Call for papers – número 40

Número 40 (juny 2018) 
Temàtica: Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals – valors i avaluacions
Coordinadors: Ismael Ràfols i Llorenç Arguimbau
Termini de recepció d’originals: 15/10/2017
Instruccions per als autors: /instruccions-als-autors

 
(Es preveu fer un seminari de presentació dels articles durant el mes de gener)
 

Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals – valors i avaluacions
 
En aquest monogràfic es vol convidar a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics o marginalitzats. En especial, es busquen contribucions que explorin com les transformacions cap a la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social poden afectar la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals.
 
Tema del monogràfic
 
Estem assistint al naixement d’un nou paradigma en la comunicació científica, provocat per elements com l’impacte de les TICs, l’explosió de la informació, la ciència oberta per una banda, i per altra part, per expectatives creixents que la recerca sigui socialment responsable i es comuniqui amb àmbits professionals per a contribuir al benestar. És a dir, que el naixement d’un nou sistema de comunicació científica és paral·lel a l’aparició d’un nou sistema de valoració i d’avaluació de la recerca.
 
Des de fa un parell de dècades, conceptes com “excel·lència” i “visibilitat internacional” han dominat els criteris de selecció en la publicació i la gestió de la recerca (Vessuri et al. 2014). La idea imperant ha estat que tant la ciència com les revistes científiques estan organitzades (com les competicions esportives) en estrats de menys a més qualitat, on les revistes més internacionals publiquen els estudis més importants.
 
Tanmateix, els darrers anys hi hagut crítiques creixents a aquesta perspectiva universalista que associa visibilitat internacional amb qualitat. En primer lloc perquè és una visió elitista que privilegia la recerca disciplinària i pot discriminar estudis de qualitat que són importants des del punt de vista de la recerca socialment responsable (Stilgoe, 2014; Bianco i Sutz, 2014). En segon lloc, perquè afavoreix els temes dels països dominants i margina recerca sobre temes i en llengües no-angleses (Piñeiro i Hicks, 2015; Vessuri et al., 2014).
 
En aquest monogràfic es vol recollir articles que reflecteixin com, en un context de ciència oberta, les comunitats científiques locals desenvolupen revistes o altres eines de comunicació científica per a tractar temàtiques que són marginals en les publicacions de més visibilitat internacional. Es convida a explorar com són valorades aquestes revistes en els sistemes d’avaluació – i els seus possibles efectes en menysvalorar recerca d’orientació social i local (vegeu principis 2 i 3 en el Manifest de Leiden; Hicks et al., 2015).
 
El monogràfic té especial interès a abordar els aspectes de la comunicació científica adreçada als professionals, és a dir, tecnòlegs, comunicadors, bibliotecaris i documentalistes. Aquests col·lectius també són usuaris i generadors de coneixement, però des del punt de vista de l´ús específic i contextual del coneixement (Chavarro et al., 2016). Això significa que la recerca més útil per a professionals poques vegades és la més visible internacionalment.
 
Finalment, en aquest monogràfic també es vol tractar com transformacions sistèmiques en dades de recerca (com Figshare), cercadors bibliogràfics (com Google Scholar), la proliferació indicadors científics i tecnològics alternatius (com ImpactStory), i la concentració de les revistes prestigioses en grans editorials (Larivière et al., 2015), poden influir en el paper de la comunicació científica en comunitats locals.
 
Bibliografia
 
Bianco, M., & Sutz, J. (2014). Veinte años de políticas de investigación en la Universidad de la República: aciertos, dudas y aprendizajes. Ediciones Trilce, Montevideo.
Chavarro, D. A., Tang, P., & Rafols, I. (2016). Why researchers publish in non-mainstream journals: Training, knowledge bridging, and gap filling. SPRU Working Paper Series 2016-22.
Hicks, D., Wouters, P., Waltman, L., De Rijcke, S., & Rafols, I. (2015). The Leiden Manifesto for research metrics. Nature, 520(7548), 429.
Larivière, V.; Haustein, S.; Mongeon, P. (2015). The Oligopoly of Academic Publishers in the Digital EraPLoS ONE, June10, 2015.
Piñeiro, C. L., & Hicks, D. (2015). Reception of Spanish sociology by domestic and foreign audiences differs and has consequences for evaluationResearch Evaluation24(1), 78-89.
Stilgoe, J. (2014) Against excellence. The Guardian Blog on Science. 19th December 2014.
Vessuri, H., Guédon, J. C., & Cetto, A. M. (2014). Excellence or quality? Impact of the current competition regime on science and scientific publishing in Latin America and its implications for developmentCurrent Sociology62(5), 647-665.

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.