Lectures 2.0: els clubs de lectura virtuals

1 Introducció

Avui dia, tombant cap a la segona dècada del segle xxi i amb un sistema bibliotecari tan arrelat com el nostre, poques persones hi deu haver que no entenguin el concepte de club de lectura. Per tant, evitarem definicions repetides i generadores de soroll professional. És el moment d'analitzar no tant què és i com funciona aquesta conegudíssima activitat cultural —que té un paper destacat com a eina de prescripció lectora— sinó més aviat d'explorar nous camins per assolir l'objectiu de sempre en un nou entorn: el plaer de llegir sempre, de tot i amb tothom.

D'entrada, ens acollirem a la definició de clubs de lectura de Carreño (2012) segons la qual "el club de lectura será, pues, un acto comunicativo alrededor de una lectura conjunta y como en todo acto comunicativo el desarrollo de las tecnologías de la información y comunicación plantea un nuevo marco que aumenta exponencialmente sus posibilidades". Tindrem present, com assenyala el mateix autor, que els tres elements fonamentals de qualsevol club de lectura són: el llibre, el lector i, peça clau, el conductor. Dit d'una altra manera, per club de lectura s'entén un grup informal de lectors que es reuneixen per llegir un mateix llibre i posteriorment comentar-ne i discutir-ne els punts de vista entre tots (Reitz, 2010).

Les noves tecnologies digitals i les múltiples eines relacionades amb el web 2.0 estan modificant molts aspectes de la societat. Amplien i abarateixen les possibilitats d'oci, entreteniment, relacions socials, de lleure, etc. de les persones que hi poden accedir. Els tradicionals clubs de lectura presencials també han evolucionat i han donat peu a noves propostes de foment de la lectura. De la mateixa manera que el llibre en paper, clàssic i tangible, conviu amb el llibre electrònic en harmonia, la lectura 2.0 ha fet possible que sorgeixi la versió virtual dels clubs de lectura. Les seves característiques essencials, i diferenciadores, són el trencament amb les barreres espacials i la possibilitat d'establir una comunicació asíncrona. Aquests clubs s'articulen per mitjà de plataformes virtuals, xarxes socials de lectors, blogs o aplicacions informàtiques (aplicacions dissenyades per ser utilitzades en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils i altres dispositius mòbils) que permeten, en temps real, una participació sense horaris on la distància física desapareix.

Ferrándiz Soriano (2013) determina dues tipologies de clubs de lectura virtuals: en primer lloc, els basats en la participació textual asíncrona (els participants del club comenten la lectura a l'espai virtual); en segon lloc, els clubs basats en la participació virtual sincrònica (per videoconferència). Nosaltres ens fixarem en la primera tipologia: els clubs de lectura virtuals de comunicació asíncrona que es fan a Catalunya i també a l'Estat espanyol, uns clubs de lectura que, com es desenvoluparà més endavant, ofereixen temàtiques diverses, ja sigui pel tipus de literatura o pels temes presentats, per exemple, sèries de televisió, ciència o clàssics.

2 Objectius i metodologia

Aquest article pretén plasmar la situació actual dels clubs de lectura virtuals del nostre entorn analitzant si presenten característiques comunes i valorant-ne els punts forts i febles. Tot i que no són homogenis, volem esbrinar si tenen la mateixa projecció de futur i, sobretot, si són la panacea per a persones que no poden/volen assistir als clubs presencials o són, al contrari, un placebo. Val la pena dir que la seva existència és purament anecdòtica en comparació amb la quantitat ingent de clubs presencials.

Amb l'objectiu d'obtenir una fotografia acurada i realista, s'ha treballat amb una mostra de deu clubs de lectura virtuals de diferents tipologies de Catalunya i de l'Estat espanyol (concretament de Castella-la Manxa, la Comunitat de Madrid, Extremadura i Galícia).

Per fer la recerca s'ha combinat el mètode quantitatiu amb el qualitatiu, per mitjà d'una enquesta que s'ha enviat als responsables dels clubs durant els mesos de setembre i octubre de 2018. Per tant, cal tenir present que la font de recollida i anàlisi de les dades es limita al punt de vista dels mateixos conductors dels clubs. La mostra no és aleatòria, sinó que es va fer una recerca dels clubs de lectura virtuals existents i es va enviar el formulari a tots. Així, doncs, s'ha treballat amb els deu clubs que el van respondre.

Pel que fa a la formació, els conductors que han respost a l'enquesta són: dos bibliotecaris (un dels quals és també filòleg), dos periodistes (una de les quals és també filòsofa), un auxiliar de biblioteca, una historiadora, una filòloga, dues escriptores/guionistes i un perfil multidisciplinari (un conductor professional de clubs, crític literari, narrador, escriptor i editor amb dues llicenciatures del camp de les lletres i una diplomatura de Treball Social).

L'enquesta constava de quinze preguntes: algunes de tancades per obtenir informació quantitativa (bàsicament sobre aspectes organitzatius i de gestió) i d'altres d'obertes per recollir respostes de caire més subjectiu. A partir de l'anàlisi i l'estudi de les dades rebudes es pretén donar resposta a les qüestions següents:

• Quin patró de seguiment o participació hi ha en el club de lectura virtual?
• Quins són els punts forts/febles?
• Són viables aquestes propostes?
• Tenen projecció de futur?

3 Resultats

3.1 Naturalesa de les entitats organitzadores

Darrere dels clubs de lectura virtuals que hem analitzat sempre hi ha biblioteques (tant biblioteques públiques com una d'universitària) o bé administracions públiques de diferent abast, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (via el Servei de Biblioteques i la Institució de les Lletres Catalanes), les diputacions provincials, Bibliotecas de la Comunidad de Madrid, Bibliotecas Municipales de A Coruña o la Consejería de Educación, Cultura y Deportes de Castilla La Mancha. En un dels casos, hi va col·laborar la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya).

3.2 Edicions i durada

La majoria de clubs han dut a terme més de tres edicions (56 %) i la resta entre dues (22 %) i una (22 %). La durada mínima en cap cas és inferior als tres mesos i el 75 % dels clubs tenen una durada d'entre sis mesos i un any.

El 67 % dels clubs analitzats es mantenen actius. Dels inactius, un d'ells es va plantejar, ja d'entrada, una sola edició: "es van fixar un nombre tancat de lectures de bon principi", explica la seva conductora. En altres ocasions, les entitats responsables no els van renovar. En dos dels casos, els conductors en desconeixien el motiu.

3.3 Idioma i tipus de lectures

Les llengües predominants dels clubs virtuals són el català i el castellà. S'ha de tenir en compte, però, que la meitat dels clubs contactats són de Catalunya on no existeix cap problema amb el coneixement de les dues llengües. En el cas de Galícia, el club proposa les lectures tant en castellà com en gallec. L'anglès hi té una presència anecdòtica o testimonial.
 

 

Gràfic 1. Idiomes dels llibres dels clubs de lectura (font pròpia)

El tipus de lectures és ampli i variat. En els clubs de lectura especialitzats trobem, per exemple, els centrats en llibres que promouen el gust per la lectura "i que són útils per replicar a altres clubs de lectura", puntualitza la conductora, o els dedicats a un tema, com ara la família o el pensament. En els clubs de lectura de caire general (ficció i coneixements), trobem des de clàssics fins a llibres d'actualitat o de lectura fàcil.

Pel que fa als gèneres se segueix també una tendència variada (còmic, assaig, contes, poesia, teatre, biografia) amb predomini de la novel·la. Hi ha, també, conductors que prefereixen seleccionar tot tipus de gèneres amb l'objectiu de tenir més lectors: "intentem atreure diferents públics i oferir una gamma àmplia de gèneres; hem llegit des de Jane Austen a Truman Capote, els clàssics catalans, clàssics llatins, teatre, poesia…", detalla una conductora.
 

 

Gràfic 2. Gèneres literaris proposats en els clubs de lectura (font pròpia)

3.4 Nombre d'inscrits

El 60 % dels clubs superen amb escreix els cinquanta inscrits (en alguns dels casos sobrepassen els quatre-cents i, fins i tot, el miler) i cap d'ells té —o ha tingut— menys de vint persones inscrites. Un 40 % té entre vint i quaranta inscrits. És interessant posar èmfasi sobre la diferència entre el terme d'inscrit i el de participant, tal com veurem en l'apartat "Discussió".

3.5 Seguiment de les activitats i participació activa dels inscrits

Els clubs de lectura virtuals, de la mateixa manera que els tradicionals o presencials, combinen informació teòrica sobre el llibre i l'autor amb un espai de debat i intercanvi, ja sigui per contestar o debatre preguntes que es plantegen com per deixar constància de l'opinió personal. En el cas dels virtuals, aquest espai de diàleg es comporta com un fòrum i sol ocupar la part més destacada de la pantalla.

L'essència del club, doncs, s'articula entorn del llibre i dels aspectes que el conductor va introduint en forma de comentaris oberts, preguntes o apunts. A més, les plataformes permeten fer activitats de seguiment paral·leles (enquestes amb preguntes tancades, valoracions en forma numèrica, etc.) i —a diferència dels clubs presencials— ofereixen l'opció d'enllaçar altres tipus de continguts, ja sigui amb xarxes socials o exposar continguts multimèdia i hipertext (entrevista en vídeo, per exemple, o enllaços web).

Els conductors enquestats consideren que l'assoliment, en la majoria dels casos és notable. Però cal tenir present que hi ha casos en què és insuficient o no assolit.
 

 

Gràfic 3. Valoració del seguiment de les activitats proposades (font pròpia)

Pel que fa a la participació, els conductors la valoren, majoritàriament, de forma satisfactòria. Amb tot, també hi ha casos en què la participació es considera no assolida i, fins i tot, insuficient. Per contra, no trobem cap opinió d'una participació excel·lent.
 

 

Gràfic 4. Valoració de la participació (font pròpia)

La participació és un dels aspectes essencials dels clubs. Els conductors coincideixen a afirmar que el nombre de participants és molt inferior al nombre d'inscrits al club. Ara bé, qui hi intervé activament ho fa amb implicació i compromís i d'aquí se'n deriva una valoració positiva. El conductor d'un club amb cinc anys de trajectòria destaca la importància d'intercalar trobades puntuals presencials enmig de tanta virtualitat, perquè ajuden a fer comunitat i estimulen la posterior participació virtual. El seu club les proposa "amb l'excusa de la visita de l'autor, traductor o per acomiadar el curs. Això fa que tinguem una vintena de lectores fidels a qui reservem el llibre com un club presencial. Aquest nucli dur està actiu virtualment i afavoreix la participació dels esporàdics".

Un altre, també de llarga experiència (actiu des del 2008), explica com han descendit el nombre de visites i comentaris al llarg del temps, tot i les millores incorporades (podcasts, xarxes socials, etc.) i la plataforma (accessibilitat) el 2017. D'altres van més enllà i asseguren que el compromís dels participants "compensa la indiferència de l'administració, que llança el producte però no el potencia, només paga les factures". Els conductors coincideixen que la seva participació gairebé diària és clau per mantenir l'activitat del grup i evitar que els inscrits "es desconnectin". Tot i la diferència entre inscrits i participants, la visió és optimista: "és veritat que hi tenim milers de registrats però que després els que participen activament són moltíssims menys i que costa de fer 'nous fitxatges' però aquí estem, treballant per aconseguir-ho!".

3.6 Punts forts i febles dels clubs de lectura virtuals

Els punts destacats pels conductors són:

Punts forts

• Flexibilitat horària.


• No es necessita un lloc fix.


• Cadascú aconsegueix el llibre quan pot i s'hi incorpora quan vol.


• Possibilitat d'apuntar-se (o participar) en algunes lectures i no en d'altres (flexibilitat).


• S'arriba a usuaris més diversos (i s'incorpora un perfil més jove que als clubs presencials).


• Els moderadors són experts en la matèria i la selecció de llibres funciona.


• Eina de foment i prescripció lectora: els continguts perduren a la xarxa. El material està en línia i és consultable. S'acaba convertint en un repositori de recursos obert.


• Possibilitat de compartir tot tipus de documents: audiovisuals, sonors, etc. que enriqueixen la lectura i el coneixement entorn de l'obra.


• Club vinculat a Facebook: contacte ràpid i fàcil amb gent d'arreu, inclosos els autors, traductors, editors, etc. a través de citacions i etiquetes.


• Complicitats i facilitats de difusió: a través de les xarxes socials s'arriba a nous lectors.


• Es genera un intercanvi d'opinió més elaborat i reflexiu (avantatges del llenguatge escrit i del temps per elaborar-lo) i que perdura en el temps. Es poden repescar fils anteriors. Això no va en detriment de l'espontaneïtat.


• Hi ha menys temptacions de desviar el debat cap a converses personals: "los comentarios se ciñen mucho más a lo que vamos leyendo, lo literario y artístico, lo que acontece en la trama, sus personajes, el estilo… y sabemos muy poco (o apenas nada) de la vida de quienes participan en el club".


• Afavoreix la participació de persones tímides (fa menys vergonya escriure darrere una pantalla).


• La virtualitat facilita una cosa meravellosa: sovint els autors més propers (o traductors, o editors) s'inscriuen com a lectors i participen entre el públic al seu ritme, sense desplaçaments ni despeses, pel simple gust de formar part de l'engranatge. Així ha estat en el cas de "Signatura 400" amb escriptors implicats com Silvana Vogt, Marc Romera i Jordi Lara, entre d'altres.

Punts febles

• Plataformes poc desenvolupades tecnològicament.


• Manca de control dels inscrits. La virtualitat facilita la inconstància.


• El seguiment és desigual i és més fàcil deixar-ho o desconnectar-se.


• Molta gent s'apunta perquè és gratuït i sense compromís.


• No participació de tots els inscrits.


• A llarg termini, els lectors es cansen perquè no existeix el vincle afectiu i personal dels clubs presencials.


• Dificultat de dinamitzar el grup i establir una comunitat.


• La virtualitat impedeix fidelitzar els lectors. Això només ho aconsegueixen les universitats a distància perquè hi ha una avaluació i molts diners pel mig.


• Tenim constància que els inscrits llegeixen, o si més no agafen en préstec els títols programats (els préstecs al sistema de gestió bibliotecària augmenten), però els fa mandra connectar-se i opinar.


• Debilitats tècniques: "la gent més gran té algun problema tècnic, de vegades, però el 95 % dels casos es resol satisfactòriament".

4 Discussió

Ens proposàvem esbrinar si els diversos clubs de lectura virtuals del nostre entorn tenien un patró comú de seguiment i participació per tal de determinar-ne la viabilitat i projecció de futur. A partir dels resultats obtinguts és possible establir uns punts de coincidència sobre els quals aprofundirem.

4.1 Si t'inscrius, participa!

Un dels punts crítics dels clubs de lectura virtuals és la gran diferència entre el nombre d'inscrits respecte al nombre de participants reals. En aquest sentit, hi ha diversos aspectes externs que poden determinar aquest comportament, com ara la fractura digital, entesa com les diferències que hi pot haver entre persones segons la capacitat per utilitzar les noves tecnologies (TIC) i internet de forma eficaç. També el clic compulsiu o facilitat d'entrada fa que el nombre d'inscripcions sigui molt més elevat en els tradicionals clubs de lectura que, en molts casos, tenen un aforament limitat. Per entrar a un club virtual només cal registrar-se: omplir un breu formulari en línia, triar un àlies i una clau d'accés. No es demana mostrar cap document acreditatiu, no calen presentacions ni fer acte de presència en cap sessió.

Així conviuen perfils diversos: lectors participatius, els que s'inscriuen i van seguint els debats o activitats proposades sense prendre-hi part (hagin llegit, o no, el llibre), els que no hi participaran mai o, per contra, els que en un club presencial no gosarien participar però que en un club virtual perden la vergonya i s'hi llancen. Amb tot, el fet més destacable és que la participació és escassa i que el nombre d'inscrits, en molts casos, no es correspon amb la participació final en les activitats o debats que es generen. No és una crítica, sinó una manera de copsar que hi ha, potser, interessos més enllà de la participació activa en el club.
 

 

Imatge 1. Captura de pantalla de la plataforma del club de lectura "Llibre de família"

També és cert que, com detalla una de les conductores, "els usuaris dels clubs de lectura virtuals acostumen a ser lectors que per raons diverses (horaris, distància, novetat, etc.) es decanten per aquesta opció. Tot i això, hi ha uns usuaris que hi arriben indirectament. Per exemple, en casos de biblioteques on els clubs de lectura presencials tenen un nombre limitat de membres i queda gent fora". Un dels clubs analitzats utilitza el Facebook de la biblioteca per vehicular-lo; és obert pel que fa a la consulta però cal demanar-ne l'accés per poder comentar. El conductor ignora els motius pels quals més de dos-cents cinquanta inscrits s'hi han interessat i no estan actius, però ho atribueix al comportament mateix de la xarxa.

Molts usuaris fan el pas sense haver-se plantejat, individualment, participar en un club virtual. Alguns s'hi podran sentir còmodes però d'altres segurament no aniran més enllà de la inscripció. D'aquí podem extreure que els clubs de lectura presencials sovint omplen les places disponibles i els clubs virtuals s'han de veure com una oportunitat. Caldria buscar fórmules per establir ponts de col·laboració entre totes dues propostes per potenciar la participació i augmentar la visibilitat social del club virtual.

4.2 Jo desvirtualitzo, tu desvirtualitzes, nosaltres desvirtualitzem

Molts conductors destaquen la importància d'introduir elements presencials en els clubs de lectura virtuals: trobades que serveixin tant per estimular la participació com per motivar i fidelitzar els lectors. Al cap i a la fi, som humans i volem socialitzar.

Una de les conductores ha observat que "a llarg termini, els lectors es cansen perquè no existeix el vincle afectiu i personal dels clubs presencials". Un valor afegit pel club de lectura virtual seria programar trobades presencials per conèixer l'autor en persona o el traductor de l'obra, debatre amb l'editor, valorar la feina del llibreter o (per què no?) per comprovar si els companys del fòrum són tan interessants en directe com en fotografia i establir alguna amistat.

En altres paraules, es poden pensar noves propostes o organitzar diverses activitats relacionades amb la lectura: rutes literàries relacionades amb la temàtica del llibre, sortides al cinema per comparar la pel·lícula amb el llibre, o fins i tot viatges per visitar biblioteques singulars fora de les nostres fronteres.

4.3 Millores, millores! (Idees per millorar)

• Tècniques: els clubs analitzats es vehiculen a través de plataformes virtuals (ReadGroups), blogs o Facebook. Qualsevol millora tècnica de les aplicacions esmentades ajudaria a incrementar la participació i el seguiment. Per exemple, a ReadGroups no es generen avisos de les converses, la interfície no és especialment atractiva, no poden adjuntar-se imatges als comentaris, etc. En aquest aspecte, les xarxes socials tenen avantatge respecte de les plataformes, ja que són senzilles, omnipresents i no necessiten manual d'instruccions. Tot i això, hi ha persones que per temes de privacitat no volen formar part d'aquestes xarxes. Millorar la comunicació equival a compartir idees i atreure més usuaris. De tota manera, no hem de pensar en aquestes millores tècniques només per captivar nous participants sinó (i sobretot) per millorar l'experiència dels que ja hi són.


• Administració, activeu-vos: qui organitza o dona peu a iniciatives d'aquesta mena hauria d'implicar-s'hi per assegurar-ne el funcionament i no deixar-les caure en l'oblit o en la rutina.


• Les dades, si us plau: l'empresa que gestiona la plataforma rep estadístiques quantitatives (hores de connexió) a les quals no tenen accés ni els conductors ni els lectors, que s'han de conformar amb inputs més subjectius, com ara l'ambient general que es respira en el debat (entusiasme, comentaris dels participants a nivell qualitatiu) i a valorar l'extensió i la freqüència de les aportacions.


• Conductors, accelereu: en tot club de lectura, virtual o presencial, el paper del conductor és fonamental. Reivindiquem la figura del bibliotecari com a professional receptiu als gustos i necessitats de la ciutadania, persones amb un bon bagatge de lectures, capaces de transmetre la seva passió, acostumades a tractar els lectors amb diplomàcia i sensibilitat. No fan falta grans esforços, però tampoc cal pensar que tot està fet: el públic és exigent.


• Lectors, saludeu: potser s'hauria d'inventar una mena de norma no escrita segons la qual tothom es presenti quan entra i s'acomiadi quan no vulgui seguir (explicant els motius).


• Anglès, why not? Seria interessant potenciar la lectura en altres llengües, oferint obres en versió original. En plataformes com ReadGroups, o xarxes socials com Facebook, no suposa cap complicació triar la visualització de pantalla en anglès, per exemple. Si a això hi afegim unes lectures i uns debats en la mateixa llengua, s'aconseguiria un club amb un valor afegit. És una llàstima que no es potenciïn iniciatives d'aquest tipus per a l'aprenentatge d'idiomes.

 

Imatge 2. Captura de pantalla de la plataforma del club de lectura "Alonso Quijano"

4.4 I més enllà, què?

Si mirem més enllà, trobem experiències d'èxit a altres llocs que tenen com a nucli el foment de la lectura en forma de clubs virtuals. Barbarossa (2018) explica que els grups de lectura amb més èxit de GoodReads (pàgina web de "catalogació social" que permet als usuaris crear i compartir lliurement la seva base de dades de llibres, preferències, anotacions i ressenyes literàries) els condueixen persones famoses: Emma Watson, actriu anglesa (l'Hermione de les pel·lícules de Harry Potter basades en la sèrie de novel·les homònima de l'escriptora J. K. Rowling) porta un club de lectura feminista amb més de 221.000 inscrits, o Oprah Winfrey (presentadora de televisió, actriu, empresària, productora i crítica literària dels Estats Units) té el seu propi club de lectura amb més de dos milions de seguidors i una activa botiga de llibres al seu web.

Bona part dels clubs analitzats fan servir la plataforma ReadGroups. Aquesta plataforma està dissenyada especialment per cobrir les necessitats bàsiques dels clubs de lectura virtuals, característica que la diferencia de les xarxes social d'ús comú. A més de qüestions d'organització de continguts (per exemple, apartats diferenciats per a aspectes teòrics i per a debats) ofereix opcions personalitzades que permeten donar-li un aspecte genuí (incloure-hi logos, imatges de les portades dels llibres, etc.). Amb tot, cal destacar que les xarxes socials presenten una flexibilitat, un nivell de personalització i una usabilitat bastant superior a la plataforma ReadGroups.

És per aquest motiu que en relació amb els clubs virtuals hi ha hagut una notable proliferació i desenvolupament de plataformes, aplicacions informàtiques, comunitats, xarxes socials i pàgines web que promouen la interacció de les persones a través dels llibres i la lectura. Julián Marquina (2015) presenta una llista que inclou, per exemple:

• Entrelectores, xarxa social de recomanacions de llibres.
• Lecturalia, comunitat de lectors, comentaris de llibres i ressenyes d'obres.
• ANobii, comunitat formada per lectors que permet trobar, arxivar, revisar i compartir llibres.
• BiblioEteca, comunitat per descobrir nous llibres, valorar, comentar o anotar els teus llibres perferits.
• Librote, xarxa social en la qual es poden conèixer, guardar i compartir llibres.
• BookLikes, plataforma de blogs dissenyada per aficionats a la lectura.

5 Conclusions

Reprenent les qüestions que es plantejaven a l'inici de l'article, es pot concloure que els conductors dels clubs valoren positivament la participació i el seguiment en els clubs de lectura virtuals.

Destaquen que, malgrat que el nombre d'inscrits als clubs no correspon al nombre de membres que hi participen, es pot constatar que els usuaris que s'impliquen i hi participen, ho fan activament. Per pocs participants que hi hagi, si són actius val la pena.

Tot i que hi ha, segur, alguns aspectes que es poden millorar, els clubs de lectura virtuals gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l'ús generalitzat d'internet, tenen camí per recórrer (i llarg!). Actualment, són moltes les administracions i biblioteques (públiques i universitàries) que aposten fermament per aquest tipus de clubs: per moderns, accessibles i perquè com a opció de promoció i democratització de la cultura són una bona eina i a molt bon preu. Però no n'hi ha prou amb bones intencions; el que compten són els fets. Per aquest motiu, és el moment de reclamar inversió i que s'apliquin millores tecnològiques en moltes de les plataformes o interfícies. Amb tot, també s'ha de predicar amb l'exemple, ja que un club de lectura virtual requereix el mateix compromís personal que un club presencial. Llegim, participem, fem pujar les estadístiques. Presumim del que tenim, nosaltres li donem vida.

Per molt que els elements fonamentals de qualsevol club de lectura són, evidentment, el llibre i els lectors (la seva raó de ser), bona part de l'èxit d'un club virtual es deu al conductor, que aporta un valor afegit al club per l'excel·lent feina de prescripció lectora que fa seleccionant les lectures amb cura. Cada programació sol tenir un fil conductor i no es limita a ser un llistat, sinó que es ramifica, es treballa i es justifica, aportant tots els recursos possibles.

És important recordar que, malgrat molts esforços i millores tecnològiques, encara no s'ha inventat un mitjà perfecte per poder compartir tant la passió per la lectura com que d'aquesta passió se'n pugui gaudir a tot arreu, a totes hores i entre persones realment vinculades. Potser el que més s'hi assembla és un grup de WhatsApp "friqui", una pàgina a Facebook o algun perfil de Twitter especialitzat. Aquestes xarxes socials permeten un accés obert i directe, són senzilles i de fàcil manipulació. A més, són conegudes i presents a la vida de la majoria dels usuaris. Com a mostra, amb l'ús de les xarxes socials s'aconsegueix una immediatesa i popularitat més elevada, sense necessitat d'una gran inversió tecnològica. Ara bé, això implica assumir uns certs sacrificis, com ara no poder filtrar comentaris inapropiats, la conservació dels continguts (que queden en mans de la xarxa social) i, sobretot, els relatius a la privacitat.

Finalment, un punt clau és el de l'accés: obert o restringit. De la mateixa manera que als clubs presencials hi ha un sistema d'inscripcions i es reserva el dret d'admissió, en els virtuals també és imprescindible que els usuaris emplenin un breu formulari de registre i que l'administrador del grup pugui moderar la participació. Ja no és una qüestió de capacitat d'una sala sinó de garantir un mínim nivell de qualitat. De totes maneres, tant de bo la dinàmica de creixement dels clubs virtuals anés en augment i es donés el fet que hi hagués tanta afluència que fos del tot necessari haver de restringir el nombre de peticions. Malauradament, no creiem que aquest sigui el cas.

6 Línies d'investigació futures

Com a línia d'investigació futura seria interessant conèixer el punt de vista dels lectors. Una nova enquesta permetria obtenir una visió acurada sobre els clubs virtuals des de la perspectiva personal dels usuaris inscrits. Ens agradaria tenir la resposta a les preguntes: què els va portar a inscriure's en un club de lectura virtual?, quina és la seva motivació?, han participat en el passat en un club de lectura presencial?, quant temps hi dediquen?, llegeixen els llibres proposats?, en fan un seguiment actiu?, on troben/demanen els exemplars?, interactuen amb la resta d'usuaris o amb el conductor?, quina és la valoració que en fan?, repetirien?, per què?

En aquest sentit, també, seria molt interessant fer un estudi extens sobre les noves propostes que ofereixen l'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i internet en relació amb el foment de la lectura i la lectura social. Com a possible línia d'investigació futura es podria plantejar un estudi amb relació a la indústria editorial 2.0, amb noves oportunitats per als llibres en paper o en digital, com també comparar el funcionament dels eventuals clubs de lectura virtuals organitzats o promoguts per llibreries per avaluar-ne el funcionament. Finalment, també, seria interesant valorar si la gratuïtat dels clubs virtuals afavoreix el seu èxit o si, al contrari, l'aspecte econòmic no hi té cap mena d'influència o relació.

Bibliografia

Arana Palacios, J. (2016). "Clubes de lectura". En: Millán, J. A. (coord.). La lectura en España. Informe 2017. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España, p. 141–153. <http://www.fge.es/lalectura/2017/>. [Consulta: 05/09/2018].

Barbarossa, L. (2018). Come creare un gruppo di lettura online su GoodReads. <https://gruppodilettura.com/2018/11/21/come-creare-un-gruppo-di-lettura-online-su-goodreads/>. [Consulta: 20/11/2018].

Carreño, O. (2012). Clubes de lectura. Barcelona: Editorial UOC.

— (2015). El eco de las lecturas: introducción a los clubes de lectura. Santiago de Chile: Dirección de Bibliotecas Archivos y Museos. <http://plandelectura.gob.cl/recursos/el-eco-de-las-lecturas-introduccion-a-los-clubes-de-lectura/>. [Consulta: 25/10/2018].

De la Cruz-González, I.; Saurín, J. (2008). Un viaje virtual por los Clubes de Lectura. <http://eprints.rclis.org/12561/>. [Consulta: 12/10/2018].

Ferrándiz Soriano, J. L. (2013). "Clubes de lectura virtuales: el modelo por videocoferencia". Tejuelo: revista de ANABAD Murcia, n.º 13, p. 26–35. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5215446>. [Consulta: 12/10/2018].

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Club de lectura Llibre de família. <http://www.readgroups.com/gencat/clubs/36>. [Consulta: 24/11/2018].

Gobierno de Castilla-La Mancha. Cultura. Club de lectura Alonso Quijano. <http://clubesdelectura.castillalamancha.es/clubes-lectura/alonso-quijano>. [Consulta: 24/11/2018].

Huysmans, F.; Vráblová, T. (2016). Promoting reading in the digital environment: report of the working group of EU state's experts on promoting reading in the digital environment under the open method of coordination. Luxembourg: Publications Office of the European Union. <http://bit.ly/28Oxf1E>. [Consulta: 29/09/2018].

Marquina, J. (2015). 14 redes sociales y comunidades online para fanáticos de la lectura. <https://www.julianmarquina.es/14-redes-sociales-y-comunidades-online-para-fanaticos-de-la-lectura/>. [Consulta: 20/11/2018].

Moreno-Mulas, M. A.; García-Rodríguez, A., Gómez-Díaz, R. (2017). "Conversando en la nube: cómo organizar un club de lectura virtual". Revista general de información y documentación, n.º 27, p. 177­–200. <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/56566>. [Consulta: 25/10/2018].

Reitz, J. M. (2010). Odlis: Online Dictionary for Library and Information Science. Santa Barbara, Ca: ABC-CLIO. <http://www.abc-clio.com/ODLIS/about.aspx>. [Consulta: 14/11/2018].