Passió per un fons especialitzat a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: el col·leccionisme

1 Introducció

La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver està especialitzada en col·leccionisme, responent a la proximitat física amb el mercat dominical d’intercanvi d’objectes col·leccionables del barri de Sant Antoni.

En aquest article s’explica com es desenvolupa aquest fons des de la planificació fins a la fase d’avaluació, i les vies de difusió per tal de dinamitzar-lo i fer-lo més visible al territori i als especialistes en aquest àmbit.

2 El perquè d’una especialització en una biblioteca pública

Actualment els professionals de les biblioteques ens trobem amb el repte de l’aposta pel canvi cap a la capacitat d’establir aliances amb el territori i cap a la potenciació i exploració dels coneixements com a font d’innovació.

A la Política de desenvolupament de la col·lecció de les Biblioteques de Barcelona es manifesta aquesta atenció a la feina cap a l’assoliment d’aquest repte mitjançant la tasca de les especialitzacions de les biblioteques com a valor afegit.

Aquesta política parteix de la idea de col·lecció única de totes les biblioteques de Barcelona, que es construeix amb les especialitzacions temàtiques vinculades a les característiques territorials o especificitats locals de cada biblioteca.

En la nostra planificació, doncs, caldrà tenir present tant aquestes línies estratègiques de la col·lecció, directrius i pautes d’organismes professionals com les característiques i el volum del fons de l’equipament.

3 El fons

Per tal de desenvolupar un fons especialitzat, primer de tot cal conèixer-ne bastament la temàtica. Cal saber què és, quina història té, quin mercat editorial existeix, quina relació té amb la nostra comunitat, quines manifestacions culturals hi ha i quina repercussió social tenen, quins col·lectius en són representatius, quins altres centres i entitats especialitzats treballen amb el tema o quin és el públic objectiu potencial.

Gràcies a les nostres cerques en xarxes socials, bases de dades, Internet, butlletins locals, publicacions periòdiques especialitzades o entitats locals i històriques vam obtenir aquestes informacions bàsiques. A partir del tractament de totes les dades vam poder desenvolupar la planificació de la nostra especialització actual.

El col·leccionisme és l’afició o hobby que reuneix i organitza objectes d’una categoria o temàtica determinada. Col·leccionar no és només una acumulació de materials sinó una forma de crear de coneixement, de recuperar i conservar la memòria històrica i els llegats culturals, d’establir vincles humans, de crear d’associacions i establir trobades d’intercanvi, de reflectir moments ideològics, estètics i econòmics i, sobretot, de generar de riquesa humana. En definitiva, és una expressió cultural.

Les col·leccions tenen un valor sentimental, històric, documental (també en un món cada cop més virtual i digital) i econòmic. L’objecte que es col·lecciona pot ser molt variat, molt popular o molt preuat, i hi ha molts tipus d’objectes que han generat algun tipus de col·leccionisme: des de la filatèlia, la numismàtica o les obres d’art, fins a miniatures, calendaris de butxaca, punts de llibre, cromos, plaques de cava, còmics o adhesius.

Per al pintor, escriptor i col·leccionista català Santiago Rusiñol, els ingredients bàsics d’un col·leccionista són el record, el sentiment, l’art i sobretot la passió que sent per a cadascuna de les peces que, individualment, componen la seva col·lecció. Un col·leccionista és aquell que acaba esdevenint un especialista en la matèria escollida, que estima el que col·lecciona, que selecciona, classifica, exposa i intercanvia; així doncs, és una feina de recerca i investigació que requereix paciència, constància i treball metòdic. Qui col·lecciona no cerca un finalitat productiva ni un valor econòmic sinó que, com a amateur, té una passió determinada per a aquesta activitat.

La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver està situada molt a prop del Mercat de Sant Antoni de Barcelona i, per tant, del conegut mercat dominical de Sant Antoni.

Figura 1

Aquest mercat de segona mà és hereu de la Fira de Bellcaire, on van aparèixer els primers llibreters —aleshores una vintena— juntament amb la resta de paradistes. El 1931 ja hi havia més de 300 parades dedicades al llibre i es va crear la primera agrupació de paradistes. El mercat dominical de Sant Antoni és una fira especialitzada en un tipus determinat de productes culturals; n’han estat visitants assidus intel·lectuals com Guimerà, Tísner o Candel, així com representants destacats del món de la cançó, de l’espectacle i de la política.

Són moltes les entitats i associacions de la ciutat que estan vinculades des de fa anys amb el col·leccionisme, com ara l’Associació catalana de Puntaires (ACP), el Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona (CFNB), l’Associació Catalana de Col·leccionisme El Troc o la Federació internacional de numismàtics. També al barri tots els equipaments culturals organitzen activitats de dinamització: el centre cívic, l’associació de veïns o l’associació de teatre.

El mercat editorial sobre el tema és força reduït i el major nombre d’obres modernes són en llengües estrangeres: ens trobem amb editorials com Yvert et Tellier, Schiffer o Edifil. A més, la major part de les publicacions són editades o impreses per les entitats o per col·leccionistes particulars. Per aquests motius, entre d’altres, vam considerar imprescindible el treball en col·laboració i la vinculació amb agents especialitzats.

3.1 Planificació

El fons de col·leccionisme, com tot el fons de la biblioteca, és un recurs dinàmic que requereix un tractament exhaustiu i analític, aplicat a les unitats documentals; és necessària una feina de selecció, de priorització i d’avaluació per aconseguir una col·lecció fiable i àmplia, tant per a neòfits com per a experts i especialistes.

Un cop vam tenir un coneixement ampli de conceptes previs del tema, es van considerar els punts de partida i els objectius que s’havien de treballar en aquest fons.

Es partia del coneixement d’una forta tradició col·leccionista al barri de Sant Antoni coneguda a tota la ciutat; d’altra banda, també es va tenir en compte que la política de col·lecció de Biblioteques de Barcelona preveu que el major nombre de biblioteques públiques de la ciutat es vinculi més estretament amb el territori mitjançant una especialització temàtica. Per tant, en el nostre cas, havia de ser clarament el de col·leccionisme.

Quant als objectius, volíem fer visible el nostre equipament i la comunitat al territori a través d’una temàtica rellevant i valorada pels conciutadans i també establir el nostre fons com a punt de referència per a especialistes de la ciutat.

Durant aquesta planificació, es va redactar una llista de processos que calia desenvolupar amb el nostre fons especialitzat:

• el posicionament respecte a l’evolució global del fons
• la distribució del pressupost de compra de fons global
• el manteniment i creixement documental
• el target (tant presencial com virtual)
• la política de préstec d’alguns dels documents
• la ubicació física respecte del fons general
• la classificació temàtica
• les línies de dinamització i difusió (TIC)
• el coneixement i relació amb el sector editorial i associatiu

Les formes de recollida dels indicadors que reflecteixen aquests procediments es concreten en els exemples d’accions següents:

• dur un control de les consultes efectuades sobre el fons i concretar les subtemàtiques
• extreure llistes estadístiques del fons (nombre de préstecs, nombre d’exemplars respecte del fons general)
• redactar la política d’esporgada (per estudiar els índexs de renovació)
• estudiar quina subtemàtica és la més sol·licitada (a través de desiderates, observació directa a prestatgeria, face to face amb l’usuari)
• aplicar la normativa d’acceptació de donatius
• tenir reunions regulars amb agents (particulars o entitats) col·leccionistes i llibreries especialitzades
• elaborar materials de difusió

Per obtenir uns resultats òptims d’aquest fons, es va fer una pauta per establir una periodicitat per a cadascuna d’aquestes accions. Planificar ens ha ajudat a l’hora de respondre a noves demandes d’informació per part dels usuaris, a adaptar-nos als canvis de tendències en el mercat editorial i a aconseguir recursos de la temàtica disponibles en altres suports o en línia o recursos oferts en altres centres propers sobre la mateixa àrea documental.

3.2 Adquisició i selecció

En un fons especialitzat, hi ha d’haver diferents tipus de materials. En el cas del col·leccionisme, no hi poden faltar catàlegs, anuaris, obres sobre l’evolució històrica, obres centrades en els diferents objectes que es poden col·leccionar, testimonis i experiències personals o publicacions periòdiques.

En una especialització es pot donar l’opció de prioritzar per àmbit geogràfic, temàtic, temporal, etc.; però a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver es treballa el fons des d’un punt de vista més general, des del col·leccionisme contemporani (toys, cafeteres d’època, llanternes, telèfons amb dissenys moderns, cartells de cinema, objectes del moviment hippy) fins al més clàssic (art, filatèlia, numismàtica, bibliofília), per donar una visió més àmplia i respondre alhora a les mancances de la poca producció editorial.

Un dels objectius del fons de la biblioteca és posar en valor la col·lecció i arribar al ciutadà, tot i el pressupost disponible, cada cop més minvant. Així doncs, es treballa amb criteris qualitatius de selecció, com ara l’assessorament dels proveïdors i col·leccionistes reconeguts en el procés de compra, l’anàlisi prèvia dels indicadors del fons realitzada pels bibliotecaris o l’estudi i consulta de fonts d’informació especialitzades (butlletins, revistes i xarxes socials).

Les vies d’adquisicions del fons especialitzat són:

• compres directes a proveïdors especialitzats amb un pressupost contemplat per la política de fons de Biblioteques de Barcelona
• documents puntuals sobre el tema provinents de lots mensuals genèrics
• donatius d’agents especialitzats i particulars

L’adquisició de fons a través de compres directes a proveïdors es programa amb una periodicitat bianual, i s’alternen, cada any, una llibreria especialitzada en col·leccionisme contemporani i una llibreria especialitzada en catàlegs, anuaris i el col·leccionisme més clàssic. S’entén com a col·leccionisme clàssic el que representa matèries com la numismàtica, la cartofília o la filatèlia, i com a més modern el de toys o noves tendències.

En la selecció i compra de documents es tenen presents també altres aspectes:

• obres de referència catalanes, espanyoles i internacionals
• els suggeriments rebuts per part d’usuaris
• el suport editat més adequat
• la subtemàtica més demanada pels usuaris
• les conclusions de l’avaluació del rendiment i sortida del fons
• el nostre estudi de les obres presentades pels col·leccionistes amb els quals col·laborem amb activitats de dinamització
• tendències dels moviments associatius

Tenint present la poca publicació de documents sobre el tema i la dificultat d’obtenir-los per canals formals, s’ha de destacar la importància de les donacions, que afegeixen valor a la col·lecció i aporten una vessant més local a la temàtica. A més, és una de les fonts de creixement del fons més rellevant.

3.3 Tractament

Per tal de facilitar l’accés a tots aquests volums documentals i fer més atractiva aquesta secció del fons de la biblioteca, s’han dut a terme diferents accions:

• S’ha cercat una ubicació visible i cèntrica dins la biblioteca.
  El fons està ubicat a la segona planta. és en aquest nivell de l’edifici on hi ha l’espai més simbòlic arquitectònicament del nostre centre. és el lloc de trobada de diferents tipologies d’usuaris i és on hi ha altres seccions de la col·lecció relacionades amb l’oci i el lleure, com per exemple la novel·la, la literatura de viatges, el còmic o els documents audiovisuals.
• S’ha elaborat una classificació pròpia.
  Aquesta classificació s’ha basat en un estudi d’allò que s’ha publicat sobre l’àrea, dels objectes col·leccionables fins a l’actualitat, de les maneres que poden accedir els usuaris i, com sempre, s’han tingut en compte les consideracions de col·leccionistes.Els ítems d’aquesta classificació són: història del col·leccionisme, noves tendències, filatèlia, numismàtica, cartofília, novel·les, biografies i pel·lícules, curiositats, plaques de cava, punts de llibre, toys i joguines.
• S’han creat uns pictogrames segons la subtemàtica aplicada a cada grup de documents.
  A cadascuna d’aquestes subtemàtiques se’ls ha adjudicat un pictograma que es col·loca al llom del document corresponent, al costat del teixell. A la mateixa prestatgeria hi ha una llegenda d’aquests pictogrames per tal d’ajudar l’usuari en la cerca del document.

Figura 2

• S’han elaborat materials de difusió i s’han usat les TIC com a mitjà, a través de la relació del fons de col·leccionisme amb les col·laboracions i les sinergies amb agents culturals i socials, per tal de generar una major visibilitat.

Per tal que el fons es mantingui actualitzat, esdevingui un referent temàtic i estigui en bones condicions físiques, s’hauria de treballar amb uns bons criteris d’esporgada i amb una política de préstec adequada a les característiques dels documents.

Quant a la política d’esporgada es tindran en consideració els criteris següents:

• obsolescència de la informació
• mal estat evident de la publicació
• suports documentals obsolets
• edicions incompletes

Per a la nostra especialització tots els documents són rellevants i per això volem incidir en aquells documents que amb una altra política de fons probablement serien susceptibles d’esporgada però que nosaltres mantenim:

• any de publicació
• data del darrer préstec
• descatalogats

El fons de les biblioteques públiques es basa en la disponibilitat i en l’accés directe i lliure. No obstant, s’exclouen de préstec aquells documents d’alt valor, els que tenen pocs exemplars editats o els que tenen alguna vinculació amb la biblioteca, que només es podran consultar a sala. En el cas de la nostra especialització, d’aproximadament cinc-cents documents un 90 % estan disponibles per préstec. El 10 % restant és només de consulta a sala per tal de preservar documents únics, difícils d’aconseguir o de consulta continuada i referencial pels usuaris especialitzats.

3.4 Anàlisi

Conforme les línies del pla d’acció de la biblioteca que fan referència a la nostra especialització, i de la forma periòdica establerta en aquest pla, avaluem tots els processos i accions. L’objectiu d’aquesta avaluació és mesurar indicadors, potenciar els avantatges observats, millorar els punts no aconseguits i establir noves línies de treball.

Així, per exemple, si ens trobem amb una part del fons que no surt en préstec, podem organitzar una acció de dinamització d’aquests documents per fer-los més visibles o organitzar una exposició d’aquest tipus d’objecte i posar aquesta documentació com a valor complementari. D’aquesta manera es mostra l’interès que pot tenir aquest tipus de subtemàtica en una manifestació real.

Un estudi de les oportunitats i fortaleses de la col·lecció també pot conduir a crear noves vies d’apropament al públic real i potencial. Així, per exemple, l’alt nivell d’implicació i predisposició del col·lectiu col·leccionista ofereix a la biblioteca possibilitats d’organització d’activitats de dinamització que ens arrelin a la comunitat.

Una anàlisi acurada també mostra les mancances i debilitats de la gestió del fons, fa plantejar alguns dels criteris de selecció i tractament i ens dóna idees de planificació. Per exemple, la detecció de poques consultes a l’apartat de col·leccionisme del web de la biblioteca ens faria replantejar l’accés des de la pàgina inicial i, alhora, modificar la línia de planificació respecte de les TIC i la seva rellevància.

Una anàlisi feta a temps, segons els objectius de fons de la biblioteca i dels interessos detectats a la comunitat a la qual presta serveis, i en relació directa amb el pressupost de què es disposa, ens permetrà aconseguir una col·lecció especialitzada coherent, equilibrada temàticament i representativa.

4 La dinamització

4.1 Les activitats

La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver gestiona i planifica el fons de col·leccionisme no només com una selecció i amb un tractament tradicional de fons, sinó també pel que fa a la difusió, promoció i animació a la recerca de l’usuari. Desenvolupa aquesta gestió i planificació a través de conferències i exposicions sobre el fet col·leccionista, d’aquesta manera dota el fons especialitzat d’entitat pròpia, fet que genera apassionament tant al personal bibliotecari com als usuaris. Per exemple, treballem per proporcionar tallers a infants sobre els Meccanos, llibres en miniatura o pessebres

Figura 3

Figura 4

Aquests darrers anys hem programat la meitat de les exposicions anuals centrades en el fons de col·leccionisme, i hem col·laborat amb associacions com el CèRCOL Col·leccionistes d’objectes cervesers o l’Associació catalana de col·leccionistes, i amb entitats com El Troc. Han passat exposicions realment singulars, com ara de sobres de sucre, pessebres del món, jocs de la postguerra o de records de l’olimpisme en l’aniversari de la Barcelona olímpica.

Els projectes per a l’any 2013 passen per mantenir la complicitat amb aquests grups especialitzats. A tall d’exemple, amb l’ACP Associació Catalana de Puntaires o amb particulars orgullosos d’exposar i difondre la seva passió pel col·leccionisme en temàtiques com llibres troquelats, soldats de plom, mussols o edicions de l’obra infantil El Soldadet de plom amb motiu del Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil.

Quant a activitats, no podem deixar de parlar de la col·laboració i dels resultats positius de la nostra trobada a la festa major del barri al gener. Aquest any la biblioteca ja ha arribat a la 4a trobada anual que organitzem amb El Troc, a la qual convidem a associacions i col·leccionistes tan diversos com els col·leccionistes de punts de llibre, de tiquets de transport, d’escuradents, de gots de cervesa, d’objectes de Coca-Cola, de calendaris, de joguines de fusta, etc. Per la festa major del barri es viu la passió pel col·leccionisme amb una gran trobada de col·leccionistes de plaques de cava, amb els quals ens coordinem per establir la data de la celebració. Aquí i allà es veu la cara d’un infant o d’un adult que s’emociona, que ens coneix i s’obnubila perquè sap que la biblioteca és a prop de tot el que li agrada, i la biblioteca els dóna el punt de llibre commemoratiu perquè sempre som a la seva memòria col·leccionista.

Figura 5

Les activitats es treballen posant la mirada en la qualitat i en el rigor; per això, cada exposició es gestiona amb fitxes en les quals s’anoten els punts forts i febles, tant dels objectes col·leccionats i exposats com de la persona o entitat amb la qual hem contactat. La fitxa esdevé un històric i a la vegada un suport memorístic d’aquelles exposicions més impactants i d’aquelles més decadents, i també una font d’informació d’altres col·leccionables possibles a l’abast del col·leccionista que ens ha cedit l’exposició o que ens han contactat.

4.2 Eines de difusió

En la línia de dissenyar accions de producte del fons de col·leccionisme, la biblioteca ha elaborat materials de difusió (guies i dossiers) que es mostren tant físicament a l’equipament com a través de les xarxes socials i de les eines 2.0.

La Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver utilitza per al seu fons en col·leccionisme les TIC per apropar-se més al perfil de servei que respongui a les necessitats de l’entorn, ja que les TIC ofereixen bones possibilitats de màrqueting, major aproximació a usuaris i fidelització i obtenció de contactes professionals.

El web és per a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver un entorn proper, directe i amigable, un portal d’informació i d’interacció, a la vegada que dóna a la biblioteca un caràcter actiu, col·laborador i dinamitzador.

Figura 6

La presència de l’especialització al web amb guies de recursos, marcadors socials o recomanacions de llibres fa que la biblioteca arribi a un nombre més gran d’usuaris, que aconsegueixi més visibilitat que la física i més impacte.

Facebook, gràcies a la capacitat per crear grups, és també una eina que permet difondre activitats, conferències i trobades, i sobretot un mecanisme de foment de la participació que permet potenciar el fons amb una recomanació mensual per part de la biblioteca.

També es treballa amb marcadors socials per tal d’emmagatzemar, classificar i compartir enllaços a Internet, desenvolupat amb Delicious. S’està actuant perquè els usuaris puguin trobar etiquetes d’entitats i associacions col·leccionistes, de tipus de col·leccionisme, de botigues i de publicacions sobre el col·leccionisme, entre d’altres. Amb aquestes dades ens aprofitarem de la intel·ligència col·lectiva d’una manera senzilla la qual ens ajudarà a millorar el fons i la interacció amb els usuaris.

Un dels nostres objectius del 2013 és la integració de la biblioteca i l’especialització a la Viquipèdia. La biblioteca guanyaria en identitat i podria esdevenir il·lustradora, autora i, en moments puntuals, treballar com a conservadora d’articles sobre el col·leccionisme. En aquesta tasca es compta amb el suport de col·leccionistes i entitats amb les quals ja hem establert contactes per dur endavant aquest projecte conjuntament; així, tots ens hi apassionarem!

La creació d’àlbums de fotografies sobre actes de col·leccionisme a Picasa és un dels altres projectes que ja hem començat a implantar per tal de compartir i exposar els resultats de les activitats de dinamització.

Pel que fa a la biblioteca física, gestiona i actualitza un plafó dedicat a la temàtica situat al costat de la ubicació del fons. Aquest element de difusió està estructurat en tres apartats: notícies, intercanvis i trobades. Tota aquesta informació es bolca no només a través de buidats de publicacions periòdiques i informació d’Internet sinó mitjançant la participació de col·leccionistes i entitats que ens envien informacions com a resposta a la nostra invitació.

Pel que fa a les publicacions periòdiques, i a banda de la divulgació general regular del fons a les entitats del barri, la biblioteca col·labora mensualment des de fa anys amb la recomanació d’una nova adquisició documental en una publicació especialitzada i puntualment en blocs especialitzats.

La biblioteca també ha impulsat que els mitjans de comunicació es facin ressò d’aquesta part de la col·lecció, tant del nostre fons com de les activitats de dinamització realitzades, que han aparegut en informatius i programes especialitzats televisius, radiofònics i a la premsa.

A les visites organitzades a la biblioteca per a grups de professionals, entitats locals o visites escolars, l’especialització és una part important del guió. Les característiques del fons, la vinculació amb els agents especialitzats i el treball transversal són una informació que s’enduen totes les persones que volen conèixer què es fa en el nostre equipament.

4.3 Vinculació amb els agents especialitzats

El repte de desenvolupar i potenciar la nostra especialització no seria possible sense aplicar els mecanismes de col·laboració i cooperació, sobretot en un temps que la reducció de mitjans econòmics es fa més evident.

Les competències queden distribuïdes per acords mutus, les diferents parts aconsegueixen interessos, es rendibilitzen els recursos informatius i tecnològics, es comparteix feina, capital humà i experiència i s’augmenta l’eficàcia.

La complicitat amb col·leccionistes, associacions i entitats especialitzades és imprescindible, ja que aporta creativitat a les tasques habituals de la biblioteca. Hi ha col·leccionistes a títol personal i entitats que han possibilitat la difusió d’una temàtica inicialment reservada a un col·lectiu no sempre prou visible. Així, per exemple, s’han organitzat exposicions com la dels globus aeroestàtics, el món dels goigs o del món de Ferrándiz, en què els propietaris han apostat per la biblioteca com a plataforma difusora de la seva passió, i la biblioteca n’ha sortit beneficiada per l’assessorament en les noves adquisicions, les trobades d’intercanvi o la difusió de les actuacions.

Des dels inicis de la creació de l’especialització, la biblioteca ha elaborat un mapa de col·leccionistes particulars i entitats de col·leccionisme; cal tenir en compte la dificultat de la tasca, ja que són iniciatives que es troben en cercles reduïts i amb un objectiu més qualitatiu i d’adequació a la finalitat de la biblioteca que no quantitatiu. Primer de tot, del territori més proper (barri i proximitats), fins a, amb el pas del temps, ampliar-lo a nivell de província. Aquesta base de dades d’agents de l’especialització, actualitzada regularment, s’ha configurat a partir de fonts d’informació com les xarxes socials o Internet, de visites a centres especialitzats, de lectures de premsa especialitzada i sobretot, de relacions personals, tant el dia de la trobada anual com al llarg de l’any, i de la xarxa de contactes. El boca-orella, el face-to-face i els vincles establerts amb els protagonistes de les col·leccions han fet possible l’enriquiment de la col·lecció i l’augment del nombre d’usuaris interessats en la temàtica.

Aquests agents són majoritàriament els usuaris d’aquest fons i de les accions de dinamització que duem a terme. Ells són una gran ajuda a l’hora d’aconseguir que s’apropin al nostre equipament a la recerca d’informació tant usuaris potencials com neòfits per poder augmentar el nombre d’usuaris i millorar l’atenció personalitzada a l’entorn col·leccionista.

5 Conclusions

El treball d’una especialització com la del col·leccionisme ha aportat a la biblioteca diversos beneficis, tant pel que fa a l’especialitat temàtica com a la biblioteca en la comunitat.

Aquesta aposta documental s’ha convertit per la biblioteca en un servei que dóna identitat pròpia a la col·lecció i a l’equipament. La biblioteca és vista com un equipament proactiu i dinàmic i un referent temàtic principal al barri.

Les activitats de dinamització realitzades han augmentat el nombre de documents prestats i de consultes a sala i han donat més mobilitat al fons.

El treball col·laboratiu amb agents especialitzats ha convertit usuaris potencials especialitzats en usuaris reals i actius en el préstec i en noves cessions d’exposicions. També ens ha proporcionat contactes de professionals per a xerrades i tallers infantils i assessors en les noves adquisicions documentals.

La gestió global del desenvolupament de l’especialització ens ha proporcionat un aprenentatge de procediments i metodologies que es poden aplicar a altres seccions o centres d’interès de la nostra col·lecció d’acord amb la seva importància respecte el fons general.

Amb aquests i altres inputs i experiències positives, se’ns plantegen noves línies de futur per mantenir i innovar en les accions ja realitzades. Ampliar la presència de l’especialització en les xarxes socials i el web o treballar per a la participació activa dels usuaris són només algunes de les propostes que es contemplen en els nostres objectius propers.

Bibliografia

Arroyo-Vázquez, Natalia (2008a). “Bibliotecas públicas y sitios de redes sociales, ¿una cuestión de visibilidad?”. IV Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, A Coruña, 24 al 26 de septiembre 2008, p. 285-299. <http://eprints.rclis.org/12354/>. [Consulta: 25/10/2012].

Arroyo-Vázquez, Natalia (2008b). “El bien abastecido mercado de los sitios de redes sociales”. Web social para profesionales de la información. <http:/comunidad20.sedic.es/?p=177>. [Consulta: 20/10/2012].

Calloway, Stepen (2004). Obsessions: collectors and their passions. London: Beazley.

Gibert Riba, Elisabeth; Pérez Salmerón, Glòria (coord.) (2003). Política de desenvolupament de la col·lecció del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Barcelona: Servei de Biblioteques. Diputació de Barcelona. <http://www.diba.cat/biblioteques/documentspdf/pdc.pdf>. [Consulta: 12/11/2012].

Margaix Arnal, Dídac (2007). “Conceptos de web 2.0 y biblioteca 2.0: origen, definiciones y retos para las bibliotecas actuales”. El profesional de la información, v. 16, n. 2, (marzo-abril 2007) p. 95-106. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/archive/00009785>. [Consulta: 30/11/2012].

Omella i Claparols, Ester; Permanyer i Bastardas, Jordi; Vilagrosa Alquézar, Enric (2009). “Instruments bàsics per planificar estratègicament el servei de biblioteca pública”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 23. <https://bid.ub.edu/23/omella1.htm>. [Consulta:03/11/2012].

Política de desenvolupament de la col·lecció de les Biblioteques de Barcelona (2010) Barcelona: Biblioteques de Barcelona. <http://issuu.com/bibliotequesbcn/docs/pdc_maquetat_5_def>. [Consulta: 30/10/2012].

Stuart, Jacobo Fitz-James [et al.] (2004). El arte de coleccionar. Valencia: IVAM, Institut Valencià d’Art Modern.

El Troc: revista d’informació de col·leccionisme. Barcelona: Associació per la Promoció del Col·leccionisme.

Data de recepció: 15/01/2013. Data acceptació: 22/03/2013.