Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa: una visió general

1 Introducció

En les darreres dècades, s'han fet estudis detallats sobre els programes educatius de Biblioteconomia i Documentació (BiD). Tanmateix, una recerca de la bibliografia demostra que aquest interès s'ha centrat, en general, en altres parts del món i no en els països europeus, on encara no hi ha una visió general d'aquesta disciplina a escala continental.

L'únic intent seriós de dur a terme una anàlisi sobre els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa en la darrera dècada va ser el capítol final de l'informe European Curriculum Reflections on LIS Education (Larsen, 2005), en el qual s'analitzaven els resultats d'un estudi sobre les facultats i escoles de BiD al continent europeu. Al voltant de 50 escoles, sobre un total de 200 institucions de BiD, van respondre un qüestionari electrònic. L'estudi, que explorava les adscripcions organitzatives d'aquestes institucions, va constatar que el 59 % eren departaments dins d'una facultat o escola determinada, el 25 % operaven com programes dins d'un departament específic, el 10 % eren facultats o departaments independents i el 6 % eren institucions acadèmiques independents. Per tant, la majoria d'escoles i facultats europees de Biblioteconomia i Documentació formaven part d'un marc educatiu més ampli. Quan es va demanar als enquestats que indiquessin quina era la unitat acadèmica superior a la qual pertanyien, la més esmentada va ser Arts i Humanitats (35 %), seguida de Ciències Socials (15 %), Comunicació i Mitjans (13 %), Empresarials/Administració d'Empreses (9 %) i Informàtica (4 %); la resta (24 %) es van situar en altres unitats acadèmiques. Pel que fa a la grandària, les escoles o facultats europees de Biblioteconomia i Documentació són, en general, unitats acadèmiques de petites dimensions; en una tercera part (35 %) s'hi havien matriculat menys de 100 estudiants i en la meitat (51 %), menys de 200. En relació amb la plantilla, el 27 % de les escoles o facultats tenien menys de 10 persones contractades a temps complet i gairebé dues terceres parts (64 %), menys de 20.

Recentment, Tammaro (2011) ha analitzat si el procés de Bolonya podia contribuir a la millora de la qualitat dels estudis de Biblioteconomia i Documentació, prenent Itàlia com a exemple. Va arribar a la conclusió que el model de Bolonya, centrat en els resultats d'aprenentatge, s'havia adoptat perquè tenia el potencial de dotar els estudiants dels coneixements i les aptituds necessàries per al mercat de treball europeu, tot i que la coexistència de diferents conceptes sobre la qualitat i la internacionalització dels estudis de Biblioteconomia i Documentació es prestava a interpretacions diverses. Juznic i Badovinac (2011) van analitzar el desenvolupament de les facultats de Biblioteconomia i Documentació en els països candidats a entrar a la Unió Europea i van arribar a la conclusió que estan adaptant els plans d'estudi a noves polítiques i pautes professionals, amb l'adopció de les noves directrius en matèria d'educació superior, sobretot a partir de la Declaració de Bolonya. Altres estudis han descrit els canvis introduïts per la Declaració de Bolonya (Johnson, 2013) i alhora han expressat la seva preocupació per les diferències en els criteris i les normes d'avaluació, i han qüestionat la pertinència dels intents de produir llistes model de competències i plans d'estudi.

Aquest article se centra en la situació dels estudis de Biblioteconomia i Documentació en els 28 estats membres de la Unió Europea el juny de 2015: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suècia i Xipre. Concretament, l'objectiu de l'estudi és donar resposta a les preguntes d'investigació següents:

• Quantes facultats i departaments ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa?
• A quines disciplines es poden adscriure aquestes facultats i departaments?
• Hi ha cap experiència de col·laboració nacional i internacional entre aquestes facultats i departaments?
• Quines són les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes facultats i departaments?

2 Mètodes

Per identificar els programes de Biblioteconomia i Documentació que hi ha en aquests 28 països, es va utilitzar la World Guide to Library, Archive and Information Science Education de l'IFLA (3a. ed., 2007). Segons aquesta guia, ofereixen aquest tipus de programes 283 centres de 26 països europeus; només hi ha dos països (Luxemburg i Xipre) que no n'ofereixen cap.

Entre febrer i juny de 2015 es van visitar els llocs web de les facultats i els departaments inclosos a la guia de l'IFLA. Es va recopilar informació sobre la facultat, escola, institut o departament en què s'oferien estudis de Biblioteconomia i Documentació i les característiques dels títols de grau i de postgrau. La recopilació de la informació va ser difícil per dues raons: la diversitat lingüística dels països en qüestió i la fragmentació dels estudis en diferents facultats, escoles i departaments.

Pel que fa la diversitat lingüística, la Unió Europea té 24 llengües oficials i moltes altres llengües pròpies. Per exemple, a Espanya hi ha tres llengües (el basc, el català i el gallec) que són cooficials amb el castellà en unes regions determinades. Tot i que algunes facultats i departaments disposen d'una versió en anglès del seu lloc web, no solen ser traduccions íntegres, sinó breus descripcions de la facultat o del departament sense informació completa sobre les titulacions que proposen; sovint, aquesta informació va adreçada als estudiants locals i només s'ofereix en la llengua pròpia. L'autor de l'estudi domina l'anglès i algunes de les llengües romàniques més utilitzades (català, francès, italià, portuguès i espanyol). Per tant, la major part dels resultats es basen en la informació proporcionada per les universitats que fan servir aquestes llengües o les traduccions dels seus webs a l'anglès. Cal assenyalar que aquesta ha estat una limitació per a dur a terme l'estudi.

Les facultats i departaments es van classificar en les vuit categories disciplinàries proporcionades per la classificació de Wiggins i Sawyer (2012) aplicada a les iSchools: Comunicació, Informàtica, Educació, Humanitats, Biblioteconomia i Documentació, Gestió i Política, Ciència i Enginyeria, Ciències Socials i del Comportament. A banda de la diversitat lingüística, la segona limitació a l'hora de dur a terme l'anàlisi va ser la fragmentació dels estudis de Biblioteconomia i Documentació en diferents escoles, facultats, instituts i departaments. En alguns casos, els graus relacionats amb aquests estudis depenen d'una facultat; en altres casos, d'un departament; i en altres, d'una facultat i d'un dels seus departaments. Per dur a terme la classificació, es va utilitzar l'entitat més específica. Així, per exemple, si una titulació l'oferia un Departament de Ciències de la Documentació d'una Facultat de Ciències Socials, el departament es va classificar en l'apartat de "Biblioteconomia i Documentació". En canvi, si una titulació similar l'oferia una altra Facultat de Ciències Socials, però no un departament concret, el centre es va incloure en la categoria de "Ciències Socials i del Comportament". Finalment, la categoria "Biblioteconomia i Documentació" només es va utilitzar per a escoles i departaments especialitzats en aquest camp. Quan apareixia el terme "Informació" en el nom de l'escola, facultat o departament juntament amb un altre àmbit, a l'efecte de classificació s'utilitzava l'altre àmbit: per exemple, un Departament d'Informació i Comunicació s'hauria classificat sota l'epígraf de "Comunicació".

Després de visitar els llocs web dels 283 centres educatius inclosos a la guia de l'IFLA, es van excloure de l'anàlisi 63 institucions, per les quatre raons següents:

• Algunes de les institucions incloses a la guia de l'IFLA eren associacions professionals o biblioteques nacionals que, en general, oferien cursos breus adreçats a professionals en actiu.
• Algunes de les institucions semblava que havien deixat d'oferir estudis de Biblioteconomia i Documentació.
• Algunes de les institucions que oferien aquests estudis s'havien fusionat des de la publicació de la guia de l'IFLA el 2007.
• Quan dos departaments d'una única universitat oferien programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació, només es va considerar la que més s'acostava a aquest tipus d'estudis.

3 Resultats

3.1 Centres educatius europeus que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació

S'han identificat un total de 220 centres que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació en 26 països. Tal com mostra la taula 1, es tracta tant d'estudis de grau com de postgrau, tot i que hi ha una major tendència a oferir estudis de grau: el 88 % de les institucions ofereixen títols de grau, mentre que el 65 % ofereixen programes de postgrau. L'única excepció important d'aquesta tendència és el Regne Unit, on tots els 15 centres identificats en la guia de l'IFLA duen a terme programes de màster i només 9, títols de grau.

Taula 1. Institucions que ofereixen programes relacionats amb BiD per país

Si considerem que els països amb una població inferior a 10 milions d'habitants són països petits, la majoria (11 d'un total de 14) tenen entre 1 i 3 departaments que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació. La principal excepció és Hongria, on 10 institucions ofereixen aquest tipus d'estudis, tots els quals corresponen a estudis de grau. En menor mesura, 7 universitats sueques ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació, però només 4 són títols de grau.

Entre els països mitjans —els que tenen una població entre 10 i 20 milions d'habitants—, destaca Bèlgica, amb 11 institucions que ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació. Algunes regions belgues tenen "hautes écoles" que ofereixen títols de formació professional, per exemple de Biblioteconomia. El segon lloc d'aquesta categoria l'ocupa la República Txeca, on 7 universitats ofereixen estudis de Biblioteconomia i Documentació; en aquest país hi ha cinc graus d'Arxivística.

Els 6 països restants es poden considerar grans. El país més petit d'aquest grup és Polònia, amb una població que supera els 38 milions d'habitants; i el més gran, Alemanya, amb més de 80 milions. Entre els països grans, Itàlia té 58 institucions que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació, la qual cosa es deu sobretot al gran nombre d'universitats que ofereixen graus de patrimoni cultural (beni culturali), els quals inclouen algun tipus d'especialització en BiD. A França, hi ha 38 institucions que tenen graus d'Informació i Comunicació (licences information et communication). Tots dos casos es descriuen amb més detall a continuació. A Espanya, 15 universitats ofereixen programes de Biblioteconomia i Documentació, una xifra similar a les del Regne Unit i Alemanya, tot i que cal tenir en compte que Espanya té una població més reduïda.

3.2 Adscripció disciplinària dels centres educatius de Biblioteconomia i Documentació

Les facultats i els departaments que ofereixen programes de Biblioteconomia i Documentació es van classificar en vuit categories d'acord amb la classificació disciplinària de Wiggins i Sawyer (2012). Es va afegir l'opció "cap" per incloure les facultats o escoles genèriques que no es podien adscriure a la resta de categories, com per exemple les facultats de Ciències Socials i Humanitats.

Taula 2. Classificació disciplinària dels centres educatius de BiD

La taula 2 mostra que la majoria de centres educatius europeus relacionats amb Biblioteconomia i Documentació es poden classificar en la categoria d'Humanitats. Tanmateix, és una xifra lleugerament enganyosa: una anàlisi detallada dels 70 centres inclosos en aquesta categoria demostra que la majoria (49) són facultats de Llengua, Filosofia i disciplines relacionades d'universitats italianes en què es cursen graus de Patrimoni Cultural. Sovint, aquests graus inclouen matèries relacionades amb l'arqueologia, la història de l'art, les arts escèniques o la biblioteconomia i la documentació. Pel que fa al nombre de crèdits als quals s'ha de matricular l'estudiant, aquestes especialitzacions són força limitades i, en consonància amb l'especialització del grau, no ofereixen formació general de BiD, sinó que es concentren sobretot en temes com l'arxivística o les biblioteques patrimonials. A banda del gran nombre de graus de Patrimoni Cultural, una segona explicació de la gran quantitat de centres d'Humanitats a Itàlia és l'existència de 17 arxius regionals que ofereixen formació en arxivística, paleografia i diplomàcia (scuolas di archivistica, paleografia e diplomatica).

La formació professional d'Arxivística es diferencia en alguns casos de la formació de Biblioteconomia. Així, diverses universitats, sobretot a Europa Central i de l'Est, ofereixen graus d'Arxivística paral·lelament amb el de Biblioteconomia. En algunes universitats, hi ha dos departaments d'una mateixa facultat que ofereixen graus alternatius de Biblioteconomia i Arxivística.

La combinació de centres i graus especialitzats d'Informació i Comunicació es força comuna, sobretot a França, on els centres i els estudis d'Information et Communication són força habituals. De fet, 21 dels 28 graus relacionats amb BiD que s'han identificat a les universitats franceses combinen els termes "informació" i "comunicació" en la denominació.

A França, els graus (licences) duren tres anys. Tanmateix, les universitats també ofereixen dos diplomes, el DUT (diplôme universitaire de technologie) i el DEUST (diplôme d'études universitaires scientifiques et techniques), que tenen una durada de dos anys. Aquests estudis es poden complementar amb un curs d'un any (licence professionnelle). En analitzar els plans d'estudi d'aquestes titulacions, observem que molts graus de tres anys d'Information et Communication inclouen, en general, cursos de comunicació, llengua estrangera i relacions públiques, entre altres, i s'acosten més al periodisme i a la comunicació de massa que als estudis de Biblioteconomia i Documentació. En general, la formació més estretament relacionada amb el camp de la Biblioteconomia i la Documentació adopta el format de licences professionnelles, que ofereixen una especialització d'un any als estudiants que ja tenen una formació acadèmica de dos anys i, a més, són professionals en actiu.

En el 9 % dels casos, els centres que ofereixen graus relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s'adscriuen al camp de la Informàtica. Des d'un punt de vista quantitatiu, la relació més propera entre BiD i Informàtica s'observa al Regne Unit, on 6 dels 15 centres que ofereixen aquest tipus d'estudis inclouen el terme informàtica o ordinador en la denominació.

En darrer lloc, al voltant del 28 % dels centres estan estretament relacionats amb el nucli de la disciplina, és a dir, la seva denominació es refereix exclusivament a la biblioteconomia i la documentació. La majoria d'aquestes facultats i departaments anuncien el que podríem considerar graus tradicionals de BiD, orientats a la formació de graduats que treballaran en biblioteques públiques o acadèmiques o com a documentalistes en institucions públiques i privades, o bé en perfils més innovadors com a científics de dades o arquitectes de la informació. La majoria dels plans d'estudi d'aquests programes es basen en quatre àrees: cultura general, tecnologies de la informació i la comunicació, formació pràctica i idiomes.

3.3 Estudis de postgrau de Biblioteconomia i Documentació

En analitzar els programes de màster que s'ofereixen en àrees relacionades amb la biblioteconomia i la documentació, un dels trets més destacables és que la majoria de programes tenen noms molt genèrics. Sovint, els màsters comparteixen la denominació amb els graus que proposa la mateixa institució. és fàcil trobar universitats que duen a terme alhora un grau i un màster de "biblioteconomia i documentació" o d'"informació i comunicació", per exemple.

Com a resultat, és difícil saber quines diferències hi ha entre els estudis de grau i de postgrau, si és que n'hi ha cap. Tampoc no queda clar si aquestes cursos de postgrau s'adrecen a estudiants que ja han cursat estudis de Biblioteconomia i Documentació o als que ja tenen una altra formació prèvia.

A part dels postgraus genèrics de Biblioteconomia i Arxivística, la majoria de programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades.

3.4 Col·laboració

Hi ha pocs exemples de col·laboració entre universitats tant a escala nacional com internacional. A escala nacional, hi ha menys de cinc màsters que ofereixin conjuntament dues o més universitats del mateix país.

A escala internacional, hi ha un únic exemple d'un antic programa Erasmus Mundus, en el qual col·laboren una universitat d'Estònia i una altra d'Itàlia. L'Institut für Bibliotheks- und Informationswissenschaft (IBI, Institut de Bilbioteconomia i Documentació) de Berlín ofereix dos programes conjunts amb la Det Informationsvidenskabelige Akademi. Københavns Universitet de Copenhaguen (Acadèmia Reial de Biblioteconomia i Documentació) i el King's College de Londres.

També en l'àmbit internacional, la Det Informationsvidenskabelige Akademi de Copenhaguen organitza una escola d'estiu en col·laboració amb la University of Washington (EUA); i, per la seva banda, l'Ústav informačních studií a knihovnictví (ÚISK). Univerzita Karlova v Praze (Institut de Documentació i Biblioteconomia de la Universitat Charles de Praga) du a terme un seminari d'estiu en col·laboració amb la University of North Carolina (EUA).

4 Conclusions

La principal conclusió que es pot extreure de l'anàlisi dels llocs web de 220 centres educatius que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació, segons la World Guide to Library, Archive and Information Science Education de l'IFLA, és que no hi ha un enfocament comú europeu pel que fa a aquests estudis. El nombre i l'orientació disciplinària dels centres relacionats amb BiD que apareixen a la guia de l'IFLA varia molt segons el país, però sembla que això es deu simplement a diferències organitzatives, com ara la inclusió de continguts de Biblioteconomia i Documentació en cursos de grau més genèrics (com es pot trobar a Itàlia i França, per exemple, els dos països que tenen una major oferta de programes relacionats amb aquests estudis). Potser com a conseqüència de la manca d'un plantejament europeu comú, hi ha molt poques experiències de col·laboració internacional (i fins i tot nacional) per a oferir estudis conjunts.

Pel que fa les característiques dels programes, la majoria d'estudis de grau de Biblioteconomia combinen una base de cultura general amb assignatures de tecnologia, idiomes i formació pràctica. Altres graus sembla que estan més orientats a la gestió de la informació comercial. Quant als estudis de postgrau, en molts casos no hi ha diferències clares entre els programes de grau i de postgrau, que tenen noms similars i no van adreçats a un públic específic. Moltes universitats ofereixen alhora estudis de grau i de postgrau amb títols genèrics com "Biblioteconomia i Documentació", la qual cosa dificulta establir les diferències. El debat tradicional sobre si l'ensenyament de BiD s'hauria d'oferir en els estudis de grau o de postgrau es manté obert, i les universitats europees tenen diferents plantejaments. A més dels postgraus genèrics de Biblioteconomia i Arxivística, la majoria de programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d'informació comercial i l'anàlisi de dades.

Agraïments

Rafel Serra ens ha ajudat a recopilar les dades.

Bibliografia

Johnson, Ian M. (2013). "The impact on education for librarianship and information studies of the Bologna process and related European commission programmes — and some outstanding issues in Europe and beyond". Education for Information, vol. 30, no. 1/2, p. 63-92. DOI: 10.3233/EFI-130933.

Juznic, Primoz; Badovinac, Branka (2005). "Toward library and information science education in the European Union". New Library World, vol. 106, no. 3/4, p. 173-186.

Larsen, Jeannie Borup (2005). "A survey of Library & Information Science schools in Europe". In: Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European Curriculum Reflections on Library and Information Science Education. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, p. 232-242. <http://hdl.handle.net/1889/1704>. [Accessed: 10/06/2015]

Schniederjürgen, Axel (ed.) (2007). World guide to library, archive, and information science education. Edited by Axel Schniederjürgen. Munich: K.G. Saur.

Tammaro, Anna. (2011). Towards Internationalisation of Library and Information of Library and Information Science Education: Bologna Process as a Lever of Quality in Italy. Newcastle: Northumbria University. <http://nrl.northumbria.ac.uk/id/eprint/2364>[Accessed: 19/10/2015].

Wiggins, Andrea; Sawyer, Steven (2012). "Intellectual Diversity and the Faculty Composition of iSchools". Journal of the American Society for Information Science and Technology, vol. 63, no. 1, p. 8-21. DOI: 10.1002/asi.21619

Notes

¹ Font: http://europa.eu/about-eu/countries/index_en.htm