Innovació orientada a l’usuari

1 La innovació com a leitmotiv per a una biblioteca orientada a l’usuari

Actualment són dues les línies renovadores que impulsen la innovació a les biblioteques. La primera, lligada a la tecnologia, té a veure amb la incorporació dels documents electrònics, mentre que la segona se centra en la recerca i definició de nous serveis que reforcin la raó de ser d’aquestes institucions. En gran manera, les biblioteques universitàries espanyoles van enfocar els esforços principalment a incorporar els recursos electrònics, mentre que les biblioteques públiques van optar per reorientar-se cap a un model més ampli de serveis recordant el que antigament van ser les cases de la cultura. A més cal assenyalar una altra via d’innovació basada en un ús de les noves eines de comunicació, com ara els blogs i les xarxes socials, que, en alguns casos, s’han implantat sense una anàlisi prèvia que determinés les necessitats reals que caldria cobrir i que determinaria el tipus de continguts i ús que se’n fa.

A la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca vam decidir estudiar les necessitats existents en la nostra comunitat d’usuaris per determinar si calia incorporar-hi nous serveis. Per a això es va fer un sondeig entre els alumnes, els docents i l’equip deganal previ a una planificació en la qual es van determinar els usuaris objectius, les mancances actuals, els continguts desitjats, les eines aplicables, l’equip humà necessari i el període en què s’implantarien aquests serveis.

Com a usuaris objectius es van definir quatre grups sobre els quals actuaria la Biblioteca: alumnes de la facultat, docents associats, institució en la qual s’integra —en el nostre cas la Facultad de Biología— i, finalment, la societat en què s’insereix, la ciutat de Salamanca.

Després d’aquestes consultes, es van acotar diverses línies d’intervenció que agrupaven necessitats concretes que no estaven cobertes i es va posar en marxa el projecte que s’ha implantat de manera progressiva els últims sis anys. Durant aquest temps han continuat les consultes, amb les correccions i ampliacions consegüents en la planificació inicial que ens han portat a aconseguir més visibilitat i integració dins del nostre centre.

2 Difusió de la informació

Després de constatar la manca d’un sistema d’informació que permetés distribuir de forma eficient tot el flux procedent dels múltiples productors d’informació existents, tant en la nostra facultat com a la universitat i en institucions externes, es va decidir que la Biblioteca actués com a recopilador i coordinador a fi de maximitzar l’impacte d’aquesta informació en ser un punt de trànsit on conflueixen tant alumnes com professors. El tipus de contingut s’aborda en un sentit lax, no només documentació enfocada a la docència i investigació —notícies, ofertes de feina, beques, formació, voluntariat, oferta cultural i esportiva, seminaris de recerca, conferències, avisos, etc.—, la procedència de la qual abasta departaments, grups i instituts de recerca; associacions d’estudiants; deganat; agències de divulgació científica; la mateixa biblioteca, així com les generades per altres serveis de la universitat i altres institucions d’àmbit nacional amb continguts d’interès per als nostres usuaris. D’aquesta manera, la Biblioteca es conforma com un node de distribució de tota mena d’informació destinada als nostres quatre grups d’usuaris. Va ser necessari un treball previ d’establiment de contacte amb els diferents productors d’informació d’interès per als nostres usuaris per sistematitzar l’enviament dels avisos i notícies. El Colegio Oficial de Biólogos de Castilla y León; departaments; instituts de recerca i empreses especialitzades de diverses ciutats, i serveis d’esports, ocupació, entre d’altres, de la nostra universitat saben que la nostra biblioteca és un vehicle eficaç per fer arribar la seva informació al públic ampli i especialitzat que és usuari dels nostres canals. Aquests mateixos usuaris que reben els nostres enviaments —alumnes, professors, facultat com a institució i altres col·lectius de la ciutat— es converteixen, al seu torn, en proveïdors d’informació que la remeten a la Biblioteca, fet que augmenta el cabal d’informació disponible i contribueix a reforçar els llaços amb la comunitat universitària.

Per gestionar aquest volum d’informació utilitzem diferents eines dedicades a: recopilar i gestionar, crear els suports que les agrupin i actuar com a canals d’informació.

En la mesura del possible, es va automatitzar el procés de recopilació. Gran part de les notícies científiques, ofertes de feina (més de quatre-centes a la setmana) i de formació es fa mitjançant canals RSS als quals ens subscrivim utilitzant Feedly per agrupar-los i obtenir una presentació estandarditzada. D’aquesta manera, només cal consultar un cop per setmana les carpetes corresponents i copiar els continguts generats per diverses fonts especialitzades en un format ja uniforme. Aquests continguts es completen amb altres fonts agregades a la carpeta “Preferits” del nostre navegador i amb alertes i subscripcions automatitzades o que ens envien les institucions amb què vam establir l’acord al seu dia.

Amb aquesta informació recopilada generem diversos suports de distribució, cadascun per a un tipus de contingut concret, que després es difonen per mitjà de diferents canals.

Un d’aquests suports té forma de butlletí d’alertes. En generem quatre: d’ocupació i beques (setmanal); de formació, voluntariat ambiental i activitats a la natura (setmanal); d’activitats culturals (setmanal), i de novetats bibliogràfiques (mensual). Cada un es fa mitjançant una plantilla amb capçalera fixa en Word on s’actualitzen els continguts. Posteriorment, es converteix a format PDF i s’agrega al Google Drive, amb la qual cosa s’estableix la consulta lliure des d’Internet. L’enllaç produït és el que es distribueix per mitjà dels diversos canals.

Un altre suport de difusió d’informació pren forma de revista electrònica en format flip page disponible a la plataforma Issuu. La revista, anomenada Bionoticias, es genera setmanalment i té prop de cinquanta pàgines de notícies especialitzades —biologia, biotecnologia, medi ambient, etc.—, a més d’avisos i convocatòries de la facultat i els instituts de recerca. S’hi inclouen el titular, que actua com a enllaç cap a la notícia completa en fonts, com ara Sinc i similars, i l’entradeta de cada notícia. Posteriorment, la revista es difon per tots els nostres canals.

Molts dels continguts amb els quals treballem es difonen directament sobre els canals a què ens hem referit, sense un suport intermedi. En tots els casos els canals de difusió són els següents:

• Web de la Biblioteca de la Facultad de Biología, on setmanalment s’insereixen les revistes digitals que produïm i l’accés a altres canals de difusió.
• Pantalles de plasma distribuïdes per tots els edificis de la facultat, que es gestionen des de la Biblioteca i acullen avisos, convocatòries de cursos i seminaris. Perquè els continguts es puguin gestionar des dels diferents ordinadors, fem servir una presentació de tipus PowerPoint desada en un compte de Google Drive.
• Llistes de distribució per correu electrònic. La Biblioteca gestiona dues llistes facilitades pels serveis informàtics de la universitat: una d’exclusiva per a alumnes i antics alumnes (Bioempleo, amb prop de quatre mil subscriptors) i una altra d’exclusiva de professors (BibliotecaBiologia). Mitjançant Bioempleo remetem els butlletins d’ocupació i beques; el de formació, voluntariat i activitats a la natura; el d’activitats culturals; la revista Bionoticias, així com avisos urgents i altres productes que citarem més endavant. S’agrupen en dos enviaments setmanals per evitar ser reiteratius. Per aconseguir que els alumnes se subscriguin a Bioempleo, se segueixen diverses estratègies: es disposa d’una plantilla perquè apuntin voluntàriament el nom, cognoms i adreça electrònica juntament amb l’ordinador de préstec; aquesta mateixa opció està disponible al nostre web i periòdicament se’ls recorda per mitjà de les nostres pàgines de Facebook i cartelleria, i, finalment, se’ls comenta a les sessions de formació presencials sobre recuperació d’informació, que, sistemàticament, impartim als alumnes de primer, tercer i quart del grau de Biologia i el de Biotecnologia, així com als dels cinc màsters en què participem.
• Pàgines de Facebook. La Biblioteca manté diverses pàgines de Facebook especialitzades: Biobiblioteca (amb mil dos-cents seguidors en un any d’existència), que s’encarrega de difondre els suports documentals ja citats així com altres ofertes de beques, feina, formació, voluntariat, activitats culturals i a la natura, premis, seminaris, etc., i Biología en Canal (amb mil nou-cents seguidors en quatre anys), especialitzada en notícies científiques. A més mantenim unes altres pàgines lligades a activitats concretes, com ara El viejo verde, que depèn del programa de ràdio de divulgació de la ciència i el medi ambient en el qual participem; Neuroman, que difon els continguts d’una revista digital de divulgació científica per a adolescents que elabora la Biblioteca; la pàgina del màster de Fisiopatologia i Farmacologia, que també es gestiona des del nostre centre, i, finalment, col·laborem en el manteniment de la pàgina de la Red de Centros de Información y Documentación Ambiental (RECID), en la qual també participen altres centres de la xarxa.

A fi d’aprofundir en l’accés a la informació generada i distribuïda per la nostra biblioteca, s’ha creat un compte de Twitter associat a la pàgina de Facebook Biobiblioteca, que reprodueix de forma automàtica els continguts bolcats per evitar així duplicar el treball. De la mateixa manera, un altre compte de Twitter associat a la mateixa pàgina els difon en el compte comú del Servicio de Bibliotecas de la Universidad de Salamanca.

Finalment, disposem dels clàssics taulers d’anuncis i expositors de fullets que no necessiten cap programari i segueixen complint bé la seva funció.

3 Divulgació de la ciència

Una altra de les línies d’actuació assenyalades va crear serveis orientats a divulgar a la societat els temes i el treball desenvolupat dins de la nostra facultat amb un llenguatge senzill i amè, amb l’objectiu de donar a conèixer la facultat de manera proactiva a la ciutat de Salamanca, augmentar la cultura científica bàsica entre la població general, fomentar l’aparició de vocacions científiques i atraure nous alumnes cap a les diferents titulacions que ofereix el nostre centre. Aquesta necessitat es va determinar després de converses amb l’equip deganal i amb l’alumnat.

Per a això es van generar diferents actuacions amb diversa periodicitat, públic objectiu, canal de distribució, originalitat del contingut i profunditat. Entre elles, s’inclou una revista electrònica adreçada a adolescents, un programa de ràdio per al públic en general, una setmana de cinema científic, visites guiades de contingut botànic i ornitològic obertes a qualsevol ciutadà, i visites guiades als centres de recerca restringides a alumnes de la facultat.
 

3.1 Neuroman

Neuroman és una revista electrònica gratuïta de periodicitat trimestral el contingut de divulgació científica de la qual està destinat a nens i nenes d’entre dotze i setze anys. L’equip que elabora la revista és pluridisciplinari i actua de forma desinteressada. La revista té un número ISSN propi.

Per poder-la abordar, es va organitzar un equip amb tres seccions: redacció, maquetació i disseny gràfic i il·lustració. La direcció, edició i difusió són a càrrec de la Biblioteca. Els redactors, encarregats de generar continguts, escriure notes i enviar resums d’articles publicats en altres mitjans, són alumnes antics alumnes i professors de diverses institucions i especialitats: des de professors universitaris de Lleida, passant per un professor d’institut jubilat de Màlaga, professors d’institut en actiu de Xile i Castella i Lleó o alumnes de màster o de grau. La majoria són biòlegs, però també n’hi ha d’altres disciplines, com ara físics o psicòlegs. Per la seva banda, entre els dissenyadors i il·lustradors hi ha alumnes de la Facultad de Bellas Artes de Salamanca i professionals del disseny gràfic en actiu que han volgut col·laborar amb el projecte de forma desinteressada. Per formar l’equip es va enviar una publitramesa que incloïa els blogs de divulgació científica principals, contactes personals i cartelleria en diferents facultats.

La revista s’articula al voltant d’una sèrie d’apartats fixos, que inclouen un editorial, una sèrie de notícies breus, un apartat de curiositats del món animal, diverses recomanacions de ginys i eines interactives, un article sobre neurociència, un article de fons sobre qualsevol tema científic, dues petites biografies de figures històriques de la ciència, un experiment senzill per fer a casa, un article que propiciï el debat sobre un tema polèmic d’actualitat i un altre que desmenteixi una afirmació pseudocientífica comunament admesa. Finalment, es completa amb un breu apartat d’humor científic i una agenda d’activitats. En els últims números s’hi han afegit noves funcionalitats, com ara els enllaços que envien al text complet d’un web extern o un índex interactiu i enllaços que obren un vídeo relacionat amb l’article al qual s’ha referit.

El procés de creació comença amb la recepció de les contribucions en un compte de correu específic, la selecció posterior i la validació de continguts que porta a terme un equip format per becaris d’investigació i personal de la Biblioteca. Posteriorment, es maqueta la revista amb els programes Adobe InDesign i Photoshop. Un cop feta la maqueta, es puja a la plataforma en línia Issuu i s’introdueixen les dades de descripció i recuperació. Posteriorment, s’introdueixen els enllaços i s’acaba així la fase de publicació.

La distribució de la revista es porta a terme per diferents vies: per mitjà de les dues llistes de distribució per correu electrònic citades anteriorment (Bioempleo i BibliotecaBiología) i per correu electrònic a tots els col·laboradors. A més, s’ha creat una pàgina pròpia de Facebook anomenada Neuroman. Les entrades també es difonen al Facebook de la Biblioteca (Biobiblioteca) i en diversos grups de Facebook sobre divulgació científica en els quals participem. A més, el compte de Twitter vinculat a la pàgina de Facebook difon de forma automàtica les entrades publicades, que són de tres tipus: una de prèvia a la publicació, que avisa de l’aparició de la publicació i mostra la portada per generar expectació; una segona entrada, que inclou el número complet, i, finalment, una sèrie d’entrades que difonen el començament de cada article concret amb un enllaç que remet al text complet. D’aquesta manera aconseguim atreure lectors amb interessos diversos.

3.2 El viejo verde

El viejo verde és un programa de ràdio de divulgació i difusió científica i del medi ambient amb un format dinàmic i contingut generalista. La ràdio és el mitjà de comunicació massiu de més abast, ja que arriba a totes les classes socials, és selectiu i flexible i ens brinda l’oportunitat d’arribar a un major sector de forma més directa i simple del que requereixen altres vies.

Primerament, es pretén que resulti amè i interessant i que es pugui escoltar no només en l’àmbit universitari, sinó estendre’l a la societat en general, transmetent la rellevància de la ciència en les nostres vides quotidianes. El segon objectiu és generar una eina de renovació pedagògica per a l’àmbit de l’ensenyament secundari.

Amb una emissió setmanal de trenta minuts per mitjà de l’emissora de la Universidad de Salamanca, l’equip tècnic està format pels tècnics de la ràdio del Servicio de Producción e Innovación Digital; la redacció i locució, per un equip de cinc becaris de recerca i un professor de la facultat, i la coordinació i difusió, per la Biblioteca de Biología, que també va dissenyar el programa i va formar l’equip que el realitza.

El programa es pot escoltar en directe cada dilluns a les cinc de la tarda al dial 89.0 de l’FM a la ciutat de Salamanca o per mitjà de la pàgina web (Radio Usal). Posteriorment, es pot accedir als podcasts per mitjà de Facebook, Twitter i iVoox.

El programa es fa d’una manera coral: els membres de l’equip intervenen indistintament per parlar en les diferents seccions, que són introduïdes mitjançant una breu melodia de presentació. Comença amb una citació d’algun personatge científic històric rellevant, seguida d’un resum amb les notícies científiques més importants esdevingudes al llarg de la setmana prèvia, que es presenten precedides per l’àrea del coneixement a què pertanyen.

A continuació, es desenvolupa el nucli del programa que agrupa dues seccions, “La ciencia de andar por casa” i el “Microtema”, que tracten en profunditat dos temes de ciència: un de més proper a l’entorn de l’oient i un altre que pretén explicar successos d’actualitat per mitjà d’una base científica. L’últim tram del programa consisteix en tres espais breus de recomanacions que inclouen una aplicació mòbil o giny tecnològic; un llibre, documental, pel·lícula, revista, etc., amb contingut o interès científic, i una ruta de senderisme o lloc emblemàtic amb importància ambiental, històrica o bioturística a la província de Salamanca o rodalies.

A fi de crear un canal de difusió de tota la informació tractada en les edicions dels programes, es va decidir crear una pàgina oberta a Facebook homònima i un canal de Twitter associat a la pàgina també amb el mateix nom. Són canals oberts i disponibles per a tots els usuaris d’Internet, sense requerir la creació explícita d’un compte o perfil propi en les xarxes socials esmentades.

La vinculació i ús d’aquestes aplicacions ens serveix com a via intermediària entre els oients i els realitzadors. Així doncs, s’hi afegeix informació i imatges relacionades amb els temes tractats en els diferents programes. L’ús d’aquests canals ens proporciona informació sobre les opinions dels oients que s’animen a comentar o suggerir-nos temes per als programes posteriors, a més de dades sobre el nombre de seguidors. Com a estratègia per captar nous oients, els podcasts es difonen per mitjà de grups oberts de Facebook relacionats amb la biologia o el medi ambient, així com les altres pàgines gestionades per la Biblioteca de la facultat.

Per preservar les gravacions de cada programa i que es puguin sentir posteriorment, es va crear un repositori en l’aplicació gratuïta iVoox, des d’on es prenen els enllaços a les emissions per difondre-les a través de les xarxes socials ja esmentades. La plataforma permet reproduir, descarregar i compartir els podcasts de totes les emissions, que es pengen un dia després de l’emissió ordinària.

3.3 Visites a instituts de recerca

A fi d’incentivar les vocacions científiques i la carrera investigadora com a opció laboral, la Biblioteca coordina visites d’alumnes als instituts de recerca del seu interès: Centro de Investigación del Cáncer, Centro Hispanoluso de Investigaciones Agrarias, Instituto de Neurociencias de Castilla y León,Instituto de Biología Funcional y Genómica, així com els estabularis dependents de la facultat. Com a novetat, durant el 2016 intentarem incorporar visites a l’Instituto de Recursos Naturales y Agrobiología de Salamanca —dependent del CSIC—, així com al Museo Nacional de Ciencias Naturales i l’Instituto Geológico y Minero de España, tots dos situats a Madrid.

Per organitzar les visites es determina quin és el dia i hores de la setmana amb menys càrrega docent i es coordinen amb el responsable de divulgació de cada institut les possibles dates, durada i nombre mínim i màxim d’alumnes. La Biblioteca llança una convocatòria mitjançant tots els nostres canals d’informació ja citats i se sol·licita als assistents nom, curs, adreça electrònica, telèfon i dates possibles. Es determina la millor opció de data i es confirma si el nombre d’assistents és l’adequat. Posteriorment se’ls s’emplaça en la data i l’hora a l’entrada de l’institut corresponent, on el responsable de divulgació de l’institut gestiona la visita.

3.4 Semana de Cine BIO i passejades guiades

Aquest curs 2015–2016 pretenem implementar dues noves activitats de divulgació i foment de vocacions en col·laboració amb alumnes voluntaris. Per mitjà dels nostres canals de comunicació i amb l’ajuda dels delegats de curs, es va convidar els alumnes interessats a una reunió informativa per formar dos grups de voluntaris a fi de desenvolupar en el centre de la ciutat dos programes.

La primera és la Semana de Cine BIO, que versarà sobre temàtiques de biologia o biotecnologia, en què col·labora la Filmoteca de Castilla y León, en la sala de cinema de la qual es fan les projeccions amb la conferència prèvia i el debat posterior. Actualment, se seleccionen les pel·lícules, ja que els autors les han de cedir exemptes de drets d’exhibició, en no tenir pressupost per pagar-los.

La segona activitat que es pretén oferir és una sèrie de passejades guiades pels principals parcs de la ciutat per explicar als ciutadans les espècies botàniques i ornitològiques que poden trobar en el seu entorn més proper. Les visites es fan el primer diumenge dels mesos de febrer, març, abril i maig, en grups de fins a quinze persones guiades per dos alumnes cada grup.

Les dues activitats estan dirigides al públic en general i, en el cas de les passejades guiades, es lliurarà als assistents un fullet amb les espècies que s’han explicat. La Biblioteca actua com a organitzadora de les activitats, les dissenya, forma l’equip de voluntaris i s’encarrega de la coordinació, la comunicació, la formació de grups d’assistents i l’elaboració dels fullets. Als alumnes voluntaris participants en el programa, la facultat els expedirà un certificat i s’estudia la possibilitat que se’ls reconegui un nombre de crèdits dels estudis de grau.

4 Producció de nous suports per a la docència

D’acord amb la idea de la biblioteca com un centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (CRAI), la Biblioteca de Biología fa anys que desenvolupa suports didàctics digitals en col·laboració amb el professorat de la facultat, en alguns casos a proposta dels docents i en d’altres, de la Biblioteca. A vegades aquests objectes d’aprenentatge s’han concebut com un projecte puntual i altres vegades emmarcats en un projecte d’innovació docent o dins d’un treball de fi de grau o de fi de màster. En aquests casos, l’equip el compon un alumne, el tutor o equip de tutors i la Biblioteca. Per crear aquests materials s’organitza una reunió prèvia per establir els objectius i les funcionalitats esperades del suport i es determina el programari que s’utilitzarà. Posteriorment, els docents ens envien el contingut científic (text, imatges, exercicis, etc.), i la Biblioteca, a requeriment del docent, busca recursos interactius preexistents per integrar-los al nou recurs. Es genera una primera versió del recurs per establir-ne la idoneïtat i, un cop acceptada pel professor, es desenvolupa al complet, refinant-la fins que valida el producte final.

Els objectes didàctics més comunament creats són webs didàctics amb eXeLearning; exercicis interactius amb EdiLIM, Hot Potatoes o JClic; galeries d’imatges amb Piwigo; píndoles docents amb GLO Maker, o revistes i fullets interactius amb Issuu.

5 Suport a la inserció laboral

Malgrat l’existència d’un servei específic d’inserció laboral a la universitat, constatem les escasses ofertes de feina específiques que rebien els alumnes, el desconeixement de les sortides laborals a què podien optar, les eines i estratègies de cerca per localitzar-les així com les habilitats necessàries per optar a una plaça o muntar una empresa en el camp de la biologia o la biotecnologia. Per esmenar aquesta deficiència, des de la Biblioteca es va organitzar un programa estable de conferències destinades als alumnes sobre els diferents aspectes que s’han d’abordar i es va complementar amb un programa de difusió d’ofertes de feina i beques específiques per a biòlegs i graduats en Biotecnologia.

El procés d’enviament d’ofertes i beques és similar a l’explicat en l’apartat de difusió de la informació: inclou la recopilació automàtica mitjançant RSS i la gestió amb Feedly, complementat amb subscripcions, alertes i l’enviament espontani dels mateixos contractants a la Biblioteca, ja que han conegut la nostra tasca com a canal de distribució. El tractament a través de plantilles i la difusió pels canals ja esmentats són iguals que els d’altres productes d’informació generats. L’enviament és setmanal, el nombre d’ofertes supera les quatre-centes arreu del món i s’estima que el reben prop de tres mil persones, majoritàriament lligades a la nostra facultat.

Pel que fa a les conferències, s’organitzen, coordinen, convoquen i difonen des de la Biblioteca amb les eines ja esmentades, les imparteixen especialistes de la universitat mateixa o externs de forma desinteressada, i els continguts abasten temes com els passos necessaris i les vies de finançament per dedicar-se a la carrera investigadora, com preparar-se per optar a un lloc de treballen una empresa, com muntar una empresa en els sectors de biologia i biotecnologia, quins llocs específics hi ha a les administracions i com concórrer-hi, o testimonis en primera persona de professionals que ara ocupen diferents tipus d’activitat i que van ser alumnes de la nostra facultat. Procurem gravar en vídeo aquestes sessions per difondre-les posteriorment per mitjà dels nostres canals de comunicació i que puguin aprofitar-les els que no van poder assistir-hi.

6 Conclusió

Per concloure aquest esbós de les activitats que compaginem amb altres serveis clàssics a les biblioteques, com ara l’adquisició, el tractament tècnic i el préstec del nostre fons documental i la formació d’usuaris mitjançant la participació dins de les classes de la docència habitual, cal indicar una sèrie de condicionants que ens han facilitat aquesta tasca, així com les oportunitats perquè millorin i augmentin els serveis oferts.

La Biblioteca de Biología de la Universidad de Salamanca consta d’una plantilla formada per una ajudant del grup A2 i dos auxiliars que atenen un fons repartit en quatre edificis diferents, amb dos punts d’atenció al públic en dos edificis separats. Resulta òbvia la dificultat d’emprendre tot un seguit de serveis nous amb aquests condicionants. és just, doncs, reconèixer que ha estat possible gràcies al fet que la major part de la compra i catalogació dels fons es fa des dels serveis centrals, i sobre nosaltres recauen únicament la selecció, la creació de l’exemplar i, només en el cas de fons de donació, el ​​tractament tècnic. Una eina imprescindible per poder desenvolupar-los va ser constituir diversos equips integrats per Biblioteca, alumnes, professors i becaris d’investigació. Que aquests col·lectius fossin beneficiaris dels nous serveis plantejats i la bona comunicació existent des de la Biblioteca amb tots ells va ser un esperó fonamental. El 2015 la Biblioteca s’ha integrat dins de l’equip deganal, en considerar que exercia una funció primordial per al centre, acció que ha satisfet enormement el nostre equip. Un altre dels factors determinants ha estat l’actuació de les tres persones que conformen la plantilla de la Biblioteca com un veritable equip, en el qual tots participen en totes les activitats amb tasques diferenciades però complementàries. Sense el concurs de tots no hagués estat possible. Com ha anat reflectint aquest article, resulta imprescindible una planificació prèvia orientada a la satisfacció de necessitats concretes i actuals, la sistematització dels treballs, l’ús de plantilles i eines adequades per a cada fi i una difusió correcta del producte obtingut.

Finalment, cal assenyalar algunes mesures que contribuirien a una implementació fàcil de serveis innovadors en qualsevol biblioteca:

• Tenir una planificació eficaç i detallada basada en necessitats reals.
• Tenir personal qualificat gràcies a un procés de selecció correcte que avaluï aptituds i proactivitat, basat més en la proposta de solucions en supòsits pràctics que en la capacitat memorística.
• Tenir programes de formació orientats a habilitar el personal per oferir nous serveis concrets.
• Definir i incloure aquests serveis en una carta de serveis perquè s’assumeixin com una tasca primordial de les biblioteques.
• Disposar de programari i maquinari precisos i amb una assessoria eficaç en aquesta matèria.
• Col·laborar efectivament amb altres oficines i serveis de la institució.

Apèndix

Exemples citats:

Web de la Biblioteca de Biología: http://bibliotecabiologia.usal.es/

Facebook:
Biobiblioteca: www.facebook.com/bibliotecadebiologia
El viejo verde: www.facebook.com/El-Viejo-verde-1496132560698780
Neuroman: www.facebook.com/Neuroman-1383569361952939

Màster de Fisiopatologia i Farmacologia: www.facebook.com/masterfisiopatologiayfarmacologia/

iVoox del programa de ràdio El viejo verde: www.ivoox.com/podcast-el-viejo-verde_sq_f1250197_1.html

Revistes electròniques:
Bionoticias: http://issuu.com/bibliotecabiologia
Neuroman: http://issuu.com/revistaneuroman

Nous suports per a la docència:
Imaginarium: http://bibliotecabiologia.usal.es/imagenes/index.php

Exercicis didàctics: http://bibliotecabiologia.usal.es/EJERCICIO%20HISTOLOG%C3%8DA%20ANIMAL/histologia_animal.html

Webs didàctics: http://bibliotecabiologia.usal.es/sistema%20oseo/

Blog CID: http://cid.edunomia.es/