Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII–XIX. Tres edicions barcelonines més una altra d'impresa a Lleida

 

[Versión castellana]


Joan Mahiques Climent

Professor associat al Departament de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona

 

Resum

Objectiu: aquest article s'integra en una línia de recerca que es proposa estudiar i classificar totes les edicions de la Peregrinació del venturós pelegrí datades entre els segles xvii i xix. En el cas de les edicions setcentistes sorgides a Barcelona, es poden distingir dos grans grups segons els materials gràfics que transmeten. En un primer grup caldria incloure els exemplars que presenten totalment o parcialment alguns gravats utilitzats a Cervera pel tipògraf Manuel Ibarra. En un segon grup hi hauria els impresos barcelonins amb xilografies no documentades en cap altra ciutat al llarg de tot el segle xviii. En aquest article ens centrem més concretament en el segon grup.

Metodologia: reproduïm els gravats de cada una de les edicions, i ressenyem una impressió vuitcentista de Lleida en la qual, en part, s'utilitzen les mateixes matrius.

Resultats: l'estudi demostra la gran pervivència del venturós pelegrí, que va ser estampat per diversos tipògrafs tot seguint unes pautes formals molt similars, d'acord amb una sèrie iconogràfica bastant tipificada, sobretot al llarg del segle xviii.

Resumen

Objetivo: este artículo se integra en una línea de investigación que se propone estudiar y clasificar todas las ediciones de la Peregrinació del venturós pelegrídatadas entre los siglos xvii y xix. En el caso de las ediciones dieciochescas surgidas en Barcelona, se pueden distinguir dos grandes grupos según los materiales gráficos que transmiten. En un primer grupo deberían incluirse los ejemplares que presentan total o parcialmente algunos grabados utilizados en Cervera por el tipógrafo Manuel Ibarra. En un segundo grupo estarían los impresos barceloneses con xilografías no documentadas en ninguna otra ciudad a lo largo de todo el siglo xviii. En este artículo nos centramos más concretamente en el segundo grupo.

Metodología: reproducimos los grabados de cada una de las ediciones, y reseñamos una impresión decimonónica surgida en Lleida donde se utilizan en parte las mismas matrices.

Resultados: el estudio demuestra la gran pervivencia del venturós pelegrí, que fue estampado por varios tipógrafos siguiendo unas pautas formales muy similares, de acuerdo con una serie iconográfica bastante tipificada, sobre todo a lo largo del siglo xviii.

Abstract

Objectives: To report on an ongoing line of research that aims to classify all the editions of the Peregrinació del venturós pelegrí ('Pilgrimage of venturós pelegrí') that have been dated to a period between the seventeenth and nineteenth centuries. When we compare their graphic features, the seventeenth-century editions printed in Barcelona fall into two main groups: in one, the editions are either partially or totally illustrated with woodcuts used in Cervera by the typographer Manuel Ibarra; the other group comprises the editions printed in Barcelona containing woodcuts that have not been  documented in any other city during the eighteenth century. This paper focuses on the second group.

Methodology: We reproduce the woodcuts in each of the editions and give an account of eighteenth-century Lleida, where the same woodblocks were occasionally used.

Results: The study demonstrates the enduring nature of the work in question, venturós pelegrí, which was illustrated by various typographers following very similar formal guidelines and adhering to a markedly typified iconographic series, especially during the eighteenth century.

 

1 Introducció1

Tal com veurem més endavant, la Peregrinació del venturós pelegrí fou una obra profusament impresa al llarg dels segles xvii–xix, sobretot a les ciutats de Barcelona i Cervera. L'objectiu del nostre article és fer una descripció material de quatre edicions diferents —tres de Barcelona més una de Lleida— que es poden relacionar en diferents aspectes. Els tres volums barcelonins daten ben probablement del segle xviii i els coneixem tots ells a través d'exemplars únics, pertanyents un a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona, i els altres dos a la Biblioteca de Catalunya.

La raresa de les edicions del pelegrí podria justificar-se per la seva adscripció a la literatura de cordill, que es caracteritza des del punt de vista material per la utilització de suports efímers, fet que amb el pas del temps comporta la dispersió i pèrdua gradual d'una gran part de la producció.

De manera sintètica esmentem les tres edicions barcelonines a partir del lloc d'impressió, el tipògraf i la datació:


A. Barcelona: Rafel Figueró, sense data [1726 ad quem].
B. Barcelona: Pau Campins, 1723.
C. Barcelona: Joan Forns, sense data [circa 1760–1768?].

Aquestes edicions s'inscriuen en un període de grans canvis legislatius en el món del llibre i la impremta catalans.2 És molt probable que A sigui anterior a 1718, data d'inici del privilegi que atorgava a la Universitat de Cervera l'exclusivitat per publicar i vendre diverses obres de gran abast a tot Catalunya, a les quals s'afegiria explícitament el venturós pelegrí en 1730. En canvi, B coincideix amb l'etapa de consolidació del privilegi cerverí, que comprendria aproximadament els anys 1718–1730. Finalment, si la datació que proposem és certa, C hauria transgredit clarament la norma que atorgava a la Universitat de Cervera els drets editorials sobre el pelegrí. Caldria, però, considerar la possibilitat que C fos estampat en una data posterior a la que proposem, fins i tot a l'inici del segle xix, i en aquest darrer supòsit ens trobaríem davant d'un volum posterior a la fi dels privilegis cerverins.3

Per tant, les tres edicions barcelonines il·lustren diferents etapes en la història del llibre imprès durant el segle xviii, època caracteritzada en bona part per l'oposició d'interessos entre la Universitat de Cervera i la Confraria de Llibreters de Barcelona, anomenada de Sant Jeroni.

En tot cas, el criteri seguit per triar aquestes tres edicions barcelonines és el fet de contenir gravats que no hem documentat en cap altre testimoni de la mateixa centúria o anterior. D'aquesta manera distingim les tres edicions d'altres impressions setcentistes d'origen barceloní bastides a partir de materials xilogràfics que hem documentat tant al segle xviii (a Cervera, per part de Manuel Ibarra) com al xix (a Manresa, per part de Pau Roca i Lluís Roca). L'estudi bibliogràfic del pelegrí a la Barcelona del segle xviii s'hauria de completar encara a partir de l'anàlisi de diverses matrius custodiades a la Biblioteca de Catalunya.4

Pel que fa a l'edició lleidatana, a la qual assignem la lletra D, hem de destacar que incorpora alguns dels gravats igualment utilitzats en A. L'edició lleidatana fou estampada per Bonaventura Corominas sense indicar-ne l'any, tot i que la datació hauria de situar-se no més tard de 1841.5 Amb aquest nou testimoni queda confirmada la pràctica de reutilitzar materials gràfics que daten d'èpoques precedents, en aquest cas, d'una antiguitat superior a cent anys. Hem documentat aquesta mateixa pràctica en altres exemplars del pelegrí: per una banda, entre impresos de Barcelona, Cervera i Manresa, i, per l'altra, entre impresos de Cervera i Girona (Mahiques, 2015; 2016d).

Després d'aquesta breu introducció a les edicions que descriurem més endavant, passarem tot seguit a contextualitzar amb una mica més de detall el venturós pelegrí i el marc jurídic que determinà la seva evolució en el món de la impremta i el llibre catalans.

 

2 El venturós pelegrí i la impremta catalana de l'edat moderna

L'exemplar conegut més antic de la Peregrinació del venturós pelegrí data de l'any 1635, i fou estampat a Barcelona per Sebastià i Jaume Mathevat.6 A mitjan segle xvi remunten les primeres notícies documentals d'aquesta obra, mentre que les Cobles de la mort, que segueixen el pelegrí en gairebé totes les edicions conservades des de l'any 1635, són consignades en els registres bibliogràfics de la biblioteca particular d'Hernando Colón, mort l'any 1539. Ben probablement, l'exemplar de les Cobles que posseí aquest bibliòfil no contenia la Peregrinació.7

L'èxit editorial del venturós pelegrí fou degut bàsicament a dos factors: per una banda, a l'adscripció a la literatura de cordill, i, per l'altra, a l'ús instrumental per a l'aprenentatge de les primeres lletres.8 Tot i que podem consignar edicions del pelegríimpreses en altres ciutats, com ara Palma de Mallorca o Girona, els dos grans nuclis editorials dels segles xvii–xviii, on s'estamparen la major part dels exemplars d'aquesta obra, foren primer Barcelona i després Cervera. En aquest aspecte hem de considerar com a dates fonamentals els anys 1623 i 1718, ja que signifiquen l'inici de dues etapes diferents focalitzades la primera en la Ciutat Comtal i la segona en la capital de la Segarra. En 1623 la Confraria de Llibreters de Barcelona introduí una reforma de les seves ordenances, en virtut de la qual es reservava el dret exclusiu per encarregar la impressió de diverses obres de gran difusió, entre altres, el venturós pelegrí. Burgos Rincón (1997, p. 266) ha posat en relleu la importància i les característiques d'aquest canvi dut a terme pel gremi dels llibreters barcelonins:

El gremio se arrogó entonces el derecho exclusivo de encargar la impresión de salmos, cartillas y misas, prohibiendo a los maestros libreros hacerlos imprimir a otra persona que no fuera la convenida por el gremio, y obligándoles a adquirir sólo impresos editados por la corporación, para la posterior venta en sus librerías. Una vez distribuidos entre los libreros, éstos cargaban sobre los pliegos impresos las operaciones de plegado, cosido y, de pedirlo el comprador, la encuadernación que este eligiese. La nueva ordenanza no era en puridad un privilegio (no había concesión alguna del Rey), puesto que cualquier impresor podía tirarlos en sus prensas. Pero como los libreros disfrutaban de la privativa gremial de encuadernación y venta pública, en la práctica el tipógrafo que acordaba con el gremio la impresión de estos libros, se hacía con la producción de la mayor parte de los que eran comercializados en las librerías de la ciudad, y de una buena porción de los que se vendían en el Principado (no en vano Barcelona era con diferencia el principal centro editor), quedando marginados del grueso de este mercado el resto de impresores.

Així fou com aquest gremi dugué a terme diversos canvis normatius per aconseguir el monopoli sobre alguns dels títols més demanats. Així mateix, d'acord amb aquesta mateixa tendència, a partir del segle xvii s'observa una progressiva especialització de les premses barcelonines en la producció de plecs solts o materials similars de poca extensió, pensats per a un públic ampli i nombrós. L'augment d'aquesta mena d'impresos evitava que les premses estiguessin aturades en temps d'escassa producció d'altres volums de més envergadura.9 Tal com ja hem indicat, una de les obres monopolitzades per la Confraria de Llibreters fou precisament el venturós pelegrí.

Un privilegi de nova planta i sense precedents a Catalunya, concedit pel rei Felip V a la Universitat de Cervera, abolia l'antiga ordenança establerta l'any 1623 per la Confraria de Llibreters de Barcelona esmentada. Aquest canvi legislatiu es concretà en 1718 amb l'aprovació del Decreto privativo de imprenta y orden de Luis Curiel i la Concesión del privilegio perpetuo y privativo de impresión de libros de enseñanza a todo el Principado (Prats i Cuevas, 1993, p. 171). L'àmbit d'influència d'aquesta novetat s'anà concretant en els anys successius, amb diverses disposicions addicionals que, entre altres coses, especificaven els títols afectats per aquesta privativa. El venturós pelegrí aparegué en un document de l'any 1730 que afegia diversos títols a un llistat precedent, establert en 1721, en què es feien saber les obres que només la Universitat de Cervera podia imprimir dins de Catalunya (Rubio y Borrás, 1916, p. 199­–203).

Estudis com els de Burgos Rincón (1997) mostren fins a quin grau els llibreters barcelonins reaccionaren contra els privilegis cerverins. Les edicions barcelonines que estudiarem en aquest article s'inscriuen precisament en aquest context. La resistència a acceptar aquests canvis es plasma en el conveni que en 1722, un any després que el Consell de Castella emetés la primera llista d'obres amb privilegi cerverí, signà la Confraria de Llibreters amb l'impressor Pau Campins per publicar qualsevol de les obres tradicionalment monopolitzades pel gremi esmentat. Aquest conveni tingué una durada de cinc anys i, un cop expirà, fou renovat durant cinc anys més (Burgos Rincón, 1997, p. 278). Si tenim en compte que en 1723 Pau Campins estampà B amb la marca d'impressor de la Confraria de Llibreters de Barcelona visible a la portada, no hi ha cap mena de dubte que aquesta edició fou una conseqüència lògica de l'acord esmentat que ignorava el privilegi cerverí.

Pel que fa a A, hem de destacar que el seu impressor, Rafel Figueró, tirà l'any 1714 una altra edició que s'ha conservat en un exemplar de la Biblioteca de Catalunya [15-I-104/16].10 Finalment, els problemes de datació de C ens fan dubtar si es tracta d'una impressió fraudulenta o si és posterior a l'etapa dels privilegis cerverins, que segons indica Burgos Rincón (1997, p. 297) ja havien expirat, almenys en part, en 1800. De tota manera, en cas que C fos anterior a l'abolició de la privativa cerverina, ens trobaríem davant d'un cas fraudulent que no devia ser infreqüent, a jutjar pels testimonis de l'època que ens han arribat.11

El que no planteja cap mena de dubte és D, que pertany clarament a un període de liberalització de la impremta, lliure ja de les restriccions de comerç imposades en etapes anteriors per la Confraria de Llibreters de Barcelona i per la Universitat de Cervera.

 

3 Sèries xilogràfiques, de Barcelona a Lleida

Aquest article s'integra en un projecte més ampli que es proposa fer una descripció bibliogràfica de les edicions del pelegrí anteriors a l'any 1871, data significativa pel fet de coincidir amb la publicació de l'Altra peregrinació del venturós peregrí de Jaume Collell. En el preàmbul d'aquesta obra feta a imitació del pelegrí, el prevere vigatà palesava com la Peregrinació, que en el passat tan usada havia estat per aprendre les primeres lletres, havia quedat arraconada a causa de les noves directrius pedagògiques que marginaven el català.12 D'acord amb aquest canvi simptomàtic, a partir de la segona meitat del segle xix davallà considerablement la producció editorial del venturós pelegrí, que deixà de ser un producte imprès eminentment popular. Per tant, el terme ad quem del corpus d'edicions a estudiar en el nostre projecte respon no solament a un criteri cronològic, sinó també a un canvi cultural que afectà de ple la pervivència del venturós.

A l'hora de fer les descripcions bibliogràfiques, hem donat un relleu especial als gravats continguts en cada una de les edicions per diferents motius. Per una banda, aquests materials tenen un valor iconogràfic divers i complex, ja que les respectives imatges es poden analitzar tenint en compte diferents perspectives metodològiques, com ara l'anàlisi de la tècnica i l'estil, la comparació entre el text i la imatge, o l'evolució històrica dels temes i seqüències representats a les sèries xilogràfiques. Per l'altra, si tenim en compte que molts dels exemplars conservats del pelegrí són acèfals o àpodes o no indiquen la data o l'impressor, l'examen dels gravats és un element gens menyspreable per precisar aquests aspectes fonamentals per a l'estudi tipobibliogràfic de la impremta catalana.

Les tres edicions barcelonines (A, B i C) destaquen per incloure diferents sèries de gravats, no documentades en cap altre testimoni setcentista que coneguem. A més, A transmet en part les mateixes xilografies que retrobarem al segle xix en una edició lleidatana (D). Tot seguit ens centrarem en la descripció material d'aquests quatre volums, tot posant especial èmfasi en les imatges impreses que reproduirem, la informació de les quals queda sintetitzada en la taula comparativa següent. El número de gravat i les sigles de les edicions són els mateixos que apareixen més endavant, a les figures reproduïdes i a les descripcions bibliogràfiques de cada imprès.

Taula 1. Gravats impresos en cada una de les quatre edicions  estudiades en aquest treball

Taula 1. Gravats impresos en cada una de les quatre edicions estudiades en aquest treball

Pel que fa a la seqüenciació narrativa de les escenes representades en els gravats, salta a la vista la gran uniformitat de les edicions barcelonines. Totes tenen set xilografies que, de fet, representen fil per randa les mateixes escenes segons els mateixos patrons iconogràfics, tot i que s'observen algunes diferències estilístiques molt remarcables i també algun canvi d'ordre de caràcter menor. Per contra, l'edició lleidatana no solament altera la canònica successió d'escenes, sinó que també n'afegeix d'altres que no formen part del pla iconogràfic comú a la major part dels testimonis dels segles xvii–xix. Aquesta anomalia que trobem en D no és un fet estrany en el context de les edicions vuitcentistes del pelegrí, que tendeixen a reproduir materials gràfics de procedència i estil heterogenis.

En canvi, A, B i C presenten unes sèries de gravats amb una clara coherència estilística. Per les seves inequívoques afinitats, les matrius impreses en C (v. figures 15–21) són obra d'un únic gravador que degué inspirar-se en el mateix patró que trobem, per exemple, en una sèrie cerverina que estudiem i reproduïm en Mahiques (2014).13 Aquest patró ha de datar del segle xviii, ja que no es troba en cap de les edicions siscentistes que coneixem. El mateix podem dir del model estilístic i iconogràfic que segueix B, el qual, igual que el patró de C, tingué una notable difusió als segles xviii–xix, però no abans.14

Entre les xilografies de A, les que més afinitats estilístiques presenten són les figures 2, 4, 5 i 6. En tot cas, l'edició de Rafel Figueró, que creiem que es tracta de la més antiga de les analitzades en aquest article, representa els gravats segons uns models que concorden notablement amb la tradició gràfica establerta en les edicions siscentistes del pelegrí (Mahiques, 2016c). Així, per exemple, les figures 2 i 5 donen forma a un paisatge obert al mar, mentre que la figura 6 mostra com la Mort estira els llençols d'un llit on dorm un matrimoni.

Finalment, volem remarcar l'heterogeneïtat de les xilografies impreses en D, que no solament aprofita materials gràfics precedents utilitzats per Rafel Figueró, sinó que n'afegeix d'altres de diferents. Si als segles xvii–xviii gairebé tots els gravats inserits en el cos del volum s'identifiquen inequívocament amb la trama narrativa del pelegrí, a partir del segle xix podem observar una certa heterogeneïtat i descurança a l'hora de plasmar el pla iconogràfic. No hi ha dubte que les figures 23–24 no foren creades expressament per a la Peregrinació, tot i que hi encaixaven temàticament i s'hi van aprofitar. Aquest mateix fenomen el podem documentar en edicions vuitcentistes impreses a Manresa i Girona (Mahiques, 2015; 2016d).

Figures 1–7. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Rafel Figueró, sense data. Biblioteca de Catalunya, [VI-I-C 8/5].

Figures 1–7. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Rafel Figueró, sense data. Biblioteca de Catalunya, [VI-I-C 8/5].

Figures 8–14. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Pau Campins, 1723. Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, [849.9 Per; Reg. 10737].

Figures 8–14. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Pau Campins, 1723. Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, [849.9 Per; Reg. 10737].

Figures 15–21. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Joan Forns, sense data. Biblioteca de Catalunya, [VI-I C 8/6].

Figures 15–21. Peregrinació del venturós pelegrí. Barcelona: Joan Forns, sense data. Biblioteca de Catalunya, [VI-I C 8/6]

Figures 22–24. Peregrinació del venturós pelegrí. Lleida: Bonaventura Corominas, sense data. Biblioteca de Catalunya, [15-IV-53/1].

Figures 22–24. Peregrinació del venturós pelegrí. Lleida: Bonaventura Corominas, sense data. Biblioteca de Catalunya, [15-IV-53/1]

 

4 Descripcions bibliogràfiques i conclusions

Tot seguit presentem els criteris que hem emprat a l'hora d'elaborar les descripcions de cada edició. En primer lloc, fem referència únicament a les biblioteques d'accés públic en què hi ha exemplars de cada una d'elles. Transcrivim el text fidelment, mantenint la distinció entre els tipus en majúscula i minúscula. En canvi, no distingim entre la lletra rodona i la cursiva que conviuen en el conjunt de les edicions que ressenyarem. Qualsevol aclariment nostre va indicat entre claudàtors, com esdevé, per exemple, a l'hora d'advertir algunes errates o de completar el text perdut a causa d'algunes llacunes que palesen el mal estat d'alguns dels exemplars conservats. Hem volgut determinar les dimensions de les caplletres i inicials que són més grosses que la resta del text de la pàgina, a través d'una xifra en superíndex que equipararia la seva alçada a un nombre determinat de línies impreses. També cal advertir que hem ordenat les diferents edicions segons les ciutats on foren publicades i que només B indica la data d'edició explícitament.

Si passem a sintetitzar les conclusions a què hem arribat en aquest article, hem de constatar que les edicions estudiades representen diverses etapes compreses aproximadament entre els anys 1700­–1840. Durant aquest temps la història del llibre i la impremta a Catalunya pateix diversos canvis de gran envergadura, entre els quals destaquen clarament els privilegis cerverins i el seu impacte sobre aquest sector a Barcelona. Per altra banda, l'anàlisi material de les quatre edicions —tres de la Ciutat Comtal més una de la capital del Segrià— ens ha permès establir una classificació bibliogràfica tenint en compte el bagatge adquirit en l'estudi d'altres edicions del pelegrí estampades entre els segles xvii­–xix. En aquest aspecte, l'examen i la reproducció de les xilografies ens han permès observar com l'edició lleidatana (D) aprofita materials gràfics utilitzats en A per Rafel Figueró més d'un segle abans. Així mateix, hem pogut traçar alguns dels trets evolutius de la iconografia representada en les xilografies del pelegrí, des del segle xvii fins al xix. Hem palesat, per exemple, que alguns gravats impresos en A i D presenten una continuïtat amb relació a la tradició gràfica de la centúria anterior. En canvi, B i C s'adiuen a un pla iconogràfic no documentat abans del set-cents.

Totes aquestes aportacions, focalitzades només en quatre impresos diferents, s'hauran de completar amb la classificació de totes les altres edicions de la Peregrinació que s'han conservat en biblioteques d'accés públic. Aquesta tasca que estem duent a terme ens permetrà conèixer de manera concreta la difusió d'aquesta obra i la influència que exercí sobre la nostra cultura durant vàries centúries.

A
Barcelona, Rafel Figueró, sense data [1726 ad quem]

Figura 25. Biblioteca de Catalunya, [VI-I-C 8/5], f. [1]

Figura 25. Biblioteca de Catalunya, [VI-I-C 8/5], f. [1]

B
Barcelona, Pau Campins, 1723

Figura 26.
    Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, [849.9 Per; Reg. 10737], f. [1]

Figura 26. Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona, [849.9 Per; Reg. 10737], f. [1]

C
Barcelona, Joan Forns, sense data [circa 1760–1768?]

Figura 27.
    Biblioteca de Catalunya, [VI-I C 8/6], p. [1]

Figura 27. Biblioteca de Catalunya, [VI-I C 8/6], p. [1]

D
Lleida, Bonaventura Corominas, sense data [1841 ad quem]

Figura 28.
    Biblioteca de Catalunya, [15-IV-53/1], p. [1]

Figura 28. Biblioteca de Catalunya, [15-IV-53/1], p. [1]

 

Bibliografia

Barrera i Escudero, Jaume (1916). Una casa editorial barcelonesa. De Juan Jolis a Herederos de la Viuda Pla. Siglos XVII. al XX. Notas bibliográficas por el Dr. Jaime Barrera. Barcelona: Herederos de la Vda. Pla.

Burgos Rincón, Francisco Javier (1995). Imprenta y cultura del libro en la Barcelona del setecientos (1680-1808). Bellaterra: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral en microfitxes].

—— (1997). "Privilegios de imprenta y crisis gremial. La imprenta y librería barcelonesa ante el privilegio de impresión de los libros de enseñanza de la Universidad de Cervera". Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, vol. 15, p. 257–298.

Camprubí i Pla, Xevi (2012). "Llibres i lliure comerç a la Barcelona moderna: els conflictes entre l'impressor Rafael Figueró i la confraria de llibreters (1671–1711)". Recerques. Història, Economia, Cultura, vol. 65, p. 75–107.

—— (2014): L'impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Barcelona:Universitat de Barcelona (Facultat de Geografia i Història). [Tesi doctoral]. <http://hdl.handle.net/10803/129516>

Cañada Solaz, Rosa J. (1996). Literatura popular de los siglos XVIII y XIX en Valencia. Aproximación a partir de los pliegos de cordel existentes en las bibliotecas valencianas. València: Universitat de València. [Tesi en microfitxes].

Cátedra, Pedro [amb el pseudònim de Jaime Pascual] (1985). "Literatura e imprenta en la Barcelona del siglo XVII. El caso de Antonio Lacavallería". El Crotalón. Anuario de Filología Española, vol. 2, p. 607­–639.

Collell, Jaume (1871). Altra peregrinació del Venturós Peregrí dictada per un estudiant de Teologia. Vic: Ramon Anglada.

Comas i Güell, Montserrat (2009). La impremta catalana i els seus protagonistes a l'inici de la societat liberal (1800-1833). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona (Departament d'Història Moderna i Contemporània). [Tesi doctoral]. <http://hdl.handle.net/10803/4821>

—— (2012). La impremta catalana i els seus protagonistes a l'inici de la societat liberal (1800-1833). València: Universitat de València.

García de Enterría, María Cruz (1973). Sociedad y poesía de cordel en el Barroco. Madrid: Taurus.

Jiménez Catalán, Manuel (1997). La imprenta en Lérida. Ensayo bibliográfico (1479-1917). Edición dirigida y coordinada por Lola González. Equipo director: Miguel Angel Aguado, Marisa Llovera. Colaborador principal: Judith Farré. Otros colaboradores: Julián Acebrón, Nuria Bertrán, Aránzazu Gómez, Pepi Jurado, Carmen Viladoms. Lleida: Universitat de Lleida.

Mahiques Climent, Joan (2014). "La 'Peregrinació del Venturós Pelegrí' ab les 'Cobles de la Mort': una sèrie de gravats en set edicions cerverines no datades". Zeitschrift für Katalanistik, vol. 27, p. 189–206.

—— (2015). "Notes sobre la difusió impresa del Venturós Pelegrí als segle xviii-xix: sèries de gravats impreses a Barcelona, Cervera i Manresa". Bulletin of Hispanic Studies. [En premsa].

——  (2016a). "Sobre la difusió de les Cobles de la Mort al segle xvi". [Enviat a una revista].

——  (2016b). "Cinc edicions del Venturós Pelegrí a la Bibliothèque Mazarine de París". [Enviat a una revista].

——  (2016c). "Edicions del Venturós Pelegrí impreses a Barcelona al segle xvii". [Enviat a una revista].

——  (2016d). "Edicions del Venturós Pelegrí amb sèries de gravats impreses a Cervera i Girona". [Enviat a una revista].

—— (2016e): "La 'Peregrinació del Venturós Pelegrí' ab les 'Cobles de la Mort': edicions impreses a Vic". [Enviat a una revista].

Marcet i Salom, Pere; Solà, Joan (1998). Història de la lingüística catalana: 1775-1900. Repertori crític. Volum I. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Vic; Girona: Universitat de Girona.

Marco, Joaquín (1977). Literatura popular en España en los siglos XVIII y XIX. Una aproximación a los pliegos de cordel. Madrid: Taurus, 2 vol.

Mendoza Díaz-Maroto, Francisco (2001). Panorama de la literatura de cordel española. Madrid: Ollero & Ramos.

Palau y Dulcet, Antonio (1959). Manual del librero hispanoamericano. Bibliografía general española e hispanoamericana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, por Antonio Palau y Dulcet, primer hijo predilecto de la villa ducal de Montblanc. Segunda edición, corregida y aumentada por el autor. Tomo duodécimo, revisado y añadido por Agustín Palau, Profesor y Bibliotecario. Orozco-Pereyro: 204418-218986. Barcelona: Librería Palau.

Pelegrinatge (1982–1983). Un llarg i venturós pelegrinatge. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament d'Ensenyament.

Prats i Cuevas, Joaquim (1993). La Universitat de Cervera i el reformisme borbònic. Pròleg de Mariano Peset. Lleida: Pagès.

Rubio y Borrás, Manuel (1916). Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera. Segunda parte. Barcelona: Universidad de Barcelona.

 

Socias Batet, Immaculada (2001). Els impressors Jolis-Pla i la cultura gràfica catalana en els segles xvii i xviii. Presentació de Francesc Fontbona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Sol, Romà; Torres, Carme (1996). La impremta de Lleida (segles xv-xix). Lleida: Editorial Ribera & Rius.

Tarragó Pleyán, José A. (1950). Buenaventura Corominas y Escaler, impresor, grabador y librero en Lérida: su producción tipográfica (1815-1841). Lleida: Instituto de Estudios Ilerdenses; Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Valsalobre, Pep (1998). "Plecs solts poètics catalans dels segles xvi i xvii relatius al bandolerisme. Un inventari". Llengua & Literatura, vol. 9, p. 287–364.

Verrié i Faget, Jordi (1981). Continuitat pedagògica catalana durant els segles xviii i xix. Barcelona: Grup Promotor d'Ensenyament i Difusió del Català.

 

Notes

1 Aprofitant materials que l'autor havia aplegat durant la seva estada postdoctoral a l'Institut National d'Histoire de l'Art de París, aquest article ha estat redactat en el marc de la 37a borsa d'estudis Ramon d'Alòs-Moner, concedida per l'Institut d'Estudis Catalans en la convocatòria de l'any 2014, i s'integra igualment en una de les línies desenvolupades al Grup de Recerca Consolidat "Pragmàtica de la Literatura a l'Edat Mitjana" (AGAUR, 2014SGR51). Agraïm a les doctores Marie Anne Polo de Beaulieu i Eulàlia Duran els mitjans, les facilitats i els consells que ens han donat durant la redacció d'aquest treball. Per referir-nos a la Peregrinació del venturós pelegrí i les Cobles de la mort, utilitzarem a partir d'ara les formes abreujades venturós pelegrí, peregrinació, venturós, pelegrí i cobles.

2 Per determinar el període d'activitat a Barcelona i la producció dels impressors Pau Campins, Rafel Figueró i Joan Forns, hem tingut en compte les aportacions de Burgos Rincón (1995, II, p. 253­–258, 267–293 i 294), que en cap dels tres casos fa referència a cap edició de la Peregrinació. Considerem com a terme ad quem de A la data de la mort de Rafel Figueró, del qual s'ha ocupat Camprubí (2012; 2014).

3 Burgos Rincón (1995, I, p. 487; II, p. 294) indica que Joan Forns vivia en 1800 al carrer Amargós, núm. 77, i només li assigna quatre edicions entre els anys 1760–1768, cap d'elles del venturós pelegrí. Per la seva banda, Comas i Güell (2009, p. 248; 2012, p. 208) aplega dades sobre un altre impressor anomenat Joan Forns, actiu vers els anys 1814–1815, que treballà a Barcelona i probablement també a Vilanova i la Geltrú. Tot i això, Comas i Güell no aporta més detalls sobre els títols concrets que publicà aquest impressor, que podria ser el mateix que ja treballava a Barcelona en 1760. Nosaltres mateixos hem fet una cerca d'exemplars impresos per Joan Forns, però la major part dels que hem trobat no tenen data, fet que no ens ajuda a precisar la cronologia de C a través d'un mètode comparatiu. Constatem, doncs, que el pelegrí imprès per Joan Forns planteja problemes de datació no resolts.

4 En aquesta institució es conserven diverses matrius de fusta que reprodueixen la mateixa sèrie narrativa del venturós pelegrí, tal com ens ha arribat no solament en les edicions estudiades en aquest article, sinó també en gairebé totes les altres impressions d'època moderna. Ens referim concretament a onze matrius d'aquest mateix cicle iconogràfic que van pertànyer a la impremta Jolis-Pla (Biblioteca de Catalunya, [MX 5394 a 5404]). Esperem estudiar aquestes matrius en un treball en curs de redacció. En una altra obra (Mahiques, 2015) ens ocupem de les edicions barcelonines amb gravats igualment documentats a Cervera i Manresa.

5 L'activitat de Bonaventura Corominas a Lleida abraça els anys 1816–1841. D'aquest impressor, en parlen Tarragó Pleyán (1950), Sol; Torres (1996, p. 110–116) i Comas i Güell (2009, p. 222–225; 2012, p. 190–192).

6 L'únic exemplar conegut pertany a la New York Public Library (Spencer Coll. Span. 1635). Descrivim i reproduïm diverses imatges d'aquesta edició en Mahiques (2016c). N'hi ha encara una edició, conservada a través d'un exemplar acèfal i àpode, que podria datar de la segona meitat del segle xvi; en aquest cas, es tractaria de l'imprès conegut més antic que transmet el Venturós i les Cobles (Mahiques, 2016b).

7 Sobre les primeres referències cinccentistes a la Peregrinació i les Cobles, vegeu Mahiques (2016a; 2016b).

8 Sobre la literatura de cordill i els seus tipus i gèneres diversos —plecs poètics, auques, col·loquis, etc.—, vegeu Mendoza Díaz-Maroto (2001), Cañada Solaz (1996), Marco (1977) i García de Enterría (1973). Per altra banda, Verrié i Faget (1981) estudia alguns dels materials pedagògics utilitzats durant l'edat moderna, entre d'altres, el venturós pelegrí. La relació entre alfabetització, escola i cultura escrita ha estat analitzada igualment per Burgos Rincón (1995, I, p. 159–189 i 282–340).

9 Aquest aspecte ha estat posat en relleu per Burgos Rincón (1997, p. 257 i 265). Sobre la literatura de cordill a Barcelona, vegeu per exemple els estudis de Cátedra (1985) i Valsalobre (1998), centrats respectivament en la impremta d'Antoni Lacavalleria i en els plecs poètics catalans dels segles xvi–xvii relatius al bandolerisme.

10 Aquest imprès de 1714 transmet una sèrie de gravats que trobem parcialment en diverses edicions de Cervera i Manresa, tal com indiquem a Mahiques (2015).

11 A tall d'exemple, citem el fragment següent d'un memorial del claustre de la Universitat de Cervera, datat de 1771: "…han llegado ahora los fraudes a tal exceso, que se imprimen y venden por impressores con sus propios nombres y sin el menor recelo de ser castigados [...] de suerte que a no ser muy precisa la Oficina de Imprenta para conclusiones, informes de Chátedra, edictos y otros remiendos de la Universidad, creyera el claustro estar obligado a excusarla, por lo que ya deben contribuir a su manutención las otras rentas de la Universidad" (Burgos Rincón, 1997, p. 282, on ja s'indiquen els passatges omesos amb punts suspensius i claudàtors). Sobre fraus, concessions i represàlies, vegeu també Rubio y Borrás (1916, p. 235–247). Si més no des de 1776 s'observa un tímid procés de liberalització d'una part dels títols sotmesos al privilegi cerverí, segons deduïm del comentari següent de Rubio y Borrás (1916, p. 245): "el Real Despacho de 20 de marzo de 1776 [...] dispone I.º Que se guarde a la Universidad la Privativa de imprimir los libros insertos en el Privilegio con tal que la impresión sea en castellano y latín pero no en catalán".

12 "Lo vell Peregrí, que tindrá unes tres centuries llargues, es un llibret de cristiana doctrina que tambe'l passaren los nostres avis, y que ensemps ab l'obreta de Fra Turmeda, ha quedat arreconat y ja casi ben oblidat de des que'l capgirament de les coses ha fet que, fins en les escoles mes rònegues de Catalunya, les carteres dels noyets vagen plenes de llibres escrits en una llengua que may arriben á capir, perquè no es la parla de les cançóns y pregaries que senten dir á la llur mare" (Collell, 1871, p. 3­–4).

13 A banda dels casos esmentats, aquest mateix patró regeix si més no unes altres sis sèries de gravats: quatre d'elles seran reproduïdes a Mahiques (2015, figures 14­–20; 2016d, figures 13–20; 2016e, figures 1–7 i 15–22); la cinquena l'hem trobada en dues edicions conservades a través d'exemplars únics custodiats a París (Bibliothèque Nationale de France, [YG 2785]; Bibliothèque Mazarine, [ms. 4504, f. 1­–22]; cf. Mahiques, 2016b), i la sisena correspon a una edició amb exemplars a l'Arxiu Comarcal de la Segarra [R.136], a la Biblioteca de Catalunya [VI-I C8/14], i a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona [833-C-I].

14 Les figures 8­–14 s'adiuen al patró que reproduïm a Mahiques (2016d, figures 1–6). Es tracta del mateix model que segueixen, per una banda, una edició cerverina coneguda a través de dos exemplars (Arxiu Comarcal de la Segarra, [R. 163]; Biblioteca de Catalunya, [I-Verrié 881-13-12º]), i, per l'altra, algunes de les matrius que van pertànyer al taller tipogràfic Jolis-Pla, actualment custodiades a la Biblioteca de Catalunya [MX 5394 a 5397, 5401 i 5403]. Xilografies impreses amb aquestes matrius són reproduïdes per Barrera i Escudero (1916, s/n) i Sòcias Batet (2001, p. 97). A banda d'aquests exemples, el model iconogràfic de les figures 13­–14 es troba representat en moltes altres edicions del pelegrí impreses als segles xviii–xix.

Citació recomanada

Mahiques Climent, Joan (2015). "Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII-XIX : tres edicions barcelonines més una altra d'impresa a Lleida". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 34 (juny) . <http://bid.ub.edu/34/mahiques.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2015.34.14 [Consulta: 21-10-2017].