La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació: un estudi exploratori

1 Introducció

Al llarg d'aquest treball, i per tal de ser coherents, utilitzarem la sigla BiD (Biblioteconomia i Documentació) per referir-nos als centres que ofereixen programes acreditats per l'American Library Association (ALA), independentment de la denominació concreta que faci servir cada programa. En aquest article comprovarem que hi ha importants variacions en la terminologia utilitzada en els programes acreditats per l'ALA per descriure les seves titulacions i plans d'estudi.

El primer centre universitari dels Estats Units i el Canadà que va oferir estudis de biblioteconomia va ser la Melville Dewey's School of Library Economy, que va començar a impartir classes l'any 1887 a la Columbia University de Nova York (Melvil Dewey, 2015). L'any 1893, una estudiant graduada a la facultat de Dewey, Kathrine Sharp, fundava la University of Illinois Graduate School of Library and Information Science, actualment un dels centres que ofereixen programes de formació contínua en BiD més antics del món. En els més de 125 anys de formació de professionals de la informació hi ha hagut molts canvis d'orientació i direcció, també pel que fa a la terminologia emprada. La llicenciatura de cinc anys que a la primeria del segle xx es va començar a oferir a estudiants que havien completat satisfactòriament una titulació de quatre anys en alguna matèria (Grotzinger, 1992, p. 12), l'any 1949 va esdevenir un màster de cinc anys de durada. Davant la necessitat de professorat per a les professional schools, que a partir dels anys vint van passar a formar part d'institucions de recerca acadèmica, a diferència de les training schools de començament de segle, normalment adscrites a grans biblioteques públiques i amb una oferta educativa més orientada a les pràctiques o a la figura de l'aprenent, el 1928 es va crear a la Graduate Library School de la University of Chicago, amb la finalitat d'oferir titulacions de màster i doctorat en BiD (University of Chicago Graduate Library School, 2015). Altres canvis en l'oferta acadèmica que van tenir lloc durant el segle xx foren, al final dels anys quaranta, la supressió de la llicenciatura de cinc anys i la institució d'un màster de cinc anys. Així mateix, als anys 1948-1949 es va posar en marxa a les Universitats d'Illinois i de Michigan el doctorat en BiD, que només oferia la University of Chicago des de l'any 1928. D'altra banda, encara que a l'últim quart de segle xx hi va haver un debat sobre la durada que havia de tenir el títol de màster i hi va haver centres que el van ampliar de dos cursos, la majoria de facultats de BiD van mantenir el programa d'un any, generalment dividit en dos semestres acadèmics i dos cursos d'estiu necessaris per obtenir els crèdits suficients que donaven dret al títol.

Durant l'últim quart del segle xx hi va haver altres canvis en l'ensenyament de BiD al Canadà i els Estats Units, com ara l'afegiment dels termes information science o information studies a les denominacions dels centres acadèmics coneguts fins aleshores com a library schools o graduate library schools. Tot i la polèmica que aquest canvi de denominació va suscitar en algunes institucions pels interessos que hi tenien les titulacions d'Informàtica i Ciències de la Computació en alguns campus, als primers anys vuitanta bona part dels programes coneguts anteriorment com a library schools havien adoptat diverses denominacions per als estudis de LIS —BiD— (library and information science o library and information studies), o termes semblants que convergien en la sigla LIS com a identificadora dels programes acreditats per l'ALA. L'any 1993, en la seva anàlisi del mercat emergent que s'obria als professionals de BiD, Cronin, Stiffler i Day assenyalaven que algunes facultats començaven a oferir màsters en Gestió de la Informació (Cronin, 1993, p. 273). El canvi terminològic més recent ha estat l'adopció del terme information school, també anomenat iSchool, que es va començar a utilitzar l'última dècada del segle xx i que va guanyar protagonisme als primers anys del nou mil·lenni amb l'adopció del terme iSchool caucus ('junta de l'iSchool') als Estats Units per designar l'òrgan rector que supervisa el moviment iSchool (Chu, 2012, p. 1).

L'objectiu d'aquest article és analitzar fins a quin punt els nous títols en Gestió de la Informació s'estan consolidant en la llista dels deu principals programes de BiD acreditats als Estats Units, tot plegat vint-i-dos anys després que Cronin, Stiffler i Day donessin a entendre que aquests mateixos títols formaven part de l'estratègia de reorientació de les facultats de BiD en el seu allunyament dels programes tradicionals, més enfocats a les biblioteques.

2 La qüestió de les sortides laborals

Els primers cent anys (del 1880 a la dècada del 1980) d'existència dels estudis de BiD als Estats Units, i fins als primers anys vuitanta del segle xx, la política en matèria laboral dels programes de BiD es limitava a aconseguir un nombre suficient d'estudiants amb què satisfer la demanda del mercat. A mitjan segle xx, el dèficit de titulats en programes de BiD acreditats va fer que tant el govern federal com els de cada estat creessin unes beques especials destinades a atreure estudiants cap a aquests programes per tal de satisfer la demanda de bibliotecaris qualificats. Havia estat un període d'alts i baixos quant a ofertes laborals i això va significar el final d'alguns programes de BiD a causa del descens de matrícules i els problemes econòmics que tenien les institucions d'ensenyament superior on s'inserien. La desaparició del programa de BiD de les Universitats de Chicago i Columbia, ambdós entre els més ben valorats, fou un dels casos més eloqüents. Tanmateix, fins a l'última dècada del segle xx hi havia la sensació general que les oportunitats laborals per als bibliotecaris professionals havien de continuar augmentant a un ritme prou sostingut per garantir la continuïtat dels programes BiD en vigor, si bé la crisi econòmica que es va viure als Estats Units durant la dècada del 1990 va fer que es qüestionés la viabilitat de molts programes, sobretot arran de l'augment de matriculacions en programes en línia per part d'estudiants ja titulats. En aquest període, els titulats en BiD van explorar d'una manera significativa la cerca d'alternatives laborals, amb un interès accentuat durant la primera dècada del segle xxi amb la importància creixent de les possibilitats que oferien internet i l'accés a les fonts d'informació digital.

Al començament, aquestes alternatives laborals giraven entorn de l'aplicació dels principis de l'emprenedoria a les competències pròpies de BiD i de la idea que els estudiants podien explorar oportunitats laborals i professions autònomes en l'àmbit de la informació seguint el model dels advocats que s'estableixen pel seu compte o dels metges que obren la seva pròpia consulta fora de l'hospital o la clínica. D'aquesta manera, els titulats en BiD quedaven alliberats de la institució bibliotecària. Així, la "desinstitucionalització" de la professió esdevingué una alternativa al treball en biblioteques. Malauradament, aquesta alternativa laboral no va funcionar gaire bé, a causa de la inversió que els titulats en BiD havien de fer per establir-se pel seu compte fora d'una organització de més entitat. Tenint en compte que l'accés a la informació digital acostumava a ser car per als usuaris que no estaven vinculats a cap institució, i que als Estats Units la majoria de petits negocis van fer fallida pocs anys després de començar les seves activitats, es pot dir que la professió de consultor independent en informació no fou una alternativa viable per a bona part dels titulats en BiD.

L'altra opció que van seguir les facultats de BiD als Estats Units i el Canadà va ser canviar la "marca" dels seus programes d'ensenyament i prioritzar les oportunitats laborals, potencialment més nombroses, que podien trobar-se fora de la institució bibliotecària. Això va fer que es donés més rellevància a la "informació" com a àrea pròpia d'estudi i que es diversifiqués la caracterització dels objectius i la missió del programa de BiD, amb la finalitat no ja tant de preparar els estudiants per assumir llocs professionals en institucions bibliotecàries sinó de formar-los per exercir en un ampli ventall d'empreses o institucions que treballen amb la informació en els seus diversos aspectes. Això es podria considerar el darrer colofó del moviment de "desinstitucionalització" del segle xx. Per la seva banda, l'aparició del moviment de l'iSchool a la primera dècada del segle xxi i va fer que la possibilitat de separar l'ensenyament de BiD de la institució bibliotecària es fes gairebé realitat. Tanmateix, perquè això passés calia modificar la denominació de la carrera i suprimir-ne la referència a library ('biblioteca'), també en les denominacions dels programes.

3 El joc de canvi de denominacions

L'any 2015, al web de l'iSchool consten 65 membres (iSchools Directory, 2015). D'aquests 65 membres, n'hi ha 23 que tenen programes acreditats per l'ALA, vint dels quals als Estats Units i el Canadà. Les iSchools que ofereixen programes acreditats per l'ALA van ser seleccionades per a l'estudi perquè representen els programes de BiD més ben valorats als Estats Units. Fet i fet, tots els programes de BiD que figuren entre els deu més ben valorats per l'estudi U.S. News and World Report del 2013 pertanyen al projecte iSchool (Best Grad Schools: Library and Information Studies, 2013).

La supressió del terme library de la denominació de programes i titulacions planteja una sèrie de problemes evidents a l'hora d'atreure aquells estudiants que cerquen un títol per treballar com a professionals de la informació. El projecte de l'iSchool s'explica així al seu web:

"L'objectiu de la Junta de l'iSchool és augmentar al màxim la visibilitat i la influència dels centres que en formen part, així com la interdisciplinarietat dels seus plantejaments, amb vista a aprofitar el poder de la informació i la tecnologia, i optimitzar el potencial dels humans. Concebem un futur en què el moviment de l'iSchool s'haurà expandit arreu del món i l'àmbit de la informació serà reconegut com a generador de sistemes innovadors i creador de solucions en informació que beneficiïn les persones, les empreses i la societat. Els titulats de l'iSchool satisfaran les necessitats de personal i lideratge de les empreses, sigui quina sigui la seva naturalesa i grandària, alhora que les nostres àrees de recerca i indagació atrauran un suport ferm i tindran grans repercussions en la societat i en la formulació de polítiques a escala local i internacional." ("iSchools>About>Vision", 2012-2014)

No hi veiem cap referència a les biblioteques, en el text citat, i de fet bona part dels membres del projecte no tenen cap vinculació coneguda amb l'ensenyament de BiD o la professió de bibliotecari. Alguns dels centres que formaren part de la primera junta rectora de l'iSchool van canviar la seva denominació i la de la titulació que ofereixen i van optar per un dels components del terme LIS: van passar a denominar-se school of information (facultat d'Informació) i van rebatejar el títol de màster com a degree in information (màster d'Informació).

4 Metodologia

Per dur a terme aquesta anàlisi de les repercussions que les noves sortides professionals tenen en les denominacions i la naturalesa dels títols oferts pels programes de BiD als Estats Units, vam seleccionar els deu programes de BiD més ben valorats a l'informe U.S. News and World Report (Best Grad Schools: Library and Information Studies, 2013). En aquest informe, el terme impact (repercussions) representa el nombre d'estudiants matriculats en el programa i els informes sobre inserció laboral dels seus titulats que faciliten els centres. L'anàlisi de les dades es basa en la informació que ofereixen els llocs web dels centres i en dades publicades o d'accés públic a internet, a més del contacte directe amb els centres. L'empat en la valoració que reben alguns programes fa que la llista, en realitat, sigui de deu i no de dotze. Aquesta llista de programes de BiD va ser seleccionada perquè recull plans d'estudi acreditats per l'American Library Association, una de les iniciatives més consolidades i prestigioses d'avaluació de la qualitat per als estudis de Biblioteconomia i Documentació.

Tot seguit s'enumeren els dotze programes de BiD més ben valorats per l'estudi U.S. News and World Report:

1. University of Illinois Urbana-Champaign
2. University of North Carolina at Chapel Hill
3. University of Washington-Seattle
4. Syracuse University (empat)
4. University of Michigan (empat)
6. Rutgers University (empat)
6. University of Texas at Austin (empat)
8. Indiana University Bloomington
9. Simmons College
10. Drexel University (empat)
10. University of Maryland (empat)
10. University of Pittsburgh (empat)

Nou d'aquests centres mantenen el màster de BiD o han dividit el màster de biblioteconomia i de documentació en dues titulacions que formen part del seu programa professional acreditat per l'ALA. Són aquests:

• University of Illinois Urbana-Champaign
• University of North Carolina at Chapel Hill
• University of Washington-Seattle
• Syracuse University
• Indiana University Bloomington
• Simmons College
• University of Maryland
• University of Pittsburgh
• Drexel University

La Indiana University i la University of North Carolina at Chapel Hill ofereixen un màster de Biblioteconomia i un màster d'Informació. La University of Maryland també ofereix un màster d'Interacció Humana amb Ordinadors (HCIM) i un màster de Gestió de la Informació (MIM). Per la seva banda, la University of Washington i la University of Maryland ofereixen un màster de Gestió de la Informació (MSIM i MIM).

La titulació seleccionada en aquest treball per determinar quines han estat les repercussions de les noves sortides professionals en les titulacions ofertes ha estat la de Gestió de la Informació, ja que als Estats Units és una de les noves titulacions incloses en l'oferta acadèmica dels centres amb programes acreditats per l'ALA. També és una titulació molt més habitual a les facultats de fora dels Estats Units i el Canadà, com ara a Europa i Àsia. La seva missió i àmbit de competència poden variar en altres països, però als Estats Units hi ha un fil conductor que fa que hom treballi en professions que no són exclusives d'un tipus d'institució o empresa, i que clarament es diferencien d'algunes de les ocupacions tradicionals —bibliotecari, arxiver o conservador de museu, per exemple— que ofereixen les facultats de BiD a aquests professionals.

5 Anàlisi i conclusions

Tres de les deu principals iSchools ofereixen màsters de Gestió de la Informació: la University of Maryland, la Syracuse University i la University of Washington. Tant la de Washington com la de Syracuse ofereixen dos programes de gestió de la informació: l'un adreçat a directius o a un públic amb molta experiència, i l'altre dirigit a estudiants amb menys experiència. Aquesta és la descripció que en fa la Syracuse University:

• El màster de Gestió de la Informació per a Directius està adreçat a estudiants que tinguin sis o més anys d'experiència professional, pertinent i a temps complet, en el camp de la gestió de la informació, i que demostrin una adequada competència professional. Aquests estudiants podran sol·licitar la matrícula en l'itinerari per a directius del màster de Gestió de la Informació. A les sol·licituds que s'acceptin per a aquest itinerari no se'ls exigirà el requisit del període de pràctiques, i podran optar per fer 30 crèdits menys per obtenir el títol. Aquest grau de màster es podrà cursar presencialment, en línia o combinant ambdues opcions.¹
• El màster de Gestió de la Informació és un programa interdisciplinari que cobreix àmbits com les ciències de la informació, la tecnologia de la informació i la gestió. N'hi ha una versió per a directius, adreçada als estudiants que ja tenen una experiència contrastada en aquest camp. Els titulats poden treballar en les àrees de TIC, gestió de projectes i consultoria d'empreses, entitats sense ànim de lucre i organismes governamentals. El programa ocupa el primer lloc del país en la llista elaborada per l'U.S. News & World Report (Syracuse University School of Information Studies, 2015).

Les dades sobre inserció laboral dels titulats en BiD corresponents a les Universitats de Syracuse i Washington van ser publicades al monogràfic de Library Journal del 2014 sobre inserció laboral, mentre que les de la University of Maryland no hi van sortir publicades (Maatta, 2014). Els tres programes, però, faciliten informació sobre matriculació i graduació dels seus estudiants de BiD a la Comissió d'Acreditació (COA) de l'American Library Association. Aquesta informació es pot consultar als informes estadístics que publica la COA (American Library Association, Committee on Accreditation, "Trend data by Program...", 2015).

En canvi, dels programes que ofereixen el màster de Gestió de la Informació, només la University of Washington enllaçava al seu web dades quantitatives sobre matriculació i estadístiques referides a inserció laboral dels titulats en Gestió de la Informació, tot i que eren dades referides només a un any, el 2012. Encara que tots tres programes facilitaven informació sobre inserció laboral dels estudiants de Gestió de la Informació (amb exemples sobre el tipus de feina o llistes de possibles ocupadors, a més d'estudis de cas concrets sobre trajectòries d'èxit), cap dels altres programes de Gestió de la Informació publiquen al seu web xifres d'estudiants matriculats o dades sobre inserció laboral dels titulats. Se'n podia trobar informació en fonts secundàries, com ara la Peterson's Guide to Graduate Schools, però era només referida a matriculació i no a inserció laboral.

Som conscients de la limitació que suposa per als objectius d'aquest treball haver analitzat únicament titulacions en Gestió de la Informació. El motiu que ho explica és que es tracta de la titulació complementària a les de BiD més uniformement caracteritzada entre els deu principals programes. Altres denominacions corresponen sovint a un canvi de nom de l'antic màster de Biblioteconomia i Documentació (titulació de BiD) i les seves variants (el màster d'Estudis en Informació o la denominació de més abast entre els nous títols alternatius: el màster d'Informació de BiD). En el cas del màster de Gestió de la Informació que ofereixen els centres analitzats, el títol no substitueix el màster de BiD acreditat per l'ALA sinó que s'hi afegeix.

Després d'analitzar el contingut dels llocs web dels centres seleccionats i d'estudiar-ne les dades disponibles sobre matriculació i inserció laboral, alguns dels resultats corroboren l'afirmació que les noves sortides professionals influeixen en la naturalesa de les titulacions ofertes per iSchools amb programes acreditats per l'ALA. Si prenem la de Gestió de la Informació com a estudi de cas de les titulacions creades recentment i ofertes per tres iSchools amb programes acreditats per l'ALA, l'examen de les descripcions de la titulació de Gestió de la Informació ens mostra clares diferències entre aquesta i el màster de BiD. Amb tot, una de les conclusions frustrants d'aquesta anàlisi és que a penes disposem de dades longitudinals per comparar la bona marxa de la titulació de Gestió de la Informació amb la tradicional de BiD. Hi ha indicis que la titulació de Gestió de la Informació atreu més estudiants, i això podria implicar més ingressos per matrícules, una consideració que en si mateixa ja és prou rellevant, però sense dades longitudinals no és possible determinar la repercussió que la titulació de Gestió de la Informació té en la salut econòmica global del centre que l'ofereix. Cal assenyalar que el màster tradicional de BiD acreditat per l'ALA sí que té un ventall d'oportunitats laborals ben definit. Així, moltes empreses que cerquen professionals de la informació per a llocs de feina tradicionals en biblioteques, museus o arxius manifesten una preferència per la titulació acreditada per l'ALA, o bé directament l'exigeixen. No hi cap especificació equivalent que estableixi que sigui exigible o preferent el títol de Gestió de la Informació de cap centre concret. De fet, a la Peterson's Guide to Graduate Schools hi ha 1.537 escoles de postgrau que ofereixen formació en gestió de la informació (Peterson's Guide to Graduate Schools, 2015). Si les comparem amb els menys de 60 programes de postgrau acreditats per l'ALA als Estats Units i el Canadà, sembla raonable pensar que la competència pels llocs de feina seria molt més dura per als titulats en Gestió de la Informació que per a aquells que han fet un màster acreditat per l'ALA. També cal destacar que hi ha molts programes de llicenciatura que ofereixen un títol de Gestió de la Informació, cosa que no passa amb les titulacions de BiD als Estats Units i el Canadà.

6 Recerca futura

D'aquesta aproximació al tema exposat es desprèn clarament que cal continuar aprofundint-hi. Així, per exemple, hi ha una gran varietat de definicions de Gestió de la Informació fins i tot en les tres iSchools analitzades, i, sens dubte, una disparitat encara més evident quan s'examinen algun dels més de 1.500 programes de Gestió de la Informació que apareixen a la llista de la Peterson's Guide to Graduate Schools. Una altra qüestió que val la pena estudiar és fins a quin punt la creació d'una titulació de Gestió de la Informació a les iSchools no és una estratègia de cada centre per focalitzar l'atenció en aquest nou moviment batejat com a information school (iSchool) i deixar de banda el programa tradicional de BiD. Aquesta situació planteja un bon nombre de preguntes en relació amb el futur del moviment iSchool en un moment en què la majoria dels seus membres no disposa de programes acreditats per l'ALA. Val a dir que tot plegat arriba en una conjuntura en què alguns membres de l'iSchool han demanat que es debati la creació d'algun tipus d'acreditació per als seus centres mentre que d'altres han expressat el desig de concebre un programa d'acreditació internacional per a titulacions de BiD. Al meu parer, ara tenim l'oportunitat de debatre com cal fins a quin punt les noves sortides professionals haurien d'influir en el tipus i el nombre de titulacions que oferim als centres on es formen els futurs professionals de la informació.

Bibliografia

American Library Association, Committee on Accreditation (2015). "Trend data by Program..." <http://www.ala.org/accreditedprograms/sites/ala.org.accreditedprograms/files/content/reportspublications/
reports/COA_TrendSummaries2002-2014.xlsx>. [Consulta: 15/06/2015].

"Best Grad Schools: Library and Information Studies" (2013). U.S. News and World Report. <http://grad-schools.usnews.rankingsandreviews.com/best-graduate-schools/top-library-information-science-programs/library-information-science-rankings?int=a31a09>. [Consulta: 15/06/2015].

Chu, Heting (2012). "iSchools and non-iSchools in the USA: An examination of their master's programs". Education for information, vol. 29, p. 1-17. <http://content.iospress.com/download/education-for-information/efi00908?id=education-for-information%2Fefi00908>. [Consulta: 20/05/2015].

Cronin, Blaise [et. al.] (1993). "The Emergent Market for Information Professionals: Educational Opportunities and Implications". Library trends, vol. 42, núm. 2, p. 257-276.

Grotzinger, Laurel (1992). "Remarkable Beginnings, The First Half Century of the Graduate School of Library and Information Science". A: Allen, Walter C.; Delzell, Robert F. (ed.). Ideals and Standards: The History of the University of Illinois Graduate School of Library and Information Science, 1893-1993.Urbana (Illinois): University of Illinois at Urbana-Champaign, p. 1-22.

iSchools Directory (2015). <http://ischools.org/members/directory/>. [Consulta: 15/06/2015].

iSchools-About-Vision (2012-2014). <http://ischools.org/about/>. [Consulta: 15/06/2015].

Maatta, Stephanie L. (2014). "Placements & Salaries 2014: Explore All the Data". Library journal (15 d'octubre). <http://lj.libraryjournal.com/2014/10/placements-and-salaries/2014-survey/explore-all-the-data-2014/#_>. [Consulta: 20/05/2015].

Melvil Dewey (2015). <http://en.wikipedia.org/wiki/Melvil_Dewey>. [Consulta: 20/05/2015].

Peterson's Guide to Graduate Schools (2015). <http://www.petersons.com/graduate-schools/SearchResults.aspx?q=information%20management&page=1&resultsperpage=20>. [Consulta: 22/05/2015].

Syracuse University School of Information Studies (2015).<http://en.wikipedia.org/wiki/Syracuse_University_School _of _Information _Studies>. [Consulta: 20/05/2015].

University of Chicago Graduate Library School (2015). <http://en.wikipedia.org/wiki/University_of_Chicago_Graduate_Library_School>. [Consulta: 22/05/2015].

U.S. News and World Report (2013). "Best Grad Schools: Library and Information Studies". <http://grad-schools.usnews.rankingsandreviews.com/best-graduate-schools/top-library-information-science-programs/library-information-science-rankings?int=a31a09>. [Consulta: 15/06/2015].

Notes

¹ <https://en.wikipedia.org/wiki/Syracuse_University_School_of_Information_Studies>