[Versión castellana][English version]
Miguel Ángel Márdero Arellano
Coordinador de la Rede Brasileira de Serviços de Preservação Digital – Cariniana
Instituto Brasileiro de Informação em Ciência e Tecnologia
Brasil
Introducció
En el món de la preservació digital es presenten diferents maneres de bregar amb els objectes digitals. Hi ha noves tecnologies que suplanten les antigues i sovint tenim la sensació que no necessitem maneres diferents de treballar-hi. No obstant això, cada vegada que millorem en el processament i l'emmagatzematge dels nostres patrimonis digitals la percepció és que faltarà temps i diners per garantir-ne la supervivència. La preservació adquireix diferents significats segons el context en què es desenvolupi (Márdero, 2008).
Un motiu d'aquesta percepció pot ser el fet que els objectes digitals no tenen significat per si mateixos. No són estàtics i cosificats, i no ens recorden el valor que tenen col·locats en un prestatge a l'abast de la mà, amb els títols a la vista als lloms o les cobertes. Tanmateix, les amenaces que posen en risc aquesta informació també existeixen fora de la nostra visió i podrien fer que aquests objectes digitals fossin irrecuperables.
Un mitjà integral per preservar, salvaguardar i fer accessibles els objectes digitals per al futur —especialment aquells que comprenen el registre dels avenços en el coneixement humà— és una base essencial per al progrés humà. La preservació digital mai no pot ser un problema resolt. És una feina que no acaba i es torna més difícil amb el temps, a mesura que els formats, el programari i el maquinari s'esvaeixen en la memòria i els creadors i curadors s'enfronten a nous desafiaments.
Preservació digital distribuïda a la pràctica
La preservació digital encara es percep àmpliament com una tasca complexa i costosa, que requereix anys de planificació i grans injeccions de diners i altres recursos (Marconi i Schaefer, 2016). Aquesta preservació requereix una gestió activa per garantir que el contingut i les dades estiguin i romanguin en bon estat. Com que el contingut digitalitzat, les còpies de seguretat i el contingut emmagatzemat es poden deteriorar amb el temps, la preservació digital de llarg termini és un requisit per a totes les institucions que tenen com a part del seu model de negoci la dependència tecnològica per a l'emmagatzematge dels seus patrimonis digitals, la qual cosa implica l'existència de sistemes i processos d'arxivament amb gestió especialitzada i costos operacionals perpetus.
Trobar l'equilibri adequat entre garantir la integritat i l'autenticitat a llarg termini dels objectes digitals i, alhora, atendre les preocupacions de les institucions quant a les informacions personals i de seguretat és una de les qüestions més difícils a què s'enfronten les xarxes de preservació digital i els professionals de la informació en general.
Des de començaments del segle xxi, el programa LOCKSS (Lots Of Copies Keep Stuff Safe) de la Stanford University ajuda les comunitats a construir i preservar les seves pròpies col·leccions digitals, un pas essencial per garantir-hi l'accés al llarg del temps (Reich, 2014). Aquesta iniciativa demostra que és possible construir xarxes de preservació digital que donen assistència a una varietat d'institucions que van des de grans universitats a centres de recerca i biblioteques públiques.
Entre els avantatges que s'atribueixen a aquestes xarxes distribuïdes hi ha el suport d'institucions semblants, l'augment del nivell de conscienciació sobre la preservació dels seus actius digitals, així com el creixement de la base de coneixement necessària per mantenir programes que incloguin mecanismes de verificació de la integritat de les col·leccions. Les xarxes de preservació digital també ofereixen excel·lents oportunitats per a la col·laboració internacional. La separació geogràfica dels nodes LOCKSS n'és una de les característiques principals i, com més allunyades estiguin les diferents còpies LOCKSS, més capacitat de supervivència tindrà la xarxa.
El principi general és el mateix per a cada servei de preservació en xarxa: hi ha diversos nodes de conservació que executen el programari LOCKSS, cadascun dels quals utilitza un rastrejador per obtenir una còpia del contingut de destinació i, després, participa en el protocol de sondeig i votació de LOCKSS per establir un consens, de manera que, quan un node detecta danys en la còpia que preserva, n'obté reparacions de la font original o d'un node parell provat. El que varia molt d'una xarxa LOCKSS a una altra són els afers de governança i política: els beneficiaris de la xarxa de preservació, el contingut que té dins de l'abast, qui opera el servei, qui té accés al contingut preservat i sota quines circumstàncies, qui ofereix suport financer per a diversos tipus de costos, o quins serveis s'ofereixen més enllà de la preservació (per exemple, metadades bibliogràfiques, informes d'ús, etc.).
La diferència entre LOCKSS i la major part dels altres sistemes de preservació no rau en quines tècniques es fan servir, sinó en quan es fan servir aquestes tècniques. En nom de l'economia, el sistema LOCKSS emmagatzema només els bits originals i hi endarrereix totes les operacions —excepte la verificació d'integritat— tant com sigui possible. Aleshores, per exemple, a diferència dels sistemes que migren de manera preventiva formats massius que encara no estan obsolets a formats que se suposa que ho estan menys —que consumeixen recursos de processament, i emmagatzemen tant l'original com les còpies migrades, per a la qual cosa consumeixen també recursos d'emmagatzematge—, LOCKSS migra formats només de fitxers individuals i només ho fa quan una sol·licitud de lectura indica que cal migrar aquest fitxer. La versió migrada es descarta quan ja no es necessita, per estalviar en l'emmagatzematge. A la pràctica, aquesta capacitat no s'ha utilitzat, perquè els formats de contingut conservats en el sistema LOCKSS encara no s'han tornat obsolets.
Com més contingut es repliqui, més grans seran les possibilitats de supervivència que té a llarg termini. L'enfocament col·laboratiu per abordar els desafiaments econòmics, legals, tècnics i socials de construir i preservar col·leccions de contingut digital és pràctic i assequible. El programa LOCKSS permet a les comunitats preservar els seus actius digitals importants en el seu propi país.
La comunitat LOCKSS
Amb el temps, el programari LOCKSS ha evolucionat (Cataldo, 2016) d'un conjunt de funcions necessàries per implementar únicament els requisits de la seva xarxa global a una solució de programari amb diverses funcions que es poden combinar i configurar per implementar els requisits d'iniciatives diferents de preservació. Tota aquesta variabilitat està continguda en el programari LOCKSS que tots utilitzen. Juntes, aquestes xarxes —i les biblioteques i els editors que hi donen suport— estan contribuint a la sostenibilitat del programari LOCKSS i també del contingut que s'hi preserva. Ni el programari ni els serveis de preservació són independents entre si i, encara que cada part és rellevant, el col·lectiu és més poderós que la suma de les parts. És l'única xarxa de serveis de preservació de propietat i control comunitaris, i col·lectivament es preserva més contingut digital de manera molt més professional i sostenible del que es reconeix actualment.
Aquests serveis de preservació i aquesta comunitat de pràctica al voltant de la tecnologia LOCKSS són realment importants. Moltes biblioteques, museus i arxius no tenen experiència i eines internes per a la preservació digital, per la qual cosa aquesta comunitat significa que els experts de qualsevol regió estan disponibles per a tots. LOCKSS és un sistema de preservació digital independent, per la qual cosa les institucions poden continuar utilitzant qualsevol sistema de gestió de contingut, sistema de gestió d'actius digitals, repositori o altre programari que ja facin servir.
Durant el 2023 es llançarà la nova versió 2.0 del programari LOCKSS. Aquesta versió 2.0 proporciona el mateix entorn de conservació segur, però s'ha dissenyat per suportar millor les pràctiques de publicació continuada, per tal de ser interoperable amb una sèrie de mecanismes d'ingesta i sistemes d'emmagatzematge, i per conservar més recursos interactius. Amb tot això, com en totes les xarxes de preservació digital, es presenten desafiaments en l'execució que inclouen assegurar la participació activa dels membres; mantenir el compromís institucional; identificar i retenir empleats amb el coneixement tècnic necessari; manejar problemes d'escalabilitat (per exemple, la necessitat d'afegir-hi ràpidament capacitat d'emmagatzematge, si cal), i mantenir els costos tan baixos com sigui possible per retenir els membres existents i atreure'n de nous, alhora que es crea una cartera de comandes estratègica que es pot utilitzar per a nou maquinari i/o més capacitat d'emmagatzematge.
La Red Cariniana: una comunitat de pràctica
Al Brasil, el programari LOCKSS encara serveix per establir l'arquitectura de subxarxes col·laboratives per al tractament i la preservació de publicacions tecnicocientífiques electròniques. El reconeixement de la importància de la participació de l'aliança LOCKSS es va basar en el supòsit que calia desenvolupar xarxes col·laboratives nacionals que asseguressin no només les migracions, sinó també el context, l'estructura i l'accessibilitat dels documents digitals produïts al país, a fi de contribuir a salvaguardar el patrimoni nacional. L'acceptació d'una solució pràctica per a la preservació digital com LOCKSS —adoptada per institucions de recerca a Europa, Àsia i l'Amèrica del Nord— va significar estar en línia amb altres iniciatives que han anat demostrant el valor científic del sistema, com a estàndard internacional per a la preservació digital (Márdero, 2012).
Com a pràctica institucional, els projectes de preservació digital encara estan lligats a experiències relativament restringides al Brasil. La perspectiva d'ampliar procediments i institucionalitzar polítiques en aquest camp implica estructurar xarxes d'arxius, o biblioteques, que contribueixin a difondre tecnologies i serveis de suport, a més de promoure l'intercanvi de col·leccions i ampliar les possibilitats d'intercanvi entre investigadors dedicats als mateixos temes.
Conclusió
Les activitats de preservació digital s'han d'observar en la manera com són concebudes i en l'acompliment, com un propòsit actiu dins de la curadoria i gestió de col·leccions digitals, així com perfils específics, d'acord amb les necessitats de la comunitat d'usuaris i l'escenari local. Una interpretació clara de la preservació digital pot permetre que sigui adoptada en la cultura organitzacional amb activitat de gestió i planificació estratègica.
La rellevància de la recerca sobre el desenvolupament de xarxes de preservació digital es deu a la quantitat d'informació que produeixen l'àrea científica i l'àrea acadèmica en el domini digital, els criteris de validació de la qual exigeixen garanties de preservació a llarg termini. Aquestes garanties inclouen l'autenticitat i la seguretat de funcionament o confiabilitat dels objectes i els seus registres d'identificació, en contrast amb l'incommensurable volum d'informació, reproducció i compartició en mitjans digitals poc fiables i la mateixa condició d'obsolescència tecnològica a què estan subjectes els objectes digitals i els serveis que els donen suport.
Bibliografia
Cataldo, Tobin (2016). "A new approach to configuration management for private LOCKSS networks". D-Lib magazine, v. 22, núm. 3–4 (març–abril). <https://doi.org/10.1045/march2016-cataldo>. [Consulta: 01/01/2023].
Marconi, Tim; Schaefer, Sibyl (2016). "Appendix B: case studies (University of California at San Diego Library and Chronopolis)". En: Prom, Christopher (ed.). Digital preservation essentials. Chicago: Society of American Archivists, p. 109.
Márdero Arellano, Miguel Ángel (2012). "Cariniana: uma rede nacional de preservação digital". Ciência da Informação, Brasília, v. 41, núm. 1 (gen.–abril), p. 83-91. <http://revista.ibict.br/ciinf/article/view/1354>. [Consulta: 01/01/2023].
Márdero Arellano, Miguel Ángel (2008). Critérios para a preservação digital da informação científica. Brasília: Universidade de Brasília. [Tesi doctoral]. <https://repositorio.unb.br/bitstream/10482/1518/1/2008_
MiguelAngelMarderoArellano.pdf>. [Consulta: 01/01/2023] .
Reich, Victoria Ann (2014). "LOCKSS: ensuring access through time". Ciência da Informação, v. 41, núm. 1 (gener–abril), p. 74-82. <https://doi.org/10.18225/ci.inf.v41i1.1353>. [Consulta: 01/01/2023].
Articles similars a BiD
- La política de preservació digital : models i elements clau per redactar-la. Leija Román, David Alonso. (2023)
- La preservación de las películas en la era del paradigma Netflix. García Casado, Pablo. (2019)
- Preservació digital distribuïda : lliçons d'experiències internacionals. Leija Román, David Alonso; Térmens Graells, Miquel. (2017)
- La preservació digital del patrimoni audiovisual en suport magnètic a la Biblioteca Nacional de España. Pastrana García, Alicia; Cañas Plaza, María Isabel. (2023)
Articles similars a Temària
- Investigación y desarrollo en preservación digital : un balance internacional. Térmens Graells, Miquel. (2009)
- Preservación digital y bibliotecas : un nuevo escenario. Orera Orera, Luisa. (2008)
- Preservació digital i les actuacions bibliotecàries : antecedents i estat actual. Keefer, Alice. (2006)
- Fundamentos filosóficos de los archivos audiovisuales en la era digital. Edmondson, Ray. (2011)
- La salvaguarda de los archivos digitales en la sociedad de la información. Springer, Joie. (2011)
Articles del mateix autor a Temària
Márdero Arellano, Miguel Ángel[ més informació ]