Crida d'articles

Dades obertes enllaçades
Data límit:

Editors del monogràfic: Miquel Centelles (UB) i Daniele Metilli (UCL)

Instruccions pels autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

Ara fa més de vint anys que el World Wide Web Consortium (W3C) va impulsar la seva visió i el programa del web semàntic, amb l'objectiu de proporcionar als sistemes automàtics metadades processables de manera automàtica sobre la informació que es publica en el web. El repte de sistemes automàtics capaços d'interpretar semànticament les dades i de generar processos de manera autònoma basats en aquesta capacitat s'albirava com una revolució definitiva a Internet. Passats aquests vint anys, les tecnologies i els estàndards que s'han desenvolupat en el marc d'aquest programa —i que conformaven la ja mítica pila o el pastís de capes del web semàntic, amb les seves relacions ascendents i descendents— han experimentat un grau de desenvolupament desigual. En conjunt, podem dir que no s'han implementat en la totalitat. 

Algunes tecnologies s'han consolidat i han impactat en múltiples àrees d'activitat i especialitat. És el cas dels identificadors únics de recursos (URI), determinats formats de serialització com JSON-LD, o les ontologies vinculades, per exemple, a esquemes de metadades. 

D'altres han experimentat un procés de complementació amb d'altres de més reeixides en l'àmbit comercial. És el cas del model de dades RDF, que en molts contextos d'implementació de solucions amb orientació semàntica és complementat —i, fins i tot, substituït— per altres models orientats a grafs, com són els grafs de propietats (Neo4J), o, fins i tot, pel tradicional model relacional. D’una manera semblant, el llenguatge d’interrogació SPARQL ha substituït algunes vegades —amb menys capacitat però de manera més escalable— alternatives com ara GraphQL. 

Finalment, hi ha un grup de tecnologies situades, precisament, en la cúspide del pastís, que han estat postergades o, simplement, abandonades.  

En alguns contextos, com el jurídic, la implementació dels llenguatges i tecnologies reeixits ha donat mostres de treball coordinat a escala internacional, i de resultats que han transcendit els límits del laboratori i del beta constant. És el cas, per exemple, de l'identificador europeu de legislació (ELI) (eur-lex.europa.eu/eli-register/about.html), un sistema d'accés en línia a la legislació en el context de la Unió Europea, que està impulsant el desenvolupament de serveis d'informació crítics per als ciutadans d'aquest mil·lenni. 

Moltes biblioteques nacionals també han transformat les seves dades catalogràfiques i d’autoritats en el model RDF, per tal d’oferir-les com a dades obertes. Datos.bne.es i ID.LOC.GOV - Linked Data Service en són exemples. Aquest model, i l’existència de conjunts de dades relatius a entitats, com és el cas de Wikidata, ha obert un escenari de possibilitats infinites per a l’enriquiment de conjunts de dades limitades en la seva concepció original. 

D’una manera més àmplia, també s’ha desenvolupat amb èxit el model de publicació de dades enllaçades. Aquest model ha estat prioritzat per l'esquema de les cinc estrelles en la publicació de dades obertes i, en un temps més recent, els principis FAIR per a la gestió de dades de recerca. En evolucionar, s'ha integrat en un ecosistema de generació i publicació de dades enriquides semànticament, com són els grafs de coneixement, que ofereixen tant la seva versió oberta com la propietària. És a partir d’aquesta segona versió que els grafs de coneixement esdevenen un actiu clau en la gestió del coneixement corporatiu i, alhora, una eina clau d’entrenament de dades en aplicacions d’aprenentatge automàtic, i d'explicació dels seus resultats.  

Tenint en compte aquestes coordenades, la revista BiD fa una crida als investigadors i responsables de projectes i serveis per publicar en el número 51 treballs que mostrin l'evolució de les tecnologies i els estàndards del web semàntic, i l'estat actual del model de publicació de dades (obertes) enllaçades i grafs de coneixement orientats a proveir serveis d'informació, per al públic general i per als membres d'institucions i empreses.  

Línies :

  • Gestió, publicació i explotació de dades obertes enllaçades  

  • Creació i explotació de grafs de coneixement  

  • Serveis d’informació basats en dades obertes enllaçades i grafs de coneixement  

  • Intel·ligència artificial i dades obertes enllaçades  

  • Corpus textuals i dades obertes enllaçades  

  • Corpus textuals i grafs de coneixement  

  • Aplicació de bots en dades obertes enllaçades  

  • Aplicació de bots en grafs de coneixement  

  • Dades obertes enllaçades i diversitat de gèneres  

  • Grafs de coneixement i diversitat de gèneres  

  • FAIR i dades obertes enllaçades  

  • FAIR i grafs de coneixement  

  • Ontologies i dades obertes enllaçades  

  • Ontologies i grafs de coneixement  

  • Aplicació d’ontologies en serveis d'informació 

Preservació digital
Data límit:

Responsables del monogràfic: Miquel Térmens (UB), Fernanda Peset (UPV)

Les dades digitals són una part central de l’estat actual de la nostra civilització. Moltes d’aquestes dades digitals compleixen un paper purament funcional i efímer, i desapareixen o són destruïdes al cap de poc; en són un bon exemple tots els continguts de missatgeria instantània. Però en l’extrem oposat hi ha altres dades que necessitem conservar i usar per a períodes més llargs o, fins i tot, de forma permanent, perquè mantenen uns valors econòmics, jurídics o culturals que cal retenir. Això no és nou perquè des d’antic hi ha hagut documents que, amb independència del seu suport material, s’han arxivat a llarg termini. La codificació digital és una nova tecnologia que, com ja ha passat amb d’altres anteriorment, presenta grans avantatges pel que fa a la utilització, però que també comporta importants problemes per a la seva permanència a curt, mitjà i llarg termini.

La preservació digital és un conjunt de tècniques i procediments que s’ocupen d’assegurar la preservació i l’accés a les dades digitals a mitjà i llarg termini. Si la informàtica està en innovació i evolució contínua, és fàcil imaginar que la preservació digital també es troba en un canvi continuat.

En aquest número de la revista BID volem presentar estudis que ens expliquin què s’està fent en aquests moments en aquest camp, què s’està investigant o quins són els darrers problemes que s’han identificat. Ens agradaria recollir experiències sobretot relacionades amb l’àmbit de la gestió de la informació, però també de l’entorn tecnològic pels problemes derivats de l’obsolescència digital. Volem conèixer investigacions sobre les biblioteques com a gestores dels repositoris institucionals; els arxius com a protagonistes de valoracions documentals; els museus amb la complexitat que afegeix la gestió de les obres NFT; el món editorial amb la preservació de múltiples versions de revistes i llibres electrònics o audibles; l’administració electrònica, que ha de vetllar per la integritat i fiabilitat de la informació pública; i les institucions dedicades a la recerca , que ha de valorar quines dades cal preservar .[l1] [MTG2] [NFF3] 

Alguns dels temes que es poden incloure en aquest monogràfic són:

·         Planificació de la preservació. Polítiques de preservació

·         Sistemes d’avaluació i d’auditoria

·         Anàlisi de riscos

·         Adaptació del model OAIS a entorns determinats

·         Esquemes de metadades aplicats a la preservació

·         Preservació d’arxius audiovisuals

·         Preservació de dades de recerca

·         Elaboració del plans de gestió de dades

·         Sistemes de preservació col·laborativa o consorciada

·         Migració de formats

·         Sistemes d’emulació

·         Formació en preservació digital

·         Costos i finançament de la preservació

·         Emmagatzematge i tractament en centres de dades i en núvol

·         Comissions de valoració i tria de sèries documentals digitals

·         Marc normatiu

 

L’ofici d’informar i la perspectiva de gènere
Data límit:

Temàtica: L’ofici d’informar i la perspectiva de gènere  

Responsables del monogràfic: Anna Clua (Universitat Oberta de Catalunya) i Aimée Vega (Universidad Nacional Autónoma de México)  

Instruccions per a l'autoria:  https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

 

La perspectiva de gènere és actualment un lloc comú en l'anàlisi dels continguts dels mitjans de comunicació. La mirada feminista sobre la curació de continguts, la configuració dels discursos i la construcció de les agendes mediàtiques ha permès identificar i denunciar els estereotips de gènere reproduïts per una lògica androcèntrica i patriarcal, inherent al sistema de mitjans dominant i globalitzat. El tractament del tema des de l'acadèmia ha demostrat tenir escàs impacte social en comparació amb els debats generats des de l'àmbit professional, tant a escala local com a escala internacional.  

   

En aquest número de la revista BiD volem presentar les problemàtiques que avui dia afecten les dones que treballen en el sector de la informació i la comunicació en diferents països. Fem una crida a articles que parlin de les iniciatives, projectes i campanyes on el motor sigui la perspectiva de gènere, tant en el context de la documentació i la gestió de la informació en els mitjans de comunicació com en el context del periodisme. El plantejament d'aquesta realitat internacional permetrà reportar les especificitats de cada cas en connexió amb la realitat social i política de cada país. La pluralitat de les aportacions permetrà, al seu torn, discutir la imposició de fronteres sobre el concepte mateix de "gènere", així com obrir la possibilitat d'una reflexió conjunta sobre els drets que regeixen l’ "ofici d'informar" des de la llibertat i la igualtat. El repte és aconseguir que aquesta reflexió construeixi ponts entre els debats de l'acadèmia i les demandes sorgides a partir de l'exercici de la professió, així com dins el feminisme.  

  

  • Pioneres del feminisme en el sector de la informació i la comunicació  

  •  Nous debats sobre gènere en el sector de la informació i la comunicació  

  •  Obrint bretxa: Lleis d'igualtat i contra la violència de gènere en el sector de la informació i la comunicació  

  •  Estudis de cas sobre els plans d'igualtat i protocols contra l'assetjament a les treballadores del sector de la informació i la comunicació  

  •  Violència en línia i fora de línia contra les periodistes  

  •  Feminisme de dades (Data Feminism)  

  •  Slow information / slow journalism i la perspectiva de gènere  

  •  Perspectiva de gènere i models econòmics en els sectors de la documentació, curació de continguts i el periodisme  

  •  Negacionisme i desinformació de gènere  

  •  Associacions, iniciatives i campanyes amb perspectiva de gènere en el sector de la informació i la comunicació 

Storytelling a xarxes socials i històries de vida
Data límit:

Responsables del monogràfic: Concha Rodríguez (UB), Antoni Roig (UOC), Gemma San Cornelio (UOC) and Aurora Vall (UB)
Instruccions per a l'autoria: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

Des de sempre i en qualsevol cultura, la narració d'històries ha servit per a transmetre coneixements, valors i per a compartir sentiments i emocions. Les històries apel·len a l'empatia, de manera que resulta més fàcil superar les barreres que ens allunyen d'aquells que percebem com a diferents de nosaltres. Les històries personals (Burgess, 2013) ens donen una visió del món i un coneixement emocional compartit a través de la universalitat de temes com la pèrdua, la pertinença, l'esperança en el futur, l'amistat o l'amor.

Els entorns digitals ens permeten compartir coneixement i experiències de vida, així com fer públiques les nostres narratives personals (Raman, 2017). El perill del recurs als 'temes universals' en un entorn globalitzat és el de la influència de la cultura mediàtica i els imaginaris narratius establerts en les lògiques de narració de les xarxes socials, reforçant mites i arquetips. El que ens mou com a investigadors és la necessitat d'aprofundir i buscar alternatives que superin aquests llocs comuns.

Així mateix,les unitats d’informació i les institucions dedicades a preservar la memòria tenen l’objectiu d’aconseguir que la memòria personal i col·lectiva esdevingui un instrument inclusiu, de cohesió social i de lluita contra l’oblit. Les històries o relats de vida, les biblioteques humanes són, en definitiva, eines revolucionàries perquè el coneixement de l’experiència vital de l’altre permet trencar estereotips, fomentar l’empatia, superar les pors i construir un projecte de futur més just i més humà (Giraldo, 20122019).

El monogràfic 48 de BiD està destinat a treballs que tractin de les pràctiques narratives en entorns professionals, institucionals, acadèmics i de recerca, des de qualsevol àmbit del coneixement i des de qualsevol aproximació teòrica o pràctica. La narració entesa d’una manera àmplia, tant des d’un punt de vista discursiu, oral, narratològic o mitològic, fa servir la comunicació com a eina creativa, o com a eina de conscienciació social, per a establir un determinat relat. Resulta especialment interessant la recerca o les experiències que explorin marcs híbrids per a entendre aquestes narratives, com el concepte de small stories (Georgakopoulou, 2017), en els relats de vida o en les històries personals de la vida quotidiana. Altres elements a tenir en compte tenen a veure amb la temporalitat de les històries i, en definitiva, una visió més contextualitzada i diversa de les històries personals i compartides, que apel·len directament als participants. Tot això sense oblidar els aspectes visuals i narratius de les xarxes basades en la imatge, com Instagram o Tik Tok, que impliquen reptes metodològics més sofisticats.

Algunes de les idees i qüestions que s’inclouen en aquest monogràfic són:

  • Narratives personals. Històries personals i d’identitat.

  • Biblioteca humana, relats de vida, tallers de memòria, etc.

  • Memòria col·lectiva com a factor d’identitat i garantia de pervivència en el temps: crear o recollir, conservar i difondre per a reivindicar, gaudir, compartir aquesta memòria. 

  • Accions d’storytelling relacionades amb divulgació del coneixement, conscienciació davant reptes personals i socials, difusió del patrimoni, etc.

  • Creació de narratives personals significatives per a col·lectius específics.

  • Narratives especulatives sobre futurs possibles i orientades a l’acció i la transformació social.

  • Creació col·lectiva i activisme: documentals interactius, processos participatius, etc.

  • Implicació i participació dels públics en experiències narratives col.lectives.

  • Experiències narratives experimentals a les xarxes. Relats, micro-relats i experiències ficcionals.

  • Narratives digitals basades en dades i visualitzacions.

  • Experiències educatives relacionades amb narratives: xarxes socials, promoció i foment de la lectura, prescripció lectora, clubs de lectura, etc.

  • Celebritats a les xarxes. Aspectes relacionats amb relats d’influencersyoutubersbooktubersinstagramers i altres actors.

  • Memes.

  • Fandom i activisme a xarxes socials.

Creació col·laborativa de coneixement compartit
Data límit:

Coordinadors: Enric Senabre i Núria Ferran
Instruccions per als autors/es: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors

El ventall actual de possibilitats de co-creació o creació col·laborativa de coneixement constitueix un fenomen que connecta d’una nova manera disciplines científiques, reptes contemporanis, diversos actors de la societat i un gran ventall de maneres de fer, de resoldre problemes i d’aprendre col·lectivament. 

Un dels millors exemples de creació i compartició de coneixement de forma col·laborativa i oberta, d’àmbit global, és la Wikipedia, que justament el 2021 celebrarà el seu vintè aniversari. Aquest projecte altruista, situat entre els deu llocs més visitats d'Internet, demostra com es pot compartir grans volums de coneixement de forma descentralitzada posant en evidència models centralitzats i caducs. Alhora, en els darrers temps han sorgit tot d’iniciatives que aproximen la pràctica científica a la contribució ciutadana, amb exemples de transdisciplinarietat com la ciència ciutadana o la ciència oberta. També iniciatives i espais per a la hibridació i aplicació situada de coneixement compartit, com ara els laboratoris ciutadans, els FabLabs i ateneus de fabricació, o nous projectes de participació en biblioteques públiques, entre altres. O més recentment tot un seguit de noves eines col·laboratives i exemples d’economia de plataforma que, al marge de la seva aplicació en nous productes i serveis, també generen o poden generar coneixement valuós fruit de la col·laboració entre persones, En aquest sentit, i per molts altres exemples d’iniciatives semblants, és posible afirmar que la co-creació i el coneixement obert estan cada cop més estretament vinculats. 

Tanmateix, actualment encara sembla haver-hi reptes importants envers qui, com i per quins motius cal activar la creació col·lectiva de coneixement, ja sigui en entorns digitals o per mitjà de dinàmiques presencials. També cal més “meta”-coneixement en aquest sentit, és a dir, coneixement sobre el mateix coneixement co-creat, ja sigui respecte a metodologies, principis o condicions que el fan possible. Alhora, calen més perspectives crítiques i reflexió, així com també mirades a llarg termini, sobre quines barreres tecnològiques, de gènere, capacitació o participació encara no estan superades en la generació col·laborativa de coneixement. També interessa esbrinar quin tipus de coneixement i la seva aplicabilitat es pot generar més fàcilment en aquest marc, ja sigui en l’àmbit acadèmic, laboral, comunitari o polític per a esmentar-ne alguns, i quins continguts poden quedar-ne fora.

Per aquests motius, aquest monogràfic s’obre a diferents propostes de contribució en forma d’articles que s’enfoquin a alguns dels temes següents (o de similars) des d’una perspectiva metodològica, conceptual o de pràctiques de co-creació de coneixement. Ja sigui per part de recercaires o experts de l’àmbit acadèmic, com professionals o participants d’iniciatives de co-creació, seguint les pautes de format i instruccions per a autors de BiD:

  • Wikipedia revisada: nous enfocaments i avenços del projecte (o altres de la Fundació Wikimedia) amb motiu del seu vintè aniversari. 
  • Transdisciplinarietat i participació en recerca: ciència ciutadana, ciència oberta, recerca-acció i altres àmbits col·laboratius en ciència.
  • Anàlisis de fluxos d’informació, documentació i preses de decisions en la generació col·lectiva de coneixement en organitzacions descentralitzades.
  • Experiències i formats de co-creació presencial: hackathons, “sprints” co-escriptura, retirs creatius, tallers participatius, “edithathones”, etc.
  • Crítica i barreres d’accés a la creació col·laborativa: bretxes de gènere o multiculturals, integració de la diversitat, bretxa digital, dificultats per a assolir objectius, etc.
  • Experiències culturals co-creades com a format d’aprenentatge i compartició de coneixement (teatre, art digital, performance, exhibicions, etc.) que tinguin components participatius. 
  • Espais de co-creació digitals (eines, plataformes, comunitats concretes) o presencials (laboratoris ciutadans, FabLabs i ateneus de fabricació, Living Labs, nous formats de museus o biblioteques, etc.).
  • Economia de plataforma i generació de coneixement compartit, més enllà de l’intercanvi distribuït de productes i serveis.
Més enllà de les fake news. Anatomia de la desinformació
Data límit:
Coordinadors: Antònia Ferrer Sapena (UPV), Pere Masip (URL)
Instruccions pels autors/es: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
 
Un tema recurrent durant els últims anys és la informació falsa que es transmet en qualsevol mitjà de comunicació. Aquesta transmissió d'informació no veraç i la seva difusió es produeix per diferents circumstàncies. En uns casos, per la rapidesa a l’hora de compartir l'última informació que ens ha arribat, en moltes ocasions sense tenir en compte el canal, el mitjà i els interessos que pugui tenir l'emissor; en altres casos, la difusió té una intencionalitat i vol aconseguir unes determinades finalitats: polítiques, ideològiques, econòmiques, entre altres.
 
La informació falsa representa una amenaça per a la democràcia. Així ho han denunciat organismes internacionals, com la Comissió Europea, i governs, però també moviments i organitzacions civils, com Xnet (plataforma dedicada a la defensa dels drets digitals i la llibertat d'expressió), encara que amb postulats diferents i en alguns casos divergents.
 
Hi ha molts els col·lectius implicats a aconseguir que la informació que es difongui sigui veraç: periodistes, documentalistes, científics. Aquests col·lectius fan servir diferents tècniques per a aconseguir-ho. En aquest monogràfic es vol donar cabuda a articles que reflexionin sobre l'impacte que té aquest tipus d'informació en la societat i en les tècniques existents per a identificar-la i controlar-la, i sobre com l'educació per a conèixer la qualitat de la informació pot repercutir en un consum crític.
 
Concretament, s'admetran articles relacionats amb els temes següents:
  • Desinformació i postveritat.
  • Tècniques de big data o dades massives per a detecció d'informació falsa.
  • Bots i disseminació de la informació falsa. Qui hi ha darrere de la difusió de massiva d'informació falsa o manipulada?
  • Transparència algorísmica. El paper de les plataformes en el control de la desinformació.
  • Educació en la utilització de fonts de qualitat en l'ús de la informació.
  • Simplicitat del missatge i rapidesa en la difusió.
  • Mitjans socials i el seu impacte en la propagació d'informació no veraç.
  • Efectes que té en la qualitat democràtica la propagació d'informació falsa.
  • Narratives de la desinformació.
  • Tècniques de fact cheking o verificació de fets.
  • Fake science.
  • Viabilitat de la regulació contra la desinformació.
Data límit:
Número 45 (desembre 2020)
Temàtica: Noves tendències en l'educació en mitjans
Coordinadors: Daniel Aranda (UOC), Roberto Aparici (UNED)
Termini de recepció d'originals: 20 de juny de 2020
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors 
 
Des de fa un segle es duen a terme diferents projectes per a l'ensenyament dels mitjans en el camp de la media literacy. Cada mitjà inventat (el periodisme escrit, el cinema, la fotografia, etc...) va tenir pioners que van desenvolupar aplicacions en el camp educatiu: cent anys d'educació en mitjans que amb prou feines han servit per a la implantació de projectes ambiciosos.

Des de les experiències del docent francès Célestin Freinet i els ensenyaments del llenguatge de la imatge, passant pel cinema mut en els primers anys del segle XX fins a la irrupció del món digital, s'han desenvolupat nombroses iniciatives que pretenien alfabetitzar en mitjans en diferents contextos i des de diferents aproximacions.

En la segona meitat del segle XX s'articulen diferents teories entorn de l'estudi de les possibilitats educatives dels diferents mitjans de comunicació de masses i els diferents llenguatges. Les tendències hegemòniques durant la segona meitat del segle XX van ser les següents:
  • D'una banda, la perspectiva "vacunadora" que considerava els mitjans de comunicació com un perill per a nens i joves. Des d’aquesta perspectiva, els alumnes havien de conèixer els mitjans per lluitar contra els seus efectes.
  • D'altra banda, la perspectiva tecnocentrica, que continua hegemònica, l'objectiu és convertir els joves en usuaris tecnològics i productors de continguts acrítics.
  • Finalment, la perspectiva crítica és la que s'acosta a l'estudi dels mitjans per a proporcionar un profund coneixement del seu llenguatge i convertir l'estudiant en creador significatiu de continguts des de processos d'apropiació, avaluació i crítica que el capacitin no solament per a comprendre els mitjans, sinó també per a analitzar com aquests mitjans representen la realitat.
Len Masterman és el gran creador d'una teoria que consisteix en l'aprenentatge crític dels mitjans en la seva obra Teaching the Media i, d'alguna manera, és un dels grans pioners en el món anglosaxó. Paral·lelament sense tenir cap vinculació entre ells, Mario Kaplún i Daniel Prieto Castell desenvolupen aquest camp a Amèrica Llatina, al costat d'altres figures destacades com Ismar d'Oliveira i Guillermo Orozco.

Actualment des de diversos cercles acadèmics es comença a posar en dubte l'eficàcia i la orientació actual de l'educació en mitjans. La majoria de les propostes segueixen un patró comú: la necessitat de reivindicar l'educació en mitjans des de la perspectiva comercial per a la compravenda de tecnologia o potenciar-ne l’ús instrumental al servei de pedagogies caduques o dinàmiques experimentals sense evidències que justifiquin la seva aplicació.

El present monogràfic té com a objectiu donar cabuda a la reflexió entorn dels nous horitzons de l'educació en mitjans des d'una pedagogia de la incertesa, disruptiva i crítica.

Tenim la percepció que l'educació en mitjans actual no distingeix entre mitjans i tecnologies, no atén la necessitat de reflexionar sobre qüestions culturals que passen per la crítica del sistema digital des d'una perspectiva cultural que permeti als joves autonomia, perspectiva crítica i, per tant, major llibertat d'elecció i gaudi que promogui una ciutadania crítica i mobilitzada.

El present i el futur de l'educació en mitjans gira entorn de les temàtiques següents que son l'objectiu d'aquest monogràfic:
  1. Algorismes i big data
  2. Desinformació, postveritat i control
  3. Nou estatut de la imatge en l'era de les xarxes i el nou ecosistema audiovisual (YouTube, Netflix, etc.)
  4. L'educació com a mercat pedagògic
  5. Telèfons intel·ligents i aplicacions dissenyades per al consum i la interrupció
  6. Asimetries en la societat de la informació i la comunicació.
Data límit:
Número 44 (juny 2020)
Temàtica: Dones i memòria: lluitant contra l’oblit i la invisibilitat
Coordinadors: Remei Perpinyà (UAB) i Anna Villarroya (UB)
Termini de recepció d'originals: 1 de desembre de 2019
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
Els darrers anys han estat escenari de nombroses reivindicacions entorn la presència de les dones en el món de la cultura i, en especial, sobre la manca de reconeixement i de visibilització de les seves obres.

Els arxius, biblioteques, museus, monuments i el patrimoni en general, a l’igual que d’altres equipaments i manifestacions culturals, han facilitat, al llarg de la història, la reproducció d’estereotips i prejudicis sexistes, dificultant el coneixement dels diferents col·lectius de dones i dels gèneres menys representats i menystenint les seves aportacions, concebudes com a secundàries i fent-les restar en la marginalitat. 

En aquest sentit, els espais de representació de la història rarament han conservat, estudiat i difós les obres de les dones i dels gèneres menys representats, fent gairebé invisible la seva contribució en les societats del passat.

Tanmateix, cal reconèixer el potencial i la responsabilitat dels arxius i els centres de memòria en general per promoure la igualtat en termes de gènere en tant que són responsables de l’adquisició, la preservació i la gestió dels documents que modelen la memòria històrica.
Amb aquest monogràfic es vol aprofundir en la gestió de la memòria al llarg de la història des d’una perspectiva de gènere i de respecte a la diversitat. Es fa una crida, doncs, a aquelles recerques que tinguin com a objecte l’estudi, la conservació, la recerca, la difusió, la visibilització i la posada en valor de la memòria col·lectiva des d’una perspectiva de gènere. Es vol també reflexionar sobre el significat i l’impacte que té incorporar la perspectiva de gènere en el tractament de la memòria col·lectiva, posant en valor aquelles intervencions culturals que arreu del país o en d’altres contextos hagin fet visibles les aportacions de les dones al patrimoni i a la cultura del país i, per tant, a la seva diversitat. En aquest sentit acollim anàlisis sobre la integració de la perspectiva de gènere en la política d’adquisicions i ingressos de fons, així como projectes que fan polítiques proactives de cerca de fons documentals produïts per dones i/o que donin testimoni de les activitats de les dones a la nostra societat.

En concret, es vol recuperar i visibilitzar el treball i les aportacions de les dones que no varen aconseguir el reconeixement social que mereixien en el seu moment o no ocupaven espais semblants als dels homes. A l’hora que es vol acollir projectes d’innovació sobre l’arxivat de la memòria actual de les dones en el context digital.

En definitiva, es pretén recollir recerques que ajudin a conscienciar sobre les desigualtats de gènere en els diferents espais de representació, així com aquelles que han afavorit noves maneres de construir un relat i noves formes de coneixement.
Es tindran en compte principalment estudis dels àmbits de l’arxivística, la documentació i la gestió cultural, i també des d’altres disciplines com l’antropologia, la història, la museologia, la comunicació o la sociologia. Seran especialment benvinguts aquells treballs que tinguin una perspectiva interdisciplinària i alhora internacional.

Amb aquest monogràfic volem fer visibles aquelles recerques empíriques i teòriques que contribueixen a una mirada menys esbiaixada del passat llunyà i recent.

El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents: 
         
  • La presència de dones en fons personals als arxius i biblioteques.
  • Comunicació des de la perspectiva de gènere
  • El rol del gènere en la professionalització de disciplines com ara l’arxivística, la documentació, la comunicació o la gestió cultural
  • La funció i el perfil de les arxiveres.
  • Memòria dels feminismes
  • Els documents d’arxiu d’autoria i/o escriptura femenina
  • La incorporació de la perspectiva de gènere en l’anàlisi de les fonts per a la recerca històrica.
  • La incorporació de la perspectiva de gènere en la gestió dels arxius, les biblioteques i els museus.
  • La conservació, l’adquisició, l’estudi i l’exhibició d’obres de dones per part d’arxius, biblioteques i museus
  • El paper de les dones en les polítiques de preservació de la memòria
  • Projectes de visibilització, comunicació i recuperació de la memòria de les dones
  • Projectes d’alfabetització mediàtica i informacional des de la perspectiva de gènere
  • La perspectiva de gènere en les polítiques culturals públiques.
Data límit:
Número 43 (desembre 2019)
Temàtica: El futur és avui: biblioteques al servei d’una societat canviant
Coordinadors: Maite Comalat (UB) i Ciro Llueca (Biblioteca UOC)
Termini de recepció d'originals: 1 de juny de 2019
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors
 
La capacitat de les biblioteques per a adaptar-se als canvis i respondre a les necessitats dels seus usuaris ha estat l'element clau que els ha permès evolucionar i continuar formant part del dia a dia de la seva societat i de les seves institucions. Com en la resta de sectors, la integració entusiasta de les tecnologies ha permès millorar sensiblement en serveis, els quals dècades enrere eren impensables. Alhora, aquesta capacitat per a adaptar-se al canvi i anticipar-se a les necessitats han convertit les biblioteques en protagonistes indiscutibles de la cultura municipal: hem gaudit del privilegi de ser presents en les agendes polítiques.

Això no obstant, són moltes les veus que alerten de la urgència de reflexionar sobre aquesta evolució i sobre la necessitat d’adaptar-se ràpidament a uns canvis socials que afecten als processos d’aprenentatge i als processos de participació de la ciutadania.

Competències avui imprescindibles que han estat vinculades tradicionalment a les biblioteques, com la importància de l’autonomia en l’aprenentatge; la capacitat crítica en la societat de la postveritat; o l’alfabetització entesa com la necessitat de llegir en diferents formats i suports, prenen avui una rellevància singular que situa les biblioteques en un nou context d’oportunitat-amenaça: evolucionar o desaparèixer. 
 
En aquest sentit, l’aprenentatge de les competències necessàries per a moure’s en una societat diversa, amb informacions múltiples, on ja no és necessari solament poder accedir a la informació, sinó que el que és fonamental és saber-la destriar i interpretar, hauria de fer de les biblioteques el lloc de referència, no el lloc físic -o no únicament físic- sinó la font fiable, recomanable i recomanada. Ara bé, hem estat capaços de generar plataformes que, més enllà de respondre a l'objectiu de recollir informació, siguin conegudes, reconegudes i utilitzades pels usuaris? Hem donat el suport que necessitaven els formadors per a assolir els seus objectius docents? Hem contagiat les nostres institucions de l’esperit de l'accés obert?

El coneixement és cada vegada més una experiència compartida i les biblioteques han de poder oferir els espais i els recursos necessaris perquè aquest coneixement es pugui generar. Des de fa temps diem que els usuaris ocupen el lloc central, són el focus d’atenció entorn dels quals giren la resta d’elements: la col·lecció, l’espai, els serveis, el personal…; ara bé, és així realment? Pensem aquests elements des de la seva perspectiva? Recollim les seves necessitats i valorem les seves experiències per a millorar els nostres serveis? Hem aconseguit fer propostes on els nostres usuaris puguin trobar resposta a les seves necessitats?
 
Per mitjà d'aquest monogràfic volem fer visibles aquestes iniciatives en les quals les biblioteques estan treballant per tal de contribuir a tenir una societat més ben informada i més participada. Centrem la mirada, per tant, en l’oportunitat que representa per a les biblioteques el canvi de la nostra societat.  
 
El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents:
            
  • Replantejament de nous espais: la biblioteca més enllà de les seves parets.
  • Dinàmiques de treball amb altres agents: compartint projectes de co-creació.
  • Indicadors per a noves necessitats: recollida de dades per a nous projectes.
  • Competències digitals: la lluita contra les fake news. 
  • Aprenentatge al llarg de la vida: serveis i productes amb impacte.
  • Les universitats i el Big deal: convivència o batalla.
  • Fractura digital: la biblioteca com a agent social.
  • Plataformes per a la recollida de dades: l'accés obert per a la generació de coneixement.
  • De la bibliometria a la transformació social: com avaluem la recerca?
  • L’evolució professional del personal al servei de les biblioteques.
Data límit:
Número 42 (juny 2019)
Temàtica: Recomanació lectora: què, on i com prescriure obres i lectures
Coordinadors: Lluís Quintana (UAB) i Lluís Agustí (UB)
Termini de recepció d'originals: 1 de desembre de 2018
Instruccions per als autors: https://bid.ub.edu/instruccions-als-autors 
 
Una de les feines clau dels llibreters i dels professionals de les biblioteques ha consistit històricament en la recomanació de lectures o prescripció –segons el terme que s'usa actualment i que caldria discutir. 

En aquesta cruïlla històrica produïda per la irrupció de múltiples formes digitals de lectura i de recomanacions s'obren nombroses possibilitats. La llibreria i la biblioteca pública, fins i tot l'escola i la universitat, han d'afrontar uns canvis tecnològics importants, com ara la creació de les xarxes socials de lectura o l’aparició de la recomanació automatitzada, que són clarament disruptius en l’àmbit de la seva activitat. És en aquest context que el personal de les biblioteques, llibreries i centres docents ha de trobar noves vies per a continuar essent mediador cultural i de lectures.

Cal revisar tota la cadena de la lectura i la seva recomanació. I aquesta revisió cal que sigui feta malgrat la incertesa que ens pugui generar als professionals, sense apriorismes; revisions relacionades amb els agents —qui ha recomanat històricament i qui recomana ara? —; amb l'objecte de consum cultural —què cal llegir?, quines són les lectures imprescindibles?, quins són els gèneres més llegits?—; amb la importància del mitjà on es produeixen —la crítica, les publicacions periòdiques, les xarxes socials—; amb la planificació privada i pública —els plans institucionals de promoció lectora—, i, finalment, amb l'avaluació de tot el procés: com s'avalua i quin impacte té tota la tasca de recomanació feta?

En aquest context cal indagar totes les vies clàssiques de recomanació i les noves que se'ns obren per a valorar quines són les millors eines, quins són els agents, quins els subjectes i quins són els mitjans que fan efectiva aquesta tasca.

En aquest monogràfic volem recollir reflexions sobre tots aquests aspectes, acostant-nos-hi des de diferents punts de vista, tenint en compte una visió més abstracta i teòrica, des de la pedagogia, la crítica i la història literària, com també una mirada més concreta, per a pensar en la manera en què aquestes qüestions afecten els professionals que operen tant des de l'acadèmia com des de les biblioteques i els altres agents de la cadena de valor del llibre i de les institucions (editors, distribuïdors, llibreters, responsables polítics, culturals, animadors de clubs de lectura).
 
Per tal de reflexionar sobre tot això, el monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents: 
•    Què és llegir: hermenèutica, interpretació i descodificació.
•    Explotació de dades de lectura: qui llegeix, què llegeix, quan llegeix, on llegeix?
•    Lectura analògica i lectura digital: implicacions.
•    Terme i concepte de prescripció, recomanació i acompanyament de lectures.
•    Polítiques i plans institucionals de promoció lectora.
•    Agents de la prescripció: editorials, llibreries, biblioteques, suplements i revistes culturals, plataformes i xarxes socials de lectura.
•    Estratègies i experiències de promoció lectora en les biblioteques i en les llibreries: exposicions, desenvolupament de col·leccions, activitats d'animació, clubs de lectura, presentacions de llibres.
•    Clubs de lectura presencials i digitals.
•    Noves formes de prescripció: itineraris literaris, booktubers, bookstagramers, book hauls...
•    La recomanació automatitzada: algorismes al servei de la lectura.
•    Clàssics i cànon, estat de la qüestió: concepte, història, actualitat i futur.
•    Cànon i gènere: obres fetes per dones, per a les dones.
•    Prescripció i construcció identitària, nacional.
•    Obres obligatòries en els ensenyaments reglats.
•    Obres excloses, oblidades i prohibides.
•    Crítica literària i prescripció.
•    Com s'ha de recomanar i per què, o per què no, formats diversos com:
o    Gèneres menystinguts com la poesia o el teatre 
o    Gèneres literaris: novel·la històrica, novel·la negra i policíaca, novel·la fantàstica, novel·la de ciència ficció, 
o    No-ficció: divulgació científica, assaig, autoajuda.
o    Literatura infantil i juvenil.
o    Còmic, manga i novel·la gràfica.
o    Obres d'èxit, best-sellers i long-sellers.