Número 44 (juny 2020)

  Tribuna El llegat documental des de la perspectiva de gènere: igualtat, diversitat i inclusió || Remei Perpinyà Morera Articles Un punt d’inflexió entre dues onades? Els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990 || Núria Jornet Benito, Bénédicte Grailles Arxius personals de dones durant la dictadura: aproximació als … Llegiu més

Ángela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius

Objectiu: analitzar la trajectòria acadèmica i professional de la primera dona que va ingressar per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives.

Metodologia: recerca documental basada en un procés sistemàtic i seqüencial de recopilació, selecció, organització i anàlisi de fonts primàries i secundàries sobre la persona objecte d’estudi, a partir del material disponible al Portal de Archivos Españoles (PARES) i, per derivació, a partir de la documentació conservada a l’Archivo General de la Administración (AGA) relativa al seu expedient personal i de depuració.

Resultats: hi ha nombrosos arquetips de figures històriques d’homes excel·lents destacats en tots els camps professionals. En l’actualitat es duu a terme l’esforç de visibilitzar les històries de vides femenines que han estat ocultades o minimitzades. No obstant això, aquests exemples queden limitats a alguns casos que es repeteixen sistemàticament, amb la qual cosa es configura la idea que són excepcionals, a més del fet que no són generalitzats en totes les àrees de coneixement. Per bé que Ángela García Rives és un personatge històric, conegut almenys en l’àrea de Biblioteconomia i Documentació i amb certa rellevància pel fet d’haver estat la primera dona que va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, els resultats derivats de la nostra recerca revelen que encara hi ha dades que s’ignoren sobre la seva figura. La principal aportació d’aquest treball ha estat l’obtenció i l’anàlisi d’evidències documentals sobre la seva trajectòria acadèmica i professional.

El llegat documental des de la perspectiva de gènere: igualtat, diversitat i inclusió

  [Versión castellana] Remei Perpinyà Morera Professora titular Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents remei.perpinya@uab.cat       1 Introducció La darrera dècada ha conegut reivindicacions nombroses i diverses que exigeixen una presència més gran de la dona en el món de la cultura i que, especialment, reclamen el reconeixement … Llegiu més

L’aflorament del paper de les dones a la cartografia i la geologia: aportacions des de la Cartoteca de Catalunya

Figura 1. Cubierta del Plan de igualdad entre mujeres y hombres del Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña (2018-2021)

En aquest article es presenten les activitats i experiències impulsades des de la Cartoteca de Catalunya amb l’objectiu de visibilitzar i reconèixer els treballs de les dones en un camp tradicionalment amb una gran presència d’homes, com són les ciències de la terra. Les dues activitats principals se centren en la celebració d’exposicions per donar difusió al fons propi de la Cartoteca, i a intentar desenvolupar col·leccions més equilibrades des del punt de vista de gènere.

Arxius personals de dones durant la dictadura: aproximació als fons documentals del Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile

Imatge 1. Intervenció de carrer, centre de Santiago. Font. Fons Teresa Valdés. CEDOC, MMDH

Objectiu: identificar, descriure i analitzar les narratives presents en les donacions fetes per dones al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile.

Metodologia: estudi exploratori de metodologia mixta. Considera una anàlisi estadística descriptiva dels fons documentals donats al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos segons tipus de donant i gènere; una anàlisi del perfil, la motivació, la procedència i el tipus d’experiència aportada en les donacions de dones per a proposar una tipologia dels seus arxius, i l’anàlisi de 37 fons documentals seleccionats per a il·lustrar aquesta tipologia.

Resultats: malgrat les dures restriccions imposades per la dictadura a l’exercici de la política, l’associació i l’expressió pública, i els danys profunds que el terrorisme d’estat va produir en el teixit social, els arxius personals revelen el paper fonamental que les dones van exercir en el camp de la defensa i la promoció dels drets humans, i també en el camp polític, social i cultural organitzat i mobilitzat contra la dictadura a Xile.

Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista

Figura 1. Biblioteca Popular de la Dona, octubre de 1922. Ubicació a Sant Pere Més Baix, 7. Font: Arxiu Francesca Bonnemaison

Aquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l’edifici, treballem des d’una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l’apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona.

El “Catálogo de la mujer” de la Florida Universitària, una eina per a fomentar la igualtat

Imatge1. Portada del Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

La proposta que ací es presenta és la creació del Catálogo de la mujer del CRAI de la Florida Universitària. La Florida és una cooperativa educativa de treball associat, que va nàixer als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica. Des dels inicis, els valors i principis que han guiat la seua tasca han estat la gestió democràtica, el laïcisme, la promoció del valencià i la coeducació junt amb el model empresarial de Mondragón. Aquests valors han donat forma a la col•lecció i als fons bibliogràfics del CRAI-Biblioteca i de la resta de biblioteques que integren aquesta cooperativa educativa. Des dels primers cursos de formació professional als anys 1977–1978, la cooperativa adaptà la seua oferta d’ensenyament a les necessitats del seu entorn, i a la viabilitat econòmica del projecte; a principis dels anys 1990 naixqué la Florida Universitària, com a centre adscrit a les universitats de València i Politècnica de València, i, finalment, el Centre d’Idiomes va ser una realitat l’any 1994. La Florida s’ubica a Catarroja, un poble de l’Horta Sud de la província de València, on ofereix ensenyament secundari, ensenyament d’idiomes i ensenyament universitari a tres espais diferenciats. Aquests centres han nascut en diferents moments de la història de la cooperativa, a partir del nucli original d’ensenyament secundari intentant cobrir les necessitats formatives d’uns pobles i comarques allunyats de la ciutat, i que recollien la demanda en alça del sector industrial d’aquesta comarca, a partir del nucli original d’ensenyament secundari.

Un punt d’inflexió entre dues onades? Els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990

Objectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un ‘punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius’, fent servir l’expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d’aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d’Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l’evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.

Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d’acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.

Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l’autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L’arxivatge pertany més que mai al repertori d’accions feministes. La tercera observació és l’existència de comunitats que tenen un gran suport d’iniciatives arxivístiques feministes.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.

Biblioteques i eficiència: adaptació de l’indicador de la potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank per a noves necessitats al servei d’una societat canviant

Objectiu: els objectius d’aquest treball són dos: el primer és adaptar l’indicador de potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank incloent-hi mesures relacionades amb el pressupost, els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a calcular i obtenir els resultats de l’eficiència de les biblioteques o les xarxes de lectura pública espanyoles; el segon és comparar i analitzar els resultats obtinguts en aquesta adaptació de l’indicador de la potència del sistema amb els dels estudis anteriors per a extreure conclusions sobre la mesura de l’eficiència de les biblioteques en el context d’una societat canviant.

Metodologia: pel que fa al primer objectiu, la metodologia és l’adaptació de l’indicador de la potència del sistema de l’eina Secaba-Rank. Aquest indicador, aplicat en treballs anteriors per al càlcul de l’eficiència de biblioteques públiques i universitàries espanyoles, posa en relació les sortides i les entrades dels sistemes bibliotecaris i permet el càlcul de la seva eficiència. L’adaptació concreta consisteix a incloure en les sortides dimensions de les biblioteques referides als préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a relacionar-ho amb el pressupost i obtenir un nou indicador sobre eficiència. Pel que fa al segon objectiu, la comparació dels resultats segons els rànquings generats per a cada dimensió i la definida com a potència del sistema total, es duu a terme mitjançant el càlcul del coeficient de correlació rho de Spearman.

Resultats: es demostra que la metodologia Secaba-Rank és adequada per a l’estudi de l’eficiència de les biblioteques en el seu rol actual, especialment en l’anàlisi que compara préstecs i visites; ús d’Internet i eficiència total, i assistència a activitats culturals i eficiència total. Finalment, quant als resultats de l’eficiència total considerant la relació entre el pressupost i els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals, en l’àmbit espanyol s’identifiquen quatre sistemes ineficients (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc), i la resta dels sistemes són eficients.