Redacció
219
14,1
498
17,8
171
29
53
21,3
Agència
447
28,7
651
23,3
59
10
67
26,9
Altres o mixta
40
2,6
64
2,3
26
4,4
10
4
No s'especifica
217
13,9
391
14
160
27,2
49
19,7
Total
1.557
100
2.794
100
589
100
249
100

Taula 2. Distribució de l'autoria segons el sexe del protagonista de la informació. Elaboració pròpia

 

Per la seva banda, les notícies redactades per dones, encara que inclouen una proporció més petita de notícies protagonitzades per dones que per homes, ja que la cobertura masculina és més gran, ofereixen unes dades més properes entre els sexes, amb una diferència d'un 9 %, en cobrir el 39 % de notícies femenines i el 48 % de masculines (vegeu la figura 2). Les notícies redactades per homes sobre els dos sexes ofereixen diferències més grans, entorn d'un 29 %, ja que les informacions sobre homes arriben al 59 % i sobre dones, al 30 % (vegeu la figura 3).

 

 

Figura 2. Sexe del protagonista en notícies d'autoria femenina

Figura 2. Sexe del protagonista en notícies d'autoria femenina

 

Figura 3. Sexe del protagonista en notícies d'autoria masculina

Figura 3. Sexe del protagonista en notícies d'autoria masculina

 

3.3 Els redactors firmen notícies internacionals més que les redactores

Es perceben diferències en la cobertura d'atletes nacionals i internacionals segons el sexe de l'autor de la notícia (vegeu la taula 3). Les redactores cobreixen més l'esport nacional amb un 57,2 % (136 notícies), mentre que, a l'esport internacional, baixa la seva autoria al 27,3 % (65 informacions). Per als autors homes, també hi ha una cobertura més gran dels atletes nacionals, amb el 49,4 %, encara que es perceben menys diferències, ja que cobreixen el 35 % de l'esport internacional. Així, a les notícies internacionals hi ha una diferenciació en el sexe dels autors de gairebé vuit punts percentuals, i numèricament són moltes més les notícies sobre esport internacional escrites per homes (639) que per dones (65).

A les dades generals trobem que, del total d'atletes nacionals, que sumen 2.334 informacions, les redactores haurien cobert només el 5,8 % i els redactors el 39 %. Les informacions d'agència superen àmpliament la cobertura femenina, amb el 26 %, o les de redacció, amb el 14 %. En les notícies sobre atletes estrangers, que arriben a les 1.898, trobem només un 3,4 % de firmes femenines i un 33,6 % de masculines.

 

Àmbit d'actuació
Redactora
Redactor
Redacció
Agència
Altres
No s'especifica
TOTAL
 
N.
%
N.
%
N.
%
N.
%
N.
%
N.
%
N.
Atletes nacionals
136
57,2
903
49,4
327
34,7
599
49
71
50,7
298
36,2
2.334
Atletes internacionals
65
27,3
639
34,9
382
40,6
472
38,5
36
25,7
304
37,2
1.898
Mixtos
22
9,2
214
11,7
169
18
66
5,4
26
18,6
165
20,3
662
Altres perfils
15
5
73
4
63
6,7
87
7,1
7
5
50
6,3
295
TOTAL
238
100
1.829
100
941
100
1.224
100
140
100
817
100
5.189

Taula 3. Àmbit geogràfic de les informacions segons el sexe de l'autor. Elaboració pròpia

 

3.4 Les periodistes esportives cobreixen més esports apropiats femenins i els homes apropiats masculins

En l'estudi de les deu disciplines amb més cobertura en aquests diaris s'aprecien també diferències en el sexe de l'autor (vegeu la taula 4). Així, els esports que cobreixen més les redactores són els associats tradicionalment a la pràctica femenina, amb el tennis en primer lloc (amb 27 notícies), seguit de l'atletisme (amb 22) i centrat en Ruth Beitia, que va aconseguir 1 medalla d'or. Després se situaria la natació, amb 19 informacions amb firmes femenines, i que va estar marcada per la cobertura de la natació femenina, en aconseguir Mireia Belmonte 2 medalles a la competició (or i bronze). El quart esport amb més firmes femenines va ser el bàdminton, amb 18 informacions, que també va tenir un clar protagonisme femení, ja que l'atleta Carolina Marín va aconseguir 1 medalla d'or. En canvi, es perceben menys firmes femenines en notícies sobre esports d'equip i associats a agressivitat, violència o potència, com ara el futbol, amb 4 informacions signades per dones, o la boxa, amb 5 notícies. Tot i que Lydia Valentín va destacar en halterofília, tampoc hi va haver una autoria femenina en aquesta disciplina, en estar considerada una disciplina masculina.

En cas contrari, trobem que les notícies sobre esports tradicionalment masculins, com els ja descrits, les van redactar majoritariàment periodistes homes, especialment el bàsquet, que va ser l'esport que més cobertura va rebre, amb 432 notícies, seguit de l'atletisme i la natació, però centrats en els grans atletes homes, com Usain Bolt o Michael Phelps, respectivament. També en el futbol, com a esport d'equip associat a la masculinitat, es va trobar fins a 141 notícies firmades per autors davant només 4 per dones. De la mateixa manera, els deu esports amb més cobertura arriben en general a una autoria masculina notable en tots els casos i no se n'ha trobat cap entre els principals d'associat a la feminitat, com la gimnàstica o la natació sincronitzada.

 

Disciplina
Dona
Home
Redacció
Agència
Altress
No s'especifica
Total
Bàsquet
13
432
161
174
15
118
913
Atletisme
22
257
136
190
20
90
715
Natació
19
199
74
112
14
47
465
Tennis
27
147
72
118
10
59
433
Futbol
4
141
89
57
10
50
351
Waterpolo
9
53
12
25
2
10
111
Piragüisme
d'aigües tranquil·les
6
47
19
19
2
13
210
Bàdminton
18
32
16
27
2
12
107
Boxa
5
31
16
27
2
14
95
Halterofília
7
19
11
23
3
18
81

Taula 4. Autoria de les notícies en les deu disciplines esportives amb més cobertura. Elaboració pròpia

 

4 Discussió

Les anàlisis sobre la presència de les periodistes esportives a la premsa espanyola durant els Jocs Olímpics confirmen en les 4 hipòtesis plantejades que hi ha una desigualtat als mitjans esportius espanyols. En primer lloc, això s'aprecia en la quantitat de notícies escrites per dones,  amb només un 4 % davant d'un 35 % de notícies amb autor home, en línia amb els treballs de Lapchick i Backer (2016) sobre diaris i webs esportius. Es percep així un clar desequilibri, especialment al diari As, en què les firmes femenines tot just arriben al 3,8 % davant el 43,6 % de les masculines, una infrarepresentació de prop del 40 % entre els dos sexes, dades que aprofundeixen en la clara invisibilització de les redactores trobada per autors com ara Mitchelstein, Andelsman i Boczkowski (2019), Coche i Tuggle (2016) per a la cobertura olímpica i Salido Fernández i Muñoz Muñoz (2021b) en la premsa espanyola.

Aquest desequilibri quantitatiu es veu complementat amb altres formes de diferenciació en l'autoria, com la cobertura més gran de notícies sobre esport femení per a les redactores, que escriuen el 39 % de les notícies de les atletes i un 48 % dels atletes, davant unes dades masculines molt més desiguals, ja que els redactors homes cobreixen només el 30 % de notícies femenines i un 59 % de les masculines, dada que segueix en la línia de treballs previs, que perceben més presència d'autoria femenina en les notícies sobre l'esport femení (Kian; Hardin, 2009). També es revela una cobertura més gran de la competició nacional en el cas de les periodistes, que conforma el 57,2 % de les informacions que redacten, davant d'un 27,2 % de cobertura de l'esport internacional, mentre que en el cas masculí les dades estan més igualades, amb una cobertura nacional del 49,4 % i internacional del 34,9 %. Per la seva banda, també s'ha trobat una cobertura més gran d'esports apropiats segons el sexe, tal com perceben Boyle, Millington i Vertinsky (2006) o Pedraza Bucio (2012), de manera que les redactores informen majoritàriament sobre disciplines apropiades femenines com ara tennis, atletisme o bàdminton i gairebé no en cobreixen d'altres d'equip i combat com ara futbol, bàsquet o boxa, que són redactades majoritàriament per periodistes homes.

 

5 Conclusions

Es confirma que els diaris esportius espanyols ofereixen un desequilibri en l'autoria de les notícies publicades sobre els Jocs de Rio del 2016, tant en la quantitat de notícies redactades per les periodistes, molt inferiors a les redactades pels homes, com per la pervivència de biaixos de gènere, que continuen influint en les redaccions a l'hora de cobrir aquestes informacions. Així, trobem una atenció més gran a l'esport femení per a les redactores, amb predomini sempre de l'esport masculí, notablement superior. També s'aprecia que les autores informen sobretot de l'esport nacional, en detriment de l'internacional, que resulta més equilibrat per als redactors homes i es perceben biaixos en destinar-les a esports més apropiats per a les dones, amb més atenció al tennis, l'atletisme o el bàdminton, mentre que les firmes masculines cobreixen esports associats a la masculinitat, que transmeten força, agressivitat o potència, com el bàsquet, el futbol o la boxa.

Les desigualtats que segueixen presents a les redaccions periodístiques, i que revela aquest treball, limiten l'avenç de les dones en l'àmbit de la comunicació esportiva, ja que les redactores veuen restringida la seva feina a espais associats únicament a dones i a esports tradicionals femenins (Kian; Hardin, 2009). D'aquesta manera, una absència continuada de dones en disciplines masculinitzades farà que ni les audiències ni els seus homòlegs masculins les percebin amb credibilitat i respecte. A això se suma més atenció al seu atractiu físic, que influeix en la contractació de dones joves i boniques i expulsa les que no encaixin en aquests cànons de bellesa (Cummins; Ortiz; Rankine, 2018). Tot això suposa una minva per al desenvolupament i les aspiracions professionals femenines, que impedeix el seu ascens a llocs de responsabilitat (Gallego, 2003) i ofereix menys exemples per seguir per a les nenes i les joves en aquest àmbit.

És fonamental que els mitjans, especialment els esportius, integrin les dones en les seves plantilles d'una forma equilibrada, variada i sense exigències físiques, i no les limitin a seccions o espais específics basats en diferenciacions de gènere. Una presència femenina més gran en els mitjans i en la cobertura d'esports tradicionalment masculins ampliarà els punts de vista en les transmissions esportives, cosa que pot contribuir a un contingut més equilibrat. La investigació futura podria anar encaminada a analitzar els punts de vista, les noves agendes i les formes narratives que poden abordar les periodistes esportives, així com comprovar si les recomanacions i pautes deontològiques existents sobre un tractament no sexista en la comunicació esportiva s'apliquen a les redaccions i en quin grau. A més, és fonamental facilitar l'accés de les dones a espais de presa de decisions de les indústries mediàtiques esportives, ja que afavorirà l'aparició de noves pràctiques i rutines professionals dins de les empreses de comunicació, més presència i visibilitat femenina en l'esport i una democratització d'aquests espais àmpliament masculinitzats.

 

Bibliografia

Abril, Natividad (1998). La presencia de las mujeres en los medios de comunicación: propietarias, directivas, reporteras. Madrid: Instituto de la Mujer.

Alfaro, Elida; Bengoechea, Mercedes; Vázquez, Benilde (2011). Hablamos de deporte. En femenino y masculino. Madrid: Instituto de la Mujer. <https://www.inmujeres.gob.es/areasTematicas/AreaDeporte/docs/MaterialesDidacticos/
HablamosDeporte.pdf
>. [Consulta: 15/08/2022].

Andrew, Damon; Pedersen, Paul; McEvoy, Chad (2011). Research methods and design in sport management. Champaign: Human Kinetics.

Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) (2016) Estudio General de Medios. <https://reporting.aimc.es/index.html#/main/internet>. [Consulta: 08/11/2021].

Asociación Española de la Prensa Deportiva (2020). <http://www.aepde.org/>. [Consulta: 12/03/2022].

Billings, Andrew; Butterworth, Michael; Turman, Paul (2018). Communication and sport. surveying the field. SAGE: London.

Boyle, Ellexis; Millington, Brad; Vertinsky, Patricia (2006). "Representing the female pugilist: Narratives of race, gender, and disability in Million Dollar Baby". Sociology of sport journal, vol. 23, no. 2, p. 99–116.

Coche, Roxane; Tuggle, Charles (2016). "The women's olympics? A gender analysis of NBC's coverage of the 2012 London Summer Games". Electronic news, vol. 10, no. 2, p. 121–138. <https://doi.org/10.1177/1931243116647770>. [Consulta: 07/03/2022].

Consejo Audiovisual de Andalucía (2008). Estudio sobre género y deporte en televisión. Sevilla: Consejo Audiovisual de Andalucía. <https://consejoaudiovisualdeandalucia.es/wp-content/uploads/2011/03/estudio_sobre_gxnero_y_deporte_en_televisixn_2008.pdf>. [Consulta: 08/02/2022].

Cooky, Cheryl; Messner, Michael; Musto, Michaela (2015). "It's dude time. A quarter century of excluding women's sports in televised news and highlight shows". Communication & sport, vol. 3, no. 3, p. 261–287. <https://doi.org/10.1177/2167479515588761>. [Consulta: 25/02/2022].

Cummins, Glenn; Ortiz, Monica; Rankine, Andrea (2018). "Elevator eyes in sports broadcasting: Visual objectification of male and female sport reporters". Communication & sport, vol.17, no. 6, p. 789–810. <https://doi.org/10.1177/2167479518806168>. [Consulta: 12/03/2022].

Davis, Daniel; Krawczyk, Janielle (2010). "Female sportcaster credibility: Has appearance taken precedence". Journal of sports media, vol. 5, no. 2, p. 1–34. <https://doi.org/10.1353/jsm.2010.0004>. [Consulta: 12/03/2022].

EMAKUNDE (2018). Cómo tratar las informaciones deportivas desde la perspectiva de género. Vitoria-Gasteiz: EMAKUNDE - Instituto Vasco de la Mujer. <https://www.emakunde.euskadi.eus/contenidos/informacion/temas_medios_intro/
es_def/adjuntos/informaciones_deportivas_perspectiva_genero.pdf
>.  [Consulta: 16/08/2022].

Fernández Carretero, David (2018). Mujer y deporte: análisis del seguimiento informativo de las recomendaciones del Consejo Superior de Deportes en los telediarios de TVE1. [Trabajo final de Grado]. Universidad de Sevilla. <https://hdl.handle.net/11441/79054>.  [Consulta: 15/08/2022].

Franks, Suzanne; O'Neil Deirdre (2016). "Women reporting sport: Still a man's game?". Journalism, vol. 17, no. 4, p. 474–492. <https://doi.org/10.1177/1464884914561573>. [Consulta: 06/03/2022].

Franquet, Rosa (1982). "Por un discurso no androcéntrico en los medios de comunicación". En: El sexismo en la ciencia. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona, p.115–126.

Gallagher, Margaret (1983). Unequal opportunities. The case of women and media. Paris: Unesco Press.

Gallego, Juana (2003). "Producción informativa y transmisión de estereotipos de género en la prensa diaria". Communication & society, vol. 16, no. 2. <https://revistas.unav.edu/index.php/communication-and-society/article/view/
36352/30943
>. [Consulta: 07/03/2022].

Horky, Thomas; Nieland, Jörg-Uwe (2013). "International sports press survey 2011". Aarhus, October 2014. 8th Communication Conference on Sport and Society – stepping up for democracy in sport. <https://www.playthegame.org/media/2gvfetbc/horky-nieland_ptg_2013_1130.pdf>. [Consulta: 15/03/2022].

Kian, Edward; Hardin, Marie (2009). "Framing of sport coverage based on the sex of sports writers: Female journalists counter the traditional gendering of media coverage". International journal of sport communication, vol. 2, no. 2, p. 185–204. <https://doi.org/10.1123/ijsc.2.2.185>. [Consulta: 06/03/2022].

Koivula, Nathalie (2001). "Perceives characteristics of sports categorized as gender-neutral, feminine and masculine". Journal of sport behavior, vol. 24, no. 4, p. 377–393.

Lapchick, Richard; Baker, Dawon (2016). The 2015 racial and gender report card: National Basketball Association. Orlando: The institute for Diversity and Ethics in Sport.

López Díez, Pilar (2005). Segundo informe. Representación de género en los informativos de radio y televisión. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión RTVE. <https://www.mujeresenred.net/IMG/pdf/Segundo_Informe_1_-2.pdf>. [Consulta: 01/03/2022].

— (2011). Deporte y mujeres en los medios de comunicación: sugerencias y recomendaciones. Madrid: Consejo Superior de Deportes. <https://www.pilarlopezdiez.eu/documents/CSD.LibroDeporteymujeres.pdf>. [Consulta: 15/08/2022].

Mediterranean Network of Regulatory Authorities. <https://www.rirm.org/en/accueil-2/>. [Consulta: 15/08/2022].

Menéndez, María Isabel (2001). "Una representación invisible: imagen actual de las mujeres en la información". En: Mujeres en medio: repaso crítico a los medios de comunicación y su lenguaje. Madrid: AMECO, p. 33–42.

Mitchelstein, Eugenia; Andelsman, Victoria; Boczkowski, Pablo (2019). "Joanne Public vs. Joe Public: News sourcing and gender imbalance on Argentine digital media". Digital journalism, vol. 7, no. 10, p. 1.311–1.327. <https://doi.org/10.1080/21670811.2019.1680301>. [Consulta: 06/02/2022].

Pedraza Bucio, Claudia (2012). "Mujeres en el periodismo deportivo: reflexiones para comprender la transgresión desde la práctica discursiva de las reporteras de deportes". Derecho a comunicar, n.º 4, p. 46–69. <https://biblat.unam.mx/hevila/Derechoacomunicar/2012/no4/4.pdf>. [Consulta: 03/03/2022].

Salido-Fernández, Juana; Muñoz-Muñoz, Ana M. (2021a). "Representación mediática de las deportistas en los Juegos Olímpicos: una revisión sistemática". Apunts. Educación Física y Deportes, n.º 146, p. 32–41. <https://doi.org/10.5672/apunts.2014-0983.es.(2021/4).146.04>. [Consulta: 12/03/2022].

— (2021b). "Men's and women's basketball coverage in the Spanish digital press during the 2016 Rio Olympics". Journalism practice. <https://doi.org/10.1080/17512786.2021.2004199>. [Consulta: 12/03/2022].

Salido-Fernández, Juana (2022). Representación de las mujeres en la prensa deportiva española: discursos de género en los diarios digitales durante los Juegos Olímpicos de Río 2016. [Tesis doctoral]. Universidad de Granada. <http://hdl.handle.net/10481/74604>. [Consulta: 12/05/2022].

Sainz de Baranda, Clara (2013). Mujeres y deporte en los medios de comunicación. Estudio de la prensa deportiva española (1979-2010). [Tesis doctoral]. Universidad Carlos iii. <https://e-archivo.uc3m.es/handle/10016/16505>.  [Consulta: 23/02/2022].

Sartore, Melanie; Cunningham, George (2007). "Explaining the under-representation of women in leadership positions of sport organizations: A symbolic interactionist perspective". Quest, vol. 59, no. 2, p. 244–265. <https://doi.org/10.1080/00336297.2007.10483551>. [Consulta: 07/03/2022].

Tamarit, Ana; Quintana, Nuria; Plaza, Juan (2011). "¿Quién habla de las mujeres en las noticias donde ellas son las protagonistas?". Palabra Clave, vol. 14, n.º 2, p. 247–260. <https://palabraclave.unisabana.edu.co/index.php/palabraclave/article/view/1976>.  [Consulta: 16/03/2022].

Vega Montiel, Aimee (2010). "Las mujeres y el derecho humano a la comunicación: su acceso y participación en la industria mediática". Revista mexicana de ciencias políticas sociales, vol. 52, n.º 208, p.81–95. <https://www.revistas.unam.mx/index.php/rmcpys/article/view/25935>. [Consulta: 21/03/2022].

Wimmer, Roger; Dominick, Joshep (2011). "Qualitative research methods". En: Mass media research: An introduction. Boston: Wadsworth Cengage Learning, p. 114–154.