Lotus Notes com a eina d’anàlisi de comunitats virtuals: el cas de la Comunidad Marca

1 Introducció

Les comunitats virtuals han despertat en els darrers anys un gran interès entre la comunitat científica (Guan; Tsai; Hwang, 2006; Ruiz [et al.], 2011; Martinello; Donelle, 2012). Des de les creades en xarxes socials més globals com Facebook o Twitter fins a les formades en nínxols de mercat especialitzats, l’estudi d’aquestes comunitats requereix eines d’anàlisi que aportin valor a les empreses i organitzacions que les utilitzin. Avui podem trobar a la xarxa un gran nombre d’aplicacions que ens ajuden a analitzar les comunitats virtuals —en especial Twiter— a través de paquets d’anàlisi web. Les aplicacions específiques de SNA (Social Network Analysis) són útils per tal d’entendre el funcionament global d’una xarxa; tanmateix, no ho són tant a l’hora de respondre preguntes molt específiques de recerca. Per fer una anàlisi en profunditat de la dinàmica d’una comunitat virtual és necessària una metodologia ad hoc i un desenvolupament informàtic dissenyat a la mida de les necessitats de la recerca.

Els autors d’aquest article formem part d’un equip d’investigadors que examina les dinàmiques d’interacció dels usuaris web a la premsa esportiva de l’Estat espanyol. Per tal d’analitzar aquesta interacció ens vam proposar identificar la solució tecnològica més completa que ens ajudés a resoldre qüestions de la recerca. El programari escollit va ser Lotus Notes. L’objectiu d’aquest treball és presentar les possibilitats que Lotus Notes posa a disposició de l’investigador a l’hora d’analitzar una comunitat d’usuaris en línia.

2 Les comunitats virtuals en el periodisme en línia

En l’àmbit del periodisme participatiu o ciutadà (Domingo [et al.], 2008), l’obertura dels continguts a les comunitats d’usuaris ha comportat una transformació de les rutines de treball del periodista i del rol del lector. Diversos autors han investigat les característiques d’aquesta participació ciutadana tenint-ne en compte la qualitat i l’aportació al debat dels comentaris penjats pels usuaris als webs de notícies (Pastor, 2010; Ruiz [et al.], 2010). Aquests lectors no actuen sempre individualment, sinó que sovint formen “comunitats d’interès” (Preece, 2004), és a dir que són participants que s’agrupen per motivacions que, en la majoria de les ocasions, preexisteixen a la creació del fòrum de debat en qüestió (Deuze, 2009). Aquest fet és evident en el cas dels fòrums esportius, en què un interès ja present a la societat trasllada el lloc de reunió i discussió a una plataforma virtual (Hynes, 2012).

3 L’objecte d’estudi: la Comunidad Marca

El diari esportiu Marca és el més llegit a l’Estat espanyol segons l’OJD.¹ El seu web és el 13è més visitat de l’Estat,² encara que de febrer a juny, l’època més important del calendari esportiu, és el primer web espanyol en nombre de visites, només per darrere d’empreses globals com Google, Facebook o Wikipedia. Segons OJD interactiva, marca.com rep al voltant de 30 milions de visitants únics cada mes.³ A l’octubre de 2012, la Comunidad Marca comptava amb 400.537 usuaris registrats.⁴

Amb la col·laboració del community manager de marca.com i la direcció de mitjans socials d’Unidad Editorial, grup matriu de Marca, vam aconseguir recollir, per a la recerca, 15.141 comentaris d’usuaris en 8 notícies d’interès. Els missatges comprenien un període de 2 mesos aproximadament, des d’abril fins a juny de 2012. Les 8 notícies es van seleccionar tenint en compte factors esportius que hi incidien, amb la finalitat de trobar un equilibri en la participació dels usuaris. Es van escollir 4 partits de futbol i 4 de bàsquet. En cadascun d’aquests dos grups de 4 partits es va triar un enfrontament entre el F.C. Barcelona i el Reial Madrid, un disputat pel F.C. Barcelona, un altre disputat pel Reial Madrid i, finalment, un altre en què no jugués cap d’aquests dos equips.

Una vegada eliminat el correu brossa comercial, d’aquests 15.141 comentaris, en van quedar 11.496, que incloïen tant els que havien estats publicats al web de marca.com i que, per tant, eren accessibles a través de la xarxa, com aquells que havien estat eliminats pels gestors de la plataforma i que no apareixen publicats. En el cas específic de les discussions esportives en línia, en què el percentatge d’eliminació és del voltant del 40 %, comptar amb els missatges eliminats és fonamental per investigar de forma representativa el comportament dels usuaris. Aquests 11.496 comentaris van ser enviats per un total de 4.967 usuaris registrats a la Comunidad Marca; per tant, la mitjana de comentaris per usuari va ser de 2,31. En realitat, les notícies seleccionades havien tingut 324.492 lectors (navegadors únics). És a dir, tan sols l’1,53 % dels lectors havien participat enviant missatges al fòrum o, el que és el mateix, més del 98 % dels lectors van ser lectors “adormits” que no van participar en la dinàmica proposada pel mitjà.

Per tal d’examinar aquests comentaris i respondre a les preguntes de recerca sobre la construcció de la comunitat necessitàvem un programari que ens permetés analitzar les interaccions entre els usuaris. L’objectiu no era fer una anàlisi de contingut, cosa que ja fan molts programes específics que es poden trobar en el mercat. L’èmfasi havia de recaure en les característiques dels usuaris i en les relacions entre ells; en conseqüència, necessitàvem una eina que identifiqués aquestes relacions i ens permetés treure conclusions sobre la dinàmica de la comunitat virtual Marca.

4 L’eina d’anàlisi: Lotus Notes

Malgrat disposar dels 15.141 registres dels missatges en format Excel, el repte principal va ser com analitzar aquests registres per tal d’obtenir dades que ens permetessin saber com es construeix aquesta comunitat virtual. La solució va ser exportar totes les dades obtingudes a una base de dades Lotus Notes (versió 8.5.3 de 2011). A la dècada dels noranta, Lotus Notes va ser un programari de dades molt utilitzat i apreciat tant per les grans empreses nord-americanes (Alsop, 1997) com pels investigadors en documentació, ja que oferia una gran versatilitat, facilitat d’ús i de programació, i una integració completa amb Internet i el correu electrònic (Gandhi [et al.], 2001; Chieu; Chen; Fu, 2007). Ha estat i és, sense cap mena de dubte, una de les millors solucions de workflow que s’han ideat fins ara (Pontecorvo [et al.], 2006; Beckham; Hirsch, 2006); tanmateix, per qüestions de competència i de màrqueting (el va comprar IBM l’any 1995, fet que va comportar un gran canvi en l’estratègia de producte) ha anat desapareixent progressivament del mercat de les solucions informàtiques.

Considerem que és un programari que permet realitzar una anàlisi en profunditat de les comunitats virtuals sense necessitat de fer un desenvolupament complex, com el que requereixen altres tipus de programaris o de llenguatges.

5 Descripció de la solució d’anàlisis de la Comunidad Marca

El primer pas va ser la creació de la base de dades Lotus Notes, amb un formulari amb els sis camps de cada registre:

• Usuari de la comunitat
• Referència de la notícia (8 notícies diferents)
• Número de comentari de l’usuari
• Cos del comentari
• Data del comentari
• Estat del comentari (publicat o eliminat)

A continuació vam procedir a crear un senzill agent al Lotus Script per a la importació de les dades d’Excel.⁵ Després d’executar l’agent, tots els registres van ser afegits a la base de dades. Això ens va permetre extreure els primers resultats quantitatius de la comunitat: per exemple, els comentaris publicats per cada usuari, en cadascuna de les cròniques, i els percentatges de comentaris publicats i eliminats. Després de la importació vam procedir a programar la base de dades per poder extreure’n resultats més concrets que ajudessin a explorar la dinàmica de la comunitat virtual Marca. L’interès se centrava en les interaccions entre usuaris; així doncs, vam convertir totes les respostes a missatges en respostes als seus usuaris respectius. El camp més rellevant és el del cos del missatge, ja que és on els usuaris fan referència a altres usuaris i a altres missatges a través dels codis ja estandarditzats: @usuari i #referènciadelmissatge, popularitzats per Twitter.

Figura 1. Vista amb l’activitat dels usuaris de la comunitat virtual Marca i les dades relatives a la interacció amb la resta dels usuaris

Es va calcular, entre altres aspectes:

• La mitjana de respostes a usuaris per cada missatge enviat
• La mitjana total de respostes a cada usuari (@ i # junts)
• La interacció mitjana entre usuaris (nombre de comentaris en els quals se citaven entre si)
• La distribució dels usuaris amb un comentari, amb dos comentaris, amb n comentaris
• La mitjana d’usuaris presents en cada conversa (entesa com a interacció entre, almenys, dos usuaris)

D’aquesta manera, vam poder obtenir resultats sobre, per exemple, quins usuaris responen més, a quins usuaris es respon més i quins són els missatges que reben un major nombre de respostes. Vam crear les vistes Lotus Notes per poder accedir a les dades de cadascun dels registres i, com a resultat, vam obtenir de cada usuari, entre altres, la informació següent:

• Activitat (nombre de comentaris realitzats)
• Grau de transversalitat (si només comenta en una notícia o en diverses)
• Nombre de respostes a usuaris
• Nombre de respostes a comentaris
• Llista i nombre d’usuaris únics que li han respost
• Llista i nombre d’usuaris únics als quals ha respost
• Grau de diàleg en la comunitat (els usuaris que li han respost i als quals ell també ha contestat)
• Grau d’abandonament o “llindar d’èxit” —segons el terme de Himelboim i altres (2009)—; és a dir, el nombre d’usuaris que li han contestat i als quals ell no ha contestat, i el nombre d’usuaris a qui ell ha respost i que no li han respost a ell.

Figura 2. Vista Lotus Notes de la fitxa de missatge

Figura 3. Vista Lotus Notes de la fitxa d’usuari

Considerem que aquestes dades són suficients per determinar com es construeix la Comunidad Marca. L’aplicació Lotus Notes desenvolupada a partir d’un codi senzill (en la majoria d’ocasions camps calculats amb @Formules) ens ha permès analitzar la comunitat i identificar els usuaris més actius, els qui més contribueixen al diàleg en la comunitat, els qui reben més respostes i els qui més responen. Lotus Notes permet, a través de les vistes, una visualització dels resultats còmoda i la generació d’un gran nombre de dades estadístiques descriptives de la comunitat virtual.

Figura 4. Disseny del formulari d’usuaris en què es pot veure la programació en @Formules de Lotus Notes

6 Limitacions del programari

Tot i que aquesta aplicació està orientada a la Comunidad Marca, es pot fer servir per analitzar totes les comunitats que utilitzin l’estàndard @usuari, #missatge o #tema per a les respostes. En particular, es pot utilitzar per analitzar comunitats de Twitter, que utilitzen @usuari; en aquest cas el hashtag (#tema) equivaldria a la crònica de Marca. L’estandardització de la codificació @usuari i #tema permet que, amb pocs canvis, es pugui analitzar qualsevol comunitat que funcioni de forma similar. L’objectiu de l’estudi comprenia 15.141 registres, però l’aplicació permet que el nombre de registres sigui pràcticament il·limitat i només estigui subjecte a la potència de l’equip amb què s’executi la base de dades.

Tanmateix, aquesta solució planteja dos grans problemes. Per una banda, la dificultat d’aconseguir tots els missatges d’una comunitat determinada. A pesar que hi ha eines com the Archiver —integrat a Hootsuite o twitonomy—, útils per a l’anàlisi de Twitter, en casos com els comentaris a les notícies de diaris és necessari una feina manual de recopilació de dades, o bé fer una petició al diari o als propietaris de la plataforma perquè siguin ells qui generin, gràcies l’accés a les bases de dades, un arxiu Excel (o de text delimitat) amb les dades necessàries per a l’anàlisi (com en el cas de la recerca de la Comunidad Marca).

El segon problema fa referència a la dificultat de generar amb Lotus Notes, i de manera senzilla, gràfics que ajudin a visualitzar l’estructura i la dinàmica de la comunitat virtual analitzada. Per a això és necessari fer una programació amb Dojo, o bé tornar a exportar les dades a un full de càlcul o a un programari d’estadística que generi aquests gràfics.

7 Conclusions

Les aplicacions Lotus Notes poden funcionar com una eina d’anàlisi de les comunitats virtuals. L’ús senzill d’aquest recurs permet examinar l’estructura d’una comunitat virtual i la dinàmica general, i la versatilitat de l’eina, que pugui ser utilitzada en pràcticament qualsevol entorn. L’oblit aparent d’aquest programari d’IBM, tan útil en l’àrea de documentació, no vol dir que no continuï sent una eina potent per manejar quantitats grans de dades. En el cas particular de la Comunidad Marca hem identificat els paràmetres més significatius de l’activitat dels usuaris i hem dibuixat un primer esquema de l’estructura d’aquesta comunitat. Un dels reptes de futur que es planteja és l’enllaç a altres aplicacions que permetin visualitzar de forma gràfica aquesta estructura, així com identificar noves variables que puguin donar més informació sobre les característiques de la comunitat virtual.

Aquest és un primer pas cap a la creació d’una aplicació que, només amb la importació dels missatges de la comunitat virtual que pretenem estudiar, aporti una gran quantitat d’informació sobre l’estructura, la segmentació dels usuaris en funció de la seva activitat, o, el que és més important, el grau d’interconnexió entre ells. En resum, un programari que descrigui la solidesa d’una comunitat d’usuaris i el grau d’adhesió d’aquests usuaris a la comunitat.

Bibliografia

Alsop, Stewart (1997). “Why Lotus Notes is a software fantasy”. Fortune, vol. 135, no. 4, p. 183–184. <http://money.cnn.com/magazines/fortune/fortune_archive/1997/03/03/222709/index.htm>. [Consulta: 19/03/213].

Beckham, David; Hirsch, David (2006). “The Notable Lotus Notes 7”. ABA journal, vol. 92, p. 56–57. <http://www.abajournal.com/magazine/article/the_notable_lotus_notes_7/>. [Consulta: 19/03/213].

Chieu, Trieu; Chen, Shyh-Kwei; Fu, Shiwa (2007). “Enterprise information search systems for heterogeneous content repositories”. En: CEIS 2007: Proceedings of the ninth international conference on enterprise information systems: databases and information systems integration, p. 365–371.

Deuze, Mark (2009). “The future of citizen journalism”. En: Allan, Stuart; Thorsen, Einar (eds.). Citizen journalism and global perspectives. New York: Peter Lang, p. 257–263.

Domingo, David [et al.] (2008). “Participatory journalism practices in the media and beyond. An international comparative study of initiatives in online newspapers”. Journalism practice, vol. 2, no. 3, 326–342.

Gandhi, Neha [et al.] (2001). “Feedback control of a Lotus Notes Server: modeling and control design”. En: Proceedings of the 2001 American control conference, vol. 1–6, p. 3.000–3.005.

Guan, Ying-Hua; Tsai, Chin-Chung; Hwang, Fu-Kwun (2006). “Content analysis of online discussion on a senior-high-school discussion forum of a virtual physics laboratory”. Instructional science: an international journal of learning and cognition, vol. 34, no. 4, p. 279–311.

Himelboim, Itai; Gleave, Eric; Smith, Marc (2009). “Discussion catalysts in online political discussions: content importers and conversation starters”. Journal of computer-mediated communication, vol. 14, p. 771-789. <http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1083-6101.2009.01470.x/full>. [Consulta: 11/03/2013].

Hynes, Deirdre (2012). “Jaysus! Is Janno a bird? A study of feminist football fans in online forums”. En: Krøvel, Roy; Rokswold, Thore (eds.). We love to hate each other. Mediated football fan culture. Goteborg: Nordicom, p. 189–206.

Martinello, Novella; Donelle, Lorie (2012). “Online conversations among Ontario University students: environmental concerns”. Informatics for health and social care, vol. 37, no. 3, p. 177-189.

Pastor, Lluís (2010). Periodismo zombi en la era de las audiencias participativas. La gestión periodística del público (II). Barcelona: UOC.

Pontecorvo, Flavio Lucio [et al.] (2006). “On the choice of platform for electronic learning: Blackboard (TM) vs. Lotus Notes/Learning Space (TM)”. En: Proceedings of the Fifth IASTED International Conference on Web-based Education, p. 296–298.

Preece, Jenny (2004). “Online communities: researching sociability and usability in hard to reach populations”. Australian journal of information systems, p. 146–151. <http://dl.acs.org.au/index.php/ajis/article/view/132/112>. [Consulta: 11/03/2013].

Ruiz, Carlos [et al.] (2010). “Conversación 2.0. y democracia. Análisis de los comentarios de los lectores en la prensa digital catalana”. Comunicación y sociedad, vol. 23, nº. 2, p.7–39. <http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/articulo.php?art_id=360>. [Consulta: 11/03/2013].

Ruiz, Carlos [et al.](2011). “Public Sphere 2.0? The democratic qualities of citizen debates in online newspapers”, The International journal of press/politics, vol. 16, no. 4, p. 463–487.

Valenzuela, Sebastián; Kim, Yonghwan; Gil de Zúñiga, Homero (2012). “Social networks that matter: exploring the role of political discussion for online political participation”, International journal of public opinion research, vol. 24, no. 2, p.163–184

Data de recepció: 17/01/2013. Data d’acceptació: 7/03/2013.

Notes

¹ Segons dades d’OJD disponibles a: <http://www.ojd.es/OJD/Portal/diarios_ojd/_4DOSpuiQo1Y_FOivPcLIIA>.

² Segons les dades disponibles a: <http://www.alexa.com/siteinfo/marca.com> a octubre de 2012.

³ Es poden consultar les dades a OJD Interactivo de setembre de 2012 a: <http://www.ojdinteractiva.es/ultimos-medios-auditados.php>.

⁴ Dada proporcionada per Javier Muiña, community manager de Marca.

⁵ Disponible a: <http://mediaaffects.com/lotus-notes>.