Storytelling a xarxes socials i històries de vida
Tribuna ‘Storytelling’, xarxes socials i històries de vida || Gemma San Cornelio, Antoni Roig Articles Biblioteques davant la crisi sanitària de 2020–21. Resultats d’una enquesta amb biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundación Biblioteca Social || Pablo Parra Valero, Michela Montesi, Isabel Villaseñor Rodríguez ‘Health foodies’ com a prescriptors saludables, gastronòmics i … Llegiu més
La funció social de la biblioteca pública és un factor intrínsec a la seva essència i als seus valors. La intenció d’influir positivament en la societat que envolta la biblioteca ha estat present, d’una manera o d’una altra, com a mínim des de l’origen de la lectura pública moderna, ara fa uns 150 anys, amb la idea d’accés a l’educació del poble i el foment de l’esperit democràtic (Faus, 2000). Quan diem “d’una manera o d’una altra”, ens referim al fet que el concepte d’acció o intervenció sociocultural ha anat variant al llarg dels anys, i que l’ànim assistencialista i benèfic inicial ha deixat pas, de manera progressiva, a pràctiques més participatives i transformadores. Tot i així, malgrat que aquesta visió social és comunament acceptada en el pla teòric, a les biblioteques encara els resulta difícil definir la planificació al voltant de l’acció social que duen a la pràctica.
En aquest escrit, posarem en valor la necessitat de definir l’acció social a les biblioteques públiques, tant des d’un vessant teòric com pràctic. Posteriorment, analitzarem les Biblioteques Humanes com a part de la planificació i programació de serveis i activitats socials de la biblioteca pública, i, des d’una visió crítica, intentarem desentrellar-ne els punts forts i el que considerem que en són les debilitats. Finalment, plantejarem tot un seguit de reflexions que cal tenir en compte a l’hora d’articular una programació d’activitats de sentit social a la biblioteca, partint d’aquesta com a espai accessible, participatiu i transformador.
Objectius: en aquest article s’estudien les pràctiques narratives informals i quotidianes d’adolescents i joves. Es pretén identificar on i com publiquen històries i quins continguts publiquen, i veure com aquestes pràctiques es podrien aprofitar en activitats educatives formals de creació de relats digitals personals (RDP).
Metodologia: per tal d’assolir els objectius de la investigació, s’ha dut a terme un estudi d’enquesta, de tipus quantitatiu i descriptiu, amb una mostra de 378 estudiants de dotze a vint-i-dos anys de Catalunya i d’Andalusia.
Resultats: els resultats han permès identificar els perfils dels participants com a publicadors i s’han detectat quatre implicacions per a les activitats amb RDP: 1) el telèfon mòbil intel·ligent és el dispositiu predominant, 2) la mobilitat i la ubiqüitat del dispositiu poden impregnar les pràctiques amb RDP, 3) la identificació de noves possibilitats de composició dels relats, afegint altres capes de significació i 4) aquestes noves publicacions poden ajudar en la selecció de temes dels RDP.
El 17 d’agost de 2017, es va produir l’atemptat de La Rambla de Barcelona. A partir d’aquell dia, els ciutadans, esporàdicament, van generar mostres de condol que van dipositar en forma de flors, missatges, espelmes, objectes, entre altres, que van deixar al llarg del passeig. L’Ajuntament de Barcelona va crear una pàgina web, que incloïa un llibre de condolences electrònic. Alhora, es va posar a l’abast, al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat, un llibre de condolences en suport paper, per a tothom que volgués deixar el seu missatge presencialment.
Dies posteriors a l’atemptat, un equip de persones que treballaven a l’Ajuntament van portar a terme una actuació a La Rambla. L’objectiu era recollir les mostres de condol, expressions de dol i solidaritat de la ciutadania, tractar-les i fer-les accessibles per mitjà de les diferents plataformes digitals, per posar-les en valor.
Objectius: analitzar els continguts publicats pels principals health foodies espanyols amb la finalitat de conèixer tant l’ús que fan d’Instagram des del punt de vista gastronòmic i publicitari com el grau de compromís que aconsegueixen amb la seva audiència social.
Metodologia: es fa una anàlisi de 1.174 continguts publicats a Instagram per sis health foodies espanyols durant quinze dies. L’estudi es duu a terme des de tres perspectives: el compromís aconseguit amb la seva activitat, la presència d’elements propis de la gastronomia i la inserció de marques, productes i serveis en els continguts difosos.
Resultats: es detecta que un major nombre de seguidors no implica un major grau de compromís amb l’audiència social ni viceversa, que no solament promocionen marques relacionades amb l’alimentació i la gastronomia, i que l’alimentació vegana i de gust salat prevalen per damunt d’altres estils d’alimentació.
En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d’Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d’Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s’articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l’àmbit de les experiències i es tracta d’històries d’usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l’ús dels serveis de transport d’Uber. Els continguts d’autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d’assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d’una esfera de mobilització col·lectiva.
[Versión castellana] [English version] Gemma San Cornelio Universitat Oberta de Catalunya gsan_cornelio@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0002-0788-1483 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha6055 Antoni Roig Universitat Oberta de Catalunya aroigt@uoc.edu ORCID: https://orcid.org/0000-0003-1237-8628 EXIT: https://www.directorioexit.info/ficha348 Podem considerar que les formes narratives afavorides pels contextos digitals –unes vegades en transformació, altres en continuïtat i unes altres en remediació– han tornat a … Llegiu més
Objectius: es presenta una descripció detallada de les principals característiques i funcionalitats de l’Omeka S, un sistema de gestió de continguts de programari lliure per a la creació de repositoris i biblioteques digitals, utilitzat àmpliament en projectes d’humanitats digitals d’índole diversa.
Metodologia: l’anàlisi de les característiques de l’Omeka S s’ha realitzat a partir d’una revisió de la literatura publicada, la informació disponible en el lloc web i la documentació oficial de l’aplicació, i també mitjançant la seva instal·lació, ús i anàlisi. La descripció de l’aplicació es complementa amb una recopilació de diversos casos d’ús de caràcter internacional en l’àrea de les humanitats digitals que mostren la versatilitat de l’eina. Finalment, s’ofereix una comparativa amb cinc aplicacions més de programari lliure disponibles al mercat: Omeka Classic, CollectiveAccess, Mukurtu, ResearchSpace i Arches.
Resultats: entre els principals punts forts de l’Omeka S, destaca la seva facilitat d’instal·lació, manteniment i ús, la seva arquitectura multilloc, la facilitat per integrar vocabularis del web semàntic com ontologies, la seva flexibilitat per crear plantilles de descripció per als objectes digitals, la llibertat en el disseny de les pàgines que formen la interfície pública, o la seva integració nativa amb altres sistemes de gestió de repositoris com DSpace o Fedora Commons, amb la qual cosa es pot implementar com a plataforma per a la gestió i publicació de recursos derivats del repositori, o com a capa d’accés públic als seus objectes digitals, respectivament. D’altra banda, la gestió d’un projecte amb l’Omeka S requereix un esforç inicial més gran derivat de la seva gran flexibilitat. Finalment, el sistema es mostra menys competent en l’accés a la base de dades, el qual no és possible de manera nativa per mitjà de consultes SPARQL.
El concepte originàriament danès de la Biblioteca Humana es coneix als Països Baixos des de fa uns sis anys. Fins i tot durant la crisi del coronavirus, els organitzadors van aconseguir arribar a més de 700 persones en més de 20 sessions. L’alta qualificació mitjana donada pels participants està en consonància amb els resultats positius dels estudis previs sobre l’impacte de la Biblioteca Humana. Es pot fer una distinció entre els efectes a curt i llarg termini, els efectes en els participants voluntaris davant dels que participen en una edició de la Biblioteca Humana en un context obligatori, com una situació laboral, i els efectes aconseguits en termes de conscienciació, canvi d’actitud i canvi de comportament. En gairebé totes aquestes àrees, la Biblioteca Humana obté una puntuació alta. En el futur, es pot investigar més sobre la distinció entre aquestes diferents situacions, i també sobre l’efecte en els “llibres” en lloc dels “lectors”, en els quals gairebé tota la investigació se centra ara.
Objectius: les activitats i els serveis que presten les biblioteques des del començament de la pandèmia queden documentats en nombroses experiències, testimoniatges i opinions, que a moltes parts del món es van difondre a partir del març del 2020, per informar sobre actuacions i dificultats i, més recentment, debatre sobre la funció de la biblioteca en l’època postcovid. Aquest treball vol contribuir a aquest debat aportant els resultats d’una enquesta realitzada amb les biblioteques guanyadores i finalistes del premi de la Fundació Biblioteca Social, en la qual es va buscar conèixer les activitats i els serveis que les biblioteques van dur a terme en diferents etapes de la pandèmia.
Metodologia: es va elaborar un qüestionari amb preguntes obertes i tancades, que es va difondre entre les 33 biblioteques al maig del 2021; se’n va obtenir respostes de 24, amb una taxa de resposta del 72,7 %.
Resultats: els principals resultats apunten les dificultats experimentades en el curs de la pandèmia per dur a terme els serveis de manera virtual i mantenir les relacions amb els usuaris, i posen en evidència experiències i opinions oposades respecte a l’èxit de les actuacions dirigides a mantenir les relacions amb els usuaris. La presencialitat i la materialitat de la biblioteca hi apareixen molt afectades per la crisi. Finalment, hi ha un consens important entorn de la necessitat de replantejar la funció de la biblioteca en la societat actual i de col·laborar amb institucions i altres agents socials.