Investigadors d'electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa

 

[Versión castellana]


Rocío Brambila Limón

Egressada de la Maestría en Administración y Gestión de Instituciones Educativas
Benemérita Universidad Autónoma de Puebla

Alma Cecilia Carrasco Altamirano

Professora investigadora
Benemérita Universidad Autónoma de Puebla

Rollin Kent Serna

Professor investigador
Benemérita Universidad Autónoma de Puebla

Resum

Objectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d'una xarxa d'experts en electrònica i computació, com a part d'un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodologia: estudi qualitatiu d'un grup de nou investigadors d'electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d'entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l'investigador principal.

Resultats: presentem dades d'un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d'altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d'un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement.

Resumen

Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal.

Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento.

Abstract

Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group's institutional platform.

Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition.

 

1 Introducció

En les activitats científiques s'expressen tant principis col·laboratius com competitius (Van den Besselaar; Hemlin; Van der Weijden, 2012; Siedlok; Hibbert; Sillince, 2015). D'una banda, la complexitat creixent i les grans despeses de la ciència fan que col·laborar sigui necessari. D'altra banda, cada investigador s'entossudeix a rebre reconeixement de les aportacions que fa al coneixement. Aquesta dialèctica s'expressa i es resol de manera diferent en les diverses àrees disciplinàries. Escriure i publicar són peces clau, no secundàries, d'aquest procés. Aquest treball se centra en la faceta col·laborativa. Aporta mostres de col·laboració entre integrants d'un grup de nou investigadors mexicans experts en electrònica, la productivitat anual dels qual supera la mitjana nacional exigida per ser reconegut com a investigador en qualsevol disciplina, i també supera la mitjana d'articles que els membres d'aquesta comunitat disciplinària publiquen en un any a Mèxic.

L'activitat científica pot ser entesa com una pràctica social en la qual col·laboració i productivitat estan estretament relacionades. Els participants del grup disciplinari estudiat assumeixen diversos rols de participació per atendre com a equip les diferents tasques que componen una pràctica de comunicació científica (Bazerman, 1988; Lave; Wenger, 1991; Becher; Trowler, 2001; Campbell, 2003; Kent, 2013; Carrasco [et al.], 2016).

El científic s'enfronta al dilema de publicar o morir. A final de la dècada de 1980 es comença a informar de treballs sobre escriptura col·laborativa (Noëll; Robert, 2004). Els autors troben que dues de les raons esgrimides per col·laborar són obtenir un millor producte i rebre ajuda amb la feina. A diferència de l'escriptura sincrònica, en què la col·laboració s'instal·la a la producció de l'escrit, l'escriptura col·laborativa es duu a terme de manera asincrònica i recorre a mitjans electrònics per compartir textos, revisions i reescriptures entre coautors colocalitzats o distants. Els autors troben que hi ha dos factors que afavoreixen aquest tipus d'escriptura: que algú estigui a càrrec del projecte o del text, i que es disposi d’un pla per assegurar el compliment de la tasca, tot i que s’hi facin modificacions. Col·laboren internament per produir un text que els permeti competir externament amb altres investigadors per aconseguir publicar.

Com a exigència disciplinària, les publicacions arbitrades fan créixer la difusió i l'ús del coneixement científic. Són exigides a cada estudiant doctoral mexicà perquè la investigació és finançada amb diners públics. La reputació d'un investigador és proporcional a les citacions de les seves publicacions (Carrasco; Kent, 2011). En processos d'avaluació i reconeixement de carreres científiques individuals, a Mèxic s'exigeix ​​que en un període de tres anys cada investigador publiqui almenys quatre articles en revistes especialitzades, fet que representa 1,3 articles per any, mentre que el grup estudiat arriba a 3,7 articles. Si es consideren altres productes acadèmics (memòries de congressos i informes), la mitjana anual creix fins a 7,2 textos. Els dos gèneres més emprats per aquest grup disciplinari són articles científics i ponències en congressos internacionals.

Els integrants del grup estudiat s'incorporen a projectes d'investigació en desenvolupament des de la seva etapa de formació doctoral i continuen treballant junts després del doctorat. En el moment de l'estudi treballen en diferents espais i l'investigador principal manté la seva posició al centre d'investigació que els va formar. Col·laboren i publiquen amb una mitjana de tres autors per article. Han aprofitat les possibilitats de comunicació sincrònica i asincrònica que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació per produir més de cent articles i aconseguir més de vuit-centes deu citacions en el període estudiat.

En la literatura es reconeixen diferents rols associats a les publicacions científiques: autor, lector, crític, editor i expert local (Campbell, 2003). Per a Laudel i Gläser (2008), són aprenent, col·lega, col·lega expert, mentor i membre d'elit. Els rols assumits com a membres d'una comunitat disciplinària els exigeixen que es representi integralment l'escrit i la seva aportació.

Carrasco, Kent i Méndez (2016) fan servir les aportacions de Bazerman (1988) per identificar quatre rols de participació que es confirmen en les tasques associades a la publicació dels experts en electrònica: autor o coautor; lector especialitzat dels textos produïts per les parelles locals i altres grups; també és crític o avaluador de la producció acadèmica de l'especialitat que desenvolupa, i finalment actua com a editor o integrant dels comitès de les publicacions científiques o dels comitès acadèmics de trobades especialitzades.

Independentment de la llengua materna, tots els investigadors d'electrònica publiquen en anglès, idioma estàndard per a la comunicació científica, per ser llegits per la comunitat internacional (Buckingham, 2008; Englander, 2011; Carrasco [et al.], 2011 i 2012).

Per explicar el treball col·laboratiu i els processos col·lectius de producció de nou coneixement es proposa desenvolupar aquest article a partir de quatre troballes: coautoria com a constant de les publicacions; ús de recursos tecnològics per comunicar-se i cooperar en el procés de producció de l'article; expressió de rols científics assumits per investigar i publicar; col·laboració i identitat com a expressions integrades de decisions, recursos i responsabilitats del grup estudiat.

 

2 Metodologia de l'estudi

Es van gravar vint hores d'entrevistes semiestructurades a partir d'una guia de deu preguntes agrupades en quatre eixos, basats en investigacions prèvies del grup (Carrasco [et al.], 2013):

  • actors, membres i rols científics assumits
  • tecnologies com a recursos i suports de lectura i escriptura científica
  • finalitat i usos de l'escriptura científica
  • reflexions sobre processos d'enculturació científica, particularment, col·laboració i comunicació

Durant dos mesos es van fer entrevistes en línia mitjançant un programa que permet comunicacions de text i veu. L'entrevista presencial amb l'investigador principal va permetre observar el lloc de treball, que, com a centre avançat, ofereix tota la infraestructura per investigar. La transcripció de les entrevistes va ser manual, i l'anàlisi de contingut posterior va permetre construir les dades que aquí es mostren.

Els entrevistats són doctors en Ciències amb l’especialitat d’Electrònica, homes entre trenta i cinquanta-un anys que desenvolupen la seva feina en diferents centres de treball, tant científics com empresarials. Es troben dos cops l'any en algun dels centres i habitualment es comuniquen mitjançant plataformes tecnològiques. Tots van ser doctorands de l'investigador principal en un centre d'investigació nacional de Mèxic. Els fragments d'entrevista presentats numeren com a D1-D10 els investigadors que integren el grup estudiat. Cal assenyalar que dos d'ells no van contestar l'entrevista. A continuació, es presenten quatre seccions d'informació com a resultat de l'anàlisi de contingut.

 

3 Escriptura científica: investigació i coautoria

L'activitat d'escriure com a recurs epistèmic organitza les comunicacions científiques. El fragment d'entrevista següent es refereix a les estructures genèriques formals en la comunicació científica:

"[Escribir] es de gran utilidad ya que nos permite establecer de una manera formal y estructurada toda la información obtenida por medio del trabajo realizado. Impacta directamente en una formación organizada del pensamiento y en la forma de realizar tu trabajo no académico para poder reportar de una manera clara tus logros." (D3)

Com que publiquen per a una audiència especialitzada per donar a conèixer resultats d'investigació, segueixen certes exigències estructurals modelades per la disciplina. El discurs canvia com a resultat de les exigències de la situació retòrica. Com diu Ferri (1995):

"Entre las tareas de los científicos está la de comunicación de sus investigaciones. Pero los científicos no se limitan simplemente a comunicar sus resultados, sino que también tratan de convencer a otros científicos para que los acepten."

En el postgrau els investigadors en formació aprenen a escriure com a científics i a seguir pautes per publicar i per divulgar. Experimenten diferents maneres de ser coautors i aprenen a reconèixer les exigències i aprofitar els beneficis dels processos implicats en una publicació especialitzada. Dos d'aquests aprenentatges, formes expressives i claredat de destinataris del text, els esmenta D9:

"En el sentido de saber expresar tus ideas en un lenguaje simple que pueda ser entendido de manera fácil por las demás personas, expertas o no expertas en mi área de trabajo."

Quan es forma com a investigador, cada aprenent també es forma com a autor que col·labora de maneres diferents amb altres autors, observant com hi participen els més experimentats. La col·laboració es tradueix en coautoria que expressa el reconeixement de la feina que altres aporten al text publicat en revistes com ara Design and Test of ComputersSolid State Circuits Periodic Microelectronics Reliability. Les formes col·lectives de fer recerca i coautoria (Müller, 2012) també són trets distintius del grup de treball estudiat. Exposar-se per aprendre a escriure exigeix ​​ser autocrític, comenta D4:

"La escritura y publicación de resultados expuestos en revistas expone al autor a la crítica de expertos en el área donde se estén publicando los resultados. Este proceso permite a los autores desarrollar un nivel de autocrítica objetivo."

Estar exposat a les crítiques dels revisors científics forma part de la recerca. Els revisors són experts acadèmics que gestionen l'accés a la publicació. Englander i Bonilla (2011) mostren com mitjançant el dictamen d'un article els revisors determinen la filiació d'un postulant; un revisor, assenyalen, pot assumir un dels tres rols: un "aliat", que assenyala deficiències, però ofereix ajuda i solucions; un "guardià" dels estàndards de la comunitat, que no està disposat a oferir directrius que ajudin l'autor, o un "marcador" (o ringmaster, en el text original), que no pot ajudar perquè no és en si un executor, sinó una espècie d'administrador científic que havia estat autor anteriorment (p. 412–413). En qualsevol dels tres casos el resultat del dictamen té un efecte en la investigació, tal com expressa D4:

"La aceptación o rechazo de publicaciones nacionales o internacionales en revistas o congresos coadyuva a continuar o redimir la investigación."

Els experts en electrònica que han participat en l'estudi assumeixen el paper d'avaluador i autor en les produccions escrites. Aquestes funcions els preparen per participar en el circuit de publicacions científiques. L'espai privilegiat són les trobades presencials durant els seus estudis doctorals, tal com comenta D9:

"Hay muchas. Desde reuniones casuales que se convertían en debates en los diferentes cubículos de los miembros del grupo de investigación, reuniones de tres o cuatro miembros del grupo de investigación con nuestro asesor; cada vez que algún miembro del grupo debía hacer una presentación para una conferencia o defensa de tesis, se tenía que hacer una presentación a todo el grupo de trabajo primero, para mejorar la presentación final con la retroalimentación respectiva."

Els autors reconeixen i valoren la feina dels avaluadors, o gatekeepers, disciplinaris. Intenten adoptar el paper d'aliats per col·laborar en la millora de cada text produït pels integrants del grup. Aconseguir un millor resultat de la tasca és un propòsit evident de cada trobada, que pot ser presencial o a través de mitjans electrònics.

 

4 Investigació especialitzada i recursos tecnològics

L'escriptura científica forma part de la investigació i exigeix ​​emprar diversos recursos electrònics que permeten accedir a revistes científiques, alimentar la investigació i multiplicar les oportunitats de llegir i ser llegit. Un recurs emprat pels investigadors estudiats és el ResearchGate, una plataforma de registre i col·laboració en la qual fan públics els perfils individuals.

L'accés immediat a la producció acadèmica internacional de l'àrea els permet estar al dia de les recerques publicades i identificar temes emergents que exigeixen ser investigats. Sobre organització i ús de les plataformes opina l'investigador principal:

"Utilizo algunas redes académicas como ResearchGate, desde hace muchos años; así recibo las publicaciones de mis colegas en el área. Otra que uso es Dblp, ya que es muy buena, hace búsquedas de autores por año y está muy estructurada."

Un dels recursos electrònics més usats és disciplinari: es tracta de la plataforma IEEE (una associació internacional d'enginyers dedicada a l'estandardització i el desenvolupament de l'electrònica, la informàtica i àrees afins). Dblp és un lloc web de bibliografia informàtica allotjat a la Universität Trier, a Alemanya, i el ResearchGatepermet situar, revisar i llegir la producció científica més recent de la seva disciplina.

La ciència contemporània difícilment pot desenvolupar-se sense els mitjans digitals que fan possible l'accés directe a resultats de recerca i als canals de comunicació sincrònica i asincrònica per construir una investigació col·laborativament. Els experts en electrònica de l'estudi fan servir mitjans electrònics d'informació i escriptura (videoconferències) com a eina quotidiana de conversa acadèmica. D'acord amb l'investigador principal:

"[…] permite conversar de una forma fácil, intercambiar ideas, apoyándose de imágenes a través de compartir pantalla y se puede ver a los implicados en la conversación, el trabajo en línea; por ejemplo en dibujos de circuitos, en programas para simular cómo funcionan los circuitos, sin necesidad de estar en el mismo espacio físico. Este recurso es utilizado en la lectura de artículos científicos y en la escritura de los propios artículos."

El director del grup exposa que al començament de la seva carrera científica el temps emprat per accedir i difondre els articles era superior i les trobades directes eren limitades. El temps de comunicació oral era inferior i generalment es limitava a curtes converses telefòniques o a trobades cara a cara en esdeveniments acadèmics. Les dades recollides en aquesta secció manifesten el canvi en les formes d'investigació, associat a una major freqüència d'intercanvis escrits i orals, a causa de l'avenç tecnològic.

La comunicació en línia és permanent o continuada (des de l'inici de la jornada), o sigui, no necessàriament està vinculada a la tasca de redactar un article o una ponència; és multicanal (també opera per videoconferència) i multimodal (escriptura, parla i visualització de gràfics). Tal com indica l'investigador principal:

"Al empezar el día lo primero que hago es abrir mis cuentas de correo electrónico personal e institucional e inmediatamente abrir el Skype. Pido a mis colaboradores más cercanos, del proyecto en marcha, que estén conectados permanentemente durante el día."

Cal destacar que els informants assenyalaven que utilitzen algunes prestacions ja disponibles a la xarxa, com ara l'emmagatzematge al núvol o la redacció cooperativa en línia (el Mendeley, el Drive i el Dropbox) que permet, en alguns casos, que diversos coautors treballin al mateix temps en un document des de diferents centres d'investigació.

Les tecnologies no solament han canviat les formes de comunicació, també possibiliten el desenvolupament de nous recursos tecnològics per a la investigació. A tall de mostra, l'investigador principal esmenta exemples d'innovacions i adaptacions que ells mateixos han fet d'aquestes eines per a la seva feina de col·laboració. Com a exemple, cita el programari descriptiu d'aplicacions matemàtiques.

 

5 Publicacions i rols científics

El repte de tots els grups de recerca és tenir la primícia de la investigació reconeguda per la comunitat internacional a la qual pertanyen. La seva funció és ser autors de la mateixa manera que la comunitat els exigeix ​​ser avaluadors o editors de publicacions científiques. L'objectivitat en l'exercici del paper de crític del treball d'altres sembla formar part de l'ethos científic dels integrants d'aquest grup disciplinari (Merton, 1973).

Com a col·lega expert i autor de publicacions especialitzades, cada investigador fa aportacions al desenvolupament del seu camp i és conscient que el seu treball potencia la vinculació del seu grup amb altres grups. Tal com s'expressa en aquest fragment:

"La comunidad internacional valora en gran medida las aportaciones de mejoras y de nuevas metodologías para resolver los problemas tecnológicos actuales, además de que mi trabajo haya servido como parte de enlace para otros trabajos de investigación."

Un índex de publicacions alt també té un impacte en les citacions que es fan dels treballs:

"Considero que nuestro trabajo de investigación ha recibido una valoración positiva de parte de la comunidad internacional y se ha visto reflejado en la aceptación de nuestros artículos científicos en diferentes revistas internacionales de un alto factor de impacto y en diferentes conferencias internacionales de prestigio." (D8)

El grup de científics estudiat (Becher; Trowler, 2001) investiga un camp d'aplicació especialitzat: la prova i el disseny de circuits integrats. Els informants van dir que es van fer especialistes en recerca gràcies a un entorn de feina col·laboratiu que exigeix el comentari escrit i l'expressió especialitzada. Participar-hi els exigeix aprendre i adaptar-se flexiblement a diferents papers. Dos dels investigadors entrevistats, els que tenen més reconeixement com a autors, van dir que havien assumit els quatre rols més reconeguts en la tasca de publicar: coautor, revisor, avaluador i editor.

 

6 Enculturació científica: col·laboració i identitat

Com a procés d'apropiació de pràctiques científiques, concebem l'enculturació com a experiències pràctiques d'aprenentatge tant codificat com tàcit:

"’Tacit’ knowledge contrasts with knowledge that lends itself to expression and explication by means of explicit formulae and that can be taught by ‘chalk-and-talk’ techniques. Tacit knowledge is grounded in knowledge and skills acquired through membership of a particular social group.”  (Delamont; Atkinson, 2001, p. 101)

És en l'actuació on els científics aprenen els diversos papers. Són autors que presenten avenços, i crítics que ajuden a redefinir, com comenta D4:

"Después de exponer avances de tesis, realizamos una reunión entre compañeros y expusieron sus puntos de vista respecto al trabajo presentado y cómo lo habían percibido; la honestidad ayuda a ver las cosas desde otro punto de vista. Este tipo de crítica definió cómo darle un enfoque diferente y atacar el problema desde otra perspectiva."

La citació mostra que la participació no solament condueix a una correcció lingüística o a un comentari superficial; també suggereix que la revisió que aporten els col·legues es refereix a l'estructura, l'enfocament, el plantejament global d'un article o una investigació.

El trànsit d'aprenent de científic a membre d'elit (Laudel; Gläser, 2008) també es dóna a les activitats quotidianes de recerca (Delamond; Atkinson, 2001; Carrasco [et al.], 2016). Els experts en electrònica sostenen converses regulars amb membres d'elit d'altres països, de manera que la cooperació no es limita als membres del grup.

"El poder trabajar y discutir temas de investigación afines con investigadores de otros países me hizo madurar y entender cómo se realiza investigación científica en otros países y que no hay limitaciones culturales o económicas para lograr tus objetivos." (D2)

Són clares les oportunitats que tenen els joves investigadors d'aprendre a plantejar els escrits per a una audiència definida i d'escoltar els comentaris crítics d'altres experts, locals o externs, avaluadors o membres d'elit, per millorar els treballs. Acords, costums, normes científiques i especialitzades són interioritzades per cada participant en el contacte directe amb la pràctica textual (Merton, 1973). Les exigències de producció científica en un entorn contemporani competitiu i de recursos limitats obliguen a col·laborar. La producció científica expressa un benefici comú que enforteix una identitat grupal.

El trajecte doctoral, vist com a procés d'enculturació científica, forma els estudiants en diversos àmbits: l'especialitzat (ser expert en una especialitat), el comunitari o col·legial i institucional (formar part de xarxes i associacions) i el professional o aplicat (ser un científic practicant).

L'escriptura és clau en aquest complex procés d'aprendre a fer ciència. Els investigadors adopten models de comunicació i gèneres discursius especialitzats (Swales, 1990 i 2004). L'aprenentatge no solament té lloc quan s'escriu; passa en observar com s'assumeixen, i en assumir un mateix, diferents papers associats a la tasca de la producció científica.

En el cas del grup estudiat, s'aprecia una identitat grupal forta, sustentada no solament en les diverses formes d'interacció efectuades en el treball científic, sinó també en la productivitat científica i la consegüent visibilitat internacional.

 

7 Conclusions

Aquest estudi confirma que la publicació d'articles és una activitat central de la investigació. En publicar troballes en articles de dos autors o més, els científics donen visibilitat al grup com a part de la comunitat especialitzada. Ser autor d'un article publicat evidencia un reconeixement i aquest reconeixement alimenta el posicionament disciplinari de cada investigador en un univers de publicacions altament competitiu.

Aparentment, el grup estudiat ha aconseguit evitar satisfactòriament la dialèctica entre la competència i la col·laboració: les seves relacions intragrupals són col·laboratives, però el grup es presenta de manera competitiva cap a fora, és a dir, cap a la comunitat disciplinària internacional. Cada individu sent la pressió per obtenir reconeixement com a expert, però en aquest cas l'aconsegueix col·laborativament. Aquesta hipòtesi va emergir del treball de camp i requereix més atenció per ser validada.

A diferència de la producció solitària d'abans, un text científic és produït ara per diferents autors que exerceixen diverses funcions i que fan servir, com a part regular de la investigació científica, recursos tecnològics i plataformes d'informació i comunicació.

Estudiar el treball d'una comunitat científica exigeix ​​aprofundir en l'estudi de la col·laboració com a condició del desenvolupament de l'activitat. En un context de creixent col·laboració, però també forta competència, la formació de nous investigadors sembla requerir un binomi necessari: lideratge i col·laboració.

 

Agraïments

Agraïm la informació oferta pels nou investigadors entrevistats. Com a experiència necessària de col·laboració per aconseguir un millor resultat amb aquest text, agraïm l'ajuda en forma d'observacions i comentaris puntuals dels que l'han avaluat. Volem atorgar un reconeixement especial a les observacions, detallades i encertades, d'Elizabeth Narváez.

 

Bibliografia

Bazerman, C. [et al.] (1988). Shaping written knowledge: The genre and activity of the experimental article in science. Madison: University of Wisconsin Press.

Becher, T.; Trowler, P. (2001). Tribus y territorios académicos. La Indagación intelectual y las culturas de las disciplinas. Barcelona: Gedisa.

Brambila-Limón, R. (2015). Prácticas de literacidad científica disciplinar: electrónicos que trabajan en red. Tesi de màster. Benemérita Universidad Autónoma de Puebla.

Brambila-Limón, R.; Carrasco, A.; Kent, R. (2016). "Prácticas de literacidad científica disciplinar". En: Desde la literacidad académica: perspectivas, experiencias y retos en el actual contexto latinoamericano. México: Universidad de Tlaxcala [en premsa].

Buckingham, L. (2008). "Development of English Academic Writing Competence by Turkish Scholars". International journal of doctoral studies, vol. 3, p. 1–18.

Campbell, R. (2003). "Preparing the next generation of scientists the social process of managing students". Social studies of science, no. 33, p. 897–927.

Carrasco, A.; Kent, R.; Méndez, F. (2016). "Writing and Reading as role enactment in the PhD: oceanography and physiology students in Mexico". En: Street, B. (ed.). Companion to Academic Writing Studies. London: Routledge [en premsa].

Carrasco, A.; Kent, R.; Kernanen, N. (2012). "Learning Careers and Enculturation – Production of Scientific Papers by PhD Students in a Mexican Physiology Laboratory: An exploratory case study".En: Bazerman, C. [et al.] (ed.). International Advances in Writing Research: Cultures, Places, Measures. Perspectives on Writing. Fort Collins, Colorado: The WAC Clearinghouse and Parlor Press, p. 335–351.

Carrasco, A.; Kent, R. (2011). "Leer y escribir en el doctorado o el reto de formarse como autor de ciencias". Revista mexicana de investigación educativa, vol. 16, n.º 50, p. 679–686.

Delamont, S.; Atkinson, P. (2001). "Doctoring Uncertainty: Mastering Craft Knowledge", Social studies of science, vol. 31, no. 1, p. 87–107.

Englander, K.; López-Bonilla, G. (2011). "Acknowledging or denying membership: Reviewer's responses to non-anglophone scientist's manuscripts". Discourse studies, vol. 134, no. 4, p. 395–416.

Englander, K. (2011). "The globalized world of English scientific publishing: An analytical proposal that situates a multilingual scholar".En: Discourses and Identities in Contexts of Educational Change. Contributions from the United States and Mexico. Estats Units: Peter Lang, p. 209–228.

Ferri, J. (1995). “La retórica de la ciencia: orígenes y perspectivas de un proyecto de estudio de la ciencia”. Endoxa, vol. 1, n.º 5, p. 125-144.

Kent, R. (2013). "Claves sociológicas para analizar la ciencia como sistema social".Documento de trabajo del cuerpo académico "La investigación científica, el desarrollo tecnológico y la vinculación social". Benemérita Universidad Autónoma de Puebla.

Laudel, G.; Gläser, J. (2008). "From apprentice to colleague: the metamorphosis of early career researchers". Higher education, vol. 55, p. 387–406.

Lave, J.; Wenger, E. (1991). Situated learning: Legitimate peripheral participation. Cambridge: Cambridge University Press.

Merton, R. K. (1973). The sociology of science: Theoretical and empirical investigations. Chicago: University of Chicago Press.

Müller, R. (2012). "Collaborating in Life Science Research Groups: The Question of Authorship". Higher education policy, vol. 25, p. 289–311.

Noëll, S.; Robert, J.-M. (2004). "Empirical Study on Collaborative Writing: What Do Co-authors Do, Use, and Like?". Computer Supported Cooperative Work, no. 13, p. 63–89.

Siedlok, F.; Hibbert, P.; Sillince, J. (2015). "From practice to collaborative community in interdisciplinary research contexts". Research policy, vol.44, no. 1, 96–107. DOI: 10.1016/j.respol.2014.07.018.

Swales, J. (1990). Genre Analysis: English in academic and research settings. Cambridge: Cambridge University Press.

— (2004). Research genres: Explorations and applications. Cambridge: Cambridge University Press.

SIICYT, Sistema de Información sobre Investigación Científica y Tecnológica (2008). <http://www.siicyt.gob.mx/>. [Consulta: 15/11/2015].

Van den Besselaar, P.; Hemlin, S.; Van der Weijden, I. (2012). "Collaboration and Competition in Research". Higher education policy, vol. 25, no. 3, p. 263–266. DOI: 10.1057/hep.2012.16.

 

Nota

1 Aquesta investigació s'ha dut a terme gràcies al suport de la Vicerrectoría de Investigación y Estudios de Posgrado de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla i al Consejo de Ciencia y Tecnología de l'Estat de Puebla, Mèxic.


Citació recomanada

Brambila, Rocío (2016). "Investigadors d'electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 37 (desembre) . <http://bid.ub.edu/37/brambila.htm>. [Consulta: 24-02-2017].