Ús de la tecnologia mòbil a les biblioteques públiques peruanes: com anem?

1 Introducció

La tecnologia ha estat sempre present en l'activitat humana, fins i tot molt abans que la ciència (Basalla, 2011). Actualment, el web social i els dispositius mòbils han generat un impacte en les relacions i les activitats de les persones. La informació la trobes a la butxaca: el telèfon intel·ligent (en anglès smartphone) té accés a una quantitat d'informació immensa que es produeix en cada moment. Proporciona diverses aplicacions, unes més populars que d'altres, com, per exemple, aplicacions per fer pagaments amb el mòbil,¹ per jugar (Pokémon Go),² i també per llegir, escoltar música, veure vídeos, localitzar, mesurar la pressió arterial i, fins i tot, buscar parella. La característica de poder disposar del telèfon en qualsevol lloc i amb connexió sense fil s'anomena mobilitat; ara la informació és immediata i accessible.

El telèfon mòbil és un aparell consolidat i això ha creat àmbits nous per al desenvolupament de nous serveis bibliotecaris; tant és així, que hi ha estratègies de mobilitat per a les biblioteques (Arroyo-Vázquez, 2011). També s'han publicat projectes importants referents al desenvolupament de les tecnologies mòbils a les biblioteques, com ara Strategic mobile library development: the place of library apps and the options for creating them,³ premiat per la CONUL. Igualment, s'han desenvolupat alguns serveis per mitjà del dispositiu mòbil en diverses unitats d'informació, des d'adaptar el portal i el catàleg al web mòbil fins a desenvolupar aplicacions i utilitzar-ne d'externes, com les xarxes socials o aplicacions de comunicació com WhatsApp. Així mateix, s'implementen serveis basats en la tecnologia QR, la geolocalització, la realitat augmentada, la tecnologia NFC i la tecnologia RIFD, i també en altres tecnologies tan innovadores com la internet de les coses, la connexió amb balises (beacons), el reconeixement de veu i la realitat virtual.

Les biblioteques de tot el món porten a terme experiències molt interessants amb la tecnologia mòbil. En el cas peruà, a les biblioteques públiques, per causa de diverses mancances, no s'ha pogut produir l'arrencada d'aquesta tecnologia; sí que hi ha algunes experiències destacables, però no estan consolidades, malgrat que la seva població té un alt percentatge de mòbils intel·ligents a les llars i d'accés a internet. Aquesta realitat hauria de permetre fer un "pla de tecnologia mòbil" per convertir les biblioteques en una "biblioteca en el mòbil" (en anglès, m-library); mitjançant aquest pla es fa un full de ruta, en el qual s'indiquen els passos cap al desenvolupament de serveis en l'entorn mòbil.

2 Tecnologia mòbil: web, aplicacions i nous dispositius

A mitjan segle xx, amb l'aparició d'internet, es fa possible la interconnexió entre ordinadors. A la dècada dels noranta, amb l'apogeu del World Wide Web (WWW) i de la tecnologia mòbil, les persones troben aquest nou mitjà molt útil per comunicar-se i informar-se. Respecte als mòbils, amb el temps van començar a ser de dimensions més petites i van anar passant per diverses generacions: van començar amb tecnologia analògica (tecnologia AMPS) i es van desenvolupar fins a esdevenir totalment digitals (tecnologia 4G i 5G).

El primer mòbil intel·ligent, anomenat iPhone, va ser desenvolupat per la família Apple el 2007, i l'any següent, Google i l'Open Handset Alliance van llançar la primera versió de l'Android 1.0. Actualment, els telèfons intel·ligents són els dispositius més utilitzats al món i els darrers anys la venda d'aquests aparells s'ha disparat. El segon trimestre del 2018, Apple va vendre 44,72 milions de telèfons mòbils a tot el món i Android en va vendre 329,5 milions (Statista, 2019b). La "guerra" de vendes de mòbils fins ara afavoreix el sistema Android. Segons l'informe anual del 2019 de la Global System for Mobile Communications Association (2019), el nombre d'usuaris únics de telefonia mòbil va arribar a 5.100 milions i el nombre de línies (targetes SIM), a 7.900 milions, és a dir, el 103 % de la població (se supera, doncs, el percentatge d'habitants del món). Les persones que tenen un mòbil intel·ligent van ser el 60 % del total de la població mundial el 2018. D'altra banda, la indústria de l'ecosistema mòbil ha generat 14 milions de llocs de treball.

L'ús d'aquests dispositius és aclaparador. Els mòbils influeixen en la vida de la societat i les persones es comuniquen des de qualsevol lloc sense haver de romandre en un lloc fix, per la característica inherent que tenen: la portabilitat, és a dir, tenir connexió sense fil; a banda de tenir un pes reduït pes i la pantalla tàctil. A això s'hi afegeix el desenvolupament del "web mòbil", un web optimitzat per a la navegació tant en tauletes com en telèfons intel·ligents; per accedir a la informació, n'hi ha prou d'escriure l'URL o entrar en un cercador. A més, té característiques del web social, en el qual els continguts, la mobilitat, la comunicació i la participació s'integren amb els elements únics que tenen aquests dispositius: el fet de ser personals, la disponibilitat, la immediatesa i la geolocalització (Arroyo-Vázquez, 2011).

El World Wide Web Consortium —en la sigla en anglès, W3C— (2016) fa referència al web mòbil com un entorn en què l'usuari accedeix a la informació des de qualsevol lloc i en qualsevol moment, per mitjà de qualsevol dispositiu. És un espai en el qual actuen els dissenyadors web i els creadors de continguts, amb la finalitat de desenvolupar un web que sigui compatible amb els dispositius mòbils, i que treballen en l'adaptació del contingut, el disseny, la navegació per veu, l'accés multimodal i la interoperabilitat amb altres dispositius, com la internet de les coses.

Segons Garita-Araya (2013), "las web móviles son aquellos sitios amigables con los teléfonos inteligentes y que, además, consideran las limitaciones que presentan estos dispositivos". No és pas per res que els mòbils són els dispositius preferits per accedir a internet i sobrepassen els ordinadors de taula. El 2015 Google confirmava que el nombre de cerques que es feien des dels mòbils intel·ligents ja superaven les que es duien a terme des dels ordinadors (Alonso-Arévalo, 2017). Així mateix, els usuaris les trien perquè permeten "ubicuidad y dinamismo" (Juárez-Urquijo, 2012). Això vol dir que l'usuari accedeix a les diverses prestacions del dispositiu i se sent amb la llibertat de transmetre i captar continguts només pel fet d'estar connectat en qualsevol lloc o en qualsevol moment.

Una d'aquestes prestacions són les aplicacions mòbils, que s'han consolidat perquè ofereixen una experiència a l'usuari més bona, més ràpida i amb una navegació més fluida. Segons el grau de desenvolupament, hi ha les aplicacions següents:

• Aplicacions web (webApps). Per entrar a les aplicacions web mòbil només es necessita accedir a l'URL, que té una pàgina adequada al dispositiu mòbil anomenada web adaptatiu (web responsive). No cal baixar-la.

• Aplicacions híbrides. És la combinació de l'aplicació nativa i l'aplicació web, desenvolupada en un llenguatge estàndard com l'HTML. Els desenvolupadors aprofiten el codi per fer-lo servir en altres plataformes.

• Aplicacions natives. Són aplicacions que es baixen directament des de la botiga d'aplicacions. Les gestionen les companyies que dirigeixen els sistemes operatius que desenvolupen aplicacions, com Android i iOS. Es poden baixar als dispositius i s'hi pot operar des del mateix dispositiu. Algunes també poden funcionar amb navegació fora de línia (offline).

• Aplicacions web progressives (progressive web Apps). Es desenvolupen en llenguatge HTML, CSS i una nova generació de les API de JavaScript. Són progressives perquè incrementen les prestacions d'acord amb la capacitat del dispositiu en el qual s'executen. Aquesta tecnologia té el comportament d'una aplicació nativa, però utilitza tecnologia web. Aquestes aplicacions funcionen amb tres tecnologies: l'aplicació Shell, per al funcionament de la interfície d'usuari; el service worker, que té diverses funcions, com ara la recepció de les notificacions push, l'actualització i el mode fora de línia, i Manifest JSON, que conté les metadades, un fitxer descriptiu que té com a resultat fer més nativa l'aplicació.

• Accelerated Mobile Pages (AMP). Desenvolupada entre Google i Twitter, s'estructura en tres parts: AMP HTML, AMP JS i AMP CDN. Presenta les pàgines emprant un llenguatge HTML optimitzat, que fa que la pàgina web sigui més ràpida en els dispositius mòbils. Té com a resultat una experiència de l'usuari més bona i l'increment de visites a la pàgina, la qual cosa redueix el percentatge de missatges rebotats.

L'ús massiu i el temps invertit són impulsats pels mil·lennistes, que són els més adeptes a l'ús de les aplicacions per mitjà del mòbil, a diferència de les generacions més grans, que fan servir les aplicacions des de les tauletes (Alonso-Arévalo, 2017). Segons The 2017 U.S. Mobile App Report, els mil·lennistes són els usuaris més adeptes de les aplicacions. Si bé els agraden les aplicacions socials i d'entreteniment, també són extremament dependents d'aplicacions més funcionals. "No poden viure" sense les seves aplicacions, però també mostren signes de fatiga (Comscore, 2017). Així, les generacions més joves també prefereixen aplicacions com les xarxes socials, com ara Snapchat i Instagram. Els adults més grans, posem per cas a partir de 65 anys, prefereixen aplicacions tant de missatgeria com de salut.

Les aplicacions que hi ha disponibles a les botigues són milers i es localitzen per mitjà dels sistemes de cerca. Indiquem la valoració, els comentaris, les icones, els requisits tècnics i la descripció per tal de poder fer una bona tria a l'hora de baixar-les. L'any 2017 les baixades globals van superar la xifra de 175.000 milions i els usuaris van baixar el 60 % més d'aplicacions el 2017 que el 2015; la despesa del consumidor en botigues d'aplicacions va superar la xifra de 86.000 milions de dòlars el 2017, el 105 % més de creixement que el 2015; el sistema operatiu més emprat va ser Android i l'aplicació que lidera aquest mercat és Facebook i la seva aplicació WhatsApp (App Annie, 2017). Una dada destacada és que Google i Facebook tenen 8 aplicacions entre les 10 que es fan servir més, com YouTube i Facebook Messenger (Comscore, 2017).

El Center for the Future of Libraries (2019), de l'American Library Association (ALA), assenyala diverses tendències en la tecnologia mòbil, entre les quals hi ha la internet de les coses, la realitat virtual i el control de veu.

• La internet de les coses o Internet of things (IoT) són aparells amb connexió. Aquests objectes amb comunicació sense fil poden transmetre i recollir dades. Els trobem en una gran gamma de dispositius, com, per exemple, rellotges, electrodomèstics, ulleres i roba amb sensors. Es preveu que la base total instal·lada de dispositius connectats a la internet de les coses ascendeixi a 75.440 milions a tot el món el 2025 (Statista, 2016), cosa que portarà com a benefici més qualitat de vida i un nou ecosistema per a la realització de negocis per les dades que es proporcionaran, malgrat que la preocupació més gran és la privadesa i la seguretat d'aquestes dades, que poden ser vulnerades per furoners (hackers) informàtics.

• La realitat virtual és la simulació d'escenes virtuals que creen un món virtual de llocs o objectes que només existeixen a l'ordinador. També permet capturar la voluntat de l'usuari en els seus moviments naturals i projectar-los en aquest entorn. La realitat virtual immersiva es val de l'ús de cascos, ulleres, vestits especials o altres objectes que permeten el moviment a l'escenari virtual. Al mercat hi ha diversos aparells, com Oculus Rift, HTC Vive Pro Eye, HTC Vive Cosmos, 3dRudder, Finch Shift i Google Cardboard, que són dispositius de realitat virtual que proporcionen l'experiència immersiva més bona de l'entorn digital. L'HTC Vive té un dels millors productes del mercat: un producte d'alta qualitat, amb una resolució alta i un àudio espacial 3D i tecnologia sense fil. El Google Cardboard es munta amb un mòbil intel·ligent sobre una base de cartró plegable i amb les aplicacions que proporciona Android VR.

• El reconeixement de veu per mitjà de la comprensió del llenguatge natural està impulsant el desenvolupament de robots i assistents virtuals. Els nous dispositius mòbils estan dotats de comandaments d'identificació d'empremtes digitals, veu i gestos. Siri d'Apple n'és un exemple. Aquest assistent virtual té diverses funcions, com respondre preguntes, fer trucades i enviar missatges; també recomana coses i, fins i tot, acaba les frases dels missatges que generem. Es preveu que el 2023 el nombre d'assistents de veu serà d'aproximadament 8.000 milions (Statista, 2019a).

Els nous dispositius portables (wearables), igual que les ulleres de realitat virtual, estan aconseguint posicionar-se. Aquesta tecnologia de la internet de les coses es pot veure en els rellotges intel·ligents i en els vestits. Apple Watch Series 4 és un producte que utilitza sensors elèctrics de freqüència cardíaca, de tecnologia hàptica, rep trucades i missatges, conté aplicacions de música i de podcast i es pot fer servir amb Siri. De la mateixa manera, en el sistema Android trobem, entre la gran quantitat de models que han sortit al mercat aquests darrers anys, els models Huawei Watch 2 i Samsung Galaxy Watch Active. Malgrat que aquesta tecnologia s'adreça al monitoratge de la salut i de l'activitat física de la persona, molt aviat serà habitual que tingui totes les prestacions que té un telèfon intel·ligent.

La tecnologia mòbil ha obert diverses possibilitats per dinamitzar serveis molt diversos, i la tasca bibliotecària no en queda al marge.

3 Biblioteques públiques i tecnologia mòbil

Per la gran popularitat que tenen, les biblioteques aprofiten aquests dispositius mòbils per desenvolupar serveis i continguts de diverses maneres. Tal com s'ha indicat en l'informe de tendències del 2013 de la Federació Internacional d'Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA), "los dispositivos móviles han llegado a ser el principal medio de acceso a la información, los contenidos y los servicios" (Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas, 2013). Per això, les biblioteques s'estan adaptant a aquest entorn, i és una exigència "obligatòria" l'ús de serveis mòbils en la seva oferta bibliotecària.

L'informe Prospectiva 2020 diu que les biblioteques han d'adaptar els seus continguts per tal de poder-hi accedir per mitjà dels mòbils i els portàtils i han de deixar d'invertir en equips informàtics; més aviat han d'incentivar i facilitar l'ús dels equips dels usuaris, proporcionant-los un entorn de seguretat i de qualitat dins de les seves instal·lacions (Consejo de Cooperación Bibliotecaria, 2013). En aquest aspecte, les biblioteques s'han d'esforçar per disposar dels requisits tècnics de connexió, desenvolupament d'aplicacions i disseny del web en el mòbil, amb la finalitat de donar una experiència a l'usuari que sigui més bona.

La "biblioteca en el mòbil" (m-library) significa "dispositiu mòbil + biblioteca", és a dir, que els serveis bibliotecaris són presents dins dels dispositius mòbils. Amb aquesta finalitat, les biblioteques serveixen de punt d'accés a internet i proporcionen la connexió sense fil d'aquests dispositius. L'abast de les biblioteques en els mòbils és extens; essencialment, inclou qualsevol iniciativa que l'ús d'aquests dispositius permeti:

• Accedir a informació i recursos de la biblioteca, com , per exemple, llibres electrònics, revistes electròniques, el catàleg de la biblioteca, serveis de referència digital, preguntes freqüents i recursos especials.

• Utilitzar noves formes per dinamitzar els recursos de les biblioteques, com la geolocalització a les prestatgeries, la realitat augmentada per potenciar la informació dels recursos, o la tecnologia de balisa o NFC per a la difusió dels recursos i els serveis de la biblioteca.

• Desenvolupar l'aplicació o interfície web mòbil de la biblioteca per permetre la visibilitat dels serveis i dels recursos.

• Utilitzar missatgeria instantània o missatges de text per a la comunicació de l'usuari amb la biblioteca i per rebre consultes.

• Accedir a la biblioteca per mitjà de codis QR vinculats als recursos electrònics de la biblioteca, fins i tot per a màrqueting.

• Familiaritzar-se, el personal bibliotecari, amb l'ús dels dispositius mòbils per prestar serveis com, per exemple, respondre les consultes dels usuaris i fer cerques d'informació.

• Tenir una zona d'usuaris per interactuar amb la biblioteca, en el qual es puguin renovar llibres, reservar-los, desar llistes, fer valoracions, escriure comentaris i dur a terme tasques per obtenir punts i recompenses mitjançant les activitats de ludificació que ofereix la biblioteca.

• Desenvolupar aplicacions de lectura o d'accés a continguts electrònics.

Algunes biblioteques han desenvolupat les seves pròpies aplicacions, mentre que altres aprofiten aplicacions d'altres mitjans, que implementen en el seu sistema. Per a Arroyo-Vázquez (2013), les aplicacions a les biblioteques aborden els aspectes següents: aplicacions per consultar informació a la biblioteca; aplicacions que aprofiten els fons patrimonials per tenir accés a la col·lecció digitalitzada; aplicacions basades en la geolocalització per a l'ús en la localització de les biblioteques en una ciutat, o també en la localització d'una col·lecció amb l'ús de balises; aplicacions que escanegen codis i aplicacions amb una perspectiva professional, i aplicacions d'informació en congressos i conferències de la professió bibliotecària. Segons Alonso-Arévalo (2017), almenys hi ha tres àrees d'aplicació:

• Aplicacions de biblioteques. Aquestes aplicacions s'orienten a serveis com ara l'accés al catàleg, l'accés a la informació sobre recursos i serveis, l'accés a notícies, la geolocalització i el servei personalitzat de l'usuari per gestionar el seu compte de membre de la biblioteca.

• Aplicacions de lectura i recerca. En el mercat d'aplicacions hi ha eines per a la lectura, el subratllat, l'exposició de continguts, les baixades, i la compartició d'informacions i opinions en mitjans socials, entre d'altres. Per aquesta raó, abans de triar una aplicació per emprar-la en els serveis bibliotecaris, cal fer-ne una avaluació tenint en compte els aspectes següents: disponibilitat, vinculació amb una plataforma, formats de lectura, personalització formal, personalització de continguts, cercabilitat i usabilitat (disseny i contingut), a més de capacitat de compartir, sincronització de la lectura, interacció amb altres aplicacions, ecosistema digital, recursos addicionals, privadesa i seguretat. Així, tenim exemples d'aplicacions de lectura a Kindle i iBooks.

• Aplicacions útils per a la vida quotidiana amb l'alfabetització informacional (ALFIN). A més, hi ha aplicacions per a l'aprenentatge mòbil com a nou mitjà d'aprenentatge per mitjà dels mòbils. La biblioteca és un ens formador en habilitats i competències al llarg de tota la vida, concebuda com el tercer lloc d'aprenentatge.

Això demostra que hi ha diverses propostes per a les biblioteques. En disposar d'aplicacions que ofereixen diverses funcionalitats, la biblioteca s'ha de sumar a aquesta tecnologia per funcionar millor, tant en el servei a l'usuari com en el treball dins de la mateixa biblioteca.

Segons l'informe de l'any 2018 de l'Enquesta sobre les aplicacions mòbils en biblioteques públiques, 618 biblioteques públiques proporcionen accés al catàleg de la biblioteca. Aquesta funció és gairebé universal i l'ofereixen pràcticament totes les biblioteques a les quals s'ha fet l'enquesta. Independentment de la grandària de la biblioteca, de les llistes d'esdeveniments o del calendari, el préstec de llibres electrònics i d'audiollibres i les targetes de biblioteca mòbil o codi de barres digital estan disponibles aproximadament en dos terços de les aplicacions de les biblioteques, excepte en les aplicacions utilitzades per les biblioteques més petites (Library Journal Research, 2018).

El desenvolupament d'una aplicació pròpia és una opció. Aquestes aplicacions han de respondre a algunes característiques determinades que requereixen les biblioteques, perquè la finalitat és que els usuaris les facin servir; per aquest motiu han de ser fàcils, flexibles i robustes, tot i que els darrers anys s'està apostant pel desenvolupament d'aplicacions web progressives. L'aplicació que fa servir la xarxa de biblioteques públiques d'Espanya, eBiblio, és un servei molt estès que fa préstecs de continguts digitals per a tots els usuaris amb carnet de les biblioteques públiques d'Espanya. A més, en aquesta aplicació es navega pel catàleg, es fan reserves, préstecs i devolucions, i es visualitzen i es baixen llibres per llegir-los en el mode fora de línia. El mode de lectura de continguts també et permet subratllar, prendre notes, modificar l'interlineat, canviar la mida de la lletra i augmentar la intensitat de la llum.

Hi ha aplicacions que es fan servir en la gestió bibliotecària. És l'exemple de Calcasieu Parish Public Library, que disposa de l'aplicació MobileCirc de SirsiDynix. Aquesta aplicació treballa amb Symphony i Horizon, disponible per a BLUEcloud Campus i BLUEcoud LSP. Una de les funcions que té és l'inventari de la col·lecció de la biblioteca. Escaneja amb un escàner Bluetooth o una càmera del seu dispositiu mòbil. L'aplicació per a web, Android i iOS ajuda a comptabilitzar els ítems, registrar els usuaris i processar les reserves sense haver de ser a l'escriptori (SirsiDynix, 2015).

Un servei de missatgeria per mitjà del mòbil que combina els serveis bibliotecaris és l'aplicació de les biblioteques de la Xina, la WeChat Library. És la plataforma de serveis mòbils desenvolupada i personalitzada per una biblioteca basada en la plataforma WeChat, que fa les funcions de servei mòbil mitjançant la connexió amb el sistema de gestió de biblioteques, com per exemple la recuperació de recursos digitals, la recuperació de catàlegs d'accés públic en línia, els llibres electrònics i la biblioteca personal. La seva arquitectura tècnica té dues opcions: el mode d'edició, amb el qual els bibliotecaris poden personalitzar la informació, editar i processar tota mena de contingut i publicar anuncis de la biblioteca; i el mode de gestió d'usuaris, que pot acceptar informació dels usuaris, fins i tot missatges de veu, i proporcionar respostes; a més, si cal, també pot deixar un missatge de diàleg d'àudio (Wei; Yang, 2017). Aquesta aplicació és present a les biblioteques universitàries i públiques xineses.

Una aplicació mòbil interessant amb interacció mitjançant la veu és Calímaco. S'ha desenvolupat amb la finalitat de millorar i personalitzar els serveis bibliotecaris virtuals de tecnologia mòbil. Conté 6 blocs de funcionalitats: registre en l'aplicació i informació general, accés al catàleg de la biblioteca, guiatge per la biblioteca, preguntes freqüents, contacte amb la biblioteca, ajuda i cerca ràpida (Griol; Patricio; Molina, 2016).

Un projecte que es val de tecnologies de la internet de les coses per donar suport en l'avaluació d'espais és Measure the Future. Es basa en el mesurament de l'atenció en espais bibliotecaris i disposaria d'un panell de control de dades estil Google Analytics per a l'edifici de la seva biblioteca: el nombre de visites, els usuaris que van explorar l'espai o quines parts de la biblioteca es van ocupar durant el dia. Per mitjà de l'ús de sensors simples i econòmics pot recollir dades sobre l'ús dels edificis, que ara és invisible, per després aclarir les dades invisibles. Això permetrà al personal de la biblioteca prendre decisions estratègiques més eficients i efectives per a una experiència de l'usuari més bona (Hahn, 2017). Malgrat que alguns dels objectes de la internet de les coses poden estar connectats als telèfons intel·ligents o a altres dispositius, molt aviat només treballaran des dels mateixos sensors que acumulin les dades.

Seguint per la línia de la internet de les coses, els beacons o balises són petits dispositius sense fil que emeten un senyal Bluetooth de baixa energia i que envien senyals que intercepten els dispositius per enviar missatges d'un producte o servei. El 2014 el Sistema de Biblioteques del Comtat d'Orange (Florida) va implementar amb la plataforma BluuBeam serveis basats en la senyalització digital amb balises i va promocionar esdeveniments i materials de les 15 biblioteques que formen el sistema. Les balises es van situar prop de les seccions que tenien relació amb els recursos de les biblioteques, com el club de lectura prop de la secció de còmics o els temes tecnològics a l'àrea de préstec d'ordinadors, i això va donar com a resultat un estudi de l'ús dels usuaris i plans per a la millora d'aquesta tecnologia (Melillo, 2015).

Dins de les experiències de realitat virtual, la San José Public Library inclou en els seus serveis dotar d'ulleres d'Oculus Rift, que estan disponibles per a la seva comunitat; l'usuari explora, aprèn, crea i juga (San José Public Library, 2018). Aquesta biblioteca forma part de la iniciativa de l'empresa Oculus que va començar el 2017. Aquest projecte pilot va arribar a 90 biblioteques públiques de Califòrnia, a les quals va proveir de 100 unitats d'Oculus Rift, juntament amb ordinadors personals VR Ready, per introduir més persones en aquesta tecnologia emergent (Harold, 2017). El 2018 la companyia HTC va anunciar el Vive Libraries Program, una iniciativa semblant a l'anterior que porta la realitat virtual a les biblioteques. La companyia va arrencar aquest programa a Califòrnia i Nevada (Estats Units). El seu objectiu és posar HTC Vive en més de 100 biblioteques de l'estat de Califòrnia, i per aconseguir-ho va donar 100 visors (Harold, 2018).

Altres aplicacions de tecnologia mòbil són les que ha dissenyat el programa Bibliometro de la Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos de Santiago de Chile. En les estacions d'Inés de Suárez i Ñuñoa de la Línia 6 va habilitar espais de lectura i baixada de llibres digitals, des dels quals s'accedeix a més de 25.000 títols totalment gratuïts; funcionen amb panells on es mostren alguns títols disponibles per accedir-hi mitjançant la lectura dels codis QR (Servicio Nacional del Patrimonio Cultural, 2018). Així mateix, en un projecte col·laboratiu, la Los Angeles Public Library i la University of Southern California van desenvolupar una aplicació de realitat augmentada que narra la història del local històric de la biblioteca central (Boyadjian, 2014). Un bon exemple d'implantació del servei de missatgeria mitjançant l'aplicació WhatsApp és el de la Biblioteca Insular de Gran Canaria, que té com a objectiu respondre consultes i enviar informació i notícies de la biblioteca a totes les persones de la comunitat; només s'han de donar d'alta en el número respectiu per accedir al servei (Cabildo de Gran Canària, 2019).

Els dispositius mòbils i internet han aconseguit crear un ecosistema digital propi. La mobilitat és un concepte que va adquirint un significat diferent i ha esdevingut una part de les estratègies de la biblioteca. A més, s'estan prenent en consideració altres tipus de dispositius amb mobilitat, com les ulleres i els rellotges intel·ligents, l'anomenada internet de les coses, que estan connectats i interactuen amb els telèfons intel·ligents.

4 Algunes experiències i el potencial del servei de l'entorn mòbil a les biblioteques públiques del Perú

Com a antecedent, al Perú les primeres unitats d'informació que van experimentar amb la tecnologia mòbil van ser les biblioteques universitàries, que han aconseguit un avenç notori quan han disposat de catàlegs i portals web adaptatius. Malgrat que s'ha avançat molt poc en la implementació d'aplicacions natives, un exemple és l'aplicació desenvolupada per la Pontificia Universidad Católica del Perú anomenada BookMyne (fins ara, en la versió 4.0), compatible únicament amb les biblioteques que fan servir el programari de SirsiDynix i optimitzada per a dispositius dels sistemes iOS i Android. Cal destacar que aquesta universitat va ser la primera que va publicar el primer catàleg web en línia al país l'any 2000; al seu torn, va ser la primera que va dissenyar una aplicació per fer les cerques en el catàleg (Sistema de Bibliotecas de la Pontificia Universidad Católica del Perú, 2015).

La Biblioteca Nacional del Perú (BNP), des que es va crear el 1821, ha passat per diverses etapes. Actualment, és l'ens rector del Sistema Nacional de Bibliotecas, que dirigeix el desenvolupament de les biblioteques públiques del país, de conformitat amb la Llei núm. 30034 (Ley del Sistema Nacional de Bibliotecas) i la Llei núm. 30570 (Ley General de la Biblioteca Nacional del Perú). L'any 2009 la Biblioteca Nacional del Perú crea un perfil a Facebook i té un canal a YouTube, el 2012 s'inicia a Twitter i el 2017 comença a utilitzar Instagram. És a dir, durant una dècada la biblioteca ha fet servir eines del web social per informar els ciutadans i per interactuar-hi, i ha obert pas a la innovació.

Figura 1. Aplicació BNP Digital. Font: Biblioteca Nacional del Perú

Respecte a l'ús de dispositius mòbils, la Biblioteca té una aplicació de lectura i d'aprofitament de documentació patrimonial anomenada BNP Digital, la finalitat de la qual és promoure la lectura i servir d'accés als recursos digitals, tot i que també s'hi entra per mitjà d'un enllaç. Aquesta aplicació es va llançar com a projecte pilot el 2018 i entre els serveis que dona hi ha l'accés al catàleg digital, la cerca dins de la col·lecció antiga digitalitzada de la Biblioteca i la cerca de recursos digitals de domini públic. De la mateixa manera, cerca llibres moderns gestionats mitjançant adquisicions, acords i llicències d'ús, i també permet accedir-hi. En aquesta aplicació hi ha una col·lecció històrica amb documents de gran valor, com les cartes i els manuscrits de Ricardo Palma i les publicacions Fénix i Libros y Artes. Una altra aplicació que s'ha desenvolupat és Agenda Cultural, que es va llançar el març del 2019, adreçada a informar dels esdeveniments i de les activitats que porta a terme la Biblioteca. Aquestes aplicacions estan disponibles en els sistemes Android i iOS.

Malgrat aquests esforços per modernitzar els serveis de la Biblioteca Nacional del Perú, aquesta pràctica no ha estat assumida per les altres biblioteques públiques que formen el Sistema Nacional de Bibliotecas. Les autoritats locals i regionals del país donen molt poc suport a les biblioteques que gestionen; en alguns casos, veuen les biblioteques com una despesa i no com el que són: una inversió social. En el panorama general, doncs, tenim biblioteques que no es fonamenten en les TIC i que estan en una situació de manca de personal, d'infraestructures, de col·leccions i d'equips.

Un exemple és la ciutat de Lima, amb una població de gairebé 10 milions d'habitants. De les 32 biblioteques públiques gestionades per municipis el 2017 (Instituto Nacional de Estadística e Informática, 2017), només 30 estaven en ple funcionament, i d'aquestes tan sols 3 tenien un servei que utilitzava la tecnologia mòbil. La Biblioteca y Archivo Histórico de Lima disposa d'un web adaptat al mòbil i en la seva biblioteca virtual hi insereix codis QR per a la lectura dels seus recursos electrònics. La Biblioteca de San Borja i la Biblioteca de Surco fan servir el WhatsApp per a la comunicació amb els usuaris; el servei té com a objectiu respondre consultes i donar informació.

Figura 2. Ús de codis QR a la plataforma de la col·lecció digital de la Biblioteca y Archivo Histórico de Lima. Font: Municipalitat de Lima

La Biblioteca Pública Municipal del Callao Teodoro Casana Robles pertany a les biblioteques públiques de la província de Callao. Té un portal institucional de la biblioteca, que dona accés al blog institucional, al catàleg i a la pàgina d'inscripció d'usuari, i també disposa d'un catàleg web desenvolupat en el sistema Koha, tot això adaptat al web mòbil. Cal dir que les pàgines web de les biblioteques públiques al país són escasses. Igual que la Biblioteca Pública Municipal de Callao, les biblioteques dels municipis de Lima, San Borja, San Isidro i Miraflores són unitats d'informació que tenen un portal des del qual la ciutadania pot accedir als serveis i als recursos digitals mitjançant el web mòbil.

Una experiència digital força destacable era l'aplicació de lectura del programa Lima Lee, de la Municipalitat de Lima, anomenat el "Bus de la lectura",⁴ que disposava d'una plataforma de lectura digital des de la qual el ciutadà podia baixar contes i poemes de diversos autors locals, i que a més permetia compartir-ne els continguts per mitjà de les xarxes socials. També s'hi accedia mitjançant cartells que contenien un codi QR vinculat a la baixada de l'aplicació, que aquells dies només era per a Android. Actualment, l'aplicació no està operativa, però el programa continua fent activitats de promoció de la lectura. Una d'aquestes activitats és el programa de Bibliometro, que treballa com un sistema de préstec de llibres a les estacions d'autobusos del Metropolitano, disposa d'un catàleg i està adaptat a l'entorn mòbil.

Segons Arroyo-Vázquez (2011), hi ha tres opcions d'estratègia de mobilitat pensant en el web mòbil: no fer res, adaptar els continguts d'un lloc ja existent o crear un web des del començament. A això cal afegir l'adopció d'aplicacions pròpies o alienes. Al Perú, en general, es queden en la primera opció, no fer res, i no perquè pensin que no seria una bona idea per a la biblioteca, sinó perquè la gran majoria de biblioteques no disposen de portals web. Però les que tenen un web institucional desenvolupen un web adaptatiu; el que no fan és desenvolupar una aplicació especialment per a la biblioteca (excepte l'exemple de la Biblioteca Nacional del Perú). De la mateixa manera, encara són poques les que adopten una aplicació externa en els seus serveis.

L'últim trimestre del 2018, "el 42,4 % de la población que usa internet lo hace exclusivamente por teléfono móvil" (Instituto Nacional de Estadística e Informática, 2019, p. 10). A més, l'any 2017, el 90,2 % de la població peruana tenia un servei de telefonia mòbil i el 86,4 % de la població de 6 anys endavant resident a Lima Metropolitana (Lima i Callao) accedia a internet amb el telèfon mòbil (Instituto Nacional de Estadística e Informática, 2019). Malgrat que tenen una gran quantitat d'usuaris amb mòbils, es coneixen molt poques iniciatives a les biblioteques públiques que formen el sistema. Aquest panorama enfronta les biblioteques a nous reptes per satisfer les necessitats contemporànies de la població. La tecnologia mòbil sumada a les eines socials són veritables mitjans de creativitat per emprendre estratègies i accions per portar la cultura i el coneixement a la majoria de la població; d'altra banda, ajuden a reduir la bretxa social i digital que castiga el país.

5 Passos per implementar la tecnologia mòbil a les biblioteques públiques del Perú

Segons l'Instituto Nacional de Estadística e Informática (2018), d'un total de 1.872 municipis, entre regionals, provincials, districtals i centres poblats, només 556 gestionaven una biblioteca pública. Les biblioteques públiques del Perú estan articulades per mitjà del Sistema Nacional de Bibliotecas, que té com a finalitats donar suport al funcionament de les biblioteques organitzades en tot el territori nacional i optimitzar l'ús dels seus serveis i  recursos bibliogràfics. Dins de les funcions de la Biblioteca Nacional del Perú com a ens rector del Sistema Nacional de Bibliotecas, el Reglamento de la Ley del Sistema Nacional de Bibliotecas (Perú, 2014, art. 15, incís p), p. 533.025) expressa el següent:

"Desarrollar una plataforma tecnológica moderna, flexible y transparente para articular y coordinar las acciones de los diversos componentes del Sistema Nacional de Bibliotecas, e intercambiar y difundir servicios y productos, a efectos de ampliar la cobertura de los servicios bibliotecarios, el acceso a la información y a los materiales de lectura, especialmente en los lugares donde se encuentran las poblaciones vulnerables."

Aquesta iniciativa comporta una modernització i una transformació de les biblioteques; però, tot i que tenen una normativa important d'accions en el desenvolupament de les diverses tecnologies a les biblioteques, aquestes institucions no han pogut desenvolupar serveis basats en la tecnologia mòbil pels condicionants que afecten la tasca bibliotecària, que resumeixo en tres factors importants:

• La no visibilització de les biblioteques públiques. Les biblioteques no estan posicionades en l'organigrama de les institucions a les quals pertanyen. Les biblioteques municipals depenen dels municipis i de les autoritats que s'elegeixen cada 4 anys, que decideixen quins recursos econòmics i quin personal s'hi assignen. Aquests centres no participen en les polítiques públiques locals i són els primers que han de tancar si el pressupost anual es queda curt. Segons l'Instituto Nacional de Estadística e Informática (2018), es van deixar de gestionar 130 biblioteques del 2016 al 2017, amb una cobertura de només el 29,7 % a escala nacional.

• Personal especialitzat absent. La gran majoria de les biblioteques no disposen de bibliotecòlegs i la responsabilitat recau en personal administratiu. La major part d'aquest personal no és especialista i es dedica principalment a protegir les col·leccions i a tenir cura de les sales on es presten els serveis. També són persones amb contractes temporals i amb un grau de rotació força elevat, és a dir, que es tracta de gent que pot treballar en altres oficines. Això dona lloc a l'absència d'una visió general i d'una missió en els plans de tipus tecnològic.

• Manca de serveis bibliotecaris basats en la tecnologia. Les biblioteques públiques del país tenen deficiències en infraestructures, col·leccions, serveis i tecnologia. En l'aspecte tecnològic s'ha avançat molt poc: només el 14,4 % de les biblioteques municipals disposen d'un catàleg d'accés al públic, el 25,2 % amb serveis d'internet i el 20,1 % amb biblioteca virtual, a escala nacional (Instituto Nacional de Estadística e Informática, 2018).

En termes generals, les biblioteques públiques al Perú no tenen el suport necessari i tenen mancances de personal i de tecnologia. D'altra banda, no tenen cap servei significatiu en l'entorn mòbil, la qual cosa les allunya del model de biblioteca en el mòbil. Malgrat aquests condicionants, algunes biblioteques tenen una presència digital, encara que tan sols han aconseguit adaptar al web mòbil el portal i els catàlegs. Les poques experiències que s'han vist, algunes amb èxit i d'altres no, haurien de fer reflexionar el sistema bibliotecari del país sobre la possibilitat de desenvolupar plans locals i regionals per aprofitar aquesta tecnologia. En aquest aspecte, es proposen alguns passos a manera de full de ruta per a les biblioteques, perquè comencin el camí d'integrar la tecnologia mòbil en els seus serveis:

• Establir un diagnòstic de les biblioteques. No es disposa de cap diagnòstic actual de les biblioteques públiques peruanes en relació amb la tecnologia mòbil. Només hi ha un registre que recull dades sobre infraestructura, equips, col·lecció, serveis, personal i usuaris elaborat per l'Instituto Nacional de Estadística e Informática.

• Tenir personal bibliotecari amb coneixements de tecnologia mòbil. El personal ha de tenir una formació idònia sobre aquesta tecnologia i ha de saber manejar les eines i les plataformes, a més de ser un guia per al desenvolupament d'una aplicació nativa o d'un web progressiu per a la biblioteca; a més, ha de tenir coneixements sobre les últimes tendències en serveis bibliotecaris en l'entorn mòbil.

• Fer una formació constant. El món digital sempre varia, es necessita que el personal, des del càrrec més alt fins als operaris de la biblioteca, faci cursos i experimenti amb aquestes eines, per prestar un servei més bo que combini la tecnologia mòbil amb l'àmbit físic, com les tecnologies QR, NFC, balises o RIFD, i també amb els aparells de realitat virtual i els dispositius portables. En aquest aspecte, es recomana la creació d'un bibliolab per als bibliotecaris on se'ls proporcioni tot tipus de tecnologia mòbil i se'ls informi dels usos i les característiques de cada tecnologia.

• Obtenir informació dels usuaris. Al Perú no s'ha fet cap estudi d'usuaris de biblioteques referent a les preferències i els usos de les aplicacions de tecnologies mòbils en les seves activitats. Aquesta informació seria molt important, perquè seria una font de dades per desenvolupar serveis d'acord amb les necessitats actuals dels usuaris.

• Triar la tecnologia mòbil. D'acord amb l'estudi d'usuaris, cal invertir en serveis i s'han d'implementar. Per exemple, la Biblioteca de Lima té una plataforma de continguts digitals que conté els recursos de fons antics. Aquest centre podria optar per desenvolupar una aplicació d'aprofitament de fons patrimonials. De la mateixa manera, algunes biblioteques estan situades en edificis històrics, per la qual cosa un servei amb realitat augmentada sobre la zona seria interessant, com és el cas de les biblioteques situades a Barranco⁵ i Chorrillos.⁶ Els bibliotecaris han de tenir en compte aquests estudis abans de començar a desenvolupar serveis que potser no es faran servir.

• Crear llocs web. La majoria de les biblioteques no tenen una seu web. Es llançaria aquest servei per als ordinadors i també se'n faria l'adaptació per als dispositius mòbils. Una bona opció és triar un web més potent, com l'aplicació web progressiva o l'Accelerated Mobile Pages. S'ha de caracteritzar per la facilitat de trobar el que es busca en els motors de cerca, de mostrar el catàleg bibliogràfic i de disposar del compte d'usuari en el lloc on es puguin fer préstecs, reserves, etc.;  pels serveis digitals, i per la informació bàsica de la unitat d'informació.

• Desenvolupar una aplicació pròpia. Les aplicacions natives avui dia són les que la població utilitza més, malgrat que el mercat s'està saturant per la gran quantitat d'aplicacions que hi ha i que donen lloc a l'app fatigue, i això significa que hi ha aplicacions que ja no són atractives per als usuaris. Les prestacions que hi ha en la versió web s'han d'incloure en la versió mòbil. Així mateix, s'hi han d'afegir altres funcions, com ara codis QR, geoaplicacions, realitat augmentada, xats, reconeixement de veu, realitat virtual, portals de vídeos i plataformes digitals de llibres, entre altres que la biblioteca pren en consideració en els seus serveis. És millor combinar tots els serveis en una sola aplicació que no pas haver de desenvolupar diverses aplicacions. En aquest cas, el desenvolupament de l'aplicació seria per a tot el sistema de biblioteques públiques del país, tenint en compte les característiques pròpies de les biblioteques de cada regió.

• Disposar d'una infraestructura mòbil. Les biblioteques han d'estar proveïdes de cobertura del servei de wifi o tecnologia Bluetooth, com les balises, per dinamitzar els serveis en el local bibliotecari i connectar els nostres dispositius per treure'n el màxim profit. S'han de buscar els productes al mercat i cal avaluar quins són els que podrien millorar els serveis.

• Fer tallers d'alfabetització informacional. Les biblioteques han de desenvolupar un pla per a la formació d'usuaris en tecnologies mòbils basat en recursos digitals i tallers.

• Tenir aliances institucionals. Les biblioteques han de tenir aliances amb institucions que es dediquin a les tecnologies, tant privades com públiques, que serveixin com a suport tecnològic i d'aprenentatge per als bibliotecaris, a més de ser proveïdors potencials.

• Consolidar una xarxa de biblioteques. Els bibliotecaris haurien de fer projectes conjuntament; això reduiria els costos i els esforços de les biblioteques en l'adquisició de recursos i d'infraestructura tecnològica.

• Fer màrqueting mòbil. Les biblioteques han de desenvolupar un pla estratègic dels serveis mòbils per aconseguir visibilitat. Els bibliotecaris han de fer periòdicament una avaluació de l'ús dels serveis al llarg d'un període de temps determinat i de si s'han assolit les metes que s'havien plantejat. És molt estès l'ús de mesuraments com el nombre de baixades de les aplicacions o les visites. Algunes eines que es poden utilitzar per mesurar aquests paràmetres són PageSpeed Insights, que analitza el contingut del web i genera suggeriments per millorar-ne la velocitat, i Google Analytics, que proporciona informació del percentatge de visites i de si estan optimitzades per a dispositius mòbils.

Totes aquestes estratègies han de ser dirigides per la direcció de la Biblioteca Nacional del Perú com a ens rector del Sistema Nacional de Bibliotecas, a més dels representants dels centres coordinadors regionals de les biblioteques públiques dels governs locals i de les biblioteques dels organismes públics i de les institucions educatives públiques, que han d'aportar els recursos necessaris per a l'adquisició de la tecnologia mòbil i de la infraestructura que cal considerar per a totes les biblioteques, a més de dirigir el diagnòstic, l'estudi d'usuaris i la formació del personal bibliotecari.

6 Conclusions

La tecnologia mòbil s'ha convertit en una eina popular, per la presència de diversos dispositius com ara mòbils, tauletes, portàtils, lectors de llibres electrònics, MP4, consoles de joc i dispositius portables, que tenen com a característica important la connexió i la portabilitat. El telèfon intel·ligent té gairebé totes les característiques dels altres dispositius, és la suma de diverses prestacions, i això el porta a ser l'aparell més important d'aquest segle; per a alguns, fins i tot és una extensió de les mans.

Les aplicacions natives continuen sent les que es fan servir més, pel nombre de baixades que cada any acumulen, però s'estan canviant per altres tecnologies més noves i potents per tenir una presència en el web mòbil. Tenir un "pla estratègic de tecnologia mòbil" ha d'estar dins de les prioritats de la biblioteca. És una manera d'aconseguir ser una biblioteca en el mòbil. Hi ha diverses tecnologies que interactuen amb els telèfons intel·ligents: la internet de les coses, balises, la realitat virtual i els dispositius amb control de veu i gestos.

Les biblioteques han desenvolupat diferents serveis al llarg dels darrers anys, i algunes publicacions han transmès les diverses prestacions que beneficien la millora dels serveis i els productes de les biblioteques al món. Aquestes experiències serien la base d'iniciatives per al desenvolupament d'estratègies i accions per incloure la tecnologia mòbil en biblioteques com les peruanes, que estan molt allunyades d'aquesta tecnologia, si bé el personal bibliotecari també ha de triar quina d'aquestes aplicacions considera que és necessària per a la seva biblioteca i ha de decidir si compleix els objectius que s'han plantejat, perquè això requereix estudis, inversió tecnològica i aprenentatge constant.

Bibliografia

Alonso-Arévalo, J. (2017). "Aplicaciones móviles en bibliotecas". VIII Congreso nacional de bibliotecas públicas: Toledo, 16 y 17 de noviembre de 2016, p. 24–35. <http://eprints.rclis.org/31481/1/P%C3%A1ginas%20desdeJULIO.pdf>. [Consulta: 02/05/2019].

App Annie (2017). App Annie 2017 Retrospective: A monumental year for the App Economy. <https://www.appannie.com/en/insights/market-data/app-annie-2017-retrospective/>. [Consulta: 17/04/2019].

Arroyo-Vázquez, N. (2011). Informe APEI sobre movilidad. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información [APEI].
<https://www.apei.es/wp-content/uploads/2013/11/InformeAPEI-Movilidad.pdf>. [Consulta: 15/04/2019].

— (2013). "Desarrollo de aplicaciones móviles en bibliotecas". VI Congreso nacional de bibliotecas públicas: Burgos, 9-11 de octubre de 2012. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/6722/1/desarrollo_aplicaciones.pdf>. [Consulta: 30/10/2019].

Basalla, G. (2011). La evolución de la tecnología. Barcelona: Crítica.

Boyadjian, A. (2014). "Augmented Library". The Digital shift.  <http://www.thedigitalshift.com/2014/09/mobile/augmented-library-technology/>. [Consulta: 01/04/2019].

Cabildo de Gran Canaria (2019). La biblioteca responde: servicios de comunicación e información vía WhatsApp.
<http://bibliotecainsular.grancanaria.com/la-biblioteca-responde>. [Consulta: 14/03/2019].

Center for the Future of Libraries (2019). Trends.
<http://www.ala.org/tools/future/trends>. [Consulta: 10/05/2019].

Comscore (2017). The 2017 U.S. Mobile App Report. <https://www.comscore.com/Insights/Presentations-and-Whitepapers/2017/The-2017-US-Mobile-App-Report>. [Consulta: 13/04/2019].

Consejo de Cooperación Bibliotecaria [CCB]. (2013). Prospectiva 2020: Las diez áreas que más van a cambiar en nuestras bibliotecas en los próximos años. Madrid: Consejo de Cooperación Bibliotecaria.
<http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/7460>. [Consulta: 21/04/2019].

Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y Bibliotecas [IFLA] (2013). ¿Surcando las olas o atrapados en la marea? Navegando el entorno en evolución de la información. The Hague: IFLA Trend Report.
<https://trends.ifla.org/files/trends/assets/ifla-trend-report_spanish.pdf>. [Consulta: 30/10/2019].

Garita-Araya, R. A. (2013). "Tecnología móvil: desarrollo de sistemas y aplicaciones para las unidades de información". e-Ciencias de la información, vol. 3, n.º 2, p. 1–14. <https://doi.org/10.15517/eci.v3i2.10654>. [Consulta: 10/04/2019].

Global System for Mobile Communications Association (2019). The Mobile economy 2019: the infographic. <https://www.gsmaintelligence.com/research/?file=5a33fb6782bc75def8b6dc66af5da976&download>. [Consulta: 02/04/2019].

Griol, D.; Patricio, M. A.; Molina, J. M. (2016). "CALIMACO: desarrollo de un servicio de bibliotecario virtual para la interacción multimodal con dispositivos móviles". Revista española de documentación científica, vol. 39, n.º 2, e 129. <https://doi.org/10.3989/redc.2016.2.1262>. [Consulta: 07/07/2019].

Hahn, J. (2017). "The Internet of things: Mobile technology and location services in libraries". Library technology reports, vol. 53, no. 1.
<https://doi.org/10.5860/ltr.53n1>. [Consulta: 10/07/2019].

Harold (2017). "Oculus pondrá Rift en 90 bibliotecas de California". Realovirtual.<https://www.realovirtual.com/noticias/3703/oculus-pondra-rift-90-bibliotecas-california>. [Consulta: 15/03/2019].

— (2018). "HTC lleva la realidad virtual a las bibliotecas". Realovirtual. <https://www.realovirtual.com/noticias/5420/htc-lleva-realidad-virtual-las-bibliotecas>. [Consulta: 15/03/2019].

Instituto Nacional de Estadística e Informática [INEI] (2017). Microdatos: Registro Nacional de Municipalidades 2017.
<https://webinei.inei.gob.pe/anda_inei/index.php/catalog/648>. [Consulta: 30/10/2019].

— (2018). Microdatos: Registro Nacional de Municipalidades 2018. <https://webinei.inei.gob.pe/anda_inei/index.php/catalog/673 >. [Consulta: 30/10/2019].

— (2019). Estadísticas de las Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares. Trimestre octubre-diciembre 2018. Informe técnico n.º 1, marzo 2019. <https://www.inei.gob.pe/media/MenuRecursivo/boletines/01-informe-tecnico-n01_tecnologias-de-informacion-oct-nov-dic2019.pdf >. [Consulta: 30/03/2019].

Juárez-Urquijo, F. (2012). "Biblioteca pública y memoria local en la web móvil". Anuario ThinkEPI, vol. 6, p. 62–64. <https://recyt.fecyt.es/index.php/ThinkEPI/article/view/30386/15971>. [Consulta: 11/04/2019].

Library Journal Research (2018). Public library mobile App survey. January 2018. <https://s3.amazonaws.com/WebVault/research/2018_PublicLibraryMobileAppSurvey.pdf>. [Consulta: 25/03/2019].

Melillo, P. (2015). "HOW-TO promoting with iBeacon technology: 'A virtual tap on the shoulder'". Marketing library services, vol. 29, no. 6. <http://www.infotoday.com/mls/nov15/Melillo--Promoting-With-iBeacon-Technology.shtml>. [Consulta: 01/04/2019].

Perú (2014). "Reglamento de la Ley N° 30034 - Ley del Sistema Nacional de Bibliotecas". El Peruano. Normas Legales, 20 de setiembre de 2014, p. 553.023–533.027. <https://www.bnp.gob.pe//documentos/marco_legal/ds-002-2014-mc.pdf >. [Consulta: 10/01/2019].

San José Public Library (2018). Virtual Reality.
<https://www.sjpl.org/virtual-reality>. [Consulta: 25/05/2019].

Servicio Nacional del Patrimonio Cultural (2018). Bibliometro inauguró nueva modalidad digital y tres puntos de préstamo en Línea 6. <http://www.bibliotecaspublicas.gob.cl/sitio/Contenido/Noticias/83848:Bibliometro-inauguro-nueva-modalidad-digital-y-tres-puntos-de-prestamo-en-Linea-6>. [Consulta: 15/05/2019].

SirsiDynix (2015). MobileCirc.
<http://www.sirsidynix.com/products/mobilecirc>. [Consulta: 16/03/2019].

Sistema de Bibliotecas de la Pontificia Universidad Católica del Perú [PUCP] (2015). El catálogo bibliográfico de la PUCP optimizado para dispositivos móviles iOS y Android. <http://biblioteca.pucp.edu.pe/el-catalogo-bibliografico-de-la-pucp-optimizado-para-dispositivos-moviles-ios-y-android/>. [Consulta: 20/05/2019].

Statista (2016). Internet of Things (IoT) connected devices installed base worldwide from 2015 to 2025 (in billions).
<https://www-statista-com.biblioteca5.uc3m.es/statistics/471264/iot-number-of-connected-devices-worldwide/>. [Consulta: 09/07/2019].

— (2019a). Number of digital voice assistants in use worldwide from 2019 to 2023 (in billions).
<https://www-statista-com.biblioteca5.uc3m.es/statistics/973815/worldwide-digital-voice-assistant-in-use/>. [Consulta: 10/07/2019].

— (2019b). Global smartphone sales to end users from 1st quarter 2009 to 2nd quarter 2018, by operating system (in million units).
<https://www.statista.com/statistics/266219/global-smartphone-sales-since-1st-quarter-2009-by-operating-system/>. [Consulta: 12/04/2019].

Wei, Q.; Yang, Y. (2017). "WeChat Library: a new mode of mobile library service". The electronic library, vol. 35, no. 1, p. 198–208. <https://doi.org/10.1108/EL-12-2015-0248>. [Consulta: 27/05/2019].

World Wide Web Consortium [W3C] (2016). Web of Devices.
<https://www.w3.org/standards/webofdevices/ >. [Consulta: 02/05/2019].

Notes

¹ La primera banca mòbil que va funcionar amb aquests dispositius va ser la d'un banc de Noruega el 1999, que utilitzava el servei d'SMS; a la dècada del 2010, amb la popularitat dels telèfons intel·ligents, van començar les primeres aplicacions de pagament que funcionaven com a targeta de pagament.

² És un videojoc de realitat augmentada amb tecnologia de geolocalització que es va llançar el 2016. Aquest joc va ser un fenomen mundial els darrers anys.

³ Projecte de recerca de Joshua Clark i Rosalind Pan de la University College Dublin, guanyador del CONUL T&D RESEARCH AWARD 2012.

⁴ El 2015 el programa va rebre el reconeixement del Banco de Desarrollo de América Latina com una de les deu millors iniciatives d'innovació social de la regió llatinoamericana.

⁵ La biblioteca està situada dins del local municipal de Barranco, declarat monument històric.

⁶ La biblioteca de Chorrillos és dins del centre cultural, un edifici antic. En aquest districte també hi van tenir lloc alguns fets històrics; un va ser la destrucció de la ciutat com a conseqüència de la invasió en la guerra del Pacífic l'any 1881.