Objectiu: els objectius d’aquest treball són dos: el primer és adaptar l’indicador de potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank incloent-hi mesures relacionades amb el pressupost, els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a calcular i obtenir els resultats de l’eficiència de les biblioteques o les xarxes de lectura pública espanyoles; el segon és comparar i analitzar els resultats obtinguts en aquesta adaptació de l’indicador de la potència del sistema amb els dels estudis anteriors per a extreure conclusions sobre la mesura de l’eficiència de les biblioteques en el context d’una societat canviant.
Metodologia: pel que fa al primer objectiu, la metodologia és l’adaptació de l’indicador de la potència del sistema de l’eina Secaba-Rank. Aquest indicador, aplicat en treballs anteriors per al càlcul de l’eficiència de biblioteques públiques i universitàries espanyoles, posa en relació les sortides i les entrades dels sistemes bibliotecaris i permet el càlcul de la seva eficiència. L’adaptació concreta consisteix a incloure en les sortides dimensions de les biblioteques referides als préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a relacionar-ho amb el pressupost i obtenir un nou indicador sobre eficiència. Pel que fa al segon objectiu, la comparació dels resultats segons els rànquings generats per a cada dimensió i la definida com a potència del sistema total, es duu a terme mitjançant el càlcul del coeficient de correlació rho de Spearman.
Resultats: es demostra que la metodologia Secaba-Rank és adequada per a l’estudi de l’eficiència de les biblioteques en el seu rol actual, especialment en l’anàlisi que compara préstecs i visites; ús d’Internet i eficiència total, i assistència a activitats culturals i eficiència total. Finalment, quant als resultats de l’eficiència total considerant la relació entre el pressupost i els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals, en l’àmbit espanyol s’identifiquen quatre sistemes ineficients (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc), i la resta dels sistemes són eficients.