Aquest article tracta sobre la conservació i la restauració de pel·lícules amb tecnologies digitals. Les pel·lícules, com a expressió de la memòria col·lectiva, formen part del patrimoni comú de la humanitat, i mereixen ser preservades i difoses. Per això, la qüestió de la preservació dels materials cinematogràfics està guanyant pes, sobretot si tenim en compte la fragilitat estructural i la curta durada de l’estoc de pel·lícules.
L’estat actual del mitjà audiovisual és de transició: a poc a poc l’element analògic i fotoquímic és substituït pel sistema digital. I això influeix molt en les pràctiques de producció i distribució del cinema, i també en els debats teòrics sobre el mitjà: els criteris d’arxivament i els processos de restauració no són una excepció a aquesta lògica.