Call for Papers – Número 50

Responsables del monogràfic: Miquel Térmens (UB), Fernanda Peset (UPV)

Les dades digitals són una part central de l’estat actual de la nostra civilització. Moltes d’aquestes dades digitals compleixen un paper purament funcional i efímer, i desapareixen o són destruïdes al cap de poc; en són un bon exemple tots els continguts de missatgeria instantània. Però en l’extrem oposat hi ha altres dades que necessitem conservar i usar per a períodes més llargs o, fins i tot, de forma permanent, perquè mantenen uns valors econòmics, jurídics o culturals que cal retenir. Això no és nou perquè des d’antic hi ha hagut documents que, amb independència del seu suport material, s’han arxivat a llarg termini. La codificació digital és una nova tecnologia que, com ja ha passat amb d’altres anteriorment, presenta grans avantatges pel que fa a la utilització, però que també comporta importants problemes per a la seva permanència a curt, mitjà i llarg termini.

La preservació digital és un conjunt de tècniques i procediments que s’ocupen d’assegurar la preservació i l’accés a les dades digitals a mitjà i llarg termini. Si la informàtica està en innovació i evolució contínua, és fàcil imaginar que la preservació digital també es troba en un canvi continuat.

En aquest número de la revista BID volem presentar estudis que ens expliquin què s’està fent en aquests moments en aquest camp, què s’està investigant o quins són els darrers problemes que s’han identificat. Ens agradaria recollir experiències sobretot relacionades amb l’àmbit de la gestió de la informació, però també de l’entorn tecnològic pels problemes derivats de l’obsolescència digital. Volem conèixer investigacions sobre les biblioteques com a gestores dels repositoris institucionals; els arxius com a protagonistes de valoracions documentals; els museus amb la complexitat que afegeix la gestió de les obres NFT; el món editorial amb la preservació de múltiples versions de revistes i llibres electrònics o audibles; l’administració electrònica, que ha de vetllar per la integritat i fiabilitat de la informació pública; i les institucions dedicades a la recerca , que ha de valorar quines dades cal preservar .[l1] [MTG2] [NFF3] 

Alguns dels temes que es poden incloure en aquest monogràfic són:

·         Planificació de la preservació. Polítiques de preservació

·         Sistemes d’avaluació i d’auditoria

·         Anàlisi de riscos

·         Adaptació del model OAIS a entorns determinats

·         Esquemes de metadades aplicats a la preservació

·         Preservació d’arxius audiovisuals

·         Preservació de dades de recerca

·         Elaboració del plans de gestió de dades

·         Sistemes de preservació col·laborativa o consorciada

·         Migració de formats

·         Sistemes d’emulació

·         Formació en preservació digital

·         Costos i finançament de la preservació

·         Emmagatzematge i tractament en centres de dades i en núvol

·         Comissions de valoració i tria de sèries documentals digitals

·         Marc normatiu

 

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.