Gestors d’informació i reconeixement social

Hi ha dues formes diferents d'aconseguir prestigi o reconeixement: per atribució o per consecució. L'atribució va inclosa en l'origen: raça, gènere, edat. La consecució està relacionada amb l'educació, l'ocupació i les habilitats. Tots dos models són prevalents en la societat i l'important és saber com es relacionen i fins a quin punt l'atribució hi pot influir afavorint o dificultant aquest prestigi. La consecució ha de ser reconeguda, és a dir, acceptada per altres com a èxit i, com a conseqüència, un ha d'esforçar-se per mantenir aquest reconeixement. Però, encara més, "el resultat d'aquest reconeixement resulta de la interacció d'una persona, una altra persona i terceres parts significativament rellevants" (Kantzara, 2007).

Al llarg del temps s'han succeït tot tipus d'estudis i anàlisis sobre la professió: bibliotecaris, arxivers, documentalistes, gestors de coneixement, gestors de dades, sigui quina sigui la denominació, sempre amb una preocupació enorme per l'escàs reconeixement que suposadament la societat atorga als professionals d'aquests sectors.

La primera escola de biblioteconomia, els primers requisits per graduar-se i per a la creació de les primeres associacions professionals apareixen al segle xix. La consecució de convertir la gestió bibliotecària en una ocupació a temps parcial es data al segle xviii, encara que el primer codi ètic no apareix fins al 1938 (Wilensky, 1964, p. 143).

Des de l'IFLA (International Federation of Library Associations), al llarg del temps, es posen en marxa estudis i seminaris que pretenen donar llum sobre la situació de reconeixement dels bibliotecaris en l'àmbit internacional i que intenten orientar sobre possibles solucions a aquesta manca de reconeixement: incorporació de nous professionals que donin nova vida i noves idees als serveis (Newbutt; Sen, 2009); preparació minuciosa de la successió en els llocs directius de centres d'informació i associacions professionals, fomentant la formació en lideratge i tutorant els bons alumnes des del primer dia per ensenyar-los a liderar i gestionar (Woolls, 2009).

A la secció MLAS (Management of Library Associations Section) de l'IFLA, s'ha format un grup de treball, anomenat NPSIG (New Professionals Special Interest Group), que té com a objectiu crear una xarxa oberta i global de nous professionals per difondre la cultura de la col·laboració, la innovació, la visibilitat i la defensa col·lectiva de les biblioteques.

En l'estudi dut a terme el 2012 pel LSIS (Learning and Skills Improvement Services) i publicat pel CILIP (Chartered Institute of Libraries and Information Professionals) sobre els professionals del sector de la informació al Regne Unit, s'arriba a conclusions d'interès: unes de relacionades amb el que hem anomenat atribució (el 78 % dels professionals són dones, majors de 45 anys), i d'altres de relacionades amb la consecució (mitjana de salari anual per sota de les 20.000 lliures (24.000 euros)). Els resultats d'aquest estudi posen de manifest, un cop més, dos temes importants per al reconeixement: l'edat mitjana de la força de treball i el salari, com a exponent del reconeixement social. Efectivament en el món anglosaxó hi ha una gran preocupació per l'edat avançada del personal que atén els serveis de gestió d'informació, i per aquest motiu l'IFLA dedica molt esforç a traçar directrius per incorporar nous professionals.

Sorprenentment, quan a qualsevol tipus d'usuari se li pregunta a través d'enquestes sobre la valoració que atorgaria als professionals que l'han atès en els diferents serveis relacionats amb el món de la informació, la valoració sempre és alta. Com a exemple, en l'estudi recent que acaba de publicar FESABID (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) sobre el valor econòmic i social dels serveis d'informació i més concretament de les biblioteques, la valoració que s'assigna als professionals, en una escala de 0 a 10, és de 8,30 (Gómez Yáñez, 2014). És el servei que més valoració rep de tots els avaluats: espais, fons bibliogràfic, activitats culturals, suport a l'aprenentatge, suport a la investigació, etc.

Per què es produeix aquesta diferència entre la percepció individual que tenen els usuaris i la percepció que tenen els professionals de com la societat, en conjunt, els valora?

Des del meu punt de vista, un dels problemes és l'aïllament al qual voluntàriament se sotmeten els professionals dins de les seves organitzacions. Són bons professionals en la tasca quotidiana, tenen l'usuari com a prioritat i, per això, els usuaris els valoren, però tot passa de portes endins. Hi ha una certa incapacitat per fer visible, en un primer nivell, a la institució en la qual s'integren o de la qual depenen, tot el que poden oferir com a professionals de la gestió de la informació. Hi ha exemples en les diferents administracions en què l'arxiu, la biblioteca o el centre de documentació són capaços de posicionar-se en l'eix de la institució i posar a la seva disposició la capacitat per portar endavant el seu projecte d'administració electrònica; gestionar els continguts web de tota la institució; col·laborar en la gestió de sexennis d'investigació, proporcionant a l'investigador la informació necessària per complir aquest tràmit administratiu; donar suport als usuaris de les biblioteques públiques en la recerca d'ocupació, a millorar les seves capacitats tecnològiques o a facilitar les seves relacions amb l'administració, en la formació formal i informal, etc. Demostrar aquesta capacitat real per fer coses diferents de les que s'han fet, per incorporar innovació i tecnologia i per assumir projectes cooperatius interdisciplinaris és una de les vies per augmentar el nivell general i l'autoestima individual.

Què es pot fer perquè aquest reconeixement individual es transformi en un reconeixement de la societat?

De la bibliografia consultada es poden extreure diverses idees respecte de com els serveis d'informació poden millorar de posicionament. Sembla necessària més formació dels professionals en àrees com ara lideratge, habilitats de comunicació, sobre com situar aquests serveis en l'agenda dels àmbits polítics i institucionals (advocacy), etc. Són àrees bastant desateses en una professió que ha basat sempre la força en un ampli coneixement tècnic, que cal reforçar. Cal sortir del que s'anomena el cercle de comoditat per créixer en aquests aspectes. És freqüent trobar entre els professionals una certa resistència a assumir aquest tipus de tasques perquè es consideren poc tècniques, poc especialitzades i molt bolcades en la imatge externa, que es considera una cosa mundana. Cras error!, ja que només d'aquest contacte amb altres grups, no estrictament de gestors d'informació, d'aquesta cooperació amb altres perfils professionals, d'aquesta defensa del que es fa i de com es fa, es pot derivar un inici de canvi de rumb. Cal que els estudis de biblioteconomia i documentació tinguin en compte la necessitat de proporcionar aquest tipus de formació, tal com es fa en altres àrees professionals.

Evidentment no té sentit liderar, posicionar, comunicar, cooperar si el que liderem, posicionem, comuniquem i compartim és una mica obsolet, amb processos complexos i complicats per als usuaris, amb terminologia sinuosa i poc comprensible. Les tecnologies, que ja no són noves i que han de ser les nostres millors aliades, ens donen pistes de com fer les coses senzilles, de com facilitar la vida als que atenem, de com "simplificar i millorar" l'organització, fent-la més transversal, més interdisciplinària i més flexible.

Tampoc s'hauria de desatendre el desenvolupament dels nous professionals, tutorant-los i acompanyant-los en el camí. Cal iniciar processos d'intercanvi professional. No s'ha de tenir por de participar en projectes cooperatius, interns i internacionals. Aquesta és una bona manera d'aprendre. Aprendre en l'exercici diari de la professió. Cal retenir els professionals, aplicant estratègies que els permetin avançar i que notin que avancen perquè surten de la rutina i amb cada esforç aprenen. Cal transferir les nostres habilitats i competències i acceptar i reconèixer les seves aportacions.

Els serveis d'informació només adquiriran el reconeixement de la societat quan els propis professionals siguin els primers a valorar la seva feina, defensar-la, millorar-la; a oferir el seu coneixement com a gestors d'informació, no només als usuaris, sinó a les mateixes institucions, a les organitzacions de l'entorn, a altres àrees professionals, i  potser quan les biblioteques escolars siguin una cosa tan comuna, tan assumida, tan pròpia de tots i tan absolutament imprescindible, que elles siguin les principals formadores i valedores d'aquesta societat, que ha de "reconèixer" la importància de la informació i de la seva bona gestió. En realitat, aquesta seria la primera biblioteca que tots els ciutadans reconeixerien i valorarien. No tots som investigadors, ni tots tenim una biblioteca pública propera, ni anem a la universitat, ni tots tindrem necessitat d'utilitzar un centre de documentació especialitzat o un arxiu però... tots anem a l'escola.

"Per evitar la fi de la professió, necessitem aferrar-nos als nostres valors, a la nostra ètica professional, ja que som una de les professions que tenim la perspectiva sobre la necessitat de preservar i fer disponible, sense prejudicis, el coneixement del passat, el present i el futur. Necessitem situar aquests valors en aquest món de la informació sense fronteres, en el qual no ens podem amagar en les nostres institucions, sinó que hem de caminar per la senda de la innovació i el desenvolupament" (Byrne, 2009).

Bibliografia

Byrne, Alex (2009). "Owing our future: twenty first century librarians. The 2009 Elizabeth W. Stone lecture". En: Verlejs, Jana; Walton, Graham (ed.). Strategies for regenerating the library and information professions.München: Saur, p. 17–30. <http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985>. [Consulta: 03/12/2013].

Gómez Yáñez, José Antonio (coord.) (2014). El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Estudio Fesabid. Madrid: Fesabid. <http://hdl.handle.net/10421/7447>. [Consulta: 17/1/2014].

Kantzara, Vasiliki (2007). "Prestige". En: Ritzer, George (ed.). Blackwell Encyclopedia of Sociology. Malden (USA): Blackwell Publishing, 2007. <http://www.academia.edu/2185008/Prestige>. [Consulta: 12/11/2013].

Learning and Skills Improvement Services (2013). Library, Archive, Records and Information Management Services Workforce Survey 2012. <http://www.excellencegateway.org.uk/node/24333>. [Consulta: 03/12/2013].

Newbutt, Sarah; Sen, Barbara (2009). "What impressions do young people have of librarianship as a career?". En: Verlejs, Jana; Walton, Graham (ed.). Strategies for regenerating the library and information professions. München: Saur, p. 46–59. <http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985>. [Consulta: 04/12/2013].

Wilensky, Harold I. (1964). "The professionalization of everyone". American Journal of Sociology, no. 70, p. 137–158.

Winter, Michael F. (1983). "The professionalization of librarianship". Occasional papers, no. 160. <https://www.ideals.illinois.edu/bitstream/handle/2142/3901/gslisoccasionalpv00000i00160.pdf?sequence=1>. [Consulta: 12/11/2013].

Woolls, Blanche (2009). "Succession planning and passing on leadership approaches for library associations". En: Verlejs, Jana; Walton, Graham (ed.). Strategies for regenerating the library and information. München: Saur, p. 235–244. <http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985>. [Consulta: 04/12/2013].