Repensar els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya: traspassant els límits*

1 Introducció

Els estudis, la recerca i la mateixa professió de biblioteconomia i documentació han experimentat un procés d'evolució constant. El moment actual no n'és una excepció. La paraula canvi forma part del nostre ADN. El principal motiu són els estrets lligams que estableix amb la tecnologia a un doble nivell. D'una banda, perquè la utilitza per supervisar, organitzar i oferir serveis. De l'altra, perquè és la mateixa tecnologia la que multiplica i diversifica la informació, les seves tasques i els seus actors.

De fet, actualment les Ciències de la Informació són una intersecció d'informació, tecnologia i persones.

L'objectiu principal d'aquest article és oferir una visió general de la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a les universitats espanyoles. Ara bé, vol anar una mica més enllà reconsiderant per què a Espanya aquesta disciplina traspassa els seus límits.

S'utilitzen dades per tal d'indicar quina és la situació actual pel que fa a l'educació, la recerca, l'ocupació, el tipus d'ofertes de treball i, en darrer lloc, els sectors d'ocupació i els perfils més buscats, amb especial atenció a la interdisciplinarietat i a la identificació dels nostres companys de viatge.

En darrer lloc, es presenten algunes reflexions sobre els reptes als quals s'enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l'educació, sinó també el conjunt de la professió en aquest país.

Les dades s'han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deporte i de l'Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s'han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

2 L'ensenyament dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya

Per començar, considero que serà útil analitzar l'origen dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya. El seu desenvolupament ha estat radicalment diferent del que s'ha produït als EUA i al Regne Unit, que tenen una llarga experiència, però força semblant al d'altres països europeus, on els estudis universitaris van començar els anys setanta i vuitanta.

Amb tot, a Espanya hi havia certa tradició:

• L'Escola Superior de Bibliotecàries de Barcelona, que es va fundar l'any 1915 (va ser la segona d'Europa, poc després de la de Leipzig l'any 1914). No estava vinculada a cap universitat. Era més aviat una activitat professional.
• La Escuela de Formación Técnica de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, fundada per la Biblioteca Nacional espanyola l'any 1953.

Aquests estudis anaven adreçats sobretot a dones i estudiants universitaris d'Humanitats.

A Espanya els estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació van aparèixer l'any 1982 amb els primers programes de diplomatura en el context universitari. Actualment l'ensenyament en aquest camp inclou un grau del Pla Bolonya, a més de programes de màster i doctorat, que s'ofereixen en 15 centres (figura 1).

Al principi, els estudis de Biblioteconomia i Documentació només estaven vinculats a les facultats d'Humanitats, però actualment és cada cop més freqüent que s'adscriguin a les Ciències Socials, sobretot als estudis de Comunicació. Tanmateix, la situació canvia en l'àmbit departamental, on gairebé el 50 % no comparteixen aquesta disciplina amb altres àrees, com es pot veure a la figura 1.

Figura 1. Espanya. Les Ciències de la Informació estan adscrites a altres disciplines (facultats / departaments)

En alguns casos, l'adscripció té més a veure amb l'estructura o la política de les universitats que amb la disciplina en qüestió.

2.1 Antecedents

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació responen a la necessitat de comptar amb bibliotecaris formats professionalment al servei de l'Administració, especialment per a les biblioteques públiques (Abadal, 1993). De fet, l'expansió de les biblioteques públiques que va tenir lloc en els anys vuitanta, i sobretot en els noranta (Hernández, 2001), va comportar una demanda proporcional d'aquests estudis. Com es pot observar a la figura 2, el punt màxim històric va ser el curs 1999-2000: 4.859 estudiants.

A principis dels anys noranta la demanda creixent dels estudis de diplomatura va justificar l'ampliació de la formació a un segon cicle (llicenciatura), inicialment amb resultats molt satisfactoris, tot i que el nombre d'estudiants va començar a decréixer el 2002 (figura 2). Pel que fa a aquesta qüestió, vegeu l'estudi més detallat de Moneda (2014a).

Figura 2. L'evolució dels estudis universitaris a Espanya (1982-2014)

2.2 Bolonya: Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)

L'EEES es va fer realitat el 2007, i els anteriors plans d'estudi es van extingir o transformar (el 2015 han deixat d'existir en totes les universitats). Els estudis de grau del Pla de Bolonya (grau d'Informació i Documentació), que s'ofereixen a 12 centres, van ser una resposta tant a la disminució de la demanda com a les condicions del mercat de treball: una disminució del nombre d'ofertes públiques d'ocupació i un augment equivalent en el sector privat (Montes López, 1995; ANECA, 2004; Tejada Artigas; Moreiro, 2003; Abadal; Borrego; Serra-Pérez, 2012).

L'objectiu dels nous plans d'estudi era oferir una educació que permetés una major expansió professional i una especialització més ajustada a la realitat (Morales Sanabria, 2012). Segons García Marco (2009), els graus de Bolonya van ser una millora important en seguir les propostes del moviment iSchools.

El nombre d'estudiants universitaris de nou ingrés va registrar un augment en comparació amb el pla d'estudis anterior, però sense arribar a assolir les xifres dels anys noranta, tal com es pot veure a la figura 2. Entre 2001 i 2005 es pot observar una disminució de la demanda dels estudis de grau. Les raons són diverses: el posicionament, el nombre de beques disponibles i el notable augment de preu en moltes regions. No costa el mateix estudiar a València, Madrid o Catalunya (que han experimentat una pujada del 33,3 %, el 38,1 % i el 66,7 % respectivament), que en altres llocs d'Espanya, on l'augment oscil·la entre el 0 % a Galícia i l'11,8 % a Múrcia (Ortiz-Repiso, 2013).

El cost de la matricula dels graus de Bolonya a les universitats públiques (segons els preus de 2014-2015) fluctua entre 2.364 i 6.064,80 euros. Pel que fa a les universitats privades, el preu pot arribar a 12.000 euros (MECD, 2013a).

Seria fàcil i temptador –tot i que no gaire seriós– establir una relació causa-efecte entre preus i matriculacions. Ara bé, cal fer-ne una anàlisi més global. Tanmateix, no hi ha dubte que l'augment del preu de la matrícula, la situació econòmica espanyola, el dèbil posicionament, etc. han tingut un efecte negatiu en la tria dels estudis.

2.3 Màsters

L'oferta de màsters en el camp de la biblioteconomia i documentació és molt àmplia. Hi ha 53 titulacions, 27 de les quals (49 %) són màsters oficials i 28 (50,9 %), programes propis de cada universitat. Totes estan incloses en l'àmbit de biblioteconomia i documentació en el sentit més ampli possible.

Pel que fa als temes d'estudi (figura 3), els programes generalistes són els més comuns (biblioteconomia i documentació i arxivística), seguits dels programes de gestió (gestió de la informació, gestió de continguts, gestió del coneixement, mitjans socials, etc.) i museologia. Els relacionats amb biblioteques escolars, documentació mèdica o documentació musical representen el percentatge més baix.

Figura 3. Màsters segons el tema

No tots depenen de departaments o facultats de biblioteconomia i documentació (figura 4).

Figura 4. Programes de màster de BID a Espanya

2.4 Noves lleis... més canvis

Sembla que Espanya està sempre immersa en noves lleis d'educació. A mi m'agradaria viure en un país amb una política educativa estable, com el Regne Unit, França, Alemanya o Escandinàvia, però la història és com la genètica: les seves petjades són indelebles. Tot i que els llicenciats del Pla Bolonya encara no han obtingut el títol, el Govern ja ha aprovat una nova llei amb diferents normes per a l'àmbit educatiu. No han passat més de set anys des de la darrera reforma i ja estem vivint un nou canvi... un altre cop. El nou Reial Decret 43/2015 ofereix la possibilitat d'adaptar els estudis de grau a models de tres anys com en molts països europeus. Deixant de banda la comoditat de fer una carrera més curta, això també donarà lloc a la coexistència de diferents plans d'estudi: tres anys de grau + dos anys de màster, quatre anys de grau + un any de màster i moltes altres combinacions. Això podria sembrar confusió entre les famílies, les empreses i les mateixes universitats (Moreiro, 2015).

3 Recerca i tesis doctorals

Els programes de doctorat són la principal justificació acadèmica de les universitats. Als EUA són una pràctica comuna des de la Segona Guerra Mundial (Powell, 1995), però a Espanya no es van implantar fins als anys noranta. Va ser aleshores quan la recerca en aquest àmbit va començar a prosperar. Els programes de doctorat es van iniciar l'any 1991. La primera tesi doctoral es va defensar l'any 1995.

Figura 5. Tesis doctorals 1998-2014 (nre.: 385)

Aquest desenvolupament (figura 5) ha provocat l'aparició d'una nova generació de professors i investigadors amb plantejaments i mètodes de treball diferents dels que tenen els professionals tradicionals. De fet, com ja s'ha esmentat, l'any 1995 es va defensar la primera tesi doctoral, i no va ser fins a l'any 2000 que es va atorgar el títol de doctorat a la primera persona que va cursar tot el cicle d'estudis de Biblioteconomia i Documentació. Abans, els doctorats es cursaven en altres departaments.

L'àmbit de la biblioteconomia i la documentació va passar de ser un camp professional centrat en la biblioteconomia a un àmbit acadèmic centrat en la informació i l'ús. I l'any 1992 van començar a aparèixer citades en altres camps, especialment la Informàtica i la Gestió Empresarial. Hi ha una relació natural entre la recerca i la ciència. Com més recerca es fa, més articles es publiquen. Com més articles es publiquen en revistes internacionals, més fonaments té el camp d'estudi. I, en darrer lloc, com més sòlids són els fonaments d'un àmbit més articles es generen.

Es pot observar aquesta evolució a la figura 6. Aquestes dades es reflecteixen en la producció científica a escala internacional. Entre 2006 i 2008 dues revistes espanyoles van ser indexades al Web of Science (WOS), la qual cosa va donar lloc a un augment en el nombre d'articles. Tot i que si n'haguessin estat excloses, la tendència hauria estat la mateixa.

Figura 6. Treballs espanyols a escala internacional (2.205 articles 1967-2014) (Font: WOS)

Al principi, els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya estaven vinculats exclusivament a les facultats d'Humanitats, però actualment és cada cop més freqüent que s'adscriguin a les àrees d'Informàtica o Ciències Socials. Les tendències de recerca també han canviat: mentre que els temes solien estar lligats a qüestions pràctiques relacionades amb operacions de la biblioteca o eren purament teòrics, avui la bibliometria i la cienciometria ocupen un lloc predominant, com també els temes relacionats amb l'arquitectura de la informació, la web semàntica, les dades enllaçades i els entorns digitals. D'altra banda, els equips de treball són cada cop més interdisciplinaris.

La tendència en els patrons de publicació també ha canviat: si abans els articles es publicaven majoritàriament en espanyol i en revistes espanyoles, ara es publiquen més sovint en anglès i en revistes internacionals.

Com podem veure pel nombre d'articles inclosos al WOS, Espanya es troba en una bona posició, tant a escala internacional (tercer país) com a escala europea (segon) (figures 7 i 8). Ocupa el tercer lloc del món i el segon d'Europa.

Figura 7. Nombre d'articles en revistes de BID
(WOS) (2000-2014) per països (nre. = 42.061)

Figura 8. Nombre d'articles en revistes de BID
(WOS) (2000-2014) per països europeus (nre. = 12.567)

Ardanuy i Urbano (2015) presenten resultats similars en el seu estudi, en què utilitzen Scopus com a font de dades: el rànquing és semblant als resultats de WOS (figura 9).

Figura 9. Autoria: quota de participació dels països europeus en comparació amb els EUA i la resta del món (2010-2014) Font: Ardanuy i Urbano (2015)

4 Com es percep la interdisciplinarietat a Espanya?

La interdisciplinarietat manlleva coneixements d'altres disciplines i integra aquesta informació per generar nous coneixements i significats. Aquesta activitat, que contradiu el que han après a fer molts investigadors tradicionals, és necessària perquè el coneixement es cada cop més interdisciplinari i el traspàs de límits és habitual.

Boix Mansilla, Miller i Gardner (2000) estan interessats pel tipus de coneixement a què donen lloc els estudis interdisciplinaris. Segons ells, els individus demostren que tenen una comprensió disciplinària "quan utilitzen el coneixement i les maneres de pensar de disciplines com la història, la ciència o l'art per crear productes, resoldre problemes i oferir explicacions que es fan ressò de les obres dels experts en la disciplina". Per contra, els individus demostren una comprensió interdisciplinària "quan integren els coneixements i les maneres de pensar de dues disciplines o més per tal de crear productes, resoldre problemes i oferir explicacions d'una manera que no hauria estat possible amb els mitjans d'una sola disciplina".

Nombrosos estudis han assenyalat l'important paper dels antecedents i el context de cada disciplina en la interdisciplinarietat dels estudis de Biblioteconomia i Documentació. Com afirma Saracevic (1999): "en les ciències de la informació la interdisciplinarietat es va introduir, i s'està perpetuant fins avui, per les diferències de context de les persones que aborden els problemes que es plantegen".

Es podria argumentar que la presència simultània de persones de diferents contextos indica simplement la proximitat de les disciplines (és a dir, la multidisciplinarietat) i no constitueix en ella mateixa la interdisciplinarietat. Tanmateix, si considerem que el producte final d'un tesi és la integració d'aquests contextos múltiples, aleshores es podria dir que la composició dels comitès és un indicador de la interdisciplinarietat. Com ha observat Holland, en les iniciatives educatives, "recau en l'estudiant la responsabilitat d'integrar els enfocaments disciplinaris que se li plantegin".

La biblioteconomia i documentació és interdisciplinària de forma natural, tot i que de vegades costa de veure-ho. A continuació, s'analitza breument el grau d'interdisciplinarietat des de dos punts de vista: els plans d'estudi i les publicacions científiques.

Moneda (2014b) ha publicat un treball notable sobre el tema. Aquesta autora demostra que la interdisciplinarietat en els estudis de grau és del 34 %. Sosté que la interdisciplinarietat varia segons les assignatures incloses en el programa. Arriba al 70 % en la formació bàsica i va decreixent a mesura que el pla d'estudis s'especialitza. En la formació no obligatòria, el percentatge és del 32 %. Finalment, en la formació obligatòria, el percentatge només arriba al 15 %. Les tecnologies de la informació són el tema troncal pel que fa la interdisciplinarietat.

En relació amb les publicacions, alguns autors assenyalen que contenen un alt grau d'interdisciplinarietat. Això és deu al gran nombre d'articles que es publiquen en revistes que no pertanyen a l'àmbit de la biblioteconomia i documentació, sinó de la medicina i la química. Tanmateix, això no significa que els equips siguin interdisciplinaris, ja que els autors són investigadors especialitzats en biblioteconomia i documentació. A més, en biblioteconomia i documentació s'inclouen sovint citacions d'altres àmbits acadèmics, però d'altres àmbits no ens citen a nosaltres.

5 Mercat de treball

No és sorprenent que el nombre de persones desocupades en el nostre sector s'hagi incrementat des del 2009, arran de la crisi econòmica a Espanya (figura 10). El grup d'edat més afectat ha estat el dels joves entre 25 i 35 anys. La taxa d'atur actual a Espanya és del 26 % (InfoJobs, 2014).

Figura 10. Taxa d'atur (Eurostat). Font: MECD (2014a)

Segons l'Observatorio de las Ocupaciones del Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE, 2014a; 2014b), l'any 2014, en aquest sector hi havia 2.704 persones desocupades i 3.982 que tenien feina. El balanç pot semblar positiu, però de tots aquests llocs de treball, només el 62,9 % pertanyia a sectors relacionats amb la professió (arxius, biblioteques i museus), i la majoria treballava en condicions precàries. La resta tenia un contracte, també precari, en ocupacions tan diverses com venedors, cambrers, conserges o personal administratiu.

S'han dut a terme nombrosos estudis des de diferents perspectives per analitzar l'estat de la qüestió i la majoria han arribat a conclusions similars. Em referiré als més recents. Abadal (2012; 2014) ha analitzat les ofertes de treball de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona entre 2009 i 2010, i 2011 i 2012. Martin Gonzalez (2014) ha estudiat les de la Universitat de Salamanca. Merlo Vega (2011) i Hernández Sánchez (2014) han dut a terme un estudi sobre els professionals de la informació a Espanya. També cal esmentar els treballs de Marquina (2013), Cobarsí (2014), Moneda (2014a), Moreiro (2014) i Tejada (2014) en aquest context.

Tejada, Chacon i Moreiro (2014) han analitzat les ofertes de treball d'Iwetel del 2008 al 2013 (641 ofertes). Les seves anàlisis demostren una disminució estable i constant, tal com es pot veure a la figura 11.

Figura 11. Evolució del nombre d'ofertes de treball per any: 2008-2014 Iwetel (641 ofertes) Font: Tejada et al. (2014)

Les ofertes d'ocupació provenen principalment de Madrid (42,4 %), Barcelona (11,6 %) i el País Basc (10,3 %). Aquestes tres comunitats representen el 64,3 % de totes les ofertes. D'aquests llocs de treball, només el 9 % són contractes permanents, la resta són feines per a menys d'un any (61 %) o una mica més (32 %). Malauradament, les ofertes de treball només són limitades i temporals. D'altra banda, molt sovint, no s'especifiquen les necessitats, els requisits o les condicions laborals.

5.1 Tipus de perfil i característiques dels centres

Es troba feina sobretot en els sectors tradicionals, però està apareixent amb força un nou sector en l'àmbit digital: portals web, biblioteques digitals, gestió, etc. La disminució de les ofertes de treball a l'Administració es reflecteix en tots els estudis.

El perfil professional que s'exigeix està experimentant un canvi. Les característiques bàsiques són les següents:

• Les ofertes no s'adrecen solament als graduats en biblioteconomia i documentació.
• Internet i les xarxes socials són els camps en què es continua contractant gent, de vegades competint amb altres graus. Les ofertes de treball són cada cop més específiques i s'exigeix una gran especialització.

Per aquesta raó, associacions, universitats i centres de formació ofereixen nombrosos cursos de capacitació:

• Dispositius mòbils
• Xarxes socials
• Curador de continguts
• Optimització natural (SEO)
• Màrqueting en línia
• Mitjans socials i gestió de comunitats
• Informàtica en núvol
• Màrqueting de continguts
• Mercat web de serveis freelance
• Arquitectes de la informació
• ...

5.2 Nous llocs de treball

Com es pot veure a l'estudi Perfiles profesionales del sistema bibliotecario español (Consejo de Cooperación Bibliotecaria, 2013), la realitat és que els serveis de biblioteca necessiten perfils híbrids amb funcions i responsabilitats que sovint van més enllà de l'àmbit de biblioteconomia i documentació. Potser la raó no és tant que vagin més enllà de la nostra disciplina, sinó més aviat que evolucionen al compàs de la tecnologia i de les pràctiques socials que se'n deriven.

L'estudi Perfiles profesionales más demandados en el ámbito de los contenidos digitales en España 2012-2017, elaborat per la Fundación de Tecnologías de la Información (2012), se centra en aquestes quatre professions:

1. Màrqueting digital
2. Gestor de comunitats
3. Programador
4. Dissenyador

Cal assenyalar que en aquest informe només tres perfils estan explícitament relacionats amb el grau d'Informació i Documentació: curador de continguts, assessor d'e-salut i arquitecte de continguts.

Segons la Comissió Europea, s'espera que cap a l'any 2017 hi haurà 700.000 ofertes de treball digital a Europa (FTI, 2012). Molts dels perfils tècnics o empresarials de la indústria de continguts digitals són transversals, la qual cosa pot ser una gran oportunitat per als especialistes en biblioteconomia i documentació. Per tant, caldrà estructurar o adaptar els programes de formació existents per tal de situar-los en el context de la campanya "E-Skills for Jobs" i el seu manifest (Comissió Europea, 2014).

Figura 12. Perfils professionals amb més demanda en el camp dels continguts digitals a Espanya, 2012-2017. Fundación de Tecnologías de la Información (FTI, 2012)

6 Conclusions i debat

A Espanya, però, no tot són flors i violes. Segons les dades proporcionades pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, sembla que hi torna a haver davallada en el nombre d'estudiants universitaris, una davallada com la que vam viure abans de la crisi econòmica. Per tant, es podria dir que el creixement en el nombre d'universitaris va tenir lloc entre els cursos 2008 i 2012. Un període que va ser excepcional arran de la crisi econòmica, l'adaptació a l'EEES i els nous màsters oficials, que van fer augmentar el nombre d'estudiants fins a arribar a l'estabilització de 2012-2013.

En l'àmbit de biblioteconomia i documentació, el nombre d'estudiants encara ha disminuït més que en altres àrees. Les principals raons cal trobar-les en l'actual crisi econòmica, les polítiques governamentals i una manca endèmica de reconeixement social de la professió.

S'assoleixen resultats excel·lents en publicacions internacionals i, tot i així, el nombre d'estudiants disminueix, l'ocupació és inestable i precària: sembla una contradicció. Hem format bons investigadors i professionals, però no aconseguim augmentar la visibilitat del que fem.

El cost dels estudis a les universitats públiques varia segons la regió amb algunes diferències molt significatives. Els ciutadans espanyols han de pagar diferents quotes simplement pel lloc on viuen.

Un dels principals objectius de la implementació dels estudis de grau va ser adaptar el mercat de treball a una nova realitat professional. A partir de les dades analitzades, podem concloure que aquest objectiu no s'ha assolit del tot. Encara que semblava que s'estava produint un lleuger augment, actualment la matrícula dibuixa, en general, en una corba descendent i el percentatge d'estudiants que abandonen els estudis abans de graduar-se és més alt del que ens agradaria.

La baixa visibilitat social del estudis i de la professió, que ara ha esdevingut endèmica, és una de les febleses més importants. No deixa de ser paradoxal que els nostres estudis ja no tinguin demanda en una societat dominada per la informació i per nous perfils professionals.

Aquestes són algunes de les mesures que poden ajudar a millorar la situació (algunes es poden trobar a Ortiz-Repiso; Calzada; Aportela, 2013):

• Revisió i actualització dels plans d'estudi. Molts experts nacionals i internacionals posen en relleu aquesta necessitat (Bustelo, 2014; Cobarsí, 2014; Connaway, 2014; García Marco, 2014; Moreiro, 2014; Taladriz, 2014; Ortiz-Repiso, 2013; Marchionini, 2012; Partridge, 2011).
• Revisió de l'oferta de màsters especialitzats.
• Establiment d'aliances estratègiques amb altres àrees: col·laboracions internacionals i curriculars, etc.
• Màrqueting professional a les empreses: accions adreçades a sensibilitzar les empreses pel que fa a la nostra professió.
• Accions per a desenvolupar la imatge de la professió en la societat en conjunt: increment de la visibilitat en els mitjans de comunicació, participació en esdeveniments, articles, entrevistes, etc.
• Accions per a incrementar la visibilitat a internet, especialment a les xarxes socials.
• Desenvolupament d'accions conjuntes de promoció entre universitats / associacions professionals: portal d'informació, vídeos, etc.

La situació actual hauria de preocupar (i ocupar) no solament l'entorn acadèmic, sinó tota la professió. és obvi que sense graduats no hi haurà professionals. Això significa que, en el futur, els llocs de treball, fins i tot més sovint del que passa avui, els ocuparan persones amb perfils inadequats.

7 Bibliografia

Abadal, E. (1993). "La formación en Biblioteconomía y Documentación en España". Documentación de las Ciencias de la Información, n.º 16, p. 9-46. <http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/DCIN9393110009A/20105. [Consulta: 02/03/2015].

– (2014). "La biblioteconomía y la documentación en la universidad española a principios del siglo XXI". Nuovi annali della scuola speciale per archiviste e bibliotecari, vol. 27, p. 211-228.

Abadal, E.; Borrego, ángel; Serra-Pérez, Rafael (2012). "Mercado laboral de profesionales de la información: evolución de la oferta y de los perfiles ocupacionales". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 29 (diciembre). <https://bid.ub.edu/29/abadal2.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación [España] (2004). Libro blanco: Título de grado en información y documentación. Madrid: Aneca. <http://www.aneca.es/var/media/150424/libroblanco_jun05_documentacion.pdf>

Ardanuy, J.; Urbano, C. (2015). "Some research questions to frame a European Union overview on LIS research". En: III International Seminar on LIS. Education and Research (LIS-ER). <http://bd.ub.edu/liser/content/programme#sthash.hBXUEc32.dpuf>

Boix Mansilla, V.; Miller, W. C.; Gardner, H. (2000). "On disciplinary lenses and interdisciplinary work". In: Interdisciplinary curriculum - challenges to implementation, p. 17-38. New York: Teachers College Press.

Bustelo Ruesta, C. (2014). "Actitudes de un buen profesional: dejemos de hablar de intrusismo". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (juny). </es/32/bustelo2.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

Cobarsí-Morales, J. (2014). "Information Schools. Perspectiva y tendencias en 2013". Anuario ThinkEPI, vol. 8, p. 52-55.

Connaway, L. S. (2014). "Why Libraries? A Call for Use-Centered Assessment". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (junio). </en/32/connaway3.htm>. [Consulta: 04/03/2015].

Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales (2013). Perfiles profesionales del sistema bibliotecario español: fichas de caracterización. Coordinadores: Carlos Miguel Tejada Artigas y Belén Martínez González. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/6841>. [Consulta: 05/03/2015].

European Commission (2014). Manifiesto de las competencias digitales. European Schoolnet & DIGITALEUROPE (e-Skills for Jobs). <http://ametic.es/sites/default/files//manifiesto_competencias_digitales2014.pdf>. [Consulta: 07/03/2015].

Fundación de Tecnologías de la Información (FTI) (2012). Perfiles profesionales más demandados en el ámbito de los contenidos digitales en España 2012-2017. <http://ametic.es/sites/default/files/pafet_vii_perfiles_profesionales_cd_fti-rooter_1.pdf>. [Consulta: 10/03/2015].

García Marco, F. J. (2009). "El movimiento iSchools: posicionando los estudios de biblioteconomía y documentación en la era de la información". Anuario ThinkEPI, vol. 3, p. 95-99. <https://www.researchgate.net/publication/44204715_El_movimiento_iSchools_posicionando_los_estudios_
de_biblioteconoma_y_documentacin_en_la_era_de_la_informacin>. [Consulta: 10/03/2015].

García Marco, F. J. (2013). "Educación y aprendizaje de la información y la documentación: raíces, desafíos y líneas de actuación". El profesional de la información, vol. 22, n.º 6, p. 489–504. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2013/noviembre/01.pdf>. [Consulta: 02/04/2015].

Hernández Sánchez, H. (2001). "Qué bibliotecas públicas hay en el Estado español". En: Las bibliotecas públicas en España: una realidad abierta. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez. <http://www.bibliotecaspublicas.info/bp/bp01_2-1.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

Hernández Sánchez, H.; Gómez Hernández, J. A.; Merlo Vega, J. A. (2014). "Los profesionales de la información en España, tres años después". En: Anuario ThinkEPI, vol. 8, p. 39-44.

Holland, G.A. (2008). "Information science: an interdisciplinary effort? " Journal of Documentation, vol. 64, no. 1, p. 7-23. <http://dx.doi.org/10.1108/00220410810844132>. [Consulta: 06/04/2015].

InfoJobs (2014). Estado del mercado laboral en España 2013. Barcelona; Madrid: ESADE, Universitat Ramon Llull. <http://nosotros.infojobs.net/prensa/informes/informe-el-estado-del-mercado-laboral-espanol-2013>. [Consulta: 15/03/2015].

Instituto Nacional de Estadística (España) (2012). Estadística de Enseñanza Universitaria: cursos 1998-1999 al 2010-2011. <http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft13%2Fp405&file=inebase&L=0>. [Consulta: 08/03/2015].

Instituto Nacional de Estadística (España) (2013). Anuario estadístico de España: años 1983 al 1998. <http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm>.[Consulta: 08/03/2015].

Marchionini, G.; Moran, B. (eds.) (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. North Carolina: School of Information and Library Science of University of North Carolina at Chapel Hill. <http://sils.unc.edu/sites/default/files/news/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 02/03/2015].

Marquina, J. (2013). Informe Apei sobre bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos medios y caminos, 2013. <http://www.apei.es>. [Consulta: 02/03/2015].

Martín González, Y.; Travieso Rodríguez, C.; Ríos Hilario, A. B.; Hernández Olivera, L.; Caro Castro, C. (2014). "La inserción profesional de los graduados en Información y Documentación: el caso de la Universidad de Salamanca". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (junio). <https://bid.ub.edu/32/martin1.htm>. [Consulta: 02/04/2015].

MECD: España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2013a). Estadísticas de precios públicos universitarios: Curso 2012-2013. <http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/precios.html>. [Consulta: 02/04/2015].

− (2013b). Tesis doctorales: TESEO. <https://www.educacion.gob.es/teseo/irGestionarConsulta.do>. [Consulta: 02/03/2015].

− (2014a). Datos básicos del sistema universitario español. Curso 2013/2014. <http://www.mecd.gob.es/dms/mecd/educacion-mecd/areas-educacion/universidades/estadisticas-informes/datos-cifras/DATOS_CIFRAS_13_14.pdf>. [Consulta: 02/04/2015].

− (2014b).Estadísticas de educación. Enseñanzas universitarias. Estadística de estudiantes universitarios. Estudiantes egresados. <http://www.mecd.gob.es/educacion-mecd/areas-educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado/2013-2014_Rend.html>. [Consulta: 08/03/2015].

− (2014c). Inserción laboral de los estudiantes universitarios. <http://ep00.epimg.net/descargables/2014/10/28/4c0e7e16ccb94b0ec9bd08a9c62f6299.pdf>. [Consulta: 05/04/2015].

Merlo Vega, J. A.; Gómez Hernández, J. A.; Hernández Sánchez, H. (2011). Estudio FESABID sobre los profesionales de la información: prospectiva de una profesión en constante evolución. Madrid: FESABID. <http://eprints.rclis.org/18057>. [Consulta: 02/04/2015].

Moneda, M. de la (2014a). "La interdisciplinaridad en los grados de Información y Documentación". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (junio). </es/32/moneda2.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

– (2014b). "Las cifras de la enseñanza universitaria en documentación en España: 2012". Anuario Thinkepi, vol. 8, p. 24-38. <http://recyt.fecyt.es/index.php/ThinkEPI/article/view/29548>. [Consulta: 02/03/2015].

Montes López, E. (1995). "El mercado de trabajo de los documentalistas en España: análisis de una muestra de ofertas de empleo, 1984-1994". Revista Española de Documentación Científica, vol. 18, n.º 2, pág. 178–187. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.1995.v18.i2.655>. [Consulta: 08/04/2015].

Morales Sanabria, C. (2012). "Mapa de los estudios de Información y Documentación en España". Clip: Boletín de SEDIC, n.º 66. <http://www.sedic.es/p_boletinclip66_panorama_imprimir.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

Moreiro, J.A. (2014)."Aún en torno a la formación universitaria, el empleo y la recesión". Anuario Thinkepi, vol. 8.

− (2015). "Al hilo de las noticias sobre planes de estudio y mercado de trabajo". Iwetel (THINKEPI), 7 de febrero de 2015. <https://listserv.rediris.es/cgi-bin/wa?A2=ind1502A&L=IWETEL&P=R23784&1=IWETEL&9=A&I=-3&J=on&d=Ninguna+coincidencia%3BCoincidir%
3BCoincidencias&z=4>.[Consulta: 07/02/2015].

Ortiz-Repiso, V.; Calzada Prado, F. J.; Aportela Rodríguez, I. M (2013). "¿Qué está pasando con los estudios universitarios de Biblioteconomía y Documentación en España?". El profesional de la Información, noviembre/diciembre, p. 505-514.

Partridge, H. (2011). Re-conceptualizing and Re-positioning Australian Library and Information Science Education for the 21st Century. Sidney: Australian Learning and Teaching Council. <http://www.liseducation.org.au/resources/PP9-1326%20QUT%20Partridge%20Final_Report.pdf>. [Consulta: 02/03/2015].

Powell, R. R. (1995). Basic research methods for librarians. Greenwood Publishing Group.

Saracevic. T. (1999). "Information Science". JASIS, vol. 50, no. 12, p. 1051-1063.

SEPE (2014a). Informe mensual de mercado de trabajo de titulados universitarios. Madrid: Servicio Público de Empleo Estatal. Observatorio de las Ocupaciones. <http://www.sepe.es/indiceTitulaciones/indiceTitulaciones.do?tipo=titulados&idioma=es>. [Consulta: 02/03/2015].

− (2014b). Ocupaciones con tendencia positiva en la contratación. Madrid: Servicio Público de Empleo Estatal. Observatorio de las Ocupaciones.
<https://www.sepe.es/indiceEstadisticos/provincial.do?indice=1&tipo=2&idioma=es>. [Consulta: 02/03/2015].

Taladriz Mas, M. (2014). "Gestores de información y reconocimiento social". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (junio). <https://bid.ub.edu/wp-content/pdf/32/es/taladriz2.pdf>. [Consulta: 12/03/2015].

Tejada Artigas, C. (2013). "Profesión y formación universitaria en 2012". Anuario ThinkEPI 2013.

Tejada Artigas, C.; Chacón Jarén, S.; Moreiro González, J. A. (2014). "Mercado de trabajo en información y documentación y crisis económica en España: una aproximación a partir de las ofertas publicadas en IweTel entre 2008 y 2013". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, n.º 32 (junio). </es/32/tejada2.htm>. [Consulta: 02/03/2015].

Tejada Artigas, C.; Moreiro, J. A. (2003). "Mercado de trabajo en Biblioteconomía y Documentación. Estudios sobre la inserción laboral de los titulados universitarios". El profesional de la información, enero-febrero, vol. 12, n.º 1, p. 4-9. <http://eprints.rclis.org/13045/>. [Consulta: 02/03/2015].

Notes

^* Aquest treball es basa en una ponència presentada al III Seminari Internacional de Docència i Recerca en Biblioteconomia i Documentació (LIS-ER), juny de 2015. Tant les diapositives com el vídeo estan disponibles a http://bd.ub.edu/liser/content/programme#sthash.hBXUEc32.dpuf.