El postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona

Time to read
13 minutes
Read so far

El postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona

 

Teresa Mañà Terré

Professora
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

 

Resum

L'article exposa la creació i el funcionament del postgrau de Prescripció Lectora organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona i subvencionat pel Departament de Cultura i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. La primera edició del curs es va fer l'any 2017 i actualment ja es duu a terme la tercera edició del postgrau (2019). El curs ofereix 50 places, 25 de les quals estan reservades al personal de biblioteques. Els continguts del curs es distribueixen en dos grans mòduls: d'una banda, un mòdul de caràcter teòric que té com a objectiu que l'alumnat conegui l'oferta editorial de tota mena de llibres i sàpiga què pot recomanar; d'altra banda, un mòdul més pràctic, en el qual es presenten activitats i estratègies per a facilitar la trobada entre els llibres i els lectors.

Resumen

El artículo expone la creación y el funcionamiento del posgrado de Prescripción Lectora organizado por la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona y subvencionado por el Departamento de Cultura y el Servicio de Bibliotecas de la Generalitat de Cataluña. La primera edición del curso tuvo lugar en 2017 y actualmente ya se lleva a cabo la tercera edición del posgrado (2019). El curso ofrece 50 plazas, de las cuales 25 están reservadas al personal de bibliotecas. Los contenidos del curso se distribuyen en dos grandes módulos: por un lado, un módulo de carácter teórico cuyo objetivo es que el alumnado conozca la oferta editorial de todo tipo de libros y sepa qué puede recomendar; por otro lado, un módulo más práctico, en el que se presentan actividades y estrategias para facilitar el encuentro entre los libros y los lectores.

Abstract

This article describes the origins and operational structure of the University of Barcelona’s Postgraduate Degree in Recommended Reading, which is organised by the Faculty of Library and Information Science and funded by the Government of Catalonia’s Ministry of Culture and its Library Service. The degree, which was first run in 2017 and is now in its third edition, offers places for 50 students and reserves 25 of these places for library personnel. It comprises two main modules: a theoretical module in which students become familiar with the publishing sector and the different kinds of books on offer there; and a more practical module in which students learn about activities and strategies to help bring the reading public closer to books.

 

 

El febrer del 2017, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona va posar en marxa la primera edició del postgrau de Prescripció Lectora, un curs que té l'objectiu d'aportar a les persones interessades en la promoció de la lectura coneixements i eines que els ajudin a recomanar el llibre més adequat per a cada lector.

El curs va néixer arran de l'interès del Servei de Biblioteques, en aquell moment sota la direcció de Carme Fenoll, i de l'Àrea del Llibre de l'Institut Català de les Empreses Culturals, dirigida per Joaquim Bejarano, i va trobar en Laura Borràs, aleshores directora de la Institució de les Lletres Catalanes, un impuls entusiasta que va fer possible el suport econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya al nou projecte. En l'àmbit de les biblioteques públiques es volia donar resposta a una demanda reiterada de formació dels treballadors, que eren conscients de la manca d'eines i coneixements per a poder acomplir de manera més eficaç la funció de promoure la lectura, pròpia de la biblioteca pública.

L'origen cal buscar-lo en la publicació del Pla de lectura 20201, elaborat el 2017 sota el mandat del conseller de Cultura Santi Vila. Aquest pla actualitzava i ampliava l'anterior, el Pla nacional de lectura 2012-2016, liderat pel conseller Ferran Mascarell (Cultura) i la consellera Irene Rigau (Ensenyament)2. El Pla de lectura 2020 pretenia anar més enllà de les ajudes als diferents agents de la cadena de la lectura —editorials, llibreries, biblioteques— i de les accions puntuals de promoció —"Fas 6 anys. Tria un llibre"— per a donar un suport específic a la formació en prescripció lectora amb una mesura concreta, diferenciada i dotada de pressupost. Malgrat la necessitat que els responsables de biblioteques havien detectat, no existia cap formació reglada sobre aquest àmbit i la preparació dels professionals es feia de manera autodidacta i en funció dels seus interessos particulars. La formació que s'imparteix en l'actual grau d'Informació i Documentació —així com la que s'impartia en la titulació anterior— ofereix a l'alumnat les eines per a obtenir informació, però no facilita els continguts que els permetin saber com i què poden seleccionar i recomanar de l'oferta editorial.

A petició del Departament de Cultura, la Facultat va organitzar el febrer del 2017 el curs de postgrau de Prescripció Lectora, adreçat al personal de biblioteques però també obert a professionals d'altres àmbits —editorials, llibreries, docents, gestors culturals, etc.— que estiguessin en actiu. Aquesta formació específica s'afegia, així, a la que oferia l'Escola de Llibreria, impulsada pel Gremi de Llibreters i la mateixa facultat des del 2012.

En el disseny del curs hi van participar les ja esmentades Carme Fenoll i Laura Borràs, així com Maria Batllori, tècnica de l'Àrea del Llibre, pel que fa a les institucions implicades, i Teresa Mañà i Lluís Agustí, professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, en qualitat de directora i coordinador, respectivament. Hom va intentar dissenyar el curs amb una mirada global, que donés una visió àmplia de les possibles recomanacions de lectures per a tots els públics i que també oferís eines per a facilitar la trobada entre aquestes recomanacions i els lectors. Així, el programa definitiu es va configurar en dos mòduls: "Mòdul 1. Lectors i llibres", i "Mòdul 2. Activitats i estratègies de promoció lectora", el primer més dedicat a la teoria i el segon més enfocat cap a la pràctica.

En el mòdul 1, els temes se centren a fer conèixer els hàbits lectors, la tradició literària i l'oferta actual de llibres del mercat editorial en els diversos gèneres, sense oblidar els canvis en les formes de lectura. Per mitjà de sessions magistrals i conferències, diferents especialistes presenten i comenten els autors i títols més representatius de les diferents tradicions literàries i dels diversos gèneres amb l'objectiu de proporcionar als alumnes un ventall de propostes de lectura que, al marge de gustos o del nivell de dificultat, poden ser un estímul per al lector. En l'enfocament d'aquest mòdul 1 es va tenir en compte el següent:

  • S'hi van incorporar continguts sobre tota mena de llibres, de ficció i de no-ficció, amb l'objectiu d'augmentar les propostes i arribar a més tipus de lectors. Així, s'hi van incloure sessions de presentació no tan sols de diferents gèneres literaris, sinó també de diverses tipologies de llibres, de manera que s'hi van afegir els llibres de divulgació científica, els assaigs, els còmics, els llibres infantils i juvenils, etc.
  • Es van contextualitzar els continguts explicant els canvis significatius de la lectura a través del temps pel que fa a la manera i els suports, el mecanisme d'aprenentatge de la lectura per a mostrar la dificultat i l'esforç que comporta aquest procés, i també es van presentar els estudis d'hàbits culturals de la població a fi de conèixer en quin entorn ens movem.
  • Es va donar veu a diferents agents implicats en tot el procés de la lectura, com ara els escriptors, els editors, els llibreters i evidentment també els crítics, perquè cadascú pogués aportar el seu punt de vista i els seus suggeriments en relació al foment de la lectura.
  • Es va proposar al professorat que incorporés en les seves presentacions una llista de recomanacions de lectura que els alumnes del curs poguessin fer servir com a suggeriments per al seu públic.
  • També s'hi va incloure un espai per a altres formats, com els llibres electrònics i els audiollibres, cada vegada més presents a les llibreries o biblioteques públiques i més utilitzats pels lectors.

Aquest mòdul es va complementar amb el mòdul 2, dedicat a la part pràctica. En aquesta segona part, a més de presentar i practicar recursos habituals per a la promoció lectora com les ressenyes i crítiques, els clubs de lectura, els itineraris literaris i la narració oral, es mostren altres maneres d'ajudar a promocionar llibres que són menys utilitzades: la possibilitat d'exposar els llibres físicament als espais i virtualment a través de les xarxes, la lectura en veu alta, l'ús dels llibres informatius i els tallers per a fomentar la lectura dels joves. En aquesta part, prèviament també es va tenir en compte que calia contextualitzar-ne els continguts; no s'ha d'oblidar que l'acció per l'acció no té sentit i que tota activitat de promoció de la lectura s'ha de fonamentar en una sòlida planificació que parteixi de l'estudi de les necessitats del públic, i ha de tenir el suport d'unes generoses polítiques institucionals de foment lector, dos temes amb els quals s'encetava aquesta segona part.

Per qüestions de calendari administratiu (terminis de sol·licitud de postgraus, sol·licituds de subvencions) es va decidir que el curs s'impartís al llarg d'un any natural: les classes es distribuirien des del mes de febrer al mes de desembre, amb una llarga parada al mig, els mesos de juliol, agost i setembre. La docència només seria d'un matí a la setmana, quatre hores els dimecres, per a facilitar l'assistència del personal de les biblioteques públiques per al qual el Servei va decidir subvencionar la matrícula. L'acord del Servei de seleccionar 25 persones per a assistir al curs va comportar augmentar fins a 50 les places que s'oferien. Aquest nombre, adequat en les sessions magistrals, esdevenia impracticable per a les sessions pràctiques i, per tant, es va acordar de solucionar-ho desdoblant els grups en el segon mòdul.

El calendari —els festius, les vacances docents del centre— va forçar algunes decisions, com, per exemple, que en el primer any hi hagués un cert desequilibri entre el nombre de sessions del mòdul 1 i del mòdul 2 (17 en el primer i només 10 en el segon). En la segona edició, aquesta diferència va quedar més compensada (15 sessions en el primer i 12 en el segon) gràcies a una redistribució de continguts.

Tant en el primer any com en el segon, en la fase de preinscripció del curs hi va haver més de 150 peticions per a 50 places. D'aquestes, tal com hem dit, 25 estaven reservades per a les persones que treballaven a les biblioteques públiques i van ser seleccionades pel mateix Servei de Biblioteques. La resta van ser adjudicades a persones amb altres perfils professionals i formatius per a garantir la varietat del grup: docents, llibreters, persones graduades recentment, tècnics culturals i editorials. En tot cas, una de les condicions d'admissió era trobar-se en actiu, ja que considerem que aquest és un curs de capacitació per a millorar les accions de promoció lectora adreçades a individus o col·lectius de l'entorn professional.

La difusió del curs es porta a terme de manera exhaustiva en l'apartat de cursos del web de la Facultat i, evidentment, a través de les xarxes socials (el 52 % de l'alumnat informa que se'n va assabentar per altres mitjans que no eren de la UB). Durant el curs, els alumnes que volen retransmetre els seus comentaris o el contingut de les sessions a través de Twitter utilitzen l'etiqueta #prescripciólectora.

 

Professorat

El professorat del curs, una quarantena de persones, respon a dos perfils, en funció dels objectius del mòdul. En el mòdul 1 s'ha seleccionat professorat especialitzat en les matèries impartides, provinent de l'àmbit universitari o bé d'altres àmbits, com ara biblioteques i llibreries, amb aptituds docents i comunicatives. En el mòdul 2 s'han buscat perfils més lligats a l'exercici professional, persones de reconeguda experiència i pràctica en la dinamització lectora: conductors de clubs de lectura, narradors orals, especialistes en xarxes virtuals, etc.

A grans trets, la major part del professorat prové de la universitat (14 professors de la UAB i UB), però també hi ha bibliotecaris en actiu (6), llibreters (4), un parell d'escriptors (a banda dels convidats per als actes d'inauguració i cloenda) i una mostra variada de professionals d'altres àmbits: directors d'editorials o revistes, periodistes, docents no universitaris, dinamitzadors culturals, professionals de les arts escèniques... Les avaluacions dels alumnes recullen aquesta procedència diversa del professorat —a més de la qualitat de la seva docència— com un dels valors del curs. Es pot consultar un breu currículum de cada professor al web del curs.

La docència es complementa amb l'existència d'un campus virtual en el qual l'alumnat pot consultar, a més del calendari i el programa de cada sessió, la presentació i la documentació facilitada pel docent. El campus també ofereix un fòrum com a espai d'intercanvi entre els estudiants, el qual és àmpliament utilitzat per a debatre i compartir temes, com ara lectures recomanades, i per a organitzar activitats culturals al marge de les classes. En la segona edició del curs, el material del campus es va ampliar amb els enregistraments en vídeo de les sessions del mòdul 1, un material que només era accessible per a les persones matriculades. Malgrat l'interès inicial que van suscitar, el fet que per motius tècnics els enregistraments no es pengessin abans que s'acabés el curs i l'excessiva durada de cadascun dels vídeos —cada sessió té una durada d'entre una hora i mitja i dues hores— van comportar que només fossin consultats, en conjunt, per un 10 % de l'alumnat. Molt probablement no és un format adequat per a fer-ne difusió.

 

Alumnat

La major part de l'alumnat és personal de biblioteques. Malgrat que l'oferta del curs es fa a tota mena de persona interessada, la major part de l'alumnat que ho sol·licita és personal de biblioteques que se suma a les 25 places ja assignades a aquest col·lectiu. L'any 2017 el repartiment de l'alumnat fou el següent: 30 places per a bibliotecaris, 10 per a llibreters i 10 per a personal relacionat professionalment amb el foment de la lectura. En la segona edició, que va finalitzar el desembre del 2018, va augmentar fins a 40 el nombre de persones procedents de biblioteques, mentre que les places restants van ser 3 per a llibreries, 2 per a docents i 5 per a persones d'altres àmbits. En el cas dels docents de primària i secundària, l'horari de les classes al matí impedeix en molts casos que s'hi matriculin, malgrat l'interès que demostren les seves consultes freqüents sobre el postgrau. Pel que fa al gènere i l'edat, el 95,5 % eren dones i el 50 % dels matriculats tenien entre 30 i 45 anys.

Per a la superació del curs, en la primera edició l'única condició era assistir al 80 % de les sessions. Aquest criteri es va ampliar en l'edició del 2018 amb algunes tasques avaluadores proposades tant en el primer mòdul com en el segon. Les tasques van consistir en activitats relacionades amb els continguts impartits i tenien l'objectiu de posar en pràctica els coneixements apresos. Concretament, els alumnes van dur a terme una selecció de recursos per a informar-se de novetats, una proposta d'itinerari lector a partir de temes suggerits, una ressenya i la presentació d'una activitat de dinamització. En aquest darrer cas, una tria de les activitats presentades es va exposar a classe en una sessió d'intercanvi de bones pràctiques. De la qualificació d'aquestes activitats, en va resultar la nota final que es va fer constar a l'acta.

L'activitat del professorat i el funcionament del curs s'avaluen per part dels alumnes de diferents maneres. D'una banda, els alumnes responen qüestionaris interns de la facultat: un sobre la docència de cadascuna de les sessions impartides, en el qual es pregunta sobre la preparació i la competència del docent i l'adequació del contingut a les seves expectatives, i un altre qüestionari sobre l'organització i el funcionament, la qualitat dels docents i la distribució de continguts. En aquestes valoracions, el resultat en general s'acosta al 4, que es la puntuació màxima. D'altra banda, el curs se sotmet a l'avaluació externa de l'Agència de Postgrau de la Universitat de Barcelona, amb uns qüestionaris finals sobre múltiples aspectes dels quals la Facultat rep un informe final. Segons les dades del 2017, en una escala sobre 6, els alumnes estaven satisfets amb el curs (5,00), trobaven el programa interessant (4,89), amb continguts actualitzats (5,16) i materials adequats (5,05), estaven satisfets amb la tasca docent del professorat (5,18) i deien que recomanarien el curs (5,26). L'aspecte que rebia la nota més alta era el relatiu a l'organització (5,43). Les valoracions més baixes es referien a qüestions d'encavalcament de continguts (4,41) i de metodologia docent (4,75), uns aspectes que es van intentar millorar en l'edició del 2018, de la qual encara no disposem de l'informe de resultats.

 

A tall de conclusió: millores incorporades

El plantejament d'aquest curs, amb continguts de tantes i diferents àrees, ha comportat la participació d'una quarantena de professors i aquest era un dels reptes que calia resoldre: la gestió d'establir contactes, acordar calendaris, planificar continguts, tramitar documents, etc. ha resultat complicada. Aquest elevat nombre de professors també comportava una evident fragmentació i saturació de les sessions, atès que en un sol matí, al llarg de quatre hores, en el mòdul teòric intervenien fins a tres professors que parlaven de tres temes diferents. En la segona edició del curs, es va reduir en part el nombre de professors i es van concentrar temes, a fi d'alleugerir-ne la gestió i els continguts; així, doncs, el nombre màxim de professors en un matí va ser de dos, dedicats a dos temes diferents.

Aquesta reducció, a més de fer més lleuger el matí, també va permetre deixar espai per a la intervenció dels alumnes. L'afany d'encabir tots els continguts programats havia implicat sessions massa llargues i denses, mancades de temps per a l'intercanvi i el debat, cosa que restava qualitat al curs, ja que l'experiència dels alumnes a les biblioteques i llocs de treball podia enriquir molt les sessions. En la planificació de la tercera edició, la del 2019, s'ha previst deixar un temps en cada sessió perquè els participants puguin presentar bones pràctiques de promoció lectora.

En un curs d'aquest tipus, que al llarg de vint-i-set sessions setmanals tracta cada dia un o dos temes amb professorat diferent, hi ha el perill de solapament de continguts. Aquest problema s'ha procurat evitar mitjançant un contacte molt directe amb el professorat i el seguiment, per part dels responsables del curs, de cadascuna de les sessions impartides. Abans de la seva sessió, a més, el professor rep un missatge amb les indicacions necessàries i els aspectes que ha de tenir en compte per a fer la classe.

Aquest any 2019 la tercera edició ha començat amb la mateixa expectació que en els anys anteriors —130 preinscripcions—, una nova incorporació en l'equip de responsables —Anna Rubió, també professora de la Facultat— i lleugers canvis en el programa, els quals sobretot pretenen facilitar la participació i l'intercanvi d'experiències de l'alumnat. Volem agrair la confiança que han posat en nosaltres el Departament de Cultura i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya en fer-nos aquest encàrrec, així com la bona resposta dels professors que hi han col·laborat i el gran entusiasme de tot l'alumnat. Confiem que els resultats d'aquesta nova edició siguin tan satisfactoris com els dels anys anteriors.

 

Apèndixs

  1. Dades bàsiques
    Institució organitzadora:
    Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
    Institucions de suport:
    Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei de Biblioteques de Catalunya
    Modalitat de docència: presencial
    Nombre de crèdits: 15 ECTS
    Preu: 330 euros
    Calendari de docència:
    els dimecres de 9.30 h a 14 h, de febrer a juny (mòdul 1) i d'octubre a desembre (mòdul 2)
    Places: 50
  1. Programa
    Mòdul 1. Lectors i llibres
    • La lectura a través dels temps
    • Lectura i hàbits lectors: factors i indicadors. Perfils lectors
    • El procés editorial. Els agents. El lector davant del món editorial
    • La crítica literària. Com estar al corrent de les novetats
    • El cànon: la tradició literària occidental. Els altres cànons
    • Els grans corrents literaris. Narrativa en llengües europees
    • Literatura en llengua catalana: novel·la, poesia i teatre
    • Literatura en llengua castellana: novel·la, poesia i teatre
    • La novel·la històrica
    • La novel·la fantàstica. La ficció científica
    • La novel·la negra
    • L'assaig i el llibre de divulgació científica
    • Còmic, novel·la gràfica i manga
    • La selecció de llibres infantils. Àlbums, novel·les i poesia per als lectors infantils i juvenils
    • El llibre electrònic i la lectura digital
    Mòdul 2. Activitats i estratègies de promoció lectora
    • Aprendre a llegir per parlar de llibres
    • Polítiques i plans institucionals de promoció lectora
    • Programar activitats de promoció lectora. Tipologia, objectius, planificació, avaluació
    • Eines de comunicació i promoció: ressenya i crítica, booktrailers, xarxes socials
    • Activitats de promoció a biblioteques i llibreries
    • Com promocionar els llibres? Aparadors virtuals i paradors físics.
    • Propostes per al públic infantil i juvenil
    • Què, qui i com d'un club de lectura
    • Taller de narrativa oral i lectura en veu alta
    • Relacions de la literatura amb les altres arts: exposicions, teatre, música...
    • Passejar i llegir: els itineraris literaris
    • Altres recomanacions: els premis i els algoritmes
    • Bones pràctiques de promoció lectora

 

Notes

1 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Pla de lectura 2020.

2 Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Pla nacional de lectura 2012-2016.

Citació recomanada

Mañà, Teresa (2019). "El postgrau de Prescripció Lectora de la Universitat de Barcelona". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 42 (juny). <http://bid.ub.edu/42/mana.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2019.42.13 [Consulta: 15-11-2019].