Sobre la conservació del fons antic a les biblioteques regionals de les comunitats autònomes

Time to read
34 minutes
Read so far

Sobre la conservació del fons antic a les biblioteques regionals de les comunitats autònomes

 

[Versión castellana]


José Luis Herrera Morillas

Professor de la Facultad de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de Extremadura

 

Resum

Objectiu: conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic de les catorze biblioteques regionals de les comunitats autònomes.

Metodologia: disseny d'un qüestionari, basat en l'estudi dels principis, pautes, estàndards que guien la conservació i preservació de col·leccions de fons antic. El qüestionari està format per trenta-nou preguntes distribuïdes en set apartats, que han contestat totes les biblioteques (entre novembre de 2018 i gener de 2019). S'avaluen aspectes de la gestió de la conservació de les col·leccions de fons antic i se’n descriuen els trets principals comparant-los amb dos models de referència (de la Unesco i de la Rebiun).

Resultats: les respostes al qüestionari aporten dades relatives a diferents aspectes: si compten amb normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic (sis biblioteques); si utilitzen normatives o estàndards aliens (vuit biblioteques); si han definit un pla de preservació preventiva (cinc biblioteques); si empren caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de materials especials de petit format (deu biblioteques); si compten amb mesures de control de la il·luminació artificial (deu biblioteques); si apliquen mesures de control d'humitat (tretze biblioteques); si han fixat condicions per a la consulta dels usuaris (dotze biblioteques) i requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris(nou biblioteques); si tenen projectes de digitalització (tretze biblioteques) i plans de restauració (dues biblioteques), etc. També s'han establert classificacions de les biblioteques segons la seva posició quant al compliment dels models de referència, les Guidelines de la Unesco (Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, Madrid, etc.) i les Normes de la Rebiun (Catalunya, Castella i Lleó, Murcia, Extremadura, etc.), i en relació amb la política de conservació que reflecteixen les respostes donades al qüestionari (Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, etc.).

Resumen

Objetivo: conocer los principales aspectos relacionados con la conservación de las colecciones de fondo antiguo de las catorce bibliotecas regionales de las comunidades autónomas.

Metodología: diseño de un cuestionario, basado en el estudio de los principios, pautas, estándares, etc. que guían la conservación y preservación de colecciones de fondo antiguo. El cuestionario está formado por treinta y nueve preguntas distribuidas en siete apartados, que han contestado todas las bibliotecas (entre noviembre de 2018 y enero de 2019). Se evalúan aspectos de la gestión de la conservación de las colecciones de fondo antiguo y se describen sus rasgos principales comparándolos con dos modelos de referencia (de la Unesco y de la Rebiun).

Resultados: las respuestas al cuestionario aportan datos relativos a si cuentan con normativas propias que guíen la conservación del fondo antiguo (seis bibliotecas); si utilizan normativas o estándares ajenos (ocho bibliotecas); si han definido un plan de preservación preventiva (cinco bibliotecas); si emplean cajas cerradas de material no ácido para folletos u otro tipo de materiales especiales de pequeño formato (diez bibliotecas); si cuentan con medidas de control de la iluminación artificial (diez bibliotecas); si aplican medidas de control de humedad (trece bibliotecas); si han fijado condiciones para la consulta de los usuarios (doce bibliotecas) y requisitos para la manipulación de las obras por los usuarios (nueve bibliotecas); si tienen proyectos de digitalización (trece bibliotecas) y planes de restauración (dos bibliotecas), etc. También se han establecido clasificaciones de las bibliotecas según su posición en cuanto al cumplimiento de los modelos de referencia, las Guidelines de la Unesco (Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia, Madrid, etc.) y las Normas de la Rebiun (Cataluña, Castilla y León, Murcia, Extremadura, etc.), y con relación a la política de conservación que reflejan las respuestas dadas al cuestionario (Cataluña, Castilla-La Mancha, Madrid, etc.).

Summary

Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries.

Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN).

Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).

 

1 Introducció

En aquest treball es presenta part dels resultats d'una recerca més àmplia centrada en la conservació de col·leccions de fons antic de biblioteques, desenvolupada en el marc del grup de recerca QUINARI (Sistema Extremeño de Ciencia, Tecnología e Investigación, SEJ013). Els resultats que es mostren aquí són els que fan referència a les col·leccions de biblioteques regionals o autonòmiques. La recerca també ha tingut per objecte les col·leccions conservades en altres tipus de biblioteques, les dades de les quals seran treballades en un altre moment perquè puguin ser publicades.

El fons antic l'entenem en un sentit ampli i per a aquest treball seria pròxim al concepte de patrimoni bibliogràfic definit en les Normas de la Red de Bibliotecas Universitarias, Rebiun (1999):

"Los manuscritos e impresos que, de acuerdo con la legislación vigente, forman parte del patrimonio histórico español. Los ejemplares que posean características singulares, como autógrafos, dedicatorias, ex libris, anotaciones de los autores o de propietarios anteriores, encuadernaciones especiales, etc. Los originales de obras literarias, científicas, etc. Los dibujos, y los grabados, mapas, piezas de música, que, según la legislación vigente, forman parte del patrimonio histórico español. Los fondos de valor histórico para la propia universidad."

Totes les biblioteques seleccionades coincideixen a manifestar que disposen d'una secció de fons antic, entesa com la que conté el fons de més valor patrimonial. Per mitjà del qüestionari, les biblioteques han respost sobre com en gestionen la conservació. Cal precisar que la cobertura de les seves col·leccions varia pel que fa a la tipologia i el període cronològic a què corresponen. En el qüestionari s'han dedicat algunes preguntes a reflectir aquest aspecte.

En una biblioteca amb col·leccions de fons antic, la conservació és un aspecte essencial de la seva gestió, perquè, a més de "conservar la información para su difusión", també té importància el mateix objecte com a "testigo y registro de la evolución de las técnicas históricas de la creación del libro y de su proceso bibliotecario" (Tacón, 2004).

El concepte de conservació ha estat objecte de diferents plantejaments a l'hora de definir-lo. Es tracta d'un concepte tractat amb assiduïtat per la bibliografia especialitzada, sobretot des de l'àmbit de la teoria de la conservació i la restauració (Macarrón, 2008). Així ho expressa Sánchez (1999) en l'estudi detallat que en fa:

"Estamos ante un término múltiple y complejo que abarca todas aquellas operaciones encaminadas a retener, en óptimas condiciones, las colecciones documentales y sus contenidos intelectuales, con el fin de asegurar su permanencia y facilitar el acceso de la sociedad a la información."

La conservació està molt relacionada amb la preservació i la restauració: "conservación y preservación son nociones inseparables, lo mismo que la restauración va ligada a la conservación y precedida por ella" (Macarrón, 2008).

Per guiar el treball de conservació a les biblioteques, les associacions i els organismes vinculats a les biblioteques han elaborat diferents principis, pautes, estàndards, etc. que serveixen de contextualització adequada per a emmarcar aquesta recerca. A continuació, es presenten els documents més representatius.

La International Federation of Library Associations (IFLA) va publicar el 1979 els Principles for the Preservation and Conservation of Library Materials,considerats llavors les directrius més completes per a conservar les col·leccions de les biblioteques. L'any 1986 es van revisar, i, com indica Sánchez (1999), aquests principis van ser:

"El primer intento por fijar la terminología en un ámbito internacional […], verdadero código deontológico de conservación […], una serie de normas que sirvan de referencia para establecer, en colaboración con técnicos y científicos, una política para el futuro de los materiales."

El 1998 s'edita un document més reduït destinat a la cura de les col·leccions de les biblioteques: Principles for the Care and Handling of Library Material (IFLA, 1998).1

Una altra aportació destacada són les Guidelines on preservation and conservation policies in the archives and libraries heritage, elaborades per Patrice Chapman (1990) i editades per la Unesco en el programa UNISIST, concebudes com una guia per a establir pas a pas una política de preservació.

Tres anys després s'edita Preservation Planning Program Resource Guides, de l'Association of Research Libraries (1993), que engloba set guies elaborades per experts sobre la gestió de la preservació de biblioteques acadèmiques, per a guiar i mesurar la tasca de preservació que fan.

En l'àmbit de les biblioteques universitàries espanyoles, el text essencial es denomina "Patrimonio bibliográfico histórico universitario, normas y directrices para su tratamiento", publicat com a annex a la segona edició (1999) de les Normas y directrices para bibliotecas universitarias y científicasi confeccionat per la Rebiun. Aquest text desenvolupa, en cinc apartats, diversos aspectes sobre el patrimoni històric universitari.

L'objectiu general del treball de recerca que es presenta aquí és conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic en biblioteques regionals o autonòmiques amb l'elaboració d'un qüestionari que han contestat les biblioteques.

 

2 Metodologia

El qüestionari elaborat és format per trenta-nou preguntes (vegeu l'apèndix) distribuïdes en set apartats:

I. Normatives
II. Localització i característiques del dipòsit
III. Mesures mediambientals al dipòsit
IV. Mesures de seguretat al dipòsit
V. Mesures de seguretat a la sala de consulta
VI. Reproducció del fons antic
VII. Deterioració i restauració del fons antic

 

Per a confeccionar-lo s'ha pres com a base els textos esmentats en la introducció, i l'experiència i els coneixements previs d'aquest autor.

El qüestionari s'envia per correu electrònic als professionals responsables de les catorze biblioteques que constitueixen la mostra d'estudi, i per aquest mateix mitjà el retornen contestat. Els enviaments es fan el novembre del 2018 i els darrers qüestionaris amb les respostes corresponents es reben el gener del 2019. Totes les biblioteques hi van participar enviant les respostes. Aquest tipus de biblioteques es concep com les que "ocupan el vértice superior de los sistemas bibliotecarios de las comunidades autónomas y se definen en la legislación como cabeceras de dichos sistemas" (Carrión Gútiez, 2000). El seu origen està en la creació de les comunitats autònomes i les transferències de competències en matèria de patrimoni, cultura i biblioteques.

Els resultats de l'anàlisi de les dades es presenten organitzats en cadascun dels set apartats del qüestionari. S'empren algunes taules, i en cada taula les columnes es corresponen amb les preguntes del qüestionari abreujades per a poder-les situar. En els comentaris de les taules s'aporta informació inclosa en els qüestionaris i que no s'ha reproduït en les taules per problemes d'espai.

Les dades s'acaren amb dos documents presos com a referència per la rellevància que tenen en les tasques de gestió, ja esmentats en la introducció de l'article, les Guidelines de la Unesco (1994) i les Normas de la Rebiun (1999). Aquesta comparativa es fa de la manera següent. Primer s'han sintetitzat els aspectes essencials de cada normativa: els de les Guidelines de la Unesco, en vint-i-quatre elements (taula 6) i els de les Normas de la Rebiun, en trenta-quatre elements (taula 7). A continuació, es va indicant si cadascun d'aquests elements és reflectit, o no, en la informació aportada per cada biblioteca en el qüestionari contestat. Després de la comparació, es calcula el nombre de coincidències de cada biblioteca i s'estableix una classificació, en què les biblioteques apareixen ordenades de major a menor, segons el nombre de coincidències que es troben.

Les dades que en l'anàlisi dels resultats es mostren com a valors negatius o mancances, segons les respostes expressades en el qüestionari, poden servir a les biblioteques, després de ser verificades, per a comprovar si els són útils a l'hora de desenvolupar estratègies en la política de gestió de la conservació de les seves col·leccions de fons antic. En les conclusions s'indiquen com a possibles objectius per a cada biblioteca.

 

3 Resultats

3.1 Normatives

En l'apartat I del qüestionari s'inclouen tres preguntes (vegeu l'apèndix). Les dues primeres tenen la intenció de saber si les biblioteques disposen de normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic o de normatives o estàndards aliens. Les normatives pròpies fan referència, sobretot, a les elaborades pel mateix centre o com a part d'un sistema bibliotecari. Malgrat això, algunes biblioteques (com les de Navarra o Murcia) han indicat aquí normes que serveixen de marc en l'àmbit de la seva comunitat. Per normatives alienes s'entén les que la biblioteca fa servir però que han estat elaborades per una altra institució, organisme o autor.

A la pregunta sobre si disposen de normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic han respost afirmativament sis biblioteques:

  • Castilla - La Mancha: Normativa de servicios, Biblioteca de Castilla - La Mancha (apartats 4.2.7, "Consulta de fondo antiguo", i 4.6.2, "Reproducción de fondo antiguo")
  • Extremadura: Reglament intern
  • Madrid: Pla de preservació i actuació davant de catàstrofes
  • Murcia: Llei 7/1990, d'11 d'abril, de biblioteques i patrimoni bibliogràfic de la regió de Múrcia; Ordre de 22 d'abril de 2010, de la Consejería de Cultura y Turismo, per la qual s'aprova el Reglament d'accés i serveis públics de la Biblioteca Regional de Murcia; Reglament intern sobre condicions de conservació i d'ús públic
  • Navarra: Llei foral 14/2005, de 22 de novembre, del patrimoni cultural de Navarra

 

Les vuit biblioteques que fan servir normatives o estàndards aliens que guien la conservació del fons antic esmenten els següents:

  • Consells i normes de la Biblioteca Nacional de España (Andalucía, Galicia, La Rioja, Madrid)
  • Principis i directrius de l'IFLA (Aragón, Galicia, Madrid)
  • Recomanacions i normes del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (Castilla - La Mancha)
  • Recomanacions generals sobre instal·lació, temperatura i humitat, i normes bàsiques de seguretat —sistemes de detecció, alarmes antirobatori— (Castilla y León)
  • Els principis generals de conservació per a tot el fons (Catalunya)

 

Les biblioteques que indiquen un pla de conservació preventiva són quatre (Castilla - La Mancha, Catalunya, Galicia i Madrid). La Biblioteca de Murcia no contesta aquesta pregunta.

La relació de les Guidelines de la Unesco amb els aspectes tractats en l'apartat I es posa de manifest en l'explicació sobre la necessitat d'establir i aplicar polítiques racionals de conservació i preservació, ja que es defensa que és necessari que els responsables de les biblioteques determinin una política per a preservar la seva col·lecció adequada a les finalitats i els objectius de la institució, les necessitats dels usuaris i el valor dels elements que componen el fons. També es reflecteix en la indicació de l'apartat "Security", referent a la conveniència d'incloure un pla de contingència que es pugui implantar en cas d'incendi o dany per aigua, o en el cas d'un desastre natural. Aquestes indicacions són una meta que s'ha d'aconseguir, com a mínim en nou de les biblioteques analitzades, perquè indiquen que no tenen un pla de conservació preventiva.

 

3.2 Localització i característiques del dipòsit

En la taula 1 es reprodueixen les dades referents a l'apartat II del qüestionari, format per nou preguntes. En aquest apartat es pot diferenciar entre unes qüestions que són essencials per a plantejar correctament el dipòsit de fons antic (columnes 4, 6, 8, 9 i 11) i la resta (columnes 3, 5, 7 i 10), que aporta informació descriptiva sobre les característiques i l'envergadura de les instal·lacions. Les primeres preguntes tenen, per tant, un marcat caràcter avaluador, i les respostes negatives són indicadores de possibles millores en la configuració del dipòsit.

 

Biblioteques
Només fons antic
Fons antic separat
Nombre de dipòsits
Accés lliure
Altres materials
Material de les prestatgeries
Prestatgeries adossades
Altre mobiliari
Caixes de material no àcid (fullets, etc.)
Andalucía
No
1
No
Gravats, mapes, publicacions periòdiques
Metalll
Algunes
Planeres
Aragón
No
1
No
Mapes, música impresa, discos
Metall i fusta
Algunes
Planeres
Asturias
No
No
1
No
Manuscrits, mapes
Metall
Planeres
Castilla y León
No
2
No
Gravats, mapes, dibuixos
Metall
Algunes
Planeres
Castilla-La Mancha
No
 
No
 
Metall
No
Catalunya
No
2
No
Gravats, mapes, dibuixos, partitures, material d'arxiu, material sonor i audiovisual
Metall
Algunes
Planeres
Central de Cantabria
No
1
No
Gravats, mapes, manuscrits, llibres d'artista
Metall
No
Planeres
Extremadura
1
No
Material gràfic, fotogràfic, cartogràfic, manuscrits
Metall
No
Planeres
Galicia
No
No
1
No
Manuscrits, premsa històrica, mapes, gravats, dibuixos, fotografies, postals
Metall i aglomerat
Algunes
Planeres
La Rioja
No
1
No
Material gràfic i cartogràfic
Metall
Planeres
Navarra
No
1
No
Gravats, mapes, plànols, manuscrits
Metall
No
Planeres
Regional de Madrid
No
3
No
Mapes, gravats, dibuixos, cartells, partitures, manuscrits, fotografies, Ephemera, etc.
Metall
Algunes
Planeres i kardex
Regional de Murcia
No
1
No
Cartells, mapes, dibuixos, fotografies, gravats, targetes, fullets, fulls solts
Metall
No
Planeres, caixes i calaixos-fitxers
Valenciana
No
1
No
No
Metall
No
Planeres

Taula 1. Localització i característiques del dipòsit

 

La relació de les Guidelines de la Unesco amb les qüestions plantejades en la taula 1 se centra en algunes de les indicacions de l'apartat "Protection",per exemple, el fet queles caixes, carpetes, etc. són fonamentals per a protegir la vida útil de les obres. El tipus de protecció depèn de la naturalesa dels documents i el pla de preservació ha d'incloure les especificacions convenients. Referent a aquest aspecte, tretze biblioteques (totes, menys la Biblioteca de Aragón) han respost que sí que fan servir caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de material especial de petit format (taula 1, columna 11).

La relació amb les Normas de la Rebiun es troba en diverses de les indicacions de l'apartat 2.2,"Mobiliario", per exemple, les que es corresponen amb la qüestió de la columna 11 de la taula 1 ("Los folletos deberán guardarse en cajas especiales de cartón libre de acidez" —en el nostre estudi tretze biblioteques ho compleixen—); amb les qüestions de les columnes 8 i 9 de la taula 1 ("Las estanterías deberán ser metálicas […]" —ho fan així dotze biblioteques, i dues les alternen amb altres materials—; "se colocarán preferentemente 'en peine' sin adosar a la pared" —els resultats obtinguts indiquen que tres biblioteques tenen prestatgeries adossades a la paret, i sis, només algunes—), i amb qüestions de la columna 10 de la taula 1 ("Los grabados, mapas, láminas deberán guardarse en archivadores apropiados" —en el nostre cas, dotze biblioteques utilitzen planeres per als gravats, mapes, etc.—).

 

3.3 Mesures mediambientals en el dipòsit

En la taula 2 es mostren les dades de les respostes del qüestionari a l'apartat III, amb vuit preguntes.

 

Biblioteques
Finestres amb llum natural
Control de la il·luminació artificial
Control de la humitat
Canonades o conduccions d'aigua
Instruments de control de factors ambientals
Control d'insectes i microorganismes
Presència d'insectes i microorganismes
Control de la temperatura
Andalucía
No
No
No
No
No
No
Aragón
No
No
Sí (registrador de dades per a controlar la temperatura i la humitat)
No
No
No
Sí (19–23 ºC/23–26 ºC, estiu)
Asturias
No
No
No
Termohigròmetre
No
No
No
Castilla y León
No
Sí (40–50 %)
No
Termohigròmetre
No
No
Castilla-La Mancha
No
Sí (45–50 %)
No
Termòmetres, termohigròmetre
No
Sí (14–20 ºC)
Catalunya
No
Sí (45–50 %)
No
Luxímetres, termohigròmetre
Sí (19–21 ºC)
Central de Cantabria
No
Sí (ho marca el sistema de climatització)
No
El sistema de climatització controla la humitat i la temperatura
Sí (control pel sistema de climatització)
Extremadura
Sí (50 %)
No
Termohigròmetre
No
Sí (control pel sistema de climatització)
Galicia
No
Sí (45–50 %)
No
Termòmetres; altres: humificadors, aire condicionat
Sí (20 ºC)
La Rioja
No
No
Deshumificadors, termòmetres, termohigròmetre
No
Navarra
Sí (climatització controlada per una aplicació informàtica)
Sí (sistema integral de climatització que controla i monitora tots els factors ambientals)
No
No
Sí (20 ºC)
Regional de Madrid
No
No
Deshumificadors, termohigròmetre
Sí (14–20 ºC)
Regional de Murcia
Sí (40–45 %)
No
Luxímetres, termohigròmetre
No
Sí (20–21 ºC)
Valenciana
No
Sí (45–55 %)
No
Deshumificadors; altres: sondes de mesurament de temperatura i humitat
No
Sí (15–21 ºC)

Taula 2. Mesures mediambientals al dipòsit

 

En la pregunta sobre si hi ha finestres amb llum natural directa, també es demana que, en cas de donar una resposta afirmativa, es precisi si s'evita la incidència sobre els fons i com.Ho han fet així quatre biblioteques (Extremadura: s'evita amb la instal·lació de cortines; La Rioja: s'empren porticons; Navarra: les finestres són molt petites, per a ventilar més que per a il·luminar; Murcia: l'orientació és nord i hi ha filtre als vidres). Les deu biblioteques que segueixen mesures de control de la il·luminació artificial les han especificades en el qüestionari.

Les dotze biblioteques que apliquen mesures de control d'humitat fan un control periòdic amb mesuraments perquè la humitat sigui estable. Algunes indiquen els paràmetres (taula 2, columna 5).

Els instruments per a controlar els factors ambientals més difosos són els següents.

  • Termohigròmetre: vuit biblioteques
  • Termòmetre: tres biblioteques
  • Deshumidificador: tres biblioteques
  • Luxímetre: dues biblioteques
  • Humidificadors: una biblioteca
  • Sondes de mesurament de temperatura i humitat: una biblioteca

 

A excepció de quatre biblioteques, la resta assenyala que sí que aplica mesures de control d'insectes i microorganismes, que comporten campanyes periòdiques de desinsectació i desratització dutes a terme per empreses especialitzades.

Sobre si s'ha detectat la presència d'algun tipus d'insecte o microorganisme, les biblioteques que han contestat afirmativament han indicat les incidències següents.

  • Catalunya: presència mínima d'insectes; fongs.
  • Central de Cantabria: Lepisma saccharina.
  • Galicia: corc.
  • La Rioja: Lepisma saccharina i tèrmits (a la biblioteca, no en el dipòsit).
  • Madrid: fongs i bacteris, però en documents de nova incorporació, que quan es detecten es netegen. En cas de no ser possible immediatament, s'introdueixen en contenidors de conservació i es mantenen separats de la resta dels fons.

 

Les mesures de control de temperatura se segueixen a totes les biblioteques, a excepció d'Asturias, i gairebé totes indiquen els paràmetres (taula 2, columna 10).

La relació de les Guidelines de la Unesco amb la informació recopilada en la taula 2 se centra en l'apartat "Preventive measures". Les indicacions de les Normas de la Rebiun són semblants (taules 6 i 7).

 

3.4 Mesures de seguretat en el dipòsit

La taula 3 es dedica a les sis preguntes de l'apartat IV del qüestionari (vegeu l'apèndix).

 

Biblioteques
Requisits per a la manipulació dels treballadors
Armaris tancats / cambres blindades
Sistema de prevenció d'incendis
Càmeres de seguretat
Alarmes
Altres mesures de seguretat
Andalucía
 
No
Sí (difusors d'aigua)
No
Antirobatori
Aragón
Sí (difusors d'aigua)
Antirobatori
Asturias
No
No
Sí (no difusors d'aigua)
No
Antirobatori, detector de fum
No
Castilla y León
Sí (no difusors d'aigua)
No
Antirobatori, detector de fum
Castilla-La Mancha
Sí (no difusors d'aigua)
Catalunya
Sí (gas)
Antirobatori, detector de fum
Central de Cantabria
Sí (no difusors d'aigua)
No
Antirobatori, detector de fum
No
Extremadura
Sí (no difusors d'aigua)
Detector de fum
Galicia
Sí (difusors d'aigua)
Antirobatori, detector de fum
La Rioja
No
Sí (no difusors d'aigua)
Detector de fum
No
Navarra
 
No
Sí (difusors d'aigua)
Antirobatori, detector de fum
Regional de Madrid
Sí (difusors d'aigua)
Antirobatori, detector de fum
Regional de Murcia
Sí (difusores agua)
Antirobatori, detector de fum
Valenciana
No
Sí (no difusors d'aigua)
Antirobatori, detector de fum

Taula 3. Mesures de seguretat al dipòsit

 

El nombre de biblioteques que tenen requisits per a la manipulació del fons antic per part dels treballadors són deu (la Biblioteca de Navarra no ha contestat aquesta pregunta). Els requisits indicats són els següents.

  • Aragón: guants per a catalogar les obres deteriorades i fer altres manipulacions.
  • Castilla y León: guants de cotó.
  • Castilla - La Mancha: guants, bata, màscara, etc.
  • Catalunya: bones pràctiques.
  • Central de Cantabria: guants, màscares i ulleres protectores, si escau.
  • Extremadura: guants especials.
  • Galicia: guants de cotó; materials que s'utilitzen amb aquest tipus de fons (llapis, gomes, segells, etc.); indicacions per a traslladar el material, per a col·locar-lo i extreure'l de les prestatgeries.
  • La Rioja: guants.
  • Madrid: formació adequada per a manipular fons de característiques especials.
  • Murcia: guants en certs casos, carros de cambrer per al transport, no apilament dels documents en els transports.

 

També hi ha biblioteques que disposen d'alguna altra mesura de seguretat:

  • Personal de seguretat: Aragón, Castilla y León, Catalunya, Extremadura, Galicia, Madrid
  • Portes antiincendis: Aragón
  • Dipòsits tancats amb clau: Castilla y León, Murcia
  • Compartimentació de tallafocs: Catalunya, Navarra, Valenciana
  • Circuit de televisió: Galicia
  • Accés restringit (permís i identificació): Andalucía, Navarra, Valenciana

 

La relació de les Guidelines de la Unesco amb la informació de la taula 3 es pot establir entre les dades de la columna 3 i l'apartat "Training programmes" (taula 6), que posa l'accent en el fet que la manipulació negligent per part dels treballadors pot ser causa de danys. Per a evitar-ho, proposa la formació i la conscienciació pertinents, l'ajuda d'unes pautes simples que s'han de seguir i les condicions de treball adequades per a implantar aquestes pràctiques. D'altra banda, en l'apartat "Security"del mateix text es precisa que la política de preservació ha d'especificar el nivell de seguretat que es requereix per a prevenir robatoris, incendis, vandalisme i danys per aigua (dades reflectides en les preguntes incloses de la columna 5 a la 8, taula 3).

En la mateixa línia, les Normas de la Rebiun assenyalen, sobre la manipulació de les obres per part dels treballadors, que "deberá ser objeto de especial cuidado […] con las manos bien limpias. Se utilizarán guantes […]. La seguridad del acceso a los depósitos se mantendrá mediante cierres blindados y sistemas de alarma. […] contarán con un sistema de detección de incendios, así como de extinción que no perjudique al fondo bibliográfico".

 

3.5 Mesures de seguretat a la sala de consulta

En l'apartat V s'inclouen tres preguntes (vegeu l'apèndix). En la dedicada a les  condicions per a la consulta dels usuaris, dues biblioteques indiquen que no en tenen (Asturias i Cantabria). La resta de les biblioteques ha indicat les següents.

  • Andalucía: carnet d'investigador, formulari.
  • Aragón: formulari, límit en el nombre de documents.
  • Castilla y León: carnet d'investigador, formulari, restriccions d'ús i permís de la direcció per a fer la consulta, vigilància per part del personal de la sala i amb càmeres.
  • Castilla - La Mancha: obligació de ser donat d'alta en la base de dades de la Biblioteca, formulari, restriccions per a certs materials, ús de llapis o PC, obligació de deixar pertinences a la taquilla fora de les instal·lacions.
  • Catalunya: carnet d'investigador, normativa d'ús.
  • Extremadura: carnet d'usuari, restriccions en objectes d'ús.
  • Galicia: formulari.
  • La Rioja: carnet, formulari, restriccions (no es consulten les obres en mal estat ni els originals si hi ha còpies digitalitzades).
  • Navarra: carnet d'usuari (es pot expedir de manera immediata per a usos ocasionals), control de circulació de les obres de consulta en sala, restricció d'objectes d'ús a la sala.
  • Madrid: carnet d'investigador, consulta dels fons amb llapis per a prendre notes, prohibició d'accés a la sala amb menjar i beguda.
  • Murcia: zona restringida a investigadors amb certes condicions (no es permeten carteres, bosses, llibres, ampolles, etc.), possibilitat de fer servir ordinadors i llapis, no de bolígrafs, plomes, etc., formulari amb dades personals, que es comproven amb les de la base de dades d'usuaris de la Biblioteca o amb el DNI.
  • Valenciana: targeta d'investigador o passi temporal; autorització prèvia del bibliotecari responsable de la sala per a ús de llibres i documents propis; ús exclusiu de llapis; impossibilitat d'introduir a les sales de consulta maletins, carpetes opaques, paquets, motxilles, bosses grans, sobres tancats, estoigs i fundes d'ordinador portàtil.

 

Sobre els requisits per a la manipulació de les obres durant la consulta per part dels usuaris, cinc biblioteques indiquen que no en tenen (Andalucía, Asturias, Cantabria, Navarra i Valenciana). Les altres els han exposat en el qüestionari (consulta amb una cura especial, ús de guants, llapis, límit en el nombre de documents, ús de faristols, etc.).

La pregunta sobre si hi ha càmeres de seguretat l'han contestada afirmativament deu biblioteques, tres biblioteques, negativament (Asturias, Cantabria, Valenciana), i Extremadura no ha contestat.

La relació de les Guidelines de la Unesco amb els continguts de l'apartat V es produeix en comparar les preguntes 27 i 28 (vegeu l'apèndix) i l'apartat "Training programmes" (taula 6). Hi ha un paral·lelisme clar entre les condicions definides en l'apartat 5, "Consulta en sala",de les Normas de la Rebiun (taula 7), i la pregunta 27 (vegeu l'apèndix), i també en relació amb la pregunta 28.

 

3.6 Reproducció del fons antic

La taula 4 es dedica a les dades obtingudes de l'apartat VI del qüestionari, que consta de cinc preguntes (vegeu l'apèndix).

 

Biblioteques
Normes per a la reproducció
Fotocòpia de parts
Fotografia de parts
Exemplars digitalitzats
Projecte de digitalització
Andalucía
No
No
Aragón
No
Asturias
No
No
Castilla y León
No
No
Sí (30 %)
Castilla-La Mancha
No
Catalunya
No
Central de Cantabria
No
No
Extremadura
Sí (30 %)
Galicia
No
No
La Rioja
No
Sí (10 %)
Navarra
No
No
Sí (10 %)
Regional de Madrid
No
No
Sí (45 %, aprox.)
Regional de Murcia
No
Sí (95 %)
Valenciana
 
Sí (50 %)
No

Taula 4. Reproducció del fons antic

 

A la pregunta sobre si es permet fer fotocòpies de parts dels exemplars,les biblioteques han contestat que no; a excepció d'Extremadura, que indica que es permet, encara que les ha de fer el personal tècnic de la Biblioteca (la Biblioteca Valenciana no ha contestat).

Algunes de les biblioteques que han respost que tenen exemplars digitalitzats han indicat el percentatge que representen aquests exemplars (taula 4, columna 6).

De les tretze biblioteques que afirmen que tenen algun projecte de digitalització, deu n'aporten informació:

  • Central de Cantabria: premsa històrica.
  • Extremadura: digitalització amb ajuda del Ministerio de Cultura, 2015.
  • Galicia: destinació anual d'una part del pressupost a la digitalització, sobretot de monografies, mapes i premsa històrica. No sempre aquest fons bibliogràfic pertany a la Biblioteca de Galicia, sinó que cada any s'arriba a acords amb altres biblioteques que tinguin fons antic interessant per a Galícia i s'inclou al projecte juntament amb material de la mateixa Biblioteca. El resultat d'aquests projectes és donar accés a aquests fons per mitjà de GALICIANA. Biblioteca Dixital de Galicia.
  • Navarra: Biblioteca Digital de Navarra (BiNaDi), amb el recull d'impresos relacionats amb Navarra que no es troben en altres biblioteques, finançada pel Ministerio de Cultura, en diferents fases.
  • Madrid: priorització en la digitalització dels documents pel seu estat de conservació, importància històrica i raresa. En els darrers anys s'ha centrat en la digitalització dels manuscrits i de col·leccions personals.
  • Murcia: digitalització d'obres antigues, amb preferència pel fons local, amb ajudes del Ministerio de Cultura.

 

Els continguts de la taula 4 es poden relacionar amb l'apartat "Reprography" de les Guidelines de la Unesco, amb la indicació de caràcter genèric relativa al fet que la política de preservació ha d'especificar els límits o les exclusions per a les còpies que es faran d'elements específics o grups d'elements.

Una cosa semblant passa amb les Normas de la Rebiun i el seu apartat 5.2,"Reproducción". Les preguntes de les columnes 6 i 7 (taula 4) es reflecteixen en l'apartat 4,"Preservación y restauración", del text de la Rebiun (taula 7).

 

3.7 Deterioració i restauració del fons antic

En la taula 5 s'exposen les darreres dades recollides en el qüestionari, relatives a l'apartat VII, format per cinc preguntes (vegeu l'apèndix).

 

Biblioteques
Sinistres
Pla de restauració
Exemplars restaurats
Necessitat de restauració (%)
Patologies
(puntuació, d'1 a 6)
Andalucía
No
No
No
Escàs
(fins el 30 %)
Atac o efecte d'insectes: 1 / Efectes de la humitat: 2 / Mal estat de l'enquadernació: 4 / Plecs descosits: 5 / Atac o efecte de microorganismes: 6
Aragón
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Atac o efecte d'insectes: 2 / Atac o efecte de microorganismes: 3 / Efectes de la humitat: 4 / Mal estat de l'enquadernació: 5 / Plecs descosits: 6
Asturias
No
No
No
Considerable
(40–50 %)
Efectes de la humitat: 6
Castilla y León
No
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Mal estat de l'enquadernació: 2 / Plecs descosits: 2
Castilla-La Mancha
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 3 / Mal estat de l'enquadernació: 2 / Plecs descosits: 3 / Atac o efecte d'insectes: 2 / Atac o efecte de microorganismes: 2
Catalunya
No
 
Mal estat de l'enquadernació / Altres: acidesa
Central de Cantabria
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 5 / Mal estat de l'enquadernació: 3 / Plecs descosits: 1 / Atac o efecte d'insectes: 2 / Atac o efecte de microorganismes: 4
Extremadura
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 3 / Mal estat de l'enquadernació: 5 / Plecs descosits: 5 / Atac o efecte d'insectes: 4 / Atac o efecte de microorganismes: 3
Galicia
No
 
Escàs
(fins al 30 %)
 
La Rioja
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 6 / Mal estat de l'enquadernació: 3 / Plecs descosits: 4 / Atac o efecte d'insectes: 5 / Atac o efecte de microorganismes: 5
Navarra
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Mal estat de l'enquadernació: 1 / Plecs descosits: 2
Regional de Madrid
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 4 / Encuadernación en mal estado: 6 / Plecs descosits: 5 / Atac o efecte d'insectes: 2 / Atac o efecte de microorganismes: 1 / Altres (grapes en documents de col·leccions personals, restes de cinta adhesiva en enquadernacions): 0,5
Regional de Murcia
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
Efectes de la humitat: 5 / Mal estat de l'enquadernació: 1 / Plecs descosits: 2 / Atac o efecte d'insectes: 3 / Atac o efecte de microorganismes: 4
Valenciana
No
No
Escàs
(fins al 30 %)
 

Taula 5. Deterioració i restauració del fons antic

 

Només a la Biblioteca de Galicia la col·lecció ha patit algun sinistre (inundació parcial del dipòsit de diaris de premsa). Els plans de restauració són presents tan sols en dues biblioteques (Extremadura i Catalunya).

De les deu biblioteques que han afirmat que tenen exemplars de la col·lecció que han estat objecte de restauració (la Biblioteca de Galicia no ha contestat),nou han aportat dades específiques relatives a la pregunta sobre les obres restaurades en els tres darrers anys.

De les respostes sobre el percentatge de documents amb necessitat de restauració s'han obtingut aquestes dades (la Biblioteca de Catalunya no ha contestat):

  • Escàs (fins al 30%): 12 biblioteques
  • Considerable (4050%): 1 biblioteca

 

La puntuació sobre les patologies que afecten els llibres en l'actualitat presenta aquest ordre, de major a menor (la Biblioteca Valenciana i la de Galicia no han aportat dades sobre aquest tema):

  • Efectes d'humitat: 38 punts
  • Enquadernació en mal estat: 37 punts
  • Plecs descosits: 33 punts
  • Atac o efecte de microorganismes: 28 punts
  • Atac o efecte d'insectes: 21 punts
  • Unes altres (acidesa): 2 punts
  • Unes altres (grapes en documents de col·leccions personals, restes de gelosia en enquadernacions): 0,5 punts

 

L'apartat "Conservation" de les Guidelines de la Unesco és el més proper als aspectes de restauració presents en la taula 5, en concret quan s'indica que és important que els centres que no tinguin departament de restauració donin indicacions molt precises a les empreses externes que duguin a terme les intervencions perquè s'ajustin al màxim a les necessitats d'intervenció dels objectes.

 

3.8 Compliment de les normatives de comparació

Les taules 6 i 7 es dediquen a reflectir el grau de compliment de les normes de la Unesco i de la Rebiun a les biblioteques analitzades.

En la columna 1 se sintetitzen els aspectes essencials de cada normativa. La resta de les columnes es dediquen a cadascuna de les catorze biblioteques (per a identificar-les es fan servir sigles). En les cel·les s'indica "sí" quan el contingut concret de les normatives coincideix amb la informació aportada per la biblioteca en el qüestionari. S'indica "no" quan la biblioteca ha donat aquesta resposta en el qüestionari sobre aquest mateix contingut, i, finalment, el signe "x" s'utilitza per a expressar que aquest contingut no queda reflectit en la informació que la biblioteca ha aportat en les respostes del qüestionari.

 

 
AND
ARA
AST
CyL
C-LM
CAT
CAN
EXT
GAL
L-RI
NAV
RMA
RMU
VAL
Mesures Preventives
Temperatura 16–21 ºC
Projecte
19–26 ºC
No
x
14–20 ºC
19–21 ºC
x
x
20 ºC
x
20 ºC
14–20 ºC
20–21 ºC
15–21 ºC
Humitat relativa 40–60%
No
Altres
No
40–50 %
45–50 %
45–50 %
x
50%
45–50 %
x
x
x
40–45 %
45–55 %
Termòmetres
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Higròmetres
No
No
No
x
x
x
x
Programa de formació
1. Manipulació no negligent per part dels treballadors:
x
x
x
x
a) Formació i conscienciació
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
b) Pautes simples per a seguir
x
No
x
No
c) Condicions de treball adequades
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
2. Formar els usuaris sobre la vulnerabilitat dels materials
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
a) Disposar d'unes regles o pautes simples
No
b) Tenir un entorn de treball per a fer servir els materials de manera segura
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Seguretat
Pla de contingència (incendi, aigua, etc.)
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
No
Precisar el nivell de seguretat (robatoris, incendis, etc.)
Especificar quin material necessita condicions especials de seguretat
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Protecció
Caixes, carpetes, etc.
Conservació
Si no hi ha departament de restauració, donar indicacions molt precises a les empreses externes
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Reprografia
Especificar els límits o exclusions per a les còpies d'elements específics

Taula 6. Compliment de les Guidelines de la Unesco

 

 
AND
ARA
AST
CyL
C-LM
CAT
CAN
EXT
GAL
L-RI
NAV
RMA
RMU
VAL
Instal·lació. Dipòsit
Evitació de zones de desguassos, canonades, etc.
No
Algunes
Temperatura 15–20 ºC
Projecte
19–26 ºC
No
x
14–20 ºC
19–21 ºC
x
x
20 ºC
x
20 ºC
14–20 ºC
20–21 ºC
15–21 ºC
Humitat 45–65%
No
Altres
No
40–50 %
45–50 %
45–50 %
x
50 %
45–50 %
x
x
x
40–45 %
45–55 %
Instruments de control:
No
No
a) Termohigròmetres
No
No
x
x
x
x
b) Psicròmetres
No
No
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Llum freda (filtres ultravioleta)
No
No
No
x
x
No
x
Intensitat inferior a 300 lx
No
No
No
x
x
x
x
No
x
x
x
Focus allunyats dels llibres
x
x
x
x
x
x
x
La seguretat d'accés als dipòsits:
a) Tancaments blindats
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
b) Sistemes d'alarma
x
x
c) Sistema de detecció d'incendis
d) Sistema d'extinció
Instal·lació. Mobiliari
Caixes sense acidesa (fullets)
No
Prestatgeries metàl·liques
Prestatgeries no adossades a la paret
Algunes
Algunes
No
Algunes
No
Algunes
Algunes
No
Algunes
Arxivadors apropiats (gravats, etc.)
No
x
Tractament. Maneig
Indicacions per al maneig:
No
No
a) Cura especial…
x
x
No
x
x
x
x
x
x
x
x
No
b) Mans ben netes…
x
x
No
x
x
x
x
x
x
x
x
x
No
c) Guants en alguns casos…
x
No
x
x
No
Preservació i restauració
Còpies de seguretat
No
Promoció de plans cooperatius de digitalització
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
x
Ús dels fons. Consulta a la sala
Petició amb papereta (formulari)
No
x
No
x
x
x
x
Autorització expressa per a obres valuoses
x
x
No
x
x
No
x
x
x
x
x
x
Identificació (DNI, passaport, carnet, etc.)
x
No
x
No
x
x
x
Límits per al nombre d'obres que es poden consultar
x
No
x
No
x
x
x
x
x
x
x

Taula 7. Compliment de les Normas de la Rebiun

 

Les biblioteques ordenades segons el compliment de les Guidelines de la Unesco queden així (el nombre indica la quantitat de coincidències):

  • Castilla - La Mancha: 11
  • Catalunya, Galicia, Madrid i Murcia: 9
  • Castilla y León, Extremadura i La Rioja: 8
  • Aragón, Central de Cantabria i Valenciana: 6
  • Navarra: 5
  • Andalucía i Asturias: 4

 

Les biblioteques ordenades segons el compliment de les Normas de la Rebiun donen aquestes dades:

  • Catalunya: 23
  • Castilla y León: 22
  • Murcia: 20
  • Extremadura: 19
  • Castilla - La Mancha: 18
  • Galicia: 17
  • Navarra, Madrid i Valenciana: 16
  • La Rioja: 15
  • Aragón i Central de Cantabria: 14
  • Andalucía: 12
  • Asturias: 9

 

4 Conclusions

Aquest treball, elaborat en la línia de recerca sobre gestió de col·leccions i fons de serveis d'informació, del ja esmentat grup de recerca QUINARI, ha permès comprovar aspectes sobre la situació de la conservació de les col·leccions a cada biblioteca analitzada a partir dels elements triats per a ser mesurats en el qüestionari dissenyat i de la comparació amb els textos normatius presos com a models.

L'estudi global i comparat de les dades obtingudes ha permès establir una classificació de les biblioteques segons la política de conservació que reflecteix el qüestionari i que es pot considerar una forma d'avaluació. A cada biblioteca se li ha donat una puntuació segons els aspectes que compleix, i aquest és el resultat:

  • Catalunya (27,5)
  • Castilla - La Mancha (26)
  • Madrid (26)
  • Extremadura (24)
  • Murcia (22,5)
  • Aragón (22)
  • Galicia (21,5)
  • Castilla y León (21)
  • La Rioja (20)
  • Valenciana (20)
  • Central de Cantabria (19)
  • Andalucía (17)
  • Navarra (16,5)
  • Asturias (9)

 

La informació aportada per aquest treball ajuda a traçar un panorama de conjunt sobre la conservació de les col·leccions de fons antic de les biblioteques regionals de les comunitats autònomes detallant alguns dels aspectes que no són presents en la gestió que fan de la conservació, segons les respostes proporcionades en el qüestionari. En aquest sentit, podem concloure que les possibles "mancances" de certa entitat i més generalitzades són les següents:

  • No seguir normatives que guiïn la gestió de la conservació: Asturias, Central de Cantabria, Valenciana
  • No disposar d'un pla de preservació preventiva: Andalucía, Aragón, Asturias, Castilla y León, Central de Cantabria, Extremadura
  • No disposar de mesures de control d'humitat: Andalucía, Asturias
  • No tenir mesures de control de temperatura: Asturias
  • No tenir definits plans de restauració: totes, excepte Catalunya i Extremadura
  • Haver-hi una necessitat considerable de restauració en la col·lecció: Asturias
  • No tenir fixats requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris: Andalucía, Asturias, Central de Cantabria, Navarra, Valenciana

 

Un cop verificades, les dades que en l'anàlisi dels resultats es mostren com a valors negatius, segons les respostes expressades en el qüestionari, podrien servir d'ajuda a les biblioteques per a desenvolupar estratègies en la política de gestió de la conservació de les seves col·leccions de fons antic. A continuació s'indiquen aquests objectius per a cada biblioteca:

  • Biblioteca de Andalucía: valorar la conveniència d'incorporar mesures de control de la il·luminació artificial i d'instruments de control dels factors ambientals, d'elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració, i d'introduir càmeres de seguretat al dipòsit; fixar requisits per als treballadors i per als usuaris per a manipular les obres durant la consulta; establir un control de la humitat; estudiar la viabilitat de substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no empri difusors d'aigua i reemplaçar la disposició de les prestatgeries adossades a la paret; precisar el percentatge del fons digitalitzat.
  • Biblioteca de Aragón: comprovar la necessitat d'incorporar mesures de control de la il·luminació artificial, d'instruments de control dels factors ambientals, d'elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració; estudiar la viabilitat de substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no empri difusors d'aigua, de reemplaçar la disposició de les prestatgeries adossades a la paret i les prestatgeries de fusta per altres de metall; precisar el percentatge de fons digitalitzat; utilitzar caixes de material no àcid (per a fullets i altres materials especials).
  • Biblioteca de Asturias: definir una normativa que guiï la gestió de la conservació; incorporar un sistema de control d'humitat i de la temperatura; precisar el percentatge de fons digitalitzat; fixar requisits per als treballadors i per als usuaris per a manipular les obres durant la consulta, i definir les condicions perquè els usuaris puguin fer consultes; valorar si les canonades o conduccions d'aigua al dipòsit són un risc; tractar la viabilitat o la conveniència de separar el fons antic de la resta de la col·lecció, d'evitar prestatgeries adossades a la paret i de potenciar la restauració d'obres; estudiar la necessitat d'incorporar un sistema de control d'insectes i microorganismes, d'incloure càmeres de seguretat en el dipòsit, d'elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració, de fixar normes per a reproduir les obres i d'establir mesures de control de la il·luminació artificial.
  • Biblioteca de Castilla y León: estudiar la possibilitat d'incorporar mecanismes per a controlar insectes i microorganismes, i d'evitar les prestatgeries adossades a la paret; comprovar la necessitat d'incrementar el fons digitalitzat, d'elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració.
  • Biblioteca de Castilla - La Mancha: valorar la possibilitat d'elaborar un pla de restauració i d'evitar les prestatgeries adossades a la paret; precisar el percentatge de fons digitalitzat.
  • Biblioteca de Catalunya: comprovar si és necessari o viable evitar algunes de les prestatgeries adossades a la paret.
  • Biblioteca Central de Cantabria: estudiar la conveniència d'instal·lar càmeres de seguretat al dipòsit i l'elaboració d'un pla de restauració; precisar el percentatge de fons digitalitzat.
  • Biblioteca de Extremadura: valorar la conveniència d'elaborar un pla de conservació preventiva i d'incrementar el fons digitalitzat.
  • Biblioteca de Galicia: estudiar la conveniència o la viabilitat de substituir les prestatgeries que no siguin de metall per altres d'aquest material, de ressituar les prestatgeries que són adossades a la paret, de substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no tingui difusors d'aigua, de definir unes normes per a reproduir els documents, i d'elaborar un pla de restauració; precisar el percentatge de fons digitalitzat.
  • Biblioteca de La Rioja: valorar l'oportunitat d'establir mesures de control de la il·luminació artificial, d'introduir mecanismes per a controlar insectes i microorganismes, de ressituar les prestatgeries adossades a la paret, d'augmentar el fons digitalitzat i de tenir un pla de conservació preventiva i un pla de restauració.
  • Biblioteca de Navarra: estudiar la conveniència o la viabilitat d'evitar les canonades o les conduccions d'aigua del dipòsit, d'incorporar mecanismes per a controlar insectes i microorganismes, de fixar els requisits per als treballadors i per als usuaris per a manipular les obres durant la consulta, de substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no tingui difusors d'aigua, d'establir normes per a reproduir les obres, d'augmentar el fons digitalitzat i de tenir un pla de conservació preventiva i un pla de restauració.
  • Biblioteca Regional de Madrid Joaquín Leguina: evitar que algunes prestatgeries estiguin adossades a la paret; substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no tingui difusors d'aigua; comprovar si és necessari tenir un pla de restauració.
  • Biblioteca Regional de Murcia: comprovar l'oportunitat de substituir el sistema de prevenció d'incendis per un altre que no tingui difusors d'aigua; elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració.
  • Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu: fixar una normativa que guiï la gestió de la conservació i estudiar la conveniència o la viabilitat de definir els requisits per als treballadors i per als usuaris per a manipular les obres durant la consulta, de tenir un projecte de digitalització, d'elaborar un pla de conservació preventiva i un pla de restauració.

 

Finalment, cal destacar que la informació aportada sobre els projectes de digitalització i les normatives elaborades o utilitzades per les biblioteques per a guiar la conservació, la reproducció, etc. constitueix un interessant repertori de recursos sobre les col·leccions de fons antic.

 

5 Bibliografia

Carrión Gútiez, A. (2000). "Las bibliotecas autonómicas". Boletín de la ANABAD, vol. 50, n.º 3–4, p. 9–80.

Chapman, P. (1990). Guidelines on preservation and conservation policies in the archives and libraries heritage. Paris: Unesco. <http://unesdoc.unesco.org/images/0008/000863/086345Eo.pdf>. [Consulta: 14/12/2018].

Dureau, J-M.; Clements, D.W.G. (1986). Principles for the Preservation and Conservation of Library Materials. The Hague: IFLA Headquarters (IFLA Professional Reports, 8).

IFLA: Principles for the Care and Handling of Library Material (1998). Compiled and edited by Edward P. Adcock; with the assistance of Marie-Thérèse Varlamoff and Virginie Kremp. Paris: IFLA PAC; Washington DR: CLIR. <https://www.ifla.org/files/assets/pac/ipi/ipi1-en.pdf >. [Consulta: 23/12/2018].

IFLA: Principios para el cuidado y manejo del material de bibliotecas (2000). Compilado y editado por Edward P. Adcock; con la asistencia técnica de Marie-Thérèse Varlamoff y Virginie Kremp. Santiago de Chile: Centro Nacional de Conservación y Restauración, DIBAM.
<https://www.ifla.org/files/assets/pac/ipi/ipi1-es.pdf >. [Consulta: 02/11/2018].

ISO 11799: Information and Documentation: Document Storage Requirements for Archive and Library Material (2003). Geneva: ISO.
<https://www.iso.org/obp/ui/#iso:std:iso:11799:ed-2:v1:fr>. [Consulta: 22/12/2018].

Macarrón, A. (2008). Conservación del patrimonio cultural: criterios y normativas. Madrid: Síntesis.

Rebiun (1999). "Patrimonio bibliográfico histórico universitario, normas y directrices para su tratamiento". En: Normas y directrices para bibliotecas universitarias y científicas (2.ª ed.). Madrid: Ministerio de Educación y Cultura, Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas.

Sánchez Hernampérez, A. (1999). Políticas de conservación en bibliotecas. Madrid: Arco/Libros.

Tacón Clavaín, J. (2004). "La conservación del libro antiguo". Documentos de trabajo UCM. Biblioteca histórica, n.º 2.
<http://eprints.ucm.es/5694/1/2004-2.pdf>. [Consulta: 12/11/2018].

 

Notes

1 La traducció al castellà es pot consultar a IFLA: Principios para el cuidado y manejo del material de bibliotecas, compilat i editat per Edward P. Adcock; amb l'assistència tècnica de Marie-Thérèse Varlamoff i Virginie Kremp. Santiago de Chile: Centro Nacional de Conservación y Restauración, DIBAM, 2000. <https://www.ifla.org/files/assets/pac/ipi/ipi1-es.pdf>.

 

Apèndix

I. NORMATIVES

1 Disposa de normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic?

2 Se segueixen normatives o estàndardsaliens que guien la conservació del fons antic?

3 Disposa d'un pla de conservació preventiva?

II. LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL DIPÒSIT

4 La biblioteca només té fons antic?

5 Si té fons modern, és separat de l'antic?

6 Quants dipòsits específics hi ha per al fons antic?

7 La col·lecció de fons antic és de lliure accés per als usuaris?

8 A més de llibres antics, hi ha un altre tipus de material especial?

9 De quin material són les prestatgeries? (metall/fusta/altres)

10 Hi ha prestatgeries adossades a la paret?

11 Hi ha un altre tipus de mobiliari per al fons? Quin?

12 En cas de tenir fullets o un altre tipus de material de petit format, es guarden en caixes de material no àcid?

III. MESURES MEDIAMBIENTALS EN EL DIPÒSIT

13 Hi ha finestres amb llum natural directa? (indiqueu si s'evita la incidència sobre els fons i com)

14 Se segueixen mesures de control de la il·luminació artificial? Quines?

15 Se segueixen mesures de control d'humitat? Quines?

16 Hi ha canonades o conduccions d'aigua properes als fons?

17 Té algun d'aquests instruments de control ambiental: a) deshumidificadors, b) termòmetres, c) luxòmetres, d) termohigròmetre, i) uns altres?

18 S'apliquen mesures de control d'insectes i microorganismes? Quines?

19 S'ha detectat la presència d'algun tipus d'insecte o microorganisme?

20 Se segueixen mesures de control de temperatura? Quines?

IV. MESURES DE SEGURETAT EN EL DIPÒSIT

21 Hi ha requisits per a la manipulació per part dels treballadors? Quins?

22 Hi ha armaris tancats o càmeres blindades?

23 Hi ha sistema de prevenció d'incendis? El sistema és de difusors d'aigua?

24 Hi ha càmeres de seguretat?

25 Hi ha alarmes? De quin tipus?

26 Hi ha altres mesures de seguretat? Quines?

V. MESURES DE SEGURETAT A la SALA DE CONSULTA

27 Hi ha condicions per a la consulta dels usuaris? Quines?

28 Hi ha requisits per a la manipulació de les obres durant la consulta per part dels usuaris? Quins?

29 Hi ha càmeres de seguretat?

VI. REPRODUCCIÓ DEL FONS ANTIC

30 Se segueixen normes per a reproduir el fons antic? Quines?

31 Es permet fer fotocòpies de parts dels exemplars?

32 Es permet fer fotografies de parts dels exemplars?

33 Hi ha exemplars digitalitzats?

34 Hi ha algun projecte de digitalització?

VII. DETERIORACIÓ I RESTAURACIÓ DEL FONS ANTIC

35 La col·lecció ha patit algun sinistre?

36 La biblioteca té o ha tingut algun pla de restauració?

37 Hi ha exemplars de la col·lecció que han estat objecte de restauració? Si és possible, indiqueu el nombre aproximat d'obres restaurades en els tres darrers anys.

38 El percentatge de documents amb necessitat de restauració és:

 
Molt elevat (més del 80%)
 
Elevat (70%)
 
Considerable (40–50%)
 
Escàs (fins al 30%)
 

39 De les patologies següents puntueu de l'1 al 6 (1 la inferior i 6 la superior) les que tenen més incidència en la col·lecció:

 
Efectes de la humitat
 
Enquadernació en mal estat
 
Plecs descosits
 
Atac o efecte d'insectes
 
Atac o efecte de microorganismes
 
Unes altres (indiqueu-les)
 

 

Citació recomanada

Herrera Morillas, José Luis (2019). "Sobre la conservació del fons antic a les biblioteques regionals de les comunitats autònomes". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 43 (desembre). <http://bid.ub.edu/43/herrera.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.43.13 [Consulta: 19-02-2020].

 

Articles del mateix autor a Temària

Herrera Morillas, José Luis

[ més informació ]