La inserció professional dels graduats en Informació i Documentació: el cas de la Universidad de Salamanca

Time to read
23 minutes
Read so far

La inserció professional dels graduats en Informació i Documentació: el cas de la Universidad de Salamanca

 

[Versión castellana]


Yolanda Martín González, Críspulo Travieso Rodríguez, Ana Belén Ríos Hilario, Luis Hernández Olivera i Carmen Caro Castro

Professors
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de Salamanca

 

Resum

Objectius: analitzar la inserció laboral dels titulats en el grau d'Informació i Documentació de la Universidad de Salamanca.

Metodologia: anàlisi de tipus quantitativa duta a terme mitjançant un qüestionari remès en format web a les promocions de titulats entre 2009 i 2012. El qüestionari consta de preguntes tancades de resposta suggerida i de valoració, i d'una pregunta oberta.

Resultats: les dades obtingudes posen de manifest el perfil predominantment femení i vocacional de la professió, la valoració positiva dels coneixements adquirits durant la formació universitària, l'execució de tasques professionals que requereixen un nivell d'especialització en ser, majoritàriament, de tipus tècnic, i un alt grau d'inserció laboral. No obstant això, es constaten també certs canvis com ara la tendència dels titulats a trobar feina en l'àmbit privat, l'ús d'Internet com a eina per obtenir un lloc de treball i la necessitat d'adquirir destreses relacionades amb les noves àrees com ara la planificació i la gestió de projectes de diversa índole.

Abstract

Objective: This paper analyses the employability of graduates in the bachelor’s degree in Information and Documentation of the University of Salamanca.

Methodology: A questionnaire consisting of closed-ended questions (suggested response, evaluation) and one open-ended question was administered in web format to the graduate students who had completed the degree in the period 2009–2012.

Results: Information and documentation graduates from the university in question were most commonly women whose motivation to become professionals was vocational. The respondents’ evaluation of the knowledge acquired during their degree was positive. The professional tasks they engaged in most were technically complex tasks requiring a level of expertise, and the majority of the respondents were employed. In what appears to be a new trend, in certain cases respondents had found employment in the private sector. An increase was also observed in  the use of the Internet to obtain a professional position and in respondents’ professional interest in acquiring project planning and management skills in information and documentation.

 

1 Estat del qüestió

1.1 Estudis sobre formació i inserció professional dels titulats en Informació i Documentació

Les anàlisis sobre inserció professional, primerament de les diplomatures en Biblioteconomia i les llicenciatures en Documentació i actualment dels graus d'Informació i Documentació, comencen a proliferar des del moment en què sorgeixen les primeres promocions de titulats. Aquestes investigacions se centren fonamentalment en la utilització de dos mètodes de recollida de dades: les enquestes als titulats i les ofertes de treball. En aquest apartat es farà una síntesi exclusivament dels primers estudis ja que comparteixen la mateixa metodologia que el treball aquí exposat.

Podem citar com un dels primers estudis que aborda el tema de la inserció laboral dels titulats en documentació el d'Espelt i Pons de l'any 1993. Aquest treball se centrava en els diplomats entre 1988 i 1992 a l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació adscrita a la Universitat de Barcelona. Entre els resultats més rellevants destaca l'alt percentatge de titulats (96 %) que s'havien incorporat al mercat la laboral i que treballaven en biblioteques fonamentalment universitàries.

Posteriorment, Moreiro (1995) planteja de nou el tema de la inserció laboral dels titulats en Documentació. Aquest estudi tenia com a objectiu analitzar el mercat de treball dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació (BiD) de la promoció 1991–1992. Per a això es va confeccionar un qüestionari que es va enviar als alumnes de les universitats de Barcelona, Granada, Murcia i Salamanca, centres en què es complia la premissa d'haver transcorregut dos anys des de l'acabament dels estudis. Amb un 53,4 % de respostes es van obtenir principalment les conclusions següents: es tracta d'una professió predominantment femenina els alumnes de la qual solen treballar abans d'acabar els estudis amb una beca. S'accedeix al lloc de treball principalment per mitjà de les relacions personals i gairebé la meitat dels que van buscar feina en van aconseguir en menys d'un any. Es percep una consolidació en el seu lloc de treball a mesura que passa el temps i la majoria es troba en el sector públic i en biblioteques. Finalment, els enquestats opinen que el prestigi social dels estudis és baix i no s'adequa a la demanda.

Dos anys més tard, Muñoz Escolá (1997) publica un article centrat a conèixer la formació i situació laboral dels diplomats en BiD per la Universidad de Zaragoza. Com a tècnica de recollida de dades es va elaborar un qüestionari que es va distribuir entre els estudiants i diplomats de les quatre promocions compreses entre 1990 i 1994. Els resultats més rellevants destacables, en l'àmbit formatiu, són l'augment i la diversificació en les pràctiques fetes i la falta d'interès dels alumnes per les beques europees. Resulta igualment destacable la preferència d'elecció d'una biblioteca com a centre en el qual dur a terme les pràctiques i l'alt percentatge d'estudiants que desitja continuar els estudis (84 %). Pel que fa a les dades referents a la inserció laboral, cal ressaltar que el 21 % treballa en àmbits no relacionats amb la BiD, i les ocupacions en aquest camp són, en aquest ordre, biblioteques, centres de documentació, arxius i docència. Aquests llocs de treball solen ser temporals i s'hi accedeix mitjançant beca.

L'any 2002, la Universitat de València i, més concretament, l'Observatorio de Inserción Profesional y Asesoramiento Laboral (OPAL) dels titulats en Biblioteconomia i Documentació porten a terme un estudi entre els alumnes graduats en aquesta titulació en el període comprès entre 1999–2002. Dels resultats obtinguts podem destacar les dades següents: la gran majoria escolliria de nou aquests estudis, l'aspecte més valorat és el pràcticum i el menys la informació rebuda sobre les sortides professionals. D'altra banda, el 87 % dels enquestats va continuar la formació universitària després d'acabar aquests estudis. Quant a l'ocupació actual, estan més satisfets amb les tasques que duen a terme que amb el sou rebut o el tipus de contracte que tenen. A més, un 70 % va trobar la seva actual feina en menys de sis mesos després d'acabar la diplomatura. Conclou l'estudi destacant que com més experiència presenten els titulats més opcions tenen de trobar una ocupació de més qualitat, entenent per aquesta última l'estabilitat i la relació entre el lloc de treball ocupat i els estudis cursats.

El Libro Blanco del Título de Grado en Información y Documentación (2004) destina un dels capítols a la inserció laboral. Aquest capítol s'estructura al voltant de tres apartats: ocupació pública, sector privat i percepció dels titulats. Les conclusions principals a què s'arriba són les següents: la taxa d'inserció laboral dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació és molt elevada. Hi ha una certa precarietat laboral que es concentra en determinades zones geogràfiques i, a més, s'observa una relació entre l'àrea geogràfica de residència del titulat i l'obtenció d'una ocupació. Durant els últims anys s'ha produït una diversificació de les fonts d'ocupació. El nivell de satisfacció dels titulats amb la seva formació és alt. Finalment, tot i que cada vegada són més els titulats que troben feina en empreses privades, encara sembla que hi ha un cert desconeixement i falta de prestigi de la titulació entre els ocupadors d'aquest sector.

Un altre treball dedicat a la inserció laboral dels titulats en Informació és de Comalat i Borrego de l'any 2004. En aquesta ocasió la població objecte d'estudi són les cinc darreres promocions de la diplomatura de Biblioteconomia i els llicenciats en Documentació des de l'any 2000 fins al 2003 per la Universitat de Barcelona. De les conclusions a què s'arriba en aquesta anàlisi podem ressaltar, en primer lloc, que es corrobora el favorable procés d'inserció laboral dels titulats per la Universitat de Barcelona, ​​i, a més, les dades són més positives que les obtingudes en les anàlisis d'altres universitats o comunitats autònomes. Les biblioteques públiques continuen sent el principal lloc de treball tant dels diplomats com dels acabats de llicenciar i pel que fa als estudis, "la formación teórica recibida a lo largo de la carrera es, según los encuestados, bastante adecuada y equilibrada con la valoración que hacen de su utilidad y repercusión en el trabajo que llevan a cabo. En cambio, la formación recibida en algunas competencias transversales no sale tan bien valorada" (Comalat; Borrego, 2004).

L'any 2005 la Universidad de Zaragoza presenta un nou estudi sobre la inserció laboral i les expectatives dels graduats en les diferents titulacions que ofereix la Facultad de Filosofía y Letras. De l'estudi s'extreuen una sèrie de dades en relació amb els diplomats en Biblioteconomia i Documentació. Un alt percentatge de diplomats (79 %) treballava, i en la seva especialitat, en el moment de fer l'estudi. Com a mitjà d'accés al treball destacaven les oposicions o concursos públics, seguits dels contactes personals. Al voltant d'un 55 % considerava adequat el seu nivell formatiu per a les tasques que duia a terme a la feina.

Aquest mateix any es presenta a les Jornadas de la Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística (FESABID) l'estudi elaborat per Giramé et al. (2005) en el qual tracten d'estudiar la inserció laboral dels titulats en Informació i Documentació per la Universitat de Vic. Es va fer una enquesta entre els titulats de quatre promocions de diplomats en Biblioteconomia i Documentació (1998–2001). Entre els resultats més rellevants podem destacar que el 72,2 % declara que el seu lloc de treball està vinculat amb els estudis, el 76,9 % treballa en el sector públic, el 100 % dels diplomats enquestats treballa, i més de la meitat valoren amb més d'un 9 l'adequació dels estudis amb el seu lloc de treball.

De nou Moreiro, juntament amb altres autors, reprèn el tema de la inserció l'any 2008 (Moreiro et al., 2008). En aquesta ocasió, es va escometre un estudi de caràcter seccional descriptiu mitjançant l'elaboració d'una enquesta adreçada als diplomats i llicenciats en Informació i Documentació de les universitats públiques de Madrid de les promocions titulades entre els anys 2000 i 2005. Entre les conclusions principals a què arriba aquesta anàlisi podem extreure les següents: el perfil de l'empleat correspon a un professional que treballa amb un contracte temporal, fonamentalment en biblioteques, amb una categoria d'auxiliar i que ha accedit a la feina mitjançant beques. D'altra banda, la qualitat de l'ocupació és clarament millorable, tal com demostra el baix salari i el predomini de les beques com a tipus de relació contractual. Satisfets amb la formació rebuda, identifiquen "el desconocimiento de los empleadores de nuestra carrera y nuestras competencias como uno de los mayores problemas a los que se enfrentan" (Moreiro et al., 2008, p. 271). Un aspecte més positiu seria la diversificació de les tasques que duen a terme els titulats en l'entorn laboral, fet que en mostra el caràcter polivalent.

 

1.2 Els graus d'Informació i Documentació

La formació universitària dels professionals de la documentació a Espanya, reformada seguint les orientacions de Bolonya per adaptar-se al sistema europeu de crèdits i qualificacions dels ensenyaments universitaris, mostra en l'actualitat un panorama homogeni de l'estructura dels nivells d'educació superior i dels programes.

La denominació de la titulació adoptada en els programes de formació de les universitats espanyoles és la d'Informació i Documentació, que substitueix la de Biblioteconomia i Documentació de les diplomatures i llicenciatures extintes, a fi d'adequar-se a la tradició internacional i superar les restriccions que suposava una terminologia lligada al sector llibresc.

Les institucions educatives que imparteixen els programes de grau d'Informació i Documentació són les universitats de:

  • Salamanca1 Zaragoza,2 Oberta de Catalunya,3 Carlos III de Madrid4 i Barcelona,5 que el van implantar el 2008.
  • Complutense,6 Murcia,7 València,8 Coruña,9 que el van posar en marxa el 2009.
  • Extremadura,10 Granada11 i León,12, que el van establir el 2010.

L'objectiu comú de tots els programes formatius analitzats és crear "profesionales capaces de seleccionar, gestionar, organizar y preservar la documentación y la información para que pueda ser utilizada por terceros independientemente del lugar donde esté depositada o de su formato y soporte. El titulado trabaja en todo tipo de bibliotecas, centros de documentación y de información y archivos, y como gestor de contenidos. Entre sus tareas están las de seleccionar, organizar y preservar la información y la documentación impresa, así como la que se presenta en otros formatos (grabaciones sonoras y de vídeo, fotografías, películas cinematográficas, recursos digitales, etc.). El tratamiento de la información se realiza en función de la comunidad de usuarios a la que se presta servicio" (Libro Blanco…, 2004, p. 89).

Pel que fa als programes formatius dels graus d'Informació i Documentació impartits a les universitats espanyoles, s'ha de tenir en compte que preveuen, en tots els casos, una sèrie de competències específiques vinculades a les orientacions professionals per a les quals capacita el títol. La relació de competències del títol es va desenvolupar a partir de les eurocompetències fixades per l'European Council of Information Associations a l'Euroguide LIS: the guide to competencies for European professionals in library and information services (2000) després de superar l'avaluació d'universitats, associacions professionals i titulats. Aquests requisits formatius es van formalitzar en una relació de continguts comuns obligatoris (assignatures troncals) que instrueix en els fonaments teòrics, pràctics i instrumentals i en el coneixement dels contextos. El catàleg de matèries troncals suposa el 65 % dels crèdits que han de cursar els estudiants i està constituït per les següents:

  • Documents, unitats i sistemes d'informació (12 crèdits).
  • Planificació, organització i avaluació d'unitats d'informació (24 crèdits).
  • Fonts d'informació (12 crèdits).
  • Representació i recuperació de la informació (36 crèdits).
  • Gestió tècnica de documents d'arxiu (18 crèdits).
  • Tecnologies de la informació i edició digital (24 crèdits).
  • Fonaments i metodologies d'investigació. Estudis mètrics d'informació (18 crèdits).
  • Pràcticum (12 crèdits).
 

2 Objectius i metodologia de l'estudi

Davant els nombrosos estudis sobre la inserció laboral dels titulats en Biblioteconomia i Documentació es constata una absència significativa de treballs que permetin analitzar la incorporació a l'àmbit professional dels graduats en Informació i Documentació. Aquesta manca principalment es deu a l'escassa vida dels graus d'Informació i Documentació.

Enfront d'aquesta situació, l'objectiu principal d'aquest treball és analitzar la inserció laboral dels titulats en el grau d'Informació i Documentació de la Universidad de Salamanca. Aquest propòsit suposava alhora la consecució dels objectius específics següents:

  • Examinar la situació professional actual dels graduats en Informació i Documentació de la universitat esmentada.
  • Estudiar les característiques de la incorporació a l'entorn laboral i professional dels titulats.
  • Identificar la naturalesa dels llocs de treball exercits pels titulats i els requisits exigits per optar-hi.
  • Estudiar el nivell d'adequació de la formació universitària oferta a l'entorn laboral dels titulats en Informació i Documentació.
  • Conèixer l'opinió dels titulats respecte als coneixements rebuts durant el seu període de formació.

Per al nostre estudi es va decidir, en primer lloc, dur a terme una revisió bibliogràfica que ens permetés recopilar el conjunt d'estudis sobre la inserció professional dels diplomats en Biblioteconomia i els llicenciats en Documentació. De la recerca documental duta a terme a les revistes científiques espanyoles pròpies i en llocs web institucionals relacionats amb aquest àmbit, es va obtenir un exhaustiu repertori de treballs. Aquests treballs, publicats entre els anys 1990 i 2010, constitueixen el fruit del seguiment de la titulació que han fet les universitats que imparteixen aquests estudis a Espanya.

De cada un dels treballs localitzats, es van analitzar tres aspectes concrets: la metodologia escollida per a l'estudi, l'anàlisi dels resultats obtinguts i les conclusions extretes.

En segon lloc, es va determinar el mètode que se seguiria en el nostre estudi i es va optar en aquesta ocasió per un de tipus quantitatiu i, en concret, es va utilitzar l'enquesta per recollir dades. Per dissenyar el qüestionari es va utilitzar l'editor de formularis de Google Drive.

El qüestionari el va conformar un total de 22 preguntes tancades de dos tipus: de resposta suggerida i de valoració. Així mateix es va incloure una pregunta de caràcter obert a través de la qual els enquestats poguessin exposar les opinions i observacions que consideressin adients.

Les preguntes de tipus tancat es van classificar al voltant de tres grups diferents de continguts:

  • Dades personals. Aquestes preguntes recullen informació relativa al sexe, l'edat i la procedència dels enquestats.
  • Dades acadèmiques. En aquest grup es van consignar les preguntes relatives a l'any de graduació, la via per la qual van accedir al títol, com van obtenir-ne informació i una valoració sobre la formació rebuda i els coneixements adquirits durant els estudis. En aquest cas, es va incloure també una pregunta oberta amb la qual es pretenia conèixer quins eren els coneixements que, segons els enquestats, no es tenien en compte en el pla d'estudis del grau d'Informació i Documentació i que haurien de ser-hi presents.
  • Dades laborals. Aquest bloc de preguntes pretén conèixer el recorregut professional dels graduats i, més en concret, quina feina s'ha desenvolupat des que es van graduar, com havien accedit al seu lloc laboral, quin tipus de funcions escometen i la relació entre el treball que fan i els coneixements adquirits durant el període de formació universitària.

Atès que el nostre propòsit era que l'univers de la investigació fos al més exhaustiu possible, es va decidir que inclogués el conjunt de titulats en el grau d'Informació i Documentació de la Universidad de Salamanca de les promocions titulades entre 2009 i 2012. En estudiar la totalitat de la població es podrien obtenir resultats significatius i rellevants.

La invitació a participar en l'estudi es va dur a terme a través del correu electrònic. Per a això es va contactar prèviament amb el Centro de Proceso de Datos de la Universidad de Salamanca, que ens va facilitar una llista amb les dades de quaranta-tres graduats en què s'incloïa l'adreça de correu electrònic de gairebé tots. En els casos en què aquesta informació no es va facilitar, la van subministrar els seus companys de promoció i altres fonts, com ara les xarxes socials. Finalment, la mostra la van constituir trenta-set graduats.

El qüestionari es va allotjar en un lloc web públic de Google Drive, perquè els titulats poguessin emplenar-lo en línia. El termini estipulat per omplir-lo va ser durant els mesos d'abril i maig de 2013.

Finalment, van ser vint-i-una les respostes remeses, fet que ens permet una primera aproximació a la situació professional dels diplomats en la titulació adaptada a l'espai europeu d'educació superior.

La tabulació de les dades obtingudes es va fer automàticament amb l'editor de qüestionaris de Google. Del resultat de l'anàlisi es van extreure una sèrie de conclusions que ens permeten detectar els punts forts i els punts febles de la inserció professional dels graduats en Informació i Documentació.

 

3 Resultats i discussió

Com ja hem assenyalat, en total es van rebre 21 qüestionaris de graduats en Informació i Documentació, xifra ​​que representa una taxa de resposta del 56 %.

Quant a les variables demogràfiques, la relativa al sexe dels enquestats continua la tendència identificada tant a les aules com en l'exercici de la professió, és a dir, una preeminència del sexe femení (el 71 % dels enquestats eren dones enfront d'un 29 % d'homes). I pel que fa al rang d'edat, tots van respondre trobar-se en la franja d'edat que va dels 23 als 30 anys.

Pel que fa a la procedència, gairebé la quarta part provenia de la província de Salamanca. Un altre 19 % procedia de Castella i Lleó, principalment de la província de Zamora però també d'altres com ara Valladolid. El grup següent, segons freqüència, seria el format per estudiants de diverses províncies de Galícia (Lugo, Ourense i la Corunya). També apareixerien en aquest mapa geogràfic, amb un representant per a cadascuna, altres comunitats autònomes com, per exemple, Navarra, Madrid i Cantàbria.

Els graduats que més van respondre a aquest estudi van ser els que van obtenir el títol els anys 2010 i 2012, enfront del percentatge d'estudiants que van finalitzar la carrera el 2011 (14 %) i dels quals no es va obtenir resposta en aquesta qüestió (14 %) (vegeu la figura 1).

 
 Any de graduació

Figura 1. Any de graduació

 

Una de les qüestions més rellevants, amb vista a la relació amb altres aspectes referits a la motivació dels estudiants, va ser que el percentatge majoritari (76 %) declarava haver triat els estudis d'Informació i Documentació com a primera opció. Només per a quatre dels enquestats aquest no va ser el grau que volien cursar, fet que subratlla la idea —encara més significativa atès el descens progressiu en el nombre d'alumnes a què hem assistit a escala nacional en la nostra disciplina— que segueix sent una professió amb un alt índex vocacional. Pel que fa a la via d'accés (vegeu la figura 2), el gràfic següent il·lustra la superioritat dels estudis de batxillerat i la prova d'accés consegüent com a principal manera d'ingrés. Són, entre els enquestats, casos puntuals els que afirmen provenir d'altres titulacions o del curs d'adaptació. Cal recordar que aquesta via d'accés és encara més recent que el grau d'Informació i Documentació quant a la posada en marxa a la nostra universitat.

 
 Vies d'accés al grau d'Informació i Documentació

Figura 2. Vies d'accés al grau d'Informació i Documentació

 

A la pregunta referida a quin va ser el mitjà pel qual es va rebre informació sobre aquests estudis, crida l'atenció que gairebé el 40 % la va localitzar buscant informació de forma autònoma (vegeu la figura 3). La segona font d'informació més assenyalada va ser el mateix institut d'ensenyament secundari, mentre que és minoritari el percentatge dels estudiants que van conèixer aquests estudis gràcies a activitats organitzades des de la mateixa universitat. Sobre aquest últim punt caldria contrastar tant, si és possible, que els òrgans universitaris encarregats de la promoció de les titulacions li dediquin més atenció com si potser aquestes activitats ja estan incloses en les que assenyalen el centre de batxillerat com el lloc en el qual els estudiants accedeixen a aquesta informació. En qualsevol dels casos, sembla clar que cal redoblar esforços, tant dels agents implicats com dels agents externs a la titulació, per donar a conèixer aquests estudis.

 
 Mitjà pel qual es va obtenir informació sobre la titulació

Figura 3. Mitjà pel qual es va obtenir informació sobre la titulació

 

En línies generals, els enquestats valoren la formació rebuda de forma positiva. En total, el 80 % la considera bona o molt bona, i és escassa la percepció com a deficient —només dos estudiants la hi consideraven.

Quant a les dades que fan referència a la situació laboral dels enquestats (vegeu la figura 4), ​​la resposta a la primera pregunta reflecteix un alt grau d'estudiants que treballen en sectors relacionats amb els estudis (gairebé la meitat), dada que corrobora la línia ja observada en l'anàlisi duta a terme des de la Universidad de Zaragoza el 2005. Un altre grup de nombre semblant (un 47 %) declara no treballar, però, la majoria afirma haver treballat anteriorment. No resulten sorprenents aquests índexs de desocupació, inseparables de la situació econòmica i laboral actual del nostre país; no obstant això, ens agradaria assenyalar la dada positiva que sols un de cada cinc estudiants dels graduats aquests anys no ha tingut cap contacte amb el mercat laboral.

 
 Situació laboral actual

Figura 4. Situació laboral actual

 

Pel que fa a l'activitat principal després d'haver conclòs els estudis (vegeu la figura 5), la dada més destacable és que el grup majoritari afirma haver estat regularment en actiu, enfront del 24 % que només ha accedit a feines temporals de manera intermitent. Un altre segment important afirma haver iniciat estudis addicionals, si bé no és possible determinar si aquesta decisió es deu a la falta d'ocupació. També és destacable que sols un 5 % s'ha mantingut la majoria del temps aturat.

Sobre la distinció entre els sectors públic i privat, els enquestats es reparteixen de forma molt homogènia entre tots dos, si bé s'accentua la tendència a l'obertura a l'entitat privada com a destí dels nostres graduats, en una època en què el sector públic tradicional de la documentació sembla mostrar signes d'esgotament. En aquest sentit, en la seva concepció, el ​​grau "trató de dar respuesta tanto en la caída en la demanda observada en las antiguas titulaciones como a las nuevas condiciones del mercado laboral, caracterizado por la disminución del volumen del empleo público y el progresivo aumento de la oferta precedente del sector privado" (Ortiz Repiso et al., 2013, p. 508).

 
 Activitat principal des de l'acabament dels estudis

Figura 5. Activitat principal des de l'acabament dels estudis

 

Pel que fa a la utilitat dels coneixements que conformen el pla d'estudis, es va demanar als titulats que els valoressin en funció de la seva experiència laboral i en la recerca de feina. Després de la ponderació de les respostes, els continguts relacionats amb els nuclis temàtics següents van ser, en aquest ordre, els més apreciats: elaboració i difusió de la informació; organització i emmagatzematge de la informació; recerca i recuperació d'informació; entorn professional; marc jurídic i administratiu, i gestió de projectes. En general, es podrien identificar dos fronts significatius: d'una banda, els aspectes vinculats amb el tractament tècnic professional de la documentació, que singularitzen els nostres titulats i que se segueixen considerant determinants. De l'altra, se suggereix la potenciació de destreses vinculades amb la visibilitat social de la professió, amb el valor legal de la documentació en l'entorn digital actual i amb el seu protagonisme en la gestió de projectes de diversa índole.

A la pregunta oberta en la qual es demanava als enquestats que expressessin quins altres coneixements havien d'estar presents en el pla d'estudis, els comentaris al·ludien a la necessitat de fomentar l'orientació laboral i a la potenciació del caràcter pràctic dels continguts, especialment amb l'adequació a perfils professionals nous (responsable de continguts, gestor de comunitats en línia). En aquest sentit, tal com afirmava C. Tejada el 2013, "en las universidades españolas sigue abierto el debate sobre el enfoque que debe darse en los nuevos planes de estudio" per al qual s'haurien de tenir en compte les demandes actuals dels titulats i del mercat de treball.

Una altra dada positiva, més d'acord amb treballs anteriors, com el publicat per l'Observatorio de Inserción Profesional y Asesoramiento Laboral de Valencia (2002), és la que llança la pregunta sobre el temps que es triga a trobar la feina actual (vegeu la figura 6). El fet que el 67 % trobi feina en sis mesos com a màxim i que un 86 % ho aconsegueixi en un termini màxim d'un any, en les condicions socioeconòmiques actuals, no situa la nostra disciplina a la cua de les professions amb pitjor ocupabilitat potencial.

 
 Temps transcorregut fins a trobar la feina actual

Figura 6. Temps transcorregut fins a trobar la feina actual

 

El gràfic següent confirma una realitat a la qual no són aliens els graduats en Informació i Documentació: la varietat actual de vies possibles de recerca de feina (vegeu la figura 7). Es tracta de la primera conclusió evident, si bé també és destacable que Internet es revela com la principal via, en funció del nombre dels enquestats que van declarar haver aconseguit la feina gràcies a aquesta modalitat, que prima l'autonomia i sol premiar la iniciativa personal del demandant. Conseqüentment, també és significativa la menor proporció d'enquestats enfront d'altres estudis (Moreiro, 1995) que declaren haver accedit al món laboral gràcies a les relacions personals. Entre els aspectes millorables, cal esmentar la permanència escassa en els centres de pràctiques després d'acabar els estudis i la gairebé testimonial incidència de l'agència pública d'ocupació i les borses de treball de la universitat.

 
 Vies d'accés a la feina actual

Figura 7. Vies d'accés a la feina actual

 

Més de la meitat dels llocs de treball que ocupen els graduats requerien la titulació específica, mentre que en el 30 % ni es recomanava ni es demanava; aquesta dada es pot interpretar com una preferència pels llocs especialitzats en els estudis cursats dels enquestats, més que com una consideració generalitzada dels ocupadors que calguin professionals qualificats per a tots els treballs als quals actualment accedeixen els graduats en Informació i Documentació. Pel que fa al tipus de centre de treball (vegeu la figura 8), les dades llancen de nou una marcada atomització de les destinacions laborals possibles per als nostres estudiants, que està d'acord amb l'anterior dada sobre distinció entre sector públic i privat. Definitivament, els graduats són conscients que les empreses, de diferents sectors, són una destinació real per a la seva carrera professional, sense descartar les possibilitats (biblioteques universitàries, arxius, organismes de l'administració) que puguin sorgir en el sector públic.

 
 Tipologia del centre de treball actual (o l'últim en el cas d'estar aturat)

Figura 8. Tipologia del centre de treball actual (o l'últim en el cas d'estar aturat)

 

Les qüestions referides a les condicions laborals (vegeu la figura 9) són probablement les que més marge de millora presenten. Atenent a les respostes rebudes, el major grup per tipus de contracte són els becaris, fet que continua la tendència observada en estudis anteriors (Muñoz Escolá, 1997; Moreiro et al., 2008). Si bé les beques han estat una forma tradicional per iniciar-se al mercat laboral, caldria preguntar-se si no s'està abusant d'aquesta figura en la nostra professió. A això cal sumar-hi un altre 19 % que té contracte temporal, mentre que els contractes indefinits només representen un 14 % del total dels qüestionaris.

 
 Tipus del contracte de treball actual

Figura 9. Tipus del contracte de treball actual

 

Pel que fa al tipus de jornada laboral, la completa és la més habitual (67 %), dada que permet subratllar que un altre dels punts clau que defineixen les condicions laborals d'un col·lectiu professional, la remuneració econòmica (vegeu la figura 10), no és especialment satisfactori. Més de la meitat dels enquestats reben un salari inferior als 900 euros i sols un 19 % es mou entre els 900 i els 1.500 euros. Al marge de possibles comparacions amb altres professions i de la realitat sociolaboral espanyola actual, la veritat és que aquestes dades deixen entreveure un reconeixement encara escàs dels graduats en Informació i Documentació, que duen a terme tasques complexes i disposen d'una formació àmplia i específica. No podem entendre aquest factor com un element aliè a la visibilitat i al prestigi d'aquests professionals, i entenem que la millora d'aquestes condicions pot contribuir a dimensionar degudament les funcions que compleixen en les organitzacions a les quals pertanyen i el seu prestigi social.

 
 Salari mensual del lloc de treball actual

Figura 10. Salari mensual del lloc de treball actual

 

Pel que fa a les tasques o funcions exercides en el lloc de treball, les predominants segons els enquestats estan bastant vinculades a l'àmbit dels processos tècnics i les més freqüents són la gestió documental i la descripció de documents. A continuació se situen la creació i gestió de catàlegs, bases de dades i repositoris i les recerques en aquests recursos. Entre les tasques menys desenvolupades apareixen les relacionades amb la gestió d'arxius històrics, la protecció de dades i les tasques editorials; seria convenient conèixer quins altres perfils de professionals acompleixen aquestes tasques en les organitzacions, ja que especialment la protecció de dades representa actualment un camp demanat en el mercat laboral.

 

4 Conclusions

L'anàlisi de les respostes remeses pels titulats en el grau d'Informació i Documentació de la Universidad de Salamanca posa de manifest una sèrie de conclusions que permeten dibuixar el context de la inserció laboral dels titulats.

El perfil del professional en aquest sector continua sent el d'una persona principalment de sexe femení que ha triat aquesta professió per vocació, tal com mostra el fet de sol·licitar com a primera opció, en el moment d'ingressar a la universitat, la titulació d'Informació i Documentació.

Es valora positivament la formació rebuda en el grau i, especialment, els coneixements adquirits relatius al tractament tècnic de la documentació encara que se suggereix que es potenciïn les destreses vinculades a altres àrees.

Pel que fa a la inserció professional, resulta elevat el nombre de titulats que ha tingut contacte amb el món laboral en els anys immediatament posteriors a graduar-se. El període mitjà de temps transcorregut fins a trobar la primera feina és de sis mesos o com a màxim d'un any, fet que en la situació socioeconòmica actual del nostre país i comparant-lo amb altres professions es pot entendre com una dada positiva. Malgrat que són variades les vies d'accés a la primera feina, Internet constitueix la principal eina de recerca de feina en detriment d'altres de més tradicionals com ara les borses de treball.

El fet que per a la majoria dels llocs que ocupen els titulats es demani un cert grau d'especialització i es requereixi específicament una titulació en l'àmbit de la informació i documentació, fa que sigui elevat el percentatge d'estudiants que treballen en el sector per al qual van ser formats. Relacionat amb aquest punt cal dir que es constata una tendència creixent a desenvolupar l'activitat professional en l'àmbit privat, principalment de l'empresa. Quant a les tasques que han de dur a terme, en un cas o en l'altre, continuen predominant les relacionades amb la descripció i la gestió documental.

Respecte al tipus de contracte, lamentablement, preval la figura del becari i és encara molt baix el percentatge de contractes indefinits. Això fa que la remuneració econòmica percebuda sigui menor que la que correspon a la formació que tenen els graduats. Aquesta situació es pot deure a l'encara reconeixement escàs de la professió i la poca visibilitat dels seus professionals.

Transcorreguts sis anys des de la implementació dels primers graus d'Informació i Documentació, és hora ja que aquestes titulacions es reverifiquin. Considerem que ara és un bon moment per aturar-se a reflexionar sobre l'adequació dels nostres plans d'estudis a les demandes del mercat laboral. En aquest estudi s'ha pretès reflectir la inserció laboral dels titulats esmentats d'un únic centre, la Universidad de Salamanca. L'idoni seria que les diferents universitats que imparteixen aquesta titulació fessin estudis similars que permetessin comparar i extrapolar resultats obtinguts per articular adequadament la formació oferta. En aquest sentit, i tal com expressava recentment García Marco (2013, p. 497), "demostrar a los estudiantes que merece la pena estudiar información y documentación requiere investigaciones sistemáticas basadas en la evidencia". Això implica també emprendre estudis sobre els nivells de postgrau i complementar les anàlisis amb metodologies qualitatives d'investigació.

 

Bibliografia

Análisis de la inserción laboral y expectativas profesionales de los graduados en Filosofía y Letras en la Universidad de Zaragoza (1999–2005) (2005) [en línia]. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2005, p. 46–76. <http://www.unizar.es/departamentos/cc_documentacion/novedades/Publicacion_egresados_Def%5b1%5d.pdf>. [Consulta: 07/06/2013].

Comalat Navarra, Maite; Borrego Huerta, Ángel (2004). "Inserción laboral de los titulares en Biblioteconomía y Documentación por la Universitat de Barcelona. Análisis de las ofertas de empleo en el campo de la catalogación: 2005–2010". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 12. <http://www2.ub.es/bid/consulta_articulos.php?fichero=12borreg.htm>. [Consulta: 07/06/2013].

Espelt, Constança; Pons, Amadeu (1993). "Dades sobre la incorporació laboral de les darreres promocions de diplomats de l'Escola Jordi Rubió i Balaguer". Item, (jul.–des.), núm. 13, p. 95–103. <http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/18971>. [Consulta: 12/20/12].

Estudio de inserción laboral de los titulados en Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de València. Observatorio de Inserción Profesional y Asesoramiento Laboral (OPAL) de los titulados en Biblioteconomía y Documentación (2002). Valencia: Fundación General, Universidad de Valencia. <http://www.fguv.org/opal/SalidasProfesionales/Area5/Diplo_Biblioteconomia/Presentacion_Biblioteconomia_web.pdf/>. [Consulta: 07/06/2010].

García Marco, Javier (2013). "Educación y aprendizaje de la información y la documentación: raíces, desafíos y líneas de acción". El profesional de la información,(noviembre–diciembre), vol. 22, no. 6, p. 489–504. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2013/noviembre/01.pdf>. [Consulta: 10/11/2013].

Giramé, Ricard et al. (2005). "Estudio de inserción laboral de los diplomados en Información y Documentación por la Universitat de Vic". Jornadas españolas de documentación Infogestión (9.ª, 2005. Madrid). Madrid: FESABID. <http://www.universoabierto.com/basedatos/ficha.php?id=18171>. [Consulta: 07/06/2013].

Libro Blanco del Título de Grado en Información y Documentación [en línia]. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004. <http://www.aneca.es/var/media/150424/libroblanco_jun05_documentacion.pdf>. [Consulta: 18/06/2013].

Moreiro, José Antonio (1995). "El mercado de trabajo de los diplomados españoles en Biblioteconomía y Documentación". Revista española de documentación científica, vol. 18, no. 4, p. 119–137.

Moreiro, José Antonio et al. (2008). "Desarrollo profesional y opinión sobre la formación recibida de los titulados universitarios en información y documentación de las universidades públicas de Madrid (2000–2005)". El profesional de la información, vol. 17, no. 3, p. 261–272.

Muñoz Escolá, M. Mercedes (1997). "Análisis de la situación laboral y de formación de los estudiantes y diplomados en Biblioteconomía y Documentación por la Universidad de Zaragoza". Revista general de información y documentación, vol. 4, no. 1, p. 324–344.

Ortiz-Repiso, Virginia; Calzada-Prado, Javier; Aportela-Rodríguez, Ivett M. (2013). "¿Qué está pasando con los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España?". El profesional de la información, vol. 22, no. 6, p. 505–514.

Tejada Artiga, Carlos Miguel (2013). "Profesión y formación universitaria en 2012". Anuario ThinkEPI, vol. 7, p. 17–23.

Tejada Artigas, Carlos Miguel; Rodríguez Yunta, Luis (2007). "Un acercamiento a la situación laboral y desarrollo profesional de los trabajadores de la información y documentación: la encuesta SEDIC 2006". En: Jornadas españolas de documentación (10.ª, 2007. Santiago de Compostela).

 


Notes

1 <http://www.usal.es/webusal/node/474>. [Consulta: 22/09/2013].

2 <http://titulaciones.unizar.es/informacion-documentacion/>. [Consulta: 22/09/2013].

3 <http://estudios.uoc.edu/es/grados-2-ciclo/informacion-documentacion/presentacion>. [Consulta: 22/09/2013].

4 <http://www.uc3m.es/portal/page/portal/titulaciones_grado/info_doc>. [Consulta: 22/09/2013].

5 <http://www.ub.edu/biblio/futurs/es/>. [Consulta: 22/09/2013].

6 <http://pendientedemigracion.ucm.es/?a=estudios&d=muestragrado&idgr=23>. [Consulta: 22/09/2013].

7 <http://www.um.es/web/comunicacion/contenido/estudios/grados/documentacion>. [Consulta: 22/09/2013].

8 <http://www.uv.es/uvweb/universidad/es/estudios-grado/grau-1285846094474/Titulacio.html?id=1285847456671>. [Consulta: 22/09/2013].

9 <http://www.udc.es/ensino/detalleEstudio/index.html?language=es&codigo=710G02V01>. [Consulta: 22/09/2013].

10 <http://www.unex.es/conoce-la-uex/estructura-academica/centros/alcazaba/info_academica_centro/titulaciones/info_titulacion?idCentro=17&idTitulacion=G52&idPlan=1706>. [Consulta: 22/09/2013].

11 <http://grados.ugr.es/documentacion/>. [Consulta: 22/09/2013].

12 <http://www.unileon.es/estudiantes/estudiantes-grado/oferta-de-estudios/grado-en-informacion-y-documentacion>. [Consulta: 22/09/2013].

 

Apèndix

Enquesta sobre la inserció professional dels graduats en Informació i Documentació

 

Citació recomanada

Martín González, Yolanda; Travieso Rodríguez, Críspulo; Ríos Hilario, Ana Belén; Hernández Olivera, Luis; Caro Castro, Carmen (2014). "La inserció professional dels graduats en Informació i Documentació : el cas de la Universidad de Salamanca". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32 (juny) . <http://bid.ub.edu/32/martin1.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2014.32.10 [Consulta: 16-09-2019].