Espais
Tribuna El disseny de la biblioteca universitària del segle XXI: idees i tendències || Les Watson Propostes arquitectòniques innovadores per a la biblioteca contemporània || Ignasi Bonet Peitx Articles Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI || Daniel Gil Solés Presència del còmic a les … Llegiu més
Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required.
[Versión castellana] [English version] Ignasi Bonet Peitx Arquitecte Unitat d’Arquitectura Bibliotecària Gerència de Biblioteques Diputació de Barcelona bonetpin@diba.cat 1. Introducció: arquitectura i biblioteca Abordar una reflexió sobre l’arquitectura de la biblioteca contemporània requereix partir del que defineix la biblioteca en el present, així com també de la capacitat de l’arquitectura per … Llegiu més
[Versión castellana] [English version] Les Watson les@leswatson.net 1 Introducció “Between the birth of the world and 2003, there were five exabytes of information created. We [now] create five exabytes every two days” (King, 2013). Una de les conseqüències principals que té l’accés a tota aquesta informació generada és que el ventall … Llegiu més
Aquest article presenta el projecte de la nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki. La iniciativa per construir aquest edifici nou va néixer del ministre de Cultura de Finlàndia el 1998, i la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà les portes el desembre del 2018. S’ha triat com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, i estarà situada al centre mateix de la ciutat, davant del Parlament. Aquest article descriu les pràctiques participatives dels processos de planificació de la Biblioteca Central, ja que la planificació participativa ha estat un element clau al llarg de tot el projecte des d’un bon començament. Es va pensar d’incloure la ciutadania i els usuaris de la biblioteca en la planificació dels nous serveis i funcions de la biblioteca, per tal de promoure les bases democràtiques, l’obertura i la sensació compartida de pertinença a la nova biblioteca. — Este artículo presenta el proyecto de la nueva Biblioteca Central de la Red de Bibliotecas Municipales de Helsinki. La iniciativa para construir este nuevo edificio surgió del ministro de Cultura de Finlandia en 1998, y la nueva Biblioteca Central de Helsinki abrirá sus puertas en diciembre de 2018. Se ha elegido como uno de los proyectos principales de los actos de celebración del centenario de la independencia de Finlandia, y estará situada en el centro mismo de la ciudad, frente al Parlamento. Este artículo describe las prácticas participativas de los procesos de planificación de la Biblioteca Central, ya que la planificación participativa ha sido un elemento clave a lo largo de todo el proyecto desde un principio. Se pensó incluir la ciudadanía y los usuarios de la biblioteca en la planificación de los nuevos servicios y funciones de la biblioteca, para promover las bases democráticas, la apertura y la sensación compartida de pertenencia a la nueva biblioteca. — This paper looks at Helsinki’s new city library, the Helsinki Central Library Oodi, which was launched by the Finnish Ministry of Culture in 1998 and will be opening its doors in December 2018. Located in the heart of the city opposite Parliament House, the Library has become one of the flagship projects celebrating the centenary of Finland’s independence. This paper focuses on the practices of citizen participation which have been key in the planning of the Library since its very beginnings, and considers how including the citizens and library users in planning the Library’s new services and functions has promoted grass roots democracy, openness, and a feeling of ownership of the new library.
Objective. The presence of the graphic novel in Spain’s university libraries deserves to be studied in greater detail. This article reports on catalogue searches used to examine how this kind of book is entering the holdings of these libraries.
Methodology. The catalogue of the Spanish university libraries network REBIUN was used to systematically search graphic novel book titles from the Unicómic series. A further search was made to find academic studies on the graphic novel in the libraries of those universities associated with the Spanish university association CRUE. Finally, qualitative research was also conducted to examine the relationship between the graphic novel and Spanish universities and academic libraries.
Results. The graphic novel is entering university library collections in a variety of ways and has gained increasing presence in certain parts of the world, including the US. In Spain, however, the presence of graphic novels in library collections is still limited, as is the offering of official university degree studies on this genre. Many of the university libraries sampled did not have even one of the books from the series chosen, Unicómic, and none of them offered the whole series. Furthermore, the libraries did not share any standard technical procedure for dealing with this kind of book in their collections.
Objectius: per què anar a una biblioteca avui dia?, quines prestacions irreemplaçables pot oferir el seu espai físic que facin que el viatge valgui la pena? El text presenta una investigació en desenvolupament per redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que serveix com a reflexió global sobre la necessitat d’aconseguir un nou consens sobre com han de ser les biblioteques públiques de la nostra era.
Metodologia: el document presenta uns breus exemples significatius del procés de recerca i disseny, inspirat en la metodologia de la teoria de l’actor-xarxa, en el qual es descriuen, tradueixen i hibriden situacions locals i globals potencialment transportables als equipaments bibliotecaris amb l’objecte d’afegir-los noves prestacions programàtiques.
Resultats: arquitectura i entorn, col·lecció i activitats, usuaris i personal han de formar nous ecosistemes en els quals allò hàptic, allò corpori i allò atmosfèric sustentin la funció pública de la biblioteca com a plataforma del coneixement enfront de la puixança de les tecnologies de la informació i la comunicació. La futura Biblioteca es proposa, així, com una versió intensificada i singular de la ciutat que l’envolta i de les llars de tots els seus veïns. Si ha de caracteritzar-la una col·lecció, serà la del repertori de situacions i ambients únics que faran de l’accés, l’intercanvi i la producció de coneixement una experiència irreemplaçable. En última instància, el que doni sentit als seus espais no tindrà cabuda en un correu electrònic. — Objetivos: ¿por qué ir a una biblioteca hoy en día?, ¿qué prestaciones irremplazables puede ofrecer su espacio físico que hagan que el viaje merezca la pena? El texto presenta una investigación en desarrollo para redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que sirve como reflexión global sobre la necesidad de alcanzar un nuevo consenso sobre cómo deben ser las bibliotecas públicas de nuestra era.
Metodología: el documento presenta unos breves ejemplos significativos del proceso de investigación y diseño, inspirado en la metodología de la teoría del actor-red, en el que se describen, traducen e hibridan situaciones locales y globales potencialmente trasladables a los equipamientos bibliotecarios con el objeto de añadir nuevas prestaciones programáticas. —
Resultados: arquitectura y entorno, colección y actividades, usuarios y personal deben formar nuevos ecosistemas en los que lo háptico, lo corpóreo y lo atmosférico sustenten la función pública de la biblioteca como plataformas del conocimiento frente a la pujanza de las tecnologías de la información y la comunicación. La futura Biblioteca se propone, así, como una versión intensificada y singular de la ciudad que la rodea y de los hogares de todos sus vecinos. Si debe caracterizarla una colección, será la del repertorio de situaciones y ambientes únicos que harán del acceso, el intercambio y la producción de conocimiento una experiencia irremplazable. En última instancia, lo que dé sentido a sus espacios no tendrá cabida en un correo electrónico. — Objectives. In this day and age, why should libraries continue to be physical spaces? What features of the traditional library can make our physical trip there worthwhile? This article reports on an ongoing project to redefine the programme of Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library and reflects upon the need to re-evaluate the role of public libraries in general.
Methodology. The article examines some important examples of processes of research and design which take their inspiration from the methodology of actor network theory and which describe, transform and hybridize local and global situations that can be transferred to library installations and enable library programmes to offer users new features.
Results. The article concludes that the traditional library building must incorporate new ecosystems to bring together the various aspects of a centre, including its physical architecture, environment, collections and activities, users and staff. In our IT-driven era, the tactile, corporeal and atmospheric features of these ecosystems should be combined to sustain the public function of libraries as platforms of knowledge. The physical space of the library of the future can be understood as a kind of concentrated replica of the city community outside its doors and of the homes of the neighbours who are its users, recalling elements of that environment but also creating its own unique character. In this context, physical library holdings should be stores of unique situations and environments that make access to knowledge and the exchange and production of knowledge experiences that cannot be reproduced in virtual centres. In short, the value of the library’s physical spaces will go beyond what a simple email message might be able to explain.
A finals del 2017 s’inaugurarà la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler a les Corts (Barcelona), que compartirà edifici amb l’Ateneu de Fabricació de les Corts. L’article tracta del projecte arquitectònic, de com des de Biblioteques de Barcelona es resol el fet de compartir edifici amb altres equipaments, en aquest cas Biblioteca i Ateneu de Fabricació, i es planteja el repte de com compartir el projecte de continguts del centre. — A finales del 2017 se inaugurará la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler en Les Corts (Barcelona), que compartirá edificio con el Ateneu de Fabricació de les Corts. El artículo describe el proyecto arquitectónico, cómo desde Biblioteques de Barcelona se resuelve el hecho de compartir edificio con otros equipamientos, en este caso Biblioteca y Ateneu de Fabricació, y se plantea el reto de cómo compartir el proyecto de contenidos del centro. — The end of 2017 will mark the opening of a new library in the neighbourhood of les Corts, Barcelona: the Montserrat Abelló i Soler Library, which will share premises with the neighbourhood’s digital manufacturing laboratory, the Ateneu de Fabricació de les Corts. This article describes the architectural project behind the library. It also considers how Barcelona City Libraries decided to create a single space for these two facilities and how it will meet the challenge of having them share their contents.
L’Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, és un espai físic i un projecte cultural que va néixer plenament orientat cap a la cohesió social. Integra, d’una balnda, la riquesa gastronòmica d’un barri altament multicultural amb l’objectiu d’apoderar les diverses comunitats que hi són presents i potenciar el barri, i, de l’altra, les dinàmiques que existeixen a la ciutat de Santa Coloma a l’entorn de la cuina i dels aliments. Les dues línies conflueixen en un espai físic al centre de la Biblioteca, amb una cuina totalment equipada i preparada tant per a presentacions per a un públic nombrós com per a petits tallers que generin intercanvi entre els comensals. Forma part del projecte municipal — El Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, es un espacio físico y un proyecto cultural que nació plenamente orientado hacia la cohesión social. Integra, por un lado, la riqueza gastronómica de un barrio altamente multicultural con el objetivo de empoderar a las diversas comunidades que están presentes y potenciar el barrio, y, por otro, las dinámicas que existen en la ciudad de Santa Coloma en el entorno de la cocina y de los alimentos. Ambas líneas confluyen en un espacio físico en el centro de la Biblioteca, con una cocina totalmente equipada y preparada tanto para presentaciones para un público numeroso como para pequeños talleres que generen intercambio entre los comensales. Forma parte del proyecto municipal — Dedicated to world cuisine, the Espai Cuines del Món of the library the Biblioteca del Fondo in Santa Coloma de Gramenet is at once a physical space and an ongoing cultural project. Its basic design is fully oriented towards social cohesion, integrating on the one hand the rich cuisine of a highly multicultural neighbourhood with the aim of empowering its communities and promoting the district, and, on the other, reinforcing the interest that exists in Santa Coloma in cooking, food and nutrition. These two objectives come together in a physical space at the centre of the library where a fully-equipped kitchen serves for both presentations for large audiences and small workshops in which people interact. Because it approaches food and nutrition from a cultural perspective, the Espai is also part of the municipal project
L’article té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles xx i xxi. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, adaptant-se a diferents formes, però sobretot per donar resposta a realitats socials i culturals diferents i també canviants pròpies de cada època i de cada moment històric. Es proposa una evolució dividida en cinc grans transformacions arquitectòniques. Per a cada una d’aquestes cinc transformacions es presenten una biblioteca paradigmàtica o diverses d’arreu del món, que exemplifiquen clarament la transformació a la qual es vol fer referència. Cada presentació va acompanyada d’una explicació de les seves principals característiques pel que fa als espais i l’arquitectura, per tal d’argumentar finalment aquesta decisió a partir de citacions de fonts externes i també d’argumentari propi. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la cinquena i última transformació actual de les biblioteques.