La política de col·lecció a la Xarxa de Biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat

 

[Versión castellana]


Pedro A. Bravo Jiménez

Director de la Biblioteca Central Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat
Coordinador de la Zona 4A Barcelonès i Baix Llobregat Sud de la Xarxa de Biblioteques Municipals

 

Resum

Les xarxes urbanes de biblioteques públiques necessiten disposar de polítiques de col·lecció pròpies que marquin els objectius per ajustar-se a les necessitats de la població a la qual donen servei. El text presenta la política de col·lecció de les biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat iniciada el 2003 i que ha permès crear un fons de ciutat en el qual vuit biblioteques constitueixen un únic catàleg col·lectiu.

Abstract

Urban networks of public libraries need to have their own collection policies that establish objectives aimed at meeting the needs of the population they serve. The article presents the collection policy of the libraries of L'Hospitalet de Llobregat, introduced in 2003, and which has created a city collection in which eight libraries make up a unique collective catalogue.

 

1 La política de col·lecció a la Xarxa de Biblioteques de L'Hospitalet de Llobregat1

Amb una població de 265.000 habitants, L'Hospitalet de Llobregat (LH) té una forta tradició bibliotecària. Ja l'any 1932, Francesc Macià hi inaugurà el primer centre de lectura pública i des de llavors i fins a l'any 1976 es van obrir un total de sis biblioteques i diversos centres de lectura, un per districte. L'any 1986 s'efectuà el primer projecte de biblioteques de la ciutat a partir d'un estudi sociològic per detectar les necessitats de la població. Recomanava la creació d'una xarxa amb una central urbana, 7 biblioteques de districte i serveis d'extensió. Al 1997 s'aprovà al Ple Municipal el Pla de Biblioteques 1997–2010 i se n'inicià el desenvolupament.

A l'actualitat, la Xarxa de Biblioteques de LH la conformen una Secció de Biblioteques, la Biblioteca Central i set biblioteques de districte.

Les característiques de la ciutat fan que en una superfície molt petita (12,5 km2) hi hagi una gran concentració de població; les biblioteques són molt pròximes, cosa que facilita el trànsit d'usuaris i reforça la idea d'una gran biblioteca de ciutat integrada per la central i les biblioteques de proximitat. Aquestes són biblioteques consolidades, amb identitat pròpia i que ofereixen als usuaris del seu àmbit d'influència els mateixos serveis que la biblioteca central.

La filosofia de treball de Biblioteques de LH és una biblioteca amb 8 portes, i neix com a resultat d'una sèrie de decisions estratègiques que detallem a continuació.

 

1.1 Necessitat d'una política de col·lecció

Amb la inauguració de la Biblioteca Central Tecla Sala (BCTS) (2000) es va donar per acabat el desplegament d'edificis i les polítiques es van centrar en la millora de la qualitat dels serveis. Es va detectar que la col·lecció no era la idònia per a una xarxa urbana perquè era clònica, amb un tant per cent molt elevat de títols repetits en totes les biblioteques. A més, la capacitat de les biblioteques no estava ben dimensionada i calia fer una esporgada regularment per tal de no col·lapsar les prestatgeries.

L' adquisició i la selecció del fons provenia de dues fonts:

Es va encarregar a una comissió que analitzés la situació i proposés mesures per posar en marxa polítiques de col·lecció. L'any 2003 van establir unes mesures de correcció que pretenien rendibilitzar els recursos pressupostaris dels quals es disposava, per tal de poder oferir la major quantitat possible de títols. és per això que es va pensar en un fons únic i equilibrat de les biblioteques de la ciutat, que s'oferís en diferents biblioteques i del qual se'n pogués disposar mitjançant el préstec interbibliotecari.

Es van marcar els objectius següents:

  • Crear criteris de compra per optimitzar els recursos en l'àmbit de la ciutat.
  • Assegurar l'equilibri territorial de l'oferta documental.
  • Definir els estàndards en l'àmbit de la ciutat.
  • Potenciar els fons especialitzats per ampliar i diversificar l'oferta.
  • Fer biblioteques complementàries i no clòniques.
  • Marcar objectius diferents per a la biblioteca central i per a les biblioteques de proximitat pel que fa al tipus de fons.
  • Oferir el nombre màxim de títols diferents.

Per dur a terme aquests objectius es va treballar en cinc línies:

  • Des de l'any 2004, centralitzar a la Tecla Sala el préstec interbibliotecari de ciutat, diari i gratuït. D'aquesta manera es pot dir que la col·lecció de LH —425.000 documents en l'actualitat— està sempre a disposició dels ciutadans, visquin al barri que visquin, en el termini màxim d'un dia.
  • Crear el magatzem de la Xarxa on s'envien tots els documents encara útils però que per diverses raons s'ha decidit retirar de les prestatgeries. Es troba situat a la BCTS i està disponible a partir del catàleg.
  • Establir el concurs de compra, en el qual s'estipula com a requisit que les empreses que vulguin participar-hi han d'incloure en la seva oferta el procés tècnic dels documents.
  • Dotar a cada biblioteca de la xarxa d'un pressupost municipal de compra individual.
  • Treballar amb la GSBDB en la proposta d'implementar un model de compra que tingui en compte les xarxes urbanes.

Cronologia:

  • 2003: detecció de necessitats.
  • 2004: posada en marxa del Préstec Interbibliotecari de ciutat.
  • 2005: elaboració del document intern "Política de col·lecció".
  • 2007: avaluació del que s'ha aconseguit fins al moment i redefinició de la política de col·lecció.
  • 2010: publicació del document Política de desenvolupament de la col·lecció de LH, en el qual s'estableixen els criteris d'adquisició del fons per part de la xarxa.
  • 2012: repetició de l'avaluació i nova definició de la política de col·lecció.
  • 2013: publicació de la nova versió del document.
 

2 Accions

2.1 Política de creixement

Es va iniciar una política d'esporgada de fons i els documents que continuaven essent d'interès, dels quals es guarden dos exemplars, es van enviar a la BCTS, on continuen a disposició dels usuaris a través del préstec interbibliotecari.

Es va decidir:

  • Mantenir el fons bàsic a totes les biblioteques.
  • Reforçar la col·lecció local.
  • Crear seccions especialitzades.
  • No col·lapsar les prestatgeries.

Al mateix temps es van definir els estàndards de ciutat:

  • La BCTS disposaria de totes les matèries, a banda del fons local i les especialitzacions corresponents. A més hauria de tenir, en el seu fons, una representació important d'obres clàssiques catalanes, espanyoles i universals.
  • Les biblioteques de districte tindrien el fons bàsic, més el fons local del districte i les especialitzacions respectives. L'adquisició de fons de coneixements no seria prioritària i es limitaria a compres esporàdiques que complementarien i omplirien els buits de la col·lecció.

Van quedar fora de les adquisicions:

  • Les obres universitàries del segon cicle.
  • Les obres molt especialitzades, llevat de les que formessin part del fons especial d'alguna biblioteca.
  • Les obres en llengües no emprades pels usuaris i usuàries de les biblioteques de la ciutat.
 

2.2 Adquisició i selecció del fons

L'adquisició i la selecció del fons es va dur a terme amb la participació del personal de les biblioteques i tenint en compte, sempre, les particularitats de cada barri:

  • Lots de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputacióde Barcelona. El 2012 es va iniciar un sistema de selecció participativa: els experts en selecció de la gerència creen una llista oberta on cada biblioteca decideix què vol adquirir. Aquesta eina permet a cada biblioteca veure quina selecció fan les altres biblioteques de la xarxa per garantir un fons plural, diversificat, complet i de qualitat.
  • Adquisicions directes de les biblioteques amb pressupost municipal. S'estableixen uns mòduls segons els quals cada biblioteca pertany a una franja concreta, la qual defineix el tipus i les necessitats.

Els dos tipus d'adquisicions es complementen. Amb el pressupost de l'Ajuntament es pretén seleccionar aquell material més específic i necessari per a cada biblioteca, segons les característiques: tipus d'usuaris, especialització, buits al fons, obres incompletes, restauració de documents fets malbé, etc., per tal de completar i dinamitzar la col·lecció. S'aposta pel criteri del personal bibliotecari (normalment especialitzat en algun àmbit concret) i per la coordinació entre les diferents biblioteques a l'hora d'escollir el material.

 

2.3 Distribució del fons

2.3.1 Col·lecció de la Biblioteca Central Tecla Sala

Els criteris de selecció del fons de la BCTS són diferents dels de les biblioteques de proximitat (La biblioteca..., 2009, p. 42). La prioritat és l'adquisició de les obres de referència i de coneixements; així, les biblioteques de districte són les encarregades de l'adquisició de fons de lleure. Les característiques de la col·lecció són les següents:

  • Secció extensa d'obres d'informació i referència.
  • Fons de coneixements més ampli i especialitzat.
  • Fons de col·lecció local exhaustiu, que permet a la biblioteca, juntament amb l'Arxiu municipal i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet, esdevenir una eina de primer nivell com a centre d'investigació local.
  • Col·leccions especials sobre temes d'interès per adaptar-se a les necessitats més específiques de la població.
  • Hemeroteca més àmplia: publicacions locals i comarcals, revistes més especialitzades i publicacions en altres llengües.
  • Duplicats dels documents més sol·licitats, especialment d'obres de ficció.

Aquest fons ha de representar un terç del fons global de la xarxa i ha de ser, com a mínim, el doble del de la biblioteca de proximitat més gran. Aquestes directrius ja es compleixen: la proporció és del 35 % del fons de la xarxa i del 60 % respecte de la biblioteca de proximitat més gran.

Es recomana la distribució següent:

  • El 84 % de fons general.
  • El 16 % de fons infantil.
  • El 55 % de coneixements.
  • El 28 % de ficció.
  • El 17 % de música i imatge.
 

2.3.2 Col·lecció de les biblioteques de proximitat

El fons de les biblioteques de proximitat s'ha de centrar especialment en la ficció (La biblioteca..., 2009, p. 43), i també en els aspectes següents:

  • El fons bàsic (obres de referència i obres bàsiques de totes les matèries).
  • El fons audiovisual.
  • El fons local de districte.
  • El fons especial.

L'accés a la col·lecció de ciutat queda garantit per mitjà del sistema de préstec interbibliotecari diari i gratuït.

Els estàndards de biblioteca pública (La biblioteca..., 2009, p. 43) estableixen el fons mínim del qual ha de disposar cada biblioteca segons el nombre de població de l'àrea d'influència, i oscil·la entre 25.000 i 40.000 documents, fet que en deixa oberta la distribució en funció de les necessitats de cada biblioteca.

Biblioteques de LH recomana la distribució del fons següent:

  • El 78 % de fons general.
  • El 22 % de fons infantil.
  • El 42 % de coneixements.
  • El 34 % de ficció.
  • El 24 % de música i imatge.
 

2.4 Política de dipòsit de la Biblioteca Central Tecla Sala

El magatzem de la biblioteca central acull documents de les altres biblioteques, les quals, després de revisions i esporgades, decideixen que aquelles obres no formin part dels seus fons. Mitjançant el préstec interbibliotecari tots aquests documents continuen vius i enriqueixen el fons únic de ciutat. Com a norma general es procura que no hi hagi més de tres exemplars d'un mateix títol a la xarxa.

Aquests documents representen un 5 % (22.000 documents) de la col·lecció de la ciutat i un 15 % del de la BCTS.

 

2.5 Seccions especialitzades

La secció especialitzada és aquella secció que la biblioteca decideix potenciar, bé per una particularitat de la biblioteca (Centre d'Art de L'Hospitalet a BCTS, per exemple), bé per proximitat física (el teatre a la Biblioteca Josep Janés, per la proximitat amb el Teatre Joventut), bé per especialització del personal (gènere negre i policíac, a la Biblioteca La Bòbila). D'aquesta secció, la biblioteca té el màxim possible de fons, el presenta en una secció diferenciada i se'n fa una difusió diferent. Aquestes especialitzacions permeten a la Xarxa disposar d'un fons general molt ampli i, a més, d'un fons dirigit a públics diana.

Els fons especials representen un 12 % del fons total i un 7 % de la totalitat de préstecs. S'intenta potenciar molt aquest tipus de fons ja que l'especialització permet comptar amb títols poc coneguts o massa especialitzats pel que és habitual en una biblioteca pública, dóna valor afegit i garanteix la disposició de fons molt especialitzat per als usuaris.

Els fons especials de la xarxa:

 

2.6 Col·lecció local

Les biblioteques disposen d'informació sobre LH o d'informació que es genera a LH, així com de tot el que publiquen els autors de la ciutat. La central i les biblioteques de proximitat tenen diferents objectius pel que fa a la col·lecció local.

Biblioteques de proximitat:

  • Disposar de documentació general sobre LH que permeti respondre les consultes més habituals dels usuaris.
  • Disposar de documentació més concreta segons el districte de la biblioteca.

Biblioteca central:

  • Disposar de tota la informació referent a LH. Amb l'Arxiu i el Museu es delimita la informació que ha de recollir cada institució.
  • Disposar de la informació que es publiqui a l'àrea d'influència de les biblioteques de districte.
  • Realitzar l'adquisició de fons local.
  • Establir i mantenir el contacte amb les entitats culturals de la ciutat que puguin oferir publicacions d'interès per fer-les arribar a les biblioteques de la xarxa i així posar-les a l'abast dels ciutadans.
  • Recollir la producció literària dels ciutadans de LH i publicar-la cada dos anys a L'Hospitalet escriu.
 

2.7 Capacitat de les biblioteques

En tota política de creixement s'ha de tenir en compte la ubicació física dels nous documents, no només per no col·lapsar la capacitat de les prestatgeries, sinó també perquè es puguin mostrar d'una manera més atractiva. El 2009 es va calcular que la capacitat màxima de la xarxa era d'uns 400.000 volums que corresponien a 1,5 volums per habitant (v/h). El 2012, amb 425.000 volums i 1,6 v/h, s'ha complert l'objectiu. Per tant, a dia d'avui, les biblioteques de LH es troben en creixement 0, tot i que es pretén renovar tot el fons cada 10 anys.

L'única excepció és la BCTS, que té la possibilitat de créixer fins a uns 100.000 volums als magatzems. Aquest creixement s'utilitzarà per rendibilitzar el fons que s'esporga i es relega al dipòsit de les altres biblioteques de la xarxa i es posarà a disposició del préstec interbibliotecari.

Si bé és cert que amb les retallades pressupostàries ha disminuït el número de documents que s'incorporen al catàleg, també ho és que han millorat les eines per a la selecció i que això permet examinar la idoneïtat dels documents a incorporar amb més facilitat.

 

3 Resultats: la col·lecció de la ciutat

El 2012 es va revisar el document i es va analitzar la col·lecció per trobar desviacions de les tendències marcades a les directrius. A la següent taula s'observa que les xifres s'apropen molt a les recomanades.

Les xifres, en tants per cent, indiquen la proporció dels fons de cada grup. En vermell, les recomanacions del document.

 
Novembre 2012 Ficció
(28 %)
Coneixements
(55 %)
Audiovisuals
(17 %)
Adults
(84 %)
Infantils
(16 %)
Tecla Sala
39 %
46 %
16 %
85 %
15 %
Bellvitge
30 %
48 %
22 %
78 %
22 %
La Bòbila
41 %
37 %
23 %
84 %
16 %
Josep Janés
34 %
42 %
24 %
77 %
23 %
Can Sumarro
36 %
39 %
25 %
76 %
24 %
La Florida
31 %
38 %
30 %
78 %
22 %
Santa Eulàlia
31 %
48 %
21 %
72 %
28 %
Pl. d'Europa
35 %
43 %
22 %
77 %
23 %
Mitjana per districte
(34 %)
35 %
(42 %)
41 %
(24 %)
24 %
(78 %)
78 %
(22 %)
22 %
Total Xarxa
36 %
43 %
21 %
80 %
20 %

Taula 1. Fons de les biblioteques de LH per tipologies

 

Les biblioteques de districte es troben dins els paràmetres, mentre que la BCTS ha d'incrementar els percentatges de coneixements i baixar els de ficció. S'ha de tenir en compte que la central fa de magatzem de la xarxa i això provoca aquesta desviació respecte dels estàndards.

 

3.1 Una biblioteca, un fons, vuit portes

Biblioteques de LH compta amb un fons únic de ciutat que, distribuït en 8 biblioteques, es fa arribar a qualsevol punt de la ciutat per mitjà d'un servei de préstec interbibliotecari gratuït. Gràcies a això, la BCTS pot donar suport de manera ràpida a les demandes informatives que facin els ciutadans a les biblioteques de proximitat, i permet que aquestes centrin més els seus fons en la ficció, de la qual tenen molta més demanda.

Es disposa d'una col·lecció actualitzada i completa, es reposen els buits produïts per pèrdues, robatoris i desperfectes, i es gaudeix d'un gran nombre de títols gràcies al fons únic que permet no haver de duplicar i optimitzar al màxim el pressupost municipal.

La xarxa compta amb una gran varietat de suports documentals, moderns i actualitzats, tots accessibles des de qualsevol biblioteca mitjançant el préstec interbibliotecari o en línia. S'ha fet la prova d'introduir llibres electrònics, que es presten en alguna biblioteca, i descàrregues de llibres electrònics mitjançant els ordinadors de consulta. Per al 2013 està en estudi introduir una plataforma de descàrrega de música lliure.

Totes les biblioteques de la Xarxa tenen com a prioritat que la col·lecció resulti atractiva, amb la màxima de l'ordre, les exposicions, els centres d'interès, els centres permanents, les activitats, etc.

En resum, els resultats de posar en marxa una política de fons de ciutat han estat:

  • Eficiència de la col·lecció. Major oferta de títols. Gran mobilitat del fons, tant dins com fora de la ciutat.
  • Creixement 0, en número total, de la col·lecció. 1,5 volums per habitant. Rotació contínua i molt alta del fons especialitzat.
  • Implicació dels professionals en la selecció compartida i per tant en la concepció de fons de ciutat. S'ha adoptat la filosofia d'una biblioteca amb 8 seus i un únic catàleg col·lectiu de ciutat.
 

Bibliografia

Biblioteques de L'Hospitalet. Biblioteca electrònica. <http://www.l-h.cat/biblioteques/218490_1.aspx?id=1>. [Consulta: 01/04/2013].

La biblioteca pública municipal: directrius per a les xarxes urbanes (2009). Barcelona: Diputació de Barcelona. <http://www1.diba.cat/llibreria/pdf/fullejar/46623_fullejar.pdf>. [Consulta: 01/04/2013].

Biblioteques de L'Hospitalet (2009). Política de desenvolupament de la col·lecció. L'Hospitalet: Ajuntament. Àrea d'Educació i Cultura. Biblioteques de LH. <http://www.l-h.cat/gdocs/d8095060.pdf>. [Consulta: 01/04/13].

Política de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona (2003). Barcelona: Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona. <http://www.diba.es/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf>. [Consulta: 01/04/13].

 

Data de recepció: 04/02/2013. Data d'acceptació: 19/04/2013.

 
 

Notes

1 A partir de la Política de desenvolupament de la col·lecció (2009).

Citació recomanada

Bravo Jiménez, Pedro A. (2013). "La política de col·lecció a la Xarxa de Biblioteques de l'Hospitalet de Llobregat". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 30 (juny) . <http://bid.ub.edu/30/bravo.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2013.30.21 [Consulta: 19-06-2019].


Universitat de Barcelona (UB)

 

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)