Anàlisi de les possibilitats d'integració de les dades d'ús de les biblioteques a sistemes d'informació universitaris: l'opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues

Time to read
40 minutes
Read so far

Anàlisi de les possibilitats d'integració de les dades d'ús de les biblioteques a sistemes d'informació universitaris: l'opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues

 

[English version]


Stavroula Sant-Geronikolou

Estudiant de doctorat en Biblioteconomia
Universidad Carlos III de Madrid

Daniel Martínez-Ávila

Professor ajudant doctor
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III Madrid

 

Resum

Objectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d'informació institucionals, concretament tecnologies d'èxit estudiantil i analítiques d'aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d'intervenció.

Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d'ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis.

Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l'hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l'activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d'analítiques d'aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l'evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d'inhibidors que, si no s'aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d'ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d'analítiques d'aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d'aquest tipus d'intervenció.

Resumen

Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención.

Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios.

Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención.

Abstract

Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries' prospects of engaging in this new type of intervention.

Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems.

Results. Interviewees' feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention.

 

1 Introducció de la nova narrativa en l'educació superior

"Technology is at the center of much of the turbulence in our times. It will also be among the solutions that help us weather this period."(Picciano, 2012, p. 9).

El fet que l'aprenentatge ja no es vegi com un procés individual (De Jong, 2010, p. 2) ha portat els teòrics de l'educació i els líders de l'educació superior a preguntar-se si les pedagogies estan implicant i educant adequadament la generació actual d'estudiants (Farkas, 2012). També ha impulsat la revisió del rol de les tecnologies digitals a l'hora de millorar la rellevància de l'aprenentatge i l'ensenyament, així com el foment de la innovació pedagògica (EHEA, 2015). Al seu torn, ha accelerat el desenvolupament de sistemes més personalitzats i més efectius, experiències d'aprenentatge immersives basades en el monitoratge continu (De Freitas et al., 2015; Redecker et al., 2011) en una filosofia de servei centrada en l'estudiant. Ha afavorit el salt d'un "conjunt petit de dades" convencionals de registre d'estudiants —com ara cursos, mòduls i graus per a estudiants— al "conjunt gran de dades" de l'activitat estudiantil detallada. No obstant això, la inclusió de les dades massives provinents d'una sèrie de fonts digitals i físiques mundials i recursos com ara biblioteques i tutors, tot generant un perfil d'estudiant més complet, suposa un repte creixent per a aquelles persones a qui agradaria integrar les dades en tecnologies que refermin l'èxit i la retenció dels estudiants (tecnologies d'assessorament d'estudiants i analítiques d'aprenentatge).

Aquest gir significatiu d'un aprenentatge centrat en el professor a un aprenentatge centrat en l'estudiant s'ha vist influït per les ideologies educatives progressistes i socialconstructivistes (Trowler; Wareham, 2008) i ha provocat un canvi significatiu en la identitat dels bibliotecaris (Gregory; Lodge, 2015). La nova normativa per a l'educació superior, marcada per la introducció de l'aprenentatge basat en projectes, ha convertit les biblioteques i els seus recursos en una part fonamental dels processos d'ensenyament i aprenentatge, i ha incrementat la integració de les biblioteques acadèmiques i l'atractiu dels campus. Amb la pedagogia esdevenint un factor fonamental per al disseny de biblioteques, els Centres de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de nova creació han començat a proporcionar àrees socials dins d'espais acadèmics on l'aprenentatge hi té lloc com a "subproducte de socialització" i on es fomenta el pensament interdisciplinari (Bilandzic; Foth, 2013).

L’especialització creixent, així com la col·laboració, la personalització, la hibridesa i la fusió a les estratègies, les estructures, els serveis, els sistemes, els espais i les habilitats de les universitats (Van Trigt, 2016), han empès els bibliotecaris a desxifrar la naturalesa dinàmica de l'èxit i la retenció acadèmica. Aquesta situació també ha portat els bibliotecaris a cercar de forma proactiva el diàleg amb la comunitat acadèmica. Aquest procés —que gradualment acosta les biblioteques a personal universitari no docent, com els serveis d'atenció a l'estudiant i l'oficina d'assumptes estudiantils, i que les fa avançar vers el desenvolupament de col·laboracions entre biblioteques i personal docent— és alhora un repte i una oportunitat, i es considera positiu, per bé que tingui un impacte en el rol dels bibliotecaris d'una manera cabdal (Dodd, 2007).

Malgrat això, ajudar els estudiants a construir ponts de pensament amb el món exterior (Jaeger, 2007) i la col·legialitat amb el personal docent requereixen la reinvenció i la millora dels espais i les pràctiques de les biblioteques, en especial, tot allò relatiu a les mètriques i els informes de dades actuals de les biblioteques, per tal de reafirmar la posició de les biblioteques acadèmiques com a espais d'aprenentatge (Sinclair, 2009). Enmig del funest context econòmic de la darrera dècada, que va reduir els pressuposts de l'educació superior i va posar el focus en oferir un millor valor, la manca d'una comprensió plena sobre què necessiten els estudiants i quins recursos són els més adients (Dodd, 2007) possiblement va privar la planificació de les biblioteques de tenir un enfocament i cohesió, i va fer difícil demostrar efectivament com els serveis de les biblioteques podrien ser valuosos per als usuaris (en termes de "valor com a resultats" i "valor en l'ús") (Saracevic; Kantor, 1997).

En el marc d'aquestes noves circumstàncies, el personal executiu i administratiu de les biblioteques ha començat a entreveure la capacitat de les tecnologies emergents, concretament de les dades massives i les analítiques, per tal de captar i connectar la freqüència i l'abast de l'ús dels recursos i els serveis per a l'aprenentatge i l'èxit dels estudiants. Aquest enfocament prometedor pot il·lustrar formes en què les biblioteques acadèmiques contribueixin a la productivitat institucional i els assoliments acadèmics (Jones; Salo 2018; Cox; Jantti, 2012). L'interès de la comunitat de biblioteques per fer un seguiment de l'activitat dels usuaris a les biblioteques i associar aquesta informació personalitzada registrada amb sistemes d'informació institucionals més amplis està creixent ràpidament. De fet, els experts en ciències de la informació creuen que aquest canvi operatiu serà el proper pas per respondre a les pressions públiques i privades per demostrar l'impacte de les biblioteques en els resultats dels estudiants i la seva contribució a les missions de les institucions i l'èxit estudiantil (Oakleaf, 2010; Pritchard, 1996).

Tot posant el focus en el valor i no únicament en els ingressos a la seva visió estratègica i ajustant-se als interessos i les expectatives de les parts interessades, les biblioteques acadèmiques estan començant a veure la recollida de dades sobre les activitats de les biblioteques físiques com una forma addicional de "capital intel·lectual viu" de les biblioteques que pot ser tant l'entrada com la sortida de l'activitat organitzativa (Gibbons, 2007; Snyder; Pierce, 2002). Aquest actiu —si s'identifica, es mesura i s'avalua sistemàticament (Gallego; Rodríguez, 2005) mitjançant processos, eines i serveis nous— podria aportar l'equilibri necessari entre les expectatives del personal docent i els estudiants i la filosofia de les institucions pel que fa al desenvolupament dels estudiants. També podria ajudar a prevenir el desajust entre els processos d'avaluació d'una biblioteca acadèmica i les necessitats i els objectius de les parts interessades, així com les consegüents conseqüències negatives a curt i llarg termini d'aquest desajust, incloent-hi una reducció de la capacitat de beneficiar-se de les oportunitats actuals, les col·laboracions i les accions de col·laboració; bretxes en la comunicació; interrupció de projectes; pèrdua de fonts sòlides de finançament, així com un augment dels riscs pel que fa a la viabilitat del sistema i del personal (White; Blankenship, 2007).

En resum, està prenent força la transició de la implicació dels bibliotecaris en l'avaluació de l'aprenentatge, les mesures autodiagnosticades i la compilació senzilla d'estadístiques vers analítiques d'aprenentatge —que actualment es considera la tercera onada1 a l'educació superior (Brown, 2011)—, avaluació de conjunts més enllà de la rendibilitat de la inversió (ROI) i establiment d'una visió que se centri en la importància de la informació sobre els usuaris de les biblioteques (Cox; Jantti, 2012; Germano i Stretch-Stephenson, 2012). Com a part del model de campus intel·ligent,2 aquest nou escenari està impulsant el desenvolupament d'una sèrie d'eines i mètodes interdisciplinaris innovadors per tal de recollir i capitalitzar les paradades de les biblioteques3 (Paulin; Haythornthwaite, 2016). Afortunadament, la permeabilitat dels límits d'aquest camp permet que la visió dels professionals i els responsables de les preses de decisions es pugui traslladar a altres camps i més enllà de les perspectives estrictes de la disciplina. En aquesta matèria, la conceptualització de la integració de dades relatives a l'activitat dels estudiants a les biblioteques en els processos d'aprenentatge i ensenyament com a oportunitat de cocreació i innovació en el servei ha estat un element central d'un cos creixent de recerca des de 2008 (per exemple, el projecte Jisc LAMP,4 LIILA,5 CLLASS,6 LALA,7 SHEILA8 i GWLA9) dins de la xarxa més àmplia de la comunitat d'analítiques d'aprenentatge (tal com mostra la Figura 1, basada en els resultats de recerca d'Scopus sobre "analítiques d'aprenentatge" filtrats per a ciències socials, 2008–2016). Els objectius principals d'aquesta línia de recerca inclouen la facilitació del discurs professional sobre el terreny mitjançant la investigació de les correlacions entre el patró d'ús de l'espai de les biblioteques, els serveis i els productes (tallers, consultes sobre recerques, servei de referències, etc.) i l'èxit estudiantil.

 
Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge (VOSviewer - Leiden University)
 
Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge (VOSviewer - Leiden University)

Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge
(VOSviewer - Leiden University)

 

2 El pols de la comunitat internacional d'educació superior

L'existència anecdòtica de petites enquestes i les converses amb un grup heterogeni de parts interessades relacionades amb les biblioteques acadèmiques (personal docent universitari, administradors universitaris, investigadors en biblioteconomia i bibliotecaris) durant la Conferència Internacional d'Avenços de l'Educació Superior de 2017 (HEAd17-València), l'Associació de Biblioteques d'Investigació Europees (LIBER17-Patras, Grècia) i la Conferència sobre Mètodes Quantitatius i Qualitatius en Biblioteques de 2018 (Canea, Grècia) han ajudat a perfilar com el context internacional està abordant el tema de la recollida de dades sobre l'activitat estudiantil a les biblioteques.

En demanar-los que expressin la seva opinió sobre com es recullen les dades a les seves institucions, el personal docent i administratiu de les universitats finançades amb fons públics —principalment de Brasil, Portugal, Romania, Sud-àfrica, Egipte, Itàlia, el Regne Unit i els Estats Units— van indicar que les biblioteques estan fent passos significatius per tal d'ampliar la recollida de les dades d'ús, principalment en forma de dades agregades anònimes. Al mateix temps, van expressar la necessitat d'ampliar l'abast de la recollida de dades.

En general, tenien la sensació que la recollida sistemàtica de dades sobre l'ús de les biblioteques acadèmiques podia ser cabdal a l'hora d'establir serveis de referència a les biblioteques i reajustar les accions de les biblioteques amb els objectius estratègics de les institucions, mentre que les seves percepcions sobre la seva utilitat incloïen les afirmacions següents:

"…telling the library story, connecting library actions and goals to institutional goals and priorities."
"Demonstrating ASPECTS of the value of the insitution's financial investment in the library."

Aquests comentaris també refermen l'opinió que els debats intrainstitucionals sobre les analítiques d'aprenentatge no estan generalitzats i que la integració de les dades d'ús de biblioteques a les iniciatives d'analítiques d'aprenentatge encara no està prevista a la planificació estratègica de les universitats. En conjunt, els informadors clau no eren gaire optimistes sobre la viabilitat de connectar les dades sobre l'activitat dels estudiants a les biblioteques amb els sistemes de gestió de l'aprenentatge i altres tecnologies relacionades amb l'èxit estudiantil. No obstant això, van expressar la convicció que els estudiants possiblement acceptarien aquestes intervencions.

Els administradors de les biblioteques van escollir la integració de les biblioteques al procés educatiu com un dels tres primers "temes candents". També van estar d'acord en la viabilitat d'aconseguir l'equilibri entre la privadesa i els beneficis de la integració de les dades de les biblioteques en els sistemes d'analítiques d'aprenentatge per tal de fomentar l'èxit i la retenció dels estudiants. En demanar-los que indiquessin formes d'implicar les biblioteques més dinàmicament en el procés d'aprenentatge i ensenyament, van posar èmfasi en la necessitat de compartir la visió amb altres socis institucionals. Bàsicament, les seves observacions van girar entorn de les àrees següents:

"Librarians should collaborate with curriculum designers to integrate services throughout the curriculum."
"Librarians should have greater involvement in curriculum committees."
"…[the need to] become a truly embedded librarian."

Pel que fa a la qüestió clau sobre si les dades d'ús de les biblioteques s'haurien d'interpretar i tractar com a part dels registres educatius, la reacció mixta fou indicativa de la controvèrsia que envolta aquesta nova perspectiva i dels sentiments ambivalents quan la qüestió s'examina sota la lupa de la privadesa, el consentiment dels usuaris i la confidencialitat. Finalment, els administradors de les biblioteques van considerar que els responsables de la presa de decisions i els estudiants seran previsiblement les parts interessades que més es beneficiaran de les intervencions en les analítiques d'aprenentatge.

 

3 Les perspectives de la comunitat grega i espanyola de biblioteques acadèmiques

L'objectiu d'analitzar les opinions dels bibliotecaris i els estudiants sobre el fet de compartir dades amb altres departaments de les universitats era identificar tensions entre les pràctiques actuals i potencials a dins del context de l'educació superior espanyola i grega. Les preguntes de l'enquesta (vegeu l'Apèndix, Taula A) es van centrar en determinar si la implicació activa de les biblioteques en projectes d'analítiques institucionals constitueix una oportunitat real perquè les biblioteques emprin aquestes dades i experiències per crear nous coneixements i desenvolupar serveis nous o perfeccionats que millorin les experiències dels estudiants, i detectar també connexions entre les contribucions de les biblioteques i els resultats institucionals.

En una època de canvis profunds, aquesta recerca per tal d'augmentar la conscienciació sobre problemes clau identificats per les parts interessades de les biblioteques universitàries espanyoles i gregues s'ha dissenyat i implementat en el marc de l'objectiu global d'oferir als professionals de les biblioteques i als responsables de la presa de decisions sobre biblioteques informació útil que ampliï la seva comprensió sobre els factors que tenen un impacte en el potencial de les dades de les biblioteques. Això contribuiria addicionalment a decisions sobre els ajustaments bàsics que calen per donar suport veritable, adequat i efectiu al procés d'aprenentatge i ensenyament.

 

4 Metodologia

Per al propòsit d'aquest estudi, els investigadors van explorar les perspectives de les parts interessades mitjançant entrevistes obertes, en què s'encoratjava els informadors a parlar lliurement sobre les seves experiències. Un cop analitzats, els resultats es van comparar amb la bibliografia més rellevant.

Per bé que petita, la mostra de participants fou tanmateix suficient per a un estudi exploratori inicial, ja que les experiències d'un gran nombre d'estudis fenomenogràfics han demostrat que les dades de vint informadors normalment són suficients per posar al descobert totes les formes d'entendre el fenomen en qüestió (Lundborg; Wahlström; Dall’Alba, 1999, p. 5; Sandberg, 1994). Composta per deu dones i sis homes enquestats, la mostra inclou cinc categories de persones interessades —personal executiu de biblioteques, directors, estudiants de grau, estudiants de postgrau i becaris de col·laboració—, on els enquestats de les tres categories d'estudiants procedien de diverses disciplines, per tal de representar millor la comunitat (vegeu l'Apèndix).

Durant el disseny del qüestionari, es va fer un esforç per evitar un llenguatge que estigués fora del coneixement general dels participants, per tal de prevenir interpretacions subjectives que poguessin influir en les respostes amb tota probabilitat. Amb aquesta finalitat, els investigadors van decidir parafrasejar molts conceptes relacionats amb les analítiques d'aprenentatge, ja que es tracta d'una terminologia que encara no està estesa als entorns acadèmics. Segons Drachsler i Greller (2012) i Mattingly et al. (2012), l'eina encara s'està desenvolupant. Si bé es van realitzar entrevistes semiestructurades emprant la taxonomia d'Sclater10 de dimensions logístiques, ètiques, legals i de privadesa, així com aspectes derivats de la bibliografia relacionats amb la cultura infraestructural, competencial, comunicativa, col·laborativa i organitzativa, la codificació es va extreure inductivament del text durant la fase d'anàlisi, en un enfocament teòric basat en Strauss que ajudés a generar teoria per a àrees on hi havia poca informació disponible (Corbin; Strauss, 2008).

El personal de biblioteca enquestat es va reclutar a través de referències en cadena, mentre que els estudiants participants es van seleccionar aleatòriament en el context del cas. Les entrevistes es van dur a terme en l'idioma nadiu dels participants a diverses ubicacions de biblioteques institucionals, en funció de les preferències dels participants i la disponibilitat de les ubicacions. Cada participant va ser entrevistat un sol cop entre 10 i 50 minuts (temps mitjà per entrevista: 30 minuts; durada global del corpus d'entrevistes: 310 minuts per al segment de recerca espanyola, i entre 14 i 27 minuts (temps mitjà per entrevista: 18 minuts; durada global del corpus d'entrevistes: 113 minuts) per a la part grega de la recerca.

D'acord amb un protocol d'entrevista semiestructurat, al començament de cada sessió, cadascuna d'ambdues parts —entrevistats i entrevistadors— van signar un formulari de consentiment informat on es tranquil·litzava els participants sobre qüestions relacionades amb l'anonimat i la confidencialitat en la publicació de les anàlisis i els resultats. Les entrevistes es van donar per acabades en assolir la saturació teòrica, que es produeix quan no sorgeixen conceptes teòrics nous en termes de redundància i variació amb dades noves. La quantitat de temps d'observació necessari per recollir dades fiables per a aquest estudi fou anàloga al temps necessari per establir un grau confortable de relació de comunicació amb les persones, les situacions i els contexts en qüestió.

 

5 Resultats

Una revisió sistemàtica i iterativa de les entrevistes va donar com a resultat el desenvolupament d'un llibre de codis emergent en el marc d'un enfocament d'anàlisi mixta del contingut que registrava la freqüència d'aparició de paraules i frases, i agrupava termes amb el mateix significat i patrons. Les categories d'etiqueta assignades es van adoptar a partir de la bibliografia disponible i la pròpia experiència dels investigadors.

De forma més detallada, la microanàlisi dels resultats (vegeu Apèndix, Taula B) pel que fa a les perspectives intergrupals dels participants va revelar que els directors de biblioteques semblaven preocupats per qüestions relacionades amb les limitacions del temps, l'espai i el pressupost, la sobreagregació de la recollida de dades, les sitges d'informació i les estructures organitzatives inflexibles.

Per contra, a part de la poca automatització de les biblioteques, els estudiants van esmentar diverses qüestions operatives associades amb la recollida no sistemàtica de dades d'ús de les biblioteques, l'isomorfisme institucional, la desconnexió entre usuaris i bibliotecaris, així com la desmotivació dels usuaris. En paraules seves:

"I firmly believe that no library use data are kept."
"As to in-library use, no detailed data are being kept, there is no personalised data collection."
"Departmental libraries all follow the same space planning, operational and organisational patterns."

En general, les preocupacions pel que fa a l'assequibilitat i la governança semblen superar les consideracions sobre la privadesa, mentre que fins al 70 % dels enquestats va admetre un dèficit de formació en informació entre els professionals. A continuació, alguns dels seus comentaris:

"There is little room for change where staff professional development and funding is concerned."
"I think they [librarians] try hard to stay updated but there is insufficient training and development….I wish the institution could do things for the staff."

 
Figura 2. Inhibidors pel que fa a la integració de les dades d'ús de les biblioteques en iniciatives d'analítiques del llenguatge

Figura 2. Inhibidors pel que fa a la integració de les dades d'ús de les biblioteques
en iniciatives d'analítiques del llenguatge

 

D'acord amb la macroanàlisi de les transcripcions que juxtaposen les diferències entre països (Figura 2), la cultura de la comunicació, l'estructura organitzativa i les qüestions relacionades amb la gestió de dades semblen dominar les preocupacions dels grups d'enquestats, mentre que l'isomorfisme institucional, la desmotivació dels usuaris, les limitacions pel que fa al temps i la càrrega de feina dels bibliotecaris van ser els problemes esmentats en una menor proporció estadísticament significativa. Quan es va dur a terme l'anàlisi en el nivell de les analítiques del llenguatge potencial, els problemes de compatibilitat11 amb les estructures i els processos existents, la infraestructura, la privadesa, el biaix del professorat i les accions rutinàries de les biblioteques (situació normal) es van identificar com les principals àrees conflictives que, en última instància, podrien entorpir iniciatives futures (Figura 3).

 
Figura 3. Preocupacions dels entrevistats pel que fa a la compatibilitat

Figura 3. Preocupacions dels entrevistats pel que fa a la compatibilitat

 

Finalment, la majoria d'enquestats va manifestar l'opinió que la integració de dades d'ús de les biblioteques en sistemes d'informació institucionals, a saber, les tecnologies per a l'èxit estudiantil, podria ser molt més beneficiosa que els processos existents (avantatge relatiu)12 i més rellevant des del punt de vista sociocognitiu (vegeu l'Apèndix):

"…Databases are disconnected. Library systems don't have anything to do with online educational resources, Moodle or registration data whatsoever. It's all quite disaggregated."
"Everything is done with a delay… I can't say for sure whether someone is processing library use statistics."
"…We currently have data that reveal which service is used more or less frequently. But we aren't very aware of what they need… They [students] don't know the number of services we offer…it would be absolutely great if we knew how to motivate them."

També van comentar la importància dels aspectes següents:

" know[ing] what students think of the library… inside the library, we are fairly paternalistic. We are the ones who say what the users need."
"The intellectual capital that is library-based student activity is not been exploited… The current organisational structure doesn't facilitate dialogue in a bottom-up approach…. The way things are organised today leaves little room for initiative."

També van compartir l'opinió que seguir i compartir de forma sistemàtica l'activitat dels estudiants a les biblioteques s'hauria de realitzar a través de canals agregats o anonimitzats voluntaris en temps real.

  

6 Discussió

Influïdes pels avenços innovadors en tecnologia i educació, les biblioteques eficients estan esdevenint actius importants per a les institucions d'educació superior en l'entorn internacional altament competitiu (Blin, 2009). Aquesta evolució està orientant l'atenció dels administradors de les universitats vers la relació entre els serveis de les biblioteques i els graus, la retenció i els assoliments. En el seu esforç per aconseguir que el ventall de serveis bibliotecaris estigui més integrat en el cicle de vida educatiu, professional, pedagògic i didàctic, els administradors modelen un "gir significatiu" en l'avaluació i la valoració en adonar-se de la importància de personalitzar els serveis d'informació per donar millor resposta a les expectatives dels usuaris (Vassilakaki, 2016, p. 8 i 18).

Tanmateix, tot i la proliferació d'estudis i recerques interessants sobre com les biblioteques poden vincular la seva feina a les dades institucionals, l'anàlisi actual revela que les dades de les biblioteques encara no es recullen de forma sistemàtica i estan aïllades de la resta de bases de dades amb informació estudiantil institucional. L'actual entorn educatiu ofereix als bibliotecaris l'oportunitat d'accelerar una reforma (Rader, 2004) que pretén aconseguir que el procés educatiu sigui més efectiu, funcional i productiu mitjançant la recollida sistemàtica de les dades d'ús de les biblioteques i la seva integració en les analítiques d'aprenentatge. No obstant això, els ecosistemes universitaris grec i espanyol encara són reticents a adoptar aquest canvi transformacional que ajudaria a desenvolupar un perfil encara més sòlid dins del context de les missions institucionals i els resultats.

Cal posar de relleu que moltes de les consideracions de les parts interessades no tenen el seu origen exclusivament en el fet que les analítiques siguin una eina en desenvolupament i formin part d'un camp emergent que molt probablement experimenti una evolució trepidant en un futur proper (Mattingly et al., 2012) ni tampoc estan relacionades únicament amb els reptes associats a les dades massives pel que fa a volum, velocitat, varietat i veracitat (Heilala, 2018). Les reserves sobre la implicació dels bibliotecaris en els projectes institucionals d'analítiques també es podrien atribuir a una sèrie de peculiaritats específiques del context. D'acord amb Kajberg et al. (2009), la biblioteconomia europea representa un entramat de tradicions acadèmiques, especificacions estructurals i perfils de cursos que tenen un gran pes en la capacitat del sistema per afrontar oportunament els reptes d'harmonització institucional i les demandes de la societat.

Addicionalment, la dicotomia entre les biblioteques orientades a educació i les orientades a recerca (Blin, 2009), les enormes diferències entre els programes de ciència de les biblioteques, els dubtes i les incerteses que afecten les biblioteques i l'educació en ciències de la informació (Goodsett; Koziura, 2016; Abadal, 2015), així com l'elevada variabilitat entre biblioteques en termes del nivell d'estadístiques es recopilen i, fins i tot, els tipus d'estadístiques a què tenen accés les biblioteques, representen un altre conjunt de reptes a l'hora d'emprendre projectes nous. Pel que fa a la inversió de l'educació superior en l'èxit estudiantil i les tecnologies d'assessorament, les universitats europees semblen progressar més lentament que les seves homòlogues nord-americanes en els darrers anys. En aquest context, Grècia pertany a la categoria "usuaris amb tecnologia limitada", ja que les institucions no indiquen que es faci un ús generalitzat de cap tecnologia d'assessorament. Les universitats espanyoles semblen situar-se entre aquelles institucions que cada cop més consideren que assessoren de forma reeixida i indiquen nivells creixents de col·laboració (Tsai et al., 2018). No obstant això, cap d'aquests contexts mostra signes d'una sòlida alineació i coordinació sobre iniciatives d'èxit estudiantil en aquest nou entorn d'analítiques d'aprenentatge.

Així mateix, segons els informes de 2016 i 2017 de l'Observatori de Finançament Públic (European University Association, 2016; Pruvot et al., 2017, p. 9 i 13), Espanya i Grècia se situaven entre els tretze sistemes europeus d'educació superior que van registrar un declivi en el finançament públic entre 2008 i 2015. El seu finançament va disminuir alhora que augmentava el nombre d'estudiants, i ambdós sistemes també van obtenir una qualificació baixa en termes d'independència de les universitats segons l'Informe Sectorial sobre Educació Superior del Banc Nacional de Grècia (Mylonas, 2017). Per tant, mentre que els bibliotecaris de tot el món estan optimitzant la seva transformació mitjançant factors clau —com atenció a les tendències en educació, intel·ligència competitiva i vigilància tecnològica, ús intensiu de la tecnologia de la informació i comunicació, implementació de gestió de la qualitat total i canvis en la seva cultura organitzativa—, els bibliotecaris acadèmics grecs estan lluitant per treure el màxim profit dels seus recursos delmats amb una sèrie de carències, mentre les biblioteques acadèmiques públiques tant gregues com espanyoles encara estan patint els efectes de retallades similars en personal i despeses durant la recessió (Giannakopoulos et al., 2014; Simón-Martín et al., 2016).

No resulta sorprenent que les principals preocupacions expressades per ambdues parts estiguessin associades amb el finançament, la càrrega de treball dels bibliotecaris, les estructures organitzatives canviants i la necessitat d'avançar vers una cultura orientada en la innovació que, en última instància, ajudaria a desenvolupar una apreciació dels beneficis de la integració de les biblioteques en iniciatives més àmplies d'analítiques del llenguatge. Ambdós grups d'enquestats van subratllar les conseqüències greus de la crisi econòmica en el servei bibliotecari i, especialment, la necessitat d'enfocaments més aviat proactius en lloc de defensius per fer palès el valor de les biblioteques i les seves contribucions al procés d'aprenentatge i ensenyament. Els enquestats també van reiterar la importància del desenvolupament professional continuat per dotar els bibliotecaris de les competències per:

  • reconsiderar i repensar els seus rols i mandats;
  • anar més enllà de les competències bàsiques tradicionals en matèria d'informació per assumir rols més amplis i fonamentals tant en l'aprenentatge com en l'ensenyament;
  • posar remei a la manca de saber fer tecnològic, cultura col·laborativa i incentius que s'oposen a la innovació i la frenen.

Les entrevistes també van fer palès un desfasament pel que fa a la visió del món o una diferència d'opinió entre el personal de biblioteca de rang superior i inferior quant a les dades i les estadístiques organitzatives, juntament amb l'existència de subcultures organitzatives i la incapacitat de transformar els debats informals sobre qüestions a petita escala en temes de conversa al conjunt de l'organització. Els punts de vista sobre les missions de les biblioteques, que sovint cerquen els propis bibliotecaris, poden enriquir els debats sobre l'avaluació dels serveis bibliotecaris. No obstant això, també revelen una considerable bretxa de comunicació.

La situació es veu agreujada per l'existència d'un paternalisme generalitzat. Els bibliotecaris s'imaginen a si mateixos d'una forma que suposen que els usuaris pensen o senten sobre la biblioteca i que, en el cas de les analítiques d'aprenentatge, podria comportar implicacions pragmàtiques addicionals ja que forçar aquest tipus d'intervenció podria crear conflictes entre usuaris individuals i grups més grans, especialment, en absència d'un model robust per abordar la rapidesa dels esdeveniments i ajudar a facilitar la transició al nou paradigma de suport a l'èxit estudiantil (Ambrose, 2005; Willis, 2014).

La manca d'una comprensió clara sobre com els bibliotecaris acadèmics i els directors de biblioteques poden comunicar internament les contribucions de les biblioteques als administradors universitaris responsables de les decisions de finançament (Murray, 2014) és, a més, una altra qüestió que augmenta la necessitat de repensar formes d'implicar el personal en un procés de comunicació significativa, reflexió i creixement sense perdre de vista les noves tendències. La incongruència cultural i les qüestions que se'n deriven en matèria de comunicació organitzativa sovint dificulten la capacitat d'una organització per obtenir el nivell màxim d'efectivitat (Cameron; Quinn, 2006). En aquestes circumstàncies, sembla improbable que el context i el públic locals estiguin preparats per valorar les mesures emergents en el futur.

L'anàlisi de les respostes dels professionals de les biblioteques també va revelar que els directors de les biblioteques són més susceptibles als reptes tècnics, operatius i administratius associats al canvi disruptiu i la dificultat de transcendir el marc de planificació estratègica institucional dictat per una administració central. Tal com s'ha indicat repetidament, les biblioteques espanyoles i gregues, que estan a mig camí del procés d'integració o convergència amb el model CRAI, no han rebut un nivell adequat de suport institucional (Pacios; Ortiz-Repiso, 2010; Sant-Geronikolou, 2017). Per tant, molts dels seus projectes futurs s'han vist relegats al món retòric. La filosofia i les estructures organitzatives inflexibles, estàtiques o rígides de les universitats, que forcen les biblioteques a treballar en la conscienciació institucional o infondre una visió entre aquells agents que no els consideren com a part del pla per estimular la innovació a la universitat, es van adduir com a motius per no haver assolit encara una transformació plena (Pacios, 2015).

Si bé els bibliotecaris normalment expressen la seva confiança en la idoneïtat de les seves competències per afrontar els requisits actuals de la seva feina, els investigadors van constatar preocupacions sobre les habilitats que es valoraran en el futur i la incapacitat del sistema per abordar la qüestió del desenvolupament professional continuat d'una forma sistemàtica i proactiva (Sant-Geronikolou, 2017). Tradicionalment, els bibliotecaris s'han centrat en generar dades de rendició de comptes en lloc de lluitar pel "transformative thinking necessary to improve learning, research and service" (Simmons-Welburn et al., 2008, p. 130), i estan més preocupats per les qüestions financeres i d'infraestructura i són menys optimistes pel que fa als avantatges relatius d'implementar nous processos operatius que impliquin dades d'ús de les biblioteques (vegeu l'Apèndix, Taula B). Els bibliotecaris europeus semblen compartir moltes de les consideracions dels seus homòlegs nord-americans, tal com indica l'enquesta Spec Kit 360 de l'Association of Research Libraries (Asher et al., 2018),13 especialment les relacionades amb els dilemes ètics/de privadesa, la manca de suport institucional, l'ambigüitat que envolta les necessitats dels campus i els usos de les dades de les biblioteques i la descentralització. No obstant això, consideren que la sistematització en la recollida de les dades de les biblioteques pot ser una de les possibles solucions per mitigar els futurs reptes derivats de les fusions entre universitats, com la superposició de rols o la descoordinació en el desenvolupament de la recollida de dades, tal com van assenyalar Huang i Zhang el 2000.

Per contra, les respostes dels estudiants revelen una conceptualització més aviat desfasada de la biblioteca. Tal com s'ha indicat a diversos estudis (Tevaniemi et al., 2015; Snavely, 2012; Walton; Matthews, 2013), aquest fet es basa en una versió idealitzada de les biblioteques com a repositoris d'informació que, tot i les múltiples i recents transformacions físiques de les biblioteques, no es consideren necessàriament espais per a l'estudi o aprenentatge informal.

El fet que les preocupacions pel que fa a l'assequibilitat i la governança superin les consideracions sobre la privadesa dels entrevistats es pot atribuir potencialment al fet que els estudiants cada cop estan més acostumats a experiències personalitzades basades en dades de l'entorn digital i físic. Els resultats de l'informe Educase confirmen aquesta afirmació: el panorama de les analítiques a l'educació superior (Yanosky; Arroway, 2015, p. 10) pel que fa a les preocupacions de les institucions d'incomplir els drets de privadesa dels estudiants i l'argument de Drysdale (2013) que, com que els estudiants viuen en un món on les interaccions diàries estan cada cop més personalitzades, esperen el mateix de les seves universitats i, en general, de l'experiència d'aprenentatge. Els estudiants participants en l'estudi actual semblen no estar familiaritzats amb l'abast i la finalitat de les dades institucionals i les analítiques d'aprenentatge, igual que els grups d'estudiants del projecte SHEILA (Tsai et al., 2018). Reconeixen la importància de la integració de les dades de les biblioteques a tecnologies de suport als estudiants, sempre que hi hagi un equilibri entre progrés i privadesa. També creuen fermament en els seus avantatges i beneficis relatius, que inclouen una informació personalitzada rellevant, una millora en el desenvolupament del currículum, així com una millora en els assoliments i la motivació dels estudiants.

Els comentaris dels entrevistats suggereixen que l'èxit de qualsevol sistema existent o futur d'analítiques en biblioteques depèn del fet que el tractament de les dades d'ús de les biblioteques es correspongui amb les expectatives raonables dels usuaris sobre com s'empraran les seves dades: "the more clearly acknowledged and expected it is in the community and by data subjects that the controller can take action and process data in pursuit of these interests, the more heavily this legitimate interest weighs in the balance" (article 29, Data Protection Working Party a Cormack, 2016). És igualment important implementar una clara "separació funcional" entre els processos d'anàlisi i intervenció.

La majoria d'enquestats opinaven que seguir i compartir de forma sistemàtica l'activitat dels estudiants a les biblioteques s'hauria de realitzar a través de canals agregats o anonimitzats voluntaris en temps real. Això s'assembla als resultats de l'enquesta Low-N SUNY Potsdam de Rogers (Farkas, 2018) sobre la interpretació dels estudiants de la privadesa, on els estudiants van mostrar una tolerància zero amb la recollida de dades identificables de les biblioteques. Finalment, cap dels entrevistats de l'estudi actual va considerar que el personal docent de la universitat i els estudiants se situessin entre las parts interessades més beneficiades en aquest nou tipus d'intervencions. Aquest resultat podria esdevenir el tema de recerques futures.

  

7 Valor i limitacions de l'estudi

Fins a l'actualitat, s'han dut a terme nombrosos estudis específics de països sobre les percepcions dels usuaris pel que fa la qualitat del servei i les habilitats dels bibliotecaris. No obstant això, els autors no han trobat cap estudi sobre el context específic de les biblioteques gregues i espanyoles que analitzi les percepcions de les parts interessades de les biblioteques acadèmiques pel que fa a factors que podrien dificultar la implicació dinàmica de les biblioteques en el procés d'aprenentatge i ensenyament mitjançant la integració de les dades de les biblioteques en iniciatives d'analítiques d'aprenentatge.

Tot i la xifra reduïda d'enquestats, la representativitat podria considerar-se adequada, ja que el contingut de les respostes fou detallat. La fiabilitat de l'estudi també s'ha vist incrementat gràcies als vincles establerts amb un nombre substancial de fonts analitzades, com les que s'inclouen a la bibliografia, tal com recomanen Connaway i Powell (2010). Tanmateix, els lectors haurien de ser prudents a l'hora d'extreure conclusions de gran abast sobre els contexts de l'educació superior grega i espanyola a causa de la inestabilitat del panorama educatiu actual i la naturalesa exploratòria d'aquesta recerca fenomenogràfica, les limitacions de la qual no difereixen de les qüestions de validesa i generalització inherents a qualsevol altra recerca qualitativa. No obstant això, el debat generat per aquests resultats ajudarà a aprofundir en el coneixement d'algunes de les complexitats específiques del context implicades.

 

8 Conclusions

Algunes experiències internacionals mostren que les interaccions entre serveis bibliotecaris i educatius impulsades per les analítiques d'aprenentatge afegeixen un capítol nou a la història de les biblioteques i poden aportar una nova perspectiva sobre el desenvolupament de les biblioteques, ja que ajuden el servei educatiu a prendre més consciència sobre el potencial de les biblioteques. Aquestes experiències han inspirat l'estudi actual. Mitjançant l'ús de l'eina de recerca de les entrevistes semiestructurades a biblioteques d'universitats públiques gregues i espanyoles durant la segona meitat de 2016, els investigadors pretenien investigar l'ambient a les biblioteques i les seves accions sota el prisma d'analítiques del llenguatge. El seu principal objectiu era analitzar si les parts interessades estaven preparades per comprendre i assumir les possibilitats de la integració de les dades d'ús de les biblioteques a sistemes d'analítiques d'aprenentatge a tot el campus, tenint en compte que l'èxit de qualsevol intervenció d'aquest tipus es podria veure amenaçat si es mantenia la interpretació tradicional de la comunitat pel que fa a les funcions de la recollida de dades de les biblioteques.

L'anàlisi de les transcripcions va oferir als investigadors l'oportunitat d'explorar perspectives teòriques noves i antigues que poguessin (1) contribuir al desenvolupament d'un model conceptual inicial de factors que afavorissin les iniciatives d'analítiques d'aprenentatge, (2) fomentar encara més el convenciment de les parts interessades i (3) millorar l'acceptació de les analítiques en el context específic de cada país de les biblioteques acadèmiques. D'acord amb els comentaris esclaridors dels enquestats, abans d'implementar qualsevol solució sistemàtica de recollida de dades de les biblioteques, és fonamental entendre la recollida de dades de les biblioteques com a part d'un procés més ampli. És igualment important reconèixer el rol clau del personal docent de la universitat i mitigar les barreres de comunicació i col·laboració, així com la desconfiança entre bibliotecaris i professorat. Els resultats indiquen que el personal docent encara no percep els bibliotecaris com a col·laboradors valuosos en l'aprenentatge dels estudiants, per tant, els bibliotecaris queden pràcticament desemparats a l'hora de forjar el futur de la seva professió (Long, 2016).

Per tant, la implicació de professors i estudiants mitjançant formació i comunicació —entre departaments i dins dels propis departaments— sobre l'impacte que poden tenir aquests desenvolupaments en la comunitat té un gran potencial per enfortir el compromís de les parts interessades. Probablement serà una de les claus per ampliar l'acceptació dels usuaris, si es vol que les eines d'analítiques d'aprenentatge contribueixin a l'objectiu desitjat de millorar el procés educatiu.

El paradigma de recerca creativa té com a objectiu no només formular recomanacions específiques per al context, sinó també obrir vies potencials de recerca i acció futura que millorin el desenvolupament i la pràctica professional. Sota aquest paradigma, aquest estudi que capitalitza la voluntat de les parts interessades de debatre noves solucions per a la millora i l'aprofitament de la recollida de dades d'ús de les biblioteques més enllà de les accions tradicionals també podria servir els propòsits següents. En primer lloc, podria sumar-se a una base de coneixements que constituiria un conjunt de dades de requisits inicials dels usuaris amb la finalitat de dissenyar intervencions futures d'analítiques de biblioteques. En segon lloc, podria orientar sobre el disseny del desenvolupament professional i les activitats de formació del usuaris. Les parts interessades han subratllat la importància de garantir que la cultura organitzativa estigui preparada amb les polítiques i les competències necessàries per extreure la intel·ligència factible de l'ús de sistemes d'analítiques d'aprenentatge. Per tant, els resultats de la recerca actual també poden proporcionar informació de base per al disseny d'activitats de desenvolupament professional (tallers i seminaris) que es basin en qüestions identificades sobre l'organització i el funcionament per fomentar la comprensió de la comunitat sobre les implicacions del nou escenari d'analítiques d'aprenentatge de biblioteques. Especialment en el cas de futurs professionals de la informació, una iniciació primerenca pel que fa a la mentalitat de les parts interessades de les biblioteques sobre les possibilitats de les analítiques del llenguatge podria ser molt avantatjosa, ja que l'èxit de qualsevol intervenció innovadora depèn d'una informació clara sobre les necessitats dels usuaris de les biblioteques.

En un context en què les biblioteques es transformen gradualment en patrimoni acadèmic i l'educació superior avança vers un escenari de campus intel·ligent mentre es redibuixen els límits de la privadesa, una sèrie d'accions de formació i desenvolupament específiques per al context podrien tenir bona acollida, ja que les parts interessades reconeixen la cultura institucional com el factor més important a l'hora de determinar l'èxit de la futura implicació de les biblioteques en el món de les analítiques institucionals. Aquesta apreciació també s'estén als beneficis associats amb la integració de les biblioteques a iniciatives d'analítiques d'aprenentatge més àmplies per tal de millorar l'aprenentatge i proporcionar formes eficients de donar suport a la missió de les universitats.

  

Agraïments

Als autors, els agradaria agrair a tots els participants les seves valuoses contribucions. L'article es basa en una ponència titulada "Greek and Spanish university community perspective of challenges affecting library integration in learning analytics initiatives", presentada a la desena edició de la Conferència sobre Mètodes Quantitatius i Qualitatius en Biblioteques (QQML2018), celebrada a Canea (Grècia) del 22 al 25 de maig de 2018.

  

Bibliografia

Abadal, Ernest (2015). "Els Reptes de la formació en Biblioteconomia i Documentació ". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 35. <http://bid.ub.edu/35/abadal.htm>. [Consulta: 31/10/2019].

Ambrose, Don (2005). "Panoramic perspectives on the field: Levels of analysis and philosophical lenses; Interdisciplinary expansion of conceptual foundations: Insights from beyond our field". Roeper review, vol. 27, no. 3, p. 137–143.

Asher, Andrew; Briney, Kristin A.; Perry, Michael R.; Goben, Abigail; Salo, Dorothea; Robertshaw, M. Brooke; Jones, Kyle M.L. (2018). Spec Kit 360: Learning analytics. September 2018. Washington, DC: Association of Research Libraries. <https://doi.org/10.29242/spec.360>. [Consulta: 31/10/2019].

Bilandzic, Mark; Foth, Marcus (2013). "Libraries as coworking spaces: Understanding user motivations and perceived barriers to social learning". Library Hi Tech, vol. 31, no. 2, p. 254–273.

Blake, Joni; Bowles-Terry, Melissa; Pearson, N. Shirlene; Szentkiralyi, Zoltan (2017). "The Impact of information literacy instruction on student success: A multi-institutional investigation and analysis". Frondren library research, no. 13. <https://scholar.smu.edu/libraries_cul_research/13>. [Consulta: 31/10/2019].

Blin, Frédéric. (2009). "Europe: Academic libraries". En: Abdullahi, I. (ed.). Global library and information science: A Textbook for students and educators. With Contributions from Africa, Asia, Australia, New Zealand, Europe, Latin America and the Carribean [sic], the Middle East, and North America. München: K.G. Saur, p. 329–342.

Brown, Malcolm (2011). "Learning analytics: The coming third wave". EDUCAUSE Learning Initiative, April. <https://library.educause.edu/resources/2011/4/learning-analytics-the-coming-third-wave>. [Consulta: 31/10/2019].

Cameron, Kim S.; Quinn, Robert E. (2006). Diagnosing and changing organizational culture: Based on the competing values framework. Rev. ed. San Francisco, CA: Jossey-Bass.

Connaway, Lynn Silipigni; Powell, Ronald R. (2010). Basic research methods for librarians. 5th ed. Santa Barbara, CA: Libraries Unlimited.

Corbin, Juliet; Strauss, Anselm L. (2008). Basics of qualitative research: Techniques and procedures for developing grounded theory. 3rd ed.Thousand Oaks, CA: Sage.

Cormack, Andrew Nicholas (2016). "A Data protection framework for learning analytics". Journal of learning analytics, vol. 3, no. 1, p. 91–106. <https://epress.lib.uts.edu.au/journals/index.php/JLA/article/view/4554>. [Consulta: 31/10/2019].

Cox, Brian L-; Jantti, Margie H. (2012). "Discovering the impact of library use and student performance". Educause review, no. 18, p. 1–9. <https://ro.uow.edu.au/cgi/viewcontent.cgi?article=1507&context=asdpapers> [Consulta: 12/02/2018].

De Freitas, Sara; Gibson, David; Du Plessis, Coert; Halloran, Pat; Williams, Ed; Ambrose, Matt; Dunwell, Ian; Arnab, Sylvester (2015). "Foundations of dynamic learning analytics: Using university student data to increase retention". British journal of educational technology, vol. 46, no. 6, p. 1175–1188.

De Jong, Tjip (2010). Linking social capital to knowledge productivity. Houten, NL: Springer. <https://ris.utwente.nl/ws/portalfiles/portal/6082371/thesis_T_de_Jong.pdf>. [Consulta: 31/10/2019].

Dodd, Lorna (2007). "The Future of librarianship: Moving out of the library and into the faculty: How problem-based learning is transforming the traditional role". SCONUL Focus, no. 41, p. 4–8. <https://researchrepository.ucd.ie/handle/10197/2773>. [Consulta: 31/10/2019].

Drachsler, Hendrik; Greller, Wolfgang (2012). "The pulse of learning analytics understandings and expectations from the stakeholders". Proceedings of the 2nd International Conference on Learning Analytics and Knowledge, Vancouver, 29 April – 2 May. New York: ACM, p. 120–129.

Drysdale, Ruth (2013). "University data can be a force for good". The Guardian Higher Education Network blog, November. <http://www.theguardian.com/higher-educationnetwork/blog/2013/nov/27/university-data-student-engagementretention>. [Consulta: 16/02/2017].

EHEA (European Higher Education Area) (2015). "Bologna Process. Yerevan communiqué". Ministerial Conference Yerevan 2015. <http://www.enqa.eu/wp-content/uploads/2015/06/Yerevan-Communique.pdf>. [Consulta: 31/10/2019].

European University Association (2016). Public Funding Observatory 2016. Brussels: European University Association. <https://www.eua.eu/downloads/publications/eua%20public-funding-observatory%202016.pdf>. [Consulta: 22/10/2018].

Farkas, Meredith (2012). "Participatory technologies, pedagogy 2.0 and information literacy". Library Hi Tech, vol. 30, no. 1, p. 82–94.

— (2018). "We can, but should we?". American libraries magazine, vol. 49, no. 3–4, p. 46. <https://americanlibrariesmagazine.org/2018/03/01/learning-analytics-we-can-but-should-we/>. [Consulta: 31/10/2019].

Gallego, Isabel; Rodríguez, Luis (2005). "Situation of intangible assets in Spanish firms: An empirical analysis". Journal of intellectual capital, vol. 6, no. 1, p. 105–126.

Germano, Michael; Stretch-Stephenson, Shirley (2012). "Strategic value planning for libraries". The Bottom line, vol. 25, no. 2, p. 71–88.

Giannakopoulos, Georgios; Koulouris, Alexandros; Kokkinos, Dionysis (2014). "Libraries in crisis: A glimpse over Greece and Cyprus". Procedia-social and behavioral sciences, vol. 147, p. 411–417. <https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1877042814040324>. [Consulta: 31/10/2019].  

Gibbons, Susan (2007). The academic library and the net gen student: Making the connections. Chicago: American Library Association.

Goodsett, Mandi; Koziura, Amanda (2016). "Are library science programs preparing new librarians? Creating a sustainable and vibrant librarian community". Journal of library administration, vol. 56, p. 6, p. 697–721.

Gregory, Mary Sarah-Jane; Lodge, Jason Michael (2015). "Academic workload: The silent barrier to the implementation of technology-enhanced learning strategies in higher education". Distance education, vol. 36, no. 2, p. 210–230.

Heilala, Ville (2018). Framework for Pedagogical Learning Analytics. [Treball de màster]. Jyväskylä, Finlad: University of Jyväskylä, Faculty of Information Technology. <https://jyx.jyu.fi/bitstream/handle/123456789/57890/URN:NBN:fi:jyu-201805082500.pdf?sequence=1>. [Consulta: 31/10/2019].  

Huang, Hong-Wei; Zhang, Sha Li (2000). "College and university mergers: Impact on academic libraries in China". College & research libraries, vol. 6, no. 2, p. 121–125. <https://crl.acrl.org/index.php/crl/article/view/15352>. [Consulta: 31/10/2019].   

Jaeger, Paige (2007), "Think, Jane, think. See Jane think. Go, Jane... Metacognition and learning in the library". Library media connection, vol. 26, no. 3, p. 20–21.

Jones, Kyle M.L.; Salo, Dorothea (2018). "Learning analytics and the academic library: Professional ethics commitments at a crossroads". College & research libraries, vol. 79, no. 3, p. 304–323. <https://crl.acrl.org/index.php/crl/article/view/16603>. [Consulta: 31/10/2019].   

Kajberg, Leif; Horvat, Aleksandra; Oğuz, Esin Sultan (2009). "Europe LIS education". En: Abdullahi, Ismail (ed.). Global library and informations: A textbook for students and educators. With contributions from Africa, Asia, Australia, New Zealand, Europe, Latin America and the Carribean [sic], the Middle East, and North America. München: K.G. Saur, p. 343–363.

Long, Dallas (2016). Librarians and student affairs professionals as collaborators for student learning and success. [Tesi de doctorat]. Normal, IL: Illinois State University. Department of Educational Administration and Foundations. <http://doi.org/10.30707/ETD2016.Long.D>. [Consulta: 31/10/2019].   

Lundborg, Cecilia Stålsby; Wahlström, Rolf; Dall’Alba, Gloria (1999). "Ways of experiencing asthma management". Scandinavian journal of primary health care, vol. 17, no. 4, p. 226–231. <https://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/028134399750002458>. [Consulta: 30/10/2019].

Mattingly, Karen D.; Rice, Margaret C.; Berge, Zane L. (2012). "Learning analytics as a tool for closing the assessment loop in higher education". Knowledge management & E-learning: An international journal, vol. 4, no. 3, p. 236–247. <http://kmel-journal.org/ojs/index.php/online-publication/article/view/168>. [Consulta: 30/10/2019].

Murray, Adam L. (2014). The Academic library and high-impact practices for student retention: Perspectives of library deans. [Treball acadèmic]. Bowling Green, KY: Western Kentucky University, The Faculty of the Educational Leadership. <https://digitalcommons.wku.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1056&context=diss>. [Consulta: 30/10/2019].

Mylonas, Paul (2017). Sectoral report: Turning Greece into an educational hub. Athens: National Bank of Greece. <https://www.nbg.gr/greek/the-group/press-office/e-spot/reports/Documents/Education.pdf>. [Consulta: 27/02/2019].

Oakleaf, Megan (2010). The Value of academic libraries: A comprehensive research review and report. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/issues/value/val_report.pdf >. [Consulta: 30/10/2019].

Pacios, Ana R. (2015). "From the library to the information commons: An approach to the model's development in Spain". New library world, vol. 116, no. 7–8, p. 345–357.

Pacios, Ana R; Ortiz-Repiso, Virginia (2010). "Libraries in the strategic plans of Spanish universities". Libri, vol. 60, no. 4, p. 352–360.

Paulin, Drew; Haythornthwaite, Caroline (2016). "Crowdsourcing the curriculum: Redefining e-learning practices through peer-generated approaches". The Information society: An international journal, vol. 32, no. 2, p. 130–142. <https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/01972243.2016.1130501>. [Consulta: 30/10/2019].

Picciano, Anthony G. (2012). "The Evolution of big data and learning analytics in American higher education". Journal of asynchronous learning networks, vol. 16, no. 3, p. 9–20. <https://files.eric.ed.gov/fulltext/EJ982669.pdf>. [Consulta: 30/10/2019]. 

Pritchard, Sarah M. (1996). "Determining quality in academic libraries". Library trends, vol. 44, no. 3, p. 572–594.

Pruvot, Enora Bennetot; Estermann, Thomas; Kupriyanova, Veronika (2017). Public Funding Observatory Report 2017. Brussels: European University Association. <https://www.eua.eu/downloads/publications/eua-pfo-report-december-2017.pdf>. [Consulta: 31/10/2019].

Rader, Hannelore B. (2004). "Partnershipsand connections: Building faculty-librarian partnerships to prepare students for information fluency: The time for sharing information expertise is now". College and research libraries news, vol. 65, no. 2, p. 74–77. <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/18206/20387>. [Consulta: 31/10/2019].

Redecker, Christine; Leis, Miriam; Leendertse, Matthijs; Punie, Yves; Gijsbers, Govert; Kirschner, Paul; Stoyanov, Slavi; Hoogveld, Bert (2011). The Future of learning: Preparing for change. Luxembourg: Publications Office of the European Union. <http://ftp.jrc.es/EURdoc/JRC66836.pdf>. [Consulta: 31/10/2019].

Sandberg, Jörgen (1994). Human competence at work: An interpretative approach. [Tesi doctoral]. Göteborg: University of Göteborg, Department of Educational Sciences.

Sant-Geronikolou, Stavroula (2017). ''Sempleontas sta nera proptechiakes kai senechizomenes vivliothekonomikes katartises: pros thiamorfose mias atzentas seneryatikes kainotomias [Co-navigating Through LIS Undergraduate Curricula and Continuing Professional Development Waters: towards the conceptualization of a collaborative innovation agenda]''. 23rd Panhellenic Academic Libraries Conference. Academic Libraries: A roadmap to sustainability. Aristotle University, Thessaloniki, 15–16 November 2017. <http://eprints.rclis.org/31958/>. [Consulta: 31/10/2019].

— (2018). ''Greek and Spanish University Community Perspective of Challenges Affecting Library Integration in Learning Analytics Initiatives''. 10th Qualitative and Quantitative Methods in Libraries International Conference (QQML2018). Chania, Greece, 22–25 May 2018. <http://eprints.rclis.org/32914/>. [Consulta: 31/10/2019].

Saracevic, Tefko; Kantor, Paul B. (1997). "Studying the value of library and information services. Part I. Establishing a theoretical framework". Journal of the American Society for Information Science, vol. 48, no. 6, p. 527–542.

Simmons-Welburn, Janice; Donovan, Georgie; Bender, Laura. (2008). "Transforming the library: The case for libraries to end incremental measures and solve problems for their campuses now". Library administration & management, vol. 22, no. 3, p. 130–134. <https://epublications.marquette.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1008&context=lib_fac>. [Consulta: 31/10/2019].

Simón-Martín, José; Arias-Coello, Alicia; Simón-Blas, Clara. (2016). "The impact of the economic crisis on Spanish university libraries". Revista española de documentación científica, vol. 39, n.º 3. <https://doi.org/10.3989/redc.2016.3.1346>. [Consulta: 31/10/2019].

Sinclair, Bryan (2009). "The Blended librarian in the learning commons: New skills for the blended library". College & research libraries news, vol. 70, no. 9, p. 504–516. <https://doi.org/10.5860/crln.70.9.8250>. [Consulta: 31/10/2019].

Snavely, Loanne (2012). Student Engagement and the Academic Library. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO.

Snyder, Herbert W.; Pierce, Jennifer B. (2002). "Intellectual capital". Annual review of information science and technology, vol. 36, no. 1, p. 467–500.

Tevaniemi, Johanna; Poutanen, Jenni; Lähdemäki, Ritta (2015). "Library as a partner in co-designing learning spaces: A case study at Tampere University of Technology, Finland". New review of academic librarianship, vol. 21, no. 3, p. 304–324.

Trowler, Paul; Wareham, Terry (2008). Tribes, territories, research and teaching enhancing the teaching-research nexus. Working Paper. York: The Higher Education Academy.

Tsai, Yi-Shan.; Gašević, Dragan; Whitelock-Wainwright, Alexander; Muñoz-Merino, Pedro J.; Moreno-Marcos, Pedro M.; Rubio Fernández, Aarón ; Delgado Kloos, Carlos; Scheffel, Maren; Jivet, Ioana; Drachsler, Hendrik; Tammets, Kairit; Ruiz Calleja, Adolfo; Kollom, Kaire (2018). SHEILA: Supporting Higher Education to Intergrade Learning Analytics. Research report November 2018. <https://sheilaproject.eu/wp-content/uploads/2018/11/SHEILA-research-report.pdf>. [Consulta: 30/10/2019].

Van Trigt, Marjolein (2016). How data can improve the quality of higher education. Utrecht: SURFnet. <https://hochschulforumdigitalisierung.de/sites/default/files/downloads/whitepaper-learning-analytics_en-def.pdf>. [Consulta: 30/10/2019].

Vassilakaki, Evgenia (2016). "New trends in higher education: Can information professionals rise to the challenge?". En: Evans, W.; Baker, D. (ed.), The End of wisdom?. Cambridge, MA: Chandos Publishing, p. 119–122.

Walton, Graham; Matthews, Graham (2013). "Evaluating university's informal learning spaces: Role of the university library?". New review of academic librarianship, vol. 19, no. 1, p. 1–4.

White, Larry Nash; Blankenship, Emily F. (2007). "Aligning the assessment process in academic libraries for improved demonstration and reporting of organizational performance". College & undergraduate libraries, vol. 14, no. 3,  p. 107–119.

Willis, James (2014). "Learning analytics and ethics: A framework beyond utilitarianism". Educause review. <https://er.educause.edu/articles/2014/8/learning-analytics-and-ethics-a-framework-beyond-utilitarianism>. [Consulta: 30/10/2019].

Yanosky, Ronald; Arroway, Pam (2015). The Analytics landscape in higher education. Lousville, CO: Educause Center for Analysis and Research. <https://library.educause.edu/~/media/files/library/2015/5/ers1504cl.pdf>. [Consulta: 30/10/2019].

  

Apèndix

Taula A

Dimensions
Qüestions indicatives i sondeigs
Infraestructura, logística Quines dades d'ús dels estudiants a les biblioteques (per exemple, laboratori d'escriptura, consultes, activació/desactivació d'equips, ús de l'espai, competències bàsiques en matèria d'informació, circulació, préstec entre biblioteques, tallers, seminaris i ús de les aules d'estudi) es registren actualment?
Logística En quin nivell es recopilen i analitzen a la teva biblioteca (de forma periòdica, ocasional, agregada, personalitzada, aïllada o integrada a tecnologies relacionades amb l'èxit estudiantil)?
Efectivitat Creus que la forma en què les dades d'ús de la biblioteca es recullen i comparteixen actualment dona suport de forma efectiva al subministrament d'un servei bibliotecari personalitzat?
Logística Aquestes dades estan vinculades a sistemes d'informació dels estudiants?
Col·laborativa Aquestes dades es notifiquen o comparteixen amb personal docent? En cas afirmatiu, de quina manera i amb quina freqüència?
Educativa Creus que la recollida sistemàtica i la capitalització dels fluxos de treball de l'activitat dels estudiants dins de la biblioteca serien útils o necessàries, i per a quin aspecte de l'experiència dels estudiants?
Actitud En quin nivell creus que s'hauria d'implementar i analitzar aquesta recollida de dades a la teva biblioteca (de forma periòdica, ocasional, agregada, personalitzada, aïllada o integrada a tecnologies relacionades amb l'èxit estudiantil)?
Actitud Creus que els estudiants aplaudirien la implicació de la biblioteca en sistemes d'analítiques d'aprenentatge del campus? Creus que n'han de tenir coneixement per tal de donar-hi suport plenament?
Logística, ètica Tens qualsevol consideració pràctica o ètica associada amb la integració de dades d'ús de la biblioteca a sistemes d'informació dels estudiants a tot el campus?
Legal, ètica Consideres que les dades d'ús de la biblioteca que es puguin identificar personalment s'haurien o es podrien considerar i tractar com a dades educatives?
Educativa Tenint en compte la condició actual d'universitat pública, quina pràctica consideraries òptima per donar suport al procés d'aprenentatge i ensenyament: informes en temps real, periòdics (trimestrals, semestrals) o anuals sobre l'activitat sumatòria dels estudiants a la biblioteca? Justifica la teva resposta.
Competencial Estàs familiaritzat/da amb el camp emergent de les analítiques d'aprenentatge?
Actitud En la teva opinió, la teva biblioteca està preparada per aportar dades a aquest tipus de tecnologia de suport als estudiants? Quan creus que seria viable?
Actitud La teva cultura organitzativa dona suport a aquest tipus de desenvolupaments?
Comunicació Hi ha converses formals o informals sobre la necessitat de sistematitzar la recollida de dades d'ús de la biblioteca?
Desenvolupament professional Des d'una perspectiva financera, tècnica, competencial i d'actitud, consideres que els bibliotecaris acadèmics són capaços d'assumir de forma efectiva les implicacions i els requisits d'una innovació d'aquestes característiques? Justifica la teva resposta.
  

Taula B

Origen
Categoria
Avantatge relatiu
Rellevància sociocognitiva
Preocupacions sobre privadesa / governança
Preocupacions sobre infraestructura / finances
Espanya
Bibliotecari adjunt
Alt
No esmentat
Baix
Alt
Espanya
Bibliotecari adjunt
No esmentat
Moderat
Alt
No esmentat
Espanya
Estudiant de doctorat
Alt
Alt
Alt
No esmentat
Espanya
Bibliotecari
Alt
Alt
Baix
Alt
Espanya
Bibliotecari
Alt
Baix
Baix
Alt
Espanya
Director de biblioteca
Moderat
Moderat
Alt
Alt
Espanya
Estudiant de grau
Alt
Alt
Baix
No esmentat
Espanya
Estudiant de grau
Moderat
Baix
Alt
No esmentat
Espanya
Estudiant de grau
Alt
Alt
Alt
No esmentat
Espanya
Estudiant de grau/becari de col·laboració
Alt
Alt
Moderat
No esmentat
Grècia
Bibliotecari
Moderat
No esmentat
Alt
Alt
Grècia
Bibliotecari
Alt
Alt
Baix
Alt
Grècia
Director de biblioteca
Moderat
No esmentat
Moderat
Alt
Grècia
Estudiant de grau
Alt
Alt
Moderat
Alt
Grècia
Estudiant de grau
Alt
No esmentat
Alt
No esmentat
Grècia
Estudiant de grau
Alt
Alt
Baix
Alt
 

Notes

1 Com a tercera onada, les analítiques d'aprenentatge són el component metacognitiu que permet tant als individus com a les institucions comprendre l'aprenentatge i prendre decisions informades sobre l'assignació de recursos i les intervencions requerides per tal de fomentar l'èxit dels estudiants.

2 El projecte d'R+D de campus intel·ligent és una de les cinc idees noves que van sorgir de les consultes sobre codisseny amb les parts interessades. Més informació disponible a: <https://www.jisc.ac.uk/rd/projects/intelligent-campus>.

3 La informació sobre com, en quin context i per qui són utilitzats els recursos pot complementar les metadades educatives i pot donar una ponderació contextual addicional als recursos d'aprenentatge que, juntament amb altres dades derivades dels entorns d'aprenentatge en línia, es poden aprofitar per a la personalització que ofereix aprenentatge personalitzat als individus, però també potencialment per a comunitats d'aprenentatge.

4 Informació sobre el projecte Library Analytics and Metrics disponible a: <https://www.jisc.ac.uk/rd/projects/library-analytics-and-metrics-project>.

5 Library integration into institutional learning analytics, IMLS, National Leadership Grants for Libraries, 2017. Més informació disponible a: <https://library.educause.edu/-/media/files/library/2018/11/liila.pdf>.

6 Connecting libraries and learning analytics for student success, IMLS, National Leadership Grants for Libraries, 2018.

7 LALA Project. Learning Analytics in Latin America. <https://www.lalaproject.org/es/inicio/>.

8 SHEILA Project. Supporting Higher Education to Integrate Learning Analytics. <http://sheilaproject.eu/>.

9 Inspirada en l'informe sobre el valor de les biblioteques acadèmiques (Oakleaf, 2010), fou una anàlisi comparativa a tot l'espectre de GWLA l'any 2015, amb la participació de 12 institucions, per tal de detectar les seves prioritats institucionals mitjançant la investigació de l'efecte que la instrucció sobre les biblioteques té en l'èxit acadèmic dels estudiants universitaris. Els resultats del període 2014–2015 revelen que la instrucció sobre les biblioteques està estretament vinculada amb la retenció d'estudiants de tardor a tardor entre els estudiants de primer any, amb resultats significativament elevats a vuit de les dotze institucions (p<.05) (Blake et al., 2017).

10 A taxonomy of ethical, legal and logistical issues of learning analytics v1.0, Niall Sclater, març de 2015, disponible a: <https://analytics.jiscinvolve.org/wp/2015/03/03/a-taxonomy-of-ethical-legal-and-logistical-issues-of-learning-analytics-v1-0/>.

11 La compatibilitat és el grau en què la innovació és percebuda com a constant amb valors i creences socioculturals, pràctiques existents o necessitats dels usuaris, tot estalviant esforços i temps i millorant l'eficiència.

12 Es produeix un avantatge relatiu quan la innovació és percebuda com a quelcom millor que la idea o el servei que substitueix.

13 La finalitat d'aquesta enquesta l'any 2018, amb la participació de 53 de les 125 biblioteques pertanyents a ARL, fou posar el focus sobre les pràctiques actuals, les polítiques i les qüestions ètiques relacionades amb les biblioteques i les analítiques d'aprenentatge.

Citació recomanada

Sant-Geronikolou, Stavroula; Martínez Ávila, Daniel (2019). "Anàlisi de les possibilitats d'integració de les dades d'ús de les biblioteques a sistemes d'informació universitaris : l'opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 43 (desembre). <http://bid.ub.edu/43/Sant-Geronikolou.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.43.10 [Consulta: 07-12-2019].