La interdisciplinarietat en els graus d'Informació i Documentació

 

[Versión castellana]


Mercedes de la Moneda

Departamento de Información y Comunicación. Universidad de Granada
Grupo Inv. EC3: Evaluación de la Ciencia y de la Comunicación Científica

 

Resum

Objectius: conèixer i analitzar la presència d'interdisciplinarietat en els graus d'Informació i Documentació.

Metodologia: després de fer un recorregut pels processos d'elaboració dels plans d'estudis i la normativa associada, s'han analitzat les assignatures ofertes per al grau d'Informació i Documentació a les universitats espanyoles durant el curs 2013–2014. L'anàlisi se centra en les variables: departament al qual s'adscriu l'assignatura i contingut del programa. Els programes docents s'han analitzat mitjançant el mètode de paraules associades.

Resultats: en el conjunt dels plans d'estudis s'observa la presència de més de quaranta àrees de coneixement diferents, amb assignatures adscrites. Es constata la presència de les àrees de coneixement recomanades pels diferents intervinents en l'elaboració del Libro Blanco en Información y Documentación, així com de les que ja participaven en la llicenciatura i la diplomatura. Les àrees amb una major participació i que marquen la interdisciplinarietat són les vinculades a les àrees de Tecnologies de la Informació, Filologia, Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Dret i Estadística.

Abstract

Objective: This paper analyses the presence of interdisciplinarity in bachelor's degrees in information and documentation.

Methodology: The current state of curricula design and regulation in Spanish bachelor's degree courses in information and documentation was reviewed and an analysis was then made of the subjects taught in this degree during the academic year 2013-2014, using the variables department responsible for teaching and programme content. The subject programmes were analysed using related words.

Results: More than 40 different areas of knowledge with department-associated subjects were identified across the curricula. The paper observed the presence of areas of knowledge recommended by the bodies that participated in the Libro Blanco en Información y Documentación (White paper on Information and Documentation, National Agency for Quality Assessment and Accreditation of Spain, ANECA), and areas of knowledge included in the Spanish information and documentation degrees the licenciatura degree (a 4- to 6-year course entitling the holder to begin doctoral studies) and the diplomatura degree (a short-cycle course in the humanities or health care). Interdisciplinarity was most present in the knowledge areas of historiography, information technology, languages, law, and statistics.

 

1 Introducció

Ja han passat set anys des del Reial decret 1393, de 2007, que modificat en part pel Reial decret 861/2010, de 2 de juliol, va establir l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials a Espanya, d'acord amb el Pla Bolonya. Transcorregut aquest temps, i amb tots els plans d'estudis que acaben el procés d'implantació, sembla un bon moment per reflexionar sobre les característiques que tenen els nous estudis universitaris de primer cicle d'Informació i Documentació des del punt de vista dels continguts oferts i el grau d'interdisciplinarietat.

Partint del treball de Fernández-Ríos, entenc la interdisciplinarietat com la col·laboració de diferents àrees de coneixement i disciplines en la formació dels futurs professionals, per desenvolupar habilitats cognitivoemocionals i integrar i sintetitzar coneixements per afrontar la complexitat del procés de solució dels problemes reals (Fernández-Ríos, 2010). La presència d'interdisciplinarietat es pot detectar en l'adscripció a departaments de les assignatures dels plans d'estudis i en el contingut de les guies docents.

Com a estudis precedents sobre la interdisciplinarietat en els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya trobem especialment el treball d'Elías Sanz-Casado i altres (2001) que, partint dels plans d'estudis publicats al BOE per a les diplomatures i llicenciatures, analitza les àrees de coneixement vinculades a les diferents assignatures. Igualment ha resultat de gran utilitat el treball de Carla López-Piñeiro i altres (2011), en el qual s'analitza l'organització del coneixement del camp de la documentació a Espanya i la presència d'interdisciplinarietat tant en l'organització universitària com en les revistes de l'àrea.

Des del punt de vista normatiu el model d'ensenyament propiciat pel Pla Bolonya, basat en la formació en competències, enfront del model tradicional, centrat en l'adquisició de coneixements, afavoreix més la interdisciplinarietat. De fet, l'objectiu en els graus és formar professionals capaços de ser competents en entorns i situacions concretes, d'acord amb les característiques del mercat laboral o, com indica el Reial decret 2007, "la obtención por parte del estudiante de una formación general, en una o varias disciplinas, orientada a la preparación para el ejercicio de actividades de carácter profesional". Això exigeix a l'estudiant el domini de recursos i destreses vinculats a àrees de coneixement molt diferents, fet que es relaciona amb una major interdisciplinarietat tant en la distribució de matèries com en el si de les assignatures, i requereix un docent competent en la interdisciplinarietat i la transdisciplinarietat (Tejada-Artigas; Tobón, 2006). Tot això ha quedat reflectit en una taxonomia de competències bàsiques, genèriques o transversals i específiques, explicitades per a cada un dels plans d'estudis i les seves matèries, agrupades en unitats formatives i mòduls que garanteixin l'obtenció de les competències.

 

2 Metodologia

Per respondre als nostres objectius s'ha seguit el procés metodològic següent:

  1. Anàlisi de l'estructura establerta per la normativa a escala nacional i del marge d'acció de les universitats. Metodològicament respon a un procés de recerca bibliogràfica.

  2. Per al treball de camp s'ha emplenat una base de dades amb totes les matèries ofertes en els distints graus d'Informació i Documentació, en actiu a les universitats espanyoles durant el curs acadèmic 2013–2014. En total s'han recol·lectat 561 registres vinculats a 3.473 crèdits. La font d'informació utilitzada han estat les mateixes guies docents, així com la informació complementària exposada al públic per les universitats mateixes, d'acord amb els requeriments del Sistema de Garantia de la Qualitat obligatori. S'ha optat per l'assignatura i el seu nombre de crèdits com a unitats bàsiques d'anàlisi perquè el crèdit és la unitat final al voltant de la qual s'estructura la formació, sota la responsabilitat d'un professor o diversos habitualment adscrits a un mateix departament.
      
    Els camps emplenats han estat: títol de l'assignatura, mòdul i/o matèria, en els casos en què es disposava d'aquesta informació; departaments als quals s'adscriu, nombre de crèdits, curs; semestre d'impartició, i temari complet de l'assignatura o, si no n'hi havia, objectius d'aprenentatge.

  3. Anàlisi de la distribució de crèdits i l'adscripció als departaments de les assignatures.
      
    Per determinar la distribució de matèries i crèdits entre les diferents àrees de coneixement s'ha analitzat una àmplia mostra de 480 assignatures implicades en 2.921 crèdits. Del total de la base de dades (561 registres) s'han exclòs els crèdits associats a les pràctiques externes i al Treball de Fi de Grau (TFG), amb característiques molt específiques. Igualment s'han exclòs de la mostra dels registres de la Universitat Oberta de Catalunya, ja que, atesa la seva organització acadèmica, basada en estudis o àrees docents, totes les assignatures apareixen adscrites a la mateixa unitat, motiu pel qual la inclusió en els processos d'agregació distorsionaria les dades.
     
    Per al procés de categorització de les assignatures s'ha utilitzat un primer nivell d'agregació basat en l'àrea de coneixement, identificada habitualment amb el departament a què s'ha adscrit l'assignatura.
     
    Com a document de referència he utilitzat el catàleg general de les àrees de coneixement, estructurat per branques d'ensenyament, utilitzat per la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) per als seus informes (Hernández Armenteros, 2008). En total són 190 àrees distribuïdes en 5 branques, les quals són el màxim rang d'agrupació utilitzat en el nostre treball. S'ha generat un segon nivell d'agregació, intermedi entre les àrees i les branques d'ensenyament, inspirat en la classificació de la Unesco i en la proposta de nivells d'associació entre àrees de coneixement elaborada per l'Agencia de Calidad, Acreditación y Prospectiva de las Universidades de Madrid (ACAP, 2011). És important recordar la diversitat de classificacions d'àrees de coneixement que utilitzen les institucions del país en aquest moment: Centro Navarro de Autoaprendizaje e Idiomas (CNAI), Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), CRUE, Unesco,etc. Recordem que fins al moment l'àrea de Biblioteconomia i Documentació (BiD), depenent del criteri de classificació, s'ha integrat en ciències socials o humanitats (López-Piñeiro [et al.], 2013).
      
    Des del punt de vista de la comptabilitat dels registres, en els casos en què una assignatura és compartida per professors de més d'una àrea, s'ha distribuït la càrrega docent, de manera proporcional, entre les àrees de coneixement participants.

  4. Anàlisi dels termes inclosos en els temaris de les assignatures. L'objectiu és comprovar el grau d'interdisciplinarietat amb independència de l'assignació de les assignatures als departaments i àrees de coneixement. Per a això s'ha aplicat el mètode de paraules associades mitjançant la utilització del sistema de coneixement Techné CoWord, nova versió del Copalred i basat en el seu antecedent Leximappe. Tant el mètode de paraules associades com el Leximappe es van desenvolupar inicialment al Centre de Sociologie de l'Innovation de l'École Nationale Supérieure des Mines de París en els anys vuitanta del segle xx, i els seus principis metodològics els van establir Callon, Law i Courtial (Courtial, 1990) a partir de la teoria actor-xarxa i la teoria de la traducció de Latour, que considera que la ciència és conseqüència de la relació interactiva, social i cognitiva d'un conjunt d'actors i el procés de transformació continu de tots dos, els actors i la xarxa de documents/coneixements que han generat.
     
    Així, quan dos paraules o descriptors en un text apareixen junts, sovint és indicatiu d'una relació d'acció entre els actors que generen el coneixement en una àrea determinada. Els actors poden ser tant investigadors com entitats responsables de l'acció, fins i tot els mateixos temes d'investigació. La força dels enllaços de les xarxes de paraules es calcula mitjançant l'índex d'equivalència, en una escala de 0 a 1. En el nostre cas, els descriptors són els termes presents en els programes docents, i els actors, els departaments i centres universitaris. En aquest treball es presenta únicament un primer nivell d'anàlisi: els temes generats a partir de la coocurrència de descriptors en els programes docents. La xarxa així generada per l'anàlisi de paraules associades, basada en la coocurrència dels termes, n'ha permès determinar els temes i els paràmetres de densitat i centralitat. La densitat, o índex de cohesió interna, representa la força o intensitat dels enllaços interns d'un tema i la centralitat, o índex de cohesió externa, es mesura pel nombre d'enllaços d'aquest tema a la resta de la xarxa (Ruiz-Baños; Bailón-Moreno, 1998; Ruiz de Osma [et al.], 1999).
      
    Dels 561 registres analitzats, s'han tingut en compte les 768 paraules més freqüents amb una ocurrència igual o superior a 5. Per considerar un enllaç entre paraules s'ha establert un llindar mínim de coocurrència de 5 i s'han construït subxarxes o temes amb una mida mínima de 4 paraules i una mida màxima de 15 paraules. En total s'ha treballat amb 4.680 enllaços.
       
    El sistema de coneixement emprat, el Techné CoWord, ve avalat per l'aplicació en nombrosos estudis (Bailón-Moreno [et al.], 2013). En qualsevol cas, és convenient destacar que els resultats que s'ofereixen en aquest punt són l'avanç d'una investigació que està encara en curs, en línia amb els treballs precedents de seguiment de l'estat i característiques de la disciplina (Delgado-López-Cózar; De-la-Moneda-Corrochano, 2010; De-la-Moneda-Corrochano, 2012).
 

3 Normativa acadèmica i marge d'acció de les universitats

3.1 Antecedents

Per al període 1983–2002 la Llei de reforma universitària (LRU) va regular la planificació dels estudis de BiD i en aquest marc van néixer els títols de diplomatura i llicenciatura de Documentació. Les directrius generals (Reial decret 1422/1991 i Reial decret 912/1992) van marcar que dels 180 crèdits de la diplomatura, el 50,5 % (91 crèdits) es consideressin troncals, els descriptors dels quals ja estaven determinats. Aquest percentatge es redueix en la llicenciatura de Documentació al 39,2 % dels 120 crèdits. La troncalitat, que marcava el corpus fonamental de coneixement de la professió, va estar en les dues titulacions dominada en les directrius generals per l'àrea de BiD, que estava vinculada al 93,4 % dels crèdits en la diplomatura i es reduïa al 76,6 % en el cas de la llicenciatura. El segon cicle aprofundia així en la idea de la necessitat d'interdisciplinarietat per a la formació dels titulats superiors. Ara bé, la vinculació d'una matèria a una àrea de coneixement o diverses representava només una possibilitat que va haver de plasmar-se en l'adscripció.

A més de la possibilitat d'adscripció d'assignatures en la troncalitat, les universitats van poder decidir sobre els crèdits obligatoris i optatius, utilitzats per marcar especialitats i augmentar la interdisciplinarietat. Per la seva banda, els crèdits de lliure configuració van representar una oportunitat teòrica important perquè els alumnes configuressin el propi perfil formatiu, la qual cosa va potenciar la interdisciplinarietat.

Com a referència tant a la diplomatura com a la llicenciatura disposem del treball de Sanz-Casado i altres (2001), que dóna una mitjana de participació potencial d'àrees externes a BiD del 27,80 % per a la diplomatura i del 33,67 % per a la llicenciatura. Les àrees amb presència superior al 10 %, a més de la BiD amb valors mitjans sempre per sobre del 66 %, són les àrees d'Informàtica i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, a les quals se sumen Economia i Història de la Ciència per a la llicenciatura. Amb valors inferiors s'identifiquen 16 àrees de coneixement per al conjunt de les dues titulacions, en les 13 universitats que en aquest moment impartien algun dels dos títols.

El fet de plasmar aquesta vinculació en l'adscripció d'assignatures va permetre l'enriquiment de les matèries amb l'aportació interdisciplinària i de coneixements, més enllà de la nostra arrel històrica, vinculada als estudis de lletres. Va ser una bona opció per a una formació de professionals més incardinada en els processos tecnològics, fet que amb el temps va contribuir a una evolució fàcil des de la BiD tradicional a l'actual món de la Informació i Documentació que, assumint els rols tradicionals, incorpora nous camps i perspectives.

 

3.2 Marc actual

Ja sota la tutela de la Llei orgànica d'universitats (LOU), el període actual ve especialment condicionat pel Reial decret (RD) 1393/2007, que va canviar completament les estructures dels títols i la regulació de matèries obligatòries. Pel que fa als graus i en relació amb aquest treball, és important recordar:

  • El nou model d'ensenyament basat en la formació en competències enfront del model tradicional centrat en l'adquisició de coneixements.

  • La nova classificació de matèries segons el seu caràcter: bàsic, obligatori o optatiu. Si en el període precedent la norma regulava les matèries troncals, en l'actualitat les matèries regulades són les bàsiques (60 crèdits), sota la filosofia d'un marc comú per a una mateixa branca de coneixement, en el nostre cas majoritàriament la branca de Ciències Socials, excepte el títol de grau d'Informació i Documentació de la Universidad de La Coruña adscrit a la branca de coneixement d'Humanitats. Els 24 crèdits bàsics restants es poden adscriure a les matèries d'altres branques de coneixement, també marcades per la norma. Igualment el Reial decret regula l'obligatorietat del treball de fi de grau, les pràctiques externes i els crèdits que l'alumnat pot reconèixer per la seva participació en activitats universitàries.

La resta dels crèdits queda, sense límits, a la discreció de les universitats, incloent-hi l'adscripció de les matèries a àrees de coneixement i la distribució dels crèdits obligatoris i optatius.

Com a contrapartida a aquest grau de llibertat més gran en el disseny de plans d'estudis, l'ANECA i les universitats, especialment els centres que assumeixen una major responsabilitat incorporant un sistema de garantia interna de la qualitat, els han de verificar tots. S'han de sotmetre a processos periòdics d'avaluació i l'ANECA n'ha de renovar l'acreditació cada sis anys.

 

3.3 Les recomanacions del Libro blanco

En el procés d'elaboració dels títols, les universitats han utilitzat majoritàriament com a referent el Libro Blanco per al grau en Informació i Documentació (ANECA, 2004), i les seves recomanacions pel que fa als continguts comuns obligatoris i les competències associades.

S'observa, i així ho fa notar el mateix document, que encara que els continguts recomanats com a obligatoris "son en su mayoría de formación disciplinar y técnicas específicas de la información y la documentación". S'han considerat també, dins del corpus fonamental, continguts instrumentals com Tecnologia de la Informació i Fonaments i Metodologies d'Investigació. Una situació semblant presenta l'Estadística. Altres recomanacions per a continguts transversals obligatoris i optatius van ser: competència lingüística, continguts relacionats amb la societat de la informació, cultura i societat, història de les institucions i de l'Administració pública, estructura i funcionament de les organitzacions públiques i privades, o la filosofia i història de la ciència (ANECA, 2004). L'assumpció d'aquests postulats implica la participació d'àrees de coneixement complementàries a la de BiD.

Ara bé, com que la proposta del Libro blanco és anterior al RD de 2007, s'ha hagut d'adaptar en diversos aspectes. La proposta estava configurada per una assignació de 156 crèdits (65 % del conjunt final de 240 crèdits) a continguts comuns obligatoris, incloses les pràctiques externes. En la normativa actual, amb la inclusió d'un 25 % de matèries bàsiques, el marge per a obligatòries i optatives queda substancialment reduït. Pel que fa a aquest punt em sembla important destacar que les matèries bàsiques, a més de crear un espai comú en el si de cada branca de coneixement, garanteixen un nivell d'interdisciplinarietat, i substitueixen l'opció que en els anteriors plans proporcionava la configuració lliure, tot i que aquesta vegada amb un marge d'acció molt escàs dels estudiants.

Aquest apartat finalitza amb un resum de com ha quedat, en les diferents facultats, la distribució de crèdits que han de cursar els estudiants del grau d'Informació i Documentació per obtenir el títol. A la taula 1 s'observa que, a més del 25 % dedicat a matèries bàsiques, que lògicament és el mateix en totes les universitats, es presenten importants diferències en la resta de les tipologies. El menor grau d'oscil·lació resideix en les obligatòries, mentre que la resta dels grups presenta oscil·lacions superiors al 50 %. Si comparem les dades obtingudes amb la proposta del Libro blanco, s'observa que la proporció recomanada de continguts obligatoris (65 % incloent-hi el Pràcticum) s'ha reduït lleugerament entre un 5 % i un 10 %, possiblement a causa de la presència de les matèries bàsiques. Destaquen en aquest punt la Universidad de Murcia, que pràcticament ha mantingut els percentatges, i en sentit contrari les universitats de Zaragoza i Oberta de Catalunya,1 amb una taxa molt reduïda d'obligatorietat.

 
Universitat
Formació bàsica (%)
Formació obligatòria (%)
Formació optativa (%)
Pràctiques externes (%)
TFG (%)
Totals (%)
Barcelona
25
53,75
12,5
5
3,75
100
Carlos III de Madrid
25
50
12,5
7,5
5
100
Complutense de Madrid
25
52,5
17,5
2,5
2,5
100
Extremadura
25
55
12,5
5
2,5
100
Granada
25
52,5
15
5
2,5
100
La Coruña
25
52,5
15
5
2,5
100
León
25
50
12,5
7,5
5
100
Murcia
25
60
7,5
3,75
3,75
100
Oberta de Catalunya
25
47,5
22,5
[1]
5
100
Salamanca
25
50
17,5
5
2,5
100
València
25
52,5
12,5
5
5
100
Zaragoza 
25
42,5
25
5
2,5
100

Taula 1. Distribució percentual de crèdits en el grau d'Informació i Documentació
Font. Plans d'estudis de les diferents titulacions. Elaboració pròpia

 

4 Els plans d'estudis d'Informació i Documentació

4.1 Distribució de crèdits oferts i caràcter de les matèries

Per a la nostra anàlisi, s'ha tingut en compte la totalitat dels crèdits oferts i la distribució segons el caràcter de la matèria. El nombre d'assignatures ofertes lògicament té una càrrega superior als 240 crèdits. En conjunt s'ofereixen 561 assignatures diferents (vegeu la taula 2).

 
Universitat
Formació bàsica
Formació obligatòria
Formació optativa
Pràctiques externes
TFG
Total
Barcelona
10
18
16
1
1
46
Carlos III de Madrid
18
20
13
1
1
53
Complutense de Madrid
10
21
21
1
1
54
Extremadura
10
22
10
2
1
45
Granada
10
21
13
1
1
46
La Coruña
10
20
10
1
1
42
León
10
20
10
1
1
42
Murcia
10
14
9
1
1
35
Oberta de Catalunya
10
20
26
1
1
58
Salamanca
10
20
17
1
1
49
València
10
21
8
1
1
41
Zaragoza
10
14
24
1
1
50
TOTAL
128
231
177
13
12
561

Taula 2. Nombre d'assignatures ofertes distribuïdes segons el caràcter
Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 

Pel que fa al nombre de crèdits per assignatura, la tònica general és de 6 crèdits en les matèries bàsiques, obligatòries i optatives. Encara que es troben algunes excepcions com ara:

  • La Universitat de Barcelona, que ofereix 2 obligatòries de 12 crèdits i 1 de 9, així com 10 optatives de 3 crèdits.

  • La Universidad Carlos III, en la qual els estudiants poden triar entre diverses assignatures de 3 i 2 crèdits per completar 6 crèdits en cursos d'humanitats, agrupats en la matèria bàsica "Habilitats: Humanitats". Aquests cursos formen part d'una normativa de la Universidad Carlos III per la qual els estudiants han de superar 6 crèdits en matèries d'humanitats, que proporcionen a l'alumnat unes competències i formació transversals i comunes a tots els graus de la Universidad.

  • La Universidad de Murcia, que ofereix 10 de les 14 assignatures obligatòries amb 12 crèdits i amb caràcter anual.

  • La Universidad de Zaragoza, que ofereix 6 assignatures de 9 crèdits.

  • La Universitat Oberta de Catalunya, que ofereix 2 assignatures optatives de 3 crèdits.

Una menció a part necessiten les pràctiques externes i el Treball de fi de grau (TFG), ja que en aquest punt la situació és més variada. Les pràctiques externes oscil·len entre 18 i 6 crèdits, i a la Universitat Oberta de Catalunya figuren com una opció vinculada al TFG. Respecte a aquest treball final, l'assignació de crèdits oscil·la entre 12 i 6 crèdits, el valor més baix i que marca la moda (vegeu la taula 3).

 
Universitat
Formació bàsica
Formació obligatòria
Formació optativa 
Pràctiques externes
TFG 
Total
Barcelona
60
129
66
12
9
276
Carlos III de Madrid
74
120
78
18
12
302
Complutense de Madrid
60
126
126
6
6
324
Extremadura
60
132
60
12
6
270
Granada
60
126
78
12
6
282
La Coruña
60
126
60
12
6
264
León
60
120
60
18
12
270
Murcia
60
144
54
9
9
276
Oberta de Catalunya
60
114
141
6
6
327
Salamanca
60
120
102
12
6
300
València
60
126
48
12
12
258
Zaragoza
60
102
144
12
6
324
TOTAL
734
1.485
1.017
141
96
3.473

Taula 3. Nombre de crèdits oferts distribuïts segons el caràcter
Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 

4.2 Anàlisi de la presència departamental i per àrees de coneixement

A la mostra utilitzada, 480 assignatures, que representen la totalitat de les de caràcter bàsic, obligatori i optatiu, d'11 plans d'estudis d'Informació i Documentació, s'ha detectat una presència variada d'àrees de coneixement o departaments, més de quaranta, que s'han agrupat segons l'estructura següent:

  • Branca d'Art i Humanitats: Ciències i Tècniques Historiogràfiques; Filologia i Literatura (estudis àrabs i islàmics, filologia alemanya, filologia catalana, filologia francesa, filologia anglesa, filologia italiana, filologia llatina, llengua espanyola, literatura espanyola); Filosofia (filosofia moral, lògica i filosofia de la ciència); Història (història antiga, història medieval, història moderna, història contemporània, història de la ciència); Geografia (geografia humana).

  • Branca de Ciències Socials: Biblioteconomia i Documentació, Ciències de la Comunicació (comunicació audiovisual i periodisme), Dret (administratiu, civil, mercantil, internacional, processal, filosofia del dret, història del dret i de les institucions), Economia (economia pública, organització d'empreses, comercialització i investigació de mercats), Psicologia (psicologia bàsica i metodologia de les ciències del comportament) i Sociologia i Antropologia (antropologia social).

  • Branca de Ciències Experimentals: Estadística i Investigació Operativa, Matemàtica Aplicada, Anàlisi Matemàtica.

  • Branca de Tècniques, Enginyeries i Arquitectura: Tecnologies de la Informació (ciències de la computació i intel·ligència artificial, informàtica, enginyeria de sistemes i automàtica, llenguatges i sistemes informàtics).

La representació percentual d'aquests camps de coneixement dóna un pes majoritari als departaments de l'àrea de BiD, que tenen al seu càrrec el 66,15 % de les assignatures (vegeu la figura 1). Aquests resultats pràcticament coincideixen amb els obtinguts per l'antiga llicenciatura (Sanz-Casado [et al.], 2001).
 

 Àrees implicades en la docència Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013¬–2014. Elaboració pròpia

Figura 1. Àrees implicades en la docència
Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013­–2014. Elaboració pròpia

 

La distribució de les assignatures de BiD en funció del caràcter de la matèria impartida (vegeu la taula 4) corrobora aquest predomini tant en les matèries obligatòries com en les optatives. En les assignatures de caràcter bàsic i, en compliment de la llei, els percentatges pràcticament s'inverteixen.

Per al conjunt dels centres i a partir de la participació en la docència de les diferents àrees de coneixement i departaments universitaris (vegeu la taula 4) es detecta un nivell d'interdisciplinarietat entorn del 34 %, mesurat com la participació en la docència d'àrees de coneixement diferents de la que vertebra la titulació, en el nostre cas l'àrea de coneixement de Biblioteconomia i Documentació.

El grau d'interdisciplinarietat varia de manera substancial en funció del caràcter de les assignatures. A mesura que ens acostem a la formació considerada nuclear la interdisciplinarietat disminueix. Si s'analitzen aïlladament els tres tipus de formació i es pren com a base de càlcul la taula 4, s'observa que la formació bàsica presenta al seu si una taxa d'interdisciplinarietat superior al 70 %, resultat absolutament vinculat a la imposició normativa. En la formació optativa, considerada aïlladament, la interdisciplinarietat baixa a un 32 %, per finalment reduir-se a un 15 % en la formació obligatòria.

 
Categoria
Formació bàsica (%)
Formació obligatòria (%)
Formació optativa (%)
Total (%)
Biblioteconomia i Documentació
7,29
37,40
21,46
66,15
Ciències i Tècniques Historiogràfiques
1,35
1,67
2,08
5,10
Filologia i Literatura
2,81
0,63
3,13
6,56
Filosofia
0,42
0,21
0,21
0,83
Història
1,46
0,00
0,42
1,88
Geografia
0,21
0,00
0,00
0,21
Comunicació
1,46
0,00
0,21
1,67
Dret
2,50
0,21
0,63
3,33
Economia
1,56
0,21
0,21
1,98
Estadística i Matemàtiques
1,67
0,21
0,21
2,08
Psicologia
0,52
0,10
0,00
0,63
Sociologia
1,04
0,00
0,00
1,04
Tecnologies de la Informació
2,29
3,33
2,29
7,92
No localitzats
0,63
0,63
TOTAL
24,58
43,96
31,46
100

Taula 4. Càrrega docent per àrees de coneixement. Dades percentuals
Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 

Destaquen pel pes les àrees de Tecnologies de la Informació, Ciències i Tècniques Historiogràfiques i Filologia i Literatura, aquesta última vinculada especialment a matèries bàsiques i optatives. La major part de les àrees analitzades distribueix la seva presència entre els diferents tipus de matèries, llevat de Geografia i Sociologia, que només tenen docència en les matèries bàsiques. En general s'observa una relació estreta entre les recomanacions del Libro blanco, exposades anteriorment, i les àrees de coneixement finalment implicades en la docència, a les quals se sumen els departaments de Ciències i Tècniques Historiogràfiques, amb càrrega docent des dels inicis dels estudis de BiD. La major part de les recomanacions del Libro blanco s'han integrat en les matèries de caràcter obligatori, encara que les de caràcter més general s'han inclòs en la formació bàsica i la recomanació amb relació a Fonaments i Metodologia de Recerca l'han assumida els departaments de l'àrea de BiD.

El pes global de les diferents branques de coneixement situa la titulació clarament en la de Ciències Socials amb un 77 % d'implicació (vegeu la figura 2).

Des del punt de vista de la interdisciplinarietat i, per tant, al marge de les matèries adscrites a BiD, les aportacions més grans vénen de la branca d'Humanitats amb una presència del 12,81 % en el conjunt de les dades, seguida de les branques de Ciències Socials (10,42 %), Tècniques i Ciències Experimentals. Aquests resultats poden variar lleugerament en funció de la classificació utilitzada. En el nostre cas la diferència estaria associada fonamentalment a les àrees de coneixement vinculades a Geografia, que en la classificació utilitzada s'inclou en Humanitats i en altres classificacions està inclosa en Ciències Socials. Però encara que s'inclogui Geografia en Ciències Socials, les dades no variarien gaire (11,45 % per a Ciències Socials i 11,7 % per a Humanitats).
 

 Branques de coneixement implicades en la docència Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

Figura 2. Branques de coneixement implicades en la docència
Font. Oferta acadèmica de les diferents universitats. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 

4.3 Anàlisi de contingut de les matèries impartides

L'objectiu d'aquesta fase és comprovar el grau d'interdisciplinarietat amb independència de l'adscripció de les assignatures a departaments i àrees de coneixement.

L'anàlisi dels termes inclosos en els temaris de les guies docents de les assignatures, mitjançant la tècnica de paraules associades, ha donat com a resultat la identificació de 12 grans grups temàtics, amb diferents graus de densitat i cohesió interna, així com de centralitat.

Des del punt de vista de la interdisciplinarietat, apunta la presència clara dels temes següents:

Dret, Empresa i Estadística (associada a la paraula variable). Els tres presenten una important cohesió interna i una alta densitat i, encara que estan relacionats amb la resta dels temes, la seva centralitat pren valors mitjans.

 
Figura 3. Anàlisi de paraules associades. Tema Empresa. Font. Programes docents. Curs 2013–2014

Figura 3. Anàlisi de paraules associades. Tema "Empresa"
Font. Programes docents. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 
Figura 4. Anàlisi de paraules associades. Tema Dret. Font. Programes docents. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

Figura 4. Anàlisi de paraules associades. Tema "Dret"
Font. Programes docents. Curs 2013–2014. Elaboració pròpia

 

Ciències i Tècniques Historiogràfiques, representades en el tema "escriptura", presenten també una alta densitat, però la centralitat és molt escassa. Les competències lingüístiques agrupades en un sol tema revelen una situació semblant. És a dir, són àrees de coneixement i competències que estan clarament presents en els plans d'estudis, però que amb prou feines s'interrelacionen amb les altres matèries.

L'àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació està especialment representada pels temes "xarxes" i "digital", que es caracteritzen, al contrari dels anteriors, per una alta centralitat, amb nombrosos enllaços amb la resta dels temes. Les tecnologies de la informació, a més d'incloure assignatures pròpies, han penetrat transversalment en gran part del projecte formatiu.

La resta de les àrees de coneixement que representen la interdisciplinarietat no es conformen com a tema. Les possibles explicacions a aquest fet tenen relació, a més de amb el nombre d'assignatures impartides per l'àrea de coneixement, amb la naturalesa de les matèries impartides i amb la mecànica universitària d'adscripció d'assignatures a departaments. Així, per exemple, l'àrea de coneixement d'Història, amb 10 assignatures i 56 crèdits (una assignatura és de 2 crèdits), imparteix fonamentalment matèries sobre història de les institucions i sobre paleografia i diplomàtica. Aquesta última apareix representada en el tema "escriptura", al costat de l'àrea de Ciències i Tècniques Historiogràfiques, de la qual és "àrea afí" la Història Antiga. La Història de les Institucions està recollida en el tema "cultura", un tema d'alta centralitat i que s'identifica adequadament amb continguts transversals recomanats en el Libro blanco per al grau en Informació i Documentació.

En general els temes resultants estan vinculats a matèries que contribueixen a una formació generalista, integral i multidisciplinària dels futurs professionals. Però es constata l'escassa presència de temes que vinculin l'aplicació de la documentació a camps professionals específics. Apareixen termes associats a aquest assumpte tant en el tema "ciència" com en el tema "fonts", on queden representades les assignatures de fonts i bibliografia. I, efectivament, si fem un recompte de les assignatures de documentació aplicada a camps específics, al marge de les assignatures vinculades a fonts i recursos d'informació, que sí que inclouen una especialització o divisió per camps de coneixement, la veritat és que són molt poques les assignatures d'aquest tipus. Bàsicament es redueixen a Documentació Biosanitària, Documentació per a Mitjans de Comunicació, Documentació per a l'Empresa i Documentació Musical.

L'explicació al fet anterior es relaciona probablement amb la ubicació d'aquestes matèries en els plans d'estudis de les carreres corresponents, amb un caràcter introductori, i en els segons cicles com una especialització, encara que fins ara, segons un estudi publicat recentment, "predominan los títulos generalistas con un enfoque 'digital'" (Ortiz-Repiso [et al.], 2013). En qualsevol cas l'aplicació dels mètodes i eines de BiD a un conjunt molt variat de camps científics i professionals és una font d'interdisciplinarietat (Palmer, 2010).

 

5 Conclusions

La taxa d'interdisciplinarietat d'entorn del 34 % manté els valors que ja apuntava la llicenciatura de Documentació, considerats com a elevats (Sanz-Casado [et al.], 2001). El grau d'interdisciplinarietat varia en funció del caràcter de les assignatures: a mesura que ens acostem a la formació considerada nuclear la interdisciplinarietat disminueix, de manera que es redueix a un 15 % en les matèries obligatòries. Aquest fet probablement es relaciona amb la necessitat de mantenir clara la nostra pròpia especificitat, ja que, com indica el professor García-Marco, l'obertura interdisciplinària no pot comportar un descuit de la mateixa sistematicitat de la ciència de la informació, de manera que el repte és consolidar una disciplina ben connectada amb les altres ciències però no desdibuixada (García-Marco, 2013). D'altra banda la major presència d'interdisciplinarietat en les matèries bàsiques sembla indicar que la participació d'àrees de coneixement diferents de la BiD contribueix a la formació de base dels professionals, més que a la seva especialització, qüestió més pròpia dels segons cicles.

Atesa la diversitat temàtica, s'observa que la interdisciplinarietat, en el conjunt dels plans d'estudis, ve representada per més de quaranta àrees de coneixement diferents, amb assignatures adscrites. Les àrees amb una major participació i que marquen la interdisciplinarietat són les vinculades a les àrees de Tecnologies de la Informació, Filologia, Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Dret i Estadística.

Agrupades totes les àrees de coneixement per branques, les taxes de participació més elevades, al marge de la BiD, provenen de les Ciències Socials i les Humanitats. No hi ha representació de departaments vinculats a la branca de ciències de la salut.

En qualsevol cas, es constata la presència de les àrees de coneixement recomanades pels diferents intervinents en l'elaboració del Libro Blanco del grau en Informació i Documentació, així com de les àrees que ja participaven en la llicenciatura i la diplomatura.

L'anàlisi dels temaris de les assignatures corrobora les dades obtingudes mitjançant l'anàlisi de les àrees de coneixement responsables de les assignatures en el sentit que els temes principals representatius d'interdisciplinarietat coincideixen amb les àrees d'una  aportació interdisciplinària més gran. Respecte a aquest punt, cal destacar la diferència de centralitat dels diferents temes, fet que ens indica el grau de relació amb altres temes i matèries. Així, els que apareixen amb una major centralitat són els vinculats a Tecnologies de la Informació, dada que revela que, a més d'incloure assignatures pròpies, han penetrat transversalment en gran part del projecte formatiu.

 

Bibliografia

ACAP (2011). Propuesta de niveles de asociación científico-académica entre áreas de conocimiento. Madrid: Agencia de Calidad, Acreditación y Prospectiva de las Universidades de Madrid (ACAP).
<http://www.madrid.org/cs/Satellite?blobcol=urldata&blobheader=application%2Fpdf&blobheadername1=Content-disposition&blobheadervalue1=filename%3DESTUDIO_AREAS_CONOCIMIENTOV3.pdf&blobkey=id&blobtable
=MungoBlobs&blobwhere=1310623690509&ssbinary=true
>. [Consulta: 10/01/2014].

ANECA (2004). Libro Blanco. Título de Grado en Información y Documentación. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación.
<http://www.aneca.es/var/media/150424/libroblanco_jun05_documentacion.pdf>.
[Consulta: 10/01/2014].

Bailón-Moreno, Rafael [et al.] (2013). "Report on the evaluation and future orientations of the Strategic Action Programme for the Conservation of Biological Diversity in the Mediterranean Region (SAP BIO)". Eleventh meeting of focal points for SPAs Rabat, 2–5 July. United Nations Environment Programme Mediterranean Action Plan Regional Activity Centre for Specially Protected Areas (RAC/SPA).
<http://www.academia.edu/4378005/Report_on_the_evaluation_and_future_orientations_of_the_Strategic_Action
_Programme_for_the_Conservation_of_Biological_Diversity_in_the_Mediterranean_Region_SAP_BIO_
>. [Consulta: 27/02/2014].

Courtial, Jean-Pierre (1990). Introduction à la scientométrie. De la bibliométrie à la veille technologique. París: Anthropos.

De-la-Moneda-Corrochano, Mercedes (2012). "Las cifras de la enseñanza universitaria en documentación en España: 2010". Anuario ThinkEPI, vol. 6, p. 13–30.
<http://ec3.ugr.es/2012Las%20Cifras%20De%20La%20Ense%C3%B1anza%20Universitaria%20En%20Documentaci
%C3%B3n%20En%20Espa%C3%B1a%202010.pdf
>. [Consulta: 10/01/2014].

Delgado-López-Cózar, Emilio; De-la-Moneda-Corrochano, Mercedes (2010). "Las cifras de la enseñanza universitaria en documentación en España: 2008". Anuario ThinkEPI, vol. 4, p. 26–40.

España (1991). "Real Decreto 1422/1991, de 30 de agosto, por el que se establece el título universitario oficial de Diplomado en Biblioteconomía y Documentación y las directrices generales propias de los planes de estudios conducentes a la obtención de aquél". Boletín oficial del Estado, 10 de octubre de 1991, n.º 243, p. 32.894–32.895. <http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1991-24671>. [Consulta: 10/01/2014].

— (1992). "Real decreto 913/1992, de 17 de julio, por el que se establece el título universitario oficial de Licenciado en Documentación y la aprobación de las directrices generales propias de los planes de estudios conducentes a la obtención de aquél". Boletín oficial del Estado, 27 de agosto de 1992, n.º 206, p. 29.800–29.802.
<http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1992-20360>. [Consulta: 10/01/2014].

― (2007). "Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales". Boletín oficial del Estado, 30 de octubre de 2007, n.º 243, p. 44.037–44.048. <http://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-18770>. [Consulta: 10/01/2014].

― (2010). "Real Decreto 861/2010, de 2 de julio, por el que se modifica el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales". Boletín oficial del Estado, 3 de julio de 2010, n.º 161, p. 58.454–58.468. <http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2010-10542>. [Consulta: 10/01/2014].

Fernández-Ríos, Luis (2010). "Interdisciplinaridad en la construcción del conocimiento: ¿más allá de Bolonia?". Innovación educativa, n.º 20, p. 157–166. <http://dspace.usc.es/handle/10347/5005>. [Consulta: 10/01/2014].

García-Marco, Francisco-Javier (2013). "Educación y aprendizaje de la información y la documentación: raíces, desafíos y líneas de actuación". El profesional de la información, vol. 22, n.º 6, p. 489–504.

Hernández Armenteros, Juan (dir.) (2008). La universidad española en cifras: información académica, productiva y financiera de las universidades públicas españolas. Año 2008. Indicaores Universitarios. Vol. I. Explicación global de los resultados del estudio, p. 23–27. Madrid: Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE). <http://www.crue.org/Publicaciones/Documents/UEC/1_2010.pdf>. [Consulta: 15/04/2014].

López-Piñeiro, Carla; Giménez-Toledo, Elea; Mañana-Rodríguez, Jorge (2013). "Organización del conocimiento y evaluación científica en España: el caso de la Documentación". Actas del x Congreso de ISKO-España. Ferrol 20 de junio–1 de julio de 2011. La Coruña: Universidade da Coruña,p. 79–90.
<http://hdl.handle.net/2183/11644>. [Consulta: 10/01/2014].

Ortiz-Repiso, Virginia; Calzada-Prado, Javier; Aportela-Rodríguez, Ivett M. (2013). "¿Qué está pasando con los estudios universitarios de biblioteconomía y documentación en España?". El profesional de la información, vol. 22, n.º 6, p. 505–514.

Palmer, Carole L. (2010). "Information research on interdisciplinarity". En: Frodemanet, Robert [et al.]. The Oxford handbook of interdisciplinarity. New York: Oxford University Press.
<http://csid.unt.edu/files/HOI%20Chapters/Palmer_Info-Research_%28final-formatted%29.doc>. [Consulta: 10/01/2014].

Ruiz-Baños, Rosario; Bailón-Moreno, Rafael (1998)."El método de las palabras asociadas (I): la estructura de las redes científicas". Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios, vol. 14, n.º 53, p. 43–60. [Consulta: 19/02/2014].

Ruiz de Osma, Elvira; Ruiz-Baños, Rosario; De-la-Moneda Corrochano, Mercedes (1999). "Análisis ciencimétrico de las publicaciones de la International Society for Knowledge". La representación y la organización del conocimiento en sus distintas perspectivas: su influencia en la recuperación de la información. Actas del iv Congreso ISKO-España, 22–24 de abril de 1999. Granada: iv Congreso ISKO-España EOCONSID, p. 217–222.
<http://ec3.ugr.es/publicaciones/Ruiz_de_Osma,_E;_Ruiz_Bannos,_R;_Moneda_Corrochano,_M_Analisis
_ciencimetrico_de_las_publicaciones_de_la_International_Society_fo_Knowledge.pdf
>. [Consulta: 19/02/2014].

Sanz-Casado, Elías; García-Zorita, Carlos; Martín-Moreno, Carmen; Lascuraín Sánchez, María Luisa (2001). "Las disciplinas científicas como encrucijada de saberes: el caso de los estudios de Biblioteconomía y Documentación de las universidades españolas". Revista general de información y documentación, vol. 11, n.º 1, p. 175–189.
<http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0101120167A>. [Consulta: 10/01/2014].

Tejada-Artigas, Carlos; Tobón Tobón, Sergio (coord.) (2006). El diseño del plan docente en Información y Documentación acorde con el Espacio Europeo de Educación Superior: un enfoque por competencias. Madrid: Universidad Complutense. Facultad de Ciencias de la Documentación. <http://eprints.ucm.es/6005/>. [Consulta: 10/01/2014].

 

Agraïments

L'autora agraeix al doctor Rafael Bailón Moreno, del Departamento de Ingeniería Química de la Universidad de Granada i creador del Techné CoWord, l'ajuda i col·laboració.
 


Notes

1 La Universitat Oberta de Catalunya ofereix les pràctiques externes com una opció en el TFG.

Citació recomanada

Moneda, Mercedes de la (2014). "La interdisciplinarietat en els graus d'Informació i Documentació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32 (juny) . <http://bid.ub.edu/32/moneda1.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2014.32.7 [Consulta: 19-09-2018].