Digital preservation and LOCKSS networks

  [Versió catalana][Versión castellana] Miguel Ángel Márdero Arellano Coordinator of the Brazilian Network of Digital Preservation Services CARINIANA  Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia  Brazil miguel@ibict.br ORCID: https://orcid.org/0000-0001-5306-919X EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha448         Introduction The world of digital preservation has various ways of dealing with digital objects. New technologies replace old ones, and we … Read more

Spanish universities and open science: a study of barriers and facilitators

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.

Including the gender perspective in communication: an unfinished task on both sides of the Atlantic

  [Versió catalana][Versión castellana] Zuliana Lainez Otero Vice-President of the International Federation of Journalists and the Federation of Journalists of Latin America and the Caribbean (FEPALC) President of the National Association of Journalists of Peru zulianalainez@gmail.com         There are two reasons why the gender approach may not be used in news coverage: … Read more

Web analytics for open access academic journals: justification, planning and implementation

Figure 1. Overview of the audience of the BiD journal for 2020 compared to 2019. Source: Google Analytics account for BiD

An overview is presented of resources and web analytics strategies useful in setting solutions for capturing usage statistics and assessing audiences for open access academic journals. A set of complementary metrics to citations is contemplated to help journal editors and managers to provide evidence of the performance of the journal as a whole, and of each article in particular, in the web environment. The measurements and indicators selected seek to generate added value for editorial management in order to ensure its sustainability. The proposal is based on three areas: counts of visits and downloads, optimization of the website alongside with campaigns to attract visitors, and preparation of a dashboard for strategic evaluation. It is concluded that, from the creation of web performance measurement plans based on the resources and proposals analysed, journals may be in a better position to plan the data-driven web optimization in order to attract authors and readers and to offer the accountability that the actors involved in the editorial process need to assess their open access business model.

Teens and digital image creation on social media: informal learning, transmedia skills and professional profiles

Objectives: This paper presents results from the Transmedia Literacy (H2020) project, carried out with teenagers from eight countries in Europe, Latin American and Oceania. The principal aim is to explore how teens construct their digital image on social media, focusing particularly on those participants who are professionalising their online activity and on the skills and practices they employ. We also look at the correlation between the observed skillsets and the skills profiles of communication professionals like community managers.

Methods: A short-term ethnography approach is used (Pink; Morgan, 2013) together with a variety of data collection methods (questionnaires, creative workshops, interviews, media diaries and online observation).

Results: The results show that some teens acquire skill profiles compatible with professional practice through informal learning in social media environments. A small number of the participants are developing professional-level skills and have even begun to monetise their social media activity. The data suggest that formal education must broaden its horizons to cater for and build on the knowledge and potential that teens are acquiring informally across a range of digital settings.

A avaliação bibliométrica de instituições de pesquisa para além da comunicação científica: o caso Embrapa

Figura 1 – Balanço Social da Embrapa

En les últimes dècades, el sorgiment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha comportat l’ampliació dels estudis bibliomètrics més enllà dels productes de la comunicació científica (articles, ressenyes, etc.) amb la incorporació de l’anàlisi d’altres continguts (pàgines web, repositoris de publicacions tècniques, apunts en xarxes socials, etc.), per mitjà de l’analítica web i de la bibliometria alternativa. Aquest treball presenta les implicacions d’aquest canvi per a l’Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que els últims anys ha passat a tenir en compte, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, el nombre de citacions d’articles científics i el nombre de descàrregues de publicacions tècniques disponibles en el seu portal d’Internet. Com es pot veure en aquest article, els 42 centres de recerca de la institució presenten comportaments diferenciats pel que fa al rendiment en la producció exclusivament científica (nombre d’articles científics i de citacions) i en la producció tècnica (descàrregues de manuals, butlletins i altres publicacions). L’existència d’aquestes diferències està comportant que l’Embrapa consideri, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, les particularitats dels seus centres de recerca, ja sigui en l’àmbit del procés de producció de coneixement i tecnologia, ja sigui en les formes de comunicació. A partir d’aquesta experiència, s’arriba a la conclusió que el desenvolupament d’indicadors bibliomètrics adequats per gestionar institucions d’ensenyament i recerca requereix una mirada àmplia, que tingui en compte els acords institucionals, els fluxos d’informació i la influència recíproca entre ciència i societat. — En las últimas décadas, el surgimiento de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación ha supuesto la ampliación de los estudios bibliométricos más allá de los productos de la comunicación científica (artículos, reseñas, etc.) con la incorporación del análisis de otros contenidos (páginas web, repositorios de publicaciones técnicas, apuntes en redes sociales, etc.), por medio de la analítica web y de la bibliometría alternativa. Este trabajo presenta las implicaciones de este cambio para la empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que en los últimos años ha pasado a tener en cuenta, en su sistema de evaluación del rendimiento, el número de citas de artículos científicos y el número de descargas de publicaciones técnicas disponibles en su portal de Internet. Como se puede ver en este artículo, los 42 centros de investigación de la institución presentan comportamientos diferenciados en cuanto a su rendimiento en la producción exclusivamente científica (número de artículos científicos y de citas) y en la producción técnica (descargas de manuales, boletines y otras publicaciones). La existencia de estas diferencias está comportando que la Embrapa considere, en su sistema de evaluación del rendimiento, las particularidades de sus centros de investigación, ya sea en el ámbito del proceso de producción de conocimiento y tecnología, ya sea en las formas de comunicación. A partir de esta experiencia, se llega a la conclusión que el desarrollo de indicadores bibliométricos adecuados para la gestión de instituciones de enseñanza e investigación requiere una mirada amplia, que contemple los acuerdos institucionales, los flujos de información y la influencia recíproca entre ciencia y sociedad. — In recent decades, the emergence of new information and communication technologies has broadened the remit of bibliometric analysis. Bibliometrics are now used not only to assess products of scholarly communication such as articles or monographs, but to examine technology-related content such as web portals, repositories of technical publications or documents in social networks, which are studied with the help of web analytics and altmetrics. This paper examines the implications of this trend for the Brazilian Agricultural Research Corporation (Embrapa), whose criteria for assessing institutional performance have been extended in recent years to include the number of citations of scientific articles and downloads of the technical publications made available at the corporation’s web portal. As the paper shows, Embrapa’s 42 research centres do not all follow the same pattern in the production of scientific articles and citations, on the one hand, and of technical documents on the other (measured by downloads of manuals, bulletins and other publications). For this reason, Embrapa is beginning to tailor its system of performance assessment to the particularities of each centre, whether these involve the way the centre produces knowledge and technology or how it channels scholarly communication. The paper concludes that the development of suitable bibliometric indicators for managing centres dedicated to research and education requires a broad view of the centres themselves and can take on board such varied factors as institutional agreements, information flows and the ways in which science and society influence each other. — Nas últimas décadas, a emergência das novas tecnologias de comunicação e informação levou à ampliação dos estudos bibliométricos para além dos produtos da Comunicação Científica (artigos, revisões, etc.) com a incorporação da análise de outros conteúdos (páginas da internet, repositórios de publicações técnicas, posts em mídias sociais, etc.), por intermédio da webometria e da altmetria. Este trabalho apresenta as implicações dessa mudança para a Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que passou a contemplar nos últimos anos, em seu sistema de avaliação de desempenho, o número de citações de artigos científicos e o número de downloads de publicações técnicas disponíveis em seu portal da internet. Como poderá ser observado neste artigo, os 42 centros de pesquisa da instituição apresentam comportamentos diferenciados quanto a seu desempenho na produção exclusivamente científica (número de artigos científicos e de citações) e na produção técnica (downloads de manuais, boletins e outras publicações). A existência dessas diferenças está levando a Embrapa a considerar em seu sistema de avaliação de desempenho as particularidades de seus centros de pesquisa, seja no âmbito de seu processo de produção de conhecimentos e tecnologias, seja em suas formas de comunicação. A partir dessa experiência, conclui-se que o desenvolvimento de indicadores bibliométricos adequados à gestão de instituições de ensino e pesquisa necessita de um olhar abrangente, que contemple os arranjos institucionais, os fluxos de informação, e a influência recíproca entre ciência e sociedade.

Open government in new digital states: which libraries for which citizens?

[Versió catalana][Versión castellana] Ismael Peña-López Director General of Citizen Participation and Electoral Processes Government of Catalonia ismael.pena@gencat.cat 1 Introduction “Let no Catalan town council be made to forgo its local police force or, for that matter, its own school, library, telephone exchange or national road”. These words, spoken by Enric Prat de la Riba on … Read more

Non-prescriptive prescription

  [Versió catalana][Versión castellana] Jordi Gràcia Professor of Department of Philology Universitat de Barcelona jgraciagracia@ub.edu         The word ‘prescription’ no longer stirs surprise for anyone and, in fact, it is a well-integrated feature of the language of pedagogues, intellectuals and cultural agents. However, I am not sure we are always talking about … Read more

Book Fairs in Catalonia: Historical Note and Attempt at Classification

Figure 1. Chronological distribution of the appearance of book fairs in Catalonia

The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair. The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events.

Artificial intelligence and algorithmic transparency: “it’s complicated”

  [Versió catalana][Versión castellana] Ramon Sangüesa DESISLAB, Social Innovation Laboratory ELISAVA School of Design and Engineering rsanguesa@elisava.net         Today, we are subjects of a society that operates to a considerable degree as an information economy in which algorithms transform raw (i.e., worthless) data into processed (i.e., useful) content. Indeed, this economy is … Read more