Reptes de la recerca: el camí cap al compromís i el progrés

Quan em van convidar a parlar sobre els reptes a què s'enfronta la recerca en biblioteconomia i documentació (BiD) en el III International Seminar on LIS Education and Research (LIS-ER), em vaig sentir molt honrada, però com a optimista de mena que sóc també vaig voler recalcar algunes de les oportunitats que tenen a la seva disposició els investigadors en BiD. Com va dir Henry Kissinger una vegada, "un diamant és un tros de carbó que s'ha perfeccionat sota pressió".

Molts dels reptes que té per davant la recerca en BiD es poden atribuir a l'entorn de recerca actual i alguns són compartits amb altres disciplines acadèmiques. Aquests reptes són: una reducció de les oportunitats de finançament a causa d'iniciatives de recerca nacionals, internacionals i federals més restrictives; la dificultat d'articular el valor acadèmic de la recerca a partir d'un marc teòric; la inconnexió entre les implicacions dels resultats de la recerca i els descobriments per a la professió pràctica de la biblioteconomia i la documentació; unes relacions limitades amb acadèmics i amb la recerca en altres disciplines; la comunicació de la recerca i dels resultats als canals de divulgació tradicionals, com ara presentacions i publicacions acadèmiques i professionals i l'ús limitat de blogs, xarxes socials i seminaris en línia, i la qualitat inconsistent dels mètodes de recopilació i d'anàlisi de dades de recerca.

Com a investigadora, m'interessen la recopilació de dades de recerca i els mètodes d'anàlisi; per tant, identificaré diversos reptes, però em centraré en els relacionats amb la recol·lecció i anàlisi de les dades. Una revisió històrica de la bibliografia indica que, en una mostra de 900 articles publicats entre el 1950 i el 1975, la metodologia de recerca usada més àmpliament era l'enquesta o l'experiment en biblioteques (32 %), seguits per metodologies històriques (18 %) i el disseny de sistemes d'informació (17 %) (Powell, 1999). Vegeu la taula 1 per observar el desglossament del nombre i dels percentatges de metodologies utilitzades per any (Powell, 1999).

Taula 1. Nombre i percentatges de metodologies emprades per any, a partir de Powell (1999).¹

Chu (2015) va analitzar 1.162 articles acadèmics publicats en el Journal of documentation (JDoc), en el Journal of the association for information science and technology (JASIST) i en el Library & information science research (LISR), del 2001 al 2010, per identificar els mètodes de recerca utilitzats en aquests articles. Va declarar: "The LIS field is maturing in terms of research method selection and application in that a greater number and wider variety of research methods are used in all the research publications this study examines... Scholars are no longer limited to the research methods traditionally applied in LIS explorations (e.g., questionnaire and historical method)" (Chu, 2015, p. 40).

Els investigadors de la mostra d'articles del JDoc de Chu (N = 367) van utilitzar majoritàriament l'enfocament teòric (38 %), seguit per l'anàlisi de continguts (14 %), els qüestionaris (13,8 %), els experiments (13,4 %) i les entrevistes (13,4 %). Comparativament, l'enfocament teòric es va utilitzar amb més freqüència en la mostra de publicacions del JDoc analitzada per Chu entre el 2001 i el 2010 que en els textos analitzats per Powell (1999) entre el 1950 i el 1975.

Chu (2015) va assenyalar que els mètodes de recerca emprats en la mostra dels 554 articles sobre BiD publicats entre el 2001 i el 2010 van ser els experiments (31 %), la bibliometria (23 %), els qüestionaris (14 %), l'anàlisi de continguts (13 %) i l'enfocament teòric (12 %). Tot i que el mètode de recerca de les enquestes (qüestionaris) no va ser el més utilitzat en aquesta mostra, representava gairebé el mateix percentatge en aquesta mostra que en la mostra del JDoc.

L'ús dels qüestionaris havia augmentat en la mostra d'articles de Chu (2015) publicats en LISR entre el 2001 i el 2010 (N = 241). Va indicar que l'anàlisi de continguts (30 %), els qüestionaris (28 %), les entrevistes (20 %), l'enfocament teòric (15 %) i els experiments (9 %) eren els mètodes més populars utilitzats en aquests articles.

Per la seva banda, Luo i McKinney (2015) van analitzar una mostra d'articles publicats en el Journal of academic librarianship (JAL) entre el 2004 i el 2013 (N = 346). Novament, els qüestionaris van demostrar ser el mètode de recol·lecció de dades més utilitzat (47,6 %) i l'anàlisi de continguts va ser el segon mètode més emprat (27,2 %), la qual cosa significa que va ser el mètode d'anàlisi de dades més utilitzat en aquesta mostra. En la taula 2 trobareu els mètodes usats i els percentatges en la mostra del JAL.

Taula 2. Mètodes de recerca en biblioteconomia i documentació utilitzats en la mostra del JAL (2004-2013) (Luo i McKinney, 2015).²

D'altra banda, Greifeneder (2014) va limitar la seva anàlisi examinant 155 publicacions sobre comportament informacional entre el 2012 i el 2013 en el JASIST (55) i en l'Information Research (27) i entre el 2013 i el 2014 en les actes de la iConference (48) i JDoc (25). Es va adonar que el mètode de l'entrevista havia estat el més utilitzat (51 vegades), seguit per les enquestes (34), i que l'anàlisi de contingut havia estat el mètode d'anàlisi de dades més emprat (28) en la mostra. Aquesta anàlisi era molt semblant a les que havien fet anteriorment Vakkari (2008) i Julien, Pecoskie i Reed (2011) respecte a la recerca en comportament informacional. Les conclusions de Greifeneder (2014) són molt similars a les conclusions de Luo i McKinney (2015).

També va mostrar que gairebé la meitat dels estudis de la mostra feien servir com a mínim dos mètodes o un enfocament de mètodes mixt. Els mètodes mixtos inclouen qualsevol combinació de mètodes de recerca: qualitatius, quantitatius, de disseny participatiu i d'acció. Si es prestés la mateixa atenció a totes les fases del procés de recerca, els mètodes i els resultats serien reiteratius i informatius (Kazmer, 2016). No obstant això, "only 11 studies (7 %) combined more than two methods. 69 % of mixed-method approaches were a qualitative-qualitative combination and 31 % were a quantitative-qualitative combination. Not a single study combined a quantitative with another quantitative method" en l'anàlisi de Greifeneder (2014).

A més de la limitació dels tipus de mètodes de recol·lecció de dades i mètodes d'anàlisi de dades usats en la recerca en BiD, hi ha altres reptes. En primer lloc, la recol·lecció i l'anàlisi de dades per alguns mètodes de recerca qualitatius —per exemple, entrevistes, observacions, diaris i disseny participatiu— poden ser cars i requerir molt de temps tant per analitzar com per recopilar dades. En segon lloc, els biaixos representen una amenaça per a la validesa, en especial en el cas de les entrevistes, si l'entrevistador sobreactua davant les respostes o influeix en la persona entrevistada. En tercer lloc, les dades recopilades per a anàlisi de registres, anàlisis, entrevistes i qüestionaris poden ser molt nombroses, imprecises i incompletes. En quart lloc, el fet de treballar amb mostres també pot representar un repte, sobretot si s'intenta trobar usuaris específics o potencials d'un servei o sistema. En cinquè lloc, les tecnologies en evolució constant també poden representar un repte. I, en darrer lloc, els formats i els mitjans canvien i algunes plataformes i sistemes d'emmagatzemament de dades poden deixar d'estar disponibles, com ara wikis o pàgines web.

Després de llegir tots els reptes que existeixen en la recerca en BiD, podríeu preguntar-vos per què hauríem de dedicar temps i esforços a aquest tipus de recerca o si realment val la pena. La meva resposta és que sí, sens dubte. Aquests reptes creen oportunitats per a nosaltres, oportunitats per comprometre'ns i progressar.

La nostra recerca pot influir en la pràctica fent que els usuaris i els usuaris potencials dels serveis i sistemes de biblioteques, en els enfocaments de recerca centrats en els usuaris, desenvolupin serveis i sistemes que s'integrin en els seus fluxos de treball i en els seus estils de vida. Treballant amb marcs teòrics i investigacions prèvies poden sorgir models i teories nous. Nosaltres, com a investigadors, també ens hauríem de concentrar a establir ponts entre els professionals i els investigadors de l'àmbit de BiD i, a més, amb els investigadors d'altres disciplines i dins d'altres institucions.

Em sembla que el proverbi africà: "Si vols arribar-hi de pressa, vés-hi sol. Si vols arribar lluny, vés-hi acompanyat" és bastant adequat. Gràcies a la col·laboració i a la recerca acumulativa, la xifra de publicacions acadèmiques sobre la recerca en BiD continuarà augmentant i madurant.

Bibliografia

Chu, Heting (2015). "Research methods in library and information science: A content analysis". Library & information science research, 37 (1), p. 36-41.

Julien, Heidi; Pecoskie, Jen; Reed, Kathleen (2011). "Trends in information behavior research, 1999-2008: A content analysis". Library & information science research, 33 (1), p. 19-24.

Kazmer, Michelle M. (pendent de publicació). "Mixed Methods". En: Connaway, Lynn Silipigni; Radford, Marie L. (ed.). Research methods for library and information science (6th ed.). Westport, CT: Libraries Unlimited.

Luo, Lili; McKinney, Margaret (2015). "JAL in the past decade: A comprehensive analysis of academic library research". The Journal of academic librarianship, 41 (2), p. 123-129.

Powell, Ronald R. (1999). "Recent trends in research: A methodological essay". Library & information science research, 21 (1), p. 91-119.

Vakkari, Pertti (2008). "Trends and approaches in information behaviour research". Information research, 13 (4). <http://www.informationr.net/ir/13-4/paper361.html>

Notes

¹ Les xifres sumen més del total d'articles publicats (i el percentatge suma més del 100 %), ja que un article pot tenir més d'una metodologia.

² Usats en articles de recerca primària.