Experiències de realitat augmentada en biblioteques: estat de la qüestió*

Objectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d’ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s’han de tenir en compte.

Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d’experiències sobre l’ús de la realitat augmentada en biblioteques.

Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d’ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d’aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d’usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s’analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s’agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. — Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
— Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
— Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. — Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects.

Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects.

Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications.