Implementació del programari lliure al web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales

 

[Versión castellana]


Ramón Ordóñez Nievas

Bibliotecari
Biblioteca Pública de Palma

Mari Carmen Contell Calabuig

Bibliotecària
Biblioteca Pública de Palma

 

Resum

Es descriu el projecte de disseny i implementació del web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales per mitjà d’un sistema de gestió de continguts open source que permeti integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació, obtenir un major grau d’accessibilitat i usabilitat i un disseny visual més amigable, acord amb les noves tendències web. S’incorporen les noves eines web 2.0 per aconseguir una major participació dels usuaris en l’elaboració dels continguts i millorar així els serveis oferts. Finalment, es destaca en aquest procés la utilització d’eines, extensions i altres aplicacions de programari lliure en totes les etapes del seu desenvolupament.

Resumen

Se describe el proyecto de diseño e implementación de la página web de la Biblioteca Pública de Can Sales a través de un sistema de gestión de contenidos open source que permita integrar las nuevas tecnologías de la información y comunicación, obtener un mayor grado de accesibilidad y usabilidad y un diseño visual más amigable acorde con las nuevas tendencias web. Se incorporan las nuevas herramientas web 2.0 para conseguir una mayor participación de los usuarios en la elaboración de los contenidos y mejorar así los servicios ofrecidos. Finalmente se destaca en este proceso la utilización de herramientas, extensiones y demás aplicaciones de software libre en todas las etapas de su desarrollo.

Abstract

This paper reports on the design and development of the website of Can Sales, the public library in Palma, Majorca whose open source contents management system has made it possible to integrate the new ITs, improve site accessibility and usability and make the website’s visual experience more user friendly. The website has incorporated new Web 2.0 tools to improve its services and allow users to participate more actively in the design and development of the contents. Finally, the paper also focuses on the importance, at all stages of the project, of the tools, extensions and other open source software that have contributed to developing the site.

1 Introducció

La Biblioteca Pública de Palma de Mallorca Can Sales és un centre bibliotecari de titularitat estatal integrat en el Sistema Espanyol de Biblioteques.

La Biblioteca té pàgina web des de final del 2004, elaborada per mitjà de l’eina informàtica gGenerador de seus web (a partir d’ara GSW), desenvolupada per la Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Abans de començar el projecte volíem conèixer quin era el grau d’implantació del programari lliure als webs de biblioteques espanyoles. Es va estudiar quantitativament analitzant els sistemes de gestió de continguts (CMS, de l’anglès content management system) utilitzats en la construcció dels webs. Per tal de dur a terme aquest estudi es va disposar de la Red de Sedes Web de las Bibliotecas Públicas com a mostra representativa de les biblioteques espanyoles.

Per al nostre estudi es va prendre com a referència la llista de CMS lliures amb major rellevància del mercat segons l’Estudio de sistemas de gestión de contenidos web. Análisis de las mejores soluciones del mercado (2012).1

De les 809 webs consultades solament un 22 % utilitza un CMS lliure, el 51,30 % utilitza el  Generador de seus web i el 26,7 % usa altres eines (encàrrecs a empreses externes). El panorama a les Illes Balears no difereix gaire: dels 12 webs analitzats, tan sols un 25 % utilitza programari lliure, enfront al 41,66 % que usa el GSW i un 33,33 % que fa servir altres programes.

L’observació ens ha demostrat que la utilització de CMS lliures a les biblioteques públiques espanyoles és mínima: la meitat dels webs consultats aprofita la tecnologia que ofereix el GSW i tan sols un quart recorre a iniciatives privades.

La nostra Biblioteca formava part d’aquest percentatge de webs que utilitzen el GSW. En els inicis ens va permetre tenir una pàgina web pròpia, atès el fàcil maneig, que no requeria formació tecnològica especialitzada i que no es necessitava aportar recursos tecnològics propis, ja que el manteniment informàtic es feia des del Ministerio.

Actualment, amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, el web s’ha convertit en una eina indispensable d’interacció, comunicació i prestació de serveis bibliotecaris. Davant d’aquest nou panorama i davant les limitacions que ofereix el  Generador de seus web es va plantejar la necessitat de desenvolupar una nova seu web, amb identitat corporativa pròpia, que integrés noves formes de comunicació, i també nous serveis i continguts.

Aquest article recull el procés de creació de la nova interfície, amb la intenció que aquesta experiència sigui d’utilitat a altres organismes o institucions que vegin en el programari lliure una alternativa de canvi.

 

2 Objectius

  • Integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació dissenyant una interfície més accessible, amb un major grau d’usabilitat i un disseny visual més amigable que permeti millorar l’experiència d’usuari.
  • Incorporar noves eines del web 2.0 que permetin interactuar més activament amb l’usuari.
  • Crear i desenvolupar el lloc web amb un sistema de gestió de continguts lliure i gratuït.

 

3 Metodologia

El projecte de disseny i implementació de la nova pàgina es va desenvolupar al llarg d’un any i mig. Es va elaborar un cronograma de treball en el qual s’identificaven les diferents etapes i la seva temporització aproximada, amb la finalitat de conèixer si es complien els objectius marcats.

Figura 1. Cronograma de  treball

Figura 1. Cronograma de treball

 

Fase 1. Programari

1.1 Anàlisi tecnològica i elecció del programari

El projecte parteix de l’estudi de diferents CMS lliures, tenint en compte la proliferació i gran acceptació que tenen en els últims anys. És evident que les eines de programari lliure ofereixen resultats excel·lents i hem volgut aprofitar aquesta tecnologia per al nostre projecte.

Per tal de decidir quins CMS formarien part del nostre estudi, vam escollir dos indicadors descrits en l’informe Open source CMS Market share report 2011.

Figura 2. Interès de cerca a  Google (període de 5 anys)

Figura 2. Interès de cerca a Google (període de 5 anys)

Figura 3. Mitjana setmanal de  descàrregues

Figura 3. Mitjana setmanal de descàrregues

Després d’analitzar aquests dos indicadors vam seleccionar els tres CMS que s’havien d’avaluar: el WordPress, el Joomla i el Drupal. El darrer pas era comparar les diferents funcionalitats dels gestors de continguts. Aquesta comparació es va fonamentar en l’estudi elaborat pel Centro de Apoyo Tecnológico a Emprendedores, Fundación Parque Científico y Tecnológico de Albacete Estudio de sistemas de gestión de contenidos web. Análisis de las mejores soluciones del mercado (2012).

Els paràmetres comparatius es van escollir segons el que consideràvem més rellevant per al nostre web, tenint en compte factors com ara facilitat d’ús, ajuda externa, gran nombre de plantilles i extensions gratuïtes, etc.

Figura 4. Comparació de CMS

Figura 4. Comparació de CMS

Després de comparar-los, es va triar el gestor de continguts Joomla, versió 2.5.11. Es tracta d’un programari lliure que permet personalitzar el disseny i l’estructura de continguts.

El Joomla ens oferia una gran facilitat d’ús per a crear un portal web sense tenir grans coneixements de programació; flexibilitat de publicació multiidioma, prestació important ja que el web havia de ser bilingüe (espanyol/català); un gran nombre de plantilles i extensions disponibles per tal de personalitzar i afegir qualsevol funció que poguéssim necessitar; abundant documentació i llibres editats al mercat, així com també una comunitat, suport i participació d’usuaris del Joomla de gran reconeixement.

En contrapartida, els rols d’edició, el suport oficial o la seguretat són característiques millorables al Joomla que no han influït especialment en tria del programari.

 

1.2 Instal·lació del Joomla

Per a instal·lar el Joomla hi havia la possibilitat d’utilitzar un servidor extern o local. L’opció triada va ser en mode local, ja que disposava d’un entorn segur, més ràpid i controlava els continguts del web des del nostre servidor i així es podia arranjar fins al darrer detall abans de publicar-lo a Internet.2

Per tal de poder implementar el Joomla en mode local es va recórrer a l’ajuda d’una empresa informàtica que puntualment col·labora amb la Biblioteca. La implementació es va fer sota el sistema operatiu Linux CentOS en un equip dedicat, amb la instal·lació i configuració dels serveis Apache (WWW), PHP, base de dades MySQL i el mateix Joomla. En aquest cas és el servei Apache l’encarregat de mostrar els continguts del Joomla des de qualsevol navegador web (Mozilla Firefox, Google Chrome, Opera, Safari, Internet Explorer, etc.).

 

Fase 2. Implementació

2.1 Recopilació d’informació

Es va recopilar tota la informació procedent de l’antic web per revisar-la, actualitzar-la i incorporar-hi contingut nou.

2.2 Descàrrega de la plantilla

Per tal de dissenyar la pàgina vam instal·lar la plantilla JustBusiness sota llicència Creative Commons, compatible amb la nostra versió 2.5 del Joomla.

En l’elecció de la plantilla es van valorar diferents aspectes, entre els quals cal destacar la possibilitat de modificar el codi font, el disseny de la interfície d’inici, l’estil visual i gràfic, l’harmonia cromàtica i la gratuïtat.

La plantilla JustBusiness ens permetia estructurar el web en tres columnes: una de central on es visualitzaria la informació més actual, notícies, novetats, etc., i dues, una a cada costat, on s’integrarien els diferents components, amb múltiples posicions per anar afegint mòduls.

A continuació es mostra la interfície gràfica amb les diferents posicions que ofereix la plantilla.

Figura 5. Zona de la  interfície gràfica de la plantilla

Figura 5. Zona de la interfície gràfica de la plantilla

2.3 Disseny conceptual i tècnic

Després d’instal·lar la plantilla es va definir l’esquema d’organització de la informació, el funcionament i l’estructura de navegació. Teníem clar que en la zona superior de la interfície, que té més jerarquia visual, hi hauria el menú principal i que cada ítem del menú seria desplegable.

Es va organitzar el contingut i es va determinar la interrelació de les pàgines, intentant crear una organització lògica i usable des d’una estructura jeràrquica.

Es va construir una estructura conceptual per mitjà d’un organigrama, amb l’objectiu que es comprengués fàcilment i ràpidament en la construcció de la pàgina web.

Figura 6. Organigrama del nou web  de la Biblioteca

Figura 6. Organigrama del nou web de la Biblioteca

2.4 Desenvolupament del contingut

En aquesta etapa del projecte vam començar a construir els continguts seguint el flux de treball que utilitza el Joomla. Es van necessitar crear categories, articles, menús i mòduls.

Finalment quedava designar la ubicació segons l’organigrama descrit en la fase de disseny conceptual.

2.5 Instal·lació d’extensions

Finalitzada la fase anterior, va ser imprescindible instal·lar una sèrie d’extensions, components, mòduls i connectors per tal d’adaptar la pàgina web als objectius marcats. Aquests elements ens van permetre donar valor afegit al web dotant-lo de noves funcionalitats i serveis, imprimint-hi un major dinamisme i al mateix temps convertint-lo en un lloc més atractiu per a l’usuari. En el desenvolupament del web es van buscar sempre elements de descàrrega gratuïts.

A continuació presentem les extensions instal·lades, les versions utilitzades i les funcionalitats més destacades.

Figura 7. Extensions destacades  en la implementació del web

Figura 7. Extensions destacades en la implementació del web

2.6 Adaptació a dispositius mòbils

Per tal de crear el lloc web adaptat a mobilitat vam decidir utilitzar l’extensió JTouch Mobile compatible amb el Joomla 2.5. Aquesta extensió disposa d’un connector de configuració i una plantilla mòbil, s’adapta a diferents sistemes operatius (iOS, Android, Windows Phone, Blackberry, Palm webOS, MeeGo i Bada) i permet crear una versió adaptada a dispositius mòbils i oferir una bona experiència d’usuari.

La navegació des d’un dispositiu mòbil té una característica, la immediatesa, per la qual cosa es va organitzar el contingut per donar un accés ràpid a la informació més rellevant. La navegació és molt directa i intuïtiva i sempre es pot consultar més informació accedint al lloc web complet.

Figura 8. Pantalla  d'inici de la versió mòbil

Figura 8. Pantalla d’inici de la versió mòbil

Figura 9. Menú de la versió mòbil

Figura 9. Menú de la versió mòbil

 

3 Avaluació

La fase d’avaluació constitueix el punt final al nostre projecte abans de publicar-lo definitivament. Es van fer una sèrie de proves de continguts i funcionalitats per verificar les capacitats del nostre lloc web i detectar possibles errades.

  • Verificació dels continguts: es va comprovar el contingut per detectar possibles errors ortogràfics, de redacció o de contingut.
  • Validació de la compatibilitat: es van dur a terme comprovacions en diferents navegadors (Internet Explorer, Mozilla Firefox, Google Chrome, Safari i Opera), i es van detectar alguns problemes de compatibilitat que van ser esmenats.
  • Validació de la resolució: es van fer proves en diferents resolucions de pantalla per veure l’adaptació en cada una. El resultat va ser òptim.
  • Validació dels formularis: es van comprovar els formularis presents a la pàgina (camps obligatoris, introducció de dades, recepció amb còpia a l’usuari, etc.). Es van detectar algunes errades de funcionament a causa de la configuració dels formularis. Es van revisar i esmenar els errors.
  • Validació de la seguretat en l’accés a la intranet: es va verificar que només les persones autoritzades poguessin accedir a la intranet amb un usuari i contrasenya vàlids i que poguessin fer incorporacions al web segons els privilegis atorgats per l’administrador.
  • Botons d’interacció: es va comprovar que les opcions d’impressió i enviament de correu dels articles del web funcionessin correctament. El resultat va ser òptim.
  • Comprovació del temps de descàrrega: es va comprovar el temps de descàrrega i el resultat era excessiu. Per solucionar-lo es van optimitzar les imatges reduint-ne considerablement el pes.
  • Detecció d’enllaços trencats: es van comprovar automàticament amb l’eina Broken Link Checker. No es van detectar errors.

 

4 Llançament

Per a la fase de llançament es va elaborar un pla de comunicacions que incloïa:

  • Presentació oficial a la sala d’actes de la Biblioteca.
  • Campanya de bustiada als nostres usuaris.
  • Formació del personal de la Biblioteca.

 

5 Resultat final

El nou web ofereix una arquitectura de la informació més lògica, millor navegació i un accés més ràpid a la informació, i millora així la usabilitat i l’experiència d’usuari.

Destaquem de la pàgina d’inici la part central, on es troben les notícies i novetats de la Biblioteca; el menú superior desplegable en el qual s’estructura tot el contingut del web, i, finalment, les posicions laterals en les quals apareixen les extensions, els components i els mòduls que fan possible un accés més ràpid als temes d’interès.

Figura 10. Pàgina principal

Figura 10. Pàgina principal

 

6 Conclusions

El web de la Biblioteca ofereix una estructura més lògica i més ben organitzada, i permet un accés més clar i ràpid als continguts. Hem aconseguit un major grau de personalització (tutorials en Prezzy, preguntes freqüents, notícies destacades, etc.).

La incorporació de les xarxes socials permet més participació dels usuaris en l’elaboració de continguts, així com també una major presència de la Biblioteca a Internet.

Amb el nova web  es fomenta el treball cooperatiu en l’elaboració i la publicació de continguts, gràcies a la creació dels diferents rols (administrador, gestor, editor, publicador, etc.).

Convé destacar que el projecte d’implementació del web de la Biblioteca (instal·lació, plantilles, connectors i tots els components necessaris) ha estat de descàrrega gratuïta.

En definitiva, el lloc web de la Biblioteca anirà creixent i avançant segons les necessitats de l’entitat i dels usuaris, incorporant noves funcionalitats i millorant les ja existents. Per tot això, el Joomla té un potencial que ens permet anar adaptant el web als requeriments del moment.

 

Bibliografía

Bautista, José Luis (2012). Joomla. Creación de sitios web con contenido dinámico. Campus Europeo de Formación Permanente.

Burge, Stephen (2011). Joomla: guía completa. Madrid: Anaya Multimedia.

Centro de Apoyo Tecnológico a Emprendedores, Fundación Parque Científico y Tecnológico de Albacete (2012). Estudio de los sistemas de gestión de contenidos web. Análisis de las mejores soluciones del mercado [en línia]. <http://www.bilib.es/uploads/media/estudio_sistemas_gestion_contenidos_web_cms.pdf>. [Consulta: 24/02/2014].

Gil García, Gregorio (2012). El gran libro de Joomla! 1.6. Barcelona: Marcombo.

The Joomla! Extensions directory [en línia].<http://extensions.joomla.org/>. [Consulta: 03/02/2014].

Water & Stone (2011). Open source CMS Market share report 2011. [en línia]. <http://www.waterandstone.com/downloads/2011OSCMSMarketShareReport.pdf>. [Consulta: 24/02/2014].

 

Notes

1 Els CMS s’han seleccionat a partir de l’Estudio de sistemas de gestión de contenidos web. Análisis de las mejores soluciones del mercado (2012), pàgina 13.

2 Actualment la pàgina ja està publicada però continua estant allotjada en un servidor local. S’està treballant per migrar-la a un servidor extern (24/02/2014).

llicencia CC BY-NC-NDLlicència Creative Commons de tipus Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada. Aquest article es pot difondre lliurement sempre que se’n citi l’autor i l’editor amb els elements que consten en la secció “Citació recomanada”. No se’n pot fer, però, cap obra derivada (traducció, canvi de format, etc.) sense el permís de l’editor. Així, BiD compleix amb la definició d’open access de la Declaració de Budapest a favor de l’accés obert. La revista també permet que els autors mantinguin els drets d’autor i els de publicació sense restriccions.