Call for papers

Temàtica: Creació col·laborativa de coneixement compartit
Data lliurament: dijous, 1 abril, 2021

Coordinadors: Enric Senabre i Núria Ferran
Instruccions per als autors/es: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

El ventall actual de possibilitats de co-creació o creació col·laborativa de coneixement constitueix un fenomen que connecta d’una nova manera disciplines científiques, reptes contemporanis, diversos actors de la societat i un gran ventall de maneres de fer, de resoldre problemes i d’aprendre col·lectivament. 

Un dels millors exemples de creació i compartició de coneixement de forma col·laborativa i oberta, d’àmbit global, és la Wikipedia, que justament el 2021 celebrarà el seu vintè aniversari. Aquest projecte altruista, situat entre els deu llocs més visitats d'Internet, demostra com es pot compartir grans volums de coneixement de forma descentralitzada posant en evidència models centralitzats i caducs. Alhora, en els darrers temps han sorgit tot d’iniciatives que aproximen la pràctica científica a la contribució ciutadana, amb exemples de transdisciplinarietat com la ciència ciutadana o la ciència oberta. També iniciatives i espais per a la hibridació i aplicació situada de coneixement compartit, com ara els laboratoris ciutadans, els FabLabs i ateneus de fabricació, o nous projectes de participació en biblioteques públiques, entre altres. O més recentment tot un seguit de noves eines col·laboratives i exemples d’economia de plataforma que, al marge de la seva aplicació en nous productes i serveis, també generen o poden generar coneixement valuós fruit de la col·laboració entre persones, En aquest sentit, i per molts altres exemples d’iniciatives semblants, és posible afirmar que la co-creació i el coneixement obert estan cada cop més estretament vinculats. 

Tanmateix, actualment encara sembla haver-hi reptes importants envers qui, com i per quins motius cal activar la creació col·lectiva de coneixement, ja sigui en entorns digitals o per mitjà de dinàmiques presencials. També cal més “meta”-coneixement en aquest sentit, és a dir, coneixement sobre el mateix coneixement co-creat, ja sigui respecte a metodologies, principis o condicions que el fan possible. Alhora, calen més perspectives crítiques i reflexió, així com també mirades a llarg termini, sobre quines barreres tecnològiques, de gènere, capacitació o participació encara no estan superades en la generació col·laborativa de coneixement. També interessa esbrinar quin tipus de coneixement i la seva aplicabilitat es pot generar més fàcilment en aquest marc, ja sigui en l’àmbit acadèmic, laboral, comunitari o polític per a esmentar-ne alguns, i quins continguts poden quedar-ne fora.

Per aquests motius, aquest monogràfic s’obre a diferents propostes de contribució en forma d’articles que s’enfoquin a alguns dels temes següents (o de similars) des d’una perspectiva metodològica, conceptual o de pràctiques de co-creació de coneixement. Ja sigui per part de recercaires o experts de l’àmbit acadèmic, com professionals o participants d’iniciatives de co-creació, seguint les pautes de format i instruccions per a autors de BiD:

  • Wikipedia revisada: nous enfocaments i avenços del projecte (o altres de la Fundació Wikimedia) amb motiu del seu vintè aniversari. 
  • Transdisciplinarietat i participació en recerca: ciència ciutadana, ciència oberta, recerca-acció i altres àmbits col·laboratius en ciència.
  • Anàlisis de fluxos d’informació, documentació i preses de decisions en la generació col·lectiva de coneixement en organitzacions descentralitzades.
  • Experiències i formats de co-creació presencial: hackathons, “sprints” co-escriptura, retirs creatius, tallers participatius, “edithathones”, etc.
  • Crítica i barreres d’accés a la creació col·laborativa: bretxes de gènere o multiculturals, integració de la diversitat, bretxa digital, dificultats per a assolir objectius, etc.
  • Experiències culturals co-creades com a format d’aprenentatge i compartició de coneixement (teatre, art digital, performance, exhibicions, etc.) que tinguin components participatius. 
  • Espais de co-creació digitals (eines, plataformes, comunitats concretes) o presencials (laboratoris ciutadans, FabLabs i ateneus de fabricació, Living Labs, nous formats de museus o biblioteques, etc.).
  • Economia de plataforma i generació de coneixement compartit, més enllà de l’intercanvi distribuït de productes i serveis.
Temàtica: Més enllà de les fake news. Anatomia de la desinformació
Data lliurament: dijous, 1 octubre, 2020
Coordinadors: Antònia Ferrer Sapena (UPV), Pere Masip (URL)
Instruccions pels autors/es: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
 
Un tema recurrent durant els últims anys és la informació falsa que es transmet en qualsevol mitjà de comunicació. Aquesta transmissió d'informació no veraç i la seva difusió es produeix per diferents circumstàncies. En uns casos, per la rapidesa a l’hora de compartir l'última informació que ens ha arribat, en moltes ocasions sense tenir en compte el canal, el mitjà i els interessos que pugui tenir l'emissor; en altres casos, la difusió té una intencionalitat i vol aconseguir unes determinades finalitats: polítiques, ideològiques, econòmiques, entre altres.
 
La informació falsa representa una amenaça per a la democràcia. Així ho han denunciat organismes internacionals, com la Comissió Europea, i governs, però també moviments i organitzacions civils, com Xnet (plataforma dedicada a la defensa dels drets digitals i la llibertat d'expressió), encara que amb postulats diferents i en alguns casos divergents.
 
Hi ha molts els col·lectius implicats a aconseguir que la informació que es difongui sigui veraç: periodistes, documentalistes, científics. Aquests col·lectius fan servir diferents tècniques per a aconseguir-ho. En aquest monogràfic es vol donar cabuda a articles que reflexionin sobre l'impacte que té aquest tipus d'informació en la societat i en les tècniques existents per a identificar-la i controlar-la, i sobre com l'educació per a conèixer la qualitat de la informació pot repercutir en un consum crític.
 
Concretament, s'admetran articles relacionats amb els temes següents:
  • Desinformació i postveritat.
  • Tècniques de big data o dades massives per a detecció d'informació falsa.
  • Bots i disseminació de la informació falsa. Qui hi ha darrere de la difusió de massiva d'informació falsa o manipulada?
  • Transparència algorísmica. El paper de les plataformes en el control de la desinformació.
  • Educació en la utilització de fonts de qualitat en l'ús de la informació.
  • Simplicitat del missatge i rapidesa en la difusió.
  • Mitjans socials i el seu impacte en la propagació d'informació no veraç.
  • Efectes que té en la qualitat democràtica la propagació d'informació falsa.
  • Narratives de la desinformació.
  • Tècniques de fact cheking o verificació de fets.
  • Fake science.
  • Viabilitat de la regulació contra la desinformació.
Temàtica:
Data lliurament: dijous, 20 juny, 2019
Número 45 (desembre 2020)
Temàtica: Noves tendències en l'educació en mitjans
Coordinadors: Daniel Aranda (UOC), Roberto Aparici (UNED)
Termini de recepció d'originals: 20 de juny de 2020
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors 
 
Des de fa un segle es duen a terme diferents projectes per a l'ensenyament dels mitjans en el camp de la media literacy. Cada mitjà inventat (el periodisme escrit, el cinema, la fotografia, etc...) va tenir pioners que van desenvolupar aplicacions en el camp educatiu: cent anys d'educació en mitjans que amb prou feines han servit per a la implantació de projectes ambiciosos.

Des de les experiències del docent francès Célestin Freinet i els ensenyaments del llenguatge de la imatge, passant pel cinema mut en els primers anys del segle XX fins a la irrupció del món digital, s'han desenvolupat nombroses iniciatives que pretenien alfabetitzar en mitjans en diferents contextos i des de diferents aproximacions.

En la segona meitat del segle XX s'articulen diferents teories entorn de l'estudi de les possibilitats educatives dels diferents mitjans de comunicació de masses i els diferents llenguatges. Les tendències hegemòniques durant la segona meitat del segle XX van ser les següents:
  • D'una banda, la perspectiva "vacunadora" que considerava els mitjans de comunicació com un perill per a nens i joves. Des d’aquesta perspectiva, els alumnes havien de conèixer els mitjans per lluitar contra els seus efectes.
  • D'altra banda, la perspectiva tecnocentrica, que continua hegemònica, l'objectiu és convertir els joves en usuaris tecnològics i productors de continguts acrítics.
  • Finalment, la perspectiva crítica és la que s'acosta a l'estudi dels mitjans per a proporcionar un profund coneixement del seu llenguatge i convertir l'estudiant en creador significatiu de continguts des de processos d'apropiació, avaluació i crítica que el capacitin no solament per a comprendre els mitjans, sinó també per a analitzar com aquests mitjans representen la realitat.
Len Masterman és el gran creador d'una teoria que consisteix en l'aprenentatge crític dels mitjans en la seva obra Teaching the Media i, d'alguna manera, és un dels grans pioners en el món anglosaxó. Paral·lelament sense tenir cap vinculació entre ells, Mario Kaplún i Daniel Prieto Castell desenvolupen aquest camp a Amèrica Llatina, al costat d'altres figures destacades com Ismar d'Oliveira i Guillermo Orozco.

Actualment des de diversos cercles acadèmics es comença a posar en dubte l'eficàcia i la orientació actual de l'educació en mitjans. La majoria de les propostes segueixen un patró comú: la necessitat de reivindicar l'educació en mitjans des de la perspectiva comercial per a la compravenda de tecnologia o potenciar-ne l’ús instrumental al servei de pedagogies caduques o dinàmiques experimentals sense evidències que justifiquin la seva aplicació.

El present monogràfic té com a objectiu donar cabuda a la reflexió entorn dels nous horitzons de l'educació en mitjans des d'una pedagogia de la incertesa, disruptiva i crítica.

Tenim la percepció que l'educació en mitjans actual no distingeix entre mitjans i tecnologies, no atén la necessitat de reflexionar sobre qüestions culturals que passen per la crítica del sistema digital des d'una perspectiva cultural que permeti als joves autonomia, perspectiva crítica i, per tant, major llibertat d'elecció i gaudi que promogui una ciutadania crítica i mobilitzada.

El present i el futur de l'educació en mitjans gira entorn de les temàtiques següents que son l'objectiu d'aquest monogràfic:
  1. Algorismes i big data
  2. Desinformació, postveritat i control
  3. Nou estatut de la imatge en l'era de les xarxes i el nou ecosistema audiovisual (YouTube, Netflix, etc.)
  4. L'educació com a mercat pedagògic
  5. Telèfons intel·ligents i aplicacions dissenyades per al consum i la interrupció
  6. Asimetries en la societat de la informació i la comunicació.
Temàtica:
Data lliurament: diumenge, 1 desembre, 2019
Número 44 (juny 2020)
Temàtica: Dones i memòria: lluitant contra l’oblit i la invisibilitat
Coordinadors: Remei Perpinyà (UAB) i Anna Villarroya (UB)
Termini de recepció d'originals: 1 de desembre de 2019
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
Els darrers anys han estat escenari de nombroses reivindicacions entorn la presència de les dones en el món de la cultura i, en especial, sobre la manca de reconeixement i de visibilització de les seves obres.

Els arxius, biblioteques, museus, monuments i el patrimoni en general, a l’igual que d’altres equipaments i manifestacions culturals, han facilitat, al llarg de la història, la reproducció d’estereotips i prejudicis sexistes, dificultant el coneixement dels diferents col·lectius de dones i dels gèneres menys representats i menystenint les seves aportacions, concebudes com a secundàries i fent-les restar en la marginalitat. 

En aquest sentit, els espais de representació de la història rarament han conservat, estudiat i difós les obres de les dones i dels gèneres menys representats, fent gairebé invisible la seva contribució en les societats del passat.

Tanmateix, cal reconèixer el potencial i la responsabilitat dels arxius i els centres de memòria en general per promoure la igualtat en termes de gènere en tant que són responsables de l’adquisició, la preservació i la gestió dels documents que modelen la memòria històrica.
Amb aquest monogràfic es vol aprofundir en la gestió de la memòria al llarg de la història des d’una perspectiva de gènere i de respecte a la diversitat. Es fa una crida, doncs, a aquelles recerques que tinguin com a objecte l’estudi, la conservació, la recerca, la difusió, la visibilització i la posada en valor de la memòria col·lectiva des d’una perspectiva de gènere. Es vol també reflexionar sobre el significat i l’impacte que té incorporar la perspectiva de gènere en el tractament de la memòria col·lectiva, posant en valor aquelles intervencions culturals que arreu del país o en d’altres contextos hagin fet visibles les aportacions de les dones al patrimoni i a la cultura del país i, per tant, a la seva diversitat. En aquest sentit acollim anàlisis sobre la integració de la perspectiva de gènere en la política d’adquisicions i ingressos de fons, així como projectes que fan polítiques proactives de cerca de fons documentals produïts per dones i/o que donin testimoni de les activitats de les dones a la nostra societat.

En concret, es vol recuperar i visibilitzar el treball i les aportacions de les dones que no varen aconseguir el reconeixement social que mereixien en el seu moment o no ocupaven espais semblants als dels homes. A l’hora que es vol acollir projectes d’innovació sobre l’arxivat de la memòria actual de les dones en el context digital.

En definitiva, es pretén recollir recerques que ajudin a conscienciar sobre les desigualtats de gènere en els diferents espais de representació, així com aquelles que han afavorit noves maneres de construir un relat i noves formes de coneixement.
Es tindran en compte principalment estudis dels àmbits de l’arxivística, la documentació i la gestió cultural, i també des d’altres disciplines com l’antropologia, la història, la museologia, la comunicació o la sociologia. Seran especialment benvinguts aquells treballs que tinguin una perspectiva interdisciplinària i alhora internacional.

Amb aquest monogràfic volem fer visibles aquelles recerques empíriques i teòriques que contribueixen a una mirada menys esbiaixada del passat llunyà i recent.

El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents: 
         
  • La presència de dones en fons personals als arxius i biblioteques.
  • Comunicació des de la perspectiva de gènere
  • El rol del gènere en la professionalització de disciplines com ara l’arxivística, la documentació, la comunicació o la gestió cultural
  • La funció i el perfil de les arxiveres.
  • Memòria dels feminismes
  • Els documents d’arxiu d’autoria i/o escriptura femenina
  • La incorporació de la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les fonts per a la recerca històrica.
  • La incorporació de la perspectiva de gènere en la gestió dels arxius, les biblioteques i els museus.
  • La conservació, l’adquisició, l’estudi i l’exhibició d’obres de dones per part d’arxius, biblioteques i museus
  • El paper de les dones en les polítiques de preservació de la memòria
  • Projectes de visibilització, comunicació i recuperació de la memòria de les dones
  • Projectes d’alfabetització mediàtica i informacional des de la perspectiva de gènere
  • La perspectiva de gènere en les polítiques culturals públiques.
Temàtica:
Data lliurament: dissabte, 1 juny, 2019
Número 43 (desembre 2019)
Temàtica: El futur és avui: biblioteques al servei d’una societat canviant
Coordinadors: Maite Comalat (UB) i Ciro Llueca (Biblioteca UOC)
Termini de recepció d'originals: 1 de juny de 2019
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
La capacitat de les biblioteques per a adaptar-se als canvis i respondre a les necessitats dels seus usuaris ha estat l'element clau que els ha permès evolucionar i continuar formant part del dia a dia de la seva societat i de les seves institucions. Com en la resta de sectors, la integració entusiasta de les tecnologies ha permès millorar sensiblement en serveis, els quals dècades enrere eren impensables. Alhora, aquesta capacitat per a adaptar-se al canvi i anticipar-se a les necessitats han convertit les biblioteques en protagonistes indiscutibles de la cultura municipal: hem gaudit del privilegi de ser presents en les agendes polítiques.

Això no obstant, són moltes les veus que alerten de la urgència de reflexionar sobre aquesta evolució i sobre la necessitat d’adaptar-se ràpidament a uns canvis socials que afecten als processos d’aprenentatge i als processos de participació de la ciutadania.

Competències avui imprescindibles que han estat vinculades tradicionalment a les biblioteques, com la importància de l’autonomia en l’aprenentatge; la capacitat crítica en la societat de la postveritat; o l’alfabetització entesa com la necessitat de llegir en diferents formats i suports, prenen avui una rellevància singular que situa les biblioteques en un nou context d’oportunitat-amenaça: evolucionar o desaparèixer. 
 
En aquest sentit, l’aprenentatge de les competències necessàries per a moure’s en una societat diversa, amb informacions múltiples, on ja no és necessari solament poder accedir a la informació, sinó que el que és fonamental és saber-la destriar i interpretar, hauria de fer de les biblioteques el lloc de referència, no el lloc físic -o no únicament físic- sinó la font fiable, recomanable i recomanada. Ara bé, hem estat capaços de generar plataformes que, més enllà de respondre a l'objectiu de recollir informació, siguin conegudes, reconegudes i utilitzades pels usuaris? Hem donat el suport que necessitaven els formadors per a assolir els seus objectius docents? Hem contagiat les nostres institucions de l’esperit de l'accés obert?

El coneixement és cada vegada més una experiència compartida i les biblioteques han de poder oferir els espais i els recursos necessaris perquè aquest coneixement es pugui generar. Des de fa temps diem que els usuaris ocupen el lloc central, són el focus d’atenció entorn dels quals giren la resta d’elements: la col·lecció, l’espai, els serveis, el personal…; ara bé, és així realment? Pensem aquests elements des de la seva perspectiva? Recollim les seves necessitats i valorem les seves experiències per a millorar els nostres serveis? Hem aconseguit fer propostes on els nostres usuaris puguin trobar resposta a les seves necessitats?
 
Per mitjà d'aquest monogràfic volem fer visibles aquestes iniciatives en les quals les biblioteques estan treballant per tal de contribuir a tenir una societat més ben informada i més participada. Centrem la mirada, per tant, en l’oportunitat que representa per a les biblioteques el canvi de la nostra societat.  
 
El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents:
            
  • Replantejament de nous espais: la biblioteca més enllà de les seves parets.
  • Dinàmiques de treball amb altres agents: compartint projectes de co-creació.
  • Indicadors per a noves necessitats: recollida de dades per a nous projectes.
  • Competències digitals: la lluita contra les fake news. 
  • Aprenentatge al llarg de la vida: serveis i productes amb impacte.
  • Les universitats i el Big deal: convivència o batalla.
  • Fractura digital: la biblioteca com a agent social.
  • Plataformes per a la recollida de dades: l'accés obert per a la generació de coneixement.
  • De la bibliometria a la transformació social: com avaluem la recerca?
  • L’evolució professional del personal al servei de les biblioteques.
Temàtica:
Data lliurament: dissabte, 1 desembre, 2018
Número 42 (juny 2019)
Temàtica: Recomanació lectora: què, on i com prescriure obres i lectures
Coordinadors: Lluís Quintana (UAB) i Lluís Agustí (UB)
Termini de recepció d'originals: 1 de desembre de 2018
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors 
 
Una de les feines clau dels llibreters i dels professionals de les biblioteques ha consistit històricament en la recomanació de lectures o prescripció –segons el terme que s'usa actualment i que caldria discutir. 

En aquesta cruïlla històrica produïda per la irrupció de múltiples formes digitals de lectura i de recomanacions s'obren nombroses possibilitats. La llibreria i la biblioteca pública, fins i tot l'escola i la universitat, han d'afrontar uns canvis tecnològics importants, com ara la creació de les xarxes socials de lectura o l’aparició de la recomanació automatitzada, que són clarament disruptius en l’àmbit de la seva activitat. És en aquest context que el personal de les biblioteques, llibreries i centres docents ha de trobar noves vies per a continuar essent mediador cultural i de lectures.

Cal revisar tota la cadena de la lectura i la seva recomanació. I aquesta revisió cal que sigui feta malgrat la incertesa que ens pugui generar als professionals, sense apriorismes; revisions relacionades amb els agents —qui ha recomanat històricament i qui recomana ara? —; amb l'objecte de consum cultural —què cal llegir?, quines són les lectures imprescindibles?, quins són els gèneres més llegits?—; amb la importància del mitjà on es produeixen —la crítica, les publicacions periòdiques, les xarxes socials—; amb la planificació privada i pública —els plans institucionals de promoció lectora—, i, finalment, amb l'avaluació de tot el procés: com s'avalua i quin impacte té tota la tasca de recomanació feta?

En aquest context cal indagar totes les vies clàssiques de recomanació i les noves que se'ns obren per a valorar quines són les millors eines, quins són els agents, quins els subjectes i quins són els mitjans que fan efectiva aquesta tasca.

En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i teòrica, des de la pedagogia, la crítica i la història literària, com també una mirada més concreta, per a pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l'acadèmia com des de les biblioteques i els altres agents de la cadena de valor del llibre i de les institucions (editors, distribuïdors, llibreters, responsables polítics, culturals, animadors de clubs de lectura).
 
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents: 
•    Què és llegir: hermenèutica, interpretació i descodificació.
•    Explotació de dades de lectura: qui llegeix, què llegeix, quan llegeix, on llegeix?
•    Lectura analògica i lectura digital: implicacions.
•    Terme i concepte de prescripció, recomanació i acompanyament de lectures.
•    Polítiques i plans institucionals de promoció lectora.
•    Agents de la prescripció: editorials, llibreries, biblioteques, suplements i revistes culturals, plataformes i xarxes socials de lectura.
•    Estratègies i experiències de promoció lectora en les biblioteques i en les llibreries: exposicions, desenvolupament de col·leccions, activitats d'animació, clubs de lectura, presentacions de llibres.
•    Clubs de lectura presencials i digitals.
•    Noves formes de prescripció: itineraris literaris, booktubers, bookstagramers, book hauls...
•    La recomanació automatitzada: algorismes al servei de la lectura.
•    Clàssics i cànon, estat de la qüestió: concepte, història, actualitat i futur.
•    Cànon i gènere: obres fetes per dones, per a les dones.
•    Prescripció i construcció identitària, nacional.
•    Obres obligatòries en els ensenyaments reglats.
•    Obres excloses, oblidades i prohibides.
•    Crítica literària i prescripció.
•    Com s'ha de recomanar i per què, o per què no, formats diversos com:
o    Gèneres menystinguts com la poesia o el teatre 
o    Gèneres literaris: novel·la històrica, novel·la negra i policíaca, novel·la fantàstica, novel·la de ciència ficció, 
o    No-ficció: divulgació científica, assaig, autoajuda.
o    Literatura infantil i juvenil.
o    Còmic, manga i novel·la gràfica.
o    Obres d'èxit, best-sellers i long-sellers.

 
Temàtica:
Data lliurament: dissabte, 30 juny, 2018
Número 41 (desembre 2018)
Temàtica: El control de la informació en la producció de coneixement avui
Coordinadors: José Luis de Vicente (Sónar + D) i Jordi Sánchez-Navarro (UOC)
Termini de recepció d'originals: juny de 2018
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
Les lògiques actuals del tractament de la informació relacionades amb l'ús del big data, el machine learning o la intel·ligència artificial són el llindar d'una transició històrica en la gestió de la informació i en la producció de coneixement. En aquesta cruïlla s'obren nombrosos conflictes potencials que ens situen davant d'una sèrie de preguntes essencials. Són conflictes relacionats amb la propietat —Qui produeix les dades i qui n'és el veritable propietari? —; amb l'ús —Qui té dret a utilitzar les dades, per què i durant quant de temps? —; amb l'accés —Qui pot veure les dades? —; i amb la rendició de comptes —Qui és responsable de les decisions preses amb les dades?; Qui avalua la qualitat del coneixement produït a partir de les dades?
 
En aquest context cal indagar en les maneres en què aquest nou ordre de la informació afecta els dominis del que és ètic, de la llibertat d'expressió, de la llibertat d'accés i ús del coneixement, de la política i de l'economia.
 
En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i filosòfica com una mirada més concreta, per pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l'acadèmia com des de les diferents indústries basades en la generació, distribució o explotació de coneixement.
 
Així mateix, esperem que aquest monogràfic aporti solucions a la necessitat de donar poder a tots aquells ciutadans productors de coneixement en qualsevol àmbit en el marc de les arquitectures tecnològiques de la informació en què habitem avui, que en massa casos no fan evident el seu impacte sobre nosaltres ni obren espais de negociació que ens permetin ser alguna cosa més que subjectes passius governats per normes que no veiem ni entenem.
 
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els següents temes:
 
  • Noves dinàmiques de generació de dades a gran escala.
  • Models econòmics d'explotació de dades personals. La lògica econòmica del big data (monetització de dades personals en xarxes socials, data brokering).
  • Gestió de nous arxius i nou patrimoni de dades: moviments Open Archives, OpenGLAM (galleries, libraries, archives and museums).
  • Encerclament (enclosure) de dades i data commons (open science, citizen science, open journals ...).
  • Data ethics (gestió responsable de dades personals).
  • Decision-making en l'era algorísmica —els algorismes com "caixes negres" a presa de decisions sobre la base de principis sense rendició de comptes—. Conceptes com Algorithmic accountability o Algorithmic transparency.
  • Propietat: processos de despossessió de dades generades per usuaris en plataformes propietàries (historial i preferències a Facebook, Spotify, Netflix, Amazon...)
  • Dret a l'oblit.
  • Responsabilitat individual i col·lectiva en l'era del machine learning i la IA.

 

 
Temàtica:
Data lliurament: diumenge, 15 octubre, 2017

Número 40 (juny 2018) 
Temàtica: Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals - valors i avaluacions
Coordinadors: Ismael Ràfols i Llorenç Arguimbau
Termini de recepció d'originals: 15/10/2017
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

 
(Es preveu fer un seminari de presentació dels articles durant el mes de gener)
 

Comunicació científica en comunitats locals i/o professionals - valors i avaluacions
 
En aquest monogràfic es vol convidar a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics o marginalitzats. En especial, es busquen contribucions que explorin com les transformacions cap a la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social poden afectar la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals.
 
Tema del monogràfic
 
Estem assistint al naixement d’un nou paradigma en la comunicació científica, provocat per elements com l'impacte de les TICs, l'explosió de la informació, la ciència oberta per una banda, i per altra part, per expectatives creixents que la recerca sigui socialment responsable i es comuniqui amb àmbits professionals per a contribuir al benestar. És a dir, que el naixement d’un nou sistema de comunicació científica és paral·lel a l'aparició d'un nou sistema de valoració i d'avaluació de la recerca.
 
Des de fa un parell de dècades, conceptes com “excel·lència” i “visibilitat internacional” han dominat els criteris de selecció en la publicació i la gestió de la recerca (Vessuri et al. 2014). La idea imperant ha estat que tant la ciència com les revistes científiques estan organitzades (com les competicions esportives) en estrats de menys a més qualitat, on les revistes més internacionals publiquen els estudis més importants.
 
Tanmateix, els darrers anys hi hagut crítiques creixents a aquesta perspectiva universalista que associa visibilitat internacional amb qualitat. En primer lloc perquè és una visió elitista que privilegia la recerca disciplinària i pot discriminar estudis de qualitat que són importants des del punt de vista de la recerca socialment responsable (Stilgoe, 2014; Bianco i Sutz, 2014). En segon lloc, perquè afavoreix els temes dels països dominants i margina recerca sobre temes i en llengües no-angleses (Piñeiro i Hicks, 2015; Vessuri et al., 2014).
 
En aquest monogràfic es vol recollir articles que reflecteixin com, en un context de ciència oberta, les comunitats científiques locals desenvolupen revistes o altres eines de comunicació científica per a tractar temàtiques que són marginals en les publicacions de més visibilitat internacional. Es convida a explorar com són valorades aquestes revistes en els sistemes d’avaluació – i els seus possibles efectes en menysvalorar recerca d’orientació social i local (vegeu principis 2 i 3 en el Manifest de Leiden; Hicks et al., 2015).
 
El monogràfic té especial interès a abordar els aspectes de la comunicació científica adreçada als professionals, és a dir, tecnòlegs, comunicadors, bibliotecaris i documentalistes. Aquests col·lectius també són usuaris i generadors de coneixement, però des del punt de vista de l´ús específic i contextual del coneixement (Chavarro et al., 2016). Això significa que la recerca més útil per a professionals poques vegades és la més visible internacionalment.
 
Finalment, en aquest monogràfic també es vol tractar com transformacions sistèmiques en dades de recerca (com Figshare), cercadors bibliogràfics (com Google Scholar), la proliferació indicadors científics i tecnològics alternatius (com ImpactStory), i la concentració de les revistes prestigioses en grans editorials (Larivière et al., 2015), poden influir en el paper de la comunicació científica en comunitats locals.
 
Bibliografia
 
Bianco, M., & Sutz, J. (2014). Veinte años de políticas de investigación en la Universidad de la República: aciertos, dudas y aprendizajes. Ediciones Trilce, Montevideo.
Chavarro, D. A., Tang, P., & Rafols, I. (2016). Why researchers publish in non-mainstream journals: Training, knowledge bridging, and gap filling. SPRU Working Paper Series 2016-22.
Hicks, D., Wouters, P., Waltman, L., De Rijcke, S., & Rafols, I. (2015). The Leiden Manifesto for research metrics. Nature, 520(7548), 429.
Larivière, V.; Haustein, S.; Mongeon, P. (2015). The Oligopoly of Academic Publishers in the Digital EraPLoS ONE, June10, 2015.
Piñeiro, C. L., & Hicks, D. (2015). Reception of Spanish sociology by domestic and foreign audiences differs and has consequences for evaluationResearch Evaluation24(1), 78-89.
Stilgoe, J. (2014) Against excellence. The Guardian Blog on Science. 19th December 2014.
Vessuri, H., Guédon, J. C., & Cetto, A. M. (2014). Excellence or quality? Impact of the current competition regime on science and scientific publishing in Latin America and its implications for developmentCurrent Sociology62(5), 647-665.

Temàtica:
Data lliurament: dimarts, 12 juliol, 2016
Número 39 (desembre 2017)
Temàtica: Ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca
Coordinadors: Concepción Rodríguez-Parada: crodriguezp@ub.edu i Rubén Comas-Forgas: rubencomas@uib.es 
Termini de recepció d'originals: juny de 2017
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
L’ús ètic, legal i socialment rellevant de la informació és un dels principals pilars sobre els quals se sustenten els conceptes d’Alfabetització Informacional (ALFIN) i Competències Informacionals. Una persona o una organització alfabetitzades informacionalment saben accedir, emprar, gestionar i comunicar la informació, en qualsevol àmbit i circumstància, atenent i respectant els valors de l’honestedat i la responsabilitat social. Malgrat això, són nombrosos els indicis (i, de vegades, les proves) que mostren que aquests principis es contravenen molt sovint. A tall d’exemple, recordem alguns casos prou coneguts: enganys com els d’ENRON (gens infreqüents) en el món empresarial i financer, marcats per la modificació i la manipulació intencionades de la comptabilitat de l’empresa; alteració i falsificació premeditades d’informes militars per “justificar” campanyes bèl·liques com varen fer els governs britànic i nord-americà durant la guerra de l’Iraq el 2003, amb la consegüent pèrdua de vides humanes; plagi acadèmic en dissertacions doctorals com el comès per l’exministre alemany Karl-Theodor zu Guttenberg; o el frau consumat pel científic sud-coreà Hwang Woo Suk en anunciar el 2005 que havia obtingut cèl·lules mare d'embrions humans clonats de diversos pacients quan realment havia falsificat els resultats dels seus experiments. 
 
El monogràfic 39 de BID està destinat a treballs que tractin sobre l’ètica en l’ús i comunicació de la informació en entorns professionals, acadèmics i de recerca des de qualsevol àmbit del coneixement i des de qualsevol aproximació teòrica i de recerca. Algunes de les àrees i qüestions a considerar són:
 
a) L’ús ètic, veraç i legal de la informació en els àmbits professionals: quines competències i coneixements calen per ser un professional informacionalment alfabetitzat? Quines professions presenten millors competències ètiques en l’ús, la gestió i la transmissió d’informació en l’entorn laboral? I quines són les principals característiques? Quines són les conseqüències derivades d’un ús no ètic de la informació en l’àmbit professional? Els codis deontològics, quin tractament fan d’aquesta qüestió? L’ètica professional en relació a l’ús de la informació: exemples, obstacles, potencialitats i perspectives de futur.
 
b) La integritat acadèmica i l’ús de la informació en els processos d’ensenyament-aprenentatge: com fomentar l’ús responsable i honest de la informació en l’elaboració de treballs i activitats acadèmiques per part de l’alumnat? El plagi acadèmic i altres pràctiques fraudulentes: situació, causes, conseqüències i estratègies per evitar-les; els sistemes i programari de detecció de plagi: tipus, funcionalitat i perspectives de futur; les competències informacionals de l’alumnat i els docents.
 
c) Ètica en la recerca i la comunicació científica: els processos de revisió, control i polítiques editorials per prevenir un ús inadequat de la informació en les publicacions científiques; la honestedat en la comunicació científica; conseqüències derivades de la deshonestedat i frau en la producció i comunicació científica; els comitès ètics com a garants de les bones pràctiques científiques; l’efecte de la pressió per publicar resultats científics (“publish or perish”), és un factor que ha incrementat les pràctiques deshonestes entre els investigadors? Conseqüències de les pràctiques deshonestes en la producció i comunicació de la informació científica; la ciència en obert i les dades massives (“big data”) i l’ètica en l’ús de la informació: perills, controvèrsies, potencialitats, mesures de control, etc. 
 
d) Ètica en les unitats i serveis d’informació: es garanteix la confidencialitat de les dades dels usuaris? On situar el límit de l’exempció d’aquesta confidencialitat?; Cerca de l’equilibri entre els interessos dels usuaris i el dret de propietat intel·lectual; difusió precipitada o sensacionalista d’informació sense prou suport científic; la neutralitat dels professionals; ètica i llei, etc.

e) Aspectes generals: factors i aspectes socials i culturals relacionats amb l’ús ètic de la informació; els mitjans de comunicació i la comunicació i el tractament de la informació; l’ús de la informació en els processos comunicatius vinculats a les xarxes socials i les TIC en general.
 
Temàtica:
Data lliurament: dilluns, 31 octubre, 2016

Número 38  (juny 2017) 
Temàtica: espais
Coordinador: Jordi Permanyer i Ignasi Bonet
Termini de recepció d'originals: 31/10/2016
Instruccions per als autors: http://bid.ub.edu/instruccions-als-autors


Ja en ple segle XXI constatem que el canvi de paradigma tecnològic ha comportat canvis socials i culturals profunds. Ha canviat des de la manera de treballar fins a l’entorn comunicatiu, passant per les formes de consum de lleure i els processos d’aprenentatge, les formes de relació interpersonal, entre molts aspectes. 
 

Als centres de documentació s’ha passat de tenir suports físics analògics a documents virtuals, i de la necessitat d’espai físic per a allotjar col·leccions de documents en suport físic a la necessitat de connectivitat per a accedir als documents digitals.
 
Hom es pregunta quin sentit poden tenir els espais de biblioteca, dissenyats sota el paradigma de la societat post-industrial del segle XX. Sembla necessari repensar i transformar dels espais de la biblioteca, però davant d’aquests canvis profunds sorgeix el dubte de com ha de ser aquesta evolució, per a poder satisfer les noves exigències.
 
L’objectiu d’aquest monogràfic és indagar possibles viaranys i apuntar possibles camins de transformació.
Per tal de fomentar el debat i les aportacions apuntem algunes de les vies d’exploració:
 
1. La biblioteca com a tercer lloc. Fa anys que molts estudis i anàlisis defineixen la biblioteca pública com a tercer espai, com a lloc de trobada i relació social, tant en l'àmbit individual com col·lectiu. Es manté, per tant, com a element essencial per a enfortir la societat civil, la democràcia i el compromís social, així com també per la seva contribució a la generació de sentit de lloc, donant significat i caràcter a l’espai urbà on s’inscriu. I sembla que el nou paradigma de la societat xarxa global reforça aquesta necessitat.
 
2. Espais de biblioteca orientats a l’usuari. La biblioteca continua tenint com a objectiu ser un agent promotor de la informació, l’educació i l’activitat cultural, però els canvis en el context suggereixen la reformulació de l’oferta de serveis, que en molts casos ja s’està fent, sobre la base de les demandes i interessos dels ciutadans. Cal veure en quina mesura aquesta reformulació centrada en l’usuari implica una nova concepció dels espais de la biblioteca. Hi ha algunes realitzacions recents que apunten possibles vies d’èxit: espais lúdics, espais infantils, espais per a treball en grup, sales de silenci absolut...
 
3. Espais per a l’aprenentatge. La transformació del paradigma educatiu i de formació dels professionals (cal preparar-se avui per a unes exigències futures, absolutament desconegudes i que estaran en canvi permanent) exigeix repensar els espais de formació i aprenentatge com a inductors de la feina col·laborativa, interactiva i centrada en processos dialèctics i creatius que utilitzen la informació, però en els quals la col·lecció no és l’element essencial. L’evolució futura dels CRAIs universitaris en aquest sentit pot ser clau.
 
4. La biblioteca generadora de continguts, com a espai de creació. Les noves pràctiques socials i els processos de generació de continguts de forma cooperativa (escriptura col·lectiva, wikimaratons, trobades de bloguers o youtubers...) requereixen uns espais que permetin la conversa com a activitat central, sense interferir en les altres activitats i amb certa privacitat (sales de treball formal, auditoris, zones de treball informal...). 
 
5. L’increment de la diversitat interna dels espais de la biblioteca. L’increment de l’oferta de serveis comporta una major complexitat i diversitat en el disseny dels espais interiors. Així, per exemple, cal fer compatible la necessitat de processos conversacionals (presentacions, inauguracions, grups de treball, grups de tertúlia literària...) amb el silenci tradicional de les sales de lectura. Cal fer compatibles silenci (concentració i producció individual) i diàleg (intercanvi d’informació i producció col·lectiva).
 
6. L’espai físic i l’espai virtual com a complementaris. L’usuari percep la biblioteca i s'hi relaciona en bona mesura per mitjà de la interfície virtual (web, xarxes socials, aplicacions...), que s’afegeix a la tradicional percepció física de l’edifici de la biblioteca. Cal que aquests dos plans de percepció i relació siguin coherents i es complementin. Per altra banda, bona part dels continguts són audiovisuals. La integració de dispositius tecnològics digitals a l’espai físic de la biblioteca, així com també la seva evolució (PC, pantalles informatives, ordinadors portàtils, tauletes...), és un nou repte en el disseny interior dels espais. La visibilitat física de les col·leccions digitals (intangibles) també és un repte.
 
7. L’espai de biblioteca com a facilitador de la participació ciutadana. La biblioteca és un dels equipaments públics per excel·lència, i com a tal s’ha de posar al servei de la ciutadania quan en el context de globalització apareix la demanda d’ampoderament individual i col·lectiu: la participació ciutadana en la presa de decisions que afecten en be comú es pot vehicular per mitjà dels serveis (informació, debats, exposicions...) i espais (auditori, sala d’exposicions, vestíbul...) que ofereix la biblioteca. El mateix procés de disseny de la biblioteca i els seus espais pot ser objecte de participació ciutadana. Hi ha exemples reeixits en aquest sentit.
 
8. L’exigència de flexibilitat espaial. Es poden oferir serveis partint de la base de les noves demandes que es detecten, però no és possible dissenyar espais a llarg termini que hauran de respondre a necessitats d’ús i tecnològiques futures, en principi desconegudes i incertes. Davant d’aquest fet, el disseny d’espais amb la màxima flexibilitat apareix com una estratègia que pot garantir cert èxit a llarg termini.
 
9. Nous espais per a nous formats. La funció de dinamització cultural comporta acollir esdeveniments en múltiples formats (conferències, exposicions, concerts, recepcions...), fet que exigeix el disseny de nous espais que fins fa poc eren inèdits a les biblioteques (auditori, sala d’exposicions, escenari al vestíbul, bar... ), i que les converteix en grans equipaments culturals urbans.
 

Pàgines