Apunts per a una visió crítica de les Biblioteques Humanes dins la funció social de la biblioteca pública

1 La funció social de les biblioteques públiques

“Nosotros apreciamos y valoramos las diferencias en los pensamientos, claro, si son pensamientos críticos y articulados, y no esas chambonadas que ahora abundan en el progresismo ilustrado. Nosotros, nosotras, zapatistas, no valoramos de un pensamiento si coincide o no con el nuestro, sino si nos hace pensar o no, si nos provoca o no, pero sobre todo, si da cuenta cabal de la realidad”

EZLN. Comisión Sexta (2015)

Les biblioteques públiques s’alineen amb valors d’accessibilitat, pluralitat i inclusió, atentes a les necessitats culturals, socials i educatives de la població i en col·laboració participativa amb les persones i entitats del territori. Per definició, les biblioteques públiques:

• Garanteixen els drets d’accés a la informació i la cultura.
• Proposen serveis i espais accessibles, inclusius, acollidors i segurs, des d’una actitud tolerant, sincera i flexible.
• Es presenten com a llocs d’encontre, intercanvi d’experiències i debat.
• Fomenten la innovació social transformadora, el diàleg i la participació democràtica, social i cívica de la comunitat, i en el si de la comunitat (Alonso-Arévalo; Flórez Holguín, 2020).
• Nodreixen la producció de coneixement col·lectiu, comunitari i transformador (Garmer, 2014).
• Promouen les relacions socials oferint-se com una eina de comunicació, afavorint els vincles i les afinitats entre les persones, i amb els equipaments del territori; fomentant l’acompanyament motivador i el sentit de pertinença.
• S’ofereixen com un espai inclusiu i de cura; i fan del seu ús, un acte social (Garmer, 2014), adoptant la idea de la biblioteca com a sala d’estar comunitària (Alonso-Arévalo; Flórez Holguín, 2020).
• Proporcionen informació de confiança, alhora que desmunten estereotips, prejudicis i rumors.
• Visibilitzen les qüestions socials, les desigualtats i injustícies, i són altaveu de les lluites del territori.

L’experiència ens diu que és força fàcil assumir els principis teòrics quan són genèrics i estan carregats de bones intencions. Però, una altra cosa és com es posen en pràctica a l’hora de dur a terme l’acció bibliotecària diària.

La funció social de les biblioteques públiques, a més de formar part de l’ànima del seu quefer i de l’entelèquia institucional del servei públic, no pot quedar en una declaració d’intencions ni en una operació d’imatge per engreixar les xarxes socials; ha de ser fruit de la reflexió, la vinculació i la participació de la comunitat a la biblioteca, o a la inversa, de la participació de la biblioteca a la comunitat de la qual forma part. Per això, cal definir clarament què entén la biblioteca per “funció social”, i quina posició adopta la biblioteca amb el seu entorn.

Per a nosaltres, la “funció social” de la biblioteca pública hauria de posar les necessitats de la comunitat en el centre de la seva activitat, incorporant la lògica de la cura i el suport mutu, estimulant el pensament crític davant les injustícies que l’envolten, fomentant la participació del veïnat en el disseny i la gestió de la biblioteca, i promovent la coordinació i la solidaritat amb la resta d’agents i equipaments del territori. Resulta indispensable, al mateix temps, fer un exercici d’honestedat per establir la posició de la biblioteca davant els fets socials que l’envolten, i decidir com afrontar-los (lab_zebra, 2020a).

Si la planificació bibliotecària serveix per preparar a l’organització per al futur, ajudant en la presa de decisions per mitjà de la detecció d’oportunitats i riscos, i de l’anàlisi del context, els objectius, els agents participants, els recursos i el temps disponibles; una planificació estratègica al voltant de l’activitat sociocultural de la biblioteca, l’anàlisi metodològica de les necessitats de la comunitat, el desenvolupament de plans d’actuació per donar-hi resposta, i la projecció d’uns objectius avaluables i revisables ens ajudarà a plantejar el “què?, com?, per a qui?, des d’on?, quan?, per què?, per a què?”, i donar suport a la presa de decisions.

El posicionament de la biblioteca davant els fets socials i culturals que l’envolten, i la resposta que articularà mitjançant l’activitat bibliotecària ens portarà a definir “a favor de qui i de què” es desenvolupa aquesta tasca bibliotecària i, per tant, “contra qui i contra què” (Freire, 1984). La biblioteca haurà de decidir si des d’una actitud crítica i transformadora estimula i activa la disrupció institucional (Sentance, 2019), o bé, si des d’una actitud neutral, ingènua o astuta (Freire, 1984), reprodueix i reforça l’ordre social dominant i els valors sobre els quals se sustenta (Fox, 2021) i camufla amb un fals compromís i solidaritat el manteniment de la cultura de la dominació (Freire, 2012).

La suposada posició de “neutralitat” és un dels aspectes controvertits de l’acció bibliotecària. Si acceptem que tot, des de les més altes instàncies de l’Estat i les seves tensions polítiques que determinen l’estructura social i l’organització de l’Administració pública, fins a la individualitat de la darrera persona que treballa a les biblioteques, passant pel sistema econòmic que afecta la creació, la distribució i l’accés a la cultura i el coneixement, està travessat per diferents maneres de veure el fet social, hem d’assumir que cada acció de la biblioteca, destinada a intervenir en el seu entorn, també estarà travessada per diferents ideologies i, per tant, no serà neutral. Tant si és per acció com per omissió (lab_zebra, 2020b).

Si, tot i així, considerem que el servei bibliotecari és “neutral”, haurem de qüestionar-nos si aquesta “neutralitat” col·labora amb les estructures d’opressió, i si això ens allunya dels moviments que desafien els sistemes de dominació, i fan les biblioteques menys efectives en el desenvolupament de canvis socials i menys rellevants socialment (Sentance, 2018).

Considerem, doncs, que si la biblioteca pública vol “influir positivament en la societat que l’envolta” cal que es desprengui de la seva suposada neutralitat, de comportaments ambigus, i es posicioni com a subjecte polític, adoptant un esperit transformador, orientant-se cap a la justícia social, assumint i desenvolupant un paper clau en els eixos informacional, cultural, social, educatiu i econòmic, revisant constantment la seva acció (Freire, 2012); sense deixar de tenir present la pluralitat i complexitat social de la comunitat i assumint-ne els antagonismes i conflictes interns.

2 Les Biblioteques Humanes

“No teman quedarse solos de quienes nunca han estado en verdad con ustedes. Son ellas y ellos quienes no los merecen. Quienes llegan a su dolor como a un espectáculo ajeno, que gusta o que disgusta, pero del que nunca serán parte real. No teman ser abandonados por quienes pretenden no acompañarlos y apoyarlos, sino administrarlos, domarlos, rendirlos, usarlos y, después, desecharlos”

EZLN. Comisión Sexta (2015)

L’objectiu de les Biblioteques Humanes és combatre prejudicis envers diferents comunitats estigmatitzades o marginades, des de la narració vital i autobiogràfica de persones que en formen part i que pateixen, o han patit, aquest estigma. El relat de les persones-llibre es perllonga durant uns 15/20 minuts davant una audiència reduïda de 5 o 6 persones-lectores, que posteriorment tindran entre 5/10 minuts per participar en un torn de preguntes i establir un diàleg amb les protagonistes. La persona-llibre pot declinar respondre alguna pregunta o aspecte de la seva vida, possibilitat que és acceptada prèviament per la persona-lectora.

Evidentment, l’activitat comporta un procés de planificació i disseny, una recerca i convocatòria de persones-llibre, una preparació i guionització dels diferents relats, l’edició de materials per a la realització de l’activitat, una campanya de difusió i convocatòria de les persones-lectores, la preparació d’una infraestructura per dur a terme l’activitat, i la documentació del procés i posada en escena (Epstein, 2019).

Originades el 2000 a Copenhaguen pels germans Abergel, les Biblioteques Humanes es van portar a terme per primer cop dins el Festival de música de Roskilde en un intent de promoure la tolerància, el diàleg i la interculturalitat entre els joves. La Biblioteca Humana s’ha convertit en una marca registrada gestionada per la Human Library Organisation, que, per encàrrec i amb previ pagament d’una tarifa (indeterminada i depenent del tipus d’organització o empresa que faci la sol·licitud), cedeix la llicència per realitzar l’activitat, i el suport de l’organització mitjançant les persones voluntàries que exerceixen de llibre i/o altres col·laboradors locals.

Això, des d’una actuació completament formal. També es pot optar per assumir la idea central: el relat, d’una persona que pertany a un grup social concret, davant d’un grup de persones que possibiliti establir un diàleg sobre una temàtica per mitjà de la seva experiència i adaptar-lo a les necessitats, les possibilitats i els interessos de la biblioteca o l’organització que se’n faci càrrec.

2.1 Aspectes que cal valorar de les Biblioteques Humanes

Pel que hem vist, les Biblioteques Humanes són un model d’activitat amb voluntat de visibilitzar, afrontar i qüestionar els estereotips i els prejudicis, donant-los veu, posant-los cos, i entenent-los des de les persones que són protagonistes. Es basen en els valors d’inclusió, accessibilitat, interculturalitat, respecte per la diversitat i la diferència. I activen certs elements que cal tenir en compte (Epstein, 2019):

• Estableixen un espai de trobada i diàleg, horitzontal i inclusiu, en què les persones poden compartir les seves experiències vitals.
• Afronten els estereotips i els prejudicis.
• Fomenten el coneixement informal, basat en l’experiència personal, la transmissió oral i el relat emocional.
• Reconeixen la diversitat i la pluralitat.
• Generen un espai segur i acollidor per a totes les persones participants, basant-se en el respecte mutu i l’escolta activa.
• Estimulen la comprensió de l’altre, l’empatia, la solidaritat i l’activisme.
• Enforteixen la cohesió social d’una comunitat local.

2.2 Aspectes que cal considerar de les Biblioteques Humanes

L’organització de Biblioteques Humanes ens ha de fer qüestionar certs aspectes que tenen a veure amb la manera en què es desenvoluparà l’activitat: el punt de vista des del qual es presenten els conceptes d’alteritat, diversitat, normalitat i inclusió; el nivell d’exposició de les persones-llibre; si es dona per fet que els col·lectius estigmatitzats han de ser assimilats per les posicions normatives dominants, i si l’activitat soscava, o reforça, les estructures de dominació social (Kẏra, 2014):

• Els valors que fomenten les Biblioteques Humanes són coherents amb la resta de serveis, fons, activitats i maneres de fer de la biblioteca?
• A quin públic s’adrecen? L’objectiu és arribar a persones amb una prèvia sensibilitat social sobre les temàtiques plantejades o arribar a persones amb idearis antagònics a la persona-llibre?
• La selecció prèvia de les persones-llibre inclou criteris d’habilitat comunicativa, tipus de discurs, tema plantejat o nivell de confrontació amb el pensament hegemònic? Es revisen, se supervisen o se censuren discursos i relats de les persones-llibre que poden resultar incòmodes, terribles o pertorbadors per a les persones-lectores?
• Es planteja l’activitat com una experiència-espectacle, immediata i efímera? Es mercadeja amb els sentiments, les emocions i les esperances de les persones-llibre? Es fomenten dinàmiques basades en la vanitat, el narcisisme, l’exhibicionisme o la pornografia emocional? (Ippolita, 2012).
• Es té cura que les persones-llibre no siguin exhibides com a objectes impersonals, com quelcom exòtic (ètnicament o socialment), que provoca curiositat insana? Tenim cura que l’activitat no es converteixi en un circ dels horrors o un zoo humà d’històries de superació personal?
• Es trivialitza la discriminació i l’estigmatització de col·lectius i es referma l’imaginari d’irreversibilitat d’allò marginal? Reduïm les persones a l’estigma, alhora que el reforcem? (Queirolo, 2017).
• Es qüestiona la suposada “normalitat hegemònica” generada des d’una visió de privilegi de classe, ètnia i/o gènere? Es posa el focus sobre les persones que pateixen l’estigmatització o sobre les persones que la fomenten? Els conceptes d’inclusió i igualitarisme s’activen per amagar i desdibuixar les diferències, o per assenyalar i enfrontar l’opressió? (Comité invisible, 2015).
• S’exerceix el paternalisme des d’una posició de superioritat social, moral o econòmica reforçant la idea que les persones-llibre necessiten la protecció i bondat de les persones-lectores?
• Es fomenta el redwashing institucional, una rentada de cara de la institució de la qual depèn la biblioteca, o de la mateixa biblioteca, en mostrar un compromís social fictici impostat o que promogui la solidaritat compassiva?

3 Reflexions a l’hora d’articular una programació d’activitats amb sentit social

“El pensamiento crítico tiene como motor el cuestionamiento. ¿Por qué esto y no otra cosa? ¿Por qué así y no de otro modo? ¿Por qué aquí y no en otro lugar? Preguntando se camina, decimos los zapatistas, las zapatistas”

EZLN. Comisión Sexta (2015)

Partint de la idea que les biblioteques no són positives per si mateixes ni pel sol fet d’existir, sinó que s’han d’esforçar per arribar a ser-ho (Fox, 2021), i que és mitjançant la reflexió, la planificació i el posicionament davant el fet social i les estructures de poder que podran optar a ser-ho, volem plantejar un seguit de reflexions que ens poden ajudar a articular una programació d’activitats de contingut social:

• Definim els objectius a l’hora de posar en marxa activitats de contingut social, fruit de l’anàlisi crítica de les necessitats de la comunitat, planificant-ne i dissenyant-ne el sentit, en relació amb uns objectius avaluables? O l’acció social forma part de fets circumstancials, aïllats, atzarosos, condicionada per la idea d’innovació constant i la novetat en si mateixa, i de la creació de demanda de consum per mitjà de la publicitat?
• Com detectem les necessitats del territori? Tenim una metodologia per analitzar de manera crítica les necessitats de la comunitat? Forma part de la planificació?
• Fomentem el pensament crític, motivant la reflexió, estimulant l’anàlisi i enfortint el debat? Tenim disposició a no defugir el conflicte i aprendre a valorar les idees, contràries o no, per l’estímul que genera sobre les nostres?
• La motivació de la programació de les activitats neix del compromís, la reflexió i la participació o del conformisme, l’apatia o el dogmatisme?
• Plantegem activitats que donen temps i capacitat perquè les persones puguin conrear relacions significatives, o estan basades en la rapidesa, la immediatesa i la superficialitat?
• Fomentem la idea de participació i acció directa, i impulsem les pràctiques comunitàries per desenvolupar l’autoformació, el coneixement i la resistència, o alimentem el conformisme, la passivitat, la indolència i l’activisme impostat?
• Com abordem la necessitat de reconeixement i el sentit de pertinença, la por de l’ostracisme i la falta d’acceptació de les persones? Qüestionem la normalitat i l’homogeneïtzació com a centrifugadores de la diferència? La normalització de la desafecció s’exerceix mitjançant una conversió i institucionalització de la dissidència?
• Acceptem que no som un servei neutral i asèptic, que ens travessen múltiples ideologies que poden provenir de diferents àmbits: l’institucional, el veïnal o de la realitat política i social del territori, i que en algun moment o altre ens haurem de posicionar dins els conflictes interns de la comunitat?
• Tenim autonomia per planificar serveis i activitats que donin resposta a les necessitats de les persones del territori, com a eina de participació de la comunitat on ens arrelem, o som corretja de transmissió de les idees i maneres de la institució a la qual pertanyem, i la nostra objectivitat depèn dels canvis polítics a les institucions?
• Si les relacions socials amb la comunitat es basen en els vincles personals, tenim recursos per gestionar la síndrome d’esgotament emocional que poden generar?
• Hi està tot l’equip de la biblioteca involucrat? Ha participat en la definició i l’assumpció consensuada de la posició de la biblioteca davant el fet social?
• Tot i que es poden donar diversos graus de responsabilitat i participació, la programació de serveis està relacionada amb la resta d’àmbits de la biblioteca?

4 Consideracions finals

Per finalitzar, direm que la biblioteca pública no planteja la seva funció social per determinar quina és la manera correcta de viure, la realment moderna, progressista, obedient i sense màcules; la funció social es planteja per provocar i estimular el pensament crític, el debat, l’intercanvi de coneixements i experiències. Tampoc no ho fa per desfer, absorbir i reinserir les diferències, les dissidències i les desercions dins la normalitat institucionalitzada i hegemònica, sinó per donar visibilitat als conflictes, als antagonismes i al qüestionament de les estructures socials i els processos de dominació. La biblioteca no intenta solucionar les situacions d’injustícia social que l’envolten, perquè no és un fi en si mateix, sinó que vol ser un mitjà per generar consciència del despotisme, l’autoritarisme i l’abús, una eina per recollir sabers de lluita i per activar resistències. El seu propòsit no és assumir una actitud gregària i subordinada respecte al partidisme de les polítiques i la gestió dels recursos públics, sinó generar comunitat, autonomia i autogestió des de les necessitats i les carències del territori. L’acció social de la biblioteca no anhela ser un acte espectacular i brillant que il·lumini la societat que l’envolta, sinó un acte pacient, persistent, subterrani, gairebé clandestí, com el mantell d’humus sota la fullaraca que es produeix per la descomposició social i que serveix d’adob a la subversió.

“Tal vez estemos equivocados, equivocadas, y el camino que les ofrecen sea el que vale realmente. Si así lo creen y así lo deciden, no esperen de acá un juicio condenatorio, ni repudios, ni desprecios. Igual tendrán nuestro cariño, nuestro respeto, nuestra admiración”

EZLN. Comisión Sexta (2015)

Bibliografia

Alonso-Arévalo, Julio; Flórez Holguín, Richard (2020). “El espacio como estrategia en la biblioteca del siglo XXI”. Desiderata, núm. 13, p. 86–94. <https://gredos.usal.es/bitstream/handle/10366/140488/Julio.pdf?sequence=1&isAllowed=y>. [Consulta: 24/02/2022].

Comité invisible (2015). A nuestros amigos. Logroño: Pepitas de Calabaza.

Epstein, Lourdes (2019). Cómo hacer una biblioteca humana. Madrid: La Aventura de Aprender; Ministeri d’Educació i Formació Professional. <http://laaventuradeaprender.intef.es/guias/proyectos-colaborativos/como-hacer-una-biblioteca-humana>. [Consulta: 24/02/2022].

EZLN (Ejercito Zapatista de Liberación Nacional). Comisión Sexta (2015). El pensamiento crítico frente a la hidra capitalista I. Barcelona: CGT Chiapas.

Faus Sevilla, Pilar (2000). La lectura pública en España y el Plan de Bibliotecas de María Moliner. Madrid: ANABAD.

Fox, Violet B. (ed.) (2021). Disorientation guide to librarianship. <http://violetbfox.info/disorientation-guide-to-librarianship/#welcome>. [Consulta: 24/02/2022].

Freire, Paulo (2012). La pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI.

— (1984). La importancia de leer y el proceso de liberación. Madrid: Siglo XXI.

Garmer, Amy K. (2014). “People, place and plataform”. Rising to the challenge: Re-envisioning public libraries. Washington, D.C.: The Aspen Institute. <https://csreports.aspeninstitute.org/documents/Aspen-LibrariesReport-2017-FINAL.pdf>. [Consulta: 24/02/2022].

Ippolita (2012). En el acuario de Facebook : el irresistible ascenso del anarco-capitalismo. Madrid: Enclave de Libros.

Kẏra (2014). “How to uphold white supremacy by focusing on diversity and inclusion”. Model view culture, December 10th. <https://modelviewculture.com/pieces/how-to-uphold-white-supremacy-by-focusing-on-diversity-and-inclusion>. [Consulta: 24/02/2022].

lab_zebra (2020a). Bibliotecas públicas y COVID-19. Bibliotecologías críticas para después de la pandèmia, 14 de junio. <https://labzebra.wordpress.com/2020/06/14/bibliotecas-publicas-y-covid-19-bibliotecologias-criticas-para-despues-de-la-pandemia/>. [Consulta: 24/02/2022].

— (2020b). Las bibliotecas públicas y la pandemia de la Covid-19. Una reflexión crítica, 18 abril. <https://labzebra.wordpress.com/2020/04/18/las-bibliotecas-publicas-y-la-pandemia-del-covid-19-una-reflexion-critica/>. [Consulta: 24/02/2022].

Queirolo Palmas, Luca (2017). ¿Cómo se construye un enemigo público?: Las “bandas latinas”. Madrid: Traficantes de Sueños.

Sentance, Nathan (2019). “Diversity means disruption”. Archival Decolonist, September 27th. <https://archivaldecolonist.com/2019/09/27/diversity-means-disruption-2/>. [Consulta: 24/02/2022].

— (2018). “Your neutral is not our neutral”. Archival Decolonist, January 18th. <https://archivaldecolonist.com/2018/01/18/your-neutral-is-not-our-neutral/>. [Consulta: 24/02/2022].