La catedral de Toledo en el segle XVII: anàlisi documental de les enquadernacions de tipus ventalls
Objectiu: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo conté un excel·lent fons d’obres recobertes de belles enquadernacions que van del segle xv al segle xix. Algunes d’aquestes enquadernacions es van decorar amb barnilles de ventalls en els cantons i en el centre de les tapes, i es van dur a terme durant el segle xvii dins del moviment barroc. Aquest treball vol estudiar aquest tipus d’enquadernacions des de diversos punts de vista, com ara els materials emprats, les tècniques constructives, els estris i les tècniques de decoració i, també, l’estat de conservació, sense passar per alt la identificació de la procedència de cada obra, els enquadernadors i els emblemes heràldics.
Metodologia: en primer lloc, s’ha elaborar un inventari de les enquadernacions artístiques i s’han seleccionat noranta-vuit enquadernacions del segle xvii, amb ornamentacions barroques à la Duseuil, Le Gascon i les anomenades de ventalls, juntament amb les del fons d’Obra i Fàbrica de pergamí del segle xvii. La catalogació s’ha portat a terme mitjançant una fitxa tipus en què s’analitzen els materials d’elaboració, les tècniques de construcció, les estructures decoratives, les tècniques de decoració i els estris emprats, l’estat de conservació i, així mateix, la informació sobre la procedència o les marques de propietat de les enquadernacions.
Resultats: se n’han pogut identificar els materials emprats i les tècniques de construcció, i s’han estudiat les estructures i tècniques decoratives, juntament amb l’estat de conservació, de cadascuna de les enquadernacions seleccionades. A més, se n’han identificat les marques de propietat, els escuts heràldics i, també, els tallers d’enquadernació on es van fer diverses de les enquadernacions objecte d’estudi. — Objetivo: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo contiene un excelente fondo de obras recubiertas de bellas encuadernaciones desde el siglo xv hasta el xix. Un grupo de esas encuadernaciones están decoradas con varillas de abanicos en las esquinas y en el centro de las tapas, que se realizaron durante el siglo xvii dentro del movimiento barroco. Este trabajo pretende estudiar este tipo de encuadernaciones desde diversos puntos de vista, como materiales empleados, técnicas constructivas, utensilios y técnicas de decoración, así como su estado de conservación, sin olvidar la identificación de las procedencias, los encuadernadores y los emblemas heráldicos.
Metodología: en primer lugar, se realizó un inventario de las encuadernaciones artísticas y se seleccionaron noventa y ocho encuadernaciones del siglo xvii, con ornamentaciones barrocas, à la Duseuil, Legascon y las denominadas de abanicos, junto con las del Fondo de Obra y Fábrica de pergamino del siglo xvii. La catalogación se realizó mediante una ficha tipo donde se analizaban los materiales de elaboración, las técnicas de construcción, las estructuras decorativas, junto con las técnicas de decoración y los utensilios empleados, y el estado de conservación de la encuadernación, además de las informaciones sobre las procedencias o marcas de propiedad.
Resultados: se han podido identificar los materiales empleados, las técnicas de construcción y se han estudiado las estructuras y técnicas decorativas utilizadas, junto con el estado de conservación de cada una de las encuadernaciones seleccionadas. Además, se han identificados marcas de propiedad y escudos heráldicos y también los talleres de encuadernación donde se realizaron varias de las encuadernaciones. — Objective: The Chapter Library of Toledo Cathedral contains an excellent collection of ornately bound, fifteenth- to nineteenth-century books. Amongst the seventeenth-century volumes, the corners and centre of the upper boards of a series of bindings are decorated with a fan motif in the Baroque style. Our objective was to examine various aspects of the bindings, including the materials, techniques and tools that were used to make and decorate them, the fan motifs themselves and the bindings’ state of conservation. With regard to their provenance, we also wanted to study the armorial devices displayed on some of the bindings and identify the binders who had created them.
Methodology: An inventory was made of the fine bindings in the collection and 98 seventeenth-century bindings were selected, including bindings decorated with a fan motif in the Baroque style of Du Seuil and Le Gascon, and also bindings from the Library’s Obra y Fábrica collection of seventeenth-century parchment volumes. Each binding was indexed in a catalogue which recorded the materials, techniques and tools used in its making, a description of the motifs displayed on the upper board and its state of conservation. The indexes also provided information about the provenance of the bindings and owner’s marks.
Results: We identified the materials, techniques and tools used to make and decorate the bindings, and describe the decorative motifs and the bindings’ state of conservation. In a number of cases, we identified owner’s marks, armorial devices and also the workshop where the binding had been made.