Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys?

 

[Versión castellana] [English version]


Ernest Abadal

Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Resum

Es presenta l'evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d'elles es comenten aspectes relacionats amb l'estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s'analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l'àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d'editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d'aquell moment. Finalment, es valora l'evolució de la revista BiD i se'n presenten els reptes de futur.

Resumen

Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro.

Abstract

This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges.

 

 

1 Introducció

En aquest text volem commemorar els primers vint anys i quaranta números de la revista BiD, una xifra respectable que ofereix prou perspectiva per fer una valoració del camí que s'ha seguit fins a l'actualitat i també per indicar com es pot continuar en el futur. Moltes revistes científiques han aprofitat aquestes ocasions per repassar la trajectòria realitzada en un període determinat (ja sigui en anys o en números). En moltes ocasions duen a terme estudis bibliomètrics que mostren el perfil dels autors que hi han publicat (per filiació, països, gènere, etc.), les principals temàtiques tractades o l'evolució de les diverses seccions existents. Així ho va fer Pérez Álvarez-Ossorio (1997) quan va estudiar els primers vint anys de la Revista Española de Documentación Científica; Pedro López et al. (2001) quan van analitzar la productivitat, la col·laboració i les matèries publicades per la Revista General de Información y Documentación en la seva primera dècada (1991–2000); Rosario Arquero i José Luis del Río (2002) amb els vint-i-cinc anys de Documentación de las ciencias de la información, o Gregorio González et al. (2007) amb la seva anàlisi bibliomètrica i temàtica dels primers deu anys d’Anales de Documentación.

En el cas de BiD, també disposem de textos precedents que n'han descrit els orígens, estructura i evolució. En primer lloc, Concepción Rodríguez (2001) va publicar una breu ressenya en la qual en va descriure les seccions i les característiques generals. Aquell mateix any, Rodríguez-Gairín (2001) va avaluar l'estructura i les funcionalitats digitals de BiD, a partir de l'adaptació per a revistes digitals dels paràmetres i indicadors genèrics descrits per Lluís Codina (2000) per avaluar recursos web en general, i va destacar diversos punts febles amb les corresponents propostes de millora. Posteriorment, Abadal i Estivill (2006) també van fer un ampli repàs a les seccions, al desenvolupament tecnològic, a l'aplicació de metadades i a la inclusió de la revista en el portal Temària i en bases de dades i portals internacionals.

Un segon grup d'estudis sobre BiD ha seguit la tendència bibliomètrica abans comentada i ha entrat a fons en l'anàlisi dels autors que hi han publicat i de les temàtiques que s'han tractat. Candela Ollé i Mercè Porras (2008), amb motiu del desè aniversari, van analitzar els continguts publicats en cada una de les seccions, les temàtiques (predomini de TIC, unitats d'informació, biblioteconomia i fonts d'informació) i també els idiomes (predomini del català). També van fer una enquesta entre els membres del consell assessor per demanar-los una valoració dels punts forts i febles de la publicació. Més recentment, Mercè Vázquez et al. (2017) han fet un estudi bibliomètric aprofundit tant dels autors com de les temàtiques de BiD tot comparant-lo amb Anales de Documentación (AD) en el període 2000–2013. Els resultats mostren, d'una banda, que BiD tracta unes temàtiques de caràcter més pràctic i d'interès professional mentre que AD mostra preferència pel contingut més teòric i acadèmic i, de l'altra, que hi ha coincidència en el tractament de determinades matèries, en especial, "biblioteques públiques", "biblioteques universitàries", "biblioteques digitals", "TIC", "recursos d'informació" i "gestió d'informació".

Com que aquests dos darrers textos ja han dut a terme estudis bibliomètrics prou recents no valdria gaire la pena repetir ni seguir per aquesta línia. És per això que el nostre objectiu serà, en primer lloc, presentar l'evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut i, en segon lloc, emmarcar aquesta evolució en el context de les revistes científiques espanyoles de l'àmbit de la documentació.

 

2 Una història resumida

BiD es va fundar l'any 1998 per l'aleshores Escola de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. No va ser la primera revista de l'actual Facultat de Biblioteconomia i Documentació, ja que hi havia l'antecedent de Biblioteconomía (1944–1976), creada i dirigida per Felipe Mateu y Llopis (fins al 1972), que també era el director de l'Escola. Biblioteconomía s'adreçava bàsicament al sector professional, amb l'objectiu d'ajudar a resoldre problemes tècnics de la gestió de les biblioteques. Aurora Vall (2004) va publicar un estudi molt detallat en què analitzava els canvis de periodicitat de la revista, les autories (sobretot, professionals catalanes), la llengua utilitzada (el primer text en català és de 1970) i les temàtiques tractades (els catàlegs i la catalogació hi predominen) i, a més, hi incloïa el buidatge de tots els articles publicats amb uns complets índexs temàtics per poder-hi accedir.

En el cas de BiD, el propòsit inicial era donar a conèixer l'activitat acadèmica de l'Escola i també difondre la recerca d'altres centres universitaris espanyols. Així quedava indicat en el text de presentació:

"Volem que BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, la revista que us presentem ara, ajudi a obrir i donar a conèixer l'activitat de la nostra Escola i dels seus membres. Aquesta voluntat d'obertura volem que sigui també recíproca i, per tant, oferim les nostres 'pàgines' a tots els professionals, investigadors i docents de la biblioteconomia i la documentació perquè per mitjà d'aquestes puguin transmetre els seus estudis i les seves activitats." (Miralpeix, 1997)

En el moment de crear-se la revista hi havia tres elements fundacionals que la definien i que encara ho fan:

  1. En català i multilingüe
    L'Escola, en tant que institució d'educació superior estretament vinculada a la cultura i la ciència de Catalunya, tenia un alt compromís en la difusió de la llengua catalana. De tota manera, en tractar-se de textos acadèmics, també es buscava disposar d'una àmplia difusió i per això es va optar, des del primer moment, per oferir textos en qualsevol idioma. De fet, ja en el primer número hi apareix un text en versió bilingüe (castellà) i un altre en anglès. Més endavant, a partir del número 20 (juny de 2008) es disposa d'una versió completa també en castellà i de versions parcials en anglès.
  1. Digital
    Un dels motius per optar per la versió digital va ser facilitar la pròpia existència i sostenibilitat de la revista. En aquell moment la consulta de revistes digitals era més aviat baixa i això ens va perjudicar una mica en els moments inicials perquè la difusió potser era menor. De tota manera, es van compensar de seguida els inconvenients. També es va optar per publicar en format HTML i no pas difondre els PDF de la compaginació pensada per a les revistes impreses com encara avui dia es fa en bastants casos.
  1. En accés obert
    Encara que no es va fer servir aquest terme, la revista es va difondre de manera gratuïta des del primer moment i va incorporar una llicència de CreativeCommons al cap de pocs anys.

Cal destacar que eren tres trets poc freqüents a les revistes de documentació en aquell moment. Només Cybermetrics (1997–2013) —que havia aparegut un any abans i que ja fa cinc anys que no ha publicat cap article— havia sortit en versió digital, era exclusivament en anglès i també estava en accés obert.

Per tenir una idea general de l'evolució de la revista en aquests vint anys, proposem una periodització en tres etapes "clàssiques" (creació, creixement, consolidació) en cada una de les quals comentarem aspectes relacionats amb la maqueta utilitzada, l'estructura de seccions, l'equip editorial i la inclusió en bases de dades.

 

2.1 Creació (1998–2003)

Aquesta etapa comprèn els sis primers anys de la revista i onze números en els quals es va mantenir la maqueta inicial i el primer logotip (que es recullen a la figura 1). Com que el primer número és de juny de 1998, de fet, el primer any de la revista només va publicar un número.

 

Figura 1. Sumari del número 2

Figura 1. Sumari del número 2

 

En aquell moment hi havia només quatre seccions: "Articles", "Textos normatius" (traduccions de directrius, etc.), "Informes d'activitats" i "Ressenyes", en les quals publiquen, des del primer moment, autors espanyols i també algun de l'estranger. Al número 2 ja es creen també "Tribuna" i "Experiències".

L'estructura editorial va començar amb un consell de redacció que en el número 1 estava format per Ernest Abadal, Assumpció Estivill, Núria Jornet i Cristóbal Urbano i que posteriorment es va anar ampliant (Jesús Gascón, Teresa Mañà, Anna Rubió, Concepción Rodríguez i Josep M. Rodríguez-Gairín), però a partir del número 10 es crea una estructura formada per dos coordinadors editorials, responsable d'edició, edició HTML, suport tecnològic i caps de secció. Es va tenir des del primer moment el suport dels Serveis Lingüístics que s'ocupaven de la correcció de català i també es va preparar un llibre d'estil de la revista.

 

2.2 Creixement (2004–2012)

A partir del número 12 (juny de 2004) es canvia la maqueta, es redissenya el logotip i es fan ben visibles les versions de la revista en altres idiomes (castellà i anglès) (vegeu la figura 2). S'inicia així una etapa de creixement que durarà nou anys i divuit números.

 

Figura 2. Portada del número 12 (juny de 2004)

Figura 2. Portada del número 12 (juny de 2004)

 

Pel que fa a l'estructura editorial, en el número 19 es visibilitza la responsabilitat d'edició i correcció dels textos, i a partir del número 23 se sistematitza el procés de revisió dels originals que s'indica també com a responsabilitat ("Edició científica"). Des del número 27 hi consten els coordinadors del monogràfic.

A partir del número 25 (desembre de 2010) apareix també el Blok de BiD (iniciat el juny de 2010), que es va crear com a complement de la revista, per tal d'ocupar-se de publicar setmanalment ressenyes d'estudis científics que no anava bé difondre semestralment en els números de la revista. Això comportarà també un canvi en la denominació de la secció "Ressenyes" per "Recursos".

Pel que fa als reconeixements internacionals, cal destacar que BiD forma part del directori DOAJ (Directory of Open Access Journals) des dels seus orígens, l'any 2003. Més endavant, aquesta base de dades va actualitzar els criteris d'inclusió i també els vam superar. Finalment, l'any 2012 va tenir un important reconeixement a la seva qualitat en ser incorporada a la base de dades Scopus. Des d'aleshores els continguts de la revista van sent indexats periòdicament i incorporats a la base de dades.

 

2.3 Consolidació (2013– )

A partir del número 30 (juny de 2013) BiD passa a editar-se conjuntament amb els Estudis d'Informació i Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i es fa un pas endavant per assegurar la sostenibilitat i mantenir el creixement i la millora en qualitat.

 

Figura 3. Sumari del número 30

Figura 3. Sumari del número 30

 

Pel que fa a l'equip editorial, s'incorporen membres de la UOC en cada una de les diverses responsabilitats i queden articulats equips conjunts entre UB i UOC per enfortir la revista.

Quant al reconeixement exterior, s'aconsegueix el segell de qualitat de FECYT (2014) i també s'entra a la base de dades Emergent Sources Citation Index (ESCI) (2016).

Pel que fa a la difusió en les xarxes socials es crea un perfil a Twitter (2014), que serveix per difondre l'aparició dels números de la revista i també les ressenyes setmanals del Blok de BiD.

Tant a la UB com a la UOC es disposa de serveis de suport a les revistes científiques i això ha estat un element de suport molt valuós per mantenir el compromís amb la millora contínua de la qualitat de la nostra revista. En el cas de la UB, és la Unitat de Projectes del CRAI, que fa tasques d'assessorament i formació als responsables de les revistes. En el cas de la UOC, s'ha rebut l'ajuda de la Subcomissió de Publicacions per elaborar un pla estratègic de la revista i una proposta d'objectius anual.

 

3 Context espanyol

Després d'aquest ràpid repàs a l'evolució de BiD, tot seguit situem la revista en el context espanyol. Quantes revistes hi havia fa vint anys? Com eren? Quins indicadors de qualitat complien? Quins eren els seus problemes i deficiències? No tenim temps de fer ara un estudi històric retrospectiu però sí que podem recórrer a tres estudis d'aquell moment per comparar els seus resultats amb la situació actual.

En primer lloc, Elea Giménez, Luis Rodríguez Yunta i Adelaida Román (2000) van aplicar els vint-i-quatre criteris Latindex de qualitat editorial a les vint-i-una revistes espanyoles de documentació actives aleshores. Poc després, Emilio Delgado (2001) va fer un exercici similar en una anàlisi sobre la qualitat informativa i la qualitat del procés editorial al mateix conjunt de vint-i-una revistes i també inclou un conjunt de catorze mesures per a millorar-ne les condicions. Finalment, Ángel Villagrá i Ángela Sorli (2003) van analitzar disset revistes espanyoles de documentació al llarg dels darrers deu anys (1992–2001) amb una perspectiva d'avaluació més àmplia que les dues anteriors, ja que van tenir en compte no només el compliment dels indicadors de qualitat editorial i el grau d'obertura o endogàmia (a partir de la composició dels consells de redacció i la diversitat dels autors) sinó també el reconeixement o prestigi que les revistes tenen entre la comunitat científica i professional (una revisió d'experts a partir d'enquesta).

Tot seguit, presentem la panoràmica actual de les revistes espanyoles de documentació tenint en compte quatre característiques generals (antiguitat, perfil d'editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, compararem aquestes dades amb la situació existent fa més de quinze anys a partir de les valoracions dels tres articles anteriors.

 

3.1 Panorama global

Al directori MIAR (Matriz de Información para la Evaluación de Revistas) hi consten quaranta-quatre revistes espanyoles de l'àmbit "informació i documentació". Hem fet una selecció excloent aquelles que no són estrictament científiques i les que fa més de quatre anys que no es publiquen i hem configurat una taula amb dinou títols, que serien els que, en aquests moments, conformen el panorama de les revistes científiques espanyoles.

 

Títol
Editor
Creació
Bases de dades
FECYT
DOAJ
Aabadom: boletín de la Asociación Asturiana de Bibliotecarios, Archiveros, Documentalistas y Museólogos AABADOM
1990
 
 
 
Anales de documentación (AD) Univ. Murcia
1998
Scopus, ESCI
Anuario ThinkEPI (EPI) EPI
2007
 
 
 
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació UB, UOC
1998
Scopus, ESCI
Boletín de la Anabad ANABAD
1950
 
 
 
Boletín de la Asociación Andaluza de Bibliotecarios (BAAB) AAB
1984
 
 
 
Cuadernos de documentación multimedia (CDM) Univ. Complutense
1992
ESCI
 
 
Documentación de las ciencias de la información (DCI) Univ. Complutense
1976
ESCI
 
Hipertext.net UPF
2002
 
 
Ibersid Univ. Zaragoza
2007
Scopus, ESCI
 
Item: revista de biblioteconomia i documentació COBDC
1975
 
 
 
Lligall. Revista catalana d'arxivística Associació d'Arxivers de Catalunya-Gestors Documentals (AAC-GD)
1988
 
 
 
Métodos de información (MEI) COBDCV
1994
ESCI
 
El profesional de la información (EPI) EPI
1992
Scopus, SSCI
 
Revista española de documentación científica (REDC) CSIC
1977
Scopus, SSCI
Revista general de información y documentación (RGID) Univ. Complutense
1991
Scopus, ESCI
Scire Univ. Zaragoza
1995
Scopus, ESCI
 
Tabula: revista de archivos de Castilla y León Asociación de Archiveros de Castilla y León (ACAL)
1992
 
 
 
Tria Asociación de Archiveros de Andalucía (AAA)
1994
 
 
 

Taula 1. Revistes espanyoles de documentació en curs (Font: MIAR)

 

Pel que fa a l'antiguitat, Boletín de la Anabad (1950) és la revista degana i després la segueixen tres revistes de la dècada de 1970: Butlletí de l'Associació de Bibliotecàries (de la qual Item n'és continuadora) (1975), DCI (1976) i REDC (1977). A partir d'aquí trobem dues revistes nascudes a la dècada de 1980, deu revistes a la de 1990 i tres més a la primera dècada del mil·lenni que, de fet, és quan van aparèixer les darreres revistes del nostre àmbit.

Les revistes que han desaparegut respecte dels tres estudis anteriors en relació amb els estudis comentats anteriorment (perquè fa més de quatre anys que no es publiquen o no hem considerat científiques) són les següents: Boletín AEDOM, Bilduma, Cybermetrics, Educación y bibliotecas (EB), Forinf@, Journal of Spanish research on information science i Palimpsesto. Per contra, ara tenim com a noves incorporacions les tres revistes que van aparèixer a la primera dècada del mil·lenni: Hipertext (2002), Anuario ThinkEPI i Ibersid (tots dos del 2007).

Atenent al seu reconeixement en bases de dades podríem fer tres grups que, en total, agrupen deu revistes. Malgrat que EPI i REDC són les que tenen el màxim reconeixement, cal destacar que es disposa d'un gruix notable de revistes que mostra clarament la millora en qualitat que s'ha aconseguit en els darrers anys. Si prenem com a referència les dates d'entrada d'EPI a l'Scopus (2006) i al WoS (2008) o de la REDC a l'Scopus i al WoS (2008), veiem que totes aquestes incorporacions s'han produït en els darrers deu anys.

 

 
Revistes
Comentari
Reconeixement màxim EPI, REDC Estan a l'Scopus i a l'SSCI
Reconeixement alt AD, BiD, Ibersid, Scire, RGID Estan a l'Scopus, l'ESCI i segell qualitat FECYT
Reconeixement notable CDM, DCI, MEI Estan a l'Scopus o a l'ESCI

Taula 2. Presència a bases de dades (Font: MIAR)

 

A l'estudi de Giménez et al. (2000) també s'analitzava la presència de les revistes en bases de dades estatals internacionals, concretament al LISA i al Francis.1 En aquell moment, les revistes més ben indexades eren Banabad, REDC (a les dues bases de dades), i a continuació BAAB, EPI, Item, RGID i Scire (en una de les dues bases de dades). En el cas de Villagrá i Sorli (2003) revisen la presència a l'ISA, el LISA, el Francis, el BUBL i l'Inspec i és aleshores EPI (amb 5 mencions) la primera seguida de prop per REDC (4) i quatre revistes més (AD, Banabad, RGID, Scire) amb una sola menció. La principal coincidència es dona en REDC i EPI, que també estaven en un major nombre de bases de dades internacionals, però, en canvi, la principal diferència era que les quatre revistes professionals (Banabad, BAAB, EB, Item) que en aquell moment eren gairebé la meitat del total d'aquest grup més exclusiu ara han desaparegut totalment de la llista.

Per altra banda, un cop posades en context totes les revistes espanyoles, el reconeixement internacional de les revistes de documentació és molt notable, pel fet de tractar-se, a més, d'un àmbit disciplinari de petites dimensions. Això es veia molt clar en un recent estudi sobre difusió i reconeixement de les revistes científiques espanyoles de totes les disciplines (Somoza et al., 2017), en el qual hi havia disciplines més reconegudes socialment (com ara el dret) que no disposen de tantes revistes en bases de dades internacionals.

L'altre gran canvi produït en aquests darrers vint anys ha estat la diversificació en l'estratègia de les revistes editades per institucions acadèmiques amb relació a les que estan impulsades per associacions o col·legis professionals. Aquestes últimes han anat millorant en el compliment dels indicadors de qualitat però no han anat més enllà, excepte en el cas de Métodos de información (COBDCV) que està indexada a l'ESCI. Això és normal perquè la seva audiència prioritària són els professionals i no pas els investigadors i, per tant, no estan estimulades per entrar en competència per buscar un major nombre de citacions per als seus articles. Aquesta diferenciació ja començava a despuntar fa gairebé vint anys (Delgado, 2001). Entremig només hi trobem el cas de la revista EPI, impulsada per un editor privat.

Pel que fa a la inclusió al DOAJ només hi hauria sis revistes, la primera a entrar-hi de les quals va ser BiD (2003). També hi ha casos de revistes que indiquen en la seva definició editorial que són d'accés obert (com ara Ibersid o Scire) o que ofereixen accés gratuït als continguts (CDM), però que no estan encara incloses en aquest prestigiós directori.

 

3.2 Comparació

A continuació compararem la situació actual amb les valoracions que van fer Giménez et al. (2000), Delgado (2001) o Villagrá i Sorli (2003). Malgrat ser textos d'anys diferents i orientacions diverses, observarem que coincideixen en el diagnòstic general. Veurem com en aquests 15–20 anys que han passat des d'aleshores s'han fet progressos molt notables en les característiques, visibilitat i funcionament de les revistes espanyoles de documentació.

Giménez et al. (2000, p. 340–341) resumeix en tres els reptes que tenen les revistes de documentació: sensibilització pels aspectes formals (instruccions per als autors, nota bibliogràfica, etc.), aplicació de l'anàlisi documental (incloure resum i paraules clau en diversos idiomes) i transparència en els processos de revisió (avaluadors externs, indicació del procés, indicació de dates de recepció, revisió i publicació, etc.). D'aquesta manera assenyala quins són els indicadors formals que cal revisar amb major celeritat.

Per la seva banda, Delgado (2001, p. 55–56) enumera una llista de catorze propostes de millora que caldria aplicar a les revistes de documentació en un apartat que titula "Mirando hacia el futuro: plan estratégico de mejora de las revistas españolas de cd". Les deu primeres fan referència a criteris de qualitat formal (similars a les indicades en l'anterior paràgraf), dues fan referència a la informatització dels processos de gestió editorial (seguiment dels originals i de les seves revisions), i les altres dues demanen la professionalització de l'equip editorial i l'establiment de sistemes d'auditoria de la qualitat en els processos editorials.

Villagrá i Sorli (2003, p. 459–460) tanquen el seu article amb unes conclusions que mostren les principals deficiències de les revistes espanyoles de documentació: el nombre d'articles publicat és baix (135 per any, en total), la qualitat formal és qüestionable, i els índexs d'endogàmia són massa alts. També esmenta l'existència d'un reconeixement de qualitat similar entre revistes universitàries i revistes professionals.

Si ho comparem amb la situació actual, veiem que la gran majoria de les deficiències i limitacions centrades tant en les qüestions formals (instruccions per als autors, traducció de títols, resums, etc.) com en els aspectes editorials (el més greu era no disposar d'un sistema de revisió d'experts clarament explicitat) ja estan corregides en la majoria de les revistes. També la presència en bases de dades internacionals se supera amb bona nota en una part notable de les revistes. En aquests moments, doncs, el grau de compliment dels indicadors de qualitat formal és altíssim en totes les revistes i no pas només en les que estan més ben indexades.

En segon lloc, constatem també que s'ha reduït el corporativisme i totes les revistes procuren incorporar autors que no siguin de la pròpia institució i d'altres d'estrangers. En aquest sentit, per exemple, BiD tenia aleshores l'indicador més alt d'endogàmia situat en un 60 % (Villagrá; Sorli, 2003, p. 455) mentre que ara es troba per sota dels valors de referència.

En tercer lloc, la informatització dels processos editorials tant pel que fa a la gestió interna dels manuscrits com per als procediments de publicació i visualització dels articles finals també s'han imposat de manera generalitzada.

A part de les tres millores anteriors, també es constata que s'ha produït una notable diferenciació entre les revistes editades per institucions universitàries i de recerca respecte de les que estan editades per associacions o col·legis professionals, motivada pels condicionaments de reconeixement acadèmic que necessiten una bona part dels autors i que els porta a publicar en títols que estan inclosos en les bases de dades internacionals de referència; en canvi, les revistes professionals estan més orientades a un altre tipus d'audiència amb interessos més pràctics i d'aplicació. Si abans hi havia un reconeixement extern similar entre els dos grups de revistes, ara segurament ja no és així, i han fet un pas endavant molt significatiu les revistes d'institucions acadèmiques.

Finalment, hi ha dues qüestions en les quals no s'ha avançat gaire, i les apunta Emilio Delgado al final de la seva llista. Es tracta, en primer lloc, de la necessària professionalització de les revistes que no s'ha dut a terme i que no s'entreveu que la situació millori ni a curt ni a mitjà termini, fonamentalment, a causa de la manca de recursos econòmics, i, en segon, de la implantació de processos d'avaluació i acreditació de la qualitat similars als que estem acostumats a dur a terme en les titulacions universitàries, per exemple.

 

4 Valoració final

Hem analitzat el naixement i el creixement de la revista BiD i l'hem posat en el context de les revistes espanyoles de l'àmbit. Hi ha tres elements fundacionals que van ser pioners en el seu moment i que encara es mantenen: el format digital, l'accés obert i les versions multilingües. En el decurs d'aquests vint anys s'han anat modificant les seccions fins a estabilitzar-se en les quatre actuals i s'ha adoptat també el tractament de temàtiques monogràfiques en cada un dels números que s'encarreguen a algun editor extern. Cal valorar especialment el reconeixement extern que s'ha assolit amb la inclusió en dues prestigioses bases de dades internacionals com són l'Scopus i l'ESCI, així com amb la concessió del segell de qualitat estatal de FECYT. S'ha anat avançant en el compliment dels indicadors de referència per a qualsevol revista científica però s'ha de seguir marcant fites anuals per continuar millorant. En aquest sentit els plans anuals que demana la UOC a les seves revistes són un bon instrument.

Aquesta avaluació del recorregut i de la situació actual ens ha de servir per presentar algunes accions o propostes de millora que s'haurien de tenir en compte de cara als propers anys. Se'n podrien indicar moltes però en destacarem només quatre:

  1. Incrementar el grau de professionalització.
    Aquest element ja s'ha comentat anteriorment. Malgrat que la revista ha avançat una mica cap a la professionalització (externalitzant parcialment les tasques de correcció i traducció) no s'ha arribat als mínims que caldria per manca de recursos econòmics. Cal tenir present que BiD està coeditada per dues universitats i que no cobra taxes editorials als autors (els famosos APC, Article Processing Charges) amb la qual cosa els recursos pressupostaris de què disposa són molt ajustats i tenen en compte sempre la dedicació a la revista del personal de plantilla de les dues universitats.
  1. Incrementar el nombre d'originals rebuts.
    Aquest és un problema general de les revistes que no estan indexades al WoS i que, per tant, també afecta BiD. La publicació de números monogràfics i la dinamització quepoden fer els seus coordinadors per atraure textos ajuden una mica malgrat que no són la solució.
  1. Incorporar noves funcionalitats i prestacions.
    En el decurs dels anys s'han anat actualitzant les prestacions que té el lector per interaccionar amb els continguts (estadístiques, sistema de cerca, buscar textos semblants, citació, PDF, etc.), però encara queda camí per recórrer. La inclusió d'altmètriques, per exemple, seria una nova opció. En el cas de BiD, el fet de no utilitzar un programa específic per a l'edició fa que sigui més laboriós tot aquest apartat.
  1. Incrementar les accions de difusió.
    Això ha de permetre que els continguts siguin més llegits, més redifosos a les xarxes socials i, segurament, que també tinguin més citacions.

Aquestes línies d'acció proposades són segurament aplicables també a altres revistes espanyoles de documentació i ja tindrem ocasió d'avaluar-ne —potser d'aquí a deu anys, coincidint amb un nou aniversari— el grau de compliment.

 

Bibliografia

Abadal, Ernest; Estivill, Assumpció (2006). "BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació". Tk, núm. 18.

Arquero, Rosario; Río Sadornil, José Luis del (2002). "Trayectoria y estudio de producción de la Revista Documentación de las Ciencias de la Información en su XXV Aniversario
(1976–2001)". Documentación de las ciencias de la información, n.º 25, p. 95–114. <https://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/DCIN0202110095A>. [Consulta: 10/04/2018].

Codina, Lluís (2000). "Evaluación de recursos digitales en línea: conceptos, Indicadores y métodos". Revista Española de Documentación Científica, vol. 23, n.º 1, p. 9–44. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/315/479>. [Consulta: 10/04/2018].

Delgado López-Cózar, Emilio (2001). "Las revistas españolas de ciencias de la documentación: productos manifiestamente mejorables". El Profesional de la Información, vol. 10, n.º 12, p. 46–56. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2001/diciembre/10.pdf>. [Consulta: 10/04/2018].

Giménez Toledo, Elea; Rodríguez Yunta, Luis; Román Román, Adelaida (2000). "Un programa para mejorar la calidad de las revistas científicas: aplicación a las revistas de biblioteconomía, documentación y archivística". En: Jornadas Españolas de Documentación (7: Bilbao, 19–21 octubre 2000). La gestión del conocimiento: retos y soluciones de los profesionales de la información. [Bilbao]: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, 2000, p. 331–341.

López López, Pedro; Díaz Hernández, Rosa Ana; Angulo Benítez, Sara; Giménez Toledo, Elea (2001). "Estudio bibliométrico y de calidad de la revista general de información y documentación (1991–2000)". Revista General de Información y Documentación, vol. 11, n.º 1, p. 11–32. <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0101120011A>. [Consulta: 10/04/2018].

Miralpeix i Ballús, Concepció (1998). "Presentació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 1 (juny). <http://bid.ub.edu/01miral1.htm>. [Consulta: 10/04/2018].

Ollé Castellà, Candela; Porras Serrano, Mercè (2008). "Una mirada als vint números de BiD". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21 (desembre) . <http://bid.ub.edu/21/olle1.htm>. [Consulta: 10/04/2018].

Pérez Álvarez-Ossorio, José Ramón (1997). "Cobertura temática y procedencia institucional de los artículos publicados en la Revista Española de Documentación Científica en sus veinte años de existencia". Revista Española de Documentación Científica, vol. 20, n.º 3, p. 290–298. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/584>. [Consulta: 10/04/2018].

Rodríguez Parada, Concepción (2001). "BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació". El profesional de la información, vol. 10, n.º 7–8. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2001/julio/10.pdf>. [Consulta: 10/04/2018].

Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel (2001). "Paràmetres i indicadors de qualitat en l'avaluació d'una revista electrònica. El cas de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 6 (juny). <http://bid.ub.edu/06gairi1.htm>. [Consulta: 10/04/2018].

Somoza, Marta; Guallar, Javier; Rodríguez-Gairín, Josep-Manuel; Abadal, Ernest (2017). "Presencia de revistas españolas en las bases de datos internacionales". En: Abadal, Ernest (ed.). (2017). Revistas científicas: situación actual y retos de futuro. Barcelona: Edicions UB. <http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08744>. [Consulta: 10/04/2018].

Vall Casas, Aurora (2004). "La revista Biblioteconomía (1944–1976) o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 13 (desembre). <http://bid.ub.edu/13vall.htm>. [Consulta: 10/04/2018].

Vàzquez, Mercè; Ardanuy, Jordi; López-Borrull, Alexandre; Ollé, Candela (2017). "Scientific output in library and information science: A comparative study of the journals Anales de Documentación and BiD textos universitaris en biblioteconomia i documentació". Journal of Librarianship and Information Science. <doi.org/10.1177/0961000617729199>. [Consulta: 10/04/2018].

Villagrá Rubio, Ángel; Sorli Rojo, Ángela (2003). "Calidad, pluralismo y prestigio de las revistas españolas de biblioteconomía y documentación". Revista española de Documentación Científica, vol. 26, n.º 4, p. 445–460. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2003.v26.i4.145>. [Consulta: 10/04/2018].

 

Notes

1Com es pot comprovar, no apareix pas encara el Web of Science a la llista.

 

Citació recomanada

Abadal, Ernest (2018). "Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys?". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 40 (juny) . <http://bid.ub.edu/40/abadal.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2018.40.10 [Consulta: 16-08-2018].